Post on 08-Mar-2016
description
UniversitatLa UniversitatLaB
UUNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesNúm. 0 abril 1997
MedicinaNova tecnologia
InternetConnecteu amb UB Web!
AntàrtidaVuit anys d’expedicions
RercercaL’ordinador quàntic
EstrangersPrimers en Erasmus
MedicinaNova tecnologia
InternetConnecteu amb UB Web!
AntàrtidaVuit anys d’expedicions
RercercaL’ordinador quàntic
EstrangersPrimers en Erasmus
Josep Piqué,ministre d'Indústria i antic alumne
no és la més important”“La política de privatitzacions
Josep Piqué,ministre d'Indústria i antic alumne
no és la més important”“La política de privatitzacions
El rector Antoni Caparrós i elpresident de Banca Catalana Pedro Fontana en el moment designar el conveni de patrocinid’aquesta revista Amb aquest número 0 la nova
revista d’antics alumnes, La
Universitat UB, s’inicia una acció
de comunicació i projecció social cap a un
amplíssim col·lectiu, amb una publicació
gratuïta que informa sobre l’actualitat
d’aquesta Universitat i el ventall de
serveis que ofereix.
Aquesta nova revista ha estat possible
gràcies al conveni signat amb Banca
Catalana, que
subvenciona
una part del
cost del
projecte, dintre la seva política de
patrocini i en la línia d’acords de
col·laboració establerts per la UB amb
diferents entitats financeres per a un major
acostament entre empresa i universitat.
La revista es vincula a la nova empresa
Edicions de la UB i el seu contingut va a
càrrec del Gabinet de Premsa de la
Universitat. Vol divulgar les
principals línies de treball de la
UB perquè els seus antics
alumnes en tinguin coneixement
a l’hora de prendre decisions en
les feines on ara es troben, o bé
com a pares de futurs estudiants
universitaris. També vol proposar
serveis de prestació externa als
antics alumnes i ofertes de
fidelització. Els articles
aprofundiran en els temes
d’actualitat de cada moment.
Durant aquest any de llançament
apareixeran dos números, que
s’enviaran al domicili dels antics
alumnes. El tiratge inicial anirà
augmentant gradualment.
La Universitat UBenceta un
camí de futur, en la mateixa
direcció de qualitat i posada al
dia seguit pel conjunt d’aquesta
antiga i actualíssima institució.
2
Ara, el futur dels antics
pres
enta
ció
Un nou pas en el camí de qualitatd’una antiga i actualíssima universitat
La Universitat UB
Revista de la Universitat de Barcelona-EdicionsUB,SLU per als antics alumnes. Publicació periòdicaBalmes, 21 2n 2a- 08007 BarcelonaTelèfon 302 64 86 - Fax 403 55 31email EUB-Revista@org.ub.esInternet:http://www.ub.es
Consell editorial: Antoni Caparrós, rector. Enric I.Canela, vicerector d’Economia i Organització. JosepEscolano, gerent. Pedro Fontana, president de BancaCatalana.Directora Coordinadora: Susanna VendrellDirector del Gabinet de Premsa de la UB: Xavier FebrésDirectora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover.Disseny i maqueta: Quod.Impressió i fotomecànica: BPMO Edigrup.Distribució: Interpas, Associació Ginesta.Publicitat: BPMO Edigrup. Tel (93) 419 51 52
La Universitat de
Barcelona va ser
creada l’any 1450. El
1871 es va inaugurar l’actual
seu al centre de la ciutat,
obra de l’arquitecte Elies
Rogent. Avui està repartida
en quatre campus a diferents
punts urbans: al centre de la
ciutat, a Pedralbes, a
Bellvitge i a la Vall
d’Hebron. És la més antiga i
la més àmplia de les 5
universitats existents ara a
Barcelona i de les 9 del
conjunt de Catalunya, com
també la segona d’Espanya
en volum d’estudiants.
Aplega més de la meitat dels
universitaris de tot
Catalunya, amb un total de
64.071 alumnes (el 61,5%
dels quals són dones), més
10.547 alumnes en centres
adscrits i 10.000 matriculats
de tercer cicle, entre
postgraus i doctorats. Genera cada any 4.000
titulats superiors i més de 450 tesis doctorals.
Compta amb més de 3.900 professors i amb 1.750
empleats d’administració i serveis. Gestiona prop
de 3.000 milions de pessetes anuals en activitats
vinculades a la recerca. Suma 20 facultats o
escoles, 88 departaments i 71 ensenyaments
universitaris. També ofereix més de 150
programes de postgrau, 73 ensenyaments de
doctorat i gairebé 80 cursos d’extensió
universitària. Els estudis de Formació Continuada
es troben en ràpida expansió. La Biblioteca de la
UB és la segona d’Espanya en nombre de volums,
després de la Biblioteca Nacional de Madrid. Està
descentralitzada a les diferents facultats i campus,
amb un total de 6.000 llocs de lectura. Les
relacions internacionals són un dels eixos de
desenvolupament de la UB, la qual ha estat durant
anys consecutius la primera d’Europa en nombre
Cada any surten més de 4.000
titulats dels 71ensenyaments
que s’imparteixen
3
Més de la meitatde tots els universitaris
dimensió
U
BUNIVERSITAT DE BARCELONA
74.000 estudiants
Universitat Autònoma de Barcelona33.000 estudiants
Universitat Politècnica de Catalunya28.000 estudiants
Universitat de Girona11.000 estudiants
Universitat Rovira i Virgili10.600 estudiants
Universitat Ramon Llull11.000 estudiants
Universitat de Lleida8.800 estudiants
Universitat Pompeu Fabra6.000 estudiants
Universitat Oberta de Catalunya1.500 estudiants
Campus de Vic3.500 estudiants en part
adscrits a la UB
d’estudiants Erasmus rebuts i enviats a
la resta d’universitats europees. Aplica
des del 1995 un Pla de qualitat i des del
1997 un Pla estratègic, amb actuacions
concretes de millora dels ensenyaments,
la recerca, la gestió i la informació i
atenció a l’usuari.
4
cam
pus
tesi
s
Aquest curs ha començat a funcionar aple rendiment un dels projectes mésambiciosos de la UB dels darrers
anys: el nou Campus Vall d’Hebron, situat ales antigues instal·lacions de Llars Mundet.Acull 9.500 alumnes dels ensenyaments dePsicologia i Pedagogia (abans al Campus dePedralbes) i de l’Escola de Professoratd’EGB (procedent de l’edifici de Sants),l’Institut de Ciències de l’Educació i elcentre de Formació Continuada-Les Heures.Tota una àrea de la ciutat s’ha transformatper aquesta incorporació de prop de 10.000estudiants, els seus professors i el personald’administració i serveis. El Pavelló de Ponent acull la Facultat de Psicologia; el Pavelló de Llevant, la biblioteca, el restaurant i despatxos dePedagogia i Magisteri; i el Pavelló de
Vista aèria dels edificis del noucampus
Ala UB es defensen cada any més de450 tesis doctorals, un nombre moltelevat en el context universitari
espanyol, indicador del nivell dels estudisde postgrau i de la recerca que se’n deriva.La majoria tracten temes molt especialitzats,per focalitzar de manera exhaustiva un puntconcret. Representen estudis de gran interèsperquè tracten amb amplitud un tema en elqual el doctorand ha treballat durant anys,sota la supervisió del director de tesi. Encanvi, l’alt grau d’especialització fa quepoques vegades aquesta importànciacientífica desperti la curiositat del granpúblic de manera directa, amb algunesexcepcions com ara la següent. La música heavy metala Barcelona era eltema de la tesi doctoral que Sílvia Martínezva defensar el gener a la Facultat de
Tota una àrea de la ciutattransformada amb la
incoporació de 10.000estudiants
Geografia i Història, després d’investigar elstrets sonors, textuals i visuals que laidentifiquen i les peculiaritats del mónmusical barceloní pel que fa a aquestgènere. Dirigida pel musicòleg del CentreSuperior d’Investigacions Científiques JosepMartí Pérez, es titulava “El ‘heavy metal’ aBarcelona: Aportacions a l’estudi d’unamúsica popular” i és una de les poquesrecerques universitàries centrades enaquesta música. Sílvia Martínez ja va fer laseva tesi de llicenciatura el 1994 sobre elmateix tema i aquell estudi ha estatl’esquema previ de la tesi doctoral. Perpoder tractar tots els àmbits que abraça eltreball de recerca, la investigadora ha hagutde fer nombroses entrevistes i apropar-se alsambients barcelonins d’amants del heavy.
El heavy metal, temad’una tesi doctoral
La doctoranda Sívia Martínez, al seudespatx del CSIC, guarnit ambcartells dels grups que ha estudiat(Foto Domènec Umbert/El Mundo)
Vall d’Hebrona ple rendiment
Migdia l'ICE, aules i laboratoris dePedagogia i de Magisteri. També hi haespais destinats a serveis diversos, com arael gimnàs i les aules de música o l’Edificidel Teatre, que en el futur podria acollir uncentre de convencions.En total s’han construït prop de 61.000metres quadrats, envoltats de jardins. Per tal
de facilitar-hi l’accés, la UB ha posat enfuncionament una línia d’autobusos gratuïtsque porten al campus des de l’estació demetro més propera (Montbau). Unaempresa privada de seguretat s’ocupa de lavigilància permanent de les instal·lacions.
Per l’esquerra, el rector AntoniCaparrós i el vicerector de
Recerca Màrius Rubiralta, amb elComissionat d’Universitats de la
Generalitat Joan Albaigés i elconseller d’Indústria Antoni
Subirà, que reben lesexplicacions davant la maquetadels arquitectes Joan Margarit i
Carles Buxadé(Foto Josep M. Rué)
Un dels projectes més rellevants
en què la UB treballa
actualment és la construcció ja
iniciada del Parc Científic de
Barcelona, un espai de 50.000 metres
quadrats al Campus Pedralbes destinat a
afavorir l’acostament entre els equips
de recerca i la realitat productiva de
Catalunya.
Les administracions europea, estatal i
autonòmica participen financerament
en la iniciativa. Rebrà durant el període
1997-99 mil milions de pessetes,
aportats per la Unió Europea
(mitjançant el Fons Europeu de
Desenvolupament Regional), la
Direcció General de Recerca de la
Generalitat i el Pla Nacional de R+D.
Es destinaran a la primera fase d’obres,
que comprèn un nou edifici de 14.856
metres quadrats i la rehabilitació de la
Torre D de l’anomenat edifici de
Cúpules, en la qual es trobava la
Facultat de Psicologia abans del seu
trasllat al Campus Vall d’Hebron.
El nou edifici acollirà laboratoris de recerca i l’ampliació dels Serveis
Cientificotècnics, que donen suport a la investigació d’institucions públiques i
privades i d’empreses. La Torre D de l’edifici de Cúpules serà la nova seu de la
Fundació Bosch i Gimpera (creada per la UB per estimular les relacions entre la
universitat, les empreses i les institucions en el terrenys de la recerca, la formació i
els serveis) i del Centre d’Innovació-Les Cúpules. També s’hi habilitaran
dependències per a grups de recerca en humanitats i ciències socials.
El cost total de la primera fase, iniciada l’agost de 1996 després d’un primer
finançament de 600 milions de les administracions central i autonòmica, es calcula
en 3.000 milions. Aquesta primera etapa s’ha pogut començar gràcies al trasllat de
facultats al nou Campus Vall d’Hebron. Per continuar, caldrà desplaçar la Facultat
de Geografia i Història del seu emplaçament actual a Pedralbes a un futur edifici
que s’ha de situar enfront de la Casa de la Caritat i del Museu d’Art Contemporani
de Barcelona, al barri del Raval.
El Parc Científic estarà integrat per instituts de recerca de caràcter estable, equips
de recerca temporals i d’altres lligats a empreses del sector productiu. La seva
activitat es desenvoluparà tant en l’àmbit d’humanitats i ciències socials com en
l’àrea de ciències experimentals (innovació i desenvolupament quimicofarmacèutic,
medi ambient, materials, tecnologia de l’alimentació i de la producció, etc.).
Entre l’equipament científic de què disposarà hi ha un espectròmetre de
ressonància magnètica nuclear de molt alt camp (750 MHz), que serà el primer
d’Espanya. El Parc Científic de Barcelona va ser admès el desembre com a membre
de la International Association of Science Parks (IASP), que engloba 160 socis de
40 països.
5
parc científic
El Parc Científical Campus Pedralbes
L’ Informe de gestió que cada
any el rector, Antoni Caparrós,
presenta al Claustre, màxim
òrgan representatiu, constitueix un
ampli repàs de tots els aspectes de la
situació de la universitat en cada
moment. En l’última reunió del 18 de
desembre al Paranimf, el Claustre va
aprovar l’informe per 138 vots a favor,
7 abstencions i cap vot en contra.
El claustre està format per 350
professors, 150 estudiants i 50 membres
del Personal d’Administració i Serveis.
El 17 de maig de 1996 s’havia reunit en
sessió extraordinària per a la reforma
d’Estatuts.
Entre altres aspectes abordats pel rector
Antoni Caparrós en l’últim claustre,
figuraven els següents:
Universitats privades: “Que ningú
pensi que les universitats privades
poden ser una solució als problemes de
les públiques, ni tan sols de manera
parcial. No en qüestionaré la legalitat,
però no acabo de veure que s’apliqui el
mateix terme d’“universitat” a
institucions que, en realitat, són
acadèmies o centres d’ensenyament
superior amb una oferta pràcticament
limitada a la impartició d’ensenyaments
i a l’expedició de títols”.
Professorat: “Un dels temes més
conflictius i complexos que s’ha hagut
de plantejar des de l’informe anterior ha
estat relacionat amb la situació
contractual dels professors ajudants de
la nostra Universitat. Al marge de les
limitades possibilitats de promoció del
col·lectiu d’ajudants, estretament
condicionat per la situació de saturació
de les plantilles teòriques dels diferents
departaments i pel ritme de
convocatòria per a la provisió de places
de professorat ordinari que la
Universitat pot pressupostàriament dur
a terme, es mantenia una situació de
pròrroga dels contractes tot esperant
l’anunciada reforma de la Llei orgànica
de reforma universitària que, per motius
sobradament coneguts, no es va produir.
Això va obligar el vicerector
d’Ordenació Acadèmica i Professorat a
regularitzar el tema per tal de no
perpetuar una situació que no tenia per
si mateixa cap futur. Al marge de les
lògiques consideracions crítiques del
col·lectiu afectat, i al marge de les
possibles conseqüències negatives per
al potencial en docència i recerca dels
departaments i/o àrees de coneixement,
la solució adoptada ha estat, segons la
meva opinió, la menys traumàtica
possible (...). Ara bé, més enllà de tots
els atenuants que podem considerar o
del grau d’insatisfacció de l’equip
rectoral, la situació del professorat
contractat és, objectivament, greu.
Exigeix una acció política i financera
ràpida i profunda. El fet que això
estigui a l’abast d’instàncies externes no
significa, però, que la UB pugui abdicar
la seva responsabilitat.”
Pla de qualitat: “Si per alguna cosa
han de servir les universitats privades,
més enllà de refermar-nos com a servei
públic universitari, és per mantenir viva
l’exigència davant les instàncies
polítiques que la universitat pública no
té sentit si no va lligada a la qualitat (...)
Per què un Pla de qualitat global per a
la Universitat de Barcelona? Per dues
raons principals: la primera, perquè el
treball sistematitzat en la millora de la
qualitat és part de l’exercici de la nostra
responsabilitat política com a institució
pública. La segona, més tècnica, perquè
aquestes metodologies són més
efectives quan s’apliquen a
organitzacions complexes.”
6
El rector AntoniCaparrós passa revista
al moment universitari
rect
or
L’Informe degestió aprovat pel
Claustre fa unampli repàs a les
qüestionsd’actualitat
Obres: “Malgrat que les obres que
estan programades s’estan realitzant a
bon ritme, la situació no és
satisfactòria. Alguns projectes que estan
sense finançament ja els he mencionat,
però n’hi ha d’altres que són igualment
importants. Estic buscant una solució i
espero trobar-la durant aquests mesos,
una solució que en cap cas no
comprometi altres inversions.”
Serveis: “Pel que fa als nostres grans
serveis generals de suport, no em
refrena la modèstia institucional: els
seus responsables i el seu personal han
fet possible que el rendiment sigui
excel·lent i la millora, considerable.”
Recerca: “Quan abans parlava de
temes de docència i estudi, he deixat
constància de l’estrès que acompanya el
comportament dels col·lectius de la UB.
Perquè n’estic convençut, no puc deixar
de manifestar el meu orgull i admiració
pels elevats nivells aconseguits en
l’àmbit de la recerca (...).
De fet, ens trobem al capdavant de les
universitats de l’Estat i entre les més
prestigioses d’Europa.”
El rector Antoni Caparrós (Foto Arxiu)
“Els recursos destinats a les universitats són insuficients i els que rep la UBencara ho són més”
El jardí de l’Edifici Central de la
plaça Universitat, abocat a la part
posterior del carrer Diputació, ara
també està obert al públic en general
durant tota la setmana i no només en
horari acadèmic, gràcies a un acord
amb l’Ajuntament.
El 1995 va ser batejat com a Jardí
Ferran Soldevila, arran dels actes del
centenari de l’historiador i antic
professor de la UB. La placa
commemorativa va ser descoberta pel
seu fill Gerard Soldevila. S’ha editat un
desplegable amb la història i
l’enumeració de les espècies del jardí,
redactat amb la col·laboració de la
professora Mercè Durfort, del
Departament de Biologia Cel·lular, i del
jardiner Ferran Domènech.
Se n’han imprès 5.000 exemplars, que
estan a la disposició del públic. Situa
sobre un mapa el total de 137 espècies
o varietats, amb el nom llatí i el nom
comú, que han estat numerades i
identificades amb el rètol corresponent.
Alhora, fa una història resumida
d’aquest jardí botànic convertit amb el
pas dels anys en indret d’esbarjo
d’estudiants i professorat, i ara també
del públic en general. L’edifici
projectat a partir del 1861 per Elies
Rogent preveia un entorn de jardins
dibuixats pel mateix arquitecte, que
inicialment van servir per als exercicis
de botànica de la Facultat de Ciències.
Les espècies més antigues procedien
d’un altre jardí botànic creat el 1784
entre la muralla i el carrer de la Cera pel
patrici barceloní Antoni de Meca i de
Cardona, marquès de Ciutadilla. L’any
1933 el jardí de la UB va ser objecte
d’una primera remodelació, noves
plantacions i incorporació d’estany i
parterres. El 1965 seria objecte d’una
rehabilitació, durant la qual es va
construir l’hivernacle.
Va ser declarat Monument Històric i
Artístic el 1970, juntament amb el
conjunt de l’edifici.
8
El jardí de la plaça Universitat,obert a tothom
jard
í
Inicialment serviaper als exercicis de
botànica de laFacultat de Ciències
Gerard Soldevila i elrector Caparrós
descobreixen la placaque dóna nom al Jardí
Ferran Soldevila
9
Pràctiques d’alumnes, dissenyd’exposicions temàtiques i línies derecerca biològica
Els estudiants i el personal de la UB hanestrenat aquest curs un nou carnetd’identificació personal que els dóna
accés als serveis de la universitat, i a més espot usar com a targeta moneder i targeta dedèbit Visa, si s’associa voluntàriament a uncompte de la Caixa d’Estalvis de Catalunya,entitat amb la qual la UB ha firmat un acord.Només durant el mes de gener ja es vandistribuir 56.000 carnets personals alsalumnes.L’accés a la biblioteca i a altres serveis o elmarcatge horari per als treballadors sónalguns exemples de les prestacions delcarnet. Com a targeta moneder pot usar-seen bars, cooperatives, cabines telefòniques od’altres instal·lacions que tinguinl’equipament necessari, i serà acceptat entots els serveis de la universitat (secretaries,fotocòpies, cafeteries...).Els carnets usats com a targeta moneder espoden carregar als caixers automàtics de laCaixa de Catalunya i en un futur als d’altresentitats financeres. Pel que fa al disseny, haanat a càrrec de l’agència Quod i s’ha seguit
zoologia i d’etologia. En l’apartat de divulgació, el Departamentde Biologia Animal podrà col·laborar en eldisseny temàtic de les exposicions temporalsprevistes i en la possible creació d’una àrealudicopedagògica. En recerca aplicada, lesmagnituds del centre permetran iniciar líniesde recerca que fins ara eren molt difícils defer en els laboratoris de la Facultat.Concretament, es preveu estudiar elsaspectes biològics de la reproducció, lescadenes alimentàries i possibilitats derepoblació d’espècies com ara el mero o elrom, i el comportament de les moles depeix. L’Aquàrium manté una altra línia decol·laboració amb el professor delDepartament de Microbiologia AnicetBlanch per al manteniment, higiene i
carnetaquàrium
Un exemplar delnou carnet
El nou carnet inclou targeta
moneder i Visa
El rector Antoni Caparrós i JordiSabaté, director executiu de l’empresaMundo Submarino, gestionadora de
l’Aquàrium de Barcelona, han signat unconveni per fomentar la col·laboraciócientífica i pedagògica entre el Departamentde Biologia Animal de la Facultat deBiologia i l’Aquàrium. El professor de zoologia Ferran Pereira hacooperat amb l’Aquàrium des del 1994 endiversos aspectes del disseny de la temàtica,i serà a partir d’ara l’encarregat dedesenvolupar les col·laboracions d’aquestaentitat amb la UB en recerca, divulgació idocència. Pel que fa a docència, s’estudiaràl’aprofitament de les instal·lacions del’Aquàrium perquè l’alumnat de la UBpugui fer pràctiques d’aqüicultura, de
El professor Ferran Pereira al’Aquàrium (Foto Josep M. Rué)
Col·laboració científica amb l’Aquàrium
tractament de les patologies dels animals.Obert el setembre de 1995, en aquestsmoments l’Aquàrium és un dels equipamentsludicoculturals més visitats de la ciutat i estàconsiderat, amb el de La Rochelle i el deGènova, com un dels millors d’Europa.
la línia d’identificació corporativa existent ala UB Web o a les carpetes per a estudiantsd’enguany.
El logotip dissenyat per al Pla estratègic
Un ambiciós Pla estratègic, destinat a
planificar el futur dels pròxims anys a la
UB i prioritzar les accions de millora, ha
estat presentat a començament de 1997 pel rector
Antoni Caparrós i l’equip rectoral. Dintre del Pla
de qualitat liderat pel Consell Social, en la línia de
treball sobre la visió i la missió de la UB es va
veure que hi havia la necessitat de disposar d’un
Pla estratègic, l’elaboració del qual va ser
encarregada al vicerector d’Economia i
Organització, Enric Canela, per establir en quina
situació es troba la UB, on vol arribar en el futur
pròxim i quins són els efectes interns i externs que
condicionen aquest camí. La priorització
d’accions, de manera coordinada al conjunt de la
universitat, apareix com a especialment necessària
en un moment de limitacions pressupostàries com
l’actual, per tal que els esforços de cada àrea es
mobilitzin en una mateixa direcció. Tal com ho
defineix el document de presentació, “el Pla
estratègic és la concreció del compromís de la UB,
al servei de la societat catalana, en una sèrie
d’objectius i d’accions prioritàries per afrontar i
ser el motor de la societat del futur. Però més enllà
de les accions concretes, ha de ser un marc comú i
compartit, instrument dinamitzador de la
institució”.
El document passa revista a
les set línies estratègiques
següents:
1) configurar la UB com una
institució d’excel·lència en la
docència, 2) fer de la UB una
institució líder en la recerca
bàsica i competitiva en
l’aplicada, 3) consolidar el
paper internacional de la UB
entre els centres
d’ensenyament superior,
4) desenvolupar les
potencialitats com a
institució que ofereix
serveis, 5) potenciar i
consolidar la presència del
català en la vida
universitària, 6) disposar
d’una organització flexible
capaç d’adaptar-se a les
demandes socials i disposar
d’un finançament adequat, i
7) augmentar la implicació
social de la Universitat i
millorar-ne la imatge.
Cadascuna engloba accions
concretes, el seguiment de
les quals serà supervisat per
un responsable. Algunes ja
s’estan portant a terme en el
marc del Pla de qualitat o del
Pla de gestió, que ara es
coordinaran amb el Pla
estratègic per tal d’unificar
esforços i prioritats.
10
Pla estratègic, pla de qualitat
estr
atèg
ic
U
BPla Estratègic
Prioritza les accions de futur més
necessàries en unmoment delimitacions
pressupostàries
La Facultat de Medicina del carrer
Casanova, al costat de l’Hospital
Clínic, ha estrenat aquest curs la
remodelació interna de la meitat de
l’edifici, uns 14.250 metres quadrats,
convertit ara en un recinte històric que
integra les últimes tecnologies en
instal·lacions.
L’edifici està inscrit en el Catàleg del
Patrimoni Arquitectònic i
Historicoartístic de la Ciutat. L’actuació
ha permès que hi tornessin els alumnes
que havien estat traslladats el 1983 als
annexos de la Facultat de Farmàcia al
Campus Pedralbes.
Les obres finalitzades corresponen a
una de les fases de remodelació de
l’edifici, on encara se n’han
d’emprendre dues més, que
beneficiaran la segona meitat i la
façana. La part que ara s’ha modernitzat
es dedica fonamentalment a laboratoris
i despatxos dels diversos departaments
(unitats bàsiques en què s’estructura la
docència i la investigació). La nova sala
de dissecció presenta importants
avenços tecnològics, com ara làmpades
de llum freda usades en microcirurgia.
També s’ha
instal·lat un
estabulari per al
treball amb els
animals, on es
regulen les condicions de temperatura i humitat mitjançant
un sistema informàtic.
En total, s’han invertit 3.000 milions de pessetes aportats
principalment pel Pla d’Inversions de la Generalitat de
Catalunya en aquesta fase de la remodelació, que ha anat a
càrrec dels arquitectes Antoni Ubach i Miquel Espinet. Es
calcula que caldran 4.500 milions de pessetes per completar
totes les obres de l’edifici, quantitat que encara està pendent
de finançament.
medicina
La Facultat de Medicina estrena remodelació i nova tecnologia
La divisió de les plantes hapermès unir els laboratoris alnivell inferior amb els despatxosdels investigadors al superior (Fotos Josep M. Rué)
Instal·lacions pròpies d’edificiintel·ligent en un recinte catalogatcom a patrimoni històric
12
La UB va obtenir el Trofeu d’Or a la milloruniversitat participant als Campionats d’Espanyad’Esquí Universitari, seguida per les universitats
de Saragossa i del País Basc, amb un total de 13medalles: 9 d’or, 1 de plata i 3 de bronze, en lesmodalitats d’esquí alpí, snowboard i esquí de fons.Judith Lluent de la Facultat de Farmàcia i AdamGruickshank de Biologia van aconseguir en lesrespectives categories femenina i masculina medallesd’or en totes les modalitats d’esquí alpí. L’estudiant deFilologia Raquel Lluent va guanyar el bronze a lesproves de supergegant, gegant i combinada. En lamodalitat de snowboard, l’or i la plata van ser per a LlucRos de l’Institut Nacional d’Educació Física deCatalunya, centre adscrit a la UB. Per les classificacions obtingudes, Judith i Raquel Lluentvan participar com a representants espanyoles a laUniversíada 97, celebrada a Corea del Sud del 24 degener al 2 de febrer. Els Campionats d’Espanya d’EsquíUniversitari 1997 van tenir lloc del 13 al 19 de gener a
Dues estudiants de la UB a la Universíada de
Corea
cam
pion
es
l’estació de la Molina. S’hi vaninscriure un total de 240participants de les diferentsuniversitats espanyoles, 26 delsquals eren de la UB. Aquestscampionats van començar acelebrar-se l’any 1971. Del1983 al 1990 no es vanconvocar i a partir del 1991 esvan recuperar. Cada any elsorganitza una universitatdiferent. Enguany se n’haencarregat la Universitat laRamon Llull, sota la supervisiódel Comitè Espanyol de l’EsportUniversitari.
Les germanes Judith (a l’esquerra) i Raquel Lluent
actu
alit
at
Els nous locals de l’Institut d’EstudisAndorrans dintre de l’Edifici Centralde la UB van ser inaugurats l’octubre
passat pel cap del govern del Principat MarcForner, el president de la Generalitat JordiPujol i el rector Antoni Caparrós, en el marcdels diferents actes organitzats amb motiudel Dia d’Andorra. L’Institut d’Estudis Andorrans té la seu a laUB des de l’any 1977. Les novesdependències de l’Institut ocupen duesplantes a la torre del Pati de Ciències. D’altra banda, el vestíbul de l’EdificiCentral va acollir una exposició d’artcontemporani creat a Andorra, amb peces decinc artistes invitats pel govern andorrà.
El rector Antoni Caparrós, el cap del governandorrà Marc Forner i el president de laGeneralitat Jordi Pujol durant l’acteinaugural (Foto Josep M. Rué)
Noves instal·lacions de l’Institut d’EstudisAndorrans
El Pavelló de la República,
reconstruït el 1992 com a rèplica
exacta del que va fer l’arquitecte
Josep Lluís Sert per a l’Exposició
Internacional de París del 1937, ha estat
convertit per la UB en una de les
principals biblioteques del món
especialitzades en la Segona República
Espanyola, la Guerra Civil, el
franquisme i la transició democràtica.
L’edifici, situat al carrer Jorge
Manrique (Vall d’Hebron), ha estat
cedit per l’Ajuntament durant 20 anys.
Ara s’hi apleguen els fons bibliogràfics
de la Fundació Josep Maria Figueras,
fundada el 1967 pel constructor i
mecenes, i els del Centre d’Estudis
Històrics Internacionals, centre de
recerca de la UB creat el 1949 per
Jaume Vicens Vives, vinculat al
Departament d’Història
Contemporània.
En total, compta amb uns 100.000
llibres i altra documentació de tipus
molt divers. La universitat ha invertit
quasi 70 milions de pessetes per
acondicionar-ne les dependències, que
tenen una superfície de 1.000 metres
quadrats. El centre posa a disposició
d’estudiants i investigadors tres plantes
i un soterrani, on s’han instal·lat sales
de compactes, una sala de biblioteca i
una àrea de treball per al personal
investigador. La primera planta s’ha
habilitat com a biblioteca i sala de
consulta, i la segona conté despatxos,
sala de juntes i una altra biblioteca.
El Pavelló de la República
centre sobre la Guerra Civilrepú
blic
a La unió de la BibliotecaFigueras i el Centred’Estudis Històrics
Internacionals configura undels primers fons mundials
L’alcalde PasqualMaragall amb elrector AntoniCaparrós i elvicerector MàriusRubiralta en unmoment de lainauguració de lesdependències (FotoJosep M. Rué)
14
15
Des del novembre del 1995 es
troba en activitat a l’adreça
electrònica http://www.ub.es el
sistema d’informació via Internet
anomenat UB Web, amb el qual poden
es connectar tots els usuaris interns i
externs per accedir a un ampli ventall
de dades.
La utilització d’aquest nou sistema no
presenta complexitat tècnica per a
l’usuari i està destinat a desenvolupar-
se amb rapidesa arreu del món. Dintre
d’Internet, el sistema World Wide Web
(pot traduir-se per “teranyina mundial”,
però generalment se l’anomena la Web)
va ser creat el 1989 pel laboratori suís
de física de partícules CERN. La
connexió gratuïta de què gaudeixen les
universitats i la facilitat d’ús del
sistema ha permès que s’hi implantés
abans que a la majoria d’empreses
privades o entre els particulars, tot i que
ara aquests s’hi sumen amb celeritat.
Las UB Web ha estat dissenyada alhora
com a sistema d’informació intern del
conjunt de la UB i com a sistema
d’informació extern per a les persones
interessades que s’hi adrecin. La
filosofia del sistema és de
descentralització i implica que cada
titular d’una pàgina (unitat, servei o
professor) es responsabilitzi del seu
contingut i posada al dia, dintre d’unes
normes generals. Entre les múltiples
informacions que conté, s’hi pot trobar
una presentació amb les dades globals
de la UB, l’estructura dels seus centres i
òrgans de govern o de gestió, la llista de
tots els ensenyaments amb els seus
plans d’estudi i el conjunt de serveis de
tota mena que ofereix a estudiants,
professors i personal; igualment s’hi
poden consultar les notícies del dia i els
actes programats o veure per pantalla el
resum de premsa del dia, la revista
internet
Connecteu amb UB Web!
La home pageo portada en pantalladel sistema UB Web
Usuaris interns i externs poden informar-se per
pantalla sobre un ampliventall de serveis,
informacions i ofertes
mensual Comunicacionsi aquesta
mateixa revista dels antics alumnes.
La UB té en projecte desenvolupar
encara més durant els pròxims mesos
aquesta primera fase de la UB Web.
Com cada curs, aquest any
s’ha distribuït una carpeta
a cada alumne que s’ha
matriculat a la UB, i s’ha arribat
a un tiratge de 85.000 exemplars.
Aquestes carpetes escampen la
imatge de la nostra universitat
per tota la ciutat i tenen un
disseny que es renova cada any.
Les d’aquest curs s’han
encarregat a l’agència Quod, que
ha seguit la línia d’estil gràfic
aplicada a altres noves iniciatives
com ara la UB Web o el nou
carnet per a estudiants i personal.
Els alumnes fan servir
normalment la carpeta per
classificar els apunts que prenen
diàriament. Aquest ha estat el
primer cop que els estudiants han
adquirit la carpeta per separat
dels formularis de matriculació.
Enguany els formularis s’han
lliurat gratuïtament, mentre que
la carpeta s’adquiria pel preu de
400 pessetes, incloses en el preu
de la matrícula. Pel que fa al
dossiers d’impresos de
matriculació que es lliuraven,
aquest any també contenien un
fullet sobre normalització
lingüística, un desplegable sobre
el nou carnet de la UB que inclou
targeta moneder i targeta Visa i
informació sobre un programa
que porta la UB d’assistència a
persones amb necessitats
especials (com ara les que
pateixen disminucion físiques).
Durant el procés de matriculació
d’enguany més de setanta
alumnes tutors van ajudar els
estudiants que començaven el
primer curs a emplenar els
formularis de matriculació. Els
alumnes tutors són estudiants
escollits pels caps d’estudis que
ajuden els nous amb la seva
experiència. La iniciativa
s’emmarca dins el programa per
facilitar l’ingrés a la universitat
que organitza cada any el Servei
d’Orientació Universitària, òrgan
de la UB que assessora els
estudiants en qüestions
acadèmiques i professionals des
d’abans d’entrar a la universitat
fins que en surten i busquen la
primera feina.
16
85.000 carpetesde la UB per la ciutat
imat
ge
Es tracta d’un dels vehicles de difusió
de la imatge de launiversitat amb méspresència ciutadana
Un grup d’estudiants a l’escalinatad’entrada a la Facultat de Medicina,amb la carpeta d’aquest curs
S’acaba de crear
l’empresa Edicions
de la UB per oferir
un nou servei editorial que
permeti aprofitar millor els
recursos científics i
econòmics de la universitat.
Pretén convertir-se en
l’editorial on es publiquin de
forma preferent els treballs
de qualitat dels professors i
investigadors de la UB, com
també els manuals i
materials docents utilitzats
pels alumnes, en paper o en
suport multimèdia. Alhora,
gestionarà la producció de
materials multimèdia que
derivin de la implantació de
noves tecnologies en la
docència. També es planteja
difondre el català com a
llengua vehicular pròpia en
l’edició de textos
universitaris i aconseguir
que els seus productes
estiguin presents als mercats
nacionals i estrangers. S’ha
fixat com a línia prioritària la coedició amb altres
editorials reconegudes per la qualitat del catàleg i
de la xarxa de distribució. En aquest sentit està
gestionant convenis amb Ariel, Omega, Reverter,
Masson, Columna, Paidós, Trotta, Cambridge
University Press, Tirant lo Blanch i Marcial Pons.
La seu de la nova editorial ha quedat instal·lada al
carrer Balmes 21, 2n 2a. D’altra banda, el Servei
de Publicacions de la UB continuarà editant la
documentació interna de la universitat i
publicacions institucionals. Les línies d’actuació
d’Edicions de la UB seran marcades pel comitè de
publicacions, integrat per vicerectors. La qualitat
científica de cada projecte serà avaluada per
professors que assessoraran en les diferents
matèries. Han estat nomenats com a directora
científica d’Edicions de la UB la professora
Montserrat Duran, com a gerent Joan Pere López i
com a cap de producció Joan Duran. Montserrat
17
edicions
Neix la nova editorial
Duran és professora d’Història
Econòmica a la UB des de 1984, ha
estat secretària de la Facultat
d’Econòmiques de 1989 a 1991,
presidenta de la Comissió de
Normalització Lingüística de la Facultat
i de la Divisió II i directora a Barcelona
de la Universitat Internacional
Menéndez y Pelayo de 1992 a 1995.
Joan Pere López és llicenciat en Dret
per la UB, diplomat en funció directiva
i gerencial d’administracions públiques,
i durant els últims cinc anys ha estat
secretari general i cap dels serveis
jurídics de diferents ajuntaments.
Edicions de la UBcoeditarà amb
altres editorials igestionarà laproducció de
materialsmultimèdia
La directora Monserrat Duran iel gerent Joan Pere López, a lallibreria Balmes 21 (Foto Josep M. Rué)
18
L’edifici de la
Facultat de
Dret va estrenar
el curs passat un nou
aulari que ha rebut el
nom del jurista Tomás y
Valiente, assassinat el febrer de
1996 en un atemptat d’ETA al
seu despatx de professor de la
Universitat Autònoma de
Madrid. L’aulari, que ha costat
600 milions de pessetes aportats
principalment pel Pla
d’inversions de la Generalitat, se
situa entre la Facultat i les
dependències annexes de l’antic
col·legi major Ilerdenc.
Es caracteritza per la teulada de
coure i té 4.773 metres quadrats de
superfície. Consta de dos nivells de quatre
aules per a 150 alumnes i set aules amb
capacitat per a 100. Va ser projectat per
l’arquitecte Josep Llinàs i construït sota la
direcció del Pla Plurianual d’Inversions de
la UB. D’altra banda, l’edifici central de la
Facultat de Dret que dóna a la Diagonal,
obra dels arquitectes Guillem Giráldez,
Pedro López Iñigo i Xavier Subies, es va
inaugurar el 1958 i va guanyar el premi
FAD d’arquitectura d’aquell mateix any
per l’innovador caràcter racionalista.
Representava aleshores la segona Facultat
instal·lada al nou Campus Pedralbes,
després de la de Farmàcia. Pel que fa a
l’antic col·legi major Ilerdenc, és una
construcció de l’any 1960 que es va
incorporar a la nostra universitat
l’any 1983.
La Facultat de Dret estrena l’aulari
Tomás y Valiente
ampl
iaci
ó
Un aspecte del nou aulari, projectat per l’arquitecte Josep Llinàs (Foto Josep M. Rué)
l’any 1958 va ser lasegona Facultat
instal·lada a Pedralbes iva rebre el premi FAD
d’arquitectura
20
Quan s’han conegut els estudisd’Econòmiques com a alumne i totseguit com a professor, quines són les diferències de percepció des de les dues posicions?No té gaire a veure vist com a estudiant ocom a professor. D’estudiant m´ho vaigpassar molt bé. Jo sóc de Vilanova i launiversitat, en concret la Facultatd’Econòmiques, va representar, a més d’unrepte acadèmic, viure a la ciutat, fer novesconeixences, aprendre a viure ambautonomia, descobrir nous horitzons, etc. A més va coincidir amb una èpocapolíticament molt interessant, de transició ala democràcia. La universitat, potserparticularment la Facultat d’Econòmiques,va jugar un paper rellevant en tot el procés,amb assemblees, discussions,manifestacions, com corresponia en aquellsmoments. La universitat no pot quedar almarge dels grans debats que perfilen la vidapública d’una societat dinàmica com lanostra. Per a mi la Facultat va ser l’àmbitvital d’una experiència personal moltenriquidora. Vaig tenir la sort de gaudird’extraordinaris professors com FabiàEstapé, Manuel Sacristán, Joan Hortalà, oAntonio Argandoña, per citar-ne alguns.Aquest component enriquidor va ser tambéel més clar de la meva etapa com aprofessor. Era la meva primera feina. Vaigtenir l’oportunitat de conèixer i fer-me amicdels que havien estat els meus mestres,d’exercir la meva feina amb el recordd’estudiant i, per tant, procurant posar-me allloc dels qui reben les classes. Això obliga aun esforç de síntesi; per explicar bé unacosa, cal entendre-la. L’experiència docentés com un “virus” que, una vegada inoculat,se t’encomana per tota la vida. Quan no hopractiques, ho trobes molt a faltar.
Sobre la Facultat d’Econòmiques dela UB, una de les més sol·licitadesdel conjunt de la universitat i delpaís, què en destacaria després delsseus més de vint anys d’experiènciaen aquest centre?Ha canviat molt. En general, amb totaclaredat, ha millorat. S’ha concentrat en allòque li és propi, l’activitat acadèmica, senseperdre contacte amb el món que l’envolta.És veritat que els anys setanta hi havia unaebullició cívica que ara no hi és. Però tambéés cert que es donava un divorci quasi totalentre la universitat i l’empresa, el mónacadèmic i l’economia real. Això hamillorat notablement i cal que millori encaramés. Avui tenim més recursos, més aules,menys alumnes per professor, la bibliotecaestà molt més ben dotada, hi ha moltsordinadors, i aquesta imbricació amb elteixit empresarial del país pot ser molt més
fonamentada que abans.La Facultat d’Econòmiques va jugar unpaper significatiu en la formació de bonapart de dirigents i professionals que hanprotagonitzat àmbits importants de la nostravida col·lectiva. Ara juga també un paperessencial d’apropament i de servei al futurdel nostre país.
En quina mesura i de quina manerali ha servit allò que va aprendre iensenyar a la Facultat a l’horad’aplicar les seves responsabilitatsde gestió en el sector productiu i enl’administració pública?La universitat ens dóna bàsicament dos tipusde coneixements: un de puntual de lesmatèries que estudiem, que en el cas del’economia és sovint directament aplicableal món de l’empresa o de l’administraciópública. Però crec que, en general, aquellsconeixements serveixen sobretot peranalitzar, com a instruments molt útils al’hora de tractar de comprendre la realitat.La universitat ens dóna un tarannà particular
Josep Piqué, ministre d’Indústria i antic alumne:“La política de privatitzacions
no és la més important”entr
evis
ta
Josep Piqué a l'entrada de la Facultat d'Econòmiques(Foto Josep M. Rué)
La universitat nopot quedar al marge dels grans debats de
la vida pública
21
que és útil per anar per la vida. Fa tempsvaig sentir dir a algú una mica escèptic queel pas per la Universitat no es nota entre elsque hi han passat, sinó entre els que no hihan passat. Certament, és una apreciacióuna mica críptica, però que té un cert sentit.
Es produeixen conflictes entre laracionalitat econòmica i l’statu quode l’economia del país?L’economia, encara que a vegades s’oblidi,és una ciència social que tracta d’explicardes d’una perspectiva particular elscomportaments de l’home en societat.Parteix de la premissa que l’home ésracional a l’hora de prendre decisions, laqual cosa sembla, malgrat els temps quecorren, del tot indiscutible. Quan algunscomportaments no s’adeqüen a lesprevisions de certes teories, llavors hi hadues explicacions immediates molttemptadores: que l’home no ha actuatracionalment, o bé que la teoria és errònia.Els economistes som una mica prepotentsquan ens inclinem per atribuir la falta deconcordança entre teoria i realitat a unasuposada falta de racionalitat. Dir això, apart de ser segurament erroni, no enscondueix a cap debat interessant o derellevància pràctica. No crec que haguem demenystenir totes les teories que no s’adaptina la realitat. Segurament hem d’enriquir mésel que entenem per racionalitat, i em semblaque aquí, a més de consideracionseconòmiques, cal tenir en compte aspectespsicològics i sociològics, l’entorn polític. Larealitat, afortunadament, és molt complexa is’ha d’afrontar des d’una perspectivamultidisciplinària.
Quina és la tipologia de lesempreses estatals privatitzables,segons l’actual política del seuministeri?En contra de certes percepcions, moltesteses —a més d’interessades—, lapolítica de privatitzacions és una més de lespolítiques del ministeri d’Indústria i Energiai ben segur no és la més important. Penso,per exemple, en la política de suport a lainnovació tecnològica o a la seguretat i
qualitat industrials, o de desregulació del sector elèctric, que jaestem enllestint i que tindrà un impacte molt positiu en la nostraeconomia. A més, la política de privatitzacions ja ve de lluny. Va seriniciada a mitjans dels anys 80, coincidint amb l’onada deprivatitzacions que van tenir lloc primer al Regne Unit i, més tard, alconjunt dels països d’Europa Occidental. Pretenem enfortir lesempreses que ara estan sota l’òrbita del sector públic i que volem
que passin a disposar d’unaestructura accionarial que superiles seves limitacions. S’ha de feramb molt de compte, ja quecada empresa és un cas diferent.N’hi ha que són fàcilmentprivatitzables, perquè tenenbeneficis, cotitzen als mercatsde valors i són conegudes pelsinversors. D’altres cal
reestructurar-les abans de privatitzar. Unes quantes tenen fortespèrdues i haurem de sanejar-les abans de fer-les sortir al mercat.Estem actuant sobre totes, en un procés molt més ambiciós deredefinició del paper del sector públic en una economia moderna icada cop més globalitzada com la nostra.
Una trajectòriaNascut el 1955 a Vilanova i la Geltrú, va estudiar Dret i Econòmiques a la UB i es va
llicenciar en ambdues carreres el 1977, amb premi extraordinari pel que fa a la
d’Econòmiques. El mateix any s’incorporava com a professor ajudant al Departament de
Teoria Econòmica, dirigit aleshores pel professor Joan Hortalà, que també va ser el
director de la seva tesi doctoral sobre política monetària, estabilització econòmica i
expectatives racionals. El gener de 1985 va guanyar la plaça de professor titular del
mateix Departament, que va haver d’abandonar temporalment en serveis especials
l’octubre següent, en ser nomenat director general d’Indústria de la Generalitat de
Catalunya. Posteriorment ocuparia la presidència de l’empresa Ercros. Es va reincorporar
el 1988 com a professor associat del Departament de Teoria Econòmica. Hi va donar
classes, sobretot de segon cicle o de doctorat, fins que va ser nomenat ministre
d’Indústria i Energia el 1996.
No hem de menystenir lesteories que no s’adaptin a larealitat, segurament hemd’enriquir el que entenem perracionalitat
Al Bar de la Facultatamb el degà JoanTugores(Foto Josep M. Rué)
La UB i la Universitat deSarajevo tenen firmat unacord d’agermanament
des de l’abril de 1994, quan elrector de la universitat bosnianaFaruk Seleskovic va fer unavisita a Barcelona. La iniciativaha servit per canalitzar diversesaccions de solidaritat. Un delsresultats ha estat iniciarintercanvis de professors per talque docents de la universitat deSarajevo puguin fer estades a laUB i contrarrestar els efectes dela situació d’aïllamentprovocada pel conflicte bèl·lic ila situació de postguerra.D’altra banda, la UB lidera lacooperació amb Sarajevo dinsl’àmbit de les ciències socials
que es fa des de la Conferènciade Rectors Europeus (CRE). Elprofessor de Dret Constitucionali Ciència Política Pere Vilanovacoordina aquestes activitats dinsla CRE. Pere Vilanova té unallarga experiència a Bòsnia i vaser consultor de la UnióEuropea a les eleccions que esvan fer en aquest país balcànicel setembre de l’any passat.També van intervenir-hi com aobservadors enviats perl’Ajuntament de Barcelona elsprofessors de Dret Internacionalde la UB Jordi Solé Tura,Helena Torroja i Andreu Olesti,a més de Mònica Margarit, capde l’Oficina de RelacionsInternacionals de la UB.
Els observadors Mònica Margarit i Jordi SoléTura conversen amb el general Carvajal de laIFOR (Implementation Force de les NacionsUnides) a la zona de Mostar
Agermanats ambSarajevoBò
snia
Càte
dra
Intercanvi de professors per compensar les conseqüències de laguerra i presència d’observadors
La Càtedra Lluís Companys
sobre drets humans
Ranko Bugarski, lingüista nascut a l’antiga Iugoslàvia, va pronunciar el
novembre a l’Aula Magna de l’Edifici Central la conferència “Diversitat
lingüística i nacionalisme a Iugoslàvia”, que significava la represa
d’activitats de la Càtedra Lluís Companys. Jordi Casassas, catedràtic d’Història
Contemporània, és el nou director de la càtedra, creada el 1990 amb l’objectiu
d’aprofundir en temes com ara la convivència i l’estructuració de la societat, tot
fent un èmfasi especial en els Drets Humans. El professor Casassas explica que en
el nou període la càtedra serà una plataforma de contacte entre la universitat i altres
institucions i en aquest sentit treballarà conjuntament amb la Fundació Jaume
Bofill. Igualment es preveuen col·laboracions amb l’Organització Internacional del
Treball i diverses associacions d’estudiants. Per iniciar aquesta nova etapa, els
responsables de la càtedra van triar un tema tan actual com el nacionalisme a
l’antiga Iugoslàvia. Ranko Bugarski és professor a la Universitat de Belgrad des de
1980. Entre els camps on s’ha especialitzat figura la sociolingüística.
Logotip de la Càtedra Lluís Companys
23
El mes de febrer elsprofessors Jaume Calvet iJoan Manuel Vilaplana del
Departament de GeologiaDinàmica van tornar de la baseJoan Carles I de l’illa deLivingstone (PenínsulaAntàrtica), on havien continuat
les recerques científiques que laUB fa a l’Antàrtida des del 1989.
Dins del mateix programa, el
gener va finalitzar la campanya
que geòlegs d’aquesta universitat
han dut a terme a bord del vaixell
oceanogràfic Hespèrides. Dirigits
pel professor de geologia marina
Miquel Canals, han fet un estudi
del fons marí del mar de
Bellinghausen septentrional,
situat a l’extrem sud-occidental
de l’oceà Pacífic. La campanya,
en col·laboració amb
investigadors de l’Institut de
Ciències del Mar i de les
universitats de Vigo i Gant
(Bèlgica), ha permès obtenir
mostres de roques dels volcans
submarins de la Conca de
Bransfield, cartografiats el 1993.
Entre les mostres de roca
estudiades destaquen els ice
rafted debris, fragments de
diferent procedència transportats
pels icebergs fins a ser alliberats
al fons de l’oceà. Les anàlisis
permetran conèixer la gènesi i
l’edat dels esmentats volcans
submarins i aportaran més dades
sobre la història geològica de la
conca de Brandsfield i de les
comunitats bentòniques
associades als diferents volcans
de la zona.
A la base Joan Carles I de l’illa
de Livingston i a bord del
vaixell oceanogràficHespèrides
Vuit anys de recerques a l’Antàrtida
dels investigadors en geologia
Incursió d’investigadors entrellengües de glaç, amb el vaixellHespèrides
24
físi
ca
El professor de física
fonamental Javier Tejada
ha fet una important
descoberta d’un nou efecte dins
l’àmbit de la física de l’estat
sòlid, que es va publicar a la
revista Scienceel novembre
passat amb repercussió
internacional. Ha provat en el
laboratori l’efecte túnel
ressonant, una propietat del
complex món de la mecànica
quàntica. La línia de recerca de
l’equip de Tejada presenta, entre
les seves possibles aplicacions,
el desenvolupament del futur
ordinador quàntic, més potent i
ràpid que els actuals i d’unes
dimensions menors. Per aquest
motiu, diverses multinacionals
estan manifestant un interès
elevat en les recerques sobre
nous materials que han de fer
possible l’aparell.
La descoberta, feta en
col·laboració amb investigadors
de la Universitat City of New
York i de l’empresa Xerox, obre
una nova via en el camp dels
materials magnètics. L’equip de
Tejada ha descobert que el canvi
d’orientació de l’spinnomés es
produiria en direccions
determinades i quan existís
sintonia quàntica (és a dir, quan
l’estat inicial i final estiguessin al mateix nivell
d’energia) sense cap mena de despesa energètica.
Entre els reconeixements que ha rebut Tejada pels
seus treballs figura la investidura com a doctor
honoris causaper la Universitat City of New York
el juny de l’any passat. L’equip de Tejada ha rebut
en estades de treball el
director d’investigació
de Xerox Corporation a
Rochester (Estats Units)
Ronald Ziolo i el
científic nord-americà d’origen rus Eugeni
Txudnovski, considerat un dels físics més
rellevants en el camp del magnetisme, que enguany
fa la seva tercera estada gràcies a una plaça de
professor visitant investigador concedida per la
Comissió de Política Científica de la UB.
Javier Tejada (a la dreta) ambEugeni Txudnovski al Departamentde Física Fonamental de la UB(Foto Josep M. Rué)
Descobertes en el camí del futur ordinador
quàntic
Diverses multinacionals estaninteressades en les recerquessobre nous materials
25
Les persones, els edificis i lesvicissituds socials que han marcatl’evolució d’aquest centre de la UB
han estat recollits en el llibre Història de laFacultat de Medicina de Barcelona, 1843-1985, escrit pel professor Jacint Corbella ieditat per la Fundació Uriach. Va serpresentat el novembre a la mateixa Facultatper l’autor i pel periodista Lluís Permanyer.Jacint Corbella, catedràtic de toxicologia,treballa des de fa més de trenta anys enhistòria de la medicina. El llibre tractatemes tan diversos com l’estada del Premi
Passa revista a les activitatsdel segle passat a l’edifici delcarrer del Carme i a lesactuals a l’inaugurat el 1906
La UB guanya la regata universitària
enfront de la UPC
regatahistòria
La UB va guanyar el 15 de desembre lasisena edició de la regata anual quedisputa contra la Universitat Politècnica
de Catalunya en aigües del port de Barcelona ique s’inspira en la tradicional competició derem universitària entre els equips d’Oxford iCambridge. Amb aquesta victòria, la UBaconsegueix la primera copa de la competició,que s’obté després de vèncer tres anys
consecutius, o guanyant cincedicions no seguides. Els dosequips estaven compostos pervuit remers amb timoner. Laprova va constar de tres sèriesde 500 metres cadascuna, va ser
molt disputada i va guanyar la UB per escassadiferència en la primera i la tercera sèrie.Juntament amb aquesta competició, es vaorganitzar per primera vegada la regata entreequips femenins de quatre remeres, modalitat enla qual va guanyar la UPC. Es pretén que laprova femenina tingui continuïtat en els propersanys .
L’equip guanyador de la UB (Foto Josep M. Rué)
Segueix la tradició de la competició entre elsestudiants d’Oxford iCambridge
Jacint Corbella escriu la històriade la Facultat de Medicina
El professor Jacint Corbella (Foto Arxiu)
Nobel Ramón y Cajal a la Facultat o ladiferència entre els estudis impartits abans idesprés de la Guerra Civil. S’estructura endues grans parts, que corresponen als dosedificis, el del carrer del Carme (anys 1843 a1906) i l’actual del carrer Casanova (a partirdel 1906). També diferencia períodes méscurts, definits per canvis en l’organitzaciódels estudis, per l’aparició de novesgeneracions de professors o peresdeveniments polítics com ara la GuerraCivil, que va provocar l’exili de tot un seguitde professors. S’hi troben testimonis gràficsde diferents èpoques, com ara del fisiòlegAugust Pi Sunyer, o una escena del 1906amb el trasllat des de l’edifici del carrer delCarme a les noves instal·lacions del carrerCasanova.
26
cont
inua
da
La ministra d’Educació i Cultura,
Esperanza Aguirre, va obrir el
present curs acadèmic de
Formació Continuada-Les Heures amb
una intervenció durant la qual va
qualificar de modèlica l’experiència
d’aquest centre.
“Em satisfà especialment ser present
avui amb vostès –va manifestar la
ministra– sobretot perquè d’aquesta
manera he pogut conèixer personalment
una institució que em sembla en molts
aspectes modèlica. En efecte, les
activitats de Formació de la Fundació
Bosch i Gimpera constitueixen en si l’exemple de
l’encert en la concepció i la posada en pràctica de
les activitats de connexió entre la universitat i les
empreses. La Universitat de Barcelona ha
aconseguit engegar i consolidar un projecte
academicoempresarial que posa de manifest que
l’objectiu de l’excel·lència no és utòpic”.
En aquest moment, Formació Continuada-Les
Heures duu a terme una forta expansió de la seva
activitat i programa 35.000 hores lectives per al
curs 1996-97, amb un pressupost d’activitat de
1.300 milions de pessetes.
Es troba al Palau de les
Heures, dintre del recinte del
Campus Vall d’Hebron,
L’edifici històric, cedit per la
Diputació de Barcelona, va
ser rehabilitat per la UB i inaugurat el 1993 pel rei
Joan Carles i la reina Sofia. D’altra banda, el
centre organitzarà el juliol vinent la cinquena
edició de l’European
Summer School de Formació
Continuada, escollida com a
projecte pilot del Fons Social
de la Unió Europea pel
caràcter únic de cooperació
universitària, que l’any
passat va tenir, al Palau de
les Heures, 30 cursos
impartits per universitats
d’arreu d’Europa i Amèrica i
700 alumnes.
La ministrad’Educació
troba modèlica l’experiència deFormació Continuada-Les Heures
Forta expansió en poc temps del centre pioner en cursos universitarisde posada al dia dels coneixements
El Comissionatd’Universitats iRecerca de laGeneralitat, JoanAlbaigés, amb laministra EsperanzaAguirre, el consellerd’Ensenyament de laGeneralitat, XavierHernández, eldirector de laFundació Bosch iGimpera, FrancescSantacana, i elvicerector de Recerca,Màrius Rubiralta(Foto Josep M. Rué)
27
magisteri
L’Escola Universitària de
Formació del Professorat
d’EGB celebra enguany
el 150è aniversari amb un seguit
d’actes des del mes de gener fins
a l’acabament del curs.
Els estudis de magisteri es van
iniciar a Barcelona l’any 1846
amb el nom de Escuela Normal
de Maestrosen un pis situat al
barri de la Bonanova. Més tard
es van traslladar al carrer Conde
del Asalto, fins a final de segle, i
després a la Rambla. L’any 1964
es va inaugurar l’edifici del
carrer Melcior de Palau a Sants,
on els estudis de magisteri van
obtenir el rang universitari l’any
1971 i van passar a formar part
de les titulacions ofertes per la
UB. Des del 1996 l’Escola
Universitària de Formació del
Professorat està situada al
Campus Vall d’Hebron.
Un cicle de conferències
abordarà diversos aspectes de la
història del magisteri a
Catalunya. S’atorgarà un premi
d’experiències didàctiques a
professors que han obtingut el
títol a l’Escola i que es trobin
ensenyant en l’actualitat. Se
celebrarà una exposició de
pintura al claustre de l’Edifici de
Llevant del Campus Vall
d’Hebron feta per professors de
l’Escola i una mostra d’escultura
a l’aire lliure repartida per tot el
Campus, obra del catedràtic del
Departament de Didàctica de
l’Expressió Visual i Plàstica
Manuel Clemente Ochoa. També
està prevista la
publicació d’una
sèrie d’obres de
tipus històric i
commemoratiu.
El professor de
Didàctica i
Organització
Escolar Ferran
Candela coordina
un volum titulat
Records i
vivències, que
apareixerà per
Sant Jordi, en què
diversos exalumnes escriuen
sobre la seva experiència
estudiantil. Paral·lelament, s’està
treballant en un llibre d’història
del centre que apareixerà el mes
de maig, coordinat per la
professora de Didàctica de les
Ciències Socials Maria Lluïsa
Gutiérrez i per l’historiador Jordi
Moners. Es farà un cicle de
concerts, una exposició de
materials didàctics antics i una
trobada d’exalumnes i
professorat de l’Escola. Tancaran
la commemoració unes jornades
sobre el professorat al segle XXI.
L’Escola de Formació del Professorat celebra el
150è aniversariCreada el segle
passat, va obtenir elrang universitari
l’any 1971 amb laincorporació
a la UB
El logotip del 150è aniversari
28
Nob
el
El 10 de desembre va fer 90
anys del lliurament del
Premi Nobel de Fisiologia
i Medicina a Santiago Ramón y
Cajal, l’únic professor de la UB
que ha rebut fins ara aquesta
distinció, només atorgada al llarg
de la història a un altre científic
espanyol, el professor Severo
Ochoa el 1959.
Santiago Ramón y Cajal havia
treballat de 1888 a 1892 a la
Facultat de Medicina d’aquesta
universitat com a catedràtic
d’histologia i anatomia
patològica, en un període
fructífer per a les recerques de
l’investigador aragonès.
El seu pas per la UB ha deixat
empremtes, com les dues sales
que porten el seu seu nom a
l’Edifici Central i a la Facultat de
Medicina, o l’interès de diversos
professors per la seva figura.
Mercè Durfort, catedràtica de la
Facultat de Biologia, ha recollit
documentació i testimonis gràfics
sobre Ramón y Cajal, dins una
tasca destinada a ampliar els fons
sobre història de la ciència.
També es va publicar el 1989 el
llibre Cajal i Barcelona, editat
per la Fundació Uriach i escrit
per Diego Ferrer, professor
d’histologia a la UB durant els
anys 30 i 40. Santiago Ramón y
Cajal va arribar a Barcelona amb
l’esperança d’obtenir els mitjans
que necessitava per a les seves
recerques. En el temps que va
passar a la UB, va fer grans
passes en els estudis sobre la
morfologia de la neurona i la
individualitat d’aquestes
cèl·lules, enfront de les teories
reticulars existents fins aleshores.
No obstant això, continuava
patint una manca de recursos i,
quan va tenir l’oportunitat, va
marxar a Madrid.
Fa 90 anys del Premi Nobel a Ramón y Cajal
L’antic professor de la UB va rebre la màximadistinció científica nomésatorgada a un altreinvestigador espanyol
Autoretrats fets per Ramony Cajal durant la seva estadaa la UB (Arxiu Mercè Durfort)
29
Erasmus
La UB és la universitat
catalana que rep més
alumnes dins el programa
Erasmus de la Unió Europea, que
ofereix una beca per fer l’últim
curs en qualsevol dels països
comunitaris. Va acollir-ne 770 el
curs passat, mentre que 625
estudiants de la nostra universitat
van marxar a altres centres
europeus en el marc d’aquest
programa, rebatejat com a
Sòcrates a partir del 1995. La
UB és seguida en volum
d’acollida d’estudiants Erasmus
per la Universitat Politècnica
amb 494, mentre que
l’Autònoma en va rebre 486 i la
Pompeu Fabra, 129. Entre 226
regions europees, Catalunya és la
setena més sol·licitada per
aquests estudiants i la primera
d’Espanya, sense que el català,
idioma de la majoria de les
classes, sigui cap inconvenient.
Només va ser precedida per les
regions de Londres, París, Roine-
Alps (França), Renània del Nord-
Westàfalia (Alemanya),
Yorkshire (Regne Unit) i Flandes
(Bèlgica). Pel que fa als
estudiants de la UB que han
marxat a altres universitats
europees amb una beca Erasmus,
el 25,6 % ho han fet al Regne
Unit, el 18,7 % a França, el 12,4 %
a Holanda, el 10,9 % a Itàlia i el
10,1 % a Alemanya. Els 770
estudiants arribats a la UB
signifiquen un lleuger augment
respecte als 740 del curs anterior.
Procedeixen majoritàriament
d’Itàlia (21,5 %), França (19 %),
Alemanya (16,7 %), el Regne
Unit (10,3 %) i Holanda
(10’3%). A més d’Erasmus, la
UB també participa en altres
acords d’intercanvi
amb països d’Europa
i d’altres continents,
com el programa
Intercampus amb
Amèrica Llatina. La nostra
universitat rep cada any aquests
estudiants amb un acte de
benvinguda i els dóna informació
sobre els serveis posats a la seva
disposició perquè es puguin
moure tant en l’àmbit acadèmic
com en el més general de la
ciutat i el país.
Primera universitat en estudiants europeus
Estudiants Erasmus en l’acte debenvinguda al Paranimf. Els becaris del programa Erasmus
mostren una elevada preferènciaper Catalunya i per la UB
31
biblioteca
Actualment es duu a terme
la remodelació de la
Biblioteca de la UB a
l’Edifi ci Central de la Plaça
Universitat, projecte en què
participa la Caixa de Catalunya
amb una important aportació de
patrocini. Ja s’han enllestit les
obres del dipòsit de llibres i ara
s’escometen els treballs al
vestíbul, que esdevindrà zona de
lectura. La remodelació del
dipòsit, amb sis plantes i 6,5
quilòmetres de prestatgeries, ha
dotat aquest espai de noves
instal·lacions i sistemes de
seguretat contra el foc. Els tres
primers nivells es destinen al
fons històric, mentre que els
superiors han esdevingut de
lliure accés als lectors. Les obres
de la biblioteca, dirigides per
l’arquitecte Josep Maria Botey,
tenen un pressupost total de 600
milions de pessetes. Aquesta
remodelació també implica
l’expansió de la biblioteca a
dependències ocupades fins ara
per la Facultat de Filologia al
voltant de la galeria del primer pis
del Pati de Lletres. Alhora, la
Facultat de Filologia s’està
ampliant amb el nou edifici en
construcció al solar de l’antic
cinema Central del carrer Aribau,
que connectarà amb el nou aulari
del xamfrà Gran Via-Aribau
inaugurat el 1994. La Biblioteca de
la UB és la segona d’Espanya
després de la Nacional de Madrid,
amb prop de 2 milions de volums i
38.000 títols de publicacions
periòdiques. Està descentralitzada
en 17 seccions a les diferents
facultats i campus, amb 6.000 llocs
de lectura.
Una aspecte clàssic de la biblioteca,ara en obres de remodelació (Foto Josep M. Rué)
La bibliotecade l’Edifici Central en obres de remodelació
32
La UB construirà al Raval, davant
del Centre de Cultura
Contemporània de la Casa de la
Caritat i del nou Museu d’Art
Contemporani de Barcelona, la futura
Facultat de Geografia i Història, que es
traslladarà des de la ubicació actual del
Campus Pedralbes. La incorporació
dels 7.000 estudiants d’aquesta Facultat
i totes les activitats associades a
l’entrellat de Ciutat Vella representarà
un potent impuls de revitalització
urbana, en el mateix eix cultural on es
troben la Biblioteca de Catalunya,
l’Institut d’Estudis Catalans, la Casa de
la Caritat i el MACBA, entre d’altres
institucions i empreses polaritzades en
aquesta zona de noves activitats.
L’edifici de la futura Facultat de
Geografia i Història ha estat projectat
per l’arquitecte Cristian Cirici. Té un
cost de construcció estimat de 3.300
milions de pessetes i una durada
programada de les obres de dos anys.
Estava previst començar-les el 1994,
però l’actual context pressupostari ha
obligat a retardar-les. Malgrat aquesta
situació, la UB ha manifestat la intenció
d’engegar la construcció de seguida que
pugui, recorrent a totes les vies
possibles de finançament. Les
possibilitats de la futura Facultat al
Raval s’han vist ampliades per
l’adquisició que la UB ha fet de l’edifici
limítrof de FECSA, que connectarà la
façana del carrer Montalegre amb la
posterior del carrer Ramalleres.
L’edifici de FECSA té 4.800 metres
quadrats construïts i la Facultat
projectada 15.000 metres quadrats sota
teulada, en cinc plantes.
El 1995 l’Ajuntament de Barcelona i la
UB van signar l’escriptura de dret de
superfície pel qual la universitat tindrà
durant 75 anys l’usdefruit del solar de
3.000 metres quadrats del davant de la
Casa de la Caritat per construir-hi la
nova Facultat. Aquest trasllat al centre
de la ciutat és necessari per poder
culminar el Parc Científic de Barcelona,
començat a construir al Campus
Pedralbes al voltant dels espais que han
de ser alliberats per la Facultat de
Geografia i Història.
La futura Facultat de Geografia i Història
dinamitzarà el Raval
MACBA
Casa de la Caritat
Casa de la Misericòrdia
Futura ubicació de la Facultatde Geografia i Història
Valdonzella
Mon
tale
gre
Ram
alle
res
Tallers
Croquis de situació del projecte
El Consell Social és l’òrgan departicipació de la societat en launiversitat. Té com a competències
supervisar l’economia i el rendiment delsserveis de la universitat, tot promovent lacol·laboració de la societat, per exemple enel seu finançament. Està integrat per 30 persones, de les qualstres cinquenes parts són designades perdiferents institucions (vegeu requadre) i duescinquenes parts procedeixen de la Junta deGovern de la universitat. El notari Josep M.Puig Salellas ocupa la presidència delConsell Social de la UB des del 1985 i ésavui un dels més veterans en aquest càrrec alconjunt de Catalunya i d’Espanya.L’experiència li ha permès conèixer molt deprop l’evolució de la universitat i participar-hi activament.
Com resumiria avui aquesta evolució?La universitat en general ha fet gransprogressos. Tinc contactes freqüents ambempresaris, amb polítics, amb ciutadans detota mena i m’adono que ja no es fancrítiques fàcils contra la universitat, ben alcontrari. L’autonomia universitàriareconeguda per la Llei de Reforma ha servitperquè la universitat s’hagi de gestionar ellamateixa i organitzar-se per assumir aquestaenorme responsabilitat, si tenim en compteque el pressupost ordinari de la UB ésenguany de 35.000 milions de pessetes.L’autonomia universitària no és un dretpreexistent, que cal reconèixer, sinó unaopció de la societat a través de la llei perquècreu que la universitat la gestionarà bé,perquè creu que ha de facilitar la gestió delservei públic que és l’ensenyament superior.Moltes coses s’han començat a debatre en elsi de la universitat i per tant a imaginar decanviar-les si és necessari. La universitats’adona que la societat comença a demanar-li comptes sobre l’aplicació dels recursosque hi destina i que això l’aboca a unapolítica de qualitat renovadora. Lacompetència de les universitats privades ésun altre factor a considerar, malgrat que almeu entendre acabaran tenint problemes definançament i demanant diners públics, queal final seran concedits a qui ho faci més bé.
Quina ha estat la principal aportaciódel Consell Social?La principal aportació durant aquests últimsdeu anys d’un Consell Social poc definit al’origen en la llei de creació ha estat trobarun encaix pacífic amb el conjunt de la vidade la UB, sempre a partir de la based’acompanyar-la activament sense pretendrepassar-li al davant. Val a dir que els partitspolítics i les institucions han designatpersones molt apropiades, que han mostratuna gran disponibilitat per ocupar aquestafeina. Ara és un organisme heterogeni pelque fa a la procedència dels membres, totevitant la politització. Tant el rector Josep M.Bricall com el rector Antoni Caparrós hanentès que el Consell Social pot ser útil per fercoses que hauria de fer la universitat, peròque li resultarien difícils pels interessosconsolidats que té tota gran organització. ElConsell Social ha pogut fer-les amb un to deneutralitat, amb un distanciament que facilitauna bona perspectiva.
Josep M. Puig Salellas: “La universitat s’adona que la
societatcomença a demanar-li comptes”
Com definiria el Pla de qualitat queha impulsat el Consell Social?Quan Pere Miró va començar a parlar-nosde política de qualitat no l’enteníem del tot.L’equip rectoral ha estat molt receptiu i elConsell de Qualitat que dirigeix l’aplicaciódel Pla de qualitat s’ha convertit en un altreexemple de col·laboració entre launiversitat, o més ben dit el seu equiprectoral, i el Consell Social. Possiblement lacopresidència del Consell de Qualitat entreel rector Caparrós i jo mateix n’és un cassimbòlic. De fet, la llei diu que el Consell Social s’had’ocupar de la qualitat dels serveis de launiversitat, però no tindria mitjans per fer-ho si la universitat no hi col·laborés. Es dónauna certa paradoxa jurídica, perquè elpresident del Consell Social ho és damuntdel rector, però els acords del Consell Socialhan de ser aplicats pel rector, en unafórmula molt interessant d’equilibri depoders i de política de consens per tal queels acords funcionin.
Josep M. Puig Salellas
(continua a la pàgina següent)
Membres del ConsellSocial
Nomenats pel govern de laGeneralitat• Josep M. Puig Salellas, president
• Rafael Foguet Ambrós. Conseller delegat de
Ferrer Internacional S.A.
• Francesc Gomà Musté.
Catedràtic jubilat de la UB.
• Juan José López Burniol. Notari
• Antoni Salamero Salas. Director general de
Programació Econòmica, Generalitat de
Catalunya.
Nomenats pel Parlament deCatalunya• Santiago Guillén Fernández. Director gerent de
l’Institut de Telemàtica Aplicada
• Antoni Vila Casas.
President del Grup Prodesfarma
• Francesc Raventós Torres. Conseller delegat de
Catalana d’Iniciatives S.A.
• Frederic-Pau Verrié Faget. Vicepresident de la
Junta de Museus de Catalunya
• Xavier Duran Escriba. Periodista científic
En representació de les organitzacions empresarials• Mercè Paniker Alemany. Empresària,
representant de PIMEC
• Salvador Piera Serra. Empresari. Foment de
Construccions i Contractes, representant de
Foment del Treball
En representació de lesorganitzacions sindicals detreballadors• Jaume Graells Veguin. Secretari FETE-UGT a
Catalunya, representant de la UGT.
• Ramon Plandiura Vilacis. Advocat, representant
de la Confederació Obrera Nacional de Catalunya
(CCOO).
En representació d’ens territorials• Joan Majó Cruzate. Consultor i assessor En
d’empreses i institucions.
En representació dels col·legisprofessionals• Josefina Cambra. Degana del Col·legi Oficial de
Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en
Ciències de Catalunya.
En representació de les cambres de comerç• Pedro Fontana García. President de Banca
Catalana i del Cercle d’Economia.
En representació de l’Institut d’Estudis Catalans• Jordi Carbonell i de Ballester. Membre de
l’Institut d’Estudis Catalans
Membres nats• Antoni Caparrós Benedito, rector
• Anna Roigé Boté, secretària general
• Josep Escolano Traver, gerent
Professors• Rafael Aracil Martí
• Enric I. Canela Campos
• Miquel Martínez Martín
• Joan Tugores Ques
Estudiants• Marc Llorens Boqué
• Mariano Ponce de los Reyes
• Cristina Casadesús Olucha
• Esther Blay Gil
En representació del Personald’Administració i Serveis• Joan Miquel Oliver
Secretari i Director del GabinetTècnic del Consell Social• Jordi Camós Grau
34
Josep M. Puig SalellasNascut a Girona el 1924, es va llicenciaren Dret a la UB, va ingressar en elnotariat el 1953 i va exercir a Barcelonaa partir del 1970. Va ser degà delCol·legi de Notaris de Catalunya de 1975a 1980 i és el president del ConsellSocial de la UB des del 1985. També haestat membre de la Comissió JurídicaAssessora de la Generalitat de Catalunya,de l’Institut d’Estudis Catalans, del’Acadèmia de Jurisprudència iLegislació de Catalunya, de l’Acadèmiade Ciències Econòmiques i Financeres,del Ple de la Cambra de Comerç deBarcelona i del Consolat de Mar. Hapublicat múltiples treballs sobre dretcivil (principalment dret de família i desuccessions), dret mercantil i dretconstitucional.
(ve de la pàgina anterior)
35
La Fundaciópotencia la relació
amb el sectorproductiu, amb unaàmplia experiència
acumulada
Aquesta fundació va ser creada
l’any 1983 per la UB amb el
nom del seu prestigiós rector
durant el ric període de la Segona
República, per potenciar les relacions
entre els professors universitaris i les
empreses o institucions. Dirigida per
l’economista Francesc Santacana des
del 1986, s’organitza en quatre grans
àrees de treball: transferència
tecnològica (de contractes de recerca
amb empreses i institucions), formació
continuada, participació en programes
europeus i gestió i administració de
projectes. El finançament
obtingut pels projectes
signats amb empreses i
institucions mitjançant la
Fundació, que al 1995 va
representar 2.435 milions de
facturació, va permetre
contractar personal
investigador per import de
545 milions (22 % del total
de despesa) i remunerar els
professors de la UB que
participen en els projectes
amb 255 milions. Al llarg de
1996 el volum de
contractació gestionat pel
Centre d’Innovació-les
Cúpules, l’àrea de
transferència de tecnologia
de la Fundació Bosch i
Gimpera, va assolir els 3.100
milions de pessetes, amb un
augment de 22 % respecte
l’any 1995, com a resultat de
la signatura de 468
contractes enfront dels 420
de 1995. Un any més el sector químico-
farmacèutic es convertia en el primer
client de la UB en contractes de recerca
i serveis, amb un 55 % del volum de la
contractació amb empreses privades.
Fundació Bosch i Gimpera:
al servei de les relacions universitat-empresa
transferència
El Palau de les Heures, seu delcentre de Formació Continuada de laFundació Bosch Gimpera (Foto Arxiu)
(continua a la pàgina següent)
Per distingir unaaportació rellevant que
hagi obtingut la màximaqualificació
El Claustre de Doctors de la UBanunciarà el 12 de desembre vinent elguanyador de la primera edició del
premi de tesis doctorals presentades enaquesta universitat, dotat amb 500.000pessetes per distingir una aportaciórellevant en el camp del coneixement humài el progrés de la ciència. S’hi han pogutpresentar fins el 30 abril de 1997 els autorsde tesis doctorals llegides durant el períodede gener de 1994 a desembre de 1995 quehaguessin obtingut la màxima qualificaciódel tribunal. El jurat el formaran el rector dela UB, el vicepresident i el secretari otresorer del Claustre de Doctors i quatre delsseus socis fundadors. El Claustre de Doctorsde la UB es va constituir el gener del 1996per prestigiar el títol de doctor d’aquestainstitució, difondre les experiències delsseus membres, facilitar la comunicació entre
ells i promoure’n la difusió social, a més de contribuir ala política de formació permanent i cooperar ambinstitucions, entitats, col·legis professionals iassociacions amb objectius similars. En poden sermembres els doctors per la UB o aquells altres que hitinguin una relació ordinària. Presideix el Claustre elrector Antoni Caparrós i n’és el vicepresident elprofessor Albert Biayna. Són també socis fundadorsd’aquesta institució la secretària general de la UB Anna
Convocat el primer Premi Claustre de
Doctors de tesis doctorals
tesi
s
El vicepresident del Claustrede Doctors, Albert Biayna
Roigé i els professors NúriaBorrell, Salvador Claramunt,Jesús González Merlo, ClaudiMans, Miquel Martínez, JaumeMascaró, Antoni Prevosti, JoanTugores i Joan Vilà-Valentí.
(ve de la pàgina anterior)
Segueixen en importància la tecnologia
de materials, el sector dels serveis
públics i l’agroalimentari. El 1996 va
transferir a la UB un total de 47
milions de pessetes en concepte de les
comissions generades pels projectes de
recerca aconseguits pels professors i
gestionats per la Fundació.
També s’encarrega dels tràmits
econòmics de les beques Erasmus que
es concedeixen als estudiants (que el
1995 van representar un volum total de
204 milions). Gestiona el programa
EUS (Empresa-Universitat-Societat) de
cooperació educativa, creat l’any 1987
gràcies a un conveni entre la UB i la
Fundació Cercle d’Economia, pel qual
alumnes de segon cicle de la Facultat
de Ciències Econòmiques i
Empresarials combinen la formació
acadèmica amb vuit mesos de
pràctiques a empreses o institucions
col·laboradores. En general, la
Fundació ha contribuït a incrementar
les relacions universitat-empresa,
reduint notablement l’espai entre
ambdós móns.
36
37
El fet que en el món d’avui tot
coneixement és transitori i que
cal augmentar el temps dedicat a
la formació postuniversitària va ser
subratllat pel president de la
Conferència de Rectors d’Europa i
exrector de la UB, Josep M. Bricall, en
la conferència inaugural del cicle sobre
la universitat actual i les seves
expectatives, organitzat a partir del mes
de gener a Madrid per la Fundació
Giner de los Ríos a la seu de la
Institución Libre de Enseñanza. Va
subratllar quatre aspectes en
transformació a les universitats d’avui.
Primer, la reestructuració dels estudis i
de la seva durada: “La mobilitat de tota
mena aconsella de no confiar en una
formació d’una vegada per sempre i
suggereix que sovint és bo combinar
una formació més breu per arribar al
grau acadèmic amb possibilitats de
completar els estudis mitjançant una
formació de postgrau no encaminada a
la recerca –com el doctorat– sinó a
proporcionar als estudiants uns mitjans
adients d’adaptació a noves fases de la
vida laboral o de la jubilació. El
panorama que s’obre és, doncs, d’una
gran complexitat i la nota dominant
sembla que serà la diversificació dels
estudis oferts pels nostres centres.
Moltes veus estan aconsellant que el
món de les empreses i dels
professionals prengui una participació
més decidida en el disseny i
l’organització d’una part d’aquests
cursos”. En segon lloc va exposar que
“el desenvolupament dels centres de
transferència de tecnologia, la connexió
amb l’activitat empresarial, la
utilització dels campus universitaris per
instal·lar laboratoris d’empreses,
l’elecció d’allò que ha de ser objecte de
recerca i la propietat dels resultats de la
recerca, són exemples diversos d’una
nova realitat que s’imposa a les nostres
universitats”. El tercer aspecte en
transformació es referia al
qüestionament dels òrgans de decisió de
les universitats i, el quart, a la necessitat
de col·laboració internacional entre
universitats, en especial a Europa.
La importància de laformació
postuniversitària
postuniversitària
Posa l’accent en quatreaspectes principals:reestructuració dels
estudis, col·laboracióamb les empreses, òrgansde decisió i col·laboració
internacional
El president de la Conferència deRectors d’Europa, Josep M. Bricall(Foto Arxiu)
llibr
eria
La llibreria cooperativa L’Economista, de la Facultat
d’Econòmiques, va celebrar el 20è aniversari el
novembre passat amb una conferència debat titulada
“Reflexions sobre la cooperació internacional al Tercer
Món”, moderada pel professor del Departament de Política
Econòmica i Estructura Econòmica Mundial Javier Martínez
Peinado. Aquesta llibreria va ser creada per professors i
alumnes de la Facultat d’Econòmiques l’any 1974, tot i que
no es va poder constituir legalment fins el 1976. Entre els
fundadors hi figuraven l’actual catedràtic de Política
Econòmica Anton Costas, l’actual ministre d’Indústria Josep
Piqué i l’exdegà de la Facultat Lluís Argemí, entre d’altres.
Els seus objectius són donar els màxims serveis a tots els
socis a preus baixos i promoure la lectura de llibres tant
d’economia com de literatura en general. Per això organitzen
sovint conferències, debats, exposicions i presentacions de
llibres. El professor Anton Costas, undels fundadors, a l’actual botiga (Foto Josep M. Rué)
Cooperativa l’Economista,ara que té vint anys
Va ser creada per professors ialumnes per facilitar i promourela lectura
UniversitatLaB
U
Agraïments Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de CatalunyaCol·legi de Metges de BarcelonaCol·legi de Psicòlegs de CatalunyaCol·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de CatalunyaCol·legi de Farmacèutics de BarcelonaCol·legi de Químics de CatalunyaCol·legi de Bibliotecaris-Documentalistes deCatalunyaInstitut d’Estudis CatalansParlament de CatalunyaAjuntament de Barcelona
Volem expressar el nostreagraïment a les entitats queens han manifestat el seusuport i entusiasme envers elprojecte que representa larevista La Universitat UBbrindant-nos la sevacol·laboració per tal de fer possible d’arribar a ungran nombre d’anticsalumnes de la UB: