TEMA 2: EL DINEROEls mitjans de pagament seguent no serveixen exactament pel mateix:El dinero legal bitllets i monedes ( hay una ley que da el Estado que permite pagar en dinero legal) Este es el primer medio de pago. Nomes una part de les compres es fan amb aquest tipus de pagament (pagament A). Normalment, aquest pagament es fa amb una transferencia . PAGAMENT BLaltre mitja de pagament(pagament B) sutilitza per el diner bancari. El mitja de pagament B, per exemple, els diners duna conte corrent. Es el valor que ens dona els diners (que el banc t i que deu) i el dret que nosaltres tenim, es un dret que podem utilitzar de dues maneres: Normalment, aquests drets sutilitzen transferint-los a una altre persona.(Per exemple, deixar o ingressar diners en un banc) Excepcionalment, podem aprofitar aquells drets per anar al banc i comprar amb el pagament B, el pagament A. ( Per exemple, retirar diners del compte)Per exemple, demanar un prestec a un banc, el banc et fa firmar un CONTRACTE on et compromets a tornar els diners ms endavant. A travs de la firma del contracte es reconeix el dret del banc i el meu, i el banc cap a mi crea una obligaci. La obligaci de tornar-los en un temps determinat. Els diners mels ingresen al compte que tinc en aquell banc. Un cop firmat el contracte el banc te reconegut el meu dret. Els mitjans de pagament B provenen dun trmit. El paper dun banc o el mecanisme del crdit sha de compendre no com a que el banc perque reb diposits dona crdits, sino absolutament al revs. Com el banc dona crdits crea diposits. Si demano un credit de 600, al final lhaure de tornar al banc 600+ els interesos = 650. Li compro un coche a la empresa, li pagu amb targeta. El dret que tenia amb el banc pasa a ser de lempresa.Sovint pagem mitjants de pagament A amb pagament B. Nosaltres retirem diners en efectiu del banc. Darrere dels bancs hi ha credits (balan), no hi ha pagaments A. Normalment, els pagaments es fan amb pagaments B que estn atomitzats respecte els pagaments A.El banc central es el que crea diner legal. Dipsit Reconeixement dels deutes del banc que han sigut engendrats en contrapartida del deute corrent nostre. IMPORTANT!Nosaltres confonem en el mon de les finances tres tipus doperacions i tres tipus dactors que son diferents: Actor pot ser totes les persones fisiques i juridiques. La pot fer tothom. Aquesta primera operacio es pot fer amb diners de pagament A o B, comprar actius financers (comprar papers).

La segona operacio es que alguns actors que normalment son empreses( no persones fisiques) i empreses molt altament regulades desde el punt de vista juridic, poden moure els diners dels altres. Per exemple, un fons dinversio o de pensions o una compaa daseguranses. Aquests actors reben diners duna banda i els coloquen a un altre banda, en el marc de la legislacio que els permeti Mouen els diners. El tercer tipus dactor mes regulat, son els bancs comercials, que donen crdit. Aquests creen diners. El mecanisme del credit, crea diners (no mou diners).

(A Argentina el coeficient de reserva era molt mes alt que el 10%. Aixo no serveix de res perque hauria de ser del 100%). EXEMPLE CLASE: El deute de telefnica es 50 mil millons deuros. Cuan anava be abans de la crisis, els beneficis que tenia era en un any de 10 mil millons deuros. El deute de la Generalitat de Catalunya es el mateix que el de Telefonica. Una empresa com telefnica te tot el deute de la G. de Catalunya. les grans empreses incluits els bancs, sendeuten, diners que tenen i que han obtingut endeutanse, que no tenen re a veure amb els nostres diposits. Un banc en el mon de les finances, com cualsevol empresa fa tres coses:1. Colocar els seus diners ( a diferencia del concepte Invertir= comprar mitjans produccio + invertir) i demanar diners, es a dir, endeutarse ell.2. Moure diners dels altres, a travs de fons de pensions o dinversions3. Crea diners concedint credits i engendran dipositsLa feina tpica dun banc comercial es la de donar crdits i engendrar diposits. ACTIU PASIUNOU CREDIT NOU DIPOSITDesde el punt d vista temporal, la nocio de rendibilitat es referida al temps. Com el benefici te una dimensio temporal, en leconomia capitalista aquest punt d vista es molt important. Els dos conceptes tenen la mateixa magnitud. El numero de NOU CREDIT es igual al de NOU DIPOSIT.El banc rebra una cantitat superior a la que ha deixat al NOU CREDIT. El NOU DIPOSIT pel banc es una obligacio inmediata, perque el particular els pugui utlitzar. En canvi, els drets que el banc obte en intercanvi daquesta obligacio son projectats al futur. Aquest es el problema especific dels bancs. UN BANC, es un mecanismo dadquirir obligacions inmediates per projectar drets en un futur. Aquestes obligacions inmediates es important que el banc no les hagi donorar mai. Si shagesin donorar, el banc petaria pq els seus drets estn projectats al futur.

Cuan parlem i utilitzem lexpresio de tenir un ingres al compte, normalment, no hem tingut cap ingres. Cuan he tingut lingres de la nomina, el que tinc o el que mingresen es un dret pq tinc un diposit. Pero el que he rebut son altres drets. Una part dels drets q tenia lempresa contra un banc, mels ha ingresat a mi. Normalment, no hi han ingresos en efectiu en el conjunt dels contes bancaris. El que son ingresos en un conte son tranferencia de diners en un altre.

TEMA 3: OPERACIONS BANC CENTRALEl banc despanya no es un banc central. Ara es un supervisor bancari. El BCE, que tracta amb els bancs i amb lEstat, tracta amb els bancs que li demanen diners perque vol tenir diners o be, perque _____. El mecanismo de credit del BCE deixa diners al S , i aquest promet que els hi tornara i un cop el S, ha asumit la obligacio de que toranara els diners, el BCE el que fa es tacat al conte del S. `Cuan els bancs necesiten efectiu i els bancs nomes necesiten efectiu perque hi ha una corrida contra algn dells, els bancs van al BC i els hi diu que els doni diners dels que te en diposits. (Els diners son els mitjans daccedir a la riquesa) El BC tambe pot operar amb lEstat perque lEstat pot anar al BC i dirli jo li demano diners. Si el BC demana un credit al Estat, tacat a la conte de lEstat que despres lEstat son diners que utlitza per carreteres, etc. Cuan lEstat utilitza aquests diners, van a parar als bancs perque lEstat no paga amb metalic. Aquells diners encara que siguin creats per lEstat, acaben anant als bancs, i una part ser filtrada en mans del pblic.Aixo ho pot fer excepte si la llei lhi prohibeix. Els Estats no poden demanar diners al BC. CREACIO DE DINERS PER PART DEL BCLa lgica dexportar no es tenir diners, sino poder importar.Si el BC compra moneda estrangera, crea moneda nacional. -Donar credits al estat-Crea diners intervenint en mercats de divisesCuan els bancs compren divises creen diners, cuan les ven, destrueix diner nacional.Amb els credits apareixen els diposits.

Hi ha productes que son metabolitzats pel proces de produccio. Diferenciaci entre: Productes intermitgos y Productes finals Productes destinats al consum y Productes destinats a ser utilitzats com a mitj de producci (Consum y acumulacio destinada a incrementar lestoc de productes productius)EXEMPLE CLASE: Els aliments bsics, per exemple, son de primera necesitat. La gent que produeix treballant, necesita produir per guanyarse la vida. /Egipte Treball Necessari Treball Excedent (la resta)Una part dels recursos productius han de ser utilitzats duna manera pq son necesaris pel proces de produccio, i altres que no ho son tant. Taula imput-output (Vasili Leontiel) : Eina necesaria en leconomiaUn sistema economic en el seu conjunt que ha de resoldre problemes com es el de produir ha de intenta per mitja dels recursos naturals o dedicar mes recursos a les instalacions o be a aumentar el nivell de consum de la poblacio. Consum a partir del salari Consum a partir del beneficiAssalariats es gasten els diners en bens de consum . Els no salaris no sinverteixen, nomes una part molt petita, i en leconomia espaola gairbe cap part que tambe es destinen per els bens de consum. La cistella de productes finals es pot analitzar desde dos punts de vista interesants amb logica: Distingir entre consum i acumulacio o inversio en instalacions productives

Que va destinat a la reproduccio del sistema, que es necesari? Una part dels productes finals va destinat al consum dels treballadors i la reposicio de les instalacions productives Una altre part, es excedent. No es necesita. Aquest excedent es pot utilitzar consumintlo o ampliant les nostres instalacions productives.En una economa capitalista, a cada empresa es veuen els COSTOS DE PRODUCCIO AMB SALARIS TREBALLADORS i AMORTITZACIO INSTALACIONS PRODUCTIVES i BENEFICIS FORA DEL COST (QUE SOBREN).Por lo tanto, los beneficios son la forma del excedente en una economa capitalista.Una empresa amb els beneficis que ha de fer? RES, ja els ha fet. El seu objectiu era fer coses per obtenir beneficis, i ja ho ha fet. BLOC II APUNTSQuan parlem doferta en el mercat, parlem de 3 tipus daccions:PDemanda

Q La quantitat que hi ha s la que hi ha, no augmenta si el preu augmenta.

POferta Demanda Q Si el preu es baix, comprar Si el preu es alt, no comprar per ho vendria (quantitats negatives) Hi hauran preus en que ni vendre ni comprar En el mercat de roba vella (exemple classe) , els 3 elements essencials son:1. Tots som iguals (tenim diners i roba vella)2. La roba vella no la produm, ja hi es, i els diners tamb. Sorganitza el mercat amb els diners i roba que tenim3. Que fem en el mercat de roba vella? Redistribum la nostra cartera dactius, es a dir, el que tenim.Exemple2: Les accions i en certa manera, el mercat de divises.A la borsa espanyola dempresa que vendr accions, no hi ha cap admissi de noves accions. Avui a la borsa espanyola el que passa es que operen els compradors i els venedors: Inversors institucionals (fons de pensions gestionats pels Bancs): Son els que compren i venen. Si un fons de pensi ven, ven a un altre operador institucional. A la borsa sintercanvien accions.

Exemple3: Que es la producci capitalista pel mercat? (anuncis de cotxes tv)P DemandaQ El tema es el benefici en la producci capitalista Les empreses de cotxes sanuncien a la tv perqu pretenen vendre ms, de tal manera que tamb puguin vendre ms Des del punt de vista dels preus, per vendre mes, els anuncis ens diuen que les empreses estan disposades a baixar els preus. Els venedors volen baixar els preus (no hi ha una corba de oferta ascendent)

Corba de costos deconomies descala, de la demanda:

La quantitat son diners per unitat El mercat possible es lespai que queda entre la corba de la demandaExemple: Una empresa petita ha creat producte innovador que te molta acceptaci en el mercat. La corba de demanda esta cap a la dreta i cap amunt. De moment com es petita, nomes pot produir el triangle que queda en el dibuix.

Ingressos per vendes (quantitats produdes x preus):Si els preus shan produir es perqu shan produt, els compradors han trobat els venedors i els mercats shan empassat aquestes quantitats. (La oferta ha trobat la demanda posi les quantitats que posi) Si els ingressos per vendes son de 10.000: una part (3.000)ha sigut pels mitjans de producci a altres empreses, 4.000 salaris (son salaris + seguretat social), i 3.500 dexcedent dexplotaci. Lexcedent dexplotaci, que en fa lempresa? Lempresa pagar impostos: 600 son impost sobre benefici . Queden 2.900 que son de lempresa, que en fa lempresa? 900 interessos dobligacions i crdits. Una part variable 1.400 va repartida com dividendus als accionistes, als socis. Queda una altre part que serien 600 que quedarien com beneficis no distributs, que es queda dins de lempresa.Preu per una banda ha de cobrir els costos de producci que son: Mitjans de producci Salaris + SS___________ La resta es excedent dexplotaciPel fet de tenir recursos naturals no redubles, el propietari daquest es queda una part.

CLASE ABANS SETMANA SANTAPREGUNTA DEXAMENEls preus deriven de les condicions de producci i del salari, que son els preus normals i naturals. Un cop un ha ents lexplicaci dels preus naturals, ja es pot mirar amb mes calma els preus en general. Resulta que el que es mes important per tots dentre el funcionament de leconomia capitalista es la dinmica del conjunt daquesta economia capitalista, i si funciona b o no.Avui leconomia espanyola concentra un llarg perode de temps cap endarrere i cap endavant, perqu mirem que leconomia espanyola davui en que depn la seva producci. La producci davui depn de : Capacitat de producci: Marca el lmit mxim. La producci davui, depen de la inversi en el passat perqu en el que un sistema econmic pot produir avui es el resultat de la inversi feta en el pasat poder desde 30-50 anys en inversions productives. Avui estem condicionats pel que va passar ahir. Ara aqu a Catalunya desde el punt de vista poltic la gent es dona conte que estem pagant els erros dels governs. Des del punt de vista econmic, sest fen el mateix que fa 40 anys. Les installacions productives incorporen unes tcniques de producci que ens permeten fer el que poden fer. Leconomia alemanya avui es diferent que lespanyola perqu durant 40 anys ja ha sigut diferent i te una capacitat de producci mes elevada.

Producci efectiva: Dins daquest lmit si sarriba al mxim de capacitat de producci o no. La producci efectiva davui depn de la inversi davui per produir es bsicament la inversi en treball (quan treball apliquem en aquestes inversions productives, + inversi en mitjans de producci no duraders necessaris per produir en el perode que considerem)

La demanda davui, es un element fonamental en leconomia, ja que, es essencialment la inversi davui. Quan dic que inverteixo avui estic generant la demanda davui, perqu estic generant la demanda de bens i serveis de consum a partir dels salaris i estic generant la demanda davui en mitjans de producci no duraders. Un element essencial de la demanda que avui existeix es: Inversi davui amb vistes al futur: La inversi davui en nova maquinaria de installacions productives davui per que utilitzarem dem. La demanda de consum a partir dels beneficis: Si els deixem de banda, resulta que el que es el funcionament duna economia capitalista no es altre cosa que la evoluci de la inversi al llarg del temps, perqu mirant-ho des de la producci o la demanda trobem la inversi al llarg del temps, dun temps molt llarg, perqu si volem entendre el que passa avui amb leconomia espanyola em danar als anys 60 on en el govern franquista van comenar a fer les primeres obres publiques (pantans) que es tot el que va passar en el procs de inversi daquells anys. Per tenim el que els empresaris inverteixen avui amb vistes amb futur amb noves installacions productives en la que avancem 20 anys de previsions endavant.Vist que en 80 anys passen coses molt diferents no ens hauria destranyar que aix no passes de manera coherent. I que per exemple la producci davui no trobi acompanyament de la demanda davui que te un component inestable que es la inversi davui amb vistes al futur Argument que en la tradici del pensament econmic sanomena KEYNES va ser el que va insistir en el paper motor i decisiu de la inversi en el funcionament duna economia capitalista; i SMITH/MARX. KEYNES: De que depn com han anat els 60 anys de inversi del passat i com va avui la inversi de installacions productives? Miri, si vosts han ents aix, ja en tenen prou. Essencialment no ho se ni mimporta, perqu el meu problema jo constato que el procs de inversi esta frenat, la demanda efectiva es insuficient i la producci___ esta per sota de la capacitat de producci, per aix qualsevol mecanisme daugmentar la demanda em semblar b. Aix de la inversi depn dels esperits animals. MARX: Amb una empresa individual la inversi en mitjans de producci es una carrega que ella ha de suportar per funcionar (installacions productives i mitjans d producci), es una carrega o no? Els interessa on han darribar i que per arribar han dassumir uns costos que son en mitjans de producci.

Si aix es aix, i ens oblidem don arriben, si els mitjans de producci que hauran dassumir augmenten de quantitat, els podran assumir? Si per una empresa el cost q han dassumir en mitjans de producci aix per lempresa es dolent perqu es la carrega que han dassumir que augmenta. Si, aix fos aix totes ho farien. Per tant, els mitjans d producci son una carrega indispensable perqu els han de tenir per produir bens i serveis, han dacompanyar la inversi davui amb treball i mitjans d producci no duraders que shan dassumir per arribar all on es vol per obtenir beneficis. Per totes les empreses en el seu conjunt, en la compravenda de mitjans de producci, troben beneficis? El que ingressen uns, gasten els altres. Si mires el conjunt duna economia capitalista avui, si ens oblidem dels mitjans de producci que es compren, es venen, es gasten i sutilitzen: Que passa amb un procs de producci a part de la utilitzaci de mitjans de producci? Que queda? Treball. Si segueixo oblidant els mitjans de producci utilitzats, que surt del procs de producci? Bens i serveis produts.Per tant, si de tot aix, ha de quedar alguna cosa, que es la idea de benefici com a residu. Si de tot aix hi ha una resta, que puc restar? BENS I SERVEIS SALARI REALSi vull que els beneficis augmentin, com ho puc fer? 1) No puc augmentar la producci sense augmentar els mitjans de producci, i aix vol dir, introduir progres tcnic (augmentar la capacitat de producci i utilitzar-la).2) Augmentar la quantitat de treball per augmentar els bens i serveis que obtinc. (augment o reducci de la jornada de treball). 3) Variar el salari.La taxa de guany es una relaci entre els beneficis (producte net + salari) i el capital invertit (mitjans de producci + salari).EXEMPLE: Quan la primera empresa va augmentar les seves installacions productives mes que en proporci al treball que utilitzava, es adir, quan substitueix treball per maquinaria, quines dues coses fa? Si ho fa, introdueix progrs tcnic, per a mes a mes, el que fa es reduir salaris que paga i consumir mes mitjans de producci. Podem pensar, que li sortir a compte, perqu gracies aix, te una garantia de seguretat que es que quan aquest procs sha generalitzat (que com que ha redut els costos de producci, baixa els preus per robar mercat als seus competidors) el que ha passat es que hi ha mes mitjans de producci, disminuci del treball, i bens i serveis han augmentat. Els mitjans de producci son una carrega que han dassumir per arribar a bens i serveis salari real = beneficis. Hi ha alguna garantia a mes de la carrega, que surti compensat pels mes en els beneficis?

Es produeix ms de 2 maneres: a) Progres tcnicb) Mes treballEXEMPLE CERCLE DIVIDIT EN PARTS: Quan hi ha substituci de treball per maquinaria introduint progres tcnic, que passa? Que el cercle es fa mes gran perqu hi ha progres tcnic, augmenta el que queda, per el salari real es mant igual, per tant, hi ha mes beneficis. Per passa una altre cosa, augmenta els mitjans de producci utilitzats i la rendibilitat dels capitals es la P (el que queda) dividit pels costos de producci. Gracies al progres tcnic el cercle sha fet mes gran i millor pels assalariats espanyols sense posar en perill la rendibilitat dels capitals que sha quedat en termes relatius, igual que abans La tensi entre assalariats i capitalistes sha pogut gestionar gracies al progres tcnic. IMPORTANT: Que passa amb una economia capitalista que va be, i com que va be passen les coses caracterstiques duna economia capitalista que va be que es que hi ha molta inversi davui pel futur, els salaris reals augmenten, hi ha poc atur, per com que leconomia va be, i les empreses son relativament agressives i es pensen que la economia seguir anant be, volen ocupar una posici de lideratge i com que van a un curs de m dobra es tendeix a pujar els salaris reals per com no hi ha treball la nova inversi es en maquinaria? Que si aix segueix aix, aquella economia que anava tan be, es posar malament perqu posar en perill la rendibilitat de la inversi i de les noves inversions. Aix, es el que passa. Resulta que la aparent paradoxa, es que la inversi de les empreses, dona lloc a una mena de sobre acumulaci, de capacitat de producci excessiva per produir amb rendibilitat, perqu sobrecarrega i fa que es pugui donar laugment de la part morta dels mitjans de producci en relaci a la part viva del procs de producci que es el treball creador de valor. Que crea valor en el procs de producci? El Treball, perqu els mitjans de producci traslladen el valor a la producci, es produeixen i sutilitzen. Si aquest perd pes en relaci als mitjans de producci genera perill que dependr del progres tcnic que es pugui introduir, que no sempre ha de compensar els efectes de la substituci del treball per la maquinaria. Quan una empresa augmenta les seves installacions productives introduint progres tcnic ho fa sense saber ni poder saber, quines seran les conseqncies pel procs econmic, lnic que pot saber es calcular be els seus costos, saber que no tindr masses problemes en collocar la producci incrementada a preus mes baixos que la resta, etc. Per, aquesta empresa no podr controlar els preus dels seus productes quan la resta hagi fet el mateix que ella, per tant, quina garantia hi ha un cop generalitzada les altres empreses de seguir sent la primera? La competncia entre les empreses, te una part molt bona que posa en perill els capitals en una fase en que no hi ha molt progres tcnic porta a augmentar les installacions productives amb relaci al treball. Cal destacar, que qu hi hagi progres tcnic depn que alg el cre, que te un element extra econmic. Si agafem el sector de la aviaci, no hi hagut molt progrs tcnic. Per tant, el mecanisme que porta a fer economies descala, baixar els preus per collocar les produccions mes grans, existeix sempre i te un perill mol gran, de que els mitjans de producci produts i utilitzats augmenti desproporcionadament en quantitat.Linters de tots els capitalistes no es equivalen al de cada capitalista individual.

TEMA 9: Velocitat de circulaci dels diners El diner com a mitja dintercanvi.En una economia capitalista el tema de que els diners quedin com a reserva de valor, i que avui no generen cap demanda, cap despesa, es necessari perqu engendra un problema molt general que es el de que passa amb aquesta liquiditat que queda en alada?Lorigen lgic daquest apareix necessriament en el funcionament duna economia capitalista.

D= D + ADEl primer problema que es planteja es el de avanar el capital Tamb es de dimensi. Si el projecte es molt llarg haurem davanar capital i necessitarem molt capital inicial. Es defineix com a situacions dequilibri instantnies en que el temps no juga. Aquest problema es mes complicat del que sembla perqu ens lliga amb 2 problemes ms, que son: Necessitat de fons de capital complementaris per salvar els processos de circulaci de les mercaderies Manca de ajust entre entrades i sortides de capital

TEMA DEL FINANAMENT Pot haver-hi una empresa molt rendible amb problemes greus de finanament.