1. Ramon Vidal: Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir. 2.
RamonVidal de Besal -Va nixer al 1196 y muri en 1252. -s un
trobador que es recorda sobretot per la seva obra Las rass de
trobar, el primer tractat de potica (juntament amb el Donatz
proensals d'Hug Faidit) que es coneix en una llengua romnica. -Va
nixer a Besal, sembla que va comenar professionalment com a joglar
i es va formar al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns
versos. 3. Les seves narracions.
- -Les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben
redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un inters
divers. L'ensenyament de joglar :descriu els viatges d'un joglar
per diverses corts i en un passat fastus que s recordat amb
melangia, i fineix amb uns consells sobre el capteniment dels
joglars, com s'han de guanyar l'afecte de senyors de divers tarann,
com han de complaure i afalagar les dames, etc, dades molt
importants per a conixer el bigarrat mn de la joglaria medieval.
Judici d'amor:presenta la lluda cort del castell del gran senyor i
trobador Hug de Mataplana, on sn debatuts problemes sentimentals i
cortesos a base de citacions de trobadors famosos, tipus de poema
amb autoritats potiques que tingu molta fortuna en la literatura
catalana fins a la segona meitat del s. XV. Castia gils (o sigui,
reprensi del marit gels) s un autntic fabliau situat a la cort
aragonesa d'Alfons de Barbastre i que es fingeix que un joglar
recita davant Alfons VIII de Castella i la seva muller Elionor de
Plantagenet.
4. "Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir"
- I Plaents plaers, tant us amo i us desitjo, que res no em pot
plaure sense vs, ni em plau. II Pecat fareu, doncs, si em voleu
escoltar ja que res ms no em plau ni em pot abellir; que jo fra
afortunat si em deixssiu aconseguir que jo us fes la cort abans que
una altra em fes feli. III B em podreu salvar de morir sols que us
plagus els meus lleials precs acceptar, i mostrar com n'heu pogut
gaudir i si us agradessin que a una altra no agradessin mai
- I Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir, que res no.m pot
plazer ses vos, ni,m platz. lI Pecar faretz, doncs, si.m voletz
auzir, pus als no.m platz ne [no.]m pot abellir; qu'eu fora rics
si.m dexasatz sofrir qu'eu vos pregas ans c'altre.m fazes gay. III
Be.m poriatz storre de morir sol qu'eu plagues mos fis prechs
retenir, e far senblan com en pogues jauzir, e si.us volgues que
altra.n volgues may.
5. Explicaci del poema.
- -Las Rass de trobar s l'obra cabdal del trobador Ramon Vidal de
Besal (Principat de Catalunya, segle XIII). s un tractat de
gramtica en prosa que t dues versions, la breu intitulada Regles, i
l'extensa, Las Rass de Trobar. El propsit d'aquest llibre s
d'ensenyar, gramaticalment, la correcta manera de compondre versos
prenent com a norma els grans trobadors. s laprimera gramtica
neollatinade la qual es t notcia i fou escrita en la 1a part dels
segle XIII. Aquest tractat sorgeix davant la necessitat dels
trobadors catalans d'aprendre amb ms rigor, i amb ms mtode, les
regles per escriure amb correcci i propietat la "parladura dreta"
de la poesia trobadoresca ja que els catalanismes comencen a
apuntar i inundar el llenguatge dels trobadors catalans. En l'poca
en qu Ramon Vidal de Besal escriu Las Rass de Trobar , la
divergncia idiomtica occitanocatalana era patent i sovint els
altres trobadors retreien als catalans els errors fontics en qu
incorrien en les seves rimes i les faltes en l's de les desinncies
de la declinaci. Ramon Vidal de Besal escriu, doncs, per a aquells
que pretenen sser trobadors i manejar la depurada i arbitrria
llengua literria amb la major perfecci. Ramon Vidal de Besal afirma
que ell ha estat el primer a escriure un tractat de potica en
llengua vulgar: Aquest saber de trobar mai no fou posat ni reunit
tan b en un sol lloc, sin que cadasc el tingu dintre del seu cor,
segons fou subtil i ents. s, doncs, Ramon Vidal l'autor de
laprimera gramtica en una llengua romana,encara que redactada amb
intencions purament potiques. En alguns manuscrits de Las Rass
apareix una brevssima Doctrina de compondre dictats, que encara que
no s obra del mateix autor, complementa b el seu tractat
gramatical. Las Rass o Regles de trobar varen ser d'una manera prou
servil, metrificades en noves rimades per un itali, Terramagnino de
Pisa.