Post on 28-Mar-2015
CURS DE LLENGUA CATALANA
NIVELL BÀSIC 1 (A1)
EN ACABAR AQUEST CURS, JA PODRÀS
ENTENDRE EL CATALÀ!
1
Aquest dossier inclou els coneixements principals per adquirir un nivell bàsic de la llengua catalana.Consta d'una unitat introductòria i onze unitats temàtiques, amb els continguts comunicatius,gramaticals i el lèxic detallats.
Dins de cada unitat hi ha un cos d'exercicis, alguns dels quals tenen una referència per treballar mésla matèria al centre d'autoaprenentatge de l'SLT.
Al final del dossier hi ha dos annexos: un resum de la gramàtica i un resum del lèxic de les unitats.
Sort!
ÀREES D’AUTOAPRENENTATGE
CONSULTA D’HORARIS D’ASSESSORAMENT: http://www.upc.es/aulacat
Campus NordBIBLIOTECA RECTOR GABRIEL FERRATÉc/ Jordi Girona, 1-308034 BarcelonaTel. 93 401 56 03catala.slt@upc.es
Campus SudBIBLIOTECA DE L'ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ENGINYERIAINDUSTRIAL DE BARCELONAAv. Diagonal, 64708028 BarcelonaTel. 93 401 58 18catala.slt@upc.es
Campus de TerrassaBIBLIOTECA DEL CAMPUS DE TERRASSAAv. Jacquard, 80 (edifici TR9), planta 208222 TerrassaTel. 93 739 83 02terrassa.slt@upc.es
2
3
ÍNDEX
UNITAT 0: INTRODUCCIÓ p. 5
UNITAT I: SALUTACIONS I IDENTIFICACIÓ PERSONAL (I) p. 9
UNITAT II: IDENTIFICACIÓ PERSONAL (II) p. 15
UNITAT III: EL MÓN DEL TREBALL.ACTIVITATS QUOTIDIANES: QUÈ FAS NORMALMENT? p. 27
UNITAT IV: ADRECES I UBICACIONS p. 41
UNITAT V: CONVERSES TELEFÒNIQUES p. 53
UNITAT VI: MENJAR I BEURE p. 61
UNITAT VII: QUÈ VAS FER L'ALTRE DIA? p. 79
UNITAT VIII: COM ÉS ELL? p. 89
UNITAT IX: PETICIONS, PROJECTES I PREFERÈNCIES p. 107
UNITAT X: ON LI FA MAL p. 115
UNITAT XI: EL TEMPS ATMOSFÈRIC p. 123
GRAMÀTICA p. 129
LÈXIC p. 141
EUROCOMROM p. 152
SOLUCIONARI DELS EXERCICIS D’EUROCOMROM p. 162
INDICACIONS PER A L’AUTOAPRENENTATGE p. 171
NOTES p. 175
4
5
INTRODUCCIÓ
0.1 El català i les llengües romàniques (Àrees geogràfiques)1
1MAS, M. i alt.. Digui, digui…1, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1984, p.1
El català i els seusdialectes
1. Català nord-occidental(Lleidatà)
2. Català septentrional(Rossellonès)
3. Català central4. Català insular
(Baleàric)5. 5- Català meridional
(Valencià)6. Alguerès
6
0.2 Les lletres i els sons catalans
7
0.3 Demanar informació general:
Com es diu(això) en català?
Pots repetir-ho,sisplau?
Què és això? M’has entès?
Com espronuncia (això)en català?
Com s’escriu(això) en català?
Pot parlar més apoc a poc, sisplau?
Ho dic bé?
JA POTS ENTENDRE ELCATALÀ, SI VOLS!
Gràcies!!!
8
0.4 EL CATALÀ ÉS FÀCIL!2
Ja veuràs que amb el català no comences de zero... Compara’l amb altresllengües que ja saps!
SOU A CATALUNYA
El català és una llengua parlada no només a Catalunya, on és coneguda per més del95% dels sis milions de catalans, sinó també a les Illes Balears, a les terresvalencianes, a Andorra, a les comarques del Rosselló i a la ciutat italiana de l’Alguer.En conjunt, doncs, es parla en un territori amb més de deu milions d’habitants.L’Institut d’Estudis Catalans, com a acadèmia de la llengua, en té l’autoritat científica.
ESTÁIS EN CATALUÑA
El catalán es una lengua hablada no sólo en Cataluña, donde es conocida por más del95% de los seis millones de catalanes, sino también en las islas Baleares, en tierrasvalencianas, en Andorra, en las comarcas del Rosellón y en la ciudad italiana deAlguer. En conjunto, pues, se habla en un territorio con más de diez millones dehabitantes. El Institut d’Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes), comoacademia de la lengua, posee la autoridad científica.
VOUS ÊTES EN CATALOGNE
Le catalan est une langue parlée non seulement en Catalogne où elle est connue deplus de 95% de ses six millions d’habitants, mais également aux Iles Baléares, àValence, en Andorre, dans le Roussillon et dans la ville italienne d’Alguer. Dansl’ensemble, le catalan se parle donc sur un territorie de plus de dix millions d’habitants.L’Institut d’Estudis Catalans (Institut des Études Catalanes) équivalent de l’Académiede la langue, en a l’autorité scientifique.
SIETE IN CATALOGNA
Il catalano non è parlato solo in Catalogna, dove più del 95% dei sei milioni di catalanilo conoscono. È presente anche nelle Isole Baleari, nelle terre di Valencia, ad Andorra,nei territori del Rossiglione e nella città italiana di Alghero. In totale, quindi, si parla inun territorio con più di dieci milioni di abitanti. L’Institut d’Estudis Catalans (Instituto diStudi Catalani), come accademia della lingua, ne ha l’autorità scientifica.
YOU ARE IN CATALONIA
Catalan is not only spoken in Catalonia, where over 95%of the six million Catalansknow t, but also in the Balearic Islands, in Valencia, in Andorra, in the French provinceof Roussillon, and in the Italian city of Alghero. Overall, then, it is spoken in a territorythat contains over ten million inhabitants. The Institut d’Estudis Catalans (Institute ofCatalan Studies) as the academy of the language has scientific authority over it.
2 Extret de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges. Barcelona: Departament de Cultura,Generalitat de Catalunya, 2002
9
UNITAT I - SALUTACIONS I IDENTIFICACIÓ PERSONAL (I)
1 Continguts comunicatius
1.1 Saludar i respondre a una salutació
Hola! Com va (això)? Bé, gràcies.Bon dia! Què tal? Anar fent...Bona tarda! Així, així...Bona nit!
1.2 Acomiadar-se
Adéu! (neutre)Adéu-siau (formal)A reveure.Passi-ho bé.Fins ara!Fins demà! Fins dijous!Records, petonsBon dia / Bona tarda / Bona nitBon cap de setmana!
1.3 Presentar-se un mateix i presentar els altres
Com et dius? Em dic Anna.Com es diu? Es diu Joan Comes.Qui ets? Sóc la Maria.Qui és? És en Jordi Planes.Em diu el seu nom, sisplau? Maria Giménez.Ets la Maria? No, jo sóc l’Imma i ell és el Pere.
1.4 Demanar i donar l'adreça
On vius? Visc a Barcelona.A quin carrer vius? Visc al carrer Muntaner.Quina adreça tens? La meva adreça és: Muntaner, 240.On és casa teva? És al carrer Muntaner, cantonada Rosselló.
10
2 Continguts gramaticals
2.1 Els pronoms forts
jo nosaltrestu vosaltres vostè/vostès
ell/ella ells/elles
2.2 Els pronoms febles
em enset uses es
2.3 L'article definit: el / la / els / les / l’
2.4 L'article indefinit: un / una / uns / unes
2.5 L'article personal:
el / l’ / en el Pere / /’Àngel / en Miquella / l’ / (na) la Maria / l’Anna / (na Mercè)
2.6 Contraccions:
Singular Plurala + el =de + el =per + el =
aldelpel
a + els =de + els =per + els =
alsdelspels
2.7 Interrogatius: Com? On? Qui? Quin(a/s/es)?
2.8 Verbs
Qui ets? Com et dius? On vius?Ser Dir-se Viure
Present Present Presentjo sóc jo em dic jo visctu ets tu et dius tu vius
ell/ella és ell/ella es diu ell/ella viunosaltres som nosaltres ens diem nosaltres vivimvosaltres sou vosaltres us dieu vosaltres viviuells/elles són ells/elles es diuen ells/elles viuen
11
3 Lèxic
3.1 Els dies de la setmana
dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge
cap de setmana
3.2 Els mesos de l’any
generfebrermarçabrilmaigjunyjuliolagostsetembreoctubrenovembredesembre
3.3 Les estacions de l’any
la primaveral’estiula tardorl’hivern
12
Exercicis
1. Col·loqueu l'article determinant que calgui:
EL / LA / ELS / LES / L'
______ got ______ ampolla
______ vestits _____ tassa
______ claus _____ bolígraf
______ autobús _____ llibres
______ noia _____ cotxe
13
2. Poseu els articles personals que cregueu necessari:
________ Xavier ________ Antoni
________ Miquel ________ Aleix
________ Núria ________ Òscar
________ Imma ________ Francesc
________ Jordi ________ Mercè
3. Ompliu els espais buits:
- Qui ets? - ______________ en Ramon.
- Com _________ dius? - ______________ dic Michael.
- Ets l’Angie? - No, no _________ l’Angie, _________ ella.
Jo _________ la Marta.
- Com es __________ vostè? - Patrick O’neil.
- I vostè, qui _________? - Sóc __________ Pere Massanes.
- A quin carrer _________ en
Josh?
- Ell ___________ al carrer Tallers.
- I ells, on ____________? - Ara ___________ a l’Avinguda Diagonal.
- Qui _________ vosaltres? - Som la Françoise i en Matt; _________ al
Passeig del Mar.
4. I tu, qui ets? com et dius? on vius? Pregunta-ho a alguns dels teuscompanys de classe i explica-ho als altres.
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
_____________________________________________________________.
14
CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D’AUTOAPRENENTATGE
UNITAT ICONTACTES SOCIALS - IDENTIFICAR
Continguts comunicatius:
Saludar i respondre a la salutacióDemanar i donar l'adreçaPresentar-se un mateix i presentar els altresAcomiadar-se
Continguts gramaticals:
Pronoms: forts, feblesArticles: personal, definit, indefinitContraccionsInterrogatiusVerbs: ser, dir-se, viure
Lèxic: Dies de la setmana, mesos de l'any, estacions de l'anyLèxic bàsic per a presentacions inicials
15
UNITAT II - IDENTIFICACIÓ PERSONAL (II) 1 Continguts comunicatius 1.1 Preguntar per algú: Qui és | aquest noi? És en Joan. | aquesta dona? És l'Anna. Qui són | aquestes noies? Són la Maria i l'Antònia. | aquells homes? Són l'Albert i en Josep. Ets l'Àngel? No, jo sóc en Martí; l'Àngel és aquell. 1.2 Qui ets / és…? Jo sóc el seu germà gran. Tu ets el meu germà gran. Ell és el teu cosí gran. Nosaltres som els vostres germans grans. Vosaltres sou les nostres nétes joves. Elles són les seves filles petites. 1.3 Ets...? / Estàs...? - Jo estic cansat / cansada. - Nosaltres estem cansats / cansades. - Tu ets estudiant / estudianta. - Vosaltres sou estudiants / estudiantes. - Ell/a està malalt / malalta. - Ells/es estan malalts / malaltes. 1.4 Preguntar l'edat: | tens (tu)? Tinc 24 anys (jo). Quants anys | té (ell/a)? Té 22 anys (ell/a). | té (vostè)? Tinc 64 anys (jo). 1.5 Preguntar la nacionalitat: - D'on ets? - Sóc de Barcelona. � Sóc barceloní / barcelonina . - Sóc de Portugal. � Sóc portuguès / portuguesa. - Sóc d'Argentina. � Sóc argentí / argentina . - D'on és el teu cosí?
- És de Suècia.
� És suec (fem. sueca)
16
1.6 Com és...? - Com és en Pere? - En Pere és alt i prim . - Com són les germanes Mateu? - Són baixes i grasses . 1.7 De qui és...? Són teus, aquests llibres? - Sí, són meus . És seva, aquella llibreta? - No, no és seva ; és meva . 2 Continguts gramaticals 2.1 Demostratius aquest (noi) aquests (nois) aquesta (noia) aquestes (noies) aquell (noi) aquells (nois) aquella (noia) aquelles (noies) 2.2 Possessius el meu (germà) la meva (mare) els meus (pares) les meves (cosines) el teu la teva els teus les teves el seu la seva els seus les seves el nostre la nostra els nostres les nostres el vostre la vostra els vostres les vostres el seu la seva els seus les seves 2.3 Flexió regular de gènere i nombre (noms i adjec tius)
el noiØ la noia els nois les noies
2.3 Interrogatius: Què? Quant(s)? Per què?
17
2.4 Numerals:
Cardinals
0 zero 1 u(un)/una 11 onze 21 vint-i-u (un/una) 31 trenta-u (un/una) 41 quaranta-u (un/una) 2 dos/dues 12 dotze 22 vint-i-dos/dues 32 trenta-dos/dues 42 quaranta-dos/dues 3 tres 13 tretze 23 vint-i-tres 33 trenta-tres 43 quaranta-tres 4 quatre 14 catorze 24 vint-i-quatre 34 trenta-quatre 44 quaranta-quatre 5 cinc 15 quinze 25 vint-i-cinc 35 trenta-cinc 45 quaranta-cinc 6 sis 16 setze 26 vint-i-sis 36 trenta-sis 46 quaranta-sis 7 set 17 disset 27 vint-i-set 37 trenta-set 47 quaranta-set 8 vuit 18 divuit 28 vint-i-vuit 38 trenta-vuit 48 quaranta-vuit 9 nou 19 dinou 29 vint-i-nou 39 trenta-nou 49 quaranta-nou 10 deu 20 vint 30 trenta 40 quaranta 50 cinquanta 51 cinquanta-u(un/una) 61 seixanta-u (un/una) 71 setanta-u (un/una) 81 vuitanta-u (un/una) 91 noranta-u (un/una) 52 cinquanta-dos/dues 62 seixanta-dos/dues 72 setanta-dos/dues 82 vuitanta-dos/dues 92 noranta-dos/dues 53 cinquanta-tres 63 seixanta-tres 73 setanta-tres 83 vuitanta-tres 93 noranta-tres 54 cinquanta-quatre 64 seixanta-quatre 74 setanta-quatre 84 vuitanta-quatre 94 noranta-quatre 55 cinquanta-cinc 65 seixanta-cinc 75 setanta-cinc 85 vuitanta-cinc 95 noranta-cinc 56 cinquanta-sis 66 seixanta-sis 76 setanta-sis 86 vuitanta-sis 96 noranta-sis 57 cinquanta-set 67 seixanta-set 77 setanta-set 87 vuitanta-set 97 noranta-set 58 cinquanta-vuit 68 seixanta-vuit 78 setanta-vuit 88 vuitanta-vuit 98 noranta-vuit 59 cinquanta-nou 69 seixanta-nou 79 setanta-nou 89 vuitanta-nou 99 noranta-nou 60 seixanta 70 setanta 80 vuitan ta 90 noranta 100 cent 100 cent 200 dos -cents 300 tres -cents ... 1.000 mil 2.000 dos mil 3.000 tres mil ... 1.000.000 milió
Ordinals
primer 1r primera 1a segon 2n segona 2a tercer 3r tercera 3a quart 4t quarta 4a cinquè 5è cinquena 5a sisè 6è sisena 6a setè 7è setena 7a vuitè 8è vuitena 8a novè 9è novena 9a desè 10è desena 10a onzè 11è onzena 11a dotzè 12è dotzena 12a ... ... vintè 20è vintena 20a
2.5 Verbs Quants anys tens? Present: Tenir
Jo tinc Nosaltres tenim Tu tens Vosaltres teniu Ell/a té Ells/es tenen 2.6 Pronom En Tens mòbil? Sí, en tinc.
18
3 Lèxic 3.1 La família l’avi l’àvia els avis les àvies el pare la mare els pares les mares el fill la filla els fills les filles el nét la néta els néts les nétes el germà la germana els germans les germanes el cosí la cosina els cosins les cosines l’oncle la tia els oncles les ties el nebot la neboda els nebots les nebodes el cunyat la cunyada els cunyats les cunyades 3.2 Adjectius qualificatius (persones) gran gran grans grans petit petita petits petites jove jove joves joves vell vella vells velles gras grassa grassos grasses prim prima prims primes alt alta alts altes baix baixa baixos baixes 3.3 Altres adjectius content contenta contents contentes trist trista tristos tristes enamorat enamorada enamorats enamorades cansat cansada cansats cansades enfeinat enfeinada enfeinats enfeinades malalt malalta malalts malaltes feliç feliç feliços felices
19
Exercicis 1. Ompliu els buits segons el model: 1) És el teu germà? Sí, és el meu germà 2) És el vostre pare? Sí, és ___________ pare. 3) És la vostra àvia? Sí, és ___________ àvia. 4) Són els vostres amics? Sí, són _________ amics. 5) Són les sev es cosines (d’ell)? Sí, són _________ cosines.
2. Fes sis frases completes (amb verb) combinant le s següents paraules:
noia bolígraf el seu
noi cartera la seva
(jo) passaport el meu
(vosaltres) llapis el vostre
alumnes llibretes les seves
professor llibres els seus
Exemple: El llapis és de la noia; és el seu llapis.
1. _______________________________________________________. 2. _______________________________________________________.
3. _______________________________________________________.
4. _______________________________________________________.
5. _______________________________________________________.
6. _______________________________________________________.
20
3. Les frases que hi ha a continuació no tenen el p ossessiu. Poseu-lo (en singular i plural) seguint aquest exemple:
1) En Joan i en Pere tenen una escala i un banc. La seva escala i el seu banc són de fusta. Les seves escales i els seus bancs són de fusta.
2) En Jordi té un bolígraf i una calculadora. ___________ calculadora i _______________ bolígraf són vells. ___________ calculadores i ______________ bolígrafs són vells.
3) La Maria i jo tenim un llibre i una llibreta. _____________ llibre i ______________ llibreta són blancs. _____________ llibres i _____________ llibretes són blancs.
4) Tu tens una casa i un cotxe. ____________ casa i ______________ cotxe són bonics. ____________ cases i _____________ cotxes són bonics. 4. Uniu la forma masculina de la primera columna am b la corresponent en femení:
germà neboda
pare germana
nebot dona/muller
nét tia
fill filla
marit cosina
oncle néta
cosí àvia
avi mare
21
5. Arbre genealògic: llegiu les felicitacions següe nts i completeu qui és qui. 1
6. Quants anys tenen aquests personatges?
___________________________________________________________
___________________________________________________________.
1 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.38
NARCÍS I LOLA
Per molts anys en el vostre 25è aniversari de casats.
Amb els millors desitjos de
felicitat dels que us estimen:
els vostres pares Josep i Rosa, i la vostra germana
Maria.
Estimada Lola,
Apa noia, vint-i-cinc anys, ja! Enhorabona!
Una abraçada ben forta del teu germà Joan,
de la teva cunyada Montserrat i dels teus
nebots Clara, Anna i Rafel.
Moltes felicitats. El vostre fill,
Lluís
22
7. Els amics del Rafel 2 Qui és qui? Llegiu les frases i escriviu el nom de cada personatge sota el dibuix corresponent:
1. El Jordi és alt, prim, té pocs cabells i porta ulleres. 2. El Rafel és moreno, fa un metre vuitanta i té vint-i-vuit anys. 3. La Carme és baixa, més aviat grassa i té els cabells arrissats. 4. La Mercè és alta, prima i té els cabells llargs. 5. El Miquel té vint-i-set anys, és ros i molt atractiu. 6. La Júlia és la més jove; té els cabells llisos, curts i porta serrell.
A _______ B _______ C _______ D ______ E _______ F _______ 8. Escriviu el contrari:
una dona jove una dona gran _
una dona prima una dona _______
una noia alta una noia _______
un home gran un home _______
un noi més aviat lleig un noi més aviat _______
els cabells llisos els cabells _______
els cabells curts i foscos els cabells _______ i clars
té molts cabells té _______ cabells
sembla molt baix sembla molt _______
2 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.53
23
9. Llegiu les matrícules següents en veu alta: 1234XAV
B-1658-JY
1020SWL
V-1987-TX
NA-0987-XV
4321FGJ
Pregunta: Quin número de telèfon tens ?
10. Ompliu els espais buits amb QUI, QUÈ, QUAN, COM , ON, PER QUÈ, QUIN:3 a. __________________ menja? Menja pa.
b. __________________ vindrà? Vindrà dimecres
c. __________________ viu? Viu a Madrid.
d. __________________ estudia? Estudia bé.
e. __________________ crida? Crida perquè és un mal educat.
f. __________________ ha arribat? Ha arribat la Isabel.
g. __________________ escriu? Escriu força bé.
h. __________________ explica? Explica la seva vida.
i. __________________ llibre vols? Vull el llibre vermell.
(de: MS Interrogació 14/001 Fitxa d'autoaprenentatge)
3 FARGAS, A. i al. Llibreta d’exercicis autocorrectius 2, Vic: Eumo Editorial, 1991. p.45
24
11. Trieu la solució correcta:
a. Qui canta? Canta una cançó / Canta la Núria.
b. Com parla? Parla de pressa. / Parla de cine.
c. Què estudia? Estudia en Pere. / Estudia geografia.
d. Quan comença? Comença molt bé. / Comença ara.
e. On treballa? Treballa a Barcelona. / Treballa poc.
(de: MS Interrogació 14/004 Fitxa d'autoaprenentatge)
12. Pregunteu als vostres companys d'on són? Quanta gent hi ha dels mateixos països? 13. Completeu: Qui ets? Qui és?
I tu, qui ets? _____________________________________________________________.
Em ___________ Agustí.
_____________________ de Mataró i
_____________________ a Granollers.
_______________________ Muntaner,
número 2. ________________________
Ella ______________ Laura. És
_____________ Castelldefels i viu
_____________ Vilanova.
________________ Passeig de Gràcia,
4. ____________ 63 __________.
25
CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATG E UNITAT II INFORMACIÓ PERSONAL - DE QUI ÉS? Continguts comunicatius : Preguntar per algú Establir relacions familiars Preguntar l'edat Preguntar la nacionalitat Dir de qui és una cosa Descriure una persona Continguts gramaticals : Demostratius Possessius Interrogatius: Què? Quant(s)? Flexió regular de gènere i nombre Numerals: cardinals i ordinals Verb: Tenir Lèxic : relacions familiars, gentilicis, adjectius qualificatius (persones), objectes quotidians
26
27
UNITAT III - EL MÓN DEL TREBALL. ACTIVITATS QUOTIDI ANES 1 Continguts comunicatius 1.1 Horaris - Demanar i dir l'hora
Quina hora és? Són les dues. Té / Tens hora? És un quart de sis.
- Informar sobre un horari
. A quina hora comença la classe? Comença a dos quarts de deu.
. A quina hora acaba la pel·lícula? Acaba a les set en punt.
. A quina hora obren? Obren a un quart de nou.
. A quina hora tanquen? Tanquen a tres quarts i cinc de vuit.
. A quina hora surt el tren cap a París?
Surt a les deu del matí i arriba a les set del vespre.
. Quin horari fan? Al matí, (des) de nou (fins) a dues, i a la tarda, de quatre a vuit. El dissabte és tancat .
1.2 Demanar i dir la data
Quin dia és avui? Avui és dilluns. Quin dia era ahir? Ahir era diumenge. Quin dia serà demà? Demà serà dimarts. Quina data és avui? Avui és dilluns, quatre de maig.
1.3 Demanar i explicar què es fa habitualment
Normalment , em llevo a ... Després , vaig cap a... Al vespre , acostumo a ...
1.4 Demanar i donar informació sobre les caracterís tiques d'una feina
Consisteix en ... Faig de ... Treballo de ... / Treballo com a ... Sóc ...
28
2 Continguts gramaticals 2.1 Verbs: Present d'indicatiu
regulars irregulars
1ª CONJUGACIÓ
-AR
ACABAR
acab o acab es acab a acab em acab eu acab en
ANAR
vaig vas va anem aneu van
Ara Sempre Normalment Sovint De tant en tant / De vegades Mai Cada dia setmana mes any ... dies ...
2ª
CONJUGACIÓ
-ER / -RE
PERDRE
perd o perd s perd Ø perd em perd eu perd en
FER
faig fas fa fem feu fan
*3ª CONJUGACIÓ
-IR
DORMIR
dorm o dorm s dorm Ø dorm im dorm iu dorm en
SORTIR
surt o surt s surt Ø sort im sort iu surt en
PATIR1
pat eix o pat eix es pat eix Ø pat Ø im pat Ø iu pat eix en
29
1Verbs incoatius: -eix- (3ª conjugació) La gran majoria de verbs de la 3a conjugació inclouen –EIX- entre el lexema i la terminació verbal (atenció: la 1a i la 2a persona del plural no!). Alguns verbs que segueixen el model de ‘PATIR’: accedir, aplaudir avorrir, conduir, consistir, constituir, construir, decidir, dirigir, dividir, fregir, llegir, obeir, patir, repartir reproduir, seduir, seguir, servir, substituir, suprimir, tendir, traduir, unir, vestir-se... 2.2 Per expressar hàbits
acostumar a + infinitiu Acostumo a anar al cinema un cop a la setmana. 2.3 Adverbis de temps Avui / Ahir Ara / Abans / Després Sempre / Mai Sovint De vegades / De tant en tant Cada dia setmana mes quatre hores
Tres cops a vegades...
30
3 Lèxic 3.1 Les hores
És la una en
punt . Són dos quarts
de dues. Són les tres.
Passen deu minuts de les quatre. Falten cinc minuts per les nou en punt. A quarts de quatre / de... Cap a les dues /les... 3.2 Les parts del dia
3.3 Verbs d'acció quotidiana llevar-se, esmorzar, dutxar-se, entrar, sortir, anar, treballar, dinar, telefonar (trucar), plegar, sopar, ballar... 3.4 Oficis
fusta � fuster � (fusteria ) peix � peixater � (peixateria ) escombra � escombriaire
6 am – 12 pm el matí 12 pm – 3 pm el migdia 3 pm – 7 pm la tarda 7 pm – 9 pm el vespre 9 pm – 12 am la nit / mitjanit (12 am) 12 am – 5 am la matinada
31
Exercicis 1. Quina hora és?
Practica-ho: Diàleg 1 Diàleg 2
- Quina hora és? - És un quart de set.
- Tens/Té hora, si us plau? - Sí, són dos quarts de quatre.
Diàleg 3 Diàleg 4 - A quina hora obren la biblioteca? - Obren a les nou del matí.
- Quin horari fan? - De 9 h del matí a 9 h de la nit.
32
2. Digueu si és veritable (V) o falsa (F) l'hora qu e marquen aquests rellotges: 1
Són tres quarts de tres. V / F
És la una. V / F
Són les onze. V / F
És un quart de vuit. V / F
Són dos quarts de set. V / F
És un quart de nou. V / F
Són tres quarts de deu. V / F
1 Extret de Speakc@t, dins d’Interc@t (www.intercat.gencat.net)
33
3. Poseu cadascuna d’aquestes paraules al lloc que correspongui tenint en compte els diferents dibuixos: 2
AVUI / AHIR / DEMÀ ARA / ABANS / DESPRÉS MAI / SEMPRE
_____________ ______AVUI____ _____________
_______________ ______ARA_____ _____________
Aquest rellotge va bé ___________ i
no s’espatlla ___________.
(de: MS Adverbi 16/002 Fitxa d'autoaprenentatge)
2 FARGAS, A. i altres. Llibreta d’exercicis autocorrectius 1, Vic: Eumo Editorial, 1991, p.33-34
34
4. Poseu en l’espai buit el verb fer en la persona que li correspongui:
1) La Maria _________ el projecte de final de carrera. 2) En Josep ________ una volta pel jardí. 3) En Rafel _________ classes a la universitat. 4) Jo _________ d’enginyer. 5) Tu _________ d’infermera.
5. Completeu les frases amb la forma adequada dels verbs entre parèntesis: 3
• Cada vegada que jo (obrir) obro el diari hi ha alguna notícia sobre
la Tina. Les notícies, les (llegir) __________ totes perquè (seguir)
__________ tot el que fa.
• La Tina es posa molt nerviosa abans d’un espectacle: no (dormir)
__________, (conduir) __________ molt malament i (discutir)
__________ amb tothom.
• Tu i el Pere (sortir) __________ sempre els últims dels espectacles de
la Tina perquè (aplaudir) __________ molt; després, (dormir)
__________ contents.
• Tu (omplir) __________ el got de vi a la salut de la Tina cada dia;
(sentir) __________ molts comentaris sobre els seus espectacles, però
no (llegir) __________ mai cap crítica.
• El Toni i la Carme (preferir) __________ no parlar de la Tina; quan
(obrir) __________ el tema, (repetir) __________ que és l’última vegada
que en parlen.
3 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.87
35
6. Marqueu la paraula definida: 4
• Persona que té per ofici apagar el foc dels incendis.
porter/a bomber/a
• Persona que té per ofici fer menjars.
cuiner/a venedor/a
• Persona que té per ofici conduir un cotxe, un camió, un autobús...
enginyer/a conductor/a
• Persona que té per ofici servir les begudes i els menjars en un cafè,
restaurant, bar...
fuster/a cambrer/a
• Persona que té per ofici cuidar els malalts i col·laborar amb el metge.
infermer/a carnisser/a
• Persona que té per ofici vendre peix.
pescador/a peixater/a
• Persona que té per ofici fer pa o vendre pa.
pastisser/a forner/a
• Persona que té per ofici vendre en una botiga o comerç.
dependent/a professor/a
• Persona que té per ofici tallar els cabells, afaitar, etc.
metge/metgessa perruquer/a
4 BADIA, D. Llengua Catalana. Nivell llindar 1. Edicions l’Àlber, 1998, p.18
36
7. L’Ignasi mira els anuncis que surten al diari: q uines paraules falten a
cada anunci? 5
advocat, cap, encarregat, infermera, mestre, metge, becari, enginyer a. d. b. e. f. c. g.
(adaptat de: Treball/Oficis: oficis i professions 06/002 Fitxa d'autoaprenentatge)
5 BADIA, D i alt. Llibreta autocorrectiva de vocabulari, Ed. Eumo, 1985, p. 25
UPC. Servei de Llengües i Terminologia
busca ________ de 16-18 anys. Possibilitats de formació dins la mateixa empresa.
____________ de Primària amb experiència s’ofereix per fer classes particulars de totes les matèries. Tel. 7889053 als migdies.
HOSPITAL GENERAL convoca concurs per cobrir dues places d’___________ i una de _______ traumatòleg. Envieu el currículum a l’Apartat 2539 de Barcelona.
Estudiant de tercer de dret vol treballar en despatx d’_______ a les tardes.
Empresa líder en el seu ram necessita _________ de secció. Es valorarà experiència. Sou a convenir.
TRANSPORT METROPOLITÀ DE BARCELONA
necessita urgentment ___________ d’estació de metro. Interessats, presentar-se dilluns dia 23 a les Oficines Centrals.
GENERALITAT DE CATA LUNYA Convocatòria de beques d’estudis d’1 any de durada per a llicenciats en Enginyeria industrial que vulguin optar al concurs-oposició de les places de __________ durant a partir del setembre vinent.
37
Lectura: 6
8. I tu, què fas al dia a dia? Explica-ho als teus companys.
6 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.25
38
9. Poseu-vos de quatre en quatre. El professor assi gnarà a cada grup un dels cinc blocs d'accions següents. Primer llegiu-les i mireu si les enteneu; després, representeu algunes de les accions amb mímica, i feu que la resta de compa nys les endevinin! Bloc 1: llevar-se i arreglar-se despertar-se treure's el pijama dutxar-se rentar-se les dents / la cara / les mans pentinar-se maquillar-se afaitar-se fer el llit
Bloc 2: vestir-se i despullar-se posar-se els pantalons / la camisa treure’s els pantalons / la camisa cordar-se els botons / les sabates descordar-se els botons/ les sabates fer-se el nus de la corbata
Bloc 3: menjar parar la taula desparar la taula tallar el pa omplir un vas beure aigua / vi / cervesa / cava brindar servir el menjar pelar fruita untar pa (amb mantega) sucar pa (amb tomàquet) menjar la sopa tallar la carn mastegar bufar les espelmes d’un pastís
Bloc 4: sortir de casa pujar i baixar escales anar amb autobús caminar córrer conduir un cotxe anar amb bicicleta agafar un tren demanar un taxi acomiadar-se anar-se’n Fes frases amb aquests verbs: Exemple: Al matí em desperto a les 8 i em dutxo. Normalment vaig a la universitat en bicicleta. ...
Bloc 5: divertir-se ballar cantar mirar la televisió jugar amb l’ordinador escoltar música tocar un instrument jugar a futbol / a bàsquet anar d’excursió llegir
39
CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATG E UNITAT III EL MÓN DEL TREBALL. ACTIVITATS QUOTIDIANES Continguts comunicatius : Demanar i dir l'hora Informar sobre els horaris Demanar i dir la data Demanar i explicar què es fa habitualment Demanar i donar informació sobre les característiques d'una feina Continguts gramaticals : Present d'indicatiu Verbs incoatius Perífrasi per indicar hàbits Adverbis de temps Lèxic : números, hores, oficis, verbs d'acció quotidiana
40
41
UNITAT IV - ADRECES I UBICACIONS 1 Continguts comunicatius 1.1 Demanar i indicar on és un lloc On és el lavabo? Al fons, a mà esquerra. On són les oficines? Al pis de dalt /baix. Sap on hi ha un telèfon? Al final del passadís n'hi ha un. On puc trobar la bústia? Segueix aquest carrer i a la segona
cantonada ja la veuràs. Saps si hi ha un quiosc per aquí? N'hi ha un dos carrers més
amunt/avall. Com puc anar a la plaça Catalunya? Hi pots anar amb metro. Perdona, el passeig de Gràcia, sisplau? Pujant, a mà dreta. El carrer Muntaner, sisplau? Baixant, a mà esquerra.
Continuï tot recte. Com puc anar a la Rambla? Agafa aquí el metro i baixa a la parada
del Liceu. 1.2 Localitzar objectes i persones en l'espai On són les cadires? Són al voltant de la taula del menjador. On dóna la finestra? Dóna al carrer. Què hi ha al costat de la cuina? Hi ha el lavabo. 2 Continguts gramaticals 2.1 Preposicions:1
a la vora / a prop (de) lluny (de)
1 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.32, 47
42
davant darrere entre
a l’esquerra (de) a la dreta (de)
sobre, damunt dintre, dins darrere
sota fora davant
pertot arreu enlloc
2.2 Gerundi
1ª conjugació pujar � pujant 2ª conjugació haver � havent 3ª conjugació seguir � seguint
43
2.3 Hi ha / N'hi ha Saps on hi ha una farmàcia? Sí, n'hi ha una molt a prop. (de farmàcia) No, no n'hi ha cap. [Atenció!: La forma n'hi ha NO és negativa. N' és la forma breu del pronom EN.] 2.4 Pronom feble: HI (complement circumstancial de lloc)
Vaig a la universitat. � Hi vaig. (a la universitat) 3 Lèxic
3.1 Mitjans de transport:
Amb/en + moto a + peu cotxe cavall avió tren bicicleta
3.2 Vocabulari de la ciutat: l’avinguda, el carrer, el passeig, la rambla, el semàfor, l’escola, l’hospital, correus,
el banc, la universitat, l’estanc, les cases, les illes... 3.3 Parts de la casa:
la porta, la finestra, el balcó, el terra, l’habitació, el dormitori, el menjador, el bany (el lavabo), la sala d'estar, el passadís, el rebedor, la cuina, la terrassa...
3.4 Objectes de casa: el llit, l’armari, el calaix, el llum, el coixí, el quadre, les escales, la cortina, el llibre, l’ordinador, la taula, les cadires, el sofà, el televisor, la catifa, la tauleta de nit, el
mirall... 3.5 Adjectius qualificatius (objectes):
nou/nova � vell/vella curt/curta � llarg/llarga antic/antiga � modern/moderna ample/ampla � estret/estreta
gruixut/gruixuda � prim/prima còmode/còmoda � incòmode/incòmoda net/neta � brut/bruta alt/alta � baix/baixa
buit/buida � ple/plena gran/gran � petit/petita
44
Exercicis 1. Poseu el vocabulari següent sota el dibuix corresponent:2 el tren, l'avió, la moto, la barca, el vaixell, el cotxe, l'autobús, el camió, la bicicleta, el carro, la carretera, l'autopista
2 Dibuixos extrets de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL, Enciclopèdia Catalana, 2002
45
2. Aquest és un plànol de la ciutat. Poseu números al dibuix i feu-los correspondre amb els noms d’aquesta llista:3
el senyal l’encreuament l’escola l’avinguda l’església el parc l’ajuntament l’estació el gronxador la bústia l’hospital la plaça el carrer l’illa de cases el semàfor el quiosc el mercat el teatre la cantonada el pas de vianants la vorera el cementiri el palau d’esports el xamfrà el cinema el passeig la font
3 CASAJUANA, MªJosep i alt. On és l'Ona? Reforç de català oral, Barcelona: Àrtic Edicions, 1998, p.78
46
3. Fixeu-vos on és la casa amb les fletxes. Des d'aquí, per parelles, demaneu per algun punt concret del plànol i doneu indicacions de com arribar-hi. 4. I tu, on vius? Com s'hi va des de la UPC? 5. Des d'aquesta aula on sou... : - On és el lavabo? - Com es va a consergeria? - Per anar al bar, com ho hem de fer? - Per anar a la copisteria, com s'hi va? 6. Entreu en uns gran magatzems i llegiu el següent:
PLANTA SECCIÓ
6 SUPERMERCAT 5 ESPORTS / JOGUINES 4 ARTICLES PER A LA LLAR 3 SENYORES, VESTITS, BRUSES, JAQUETES 2 SENYORS, CAMISERIA, SABATERIA, SASTRERIA 1 ARTICLES DE REGAL, PAPERERIA, ESTANC B MODA JOVE, BOUTIQUES
( de : LL Informació 06/006 Fitxa d’autoaprenentatge )
Ara, responeu a aquestes preguntes:4
1. La secció d'esports, entre quins pisos és?
2. Què hi ha sobre la secció de moda jove?
3. Què hi ha sota la secció de joguines?
4. On venen bruses?
5. Què venen a baix de tot?
6. Què hi ha a dalt de tot?
7. On és la secció de moda jove?
8. On és la secció de camiseria?
9. On és la secció d'esports?
4 MAS, M. i alt.. Digui, digui…1, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1984, p.27
47
7. Completeu les frases següents amb hi ha, no hi ha, n'hi ha, no n'hi ha. a. Quants alumnes ____________en aquesta classe?____________ trenta-cinc. b. _____________aigua a l'ampolla? Sí, _________________ una mica. c. En aquest parc ___________gronxadors, però _________ cap banc per seure. d. Vaig a comprar llet, perquè _____________________ gens. e. En aquest pis només _________ dues habitacions, en canvi en el del costat ________ quatre. f. En aquest carrer __________ moltes botigues, en canvi en aquell altre
_________ molts bars. g. ____________ alguna farmàcia oberta els dies de festa? Sí, ____________
unes quantes que estan de torn. h. ____________ algun tren que vagi de Barcelona a Sevilla? Sí, __________
dos trens a la setmana. i. Hi ha algun avió de Tarragona a Mallorca? No, ____________ cap, però ____________ un vaixell cada dia. j. En algunes ciutats europees ____________ molts parcs, però a Barcelona ____________ pocs. k. A casa de la meva amiga __________ moltes flors, però a casa meva
___________ cap. l. No cal que busquis el cafè, que ______________________ gens. m. Has mirat si _____________ taronges? Sí, encara ___________ unes
quantes. 8. Com és casa vostra? Descriviu-la als vostres companys.
48
9. Amb el dibuix i les paraules que hi ha a continuació, completa les frases següents.5
( de: MS Adverbi 16/014 Fitxa d’autoaprenentatge )
1. El balcó és _____________ la porta principal.
2. __________ de la casa hi ha una gallina.
3. L’hort és al ___________.
4. __________ de la porta hi ha una finestra.
5. Les muntanyes són molt __________.
6. ___________ la casa hi ha el menjador, la cuina i les habitacions.
7. El balcó és just a ___________ la teulada.
8. A ____________ hi fa molt fred.
10. Ompliu els buits amb el pronom i la forma verbal que us semblin més apropiats:
a) - Vas a la universitat?
- No, no _________________ ara, només als matins. b) En Pere i jo demà marxem a la Costa Brava; ________________ cada
any. c) Cada dia dino a la universitat; _______________ amb els amics de classe.
5 FARGAS, A. i alt. Llibreta d’exercicis autocorrectius 1, Ed. Eumo, 1991, p.35-36
SOBRE/SOTA DAVANT/DARRERE AL COSTAT/LLUNY DINTRE/FORA
49
d) L'Anna i la Maria estudien sempre a la biblioteca; _______________
també els caps de setmana! 11. Completeu les frases següents amb els adjectius adequats:
Exemple: La taula és nova, però la cadira és vella
1) El lavabo és petit, però el bany és __________.
2) La taula és alta, però l’armari és __________.
3) El rebedor és curt i ample, però el corredor és __________ i
_________.
4) El bany es vell, però la cuina és __________.
5) El pis és net, però la terrassa és __________.
6) El balancí és còmode, però la cadira és molt __________.
7) El terra és brut, però la porta és __________.
8) El llit és baix, però l'armari és __________.
9) El pis és nou, però la casa és __________.
50
12. Escriviu l’adjectiu que indiqui el contrari:6
un rellotge gros
un llum nou
un coixí net
un quadre modern
un llibre gruixut
un armari tancat
un calaix buit
un rellotge _______ un llum _______ un coixí _______ un quadre _______ un llibre _______ un armari _______ un calaix _______
6 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.52
51
CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATGE UNITAT IV ADRECES I UBICACIONS Continguts comunicatius: Demanar i indicar on és un lloc Localitzar objectes i persones en l'espai Continguts gramaticals: Adverbis i preposicions de lloc Hi ha / N'hi ha Adjectius qualificatius (d'objectes) Imperatiu Gerundis Lèxic: vocabulari de la ciutat, mitjans de transport, parts d'un edifici, objectes de
casa
52
53
UNITAT V - CONVERSES TELEFÒNIQUES 1 Continguts comunicatius 1.1 Demanar el número de telèfon a algú - Quin (número de) telèfon tens (tu)? / té (vostè)? - És el 93 334 23 12. 1.2 Establir un contacte telefònic - En despenjar:
Sí? Digui? Universitat Politècnica de Catalunya, digui? - Quan ens responen:
(Que) Hi ha la Marta? Hi és, en Pere? Em pot posar amb el Servei de Llengües, sisplau? Voldria parlar amb el senyor Serra, sisplau. - Quan responem a una interpel·lació:
Jo mateix. / Jo mateixa. De part de qui? Qui el demana? Amb qui parlo? Amb qui vol parlar? Un moment, ara s'hi posa. Un moment, ara l'hi passo (a vostè)/ ara te'l passo (a tu). No, ara no hi és. En aquest moment no s'hi pot posar, vol deixar-li un encàrrec? No, s'equivoca, aquí no hi ha cap senyor Serra. 1.3 Demanar disculpes Perdó, no el sento bé. Perdona, m’he equivocat. Perdoni, però em sembla que s'equivoca. Perdoni, no és el 93 453 34 23? Disculpi. No té cap importància. No passa res. Cap problema.
54
2 Continguts gramaticals 2.1 Verbs: Ser-hi, Haver-hi
Ser-hi
Jo hi sóc Tu hi ets ell/a hi és Haver-hi nosaltres hi som Hi ha vosaltres hi sou ells/es hi són
Per preguntar
VERB UTILITZAT:
SER-HI HAVER-HI
- (Que) hi és, en Pere? - (Que) hi ha en Pere?
Per respondre SER-HI - No, no hi és. - Sí que hi és.
2.2 Verb: trucar, equivocar-se
TRUCAR EQUIVOCAR-SE truc o (Em) m' equivoc o truqu es (Et) t' equivoqu es truc a (Es) s' equivoc a truqu em (Ens) ens equivoqu em truqu eu (Us) us equivoqu eu truqu en (Es) s' equivoqu en
3 Lèxic La comunicació telefònica 3.1 objectes: el telèfon, l’aparell, l’auricular, el número de telèfon 3.2 verbs: telefonar, trucar, equivocar-se, marcar, penjar, despenjar
55
Exercicis 1. Ordeneu les instruccions.1 Relacioneu els verbs de la columna de l'esquerra amb les frases corresponents de la dreta i, després, poseu-les en l'ordre correcte per explicar com cal fer servir el telèfon:
1. Marco...
A. ... el senyal de línia.
2. Despenjo...
B. ... per la Maria.
3. Pregunto... C. ... l’auricular.
4. Espero... D. ... el número de telèfon a l’agenda.
5. Busco... E. ... a començar si comunica.
6. Torno... F. ... el número de la Maria.
2. Relacioneu les preguntes de la columna de l'esquerra amb les respostes correctes de la columna de la dreta:2
1 MC DOWELL, J. i CASSANY, D. Pàgines de premsa del Digui, digui…1, unitat 19 2 MC DOWELL, J. i CASSANY, D. Pàgines de premsa del Digui, digui…1, unitat 11
1. Que hi és en Marc? 2. Quan va venir? 3. Qui el demana? 4. Amb qui vol parlar? 5. Qui va telefonar?
A. Sóc el seu germà. B. La seva secretària. C. Amb el senyor Ferrer. D. Un moment, ara l'hi passo. E. Fa dos dies.
56
3. Qui parla amb qui? Relacioneu els globus de la dreta amb els de l'esquerra:
- Que hi ha la Carla?
- ____________________________
- Perdoni. Que no és el 543 43 21?
- ____________________________
- _____________________
- Podria dir-me el número de telèfon de la policia?
- ______________________
- Moltes gràcies.
- Informació municipal, digui'm?
- __________________________
- Sí, és el 55 55 55.
- _________________________
- _____________________
- Ets la Carla?
- ______________________
- Carla, em sents? Aquest telèfon està avariat.
- Que hi és el senyor Puig?
- __________________________
- Senyor Puig, sóc la Carla.
- __________________________
- _______________________
- No. Aquí no hi ha cap Carla.
- _______________________
- No, aquí és el 543 44 21.
- Digui?
- ____________________________
- Digui? Escolti?
- ____________________________ - _____________________
- Sí, jo mateix.
- ______________________
- Ah! Hola, Carla!
57
4. Ara podríeu practicar entre els companys la conversa telefònica, fent servir algunes de les frases que heu après (alternativament feu el paper de qui truca i de qui respon):3
a) Truqueu a un company de classe per demanar-li els deures que hi ha.
b) Truqueu a la Secretaria de la Universitat per preguntar els dies de
matrícula.
c) Truqueu al cinema per preguntar els horaris de les diferents sessions d'una
pel·lícula.
d) Truqueu a una amiga, però us equivoqueu de número.
e) Truqueu al metge per demanar hora de visita.
5. Imagineu-vos que voleu deixar aquests missatges en un contestador:4
a. En Jordi Rodríguez als seus pares per dir que diumenge no anirà a dinar.
b. En Jordi Rodríguez al seu company de la universitat, Toni Cases, per
quedar per fer un treball.
c. En Jordi Rodríguez a un tècnic de Colom Reparacions per dir que la
rentadora no funciona i que vol que la vingui a reparar.
Per confeccionar els missatges, trieu una opció de cada un dels apartats següents:
1. NOM DEL DESTINATARI:
- Senyor Colom - Toni - Ei, família!
2. PRESENTACIÓ:
- Sóc el Jordi - Sóc el Jordi de la universitat - Sóc en Jordi Rodríguez, del carrer del Vall, núm.12
3 CASAJUANA, MªJosep i alt. On és l'Ona? Reforç de català oral, Barcelona: Àrtic Edicions, 1998, p.31 4 CASAJUANA, MªJosep i alt. On és l'Ona? Reforç de català oral, Barcelona: Àrtic Edicions, 1998, p.28
58
3. PROPÒSIT DE LA TRUCADA:
- Tinc la rentadora espatllada; que la podria venir a arreglar?
- Ens trobem a les 7 per fer el treball? Si no et va bé, truca'm.
- No m'espereu diumenge a dinar.
4. COMIAT:
- Adéu. - Fins després. - Passi-ho bé.
6. Ara prepareu el vostre contestador automàtic i reuniu-vos amb els vostres companys. Primer, un fa de contestador i l'altre rep el missatge, i després ho feu al revés. Les trucades han de ser per:
- convidar a sortir el diumenge a la tarda - informar que ja són a la venda les entrades del concert.5 MISSATGE 1 _____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_______________________________________.
MISSATGE 2 _____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_______________________________________.
5 CASAJUANA, MªJosep i alt. On és l'Ona? Reforç de català oral, Barcelona: Àrtic Edicions, 1998, p.31 (adaptat)
59
CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATGE UNITAT V CONVERSES TELEFÒNIQUES Continguts comunicatius: Demanar el número de telèfon a algú Establir un contacte telefònic Demanar disculpes Continguts gramaticals: Verbs: ser-hi, haver-hi, equivocar-se, trucar Apòstrof pronoms davant el verb (m', t', s', ...) Canvis ortogràfics de c ���� qu Lèxic: vocabulari relacionat amb la comunicació telefònica (objectes, accions)
60
61
UNITAT VI - MENJAR I BEURE 1 Continguts comunicatius 1.1 Lectura Al restaurant... Cambrer - Bon dia . Client - Bon dia. Una taula per a quatre , sisplau. C. - Hauran d'esperar cinc minuts. Cl. - D'acord. C. - Ja poden passar. Aquí tenen la carta . Cl. - Gràcies. Cl. - Fan menú ? C. - Sí senyor, a la primera pàgina el trobaran. El preu inclou: els dos
plats, la beguda, les postres i el cafè o un tallat. Si em permeten, de primer els recomano la sopa de peix.
Cl. - D'acord, doncs, porti quatre sopes de peix. C. - I de segon ? Cl. - De segon, dos de pollastre amb patates fregides i dos bistecs
amb amanida. C. - El pollastre i els bistecs, els volen molt fets o poc fets ? Cl. - El pollastre, molt fet, sisplau. I els bistecs, al punt . C. - Per beure , què voldran? Cl. - Porti una ampolla de vi de la casa i una d'aigua sense gas. C. - I de postres ? Cl. - Si li sembla bé, li ho direm després. C. - Molt bé, no hi ha cap problema; hi haurà: fruita, iogurt o crema
catalana. Bon profit!
62
En una botiga... 1 DIÀLEG 1 Situació: En una botiga de queviures. SENYORA: - Hola, bon dia. Qui és l'últim? NOI: - (Sóc) Jo mateix. SENYORA: - Gràcies. NOI: - Però al meu davant hi ha una senyora que ha sortit un moment. DEPENDENT: - Qui és ara? NOIA: - Jo. Posi'm pernil dolç. DEPENDENT: - Quant en vol? NOIA: - Sis talls. DIÀLEG 2
Situació: En un forn.
DEPENDENTA: - I vostè? NOIA: - Posi'm una barra de mig, sisplau. DEPENDENTA: - Alguna cosa més? NOIA: - Té farina? DEPENDENTA: - No, no en queda gens . NOIA: - I coca de sucre? DEPENDENTA: - Ho sento, ja no me'n queda cap . És que a aquesta hora... Vol
una pasta d'aquestes? NOIA: - No, no, gràcies... Doncs, res més. Quant val? DEPENDENTA: - Un euro i mig.
DIÀLEG 3 Situació: En un mercat. Davant d'una parada de peix. PEIXATERA: - Miri, bonica, quins musclos...! Quines sardines! Què vol? Un
quilo de musclos? NOIA: - A quant van? PEIXATERA: - A quatre euros i mig el quilo. Quants en vol? NOIA: - Dos quilos. PEIXATERA: - Com els vol ? Petits o grossos? NOIA: - Més aviat petits. PEIXATERA: - Alguna cosa més , maca? NOIA: - Res més. Quant és? PEIXATERA: - Nou euros. NOIA: - Té canvi de cinquanta euros? PEIXATERA: - Per a tu sí, reina.
1
MAS, M. i al. Digui, digui…1, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1984, p.52-53 (adaptat)
63
1.2 Expressar gustos i preferències
PREFERIR Què prefereixes,
la carn o el peix?
Prefereixo...
AGRADAR MÉS... (que...) Què t'agrada més, M'agrada més...
ESTIMAR-SE MÉS... (que...) Què t'estimes més, M'estimo més... que...
Tant me fa / M'és igual
- Prefereixo el mar a la muntanya. - M’agrada més el cinema que el teatre. - M’estimo més el peix que la carn. PENSAR / SEMBLAR: Em sembla una mica car. Què et sembla el nou restaurant? Penso que és agradable. Què penses del nou cuiner? Trobo que és molt bon professional. No m’agrada gens 2 Continguts gramaticals 2.1 Adjectius qualificatius (menjar) cru � cuit � (carn, peix, etc.) poc fet � molt fet � (carn, peix, etc.) verd � madur � (tomàquet, fruita, etc.) sec � tendre � (formatge, pa, etc.) 2.2 Més aviat + adjectiu (= “tirant a”) M'agrada el bistec més aviat cru. Aquesta botiga és més aviat cara. 2.3 Verb: Voler (irregular)
VOLER
vull vols vol
volem voleu volen
64
2.4 Pronom feble: EN (objecte directe indeterminat) Voleu maduixes ? No en volem. Tenen molta feina ? Sí, en tenim molta. ATENCIÓ! ���� Agafem diners ? Sí, n'agafem. 2.5 Quantitatius 2 Adjectius:
CAP (quantitat 0 de coses comptables) Té tres llibres. No té cap llibre.
GENS DE (quantitat 0 de coses incomptables) Fa molt soroll. No fa gens de soroll.
Pronoms: TOT RES (cap cosa)
M’agrada tot. No m’agrada res .
TOTHOM NINGÚ (cap persona)
Tothom canta. No canta ningú .
Adverbis: MOLT Plou molt . GENS No plou gens .
• Altres quantitatius: MASSA (quantitat excessiva) - Aquest home treballa massa. - Em preocupo massa. BASTANT [BASTANTS] / FORÇA (quantitat regular) - M'agrada bastant el futbol. - Volien força garanties per tirar endavant el projecte. PROU (quantitat suficient) - Prou! No vull sentir més discussions! - No han comprat prou pa per a tothom.
2 Taula extreta de Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.88
65
UNA MICA (poca quantitat: sentit positiu) - He caminat una mica pel centre de la ciutat. - Tinc una mica de set. NO... GAIRE [GAIRES] (poca quantitat, poc: sentit n egatiu) - No parlava gaire, era molt callat. - No van visitar gaires monuments.
66
3 Lèxic 3.1 Menjar 3:
3 Extret de BUSQUETS, Loreto. Curs intensiu de llengua catalana. Publicacions de l’Abadia de Monserrat, 1988, p. 84, i de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL, Enciclopèdia Catalana, 2002
67
68
Exercicis 1. Observeu els dibuixos i ompliu els espais buits: 4 a) res / un / una / cap / gens - Sobre el prestatge hi ha _______ peixera.
- Sobre el prestatge no hi ha _______ peixera.
- Sobre el prestatge no hi ha _______.
b) res / un / una / cap / gens - Dins la peixera no hi ha _______ peix negre.
- Dins la peixera no hi ha ________ d’aigua.
- Dins la peixera no hi ha _______.
c) tothom / cap / ningú - _______ va venir a la nostra festa.
- _______ noia no va venir a la nostra festa.
- _______ no va venir a la nostra festa.
4 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.89
69
2. Llegiu i responeu les preguntes següents:
"La porta de Billy's, evidentment, és tancada; però n'hi ha una altra i hi entro. És el magatzem. Els vidres bruts deixen passar una llum pobra. Hi ha dos empleats i, al fons, una porteta que puja al pis de dalt, on hi ha la sala de joc. No hi ha ningú. Al fons de la sala, darrere d'una cortina, hi ha una altra porta amb un vidre glaçat amb lletres negres on es llegeix Direcció. Hi ha llum, a l'interior. I un soroll molt feble, com de màquina d'escriure."
FUSTER, J. De mica en mica s'omple la pica, Barcelona, ed. 62, 1981 (adaptat)5 ( de: LL Narració 10/005 Fitxa d’autoaprenentatge )
Preguntes: 1) Quantes persones hi ha al magatzem? 2) Qui hi ha a la sala de joc? 3) Quantes portes hi ha en aquest local? 4) Què hi ha al pis de dalt? 5) Què hi ha al fons de la sala? 3. Completeu les frases següents amb GENS DE, CAP, RES, NINGÚ, segons convingui: 1) En aquesta casa no tenen __________quadre.
2) En aquest carrer no hi ha ___________ pastisseria.
3) En aquesta escola no tenen __________sala d’actes.
4) Dins d'aquest calaix no hi ha ___________.
5 MAS, M. i al.. Digui, digui…1, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1984, p.75
70
5) Aquí no hi ha _________ professor.
6) No tenim _________ sort.
7) La Maria no té ________ ordinador.
8) En Joan no té _________ fred.
9) Avui no ha trucat ___________.
10) No hi ha ________ ordinador barat.
11) No tenia ________ gana.
12) En aquesta classe no hi entra ________ llum.
13) Avui no he fet __________ en tota la tarda.
14) No tinc _____________ bolígraf que funcioni.
15) Hem dinat molt i ara no tenim ______________ gana.
4. Completeu les frases següents amb CAP, RES, NING Ú, segons convingui: Recordem:
CAP = ni un, ni una RES = cap cosa NINGÚ = cap persona
Exemple: No tinc cap cigarreta. = No tinc ni una cigarreta.
71
1) No vull que m'acompanyi ___________, prefereixo anar sol. 2) Al despatx no hi ha _____________ telèfon. 3) A dintre de l'armari no hi ha _________. 4) A l’aula no hi ha ________ estudiant. 5) Al laboratori no hi ha __________ ordinador. 6) Avui és festa, al taller no hi ha _________. 7) Solament s'ha fet una rascada, pràcticament no s'ha fet ________. 8) Ja ha marxat tothom, no ha quedat ___________. 9) Avui no hem fet ________ examen. 10) Avui no hem fet ________ perquè ha marxat la llum. 11) En Jordi és un noi solitari, no té _________ amic. 12) Vaig arribar tard a la festa i ja no hi havia ____________. 13) A la nevera no hi ha ___________. 14) Qui ha vingut aquesta tarda? No ha vingut __________. 15) Què faràs aquesta tarda? ___________. 5. Ompliu els espais buits amb NO... RES, NO... GEN S, NO... CAP:6 - Al darrere de l'ampolla ___________ hi ha __________. - A dins de l'ampolla ______________ hi ha ___________ vi. - Al costat de l'ampolla _____________ hi ha ____________ got. - _____________ hi ha ___________ llibre al prestatge. - Sota la taula ______________ hi ha ________________. - Al gerro _____________ hi ha ______________ flor.
6 FARGAS, A. i altres Llibreta d'exercicis autocorrectious 1. Eumo Editorial, 1991, p.39
72
- Damunt del piano ____________ hi ha ____________. - La Maria ___________ té ______________ gana. - Al plat de la Maria _____________ hi ha ______________. - A la taula ______________ hi ha ____________ plat. ( de: MS Quantificadors 08/007 Fitxa d’autoaprenentatge ) 6. Contesteu a les següents preguntes amb una sola d'aquestes paraules: res, cap, gens, ningú, mai, enlloc. 7 - Quan vindreu?
- ______MAI____________.
- Qui ha entrat?
- ______________________.
- Què has comprat?
- ______________________.
- Tens gaire gana?
- ______________________.
- Quantes planes falten?
- ______________________.
- Qui ho va dir, això?
- ______________________.
- On aniràs, demà?
- ______________________.
- Hi ha gent, al teu davant?
- ______________________.
- Hi ha gaires arbres, en aquest bosc?
- ______________________.
- Hi ha gaire llet, a la nevera? - ______________________.
( de: MS Quantificadors 08/009 Fitxa d’autoaprenentatge )
7 FARGAS, A. i altres Llibreta d'exercicis autocorrectious 2. Eumo Editorial, 1991, p.34
73
7. El camió del majorista acaba de passar. Què ha d eixat a la parada de la Lola? Completeu la llista amb les paraules: 8 sac / caixes / llaunes / ampolles / pots / capses
8 BADIA, D i altres 2a. Llibreta autocorrectiva de vocabulari, Ed. Eumo, 1985, p.48
Nom: Sra. Lola Serra Adreça: Parada núm. 8, Mercat Central Quantitat Producte
1........................ de patates 10...................... de galetes 1........................ de mongetes 30...................... d’aigua 25...................... de melmelada 50...................... de sardines 30...................... de vi 15...................... de llet condensada 40...................... d’anxoves 2........................ de taronges 2........................ de peres
74
Lectura: Recepta: PA AMB TOMÀQUET I PERNIL Ingredients - 1 o 2 llesques gruixudes de pa, preferiblement de pagès (rodó)
- 1 tomàquet mitjà, molt madur
- oli d'oliva
- sal
- 2 talls de pernil salat o pernil dolç
Elaboració
- Torreu lleugerament el pa (idealment sobre el foc; si no, en una torradora)
- Talleu el tomàquet per la meitat.
- A continuació, fregueu les dues cares de les llesques, amb la part tallada del
tomàquet, fins a crear una fina pel·lícula de color vermell.
- Poseu sal i oli per sobre al vostre gust.
- Poseu el pernil salat (o pernil dolç, formatge, o un altre embotit) damunt la llesca.
BON PROFIT!
Ara, expliqueu vosaltres els ingredients d’una rece pta senzilla del vostre país! ☺☺☺☺
75
8. Relacioneu el que diu el cambrer amb el que diu el client: 9
V Alimentació: Al restaurant 13/007
CAMBRER
CLIENT
Ex.- Per beure?
1.- El lavabo per favor?
a.- €8. Pa i vi inclosos.
2.- Negre.
b.- Prendran cafè?
3.- Què hi ha a l’amanida?
c.- L’hi passarem més per la paella.
4.- Quant val el menú?
d.- Al fons a l’esquerra.
5.- Sí, un tallat i un cafè amb llet.
e.- El vi, com el volen?
Ex.- Aigua mineral amb gas.
f.- Enciam, tomàquet, olives, ceba i pastanaga.
6.- Aquest tall de carn és cru.
g.- I vostè..., no menjarà res?
7.- Pastís de poma.
h.- I per postres?
8.- No, no tinc gana.
9. Escriviu aquests adjectius al lloc més adequat: 10 cuita, descremada, fregides, fregit, cru, sec, gro ssos, dur, blanc, madur - el bistec cuit
� - el bistec cru .
- el formatge tendre
� - ____________________
- la carn crua
� - ____________________
- les patates bullides
� - ____________________
9 BADIA, D i altres 1ª Llibreta autocorrectiva de vocabulari, Ed. Eumo, 1985, p. 40 10 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.74
76
- l'ou ferrat
� - ____________________
- el peix bullit
� - ____________________
- la llet sencera
� - ____________________
- el vi negre
� - ____________________
- els pans petits
� - _____________________
- el tomàquet verd
� - _____________________
10. Llegiu aquesta nota i poseu el pronom EN només on sigui necessari: 11 Maria, Si surts, compra tomàquets madurs, que no ________ queden, i tampoc _________ hi ha sal. De pa, _________ tenim una mica per sopar, però no _________ hi ha per demà esmorzar. Si no _______ tens diners, _______ hi ha al pot de la cuina.
11. Substituïu la part marcada en negreta pel prono m EN: - Compren pa cada dia.
- __________ compren cada dia.
- Mengen verdura cada setmana.
- __________ mengen cada setmana.
- Agafo una poma de la fruitera.
- __________ agafo una de la fruitera.
- Llegeixo diaris internacionals.
- __________ llegeixo d'internacionals.
- Faig gimnàstica cada matí.
- __________ faig cada matí.
11 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.75
77
CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATG E UNITAT VI. MENJAR I BEURE Continguts comunicatius : Demanar en un restaurant / en una botiga allò que es desitja Demanar els productes i les quantitats en una botiga Expressar gustos i preferències Demanar i explicar una recepta de cuina Continguts gramaticals : Quantitatius: molt, poc, gens, etc. Adjectius qualificatius (menjar) El pronom EN (objecte directe indeterminat) Més aviat + adjectiu Verbs: voler Lèxic : Vocabulari del menjar i beure
78
79
UNITAT VII - QUÈ VAS FER L'ALTRE DIA? 1 Continguts comunicatius Demanar i explicar què s’ha fet recentment Demanar i explicar què es va fer Demanar i explicar què es feia habitualment 2 Continguts gramaticals 2.1 Temps passat:
Pretèrit perfet
haver + participi
Avui Aquest matí/ mes/any Aquesta tarda/ setmana
...
Acció passada; generalment en un temps inacabat. Exemple: Aquest matí he parlat amb el germà de la Núria i m’ha dit* que vindrà a la festa)
he parlat
has parlat
ha parlat
hem parlat
heu parlat
han parlat
he sabut
has sabut
ha sabut
hem sabut
heu sabut
han sabut
he dormit
has dormit
ha dormit
hem dormit
heu dormit
han dormit
1ª CONJUGACIÓ (-AR)
2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE)
3ª CONJUGACIÓ (-IR)
80
Pretèrit imperfet
-av-
Ahir
Abans-d'ahir
L'any passat
La setmana passada
Acció passada i continuada, en un temps passat. Exemple: Mentre en Pere parlava amb la Mercè, jo llegia el diari.)
parlava
parlaves
parlava
parlàvem
parlàveu
parlaven
sabia
sabies
sabia
sabíem
sabíeu
sabien
dormia
dormies
dormia
dormíem
dormíeu
dormien
1ª CONJUGACIÓ (-AR) 2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE) 3ª CONJUGACIÓ (-IR)
Pretèrit perifràstic
auxiliar + infinitiu
Ahir
El mes passat
L'any passat
La setmana passada
Acció passada i puntual, en un temps passat acabat. Exemple: Mentre mirava la pel·lícula de por van trucar a la porta.)
vaig parlar
vas parlar
va parlar
vam/vàrem parlar
vau/vàreu parlar
van/varen parlar
vaig saber
vas saber
va saber
vam/vàrem saber
vau/vàreu saber
van/varen saber
vaig dormir
vas dormir
va dormir
vam/vàrem dormir
vau/vàreu dormir
van/varen dormir
1ª CONJUGACIÓ (-AR)
2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE)
3ª CONJUGACIÓ (-IR)
81
*Atenció! Recordeu els canvis en els verbs pronomin als:
Em � M' M'han dit que vas arribar tard. Et � T' T'han explicat què va passar? Es � S' S'han decidit a comprar un cotxe nou. Ens � Ens Ens hem de dir la veritat. Us � Us Us heu menjat tota la fruita. Es � S' S'han deixat la cartera a casa.
2.2 Participis verbals:
1ª CONJUGACIÓ (-AR) 2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE) 3ª CONJUGACIÓ (-IR)
-at -ut / -gut / -scut / -ès -it / -ut
estudiar � he estudiat perdre � he perdut
voler � he volgut
créixer � he crescut
entendre � he entès
dir � he dit
tenir � he tingut
Altres participis de verbs irregulars (2ª conjugaci ó):
conèixer conegut
escriure escrit
fer fet
haver hagut
poder pogut
ser ( ésser) sigut/estat
veure vist
viure viscut
82
Exercicis 1. Escriviu el temps verbal que correspon a cada fr ase:
Telefonar:
- En Miquel ahir no ___________________ a en Pere pel seu aniversari.
- L’Àngel l'any passat no ___________________ a l’Anna pel seu aniversari.
- En Josep aquest matí ___________________ a la Mercè pel seu aniversari.
Escriure:
- Sempre que he anat de vacances ___________________ un diari de records.
- La setmana passada ____________________ una denúncia pel robatori de la
seva moto i encara no en té notícies.
2. Completeu les frases segons els models:
PASSAT
No immediat (Pretèrit Perifràstic) Immediat (Pretèrit Perfet)
Ahir vaig pintar. � Avui he pintat.
Avui heu jugat.
Ahir vau jugar. �
- Ahir va venir.
� Avui ____________________.
- Ahir _________.
� Avui han pujat a casa.
- Ahir vau caminar molt.
� Avui ____________________.
- Ahir________________.
� Avui hem vist un film.
- Ahir vas dormir poc.
� Avui ____________________.
- Ahir________________.
� Avui he sortit aviat.
83
3. Completeu aquestes sèries segons els models:
INDICATIU
Pronoms personals
Pretèrit imperfet Pretèrit perifràstic Pretèrit perfet
1) Jo cantava massa alt. ________________ ________________
2) Tu ________________ vas escriure una carta. ________________
3) Ell/ella ________________ ________________ ha dormit la migdiada.
4) Nosaltres escoltàvem la ràdio. ________________ ________________
5) Vosaltres ________________ vau beure poc vi. ________________
6) Ells/elles ________________ ________________ han sortit al carrer.
4. Uniu amb una fletxa els elements de les tres col umnes següents que puguin formar una frase.
Els nens he caminat les notícies.
El nen heu agafat el piano.
Jo hem mirat a la mà.
Tots nosaltres m'he fet mal del problema.
Ells ha pujat el programa de TV.
Amb les tisores hem olorat les claus.
En Jordi i jo han baixat cinc quilòmetres.
Tu i la Isabel has menjat a dalt de l'escala.
Potser tu heu tocat molta fruita.
La nena han parlat de la bicicleta.
Tu has escoltat les escales de tres en tres.
Segur que vosaltres ha caigut les flors del jardí.
84
5. Relacioneu amb una fletxa els pronoms subjecte a mb les formes verbals corresponents.
6. Relacioneu les dues columnes segons la forma ver bal corresponent.
1. En Jaume abans vaig
2. En Jordi i tu ara vas
3. Jo fa temps va
4. Jo ara anem
5. En Joan i jo ara aneu
6. Tu ara van a la universitat.
7. Tu quan eres petit anava
8. La Núria ara anaves
9. En Jordi i jo abans anava
10. En Joan i la Maria abans anàvem
11. En Joan i la Núria ara anàveu
12. Tu i en Miquel abans anaven
1) Nosaltres vaig anar
2) Tu vau anar
3) Vosaltres va anar al mercat.
4) Jo van anar
5) Ell vas anar
6) Elles vam anar
85
7. Escriviu el pretèrit perfet ( haver + participi ) en les següents frases:
- No ____________________ (sentir, tu) algun soroll estrany?
- Aquesta tarda ____________________ (anar) a fer-nos socis de la piscina
municipal.
- Ells ____________________ (marxar) quan la Marta ___________________
(arribar).
- Qui ____________________ (dir) que era massa aviat per anar al cinema?
____________________ (fer, nosaltres) tard!
- La veritat és que ____________________ (tenir, vosaltres) molt mala sort!
- Com ____________________ (poder) obrir la llauna si no tenies obrellaunes?
- L’Enric i la Maria no ____________________ (voler) saber res de la qüestió.
- Últimament ____________________ (haver-hi) molts debats sobre “nació i
identitat”.
- Dius que jo ____________________ (trencar) el plat, però jo no
____________________ (ser)!
8. El cap de setmana dels senyors Puig 1 Llegiu el text atentament: El cap de setmana passat el senyor i la senyora Puig van anar al Pirineu. Van marxar de Vilanova divendres a la tarda i no hi van tornar fins diumenge a la nit. Dissabte es van llevar d’hora i van esmorzar. Després van sortir cap a les pistes d’esquí. La senyora Puig va esquiar tot el matí i el senyor Puig va passejar i prendre el sol a la terrassa.
1 Text adaptat de Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p. 58
86
Al migdia van menjar un entrepà a les pistes i a mitja tarda van tornar a l’hotel. Es van dutxar i van sortir a comprar productes típics: botifarres, formatges, embotits, etc. Van sopar en un restaurant. Un sopar romàntic, amb espelmes i cava. Havent sopat, van assistir a un concert de música popular. Diumenge, la senyora Puig va tornar a les pistes, però el senyor Puig va preferir anar a ballar sardanes i també va visitar una exposició de fotografia. Quan la senyora Puig va tornar, van dinar, van descansar una estona i a dos quarts de sis de la tarda van carregar el cotxe i van marxar. Van arribar a casa seva molt cansats, però satisfets. Ara, subratlleu tots els verbs en pretèrit perifràs tic (van anar ) i convertiu-los en pretèrit perfet (han anat ):
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
9. Feu frases amb els dibuixos següents dient: què fa, què feia, què ha fet, què va fer: ____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
87
10. I vosaltres, què fèieu normalment durant les va cances, quan éreu petits? què vàreu fer el cap de setmana passat? què és el més interessant que heu fet avui?
11. Expliqueu una anècdota divertida o comprometedo ra que us hagi passat.
88
CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATG E UNITAT VII QUÈ VAS FER L’ALTRE DIA? Continguts comunicatius : Demanar i explicar què s'ha fet recentment Demanar i explicar què es va fer Demanar i explicar què es feia habitualment Continguts gramaticals : Temps verbals: pretèrit imperfet pretèrit indefinit perfet perifràstic Participis verbals Lèxic : accions quotidianes
89
UNITAT VIII - COM ÉS ELL? I ELLA? 1 Continguts comunicatius 1.1 Descriure una persona Com és en Joan? És alt, té els cabells rossos, porta ulleres i un vestit gris molt elegant. Quant fa d'alçada? Fa un metre vuitanta. Quants anys deu tenir? Deu tenir vint anys. És gras, en Joan? No, no ho és; és més aviat prim. 1.2 Expressar obligacions o necessitat Cal mantenir les amistats. He d'anar al metge dos cops l'any. No fa falta estar amb tensió a la reunió. 1.3 Expressar probabilitats Pel seu aspecte, deu ser el noi estranger que estàs esperant. 2 Continguts gramaticals 2.1 Expressar obligacions o necessitat: a) CALDRE + INFINITIU
Present cal calen + infinitiu
Passat calia calien + infinitiu
Exemple: Calia concentrar-se per entendre la conferència. Cal aconseguir una subvenció per al nou projecte.
90
b) HAVER DE + INFINITIU
Present
he has ha hem heu han
+ de + infinitiu
Passat
havia havies havia havíem havíeu havien
+ de + infinitiu
Exemple: Havia de seguir les instruccions. Hem d'estudiar més català.
c) FER FALTA + infinitiu
Present
fa falta + infinitiu
Passat
feia falta + infinitiu
Exemple: No fa falta comprar tant de material. Feia falta Ø més formació sobre aquest tema.
91
2.2 Expressar probabilitat DEURE + INFINITIU
Present
dec
deus deu
devem deveu deuen
+ infinitiu
Passat
devia devies devia
devíem devíeu devien
+ infinitiu
Exemple: En Pere deu ser estranger. Devien tenir cinquanta anys.
2.3 Pronom feble HO (atribut) Amb els verbs SER, ESTAR, SEMBLAR És molt alt . � Ho és molt. (d'alt) Estava bastant cansada . � Ho estava bastant. (de cansada) Semblava un noi intel·ligent . � Ho semblava. (un noi intel·ligent)
92
3. Lèxic 3.1 El cos humà 1
3.2 Els 5 sentits La vista � mirar, veure(-hi) L'olfacte � olorar, sentir L'oïda � escoltar, sentir(-hi) El tacte � tocar El gust � tastar
1 Dibuixos extrets de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL, Enciclopèdia Catalana, 2002
93
3.3 La roba 2
3.4 Els colors
blau / blava groc / groga rosa
verd / verda blanc / blanca lila
vermell / vermella gris / grisa marró
(roig / roja) negre / negra taronja
2 Dibuixos extrets de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL, Enciclopèdia Catalana, 2002
94
Exercicis 1. Relacioneu cadascun dels noms del requadre amb u n número del dibuix.
el front, la llengua, l’orella, la cella, la galta, la barbeta, la mandíbula, els cabells, les pestanyes, les dents, els llavis, els ulls, les pigues, la boca, el nas
2. Relacioneu els verbs següents amb alguna part de la cara:
pentinar-se dents
fer petons boca
olorar ulls
escoltar nas
somriure cabells
plorar llavis
mossegar orelles
veure
beure
95
3. El cos humà: relacioneu cada una d'aquestes para ules al lloc corresponent del dibuix:
la cara
la cuixa
el coll
la pell
el melic
la cintura
el puny
la panxa
el cap
el dit
el pit
la cella
l'ungla
la cama
el genoll
l'espatlla
el cor
el colze
el braç el peu
96
4. En Rafel i dos testimonis fan la descripció dels atracadors: 3 Rafel: Un atracador tenia unes celles molt espesses i un nas molt llarg.
L’altre tenia els llavis gruixuts i una piga al front . Testimoni 1: Un tenia molts cabells . Portava la clenxa al mig del cap i els ulls
eren petits. L’altre tenia pocs cabells i unes galtes molt rodones. Testimoni 2: Un tenia les orelles molt grosses i una dent negra i l’altre tenia la
pell molt morena i portava bigoti. (de: V Descripció: Persones: Físic 01/004 Fitxa d’autoaprenentatge) Quins d’aquests personatges creieu que són els atra cadors si teniu en compte la descripció que n’han fet?
Els atracadors són els personatges dels dibuixos _____ i _____.
3 BADIA, D i alt. 1a Llibreta autocorrectiva de vocabulari, Ed. Eumo,1985, p.13
97
5. Qui és qui? Llegiu els diàlegs i indiqueu a quin personatge es refereixen: 4 - És alt? - És prima? - Sí que ho és . - Sí que ho és . - És més aviat alta? - És prim? - No, no ho és . - Si que ho és . - Sembla simpàtica? - Està seriós? - Sí que ho sembla . - No, no ho està
6. Torneu a escriure aquestes frases canviant la pa raula repetida per un
pronom: 5
· L’avi i el pare són alts i el fill i el nét també són alts.
L’avi i el pare són alts i el seu fill i el nét també ho són.
· La Mercè és alta i la Júlia també és alta. · La Carme és grassa però la Júlia no és grassa. · El Francesc és dependent i el seu fill també és dependent.
4Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p. 53 5 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p. 57
98
· El Miquel i la Mercè semblen germans però no són germans. · El meu germà ara és ros però abans no era ros. · La Carme està contenta i el seu amic també està content.
7. Els senyors Puig es vesteixen per sortir a sopar fora aquesta nit.
Escriviu el nom de les peces de roba al costat de c ada dibuix: 6
(de: V Objectes: Peces de vestir 11/001 Fitxa d’autoaprenentatge)
les mitges els mitjons
la samarreta les sabatilles
les calces els pantalons
els calçotets el vestit
els sostenidors el davantal
6 BADIA, D i alt. 1a Llibreta autocorrectiva de vocabulari, Ed. Eumo, 1985, p.13 (adaptat)
99
8. El senyor i la senyora Puig es muden per sortir de nit. Què pensa la senyora Puig? Poseu al costat de cada frase el núme ro del dibuix que li correspon: 7 (de: V Descripció: Indumentària 01/006 Fitxa d’autoaprenentatge) Ex. I si em poso el vestit llarg? � 2
a. _____ O potser que em posi la faldilla i la brusa de flors.
b. _____ L’abric negre ja és molt vell!
c. _____ El meu marit s’ha d’emprovar l’americana i els pantalons foscos.
d. _____ Amb el barret quedaria elegantíssim!
e. _____ Les sabates de taló em fan un mal!
f. ____ He de comprar una camisa sense butxaques al meu marit!
g. _____ Li posaré una flor a la jaqueta.
7 BADIA, D i alt.1a Llibreta autocorrectiva de vocabulari, Ed. Eumo, 1985, p.13
100
9. Ompliu els espais buits amb la forma verbal corr esponent, utilitzant la
l’estructura per expressar obligació o necessitat: HAVER DE + INFINITIU
1 (Jo) ___________________ (sortir) a les quatre. 2 (Nosaltres) _____________ (venir) d’hora. 3 (Vosaltres) _____________ (aprendre) català. 4 (Elles) _________________ (fer) les coses ben fetes. 5 (Ella) __________________ (anar) al cine aquesta tarda.
10. Completeu les frases següents amb les formes de l verb caldre:
cal (present d'indicatiu) calia (imperfet d'indicatiu) Exemple: Per estar sa __cal___ fer exercici cada dia. 1) Per anar al metge ___________ demanar hora primer.
2) Per vigilar els nens ___________ tenir molta paciència.
3) L'any passat, per anar d'excursió _____________ abrigar-se més.
4) _______________ ensenyar el carnet de soci per entrar.
5) Perquè el cotxe funcioni, __________que li posis oli.
6) No m'han donat el passaport perquè _____________ portar el comprovant.
7) Aquesta tarda _____________ ser a la universitat a primera hora.
101
11. Substituïu els espais buits per l’estructura d' obligació HAVER DE + INFINITIU corresponent (present o passat, segons convingui):
Exemple: Per aprendre català has de perdre (PERDRE, tu) la vergonya. 1. Per parlar amb el gerent de l’empresa _____________ (DEMANAR, present,
vosaltres) hora per telèfon. 2. Si vols venir amb nosaltres d’excursió m’ho _____________ (DIR, present, a
mi) avui. 3. Si et trobaves malament _______________ (ANAR, passat, tu) al metge. 4. Quan ompli el formulari l’ ____________ (PORTAR, present, vostè) a
secretaria. 5. ______________ (AVISAR, present, jo) la professora que demà no podré
venir a classe. 6. En cas d’incendi ______________ (SORTIR, present, nosaltres) per la sortida
d’emergència. 7. Tingues en compte que ______________ (ACABAR, present, tu) el projecte
aviat. 8. Si us plau, ____________ (IDENTIFICAR-SE, present, vostès) en entrar a
l’edifici. 9. No ______________ (MIRAR, present, nosaltres) tant el nou company, que
s’adonarà que ens agrada. 10. No ____________ (QUEDAR-SE, passat, tu) fins tan tard a la feina; vas
treballar massa!
102
12. Repetiu les frases següents, canviant la part s ubratllada per la forma equivalent del verb caldre.
Exemple: Per estar sa no cal fer exercici cada dia. 1) No fa falta repetir-m'ho tantes vegades.
No _________________________________________________________. 2) No feia falta venir tan aviat. No __________________________________________________________. 3) No farà falta que hi anem tots, amb tres n'hi haurà prou. No __________________________________________________________. 4) Si m'ho deixa en Pere, no farà falta que m'ho deixis tu. No __________________________________________________________. 5) Sí, hi ha la Maria i la Mercè, no fa falta ningú més. No __________________________________________________________. 6) Necessites ajuda? No fa falta. No __________________________________________________________. 13. Inventeu cinc frases més en què sigui necessari l'ús de cal / no cal .
a. _____________________________________________________________.
b. _____________________________________________________________.
c. _____________________________________________________________.
103
d. _____________________________________________________________.
e. _____________________________________________________________.
Expressió de possibilitat 14. Transformeu en temps passat (pretèrit imperfet) les frases següents:
Exemple: Deu ser una persona molt intel·ligent. Devia ser una persona molt intel·ligent
1. Deu pensar en tu cada dia, segur...
_______________ en tu cada dia, segur... 2. Deu ser una persona diabètica perquè no pot menjar sucre.
_______________ una persona diabètica perquè no podia menjar sucre.
3. Deu ser molt feliç, perquè sempre riu!
_______________ molt feliç, perquè sempre reia!
4. Deu estudiar molt, perquè treu molt bones notes.
_______________ molt, perquè treia molt bones notes.
104
CONTINGUTS PER TREBALLAR A L’ÀREA D’AUTOAPRENENTATG E UNITAT VIII COM ÉS ELL? Continguts comunicatius : Descriure una persona Expressar obligacions Expressar probabilitats Continguts gramaticals : Estructura d'obligació: CALDRE+INFINITIU HAVER DE+INFINITIU FER FALTA Estructura de probabilitat: DEURE+INFINITIU El pronom HO substituint un atribut Lèxic : el cos, els 5 sentits, la roba, els colors Verbs : Portar
105
106
UNITAT IX - PETICIONS, PROJECTES I PREFERÈNCIES
1 Continguts comunicatius
1.1 Fer i respondre a peticions
- Pots tancar la porta? - I tant! Ara mateix.
- Puc sortir aquest vespre? - No, de cap manera.
- Els molesta si fumo? - Ho sento, està prohibit.
- Et fa res portar-me el llibre? - I ara! De seguida.
- Em permet obrir la finestra? - Cap problema!
- Podria veure el doctor? - Ho sento, no hi és.
- Seria possible veure'l abans de les 6? - Ho intentarem.
1.2 Demanar i dir a algú quins plans té
- Què faràs?- Avui aniré al cinema, i el cap de setmana, sortirem d'excursió.
2 Continguts gramaticals
2.1 Futur:
Futur: jo parlaré (acció futura: “Només parlaré si ésnecessari”)
demàdemà passataquesta tardala setmana queved'aquí a... dies
107
regulars irregulars
1ª CONJUGACIÓ
-AR
ESCOLTAR
escoltar éescoltar àsescoltar àescoltar emescoltar euescoltar an
ANAR
anir éanir àsanir àanir emanir euanir an
2ª CONJUGACIÓ
-ER / -RE
PERDRE
perdr éperdr àsperdr àperdr emperdr euperdr an
HAVER
haur éhaur àshaur àhaur emhaur euhaur an
3ª CONJUGACIÓ
-IR
DORMIR
dormir édormir àsdormir àdormir emdormir eudormir an
VENIR
vindr évindr àsvindr àvindr emvindr euvindr an
demàdemà passataquesta tardala setmana queved'aquí a... dies
2.2 Pronoms febles:
EL, LA, ELS, LES (objecte directe determinat)HO (objecte directe neutre)HI (objecte de lloc)EN (objecte directe indeterminat)
Pronom + consonant (verb) Pronom + vocal (verb)
Comprarà el llibre. El comprarà. L'ha comprat.Prendrà la flor. La prendrà. L'ha pres.Comprarà els llibres. Els comprarà. Els ha comprat.Prendrà les flors. Les prendrà. Les ha pres.Farà allò. Ho farà. Ho ha fet.Llegirà diaris cada dia. En llegirà. N'ha llegit.Treballarà a la universitat. Hi treballarà. Hi ha treballat.
108
Exercicis
1. Què diuen les persones dels dibuixos? Relacioneu els fragments de lesdues columnes i una frase per a cada dibuix:1
(de: LL Persuasió 12/004 Fitxa d’autoaprenentatge)
1. Et fa res que a. engegar-la?
2. Puc b. segui?
3. Es pot c. fumi?
4. Et fa res que d. passar?
1 McDOWELL, J. i CASSANY, D. Pàgines de premsa del Digui, digui, unitat 29
109
2. Torneu a escriure les frases següents, tot substituint les paraules ennegreta per un pronom (EL / LA / ELS / LES / HO / EN), com a l'exemple:
En Joan llegeix el diari cada dia. En Joan el llegeix cada dia.
En Joan llegeix diaris cada dia. En Joan en llegeix cada dia.
En Joan llegeix això cada dia. En Joan ho llegeix cada dia.
1. Vosaltres estudieu temes per l'examen. 1. _______________________________
2. Vosaltres estudieu el tema de l'examen. 2. _______________________________
3. Vosaltres estudieu això. 3. _______________________________
4. He trobat allò que buscava. 4. _______________________________
5. He trobat una clau. 5. _______________________________
6. He trobat la clau. 6. _______________________________
7. Jo no tinc diners. 7. _______________________________
8. Jo no tinc els diners. 8. _______________________________
9. Jo no tinc això. 9. _______________________________
10. Algú ha dit que plourà. 10. _____________________________
11. Algú ha dit la previsió meteorològica. 11. _____________________________
12. No hem trobat gaire trànsit. 12. _____________________________
13. No hem trobat el trànsit que esperàvem. 13. _____________________________
14. No hem trobat allò que esperàvem. 14. _____________________________
15. Encara no he vist aquesta pel·lícula. 15. _____________________________
16. Encara no he vist això. 16. _____________________________
17. Encara no he vist la pel·lícula que em
vas recomanar.
17. _____________________________
18. La Mercè compra fruita cada dia. 18. _____________________________
19. La Mercè compra la fruita al mercat. 19. _____________________________
20. La Mercè compra allò que vol.. 20. _____________________________
110
3. Contesteu les següents preguntes, substituint les paraules en negreta perun pronom:
1. Has acabat el projecte? 1._______________________________
2. Vols més sopa? 2._______________________________
3. Has trobat tot allò que buscaves? 3._______________________________
4. Has comprat les sabates? 4._______________________________
5. Has vist aquesta pel·lícula? 5._______________________________
6. Els nens beuen vi? 6._______________________________
7. On has comprat aquesta fruita tanbona?
7._______________________________
8 Ja has acabat l'examen? 8._______________________________
9. Qui ha engegat la televisió? 9._______________________________
10. Has trobat segells al quiosc? 10._____________________________
4. Contesteu les següents preguntes seguint el model; subratlleu primer lapart que substituïu:
Vas a la biblioteca? Sí, ara hi vaig.
1. Vas a la platja? _____________________________________________
2. Aniràs al cinema, demà? ______________________________________
3. Quan aniràs al museu? _______________________________________
4. Vas anar al concert, ahir? ______________________________________
5. Ha anat a comprar llibres? ______________________________________
111
5. Subratlleu les respostes correctes i corregiu les incorrectes:
- Aniràs d'excursió diumenge? Sí, aniré d'excursió.
Sí, hi aniré d'excursió.
No, hi aniré a ballar.
- Has anat al zoològic? No, encara no he anat.
Hi aniré la setmana que ve.
Sí, ja hi he anat al zoològic.
- Quan anirem al supermercat? Si podem, hi anirem aquesta tarda.
Anirem demà.
Hi anirem al supermercat quan tu vulguis.
- Vas anar al cine? No, hi vaig anar al teatre.
Sí, vaig anar al cine.
No, no vaig anar.
6. Responeu a les preguntes següents, utilitzant el pronom HI.
Encara treballes a la Telefònica? Sí, encara hi treballo.No, ja no hi treballo.
1) Estudies a la mateixa acadèmia? No, ____________________.
2) Vas al cine? Sí, ____________________.
3) Telefones al despatx? Ara ____________________.
4) Vius al carrer de València? No, ja ____________________.
5) És a l’hospital? Sí que ____________________.
6) És al despatx de davant? Sí que ____________________.
7) Compres al mercat? Sí que ____________________.
8) Dines a casa teva? No, no ____________________.
112
9) Esmorzes al bar de la cantonada? Sí ____________________.
10) Passeges per la Rambla? Sí, ____________________ cada dia.
7. Ara vosaltres:
a) Què fareu el cap de setmana? Pregunteu-ho als vostres companys de classe idesprés expliqueu-ho als altres.
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
______________________________________________________________.
b) Acabeu de saber que heu guanyat la loteria! Enhorabona!! Què fareu amb elsdiners?
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________.
113
CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATGE
UNITAT IXPROJECTES
Continguts comunicatius:
Fer i respondre a peticionsDemanar i dir algú quins plans té
Continguts gramaticals:
FuturPronoms febles (objecte directe, complement circumstancial)
Lèxic: Activitats lúdiques
114
UNITAT X - ON LI FA MAL?
1 Continguts comunicatius
1.1 Descriure un estat físic
Com et trobes? No em trobo gaire bé. / Em trobo malament.Em trobo més bé. / millor.Em trobo més malament. / pitjor.
Què et passa? Estic molt cansat.Què et fa mal? Em fa mal l'estómac.Què tens? Tinc mal de cap.
1.2 Donar consells
Hauries de telefonar al metge.Hauries d'aprimar-te / d'engreixar-te.Podries prendre una aspirina.
1.3 Descriure un estat d'ànim
Com va? Mira, anar fent.Com anem? Bé, estic molt content.Com estàs? Estic preocupada perquè tinc molta feina.
2 Continguts gramaticals
2.1 Condicional
regulars irregulars
1ª CONJUGACIÓ
-AR
ESCOLTAR
escoltar iaescoltar iesescoltar iaescoltar íemescoltar íeuescoltar ien
ANAR
anir iaanir iesanir iaanir íemanir íeuanir ien
115
regulars irregulars
2ª CONJUGACIÓ
-ER / -RE
PODER
podr iapodr iespodr iapodr íempodr íeupodr ien
HAVER
haur iahaur ieshaur iahaur íemhaur íeuhaur ien
3ª CONJUGACIÓ
-IR
DORMIR
dormir iadormir iesdormir iadormir íemdormir íeudormir ia
VENIR
vindr iavindr iesvindr iavindr íemvindr íeuvindr ien
2.2 Perífrasi d'obligació en condicional, per donar un consell
HAVER DE + infinitiu (en condicional)
Hauries de dormir més.Hauria de prendre les medecines.
PODER + infinitiu (en condicional)
Podries fer esport.Podries descansar més hores.
2.3 Pronoms febles: LI/ELS (objecte indirecte):
EmEtLiEnsUsEls
Em fa mal el collEt fa mal la panxaLi fa mal l'orellaEns fan mal les camesUs fa mal el peu dretEls fa mal l'esquena
116
3 Lèxic
3.1 Salut: Verb + nom
Tenir: la febre, la tos, la grip, la son, la gana, la set, el mal de coll, el mal de
cap, el mal de queixal, el mal de panxa, el mal d'orella, la mandra,
les ganes de plorar, les ganes de riure
Estar: malalt, marejat, constipat, curat, recuperat, millor, pitjor...
Fer: mala cara, bona cara, fer mal el cap/la panxa...
Trobar-se: bé, malament
3.2 Tenir gana / Tenir ganes de / Venir de gust
Observa les expressions següents:
Tenir gana: Es refereix només al desig de menjar.
Exemple: Avui encara no he dinat i tinc molta gana.
[Gana s'expressa sempre en singular.]
Tenir ganes de: Es refereix a tenir ganes de qualsevol cosa en general.
Exemple: En Joan té ganes d'anar de viatge. La Maria téganes de menjar patates fregides.
[Ganes s'expressa sempre en plural i exigeix de darrere.]
Venir de gust: Vol dir també tenir ganes de qualsevol cosa.
Exemple: Em ve molt de gust anar a passeig. A la Isabel li vede gust menjar truita.
[Fixa't que sempre va acompanyada del pronom personal OI(em, et, li,...), com la forma fer mal.]
117
3.3 Medicaments i material mèdic
Farmaciola: el termòmetre, l’esparadrap, les tisores, les tiretes, l’alcohol,
l’aspirina, la bena, l’aigua oxigenada, el xarop, la xeringa
3.4 Estats d'ànim
ESTAR + adjectiu: En Marc està trist.
content/a trist/a
preocupat/da despreocupat/da
animat/da desanimat/da
eufòric/a deprimit/da
cansat/da descansat/da
de bon humor de mal humor – enfadat/da
divertit/da avorrit/da
118
Exercicis
1. A continuació teniu una llista de medicaments i material que podeutrobar en una farmaciola. Relacioneu els dibuixos amb els noms: 1
( de: V Sanitat: cures i medicaments 08/001 Fitxa d’autoaprenentatge )
1 MAS, M. i al. Digui, digui...2 Llibre de l’autoaprenent, unitats 46-60, Ed. Publicacions del’Abadia de Montserrat, 1985, p.126
1 l’alcohol
___ el comptagotes
___ el termòmetre
___ l’esparadrap
___ els comprimits
___ les càpsules
___ el cotó fluix
___ les crosses
___ la xeringa
___ les pinces
___ les tiretes
___ la bena
119
2. Marqueu amb una rodona el pronom adequat a les frases següents:2
1) La Dolors fa un jersei per al seu germà, però a ell no _li_ agrada.
(m’ - t’ - ens - us - li)
2) L'Enric fa un pastís de nata per a nosaltres, però no ______ agrada.
(m’ - t’ - ens - us - li)
3) La Montserrat fa una bufanda molt llarga per a mi, però no ______ agrada.
(m’ - t’ - ens - us - li)
4) En Dani fa un dibuix per a tu i la Mercè, però no ______ agrada.
(m’ - t’ - ens - us - li)
5) Els alumnes fan un tapís gran per a tu, però es veu que no ______ agrada.
(m’ - t’ - ens - us - li)
6) La Mònica fa una caseta per al gos, però lladra i no ______ agrada.
(m’ - t’ - ens - us - li)
7) En Pere i l'Anna expliquen un conte al seu fill, però no saben si ______agrada.
(m’ - t’ - ens - us - li)
3. Completeu les frases següents amb el pronom d’objecte indirecteadequat:
1. Els amics de l’Anna __________ (a ella) volen regalar una màquina de fer fotosdigital.
2. Ja __________ (a mi) van avisar que no podria fer tot el que volgués.
3. No volien que __________ (a ells) aviséssim si els resultats eren dolents.
4. Quan __________ (a nosaltres) vau donar la notícia vam estar molt contents.
2 FARGAS, A. i altres. Llibreta d’exercicis autocorrectius 1. Vic: Eumo Editorial, 1991, p. 31-32
120
5. _________ (a tu) fa mal el cap? Una aspirina t’anirà bé.
6. Quants diners __________ (a vostè) he de donar, en total?
7. ___________ (a vosaltres) agrairia que col·laboréssiu en l’organització.
8. A les meves germanes no __________ (a elles) agrada gaire viatjar.
9. ___________ (a mi) han dit que he passat la prova!
10. Estarà molt content quan _________ (a ell) arribi la invitació per a lainauguració de l’exposició.
4. Completeu les frases següents amb:
tenir ganes de, tenir gana, venir de gust
1) No _____________________de fer res.
2) No ha esmorzat i ____________________ .
3) No ______________ de menjar pollastre, __________menjar vedella.
4) La Maria i jo __________________________ d'anar d'excursió.
5) Als seus fills sempre els _________________ anar a la platja.
121
CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATGE
UNITAT XON LI FA MAL?
Continguts comunicatius:
Descriure un estat físicAconsellarDescriure un estat d'ànim
Continguts gramaticals:
CondicionalPerífrasis per donar un consellPronoms (complement indirecte): EM, ET, LI, ENS, US, ELS
Lèxic: salut, material mèdic, medicaments, estats d'ànim; tenir gana, tenir ganesde, venir de gust
122
UNITAT XI - EL TEMPS ATMOSFÈRIC 1 Continguts comunicatius 1. Demanar i dir el temps que fa. - Quin temps fa? - Fa bon temps . / - Fa (molta) calor . - Fa mal temps . / - Fa (molt) fred . - Fa un dia molt maco. / - No fa ni fred, ni calor ; s'està bé .
- Fa sol . - Fa vent . - Està núvol . - Plou . - Neva. - Fa fred? - No, (no fa) gens (de fred). - No gaire . - Sí, molt . 1.2 Entendre un comunicat meteorològic - A quant estem ? - Estem a 27 graus (a l'ombra ). - Estem a 32 graus (al sol ). 2 Continguts gramaticals 2.1 Verbs impersonals: Només es conjuga la 3ª persona del singular Ploure --- plou --- ---
Nevar --- neva --- ---
Fer + nom --- fa sol --- ---
Haver-hi + nom
--- Hi ha boira --- ---
AVUI Present
AHIR Passat
DEMÀ Futur
PLOURE FER VENT
Plou Ha plogut Fa vent Ha fet vent
Plovia Va ploure Feia vent Va fer vent
Plourà Farà vent
123
2.2 Estructures comparatives
més ... que Avui fa més fred que ahir.
menys ... que L’interior és menys humit que la costa.
tan ... com Aquest any és tan calorós com el passat.
3 Lèxic: El clima
Noms Adjectius Verbs
la calor calorós/osa
el fred ploure
el sol assolellat/da nevar
la humitat humit/da glaçar / gelar
el núvol ennuvolat/da
el llamp fer + sol
el tro vent
la pluja plujós/osa
la tempesta estar + núvol
el glaç glaçat/da haver-hi + boira
l'arc de sant Martí núvols
la xafogor
el vent
124
LECTURA 1. El clima de Catalunya El clima de Catalunya és el clima típic del Mediterrani. És un clima agradable i temperat. A la primavera el temps és molt suau. La temperatura és d'aproximadament 18 a 22 graus. No hi fa ni fred ni calor. Al mes de març acostuma a fer-hi vent. A l'abril i al maig sempre fa calor. A vegades plou, però no gaire. Durant els mesos de juliol i agost fa sol cada dia. La temperatura és de 30 a 35 graus. Durant el mes d'agost a vegades no es veu ni un núvol al cel. Hi ha anys que no hi plou gaire. A la tardor la temperatura és d'uns 15 graus. Al mes d'octubre encara hi fa bo. Al novembre hi fa més aviat fred i humitat. De tant en tant hi plou. Alguns anys hi plou molt. A l'hivern hi fa un fred suportable, uns 10 graus. A la muntanya, hi fa molt fred, sobretot al mes de febrer. A vegades hi gela o neva. A la vora del mar, hi fa menys fred que fa a la muntanya. S'arriba difícilment als zero graus. En algunes regions, sovint hi ha boira.
125
Exercicis 1. Ompliu els espais buits d’aquestes previsions me teorològiques amb el verb adequat: 1
“El temps seguirà molt inestable demà i demà passat:
• A Lleida hi haurà boira.
• A la Vall d’Aran (nevar) _______________.
• A la Costa Brava _______________ bon temps, però _______________
molt vent, tramuntana.
• A Montserrat (ploure) _______________.
• A Tarragona _______________ núvol.
• A les Illes Balears _______________ calor.”
2. Col·loqueu aquestes paraules en el lloc que els correspon: 2 V Natura: Temps atmosfèric 15/001
llamp, trons, humitat, boira, vent, glaç, núvols
1) Aquest matí he tardat més d’una hora per arribar al despatx. Hi havia molta
_______________. 2) A l’Empordà, ahir hi va fer molt _______________ i es va emportar molts
arbres i teulades. 3) No has sentit quins _______________ aquesta nit? M’han despertat tres
vegades. 4) Hi ha molts _______________; no sortirà el sol fins demà. 5) Alerta, que hi ha molt _______________ i pots relliscar. 6) A l’hivern, a Barcelona hi ha molta _______________.
1 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.108 2 Adaptat de MAS, M. I alt. Digui, digui...2 Llibre de l'autoaprenent, p.74, Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985
126
CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATG E
UNITAT XI EL TEMPS Continguts comunicatius : Expressar el temps que fa Entendre un comunicat meteorològic Continguts gramaticals : Verbs impersonals relacionats amb el temps atmosfèric. Estructures comparatives Lèxic : el clima, fenòmens meteorològics
127
G R A M À T I C A
UNITAT I: SALUTACIONS I IDENTIFICACIÓ PERSONAL (I) 2.1 Els pronoms forts
jo Nosaltres tu vosaltres vostè / vostès
Ell/ella ells/elles 2.2 Els pronoms febles
em ens et us es es
2.3 L'article definit: el / la / els / les / l’ 2.4 L'article indefinit: un / una / uns / unes 2.5 L'article personal:
el / l’ / en el Pere / /’Àngel / en Miquel la / l’ / (na) la Maria / l’Anna / (na Mercè)
2.6 Contraccions:
Singular Plural a + el de + el = per + el =
al del pel
a + els = de + els = per + els =
als dels pels
2.7 Interrogatius: Com? On? Qui? Quin(a/s/es)? 2.8 Verbs
D'on ets? Com et dius? On vius? Ser Dir-se Viure
Present Present Present Jo sóc jo em dic jo visc Tu ets tu et dius tu vius
ell/ella és ell/ella es diu ell/ella viu nosaltres som nosaltres ens diem nosaltres vivim vosaltres sou vosaltres us dieu vosaltres viviu ells/elles són ells/elles es diuen ells/elles viuen
UNITAT II: IDENTIFICACIÓ PERSONAL (II) 2.1 Demostratius aquest (noi) aquests (nois) aquesta (noia) aquestes (noies) aquell (noi) aquells (nois) aquella (noia) aquelles (noies) 2.2 Possessius el meu (germà) la meva (mare) els meus (pares) les meves (cosines) el teu la teva els teus les teves el seu la seva els seus les seves el nostre la nostra els nostres les nostres el vostre la vostra els vostres les vostres el seu la seva els seus les seves
128
2.3 Flexió regular de gènere i nombre (noms i adjec tius)
el noiØ la noia els nois les noies
2.3 Interrogatius: Què? Quant(s)? Per què? 2.4 Numerals:
Cardinals
0 zero 1 u(un)/una 11 onze 21 vint-i-u (un/una) 31 trenta-u (un/una) 41 quaranta-u (un/una) 2 dos/dues 12 dotze 22 vint-i-dos/dues 32 trenta-dos/dues 42 quaranta-dos/dues 3 tres 13 tretze 23 vint-i-tres 33 trenta-tres 43 quaranta-tres 4 quatre 14 catorze 24 vint-i-quatre 34 trenta-quatre 44 quaranta-quatre 5 cinc 15 quinze 25 vint-i-cinc 35 trenta-cinc 45 quaranta-cinc 6 sis 16 setze 26 vint-i-sis 36 trenta-sis 46 quaranta-sis 7 set 17 disset 27 vint-i-set 37 trenta-set 47 quaranta-set 8 vuit 18 divuit 28 vint-i-vuit 38 trenta-vuit 48 quaranta-vuit 9 nou 19 dinou 29 vint-i-nou 39 trenta-nou 49 quaranta-nou 10 deu 20 vint 30 trenta 40 quaranta 50 cinquanta 51 cinquanta-u(un/una) 61 seixanta-u (un/una) 71 setanta-u (un/una) 81 vuitanta-u (un/una) 91 noranta-u (un/una) 52 cinquanta-dos/dues 62 seixanta-dos/dues 72 setanta-dos/dues 82 vuitanta-dos/dues 92 noranta-dos/dues 53 cinquanta-tres 63 seixanta-tres 73 setanta-tres 83 vuitanta-tres 93 noranta-tres 54 cinquanta-quatre 64 seixanta-quatre 74 setanta-quatre 84 vuitanta-quatre 94 noranta-quatre 55 cinquanta-cinc 65 seixanta-cinc 75 setanta-cinc 85 vuitanta-cinc 95 noranta-cinc 56 cinquanta-sis 66 seixanta-sis 76 setanta-sis 86 vuitanta-sis 96 noranta-sis 57 cinquanta-set 67 seixanta-set 77 setanta-set 87 vuitanta-set 97 noranta-set 58 cinquanta-vuit 68 seixanta-vuit 78 setanta-vuit 88 vuitanta-vuit 98 noranta-vuit 59 cinquanta-nou 69 seixanta-nou 79 setanta-nou 89 vuitanta-nou 99 noranta-nou 60 seixanta 70 setanta 80 vuitanta 90 noranta 100 cent 100 cent 200 dos -cents 300 tres -cents ... 1.000 mil 2.000 dos mil 3.000 tres mil ... 1.000.000 milió
Ordinals
Primer 1r primera 1a segon 2n segona 2a tercer 3r tercera 3a quart 4t quarta 4a cinquè 5è cinquena 5a sisè 6è sisena 6a setè 7è setena 7a vuitè 8è vuitena 8a novè 9è novena 9a desè 10è desena 10a onzè 11è onzena 11a dotzè 12è dotzena 12a ... ... vintè 20è vintena 20a
2.5 Verbs Quants anys tens? Present: Tenir Jo tinc Nosaltres tenim Tu tens Vosaltres teniu Ell/a té Ells/es tenen 2.6 Pronom En Tens mòbil? Sí, en tinc.
129
UNITAT III: EL MÓN DEL TREBALL. ACTIVITATS QUOTIDIA NES: QUÈ FAS NORMALMENT
2.1 Verbs: Present d'indicatiu
regulars irregulars
1ª CONJUGACIÓ
-AR
ACABAR
acab o
acab es
acab a
acab em
acab eu
acab en
ANAR
vaig
vas
va
anem
aneu
van
Ara
Sempre
Normalment
Sovint
De tant en tant /
De vegades
Mai
Cada dia
setmana
mes
any
2 / 3... dies
...
2ª CONJUGACIÓ
-ER / -RE
PERDRE
perd o
perd s
perd Ø
perd em
perd eu
perd en
FER
faig
fas
fa
fem
feu
fan
**3ª CONJUGACIÓ
-IR
DORMIR
dorm o
dorm s
dorm Ø
dorm im
dorm iu
dorm en Segueixen el model de DORMIR: omplir, bullir, sentir, fugir i morir.
SORTIR
surt o
surt s
surt Ø
sort im
sort iu
surt en
Segueixen el model de SORTIR: collir, cosir i escopir
**VERBS INCOATIUS: -EIX- (3ª conjugació) La gran majoria de verbs de la 3a conjugació inclouen –EIX- entre el lexema i la terminació verbal (atenció: la 1a i la 2a persona del plural no!).
PATIR
Jo pateixo Tu pateixes Ell/a (vostè) pateix Nosaltres patim Vosaltres patiu Ells/es (vostès)
pateixen
Segueixen el model de PATIR: llegir, aplaudir, repartir, seguir, vestir-se, trair, unir, traduir, succeir, tendir, tenyir, suprimir, seduir, servir, substituir, dividir, posseir, reproduir, sorgir, ferir, obeir, fregir, patir, avorrir, dirigir, maleir, accedir, construir, digerir, constituir, conduir, decidir, consistir...
2.2 Per expressar hàbits
acostumar a + infinitiu Acostumo a anar al cinema un cop a la setmana.
2.3 Adverbis de temps
Avui / Ahir
Ara / Abans / Després
130
Sempre / Mai
Sovint
De vegades / De tant en tant
Cada dia
setmana
mes
quatre hores
Tres cops a
vegades... UNITAT IV: ADRECES I UBICACIONS 2.1 Preposicions: 1
a la vora / a prop (de) lluny (de)
davant darrere entre
a l’esquerra (de) a la dreta (de)
sobre, damunt dintre, dins darrere
sota fora davant
pertot arreu enlloc
2.2 Gerundi
1ª conjugació pujar � pujant
1 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.32, 47
131
2ª conjugació haver � havent 3ª conjugació seguir � seguint
2.3 Hi ha / N'hi ha
Saps on hi ha una farmàcia? Sí, n'hi ha una molt a prop. (de farmàcia) No, no n'hi ha cap.
[Atenció!: La forma n'hi ha NO és negativa . N' és la forma breu del pronom EN.] 2.4 Pronom feble: HI (complement circumstancial de lloc)
Vaig a la universitat. � Hi vaig. (a la universitat) UNITAT V: CONVERSES TELEFÒNIQUES 2.1 Verbs: Ser-hi, Haver-hi
Ser-hi
jo hi sóc tu hi ets ell/a hi és Haver-hi nosaltres hi som Hi ha vosaltres hi sou ells/es hi són
Per preguntar
VERB UTILITZAT:
SER-HI HAVER-HI
- Que hi és , en Pere? - Que hi ha en Pere?
Per respondre
SER-HI
- No, no hi és . - Sí que hi és .
2.2 Verb: trucar, equivocar-se
TRUCAR EQUIVOCAR-SE truc o (em) m' equivoc o
truqu es (et) t' equivoqu es truc a (es) s' equivoc a
truqu em (ens) ens equivoqu em truqu eu (us) us equivoqu eu truqu en (es) s' equivoqu en
UNITAT VI: MENJAR I BEURE 2.1 Adjectius qualificatius (menjar) cru (poc fet) � cuit (molt fet) (carn, peix,...) verd � madur (tomàquet, fruita,...)
sec � tendre (formatge,...) 2.2 Més aviat + adjectiu (= tirant a) M'agrada el bistec més aviat cru. Aquesta botiga és més aviat cara. 2.3 Verb: Voler (irregular)
VOLER vull vols vol volem voleu volen
132
2.4 Pronom feble: EN (objecte directe indeterminat) Voleu maduixes ? No en volem. Tenen molta feina ? Sí, en tenim molta. ATENCIÓ!: Agafem diners ? Sí, n'agafem. 2.5 Quantitatius Adjectius:
CAP (quantitat 0 de coses comptables) Té tres llibres. No té cap llibre.
GENS DE (quantitat 0 de coses incomptables) Fa molt soroll. No fa gens de soroll.
Pronoms: TOT RES (cap cosa)
M’agrada tot. No m’agrada res.
TOTHOM NINGÚ (cap persona)
Tothom canta. No canta ningú .
Adverbis: MOLT Plou molt . GENS No plou gens .
• Altres adverbis quantitatius: MASSA (quantitat excessiva) - Aquest home treballa massa. - Em preocupo massa. BASTANT [BASTANTS] / FORÇA (quantitat regular) - M'agrada bastant el futbol. - Volien força garanties per tirar endavant el projecte. PROU (quantitat suficient) - Prou! No vull sentir més discussions! - No han comprat prou pa per a tothom. UNA MICA (poca quantitat: sentit positiu) - He caminat una mica pel centre de la ciutat. - Tinc una mica de set. NO... GAIRE [GAIRES] (poca quantitat, poc: sentit n egatiu) - No parlava gaire, era molt callat. - No van visitar gaires monuments.
133
UNITAT VII: QUÈ VAS FER L’ALTRE DIA? 2.1 Temps passat:
Pretèrit perfet
haver + participi
Avui Aquest matí/ mes/any Aquesta tarda/ setmana
...
Acció passada; generalment en un temps inacabat. Exemple: Aquest matí he parlat amb el germà de la Núria i m’ha dit* que vindrà a la festa)
he parlat
has parlat
ha parlat
hem parlat
heu parlat
han parlat
he sabut
has sabut
ha sabut
hem sabut
heu sabut
han sabut
he dormit
has dormit
ha dormit
hem dormit
heu dormit
han dormit
1ª CONJUGACIÓ (-AR)
2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE)
3ª CONJUGACIÓ (-IR)
Pretèrit imperfet
-av-
Ahir
Abans-d'ahir
L'any passat
La setmana passada
Acció passada i continuada, en un temps passat. Exemple: Mentre en Pere parlava amb la Mercè, jo llegia el diari.)
parlava
parlaves
parlava
parlàvem
parlàveu
parlaven
sabia
sabies
sabia
sabíem
sabíeu
sabien
dormia
dormies
dormia
dormíem
dormíeu
dormien
1ª CONJUGACIÓ (-AR) 2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE) 3ª CONJUGACIÓ (-IR)
Pretèrit perifràstic
auxiliar + infinitiu
Ahir
El mes passat
L'any passat
La setmana passada
Acció passada i puntual, en un temps passat acabat. Exemple: Mentre mirava la pel·lícula de por van trucar a la porta.)
vaig parlar
vas parlar
va parlar
vam/vàrem parlar
vau/vàreu parlar
van/varen parlar
vaig saber
vas saber
va saber
vam/vàrem saber
vau/v àreu saber
van/varen saber
vaig dormir
vas dormir
va dormir
vam/vàrem dormir
vau/vàreu dormir
van/varen dormir
1ª CONJUGACIÓ (-AR)
2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE)
3ª CONJUGACIÓ (-IR)
134
*Atenció! Recordeu els canvis en els verbs pronomin als:
Em � M' M'han dit que vas arribar tard. Et � T' T'han explicat què va passar? Es � S' S'han decidit a comprar un cotxe nou. Ens � Ens Ens heu de dir la veritat. Us � Us Us heu menjat tota la fruita. Es � S' S'han deixat la cartera a casa.
2.2 Participis verbals:
1ª CONJUGACIÓ (-AR) 2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE) 3ª CONJUGACIÓ (-IR)
-at -ut / -gut / -scut / -ès -it / -ut
estudiar � he estudiat perdre � he perdut
voler � he volgut
créixer � he crescut
entendre � he entès
dir � he dit
tenir � he tingut
Altres participis de verbs irregulars (2ª conjugaci ó):
conèixer conegut
escriure escrit
fer fet
haver hagut
poder pogut
ser ( ésser) sigut/estat
veure vist
viure viscut UNITAT VIII: COM ÉS ELL? 2.1 Expressió d'obligació: a) CALDRE + INFINITIU Present cal
calen + infinitiu
Passat calia calien + infinitiu
Exemple: Calia concentrar-se per entendre la conferència. Cal aconseguir una subvenció per al nou projecte.
135
b) HAVER DE + INFINITIU
Present
he has ha hem heu han
+ de+ infinitiu
Passat
havia havies havia havíem havíeu havien
+ de+ infinitiu
Exemple: Havia de seguir les instruccions. Hem d'estudiar més català.
c) FER FALTA + infinitiu
Present fa falta (+ infinitiu) Passat feia falta (+ infinitiu)
Exemple: No fa falta comprar tant de material. Feia falta Ø més formació sobre aquest tema.
2.2 Expressió de probabilitat DEURE + INFINITIU
Present
dec deus deu devem deveu deuen
+ infinitiu
Passat
devia devies devia devíem devíeu devien
+ infinitiu
Exemple: En Pere deu ser estranger. Devien tenir uns cinquanta anys.
2.3 Pronom feble HO (atribut) Amb els verbs SER, ESTAR, SEMBLAR
És molt alt. � Ho és molt. (d'alt) Estava bastant cansada . � Ho estava bastant. (de cansada) Semblava un noi intel·ligent . � Ho semblava. (un noi intel·ligent)
136
UNITAT IX: PETICIONS, PROJECTES I PREFERÈNCIES 2.1 Futur:
Futur: jo parlaré (acció futura: “Només parlaré si és necessari”)
1ª CONJUGACIÓ
-AR
regulars irregulars
demà demà passat aquesta tarda la setmana que ve
d'aquí a... dies
ESCOLTAR
escoltar é
escoltar às
escoltar à
escoltar em
escoltar eu
escoltar an
ANAR
anir é
anir às
anir à
anir em
anir eu
anir an
2ª CONJUGACIÓ
-ER / -RE
PERDRE
perdr é
perdr às
perdr à
perdr em
perdr eu
perdr an
HAVER
haur é
haur às
haur à
haur em
haur eu
haur an
3ª CONJUGACIÓ
-IR
DORMIR
dormir é
dormir às
dormir à
dormir em
dormir eu
dormir an
VENIR
vindr é
vindr às
vindr à
vindr em
vindr eu
vindr an 2.2 Pronoms febles:
EL, LA, ELS, LES (objecte directe determinat) HO (objecte directe neutre) HI (objecte de lloc) EN (objecte directe indeterminat)
Pronom + consonant (verb) Pronom + vocal (verb) Comprarà el llibre . El comprarà. L'ha comprat. Prendrà la flor . La prendrà. L'ha pres. Comprarà els llibres . Els comprarà. Els ha comprat. Prendrà les flors . Les prendrà. Les ha pres. Farà allò . Ho farà. Ho ha fet. Llegirà diaris cada dia. En llegirà. N'ha llegit. Treballarà a la universitat . Hi treballarà. Hi ha treballat.
137
UNITAT X: ON LI FA MAL? 2.1 Condicional
regulars irregulars
1ª CONJUGACIÓ
-AR
ESCOLTAR escoltar ia escoltar ies escoltar ia escoltar íem escoltar íeu escoltar ien
ANAR anir ia anir ies anir ia anir íem anir íeu anir ien
2ª CONJUGACIÓ
-ER / -RE
PODER podr ia podr ies podr ia podr íem podr íeu podr ien
HAVER haur ia haur ies haur ia haur íem haur íeu haur ien
3ª CONJUGACIÓ
-IR
DORMIR dormir ia dormir ies dormir ia dormir íem dormir íeu dormir ia
VENIR vindr ia vindr ies vindr ia vindr íem vindr íeu vindr ien
2.2 Expressió d'obligació en condicional, per donar un consell HAVER DE + infinitiu (en condicional)
Hauries de dormir més. Hauria de prendre les medecines.
PODER + infinitiu (en condicional)
Podries fer esport. Podries descansar més hores.
2.3 Pronoms febles: LI (objecte indirecte):
em et li ens us els
Em fa mal el coll Et fa mal la panxa Li fa mal l'orella Ens fan mal les cames Us fa mal el peu dret Els fa mal l'esquena
UNITAT XI: EL TEMPS ATMOSFÈRIC 2.1 Verbs impersonals: Només es conjuga la 3ª persona del singular
Ploure --- plou
Nevar --- neva
Fer + nom --- fa sol
Haver-hi + nom --- Hi ha boira
AVUI: Present AHIR: Passat DEMÀ: Futur PLOURE FER VENT
Plou Ha plogut Fa vent Ha fet vent
Plovia Va ploure Feia vent Va fer vent
Plourà Farà vent
2.2 Estructures comparatives
més ... que Aquest vestit és més elegant que l'altre. menys ... que Aquest vestit és menys elegant que l'altre. tan ... com Aquest vestit és tan elegant com l'altre.
138
139
L È X I C
Per consultar terminologia tècnica i científica (electrònica, matemàtiques, materials de laconstrucció...) en català podeu fer-ho a través del “Cercamots” o “Vocabularis”, a la pàgina
web del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC (dins Materials i Recursos):http://www2.upc.es/slt/serveis/terminologia.
UNITAT I SALUTACIONS I IDENTIFICACIÓ PERSONAL (I)
Els dies de la setmana
dillunsdimarts dissabtedimecres diumengedijousdivendres el cap de setmana
Els mesos de l’any
gener juliolfebrer agostmarç setembreabril octubremaig novembrejuny desembre
Les estacions de l’any
UNITAT II - IDENTIFICACIÓ PERSONAL (II)
Numerals:Cardinals
0 zero1 u(un)/una 11 onze 21 vint-i-u (un/una) 31 trenta-u (un/una) 41 quaranta-u (un/una)2 dos/dues 12 dotze 22 vint-i-dos/dues 32 trenta-dos/dues 42 quaranta-dos/dues3 tres 13 tretze 23 vint-i-tres 33 trenta-tres 43 quaranta-tres4 quatre 14 catorze 24 vint-i-quatre 34 trenta-quatre 44 quaranta-quatre5 cinc 15 quinze 25 vint-i-cinc 35 trenta-cinc 45 quaranta-cinc6 sis 16 setze 26 vint-i-sis 36 trenta-sis 46 quaranta-sis7 set 17 disset 27 vint-i-set 37 trenta-set 47 quaranta-set8 vuit 18 divuit 28 vint-i-vuit 38 trenta-vuit 48 quaranta-vuit9 nou 19 dinou 29 vint-i-nou 39 trenta-nou 49 quaranta-nou10 deu 20 vint 30 trenta 40 quaranta 50 cinquanta
51 cinquanta-u(un/una) 61 seixanta-u (un/una) 71 setanta-u (un/una) 81 vuitanta-u (un/una) 91 noranta-u (un/una)52 cinquanta-dos/dues 62 seixanta-dos/dues 72 setanta-dos/dues 82 vuitanta-dos/dues 92 noranta-dos/dues53 cinquanta-tres 63 seixanta-tres 73 setanta-tres 83 vuitanta-tres 93 noranta-tres54 cinquanta-quatre 64 seixanta-quatre 74 setanta-quatre 84 vuitanta-quatre 94 noranta-quatre55 cinquanta-cinc 65 seixanta-cinc 75 setanta-cinc 85 vuitanta-cinc 95 noranta-cinc56 cinquanta-sis 66 seixanta-sis 76 setanta-sis 86 vuitanta-sis 96 noranta-sis57 cinquanta-set 67 seixanta-set 77 setanta-set 87 vuitanta-set 97 noranta-set58 cinquanta-vuit 68 seixanta-vuit 78 setanta-vuit 88 vuitanta-vuit 98 noranta-vuit59 cinquanta-nou 69 seixanta-nou 79 setanta-nou 89 vuitanta-nou 99 noranta-nou60 seixanta 70 setanta 80 vuitanta 90 noranta 100 cent
100 cent 200 dos-cents 300 tres-cents ...1.000 mil 2.000 dos mil 3.000 tres mil ... 1.000.000 milió
la primavera l’estiu la tardor l’hivern
140
Ordinals
primer 1r primera 1asegon 2n segona 2atercer 3r tercera 3aquart 4t quarta 4acinquè 5è cinquena 5asisè 6è sisena 6asetè 7è setena 7avuitè 8è vuitena 8anovè 9è novena 9adesè 10è desena 10aonzè 11è onzena 11adotzè 12è dotzena 12a... ...vintè 20è vintena 20a
3.1 La família
l’avi l’àvia el avis les àviesel pare la mare els pares les maresfill filla fills fillesnét néta néts nétes
germà germana germans germanescosí cosina cosins cosinesoncle tia oncles tiesnebot neboda nebots nebodescunyat cunyada cunyats cunyades
3.2. Adjectius qualificatius
gran gran grans granspetit petita petits petites
jove jove joves jovesvell vella vells velles
gras grassa grassos grassesprim prima prims primes
alt alta alts altesbaix baixa baixos baixes
3.3 Estat civil
solter soltera solters solterescasat casada casats casadesseparat separada separats separadesvidu vídua vidus vídues
141
UNITAT III - EL MÓN DEL TREBALL.ACTIVITATS QUOTIDIANES: QUÈ FAS NORMALMENT?
3.1 Les hores
És la una en punt. Són dos quarts dedues. Són les tres. És mig quart de vuit.
Passen deu minuts de les quatre.Falten cinc minuts per les nou en punt.
A quarts de quatre / de...
Cap a les dues /les ...
3.2 Les parts del dia
3.3 Verbs d'acció quotidiana
llevar-se, esmorzar, dutxar-se, entrar, sortir, anar, treballar, dinar, telefonar (trucar), plegar, sopar,ballar, ...
3.4 Oficis
fusta fuster (fusteria)peix peixater (peixateria)escombra escombriaire
UNITAT IV - ADRECES I UBICACIONS
3.1 Mitjans de transport:
Amb+ moto a + peucotxe cavallaviótrenbicicleta
6 am – 12 pm el matí12 pm – 3 pm el migdia3 pm – 7 pm la tarda7 pm – 9 pm el vespre9 pm – 12 am la nit / mitjanit (12 am)12 am – 5 am la matinada
142
3.2 Vocabulari de la ciutat:
l’avinguda, el carrer, el passeig, la rambla, el semàfor, l’escola, l’hospital, correus, el banc, launiversitat, l’estanc, les cases, les illes...
3.3 Parts de la casa:
la porta, la finestra, el balcó, el terra, l’habitació, el dormitori, el menjador, el bany (el lavabo), la salad'estar, el passadís, el rebedor, la cuina, la terrassa...
3.4 Objectes de casa:
el llit, l’armari, el calaix, el llum, el coixí, el quadre, les escales, la cortina, el llibre, l’ordinador, lataula, les cadires, el sofà, el televisor, la catifa, la tauleta de nit, el mirall...
3.5 Adjectius qualificatius (objectes):
nou/nova vell/vella, antic/antiga modern/moderna, gruixut/gruixuda prim/prima, net/netabrut/bruta, buit/buida ple/plena...
UNITAT V - CONVERSES TELEFÒNIQUES
La comunicació telefònica
3.1 objectes: el telèfon, l’aparell, l’auricular, el número de telèfon3.2 verbs: telefonar, trucar, equivocar-se, marcar, penjar, despenjar
143
UNITAT VI - MENJAR I BEURE
3.1 Menjar:1
1 Extret de BUSQUETS, Loreto. Curs intensiu de llengua catalana. Publicacions de l’Abadia deMonserrat, 1988, p. 84, i de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL,Enciclopèdia Catalana, 2002
144
145
UNITAT VIII - COM ÉS ELL?
3.1 El cos humà2
3.2 Els 5 sentits
La vista mirar, veure(-hi) L'olfacte olorar, sentirL'oïda escoltar, sentir(-hi) El tacte tocarEl gust tastar
2Dibuixos extrets de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL,
Enciclopèdia Catalana, 2002
146
3.3 La roba3
3.4 Els colors
blau / blava groc / groga rosa
verd / verda blanc / blanca lila
vermell / vermella gris / grisa marró
(roig / roja) negre / negra taronja
3Dibuixos extrets de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL,
Enciclopèdia Catalana, 2002
147
UNITAT X - ON LI FA MAL?
3.1 Salut: Verb + nom
Tenir: la febre, la tos, la grip, la son, la gana, la set, el mal de coll, el mal de cap, el mal dequeixal, el mal de panxa, el mal d'orella, la mandra, les ganes de plorar, les ganesde riure
Estar: malalt, marejat, constipat, curat, recuperat, millor, pitjor,...Fer: mala cara, bona caraTrobar-se: bé, malament
3.2 Tenir gana / Tenir ganes de / Venir de gust
Observa les expressions següents:
Tenir gana: Es refereix només al desig de menjar.Exemple: Avui encara no he dinat i tinc molta gana.[Gana s'expressa sempre en singular.]
Tenir ganes de: Es refereix a tenir ganes de qualsevol cosa en general.Exemple: En Joan té ganes d'anar de viatge. La Maria té ganes de menjarpatates fregides.[Ganes s'expressa sempre en plural i exigeix de darrere.]
Venir de gust: Vol dir també tenir ganes de qualsevol cosa.Exemple: Em ve molt de gust anar a passeig. A la Isabel li ve de gustmenjar truita.[Fixa't que sempre va acompanyada del pronom personal OI (em, et, li,...),com la forma fer mal.]
3.3 Medicaments i material mèdic
Farmaciola: el termòmetre, l’esparadrap, les tisores, les tiretes, l’alcohol, l’aspirina, la bena,l’aigua oxigenada, el xarop, la xeringa
3.4 Estats d'ànim
ESTAR + adjectiu: En Marc està trist.
content/a trist/apreocupat/da despreocupat/daanimat/da desanimat/daeufòric/a deprimit/dacansat/da descansat/dade bon humor de mal humor – enfadat/dadivertit avorrit/da
148
UNITAT XI - EL TEMPS ATMOSFÈRIC
Noms Adjectius Verbsla calorel fred ploureel sol nevarla humitat humit/da glaçar / gelarel núvolel llamp fer + solel tro ventla pluja plujós/osala tempesta estar + núvolel glaç glaçat/da haver-hi + boiral'arc de sant Martí núvolsla xafogorel vent
149
EUROCOMROM
Objectiu
- Veure les similituds entre llengües romàniques per facilitar-ne l’aprenentatge.
- En el cas concret de la UPC, facilitar l’aprenentatge del català als estudiants de
mobilitat.
Mètode
- El mètode Eurocomrom divideix les llengües romàniques en 7 capes que ajuden
a percebre’n i aprendre’n les semblances.
Les 7 capes són:
1. lèxic internacional
2. lèxic panromànic
3. correspondències fòniques
4. grafies i pronúncies
5. estructures sintàctiques
6. elements morfosintàctis
7. prefixos i sufixos
A continuació, com a mostra, es proposa un exercici per a cada tipus de capa.
Ja veureu que el català no és una llengua tan estranya!
150
EXERCICIS
EXERCICI 1 [Lèxic internacional]: Fixeu-vos en el text següent. Té subratllatsels noms i adjectius que formen part del lèxic internacional, reconeixible enla majoria de llengües. (Les paraules repetides només s’han marcat un cop).
Traduïu aquestes paraules a la vostra llengua i compareu-les amb elsvostres companys/es de classe:
El Centre de Tecnologies i
Aplicacions del Llenguatge i la
Parla (TALP)1 ha ampliat les
prestacions del sistema
d’informació meteorològica
automàtica aTTemps (Accés
Telefònic al Temps) del Servei
Meteorològic de Catalunya, que
permet als ciutadans sol·licitar
informació meteorològica a través
del telèfon. Properament també es
podrà consultar el pronòstic
meteorològic de les quaranta-vuit
comarques catalanes. El sistema
va ser creat, fa dos anys, per
l’equip de la UPC, amb Javier
Hernando com a responsable
http://www.meteocat.com
Centre:
Tecnologies:
Aplicacions:
Llenguatge:
Informació:
Meteorològica:
Automàtica:
Accés:
Telefònic:
Servei:
Telèfon:
Pronòstic:
Responsable:
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
1 http://www.upc.edu/catala/noticies/informacions/166/informacions166.pdf
151
EXERCICI 2 [lèxic panromànic]: Endevineu per intuïció la paraula catalana.Si la sabeu, doneu pistes als vostres companys:
CAT ES FR IT POR ROM
brazo bras braccio braço braţ
comprender comprendre comprendere compreender (a cumprinde)
descargar décharger scaricare descarregar a descǎrca
llama flamme fiamma chama (flamǔra)
manga manche manica manga mǎnecǎ
olvidar oublier obliare olvidar a uita
sombra ombre ombra sombra umbrǎ
orden ordre ordine ordem ordine
llover pleuvoir piovere chover a ploua
vecino voisin vicino vizinho vecin
EXERCICI 3 [correspondències fòniques]: Fixeu-vos en les correlacionssegüents:
CATALÀ ESPANYOL FRANCÈS ITALIÀ PORTUGUÈS
festa
fort
fiesta
fuerte
fête
fort
festa
forte
festa
forte
Per analogia, completeu la sèrie següent:
CATALÀ ESPANYOL
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
puente
muerte
grueso
viento
ciento
diente
152
EXERCICI 4 [grafies i pronúncies]: Fixeu-vos en les correlacions següents:
CATALÀ ESPANYOL FRANCÈS ITALIÀ PORTUGUÈS
senyor
xocolata
esquelet
señor
chocolate
esqueleto
seigneur
chocolat
squelette
signore
cioccolata
scheletro
senhor
chocolate
esqueleto
Per analogia, completa la sèrie següent:
CATALÀ ESPANYOL ITALIÀ
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
Cataluña
chimenea
cuñada
porqué
caña
señal
cuña cheque
perché
chìmica
EXERCICI 5 [estructures sintàctiques panromàniques bàsiques]: Fixeu-vosen les estructures següents:
CATALÀ: En Pere dóna informació a un col·lega.
ESPANYOL: Pedro da información a un colega.
FRANCÈS: Pierre donne l’information à un collègue.
ITALIÀ: Pietro dà l’informazione a un collega.
PORTUGUÈS: Pedro dá a informacão a um colega.
ROMANÈS: P. dă informaţia colegului.
153
Per analogia, traduïu al català les frases següents:
1. CATALÀ: ______________________________________________.
ESPANYOL: Rosa es feliz, si puede dormir en la oficina.
FRANCÈS: Rose est heureuse, si elle peut dormir dans le bureau.
ITALIÀ: Rosa è felice, se può dormire in ufficio.
PORTUGUÈS: Rosa fica feliz, se pode dormir no escritório.
ROMANÈS: R. este fericit, dacă poata dormi la birou.
2. CATALÀ: __________________________________________________.
ESPANYOL: Cuando salía de la habitación, me encontré con un amigo.
FRANCÈS: Quand je sortais de la chambre, j’ai rencontré un ami.
ITALIÀ: Quando uscivo dalla camera, incontrai un amico.
PORTUGUÈS: Quando saía do quarto, encontrei um amigo.
3. CATALÀ: _______________________________________.
ESPANYOL: El tren que va a París ha salido.
FRANCÈS: Le train qui va à Paris est parti.
ITALIÀ: Il treno che va a Parigi è partito.
PORTUGUÈS: O comboio que vai (par)a París saiu.
ROMANÈS: Trenul care merge la Paris a plecat.
4. CATALÀ: _______________________________________.
ESPANYOL: María lee un libro en la biblioteca.
FRANCÈS: Marie lit un livre dans le bureau.
ITALIÀ: Maria legge un libro in biblioteca.
PORTUGUÈS: M. lê um livro na biblioteca.
154
EXERCICI 6 [elements morfosintàctics]: Els elements morfosintàctics són lesmarques de gènere (masculí, femení), de nombre (singular, plural), determinacions verbals... Per exemple:
Noms:
Singular Plural
Masculí carro carrosCATALÀ
Femení casa cases
Masculí carro carrosCASTELLÀ
Femení casa casas
Masculí carro carriITALIÀ
Femení casa case
Verbs:
Presentd’indicatiu
Imperfet d’indicatiu Futur
parlo/-es /-a parlava/-aves/-ava parlaré / -ràs / -ràCATALÀ
parlem/-eu /-en parlàvem/-àveu/-aven parlarem / -reu / -ran
hablo/-as /-a hablaba/-abas/-aba hablaré / -rás / -ráCASTELLÀ
hablamos/-áis/-an hablábamos/-abais/-aban hablaremos /-réis /-rán
parlo / -i / -a parlavo/-avi/-ava parlerò / -rai / -ràITALIÀ
parliamo/-ate /-ano parlavamo/-avate/-avano parleremo/-rete/-ranno
Atenció, però, que hi ha moltes excepcions, també!
Traduïu al català les paraules següents:
CATALÀ ESPANYOL ITALIÀ
_________/__________
_________/__________
____________________
hermano/hermanos
estudiábamos
sorella /sorelle
155
____________________
____________________
____________________
_________/__________
_________/__________
participaréis
estudiante/estudiantes
texto / textos
pubblici prestigiosi
cantavi
EXERCICI 7 [prefixos i sufixos]: Fixeu-vos en les coincidències següents:
CATALÀ ESPANYOL FRANCÈS ITALIÀ PORTUGUÈS ROMANÈS
ambivalent
antipàtic
declinació
rectificar
ambivalente
antipático
declinación
rectificar
ambivalent
antipatique
déclination
rectifier
ambivalente
antipatico
declinazione
rettificare
ambivalente
antipático
declinação
rectificar
ambivalent
antipatic
declinaţie
a rectifica
Seguint els casos donats, subratlleu (només en el cas del català) els prefixos i/osufixos afegits a la paraula original:
Exemple: des-pre-ocupat
CATALÀ ESPANYOL FRANCÈS ITALIÀ PORTUGUÈS ROMANÈS
bifocal
carnívor
contradir
finesa
hemisferi
inactiu
multicultural
promoció
bifocal
carnívoro
contradecir
fineza
hemisferio
inactivo
multicultural
promoción
bifocal
carnivore
contredire
finesse
hémisphère
inactif
multiculturel
promotion
bifocale
carnivoro
contraddire
finezza
emisfero
inattivo
multiculturale
promozione
bifocal
carnívoro
contradizer
fineza
hemisfério
ina[c]tivo
multicultural
promoçaõ
bifocal
carnivor
a contradize
fineţe
emisferă
inactiv, ne-
multicultural
promoţie
156
substrat
ultramodern
paràmetre
presidència
rectificar
substrato
ultramoderno
parámetro
presidencia
rectificar
substrat
ultramoderne
paramètre
présidence
rectifier
sostrato
ultramoderno
parametro
presidenza
rettificare
substrato
ultramoderno
parámetro
presidência
rectificar
substrat
ultramodern
parametru
preşedinţie
a rectifica
EXERCICI 8: Traduïu el text següent a la vostra llengua i observeu lescoincidències o similituds en algunes de les paraules que utilitzeu:
Què és l’Agència?
L’objectiu de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball és ferque els llocs de treball europeus siguin més segurs, saludables i productius.
L’Agència Europea actua com a catalitzador per desenvolupar, recollir, analitzar idifondre la informació que serveixi per millorar l’estat de la seguretat i la salut en eltreball a Europa. L’Agència és una organització tripartida de la Unió Europea quereuneix representants dels tres grups clau per a la presa de decisions en cada undels Estats membres de la Unió Europea: governs, empresaris i organitzacions detreballadors.
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
157
EXERCICI 9: En quina llengua creieu que està escrit el text següent? Ompliuels buits que hi ha amb les lletres adequades (en alguns casos no caldrà):
Program a Sócrates-ErasmusCondici ons general s_
El program_____ Sócrates-Erasmus facilita als/a l____ alumn_____
matricula____/des en universi_____ europe_____ l’estada acadèmica en una
altr_____ universitat europe____ per un períod______ que pot oscil·l_____ des
dels tres mesos fins a un curs_____ acadèmic______ complet_____, i també el
posteri______ reconeixe______ dels estudi_____ cursat_____ a l’estrang______.
Aquest reconeixement d’estudis es f______ sempre segons una taula
d’equipara______ que _____ alumne/a ha acord______ amb el coordinad______
responsabl______ de l’intercanvi, abans de la seva s_____ida.
EXERCICI 10: Traduïu en veu alta, al català, el text següent. Si podeu, tambéfeu-ho per escrit:
El programa de acogida cultural para los estudiantes de fuera de Cataluña les
permite conocer la realidad lingüística y cultural catalana a través de cursos de
catalán a precios reducidos, obras de teatro, salidas y recorridos por el
modernismo. Se trata del programa Ajuda’m, organizado por el Servicio de
Lenguas y Terminología de la UPC.
Traducció:
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
159
SOLUCIONARI DELS EXERCICIS D’EUROCOMROM
EXERCICI 1 [Lèxic internacional]: Fixeu-vos en el següent text. Té subratllats elsnoms i adjectius que formen part del lèxic internacional, reconeixible en lamajoria de llengües. (Les paraules repetides només s’han marcat un cop).
Traduïu aquestes paraules a la vostra llengua i compareu-les amb els vostrescompanys/es de classe:
Exercici de resposta oberta. Aquí es dona la versió del castellà i francès
El Centre de Tecnologies i Aplicacions
del Llenguatge i la Parla (TALP) 1
ha ampliat les prestacions del
sistema d’informació meteorològica
automàtica aTTemps (Accés
Telefònic al Temps) del Servei
Meteorològic de Catalunya, que
permet als ciutadans sol·licitar
informació meteorològica a través
del telèfon. Properament també es
podrà consultar el pronòstic
meteorològic de les quaranta-vuit
comarques catalanes. El sistema va
ser creat, fa dos anys, per l’equip de
la UPC, amb Javier Hernando com a
responsable
http://www.meteocat.com
Català:
Centre:
Tecnologies:
Aplicacions:
Llenguatge:
Informació:
Meteorològica:
Automàtica:
Accés:
Telefònic:
Servei:
Telèfon:
Pronòstic:
Responsable:
Castellà:
Centro
Tecnologías
Aplicaciones
Lenguaje
Información
Meteorológica
Automática
Acceso
Telefónico
Servicio
Teléfono
Pronóstico
Responsable
Francès:
Centre
Technologies
Aplications
Langage
Information
Météorologique
Automatique
Accès
Téléphonique
Service
Téléphone
Pronostic
Reponsable
1 http://www.upc.edu/catala/noticies/informacions/166/informacions166.pdf
160
EXERCICI 2 [lèxic panromànic]: Endevineu per intuïció la paraula catalana. Si la sabeu,doneu pistes als vostres companys:
CAT ES FR IT POR ROM
braç brazo bras braccio braço braţ
comprendre comprender comprendre comprendere compreender (a cumprinde)
descarregar descargar décharger scaricare descarregar a descǎrca
flama llama flamme fiamma chama (flamǔra)
màniga manga manche manica manga mǎnecǎ
oblidar olvidar oublier obliare olvidar a uita
ombra sombra ombre ombra sombra umbrǎ
ordre orden ordre ordine ordem ordine
ploure llover pleuvoir piovere chover a ploua
veí vecino voisin vicino vizinho vecin
EXERCICI 3 [correspondències fòniques]: Fixeu-vos en les correlacions següents:
CATALÀ ESPANYOL FRANCÈS ITALIÀ PORTUGUÈS
festa
fort
fiesta
fuerte
fête
fort
festa
forte
festa
forte
Per analogia, completeu la sèrie següent:
CATALÀ ESPANYOL
____pont__________
____mort__________
____gros__________
puente
muerte
grueso
161
____vent__________
____cent__________
____dent__________
viento
ciento
diente
EXERCICI 4: [grafies i pronúncies]: Fixa’t en les correlacions següents:
CATALÀ ESPANYOL FRANCÈS ITALIÀ PORTUGUÈS
senyor
xocolata
esquelet
señor
chocolate
esqueleto
seigneur
chocolat
squelette
signore
cioccolata
scheletro
senhor
chocolate
esqueleto
Per analogia, completa la sèrie següent:
CATALÀ ESPANYOL ITALIÀ
___Catalunya_____
___xemeneia______
___cunyada_______
___perquè________
___canya_________
___senyal_________
___cunya_________
___xec___________
___química_______
Cataluña
chimenea
cuñada
porqué
caña
señal
cuña
cheque
perché
chìmica
162
EXERCICI 5 [estructures sintàctiques panromàniques bàsiques]: Fixeu-vos en lesestructures següents:
CATALÀ: En Pere dóna informació a un col·lega.ESPANYOL: Pedro da información a un colega.
FRANCÈS: Pierre donne l’information à un collègue.ITALIÀ: Pietro dà l’informazione a un collega.
PORTUGUÈS: Pedro dá a informacão a um colega.ROMANÈS: P. dă informaţia colegului.
Per analogia, traduïu al català les frases següents:
1. CATALÀ: La Rosa és feliç, si pot dormir a l’oficina.ESPANYOL: Rosa es feliz, si puede dormir en la oficina.
FRANCÈS: Rose est heureuse, si elle peut dormir dans le bureau.ITALIÀ: Rosa è felice, se può dormire in ufficio.
PORTUGUÈS: Rosa fica feliz, se pode dormir no escritório.ROMANÈS: R. este fericit, dacă poata dormi la birou.
2. CATALÀ: Quan sortia de l’habitació, em (trobí) vaig trobar amb un amic.ESPANYOL: Cuando salía de la habitación, me encontré con un amigo.
FRANCÈS: Quand je sortais de la chambre, j’ai rencontré un ami.ITALIÀ: Quando uscivo dalla camera, incontrai un amico.
PORTUGUÈS: Quando saía do quarto, encontrei um amigo.
3. CATALÀ: El tren que va a París ha sortit.ESPANYOL: El tren que va a París ha salido.
FRANCÈS: Le train qui va à Paris est parti.ITALIÀ: Il treno che va a Parigi è partito.
PORTUGUÈS: O comboio que vai (par)a París saiu.ROMANÈS: Trenul care merge la Paris a plecat.
4. CATALÀ: La Maria llegeix un llibre a la biblioteca.ESPANYOL: María lee un libro en la biblioteca.
FRANCÈS: Marie lit un livre dans le bureau.ITALIÀ: Maria legge un libro in biblioteca.
PORTUGUÈS: M. lê um livro na biblioteca.
163
EXERCICI 6 [elements morfosintàctics]: Els elements morfosintàctics són les marques degènere (masculí, femení), de nombre (singular, plural), de terminacions verbals... Perexemple:
Noms:
Singular Plural
Masculí carro carrosCATALÀ
Femení casa cases
Masculí carro carrosCASTELLÀ
Femení casa casas
Masculí carro carriITALIÀ
Femení casa case
Verbs:
Presentd’indicatiu
Imperfet d’indicatiu Futur
parlo / -es / -a parlava / -aves / -ava parlaré / -ràs / -ràCATALÀ
parlem / -eu / -en parlàvem / -àveu / -aven parlarem / -reu / -ran
hablo / -as / -a hablaba / -abas / -aba hablaré / -rás / -ráCASTELLÀ
hablamos /-áis /-an hablábamos / -abais /-aban hablaremos /-réis /-rán
parlo / -i / -a parlavo / -avi / -ava parlerò / -rai / -ràITALIÀ
parliamo/-ate /-ano parlavamo /-avate /-avano parleremo/-rete/-ranno
Atenció, però, que hi ha moltes excepcions, també!
Traduïu al català les paraules següents:
CATALÀ ESPANYOL ITALIÀ
germà / germans
germana / germanes
hermano/hermanos
sorella /sorelle
164
estudiàvem
públics prestigiosos
participareu
cantava
estudiant / estudiants
text / textos-texts
estudiábamos
participaréis
estudiante/estudiantes
texto / textos
pubblici prestigiosi
cantavi
EXERCICI 7 [prefixos i sufixos]: Fixeu-vos en les coincidències següents:
CATALÀ ESPANYOL FRANCÈS ITALIÀ PORTUGUÈS ROMANÈS
ambivalent
antipàtic
declinació
rectificar
ambivalente
antipático
declinación
rectificar
ambivalent
antipatique
déclination
rectifier
ambivalente
antipatico
declinazione
rettificare
ambivalente
antipático
declinação
rectificar
ambivalent
antipatic
declinaţie
a rectifica
Seguint els casos donats, subratlleu (només en el cas del català) els prefixos i/osufixos afegits a la paraula original:
Exemple: des-pre-ocupat
CATALÀ ESPANYOL FRANCÈS ITALIÀ PORTUGUÈS ROMANÈS
bifocal
carnívor
contradir
finesa
hemisferi
inactiu
multicultural
promoció
bifocal
carnívoro
contradecir
fineza
hemisferio
inactivo
multicultural
promoción
bifocal
carnivore
contredire
finesse
hémisphère
inactif
multiculturel
promotion
bifocale
carnivoro
contraddire
finezza
emisfero
inattivo
multiculturale
promozione
bifocal
carnívoro
contradizer
fineza
hemisfério
ina[c]tivo
multicultural
promoçaõ
bifocal
carnivor
a contradize
fineţe
emisferă
inactiv, ne-
multicultural
promoţie
165
substrat
ultramodern
paràmetre
presidència
rectificar
substrato
ultramoderno
parámetro
presidencia
rectificar
substrat
ultramoderne
paramètre
présidence
rectifier
sostrato
ultramoderno
parametro
presidenza
rettificare
substrato
ultramoderno
parámetro
presidência
rectificar
substrat
ultramodern
parametru
preşedinţie
a rectifica
EXERCICI 8: Traduïu el text següent a la vostra llengua i observeu les coincidències enles paraules que utilitzeu:
Què és l’Agència?
L’objectiu de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball és fer queels llocs de treball europeus siguin més segurs, saludables i productius.
L’Agència Europea actua com a catalitzador per desenvolupar, recollir, analitzar idifondre la informació que serveixi per millorar l’estat de la seguretat i la salut en eltreballa a Europa. L’Agència és una organització tripartida de la Unió Europea quereuneix representants dels tres grups clau per a la presa de decisions en cada undels Estats membres de la Unió Europea: governs, empresaris i organitzacions detreballadors.
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
166
EXERCICI 9: En quina llengua creieu que està escrit el text següent? Ompliu elsbuits que hi ha amb les lletres adequades (en alguns casos no caldrà):
Program a Sócrates-Erasmus
Condici ons general s
El program a Sócrates-Erasmus facilita als/a l es alumn es matricula ts /des en
universi tats europe es l’estada acadèmica en una altr a universitat europe a per
un períod e que pot oscil·l ar des dels tres mesos fins a un curs Ø acadèmic Ø
complet Ø , i també el posteri or reconeixe ment dels estudi s cursat_s_ a
l’estrang er . Aquest reconeixement d’estudis es f a sempre segons una taula
d’equipara ció que l’ alumne/a ha acord at amb el coordinad or responsabl e de
l’intercanvi, abans de la seva s ort ida.
EXERCICI 10: Traduïu en veu alta, al català, el text següent. Si podeu, també feu-hoper escrit:
El programa de acogida cultural para los estudiantes de fuera de Cataluña les permite
conocer la realidad lingüística y cultural catalana a través de cursos de catalán a precios
reducidos, obras de teatro, salidas y recorridos por el modernismo. Se trata del programa
Ajuda’m, organizado por el Servicio de Lenguas y Terminología de la UPC.
Traducció:
El programa d’acollida cultural per als estudiants de fora de Catalunya els permetconèixer la realitat lingüística i cultural catalana a través de cursos de català a preusreduïts, obres de teatre, sortides i recorreguts pel modernisme. Es tracta delprograma Ajuda’m, organitzat pel Servei de Llengües i Terminologia de la UPC.
167
CURS DE CATALÀ DE NIVELL BÀSIC I (A1): INDICACIONS PER A L’AUTOAPRENENTATGE Autoaprenentatge de català a les biblioteques UPC:
Biblioteca Rector Gabriel Ferraté C/ Jordi Girona, 1-3. 08014 Barcelona (Campus Nord, UPC) Assessora: Lourdes Subirà (atenció al públic: dimarts, de 15 a 17 h) Biblioteca ETSEIB (centre de recursos) Av. Diagonal, 647. 08028 Barcelona
Quantes hores d’autoaprenentatge he de fer? El curs intensiu de nivell bàsic 1 (A1) té un total de 45 hores: 36 hores presencials i 9 hores d’autoaprenentatge. Com he de treballar l’autoaprenentatge? L’autoaprenentatge consisteix a completar la formació lingüística de forma autònoma i prendre consciència del propi procés d’aprenentatge. Et demanem: - treball autònom amb activitats en línia, en cd-rom, llibres de text o altres materials - justificació de la feina feta (Fitxa de seguiment) Per això, t’oferim: - bibliografia i material complementari extra, accessible a les àrees d’autoaprenentatge de les biblioteques - bateria d’activitats seleccionades per reforçar alguns aspectes gramaticals del curs - fitxa de seguiment de l’autoaprenentatge (justificant que s’ha de presentar)
BIBLIOGRAFIA I MATERIAL COMPLEMENTARI (accessible a les biblioteques UPC):
Recursos en línia Parla.cat (www.parla.cat) Speakc@t. Curs de català de supervivència (www.intercat.gencat.net) Plans d’autoaprenentatge A1 (http://www.upc.es/slt/recursos/plans/) Galí (http://clic.xtec.es/gali/gali/gali.jsp) Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges (www6.gencat.net/llengcat/publicacions/viure/index.htm)
Material multimèdia CD: Dialèg multimèdia 1 CD: Galí
Manuals de llengua
Nivell llindar 1 (amb disquet), de Dolors Badia Llengua catalana, nivell inicial (amb CD), de Dolors Badia i Conxita Sal�lari Curs de llengua catalana, nivell bàsic 1 (amb CD), de Maria Jesús Clua i altres Passos 1. Bàsic 1, de Núria Roig, Marta Padrós, Sandra Camps
Llibres de lectura per a principiants
El diari d’Anna Frank (amb CD) L’estudiant italià La casa de Cadaqués La decisió Ciberc@fè La Jenny
Hola Connie La mestra El mecànic El jardiner La perruquera
168
PROPOSTA D’ACTIVITATS L’autoaprenentatge permet realitzar activitats molt lliures, des de llegir un llibre (i fer-ne un resum) fins a escoltar la ràdio o fer exercicis gramaticals. Per orientar-te a treballar qüestions gramaticals, et presentem uns itineraris d’algunes qüestions que sovint són més difícils. Es mostren per ordre d’aparició segons el dossier del curs. La realització de totes aquestes activitats supera el temps previst per a l’autoaprenentatge (9 hores). N’has de fer una selecció segons les teves necessitats. El curs Parla.cat (www.parla.cat) es recomana perquè és molt complet. Per al nivell Bàsic 1 de la UPC, es recomana treballar els mòduls Bàsic 1 i Bàsic 2 de Parla.cat. El curs és gratuït, però cal registrar-se prèviament. A més a més, les activitats proposades a continuació s’han extret del material següent:
- Speakc@t. Curs de català de supervivència (www.intercat.gencat.net) - Plans d’autoaprenentatge A1 (http://www.upc.es/slt/recursos/plans/) - Galí (http://clic.xtec.es/gali/gali/gali.jsp). [Aquest recurs cal descarregar-se’l i seguir la ruta “Aprenentatge lliure”]
1) VERBS PRESENT:
• Speakcat (04 - accions quotidianes > Activitats globals> Exercici - 10 - 12 - 13 - 14 - 15 - 17 2) HORARIS:
• Speakcat (03 - temps i horaris) > Activitats globals> Exercicis: (01) – (02) - 04 - 05 – (06) - 08 - 09 - 11 - 14 - 15 - 16 3) QUANTITATIUS:
• Plans d’autoaprenentatge A1: Unitat 7 I MS 08/ 001 (només l’activitat 1; no l’activitat 2), 005; Unitat 8 MS 08/004 • Galí > Aprenentatge lliure > [instal�lació de java-plug in] > Morfosintaxi (taronja) > Quantificadors i indefinits > Activitat 1,
2, 14, 15, 17 4) HI HA:
• Plans d’autoaprenentatge A1: Unitat 9, 9MS I MS 12/ 005, 006 • Galí > Aprenentatge lliure > [instal�lació de java-plug in] > Morfosintaxi (taronja) > Quantificadors i indefinits
3 (+ quantitat.), 4 (+quantitat.) • Galí > Aprenentatge lliure > [instal�lació de java-plug in] > Morfosintaxi (taronja) > Combinació de pronoms
Activitats 16, 17, 18 5.1) VERBS PASSAT:
• Speakcat (07 - fets i esdeveniments passats (I)) > Activitats globals> Exercicis: (01) – (02) –[03 - 04 - 07� perifràstics] (interrogatius)- (08)
5.2) VERBS PASSAT:
• Speakcat (08 - fets i esdeveniments passats (II)) > Activitats globals> Exercicis: (01) – [03 - 04 - 05 - 06 � pretèrit imperfet] – (10) – [12 - 13 - 14 � combinació de passats]
• Galí > Aprenentatge lliure > Morfosintaxi (verd) > El verb: pasta i futur. Activitat 2, 3, 4, 5 6) VERBS FUTUR:
• Speakcat (09 - dates i plans de futur) > Activitats globals> Exercicis: 01 – (02) – (03) - 04 - 05 - 07 - 08 (adverbis) - 10 7) PRONOMS FEBLES (OBJECTE DIRECTE)
• Plans d’autoaprenentatge A1: Unitat 7 MS 12/ 008, 019, 027 (CC Lloc) • Galí > Aprenentatge lliure > Morfosintaxi (taronja) > Combinació de pronoms. Activitats 4, 7, 11
8) PRONOMS FEBLES (OBJECTE INDIRECTE)
• Speakcat (10 - opinions, gustos i preferències) > Activitats globals> objectiu 1, act. 5, 6; objectiu 2, act. 4 • Plans d’autoaprenentatge A1: Unitat 8 MS 08/ 002 • Galí > Aprenentatge lliure > Morfosintaxi (taronja) > Quantificadors i indefinits
1 activitat (20, barrejada amb quantitatius)
169
FITXA DE SEGUIMENT DE L’AUTOAPRENENTATGE DE CATALÀ. NIVELL BÀSIC 1 (A1)
Nom i cognoms ____________________________________________
Adreça electrònica __________________________________________
Curs (nivell, dies de la setmana, horari) ________________________________________________________
Hores totals d’autoaprenentatge: 9 hores
Dia Nombre d’hores
Què has treballat?
TOTAL D’HORES: ____________________________
� Aquesta fitxa s’ha de mostrar al professor o professora al llarg del curs, juntament amb una mostra de la feina feta. És obligatori lliurar-li aquesta fitxa al final del curs.
170
NOU!!! PARLA.CAT www.parla.cat
Altres: Speakc@t http://intercat.gencat.cat/speakcat/
171
En acabar el curs, sempre que s’hagin complert els requisits mínims (80% d’assistència a classe, 80% d’autoaprenentatge i/o prova final superada), t’enviarem el certificat d’aprofitament o el certificat d’assistència (segons el cas) a casa. Per això és important que escriguis correctament les teves dades personals en un sobre que hauràs de lliurar al/a la professora del curs. Models de sobre: Davant:
Darrere:
Maria Pérez Roca
C/ Aribau, 37, 1r a
08012 BARCELONA
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA Servei de Llengües i Terminologia C/ Jordi Girona, 31 Edifici TG 08034 BARCELONA
172
NOTES
173
174
175
176
Versió: desembre 2008