24 DE FEBRER DEL 20116Anàlisi Jordi Bordes

L’ÀU FÈNIXRetrobada de ciència i teatre

n aquest segle XXI, queels coneixements es fanvaldre pel seu pes enciència, la pedagogia de

l’Institut del Teatre cau en unsac foradat. Si no es genera re-flexió i es fa pública en un apa-rador solvent com pot ser unarevista científica més que divul-gativa, la matèria amb què estreballa és poc més que un ro-màntic exercici d’artesania. Elsactors i els ballarins, doncs,eren tinguts en vàlua personalper les seves interpretacions.Però els aplaudiments de lesplatees no servien per guanyarpes al davant de les ciències.Per això, té sentit recuperar larevista Estudis Escènics.

La quarta etapa d’EstudisEscènics ha arribat per trencaraquesta tendència oblidadissa,tan intrínseca amb el queferteatral. Des de sempre hi ha ha-gut persones interessades a ge-nerar matèria grisa arran de lesarts de l’espectacle però, senseun altaveu que ho certifiqui, noés gaire més que un assaig daltd’un calaix. Jaume Melendres,llavors cap de serveis culturalsde l’Institut del Teatre, es va ob-sessionar a rescatar una einacontrastada i de trajectòria comaquesta capçalera. Va ser aixícom Joan Casas va reprendre ladirecció de la revista el 2007. La

E

va dotar d’una estructura àgil iuniformitzadora, tot anunciantla seva voluntat de promocionarla dansa, incorporant tots elstreballs relatius a aquesta matè-ria en un quadern monogràficperquè, amb el temps, guanyésprou autonomia fins a esdeve-nir una revista nova d’assaig del’escena adreçada al moviment.Casas va cedir la direcció a ÀlexBroch, l’hivern del 2009. Ara famolt poc que s’ha editat el se-gon monogràfic, que fa un am-pli estudi de pensadors i activis-tes escènics de la casa. Si el de-sembre de 1988 es va voler re-tre homenatge a Xavier Fàbre-gas (1931-1985), ara l’equip deBroch fa un ampli retrat de Jau-me Melendres (1941-2009).Broch ja ha avançat el tema delproper número, el 38, que sorti-rà aquest 2011: s’aprofitarà per

fer una mirada a la primera dè-cada teatral del segle XXI.

Estudis Escènics té un tirat-ge d’un miler d’exemplars i unaperiodicitat semestral. En laprimera etapa de la revis-

ta,1957-1969, impulsada pelllavors director de l’Institut delTeatre, Guillem Díaz-Plaja, latemàtica se centrava en autossacramentals i un teatre en quès’obviava el teatre català. Del1972-1976, Xavier Fàbregasimpulsa una renovació a la cap-çalera que manté el nom en cas-tellà però incorpora el català ipren atenció ja al que passa a lescartelleres i a autors com araJoan Puig i Ferreter, Ramon Vi-nyes, Josep Maria de Sagarra iMiquel Llor. 1983-1990 és ladarrera etapa. Aquest cop, ja es-crita íntegrament en català (toti que amb resums en castellà,francès i anglès), publica una bi-bliografia teatral catalana, apart d’altres temes, com un es-tudi sobre els nous llenguatges ila performance.

Ningú sap (o vol recordar,

perquè la desmemòria alliberaresponsabilitats) quan, com iper què es va deixar morir Estu-dis Escènics. Quaderns del’Institut del Teatre, el 1990.Avui tothom entén que la tos-suderia de Melendres és un en-cert. Més ara, quan l’Institut delTeatre s’integra al pla de Bolo-nya com a estudis superiors i elstreballs de postgraus significa-ran una font de coneixement,de ciència, que normalitzarà elsestudis superiors d’art dramà-tic i de dansa com a un conei-xement que va més enllà de sa-ber dir un text a l’escena (unafeina, ja en si mateixa, meritò-ria). El teatre troba noves con-nexions amb la societat. Ja siguia través dels cercles universita-ris o des del carrer, en accionsque permeten noves relacionsintegradores. ❋

L’Institutdel Teatrerecuperala revista’Estudisescènics’,creada el1957 i quees va tancarper primercop el 1990

Jaume Melendres, impulsor de recuperar l’edició d’‘Estudis Escènics’ i el director de la revista, Àlex Broch EL TEMPS / ORIOL DURAN

Avuitothom veucom unencert latossuderiadeMelendres