1. Ramon Vidal: Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir. 2. RamonVidal de Besal -Va nixer al 1196 y muri en 1252. -s un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Las rass de trobar, el primer tractat de potica (juntament amb el Donatz proensals d'Hug Faidit) que es coneix en una llengua romnica. -Va nixer a Besal, sembla que va comenar professionalment com a joglar i es va formar al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos. 3. Les seves narracions.

-Les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un inters divers. L'ensenyament de joglar :descriu els viatges d'un joglar per diverses corts i en un passat fastus que s recordat amb melangia, i fineix amb uns consells sobre el capteniment dels joglars, com s'han de guanyar l'afecte de senyors de divers tarann, com han de complaure i afalagar les dames, etc, dades molt importants per a conixer el bigarrat mn de la joglaria medieval. Judici d'amor:presenta la lluda cort del castell del gran senyor i trobador Hug de Mataplana, on sn debatuts problemes sentimentals i cortesos a base de citacions de trobadors famosos, tipus de poema amb autoritats potiques que tingu molta fortuna en la literatura catalana fins a la segona meitat del s. XV. Castia gils (o sigui, reprensi del marit gels) s un autntic fabliau situat a la cort aragonesa d'Alfons de Barbastre i que es fingeix que un joglar recita davant Alfons VIII de Castella i la seva muller Elionor de Plantagenet.

4. "Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir"

I Plaents plaers, tant us amo i us desitjo, que res no em pot plaure sense vs, ni em plau. II Pecat fareu, doncs, si em voleu escoltar ja que res ms no em plau ni em pot abellir; que jo fra afortunat si em deixssiu aconseguir que jo us fes la cort abans que una altra em fes feli. III B em podreu salvar de morir sols que us plagus els meus lleials precs acceptar, i mostrar com n'heu pogut gaudir i si us agradessin que a una altra no agradessin mai

I Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir, que res no.m pot plazer ses vos, ni,m platz. lI Pecar faretz, doncs, si.m voletz auzir, pus als no.m platz ne [no.]m pot abellir; qu'eu fora rics si.m dexasatz sofrir qu'eu vos pregas ans c'altre.m fazes gay. III Be.m poriatz storre de morir sol qu'eu plagues mos fis prechs retenir, e far senblan com en pogues jauzir, e si.us volgues que altra.n volgues may.

5. Explicaci del poema.

-Las Rass de trobar s l'obra cabdal del trobador Ramon Vidal de Besal (Principat de Catalunya, segle XIII). s un tractat de gramtica en prosa que t dues versions, la breu intitulada Regles, i l'extensa, Las Rass de Trobar. El propsit d'aquest llibre s d'ensenyar, gramaticalment, la correcta manera de compondre versos prenent com a norma els grans trobadors. s laprimera gramtica neollatinade la qual es t notcia i fou escrita en la 1a part dels segle XIII. Aquest tractat sorgeix davant la necessitat dels trobadors catalans d'aprendre amb ms rigor, i amb ms mtode, les regles per escriure amb correcci i propietat la "parladura dreta" de la poesia trobadoresca ja que els catalanismes comencen a apuntar i inundar el llenguatge dels trobadors catalans. En l'poca en qu Ramon Vidal de Besal escriu Las Rass de Trobar , la divergncia idiomtica occitanocatalana era patent i sovint els altres trobadors retreien als catalans els errors fontics en qu incorrien en les seves rimes i les faltes en l's de les desinncies de la declinaci. Ramon Vidal de Besal escriu, doncs, per a aquells que pretenen sser trobadors i manejar la depurada i arbitrria llengua literria amb la major perfecci. Ramon Vidal de Besal afirma que ell ha estat el primer a escriure un tractat de potica en llengua vulgar: Aquest saber de trobar mai no fou posat ni reunit tan b en un sol lloc, sin que cadasc el tingu dintre del seu cor, segons fou subtil i ents. s, doncs, Ramon Vidal l'autor de laprimera gramtica en una llengua romana,encara que redactada amb intencions purament potiques. En alguns manuscrits de Las Rass apareix una brevssima Doctrina de compondre dictats, que encara que no s obra del mateix autor, complementa b el seu tractat gramatical. Las Rass o Regles de trobar varen ser d'una manera prou servil, metrificades en noves rimades per un itali, Terramagnino de Pisa.