UniversitatLa UniversitatLaB

UUNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesNúm. 0 abril 1997

MedicinaNova tecnologia

InternetConnecteu amb UB Web!

AntàrtidaVuit anys d’expedicions

RercercaL’ordinador quàntic

EstrangersPrimers en Erasmus

MedicinaNova tecnologia

InternetConnecteu amb UB Web!

AntàrtidaVuit anys d’expedicions

RercercaL’ordinador quàntic

EstrangersPrimers en Erasmus

Josep Piqué,ministre d'Indústria i antic alumne

no és la més important”“La política de privatitzacions

Josep Piqué,ministre d'Indústria i antic alumne

no és la més important”“La política de privatitzacions

El rector Antoni Caparrós i elpresident de Banca Catalana Pedro Fontana en el moment designar el conveni de patrocinid’aquesta revista Amb aquest número 0 la nova

revista d’antics alumnes, La

Universitat UB, s’inicia una acció

de comunicació i projecció social cap a un

amplíssim col·lectiu, amb una publicació

gratuïta que informa sobre l’actualitat

d’aquesta Universitat i el ventall de

serveis que ofereix.

Aquesta nova revista ha estat possible

gràcies al conveni signat amb Banca

Catalana, que

subvenciona

una part del

cost del

projecte, dintre la seva política de

patrocini i en la línia d’acords de

col·laboració establerts per la UB amb

diferents entitats financeres per a un major

acostament entre empresa i universitat.

La revista es vincula a la nova empresa

Edicions de la UB i el seu contingut va a

càrrec del Gabinet de Premsa de la

Universitat. Vol divulgar les

principals línies de treball de la

UB perquè els seus antics

alumnes en tinguin coneixement

a l’hora de prendre decisions en

les feines on ara es troben, o bé

com a pares de futurs estudiants

universitaris. També vol proposar

serveis de prestació externa als

antics alumnes i ofertes de

fidelització. Els articles

aprofundiran en els temes

d’actualitat de cada moment.

Durant aquest any de llançament

apareixeran dos números, que

s’enviaran al domicili dels antics

alumnes. El tiratge inicial anirà

augmentant gradualment.

La Universitat UBenceta un

camí de futur, en la mateixa

direcció de qualitat i posada al

dia seguit pel conjunt d’aquesta

antiga i actualíssima institució.

2

Ara, el futur dels antics

pres

enta

ció

Un nou pas en el camí de qualitatd’una antiga i actualíssima universitat

La Universitat UB

Revista de la Universitat de Barcelona-EdicionsUB,SLU per als antics alumnes. Publicació periòdicaBalmes, 21 2n 2a- 08007 BarcelonaTelèfon 302 64 86 - Fax 403 55 31email EUB-Revista@org.ub.esInternet:http://www.ub.es

Consell editorial: Antoni Caparrós, rector. Enric I.Canela, vicerector d’Economia i Organització. JosepEscolano, gerent. Pedro Fontana, president de BancaCatalana.Directora Coordinadora: Susanna VendrellDirector del Gabinet de Premsa de la UB: Xavier FebrésDirectora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover.Disseny i maqueta: Quod.Impressió i fotomecànica: BPMO Edigrup.Distribució: Interpas, Associació Ginesta.Publicitat: BPMO Edigrup. Tel (93) 419 51 52

La Universitat de

Barcelona va ser

creada l’any 1450. El

1871 es va inaugurar l’actual

seu al centre de la ciutat,

obra de l’arquitecte Elies

Rogent. Avui està repartida

en quatre campus a diferents

punts urbans: al centre de la

ciutat, a Pedralbes, a

Bellvitge i a la Vall

d’Hebron. És la més antiga i

la més àmplia de les 5

universitats existents ara a

Barcelona i de les 9 del

conjunt de Catalunya, com

també la segona d’Espanya

en volum d’estudiants.

Aplega més de la meitat dels

universitaris de tot

Catalunya, amb un total de

64.071 alumnes (el 61,5%

dels quals són dones), més

10.547 alumnes en centres

adscrits i 10.000 matriculats

de tercer cicle, entre

postgraus i doctorats. Genera cada any 4.000

titulats superiors i més de 450 tesis doctorals.

Compta amb més de 3.900 professors i amb 1.750

empleats d’administració i serveis. Gestiona prop

de 3.000 milions de pessetes anuals en activitats

vinculades a la recerca. Suma 20 facultats o

escoles, 88 departaments i 71 ensenyaments

universitaris. També ofereix més de 150

programes de postgrau, 73 ensenyaments de

doctorat i gairebé 80 cursos d’extensió

universitària. Els estudis de Formació Continuada

es troben en ràpida expansió. La Biblioteca de la

UB és la segona d’Espanya en nombre de volums,

després de la Biblioteca Nacional de Madrid. Està

descentralitzada a les diferents facultats i campus,

amb un total de 6.000 llocs de lectura. Les

relacions internacionals són un dels eixos de

desenvolupament de la UB, la qual ha estat durant

anys consecutius la primera d’Europa en nombre

Cada any surten més de 4.000

titulats dels 71ensenyaments

que s’imparteixen

3

Més de la meitatde tots els universitaris

dimensió

U

BUNIVERSITAT DE BARCELONA

74.000 estudiants

Universitat Autònoma de Barcelona33.000 estudiants

Universitat Politècnica de Catalunya28.000 estudiants

Universitat de Girona11.000 estudiants

Universitat Rovira i Virgili10.600 estudiants

Universitat Ramon Llull11.000 estudiants

Universitat de Lleida8.800 estudiants

Universitat Pompeu Fabra6.000 estudiants

Universitat Oberta de Catalunya1.500 estudiants

Campus de Vic3.500 estudiants en part

adscrits a la UB

d’estudiants Erasmus rebuts i enviats a

la resta d’universitats europees. Aplica

des del 1995 un Pla de qualitat i des del

1997 un Pla estratègic, amb actuacions

concretes de millora dels ensenyaments,

la recerca, la gestió i la informació i

atenció a l’usuari.

4

cam

pus

tesi

s

Aquest curs ha començat a funcionar aple rendiment un dels projectes mésambiciosos de la UB dels darrers

anys: el nou Campus Vall d’Hebron, situat ales antigues instal·lacions de Llars Mundet.Acull 9.500 alumnes dels ensenyaments dePsicologia i Pedagogia (abans al Campus dePedralbes) i de l’Escola de Professoratd’EGB (procedent de l’edifici de Sants),l’Institut de Ciències de l’Educació i elcentre de Formació Continuada-Les Heures.Tota una àrea de la ciutat s’ha transformatper aquesta incorporació de prop de 10.000estudiants, els seus professors i el personald’administració i serveis. El Pavelló de Ponent acull la Facultat de Psicologia; el Pavelló de Llevant, la biblioteca, el restaurant i despatxos dePedagogia i Magisteri; i el Pavelló de

Vista aèria dels edificis del noucampus

Ala UB es defensen cada any més de450 tesis doctorals, un nombre moltelevat en el context universitari

espanyol, indicador del nivell dels estudisde postgrau i de la recerca que se’n deriva.La majoria tracten temes molt especialitzats,per focalitzar de manera exhaustiva un puntconcret. Representen estudis de gran interèsperquè tracten amb amplitud un tema en elqual el doctorand ha treballat durant anys,sota la supervisió del director de tesi. Encanvi, l’alt grau d’especialització fa quepoques vegades aquesta importànciacientífica desperti la curiositat del granpúblic de manera directa, amb algunesexcepcions com ara la següent. La música heavy metala Barcelona era eltema de la tesi doctoral que Sílvia Martínezva defensar el gener a la Facultat de

Tota una àrea de la ciutattransformada amb la

incoporació de 10.000estudiants

Geografia i Història, després d’investigar elstrets sonors, textuals i visuals que laidentifiquen i les peculiaritats del mónmusical barceloní pel que fa a aquestgènere. Dirigida pel musicòleg del CentreSuperior d’Investigacions Científiques JosepMartí Pérez, es titulava “El ‘heavy metal’ aBarcelona: Aportacions a l’estudi d’unamúsica popular” i és una de les poquesrecerques universitàries centrades enaquesta música. Sílvia Martínez ja va fer laseva tesi de llicenciatura el 1994 sobre elmateix tema i aquell estudi ha estatl’esquema previ de la tesi doctoral. Perpoder tractar tots els àmbits que abraça eltreball de recerca, la investigadora ha hagutde fer nombroses entrevistes i apropar-se alsambients barcelonins d’amants del heavy.

El heavy metal, temad’una tesi doctoral

La doctoranda Sívia Martínez, al seudespatx del CSIC, guarnit ambcartells dels grups que ha estudiat(Foto Domènec Umbert/El Mundo)

Vall d’Hebrona ple rendiment

Migdia l'ICE, aules i laboratoris dePedagogia i de Magisteri. També hi haespais destinats a serveis diversos, com arael gimnàs i les aules de música o l’Edificidel Teatre, que en el futur podria acollir uncentre de convencions.En total s’han construït prop de 61.000metres quadrats, envoltats de jardins. Per tal

de facilitar-hi l’accés, la UB ha posat enfuncionament una línia d’autobusos gratuïtsque porten al campus des de l’estació demetro més propera (Montbau). Unaempresa privada de seguretat s’ocupa de lavigilància permanent de les instal·lacions.

Per l’esquerra, el rector AntoniCaparrós i el vicerector de

Recerca Màrius Rubiralta, amb elComissionat d’Universitats de la

Generalitat Joan Albaigés i elconseller d’Indústria Antoni

Subirà, que reben lesexplicacions davant la maquetadels arquitectes Joan Margarit i

Carles Buxadé(Foto Josep M. Rué)

Un dels projectes més rellevants

en què la UB treballa

actualment és la construcció ja

iniciada del Parc Científic de

Barcelona, un espai de 50.000 metres

quadrats al Campus Pedralbes destinat a

afavorir l’acostament entre els equips

de recerca i la realitat productiva de

Catalunya.

Les administracions europea, estatal i

autonòmica participen financerament

en la iniciativa. Rebrà durant el període

1997-99 mil milions de pessetes,

aportats per la Unió Europea

(mitjançant el Fons Europeu de

Desenvolupament Regional), la

Direcció General de Recerca de la

Generalitat i el Pla Nacional de R+D.

Es destinaran a la primera fase d’obres,

que comprèn un nou edifici de 14.856

metres quadrats i la rehabilitació de la

Torre D de l’anomenat edifici de

Cúpules, en la qual es trobava la

Facultat de Psicologia abans del seu

trasllat al Campus Vall d’Hebron.

El nou edifici acollirà laboratoris de recerca i l’ampliació dels Serveis

Cientificotècnics, que donen suport a la investigació d’institucions públiques i

privades i d’empreses. La Torre D de l’edifici de Cúpules serà la nova seu de la

Fundació Bosch i Gimpera (creada per la UB per estimular les relacions entre la

universitat, les empreses i les institucions en el terrenys de la recerca, la formació i

els serveis) i del Centre d’Innovació-Les Cúpules. També s’hi habilitaran

dependències per a grups de recerca en humanitats i ciències socials.

El cost total de la primera fase, iniciada l’agost de 1996 després d’un primer

finançament de 600 milions de les administracions central i autonòmica, es calcula

en 3.000 milions. Aquesta primera etapa s’ha pogut començar gràcies al trasllat de

facultats al nou Campus Vall d’Hebron. Per continuar, caldrà desplaçar la Facultat

de Geografia i Història del seu emplaçament actual a Pedralbes a un futur edifici

que s’ha de situar enfront de la Casa de la Caritat i del Museu d’Art Contemporani

de Barcelona, al barri del Raval.

El Parc Científic estarà integrat per instituts de recerca de caràcter estable, equips

de recerca temporals i d’altres lligats a empreses del sector productiu. La seva

activitat es desenvoluparà tant en l’àmbit d’humanitats i ciències socials com en

l’àrea de ciències experimentals (innovació i desenvolupament quimicofarmacèutic,

medi ambient, materials, tecnologia de l’alimentació i de la producció, etc.).

Entre l’equipament científic de què disposarà hi ha un espectròmetre de

ressonància magnètica nuclear de molt alt camp (750 MHz), que serà el primer

d’Espanya. El Parc Científic de Barcelona va ser admès el desembre com a membre

de la International Association of Science Parks (IASP), que engloba 160 socis de

40 països.

5

parc científic

El Parc Científical Campus Pedralbes

L’ Informe de gestió que cada

any el rector, Antoni Caparrós,

presenta al Claustre, màxim

òrgan representatiu, constitueix un

ampli repàs de tots els aspectes de la

situació de la universitat en cada

moment. En l’última reunió del 18 de

desembre al Paranimf, el Claustre va

aprovar l’informe per 138 vots a favor,

7 abstencions i cap vot en contra.

El claustre està format per 350

professors, 150 estudiants i 50 membres

del Personal d’Administració i Serveis.

El 17 de maig de 1996 s’havia reunit en

sessió extraordinària per a la reforma

d’Estatuts.

Entre altres aspectes abordats pel rector

Antoni Caparrós en l’últim claustre,

figuraven els següents:

Universitats privades: “Que ningú

pensi que les universitats privades

poden ser una solució als problemes de

les públiques, ni tan sols de manera

parcial. No en qüestionaré la legalitat,

però no acabo de veure que s’apliqui el

mateix terme d’“universitat” a

institucions que, en realitat, són

acadèmies o centres d’ensenyament

superior amb una oferta pràcticament

limitada a la impartició d’ensenyaments

i a l’expedició de títols”.

Professorat: “Un dels temes més

conflictius i complexos que s’ha hagut

de plantejar des de l’informe anterior ha

estat relacionat amb la situació

contractual dels professors ajudants de

la nostra Universitat. Al marge de les

limitades possibilitats de promoció del

col·lectiu d’ajudants, estretament

condicionat per la situació de saturació

de les plantilles teòriques dels diferents

departaments i pel ritme de

convocatòria per a la provisió de places

de professorat ordinari que la

Universitat pot pressupostàriament dur

a terme, es mantenia una situació de

pròrroga dels contractes tot esperant

l’anunciada reforma de la Llei orgànica

de reforma universitària que, per motius

sobradament coneguts, no es va produir.

Això va obligar el vicerector

d’Ordenació Acadèmica i Professorat a

regularitzar el tema per tal de no

perpetuar una situació que no tenia per

si mateixa cap futur. Al marge de les

lògiques consideracions crítiques del

col·lectiu afectat, i al marge de les

possibles conseqüències negatives per

al potencial en docència i recerca dels

departaments i/o àrees de coneixement,

la solució adoptada ha estat, segons la

meva opinió, la menys traumàtica

possible (...). Ara bé, més enllà de tots

els atenuants que podem considerar o

del grau d’insatisfacció de l’equip

rectoral, la situació del professorat

contractat és, objectivament, greu.

Exigeix una acció política i financera

ràpida i profunda. El fet que això

estigui a l’abast d’instàncies externes no

significa, però, que la UB pugui abdicar

la seva responsabilitat.”

Pla de qualitat: “Si per alguna cosa

han de servir les universitats privades,

més enllà de refermar-nos com a servei

públic universitari, és per mantenir viva

l’exigència davant les instàncies

polítiques que la universitat pública no

té sentit si no va lligada a la qualitat (...)

Per què un Pla de qualitat global per a

la Universitat de Barcelona? Per dues

raons principals: la primera, perquè el

treball sistematitzat en la millora de la

qualitat és part de l’exercici de la nostra

responsabilitat política com a institució

pública. La segona, més tècnica, perquè

aquestes metodologies són més

efectives quan s’apliquen a

organitzacions complexes.”

6

El rector AntoniCaparrós passa revista

al moment universitari

rect

or

L’Informe degestió aprovat pel

Claustre fa unampli repàs a les

qüestionsd’actualitat

Obres: “Malgrat que les obres que

estan programades s’estan realitzant a

bon ritme, la situació no és

satisfactòria. Alguns projectes que estan

sense finançament ja els he mencionat,

però n’hi ha d’altres que són igualment

importants. Estic buscant una solució i

espero trobar-la durant aquests mesos,

una solució que en cap cas no

comprometi altres inversions.”

Serveis: “Pel que fa als nostres grans

serveis generals de suport, no em

refrena la modèstia institucional: els

seus responsables i el seu personal han

fet possible que el rendiment sigui

excel·lent i la millora, considerable.”

Recerca: “Quan abans parlava de

temes de docència i estudi, he deixat

constància de l’estrès que acompanya el

comportament dels col·lectius de la UB.

Perquè n’estic convençut, no puc deixar

de manifestar el meu orgull i admiració

pels elevats nivells aconseguits en

l’àmbit de la recerca (...).

De fet, ens trobem al capdavant de les

universitats de l’Estat i entre les més

prestigioses d’Europa.”

El rector Antoni Caparrós (Foto Arxiu)

“Els recursos destinats a les universitats són insuficients i els que rep la UBencara ho són més”

El jardí de l’Edifici Central de la

plaça Universitat, abocat a la part

posterior del carrer Diputació, ara

també està obert al públic en general

durant tota la setmana i no només en

horari acadèmic, gràcies a un acord

amb l’Ajuntament.

El 1995 va ser batejat com a Jardí

Ferran Soldevila, arran dels actes del

centenari de l’historiador i antic

professor de la UB. La placa

commemorativa va ser descoberta pel

seu fill Gerard Soldevila. S’ha editat un

desplegable amb la història i

l’enumeració de les espècies del jardí,

redactat amb la col·laboració de la

professora Mercè Durfort, del

Departament de Biologia Cel·lular, i del

jardiner Ferran Domènech.

Se n’han imprès 5.000 exemplars, que

estan a la disposició del públic. Situa

sobre un mapa el total de 137 espècies

o varietats, amb el nom llatí i el nom

comú, que han estat numerades i

identificades amb el rètol corresponent.

Alhora, fa una història resumida

d’aquest jardí botànic convertit amb el

pas dels anys en indret d’esbarjo

d’estudiants i professorat, i ara també

del públic en general. L’edifici

projectat a partir del 1861 per Elies

Rogent preveia un entorn de jardins

dibuixats pel mateix arquitecte, que

inicialment van servir per als exercicis

de botànica de la Facultat de Ciències.

Les espècies més antigues procedien

d’un altre jardí botànic creat el 1784

entre la muralla i el carrer de la Cera pel

patrici barceloní Antoni de Meca i de

Cardona, marquès de Ciutadilla. L’any

1933 el jardí de la UB va ser objecte

d’una primera remodelació, noves

plantacions i incorporació d’estany i

parterres. El 1965 seria objecte d’una

rehabilitació, durant la qual es va

construir l’hivernacle.

Va ser declarat Monument Històric i

Artístic el 1970, juntament amb el

conjunt de l’edifici.

8

El jardí de la plaça Universitat,obert a tothom

jard

í

Inicialment serviaper als exercicis de

botànica de laFacultat de Ciències

Gerard Soldevila i elrector Caparrós

descobreixen la placaque dóna nom al Jardí

Ferran Soldevila

9

Pràctiques d’alumnes, dissenyd’exposicions temàtiques i línies derecerca biològica

Els estudiants i el personal de la UB hanestrenat aquest curs un nou carnetd’identificació personal que els dóna

accés als serveis de la universitat, i a més espot usar com a targeta moneder i targeta dedèbit Visa, si s’associa voluntàriament a uncompte de la Caixa d’Estalvis de Catalunya,entitat amb la qual la UB ha firmat un acord.Només durant el mes de gener ja es vandistribuir 56.000 carnets personals alsalumnes.L’accés a la biblioteca i a altres serveis o elmarcatge horari per als treballadors sónalguns exemples de les prestacions delcarnet. Com a targeta moneder pot usar-seen bars, cooperatives, cabines telefòniques od’altres instal·lacions que tinguinl’equipament necessari, i serà acceptat entots els serveis de la universitat (secretaries,fotocòpies, cafeteries...).Els carnets usats com a targeta moneder espoden carregar als caixers automàtics de laCaixa de Catalunya i en un futur als d’altresentitats financeres. Pel que fa al disseny, haanat a càrrec de l’agència Quod i s’ha seguit

zoologia i d’etologia. En l’apartat de divulgació, el Departamentde Biologia Animal podrà col·laborar en eldisseny temàtic de les exposicions temporalsprevistes i en la possible creació d’una àrealudicopedagògica. En recerca aplicada, lesmagnituds del centre permetran iniciar líniesde recerca que fins ara eren molt difícils defer en els laboratoris de la Facultat.Concretament, es preveu estudiar elsaspectes biològics de la reproducció, lescadenes alimentàries i possibilitats derepoblació d’espècies com ara el mero o elrom, i el comportament de les moles depeix. L’Aquàrium manté una altra línia decol·laboració amb el professor delDepartament de Microbiologia AnicetBlanch per al manteniment, higiene i

carnetaquàrium

Un exemplar delnou carnet

El nou carnet inclou targeta

moneder i Visa

El rector Antoni Caparrós i JordiSabaté, director executiu de l’empresaMundo Submarino, gestionadora de

l’Aquàrium de Barcelona, han signat unconveni per fomentar la col·laboraciócientífica i pedagògica entre el Departamentde Biologia Animal de la Facultat deBiologia i l’Aquàrium. El professor de zoologia Ferran Pereira hacooperat amb l’Aquàrium des del 1994 endiversos aspectes del disseny de la temàtica,i serà a partir d’ara l’encarregat dedesenvolupar les col·laboracions d’aquestaentitat amb la UB en recerca, divulgació idocència. Pel que fa a docència, s’estudiaràl’aprofitament de les instal·lacions del’Aquàrium perquè l’alumnat de la UBpugui fer pràctiques d’aqüicultura, de

El professor Ferran Pereira al’Aquàrium (Foto Josep M. Rué)

Col·laboració científica amb l’Aquàrium

tractament de les patologies dels animals.Obert el setembre de 1995, en aquestsmoments l’Aquàrium és un dels equipamentsludicoculturals més visitats de la ciutat i estàconsiderat, amb el de La Rochelle i el deGènova, com un dels millors d’Europa.

la línia d’identificació corporativa existent ala UB Web o a les carpetes per a estudiantsd’enguany.

El logotip dissenyat per al Pla estratègic

Un ambiciós Pla estratègic, destinat a

planificar el futur dels pròxims anys a la

UB i prioritzar les accions de millora, ha

estat presentat a començament de 1997 pel rector

Antoni Caparrós i l’equip rectoral. Dintre del Pla

de qualitat liderat pel Consell Social, en la línia de

treball sobre la visió i la missió de la UB es va

veure que hi havia la necessitat de disposar d’un

Pla estratègic, l’elaboració del qual va ser

encarregada al vicerector d’Economia i

Organització, Enric Canela, per establir en quina

situació es troba la UB, on vol arribar en el futur

pròxim i quins són els efectes interns i externs que

condicionen aquest camí. La priorització

d’accions, de manera coordinada al conjunt de la

universitat, apareix com a especialment necessària

en un moment de limitacions pressupostàries com

l’actual, per tal que els esforços de cada àrea es

mobilitzin en una mateixa direcció. Tal com ho

defineix el document de presentació, “el Pla

estratègic és la concreció del compromís de la UB,

al servei de la societat catalana, en una sèrie

d’objectius i d’accions prioritàries per afrontar i

ser el motor de la societat del futur. Però més enllà

de les accions concretes, ha de ser un marc comú i

compartit, instrument dinamitzador de la

institució”.

El document passa revista a

les set línies estratègiques

següents:

1) configurar la UB com una

institució d’excel·lència en la

docència, 2) fer de la UB una

institució líder en la recerca

bàsica i competitiva en

l’aplicada, 3) consolidar el

paper internacional de la UB

entre els centres

d’ensenyament superior,

4) desenvolupar les

potencialitats com a

institució que ofereix

serveis, 5) potenciar i

consolidar la presència del

català en la vida

universitària, 6) disposar

d’una organització flexible

capaç d’adaptar-se a les

demandes socials i disposar

d’un finançament adequat, i

7) augmentar la implicació

social de la Universitat i

millorar-ne la imatge.

Cadascuna engloba accions

concretes, el seguiment de

les quals serà supervisat per

un responsable. Algunes ja

s’estan portant a terme en el

marc del Pla de qualitat o del

Pla de gestió, que ara es

coordinaran amb el Pla

estratègic per tal d’unificar

esforços i prioritats.

10

Pla estratègic, pla de qualitat

estr

atèg

ic

U

BPla Estratègic

Prioritza les accions de futur més

necessàries en unmoment delimitacions

pressupostàries

La Facultat de Medicina del carrer

Casanova, al costat de l’Hospital

Clínic, ha estrenat aquest curs la

remodelació interna de la meitat de

l’edifici, uns 14.250 metres quadrats,

convertit ara en un recinte històric que

integra les últimes tecnologies en

instal·lacions.

L’edifici està inscrit en el Catàleg del

Patrimoni Arquitectònic i

Historicoartístic de la Ciutat. L’actuació

ha permès que hi tornessin els alumnes

que havien estat traslladats el 1983 als

annexos de la Facultat de Farmàcia al

Campus Pedralbes.

Les obres finalitzades corresponen a

una de les fases de remodelació de

l’edifici, on encara se n’han

d’emprendre dues més, que

beneficiaran la segona meitat i la

façana. La part que ara s’ha modernitzat

es dedica fonamentalment a laboratoris

i despatxos dels diversos departaments

(unitats bàsiques en què s’estructura la

docència i la investigació). La nova sala

de dissecció presenta importants

avenços tecnològics, com ara làmpades

de llum freda usades en microcirurgia.

També s’ha

instal·lat un

estabulari per al

treball amb els

animals, on es

regulen les condicions de temperatura i humitat mitjançant

un sistema informàtic.

En total, s’han invertit 3.000 milions de pessetes aportats

principalment pel Pla d’Inversions de la Generalitat de

Catalunya en aquesta fase de la remodelació, que ha anat a

càrrec dels arquitectes Antoni Ubach i Miquel Espinet. Es

calcula que caldran 4.500 milions de pessetes per completar

totes les obres de l’edifici, quantitat que encara està pendent

de finançament.

medicina

La Facultat de Medicina estrena remodelació i nova tecnologia

La divisió de les plantes hapermès unir els laboratoris alnivell inferior amb els despatxosdels investigadors al superior (Fotos Josep M. Rué)

Instal·lacions pròpies d’edificiintel·ligent en un recinte catalogatcom a patrimoni històric

12

La UB va obtenir el Trofeu d’Or a la milloruniversitat participant als Campionats d’Espanyad’Esquí Universitari, seguida per les universitats

de Saragossa i del País Basc, amb un total de 13medalles: 9 d’or, 1 de plata i 3 de bronze, en lesmodalitats d’esquí alpí, snowboard i esquí de fons.Judith Lluent de la Facultat de Farmàcia i AdamGruickshank de Biologia van aconseguir en lesrespectives categories femenina i masculina medallesd’or en totes les modalitats d’esquí alpí. L’estudiant deFilologia Raquel Lluent va guanyar el bronze a lesproves de supergegant, gegant i combinada. En lamodalitat de snowboard, l’or i la plata van ser per a LlucRos de l’Institut Nacional d’Educació Física deCatalunya, centre adscrit a la UB. Per les classificacions obtingudes, Judith i Raquel Lluentvan participar com a representants espanyoles a laUniversíada 97, celebrada a Corea del Sud del 24 degener al 2 de febrer. Els Campionats d’Espanya d’EsquíUniversitari 1997 van tenir lloc del 13 al 19 de gener a

Dues estudiants de la UB a la Universíada de

Corea

cam

pion

es

l’estació de la Molina. S’hi vaninscriure un total de 240participants de les diferentsuniversitats espanyoles, 26 delsquals eren de la UB. Aquestscampionats van començar acelebrar-se l’any 1971. Del1983 al 1990 no es vanconvocar i a partir del 1991 esvan recuperar. Cada any elsorganitza una universitatdiferent. Enguany se n’haencarregat la Universitat laRamon Llull, sota la supervisiódel Comitè Espanyol de l’EsportUniversitari.

Les germanes Judith (a l’esquerra) i Raquel Lluent

actu

alit

at

Els nous locals de l’Institut d’EstudisAndorrans dintre de l’Edifici Centralde la UB van ser inaugurats l’octubre

passat pel cap del govern del Principat MarcForner, el president de la Generalitat JordiPujol i el rector Antoni Caparrós, en el marcdels diferents actes organitzats amb motiudel Dia d’Andorra. L’Institut d’Estudis Andorrans té la seu a laUB des de l’any 1977. Les novesdependències de l’Institut ocupen duesplantes a la torre del Pati de Ciències. D’altra banda, el vestíbul de l’EdificiCentral va acollir una exposició d’artcontemporani creat a Andorra, amb peces decinc artistes invitats pel govern andorrà.

El rector Antoni Caparrós, el cap del governandorrà Marc Forner i el president de laGeneralitat Jordi Pujol durant l’acteinaugural (Foto Josep M. Rué)

Noves instal·lacions de l’Institut d’EstudisAndorrans

El Pavelló de la República,

reconstruït el 1992 com a rèplica

exacta del que va fer l’arquitecte

Josep Lluís Sert per a l’Exposició

Internacional de París del 1937, ha estat

convertit per la UB en una de les

principals biblioteques del món

especialitzades en la Segona República

Espanyola, la Guerra Civil, el

franquisme i la transició democràtica.

L’edifici, situat al carrer Jorge

Manrique (Vall d’Hebron), ha estat

cedit per l’Ajuntament durant 20 anys.

Ara s’hi apleguen els fons bibliogràfics

de la Fundació Josep Maria Figueras,

fundada el 1967 pel constructor i

mecenes, i els del Centre d’Estudis

Històrics Internacionals, centre de

recerca de la UB creat el 1949 per

Jaume Vicens Vives, vinculat al

Departament d’Història

Contemporània.

En total, compta amb uns 100.000

llibres i altra documentació de tipus

molt divers. La universitat ha invertit

quasi 70 milions de pessetes per

acondicionar-ne les dependències, que

tenen una superfície de 1.000 metres

quadrats. El centre posa a disposició

d’estudiants i investigadors tres plantes

i un soterrani, on s’han instal·lat sales

de compactes, una sala de biblioteca i

una àrea de treball per al personal

investigador. La primera planta s’ha

habilitat com a biblioteca i sala de

consulta, i la segona conté despatxos,

sala de juntes i una altra biblioteca.

El Pavelló de la República

centre sobre la Guerra Civilrepú

blic

a La unió de la BibliotecaFigueras i el Centred’Estudis Històrics

Internacionals configura undels primers fons mundials

L’alcalde PasqualMaragall amb elrector AntoniCaparrós i elvicerector MàriusRubiralta en unmoment de lainauguració de lesdependències (FotoJosep M. Rué)

14

15

Des del novembre del 1995 es

troba en activitat a l’adreça

electrònica http://www.ub.es el

sistema d’informació via Internet

anomenat UB Web, amb el qual poden

es connectar tots els usuaris interns i

externs per accedir a un ampli ventall

de dades.

La utilització d’aquest nou sistema no

presenta complexitat tècnica per a

l’usuari i està destinat a desenvolupar-

se amb rapidesa arreu del món. Dintre

d’Internet, el sistema World Wide Web

(pot traduir-se per “teranyina mundial”,

però generalment se l’anomena la Web)

va ser creat el 1989 pel laboratori suís

de física de partícules CERN. La

connexió gratuïta de què gaudeixen les

universitats i la facilitat d’ús del

sistema ha permès que s’hi implantés

abans que a la majoria d’empreses

privades o entre els particulars, tot i que

ara aquests s’hi sumen amb celeritat.

Las UB Web ha estat dissenyada alhora

com a sistema d’informació intern del

conjunt de la UB i com a sistema

d’informació extern per a les persones

interessades que s’hi adrecin. La

filosofia del sistema és de

descentralització i implica que cada

titular d’una pàgina (unitat, servei o

professor) es responsabilitzi del seu

contingut i posada al dia, dintre d’unes

normes generals. Entre les múltiples

informacions que conté, s’hi pot trobar

una presentació amb les dades globals

de la UB, l’estructura dels seus centres i

òrgans de govern o de gestió, la llista de

tots els ensenyaments amb els seus

plans d’estudi i el conjunt de serveis de

tota mena que ofereix a estudiants,

professors i personal; igualment s’hi

poden consultar les notícies del dia i els

actes programats o veure per pantalla el

resum de premsa del dia, la revista

internet

Connecteu amb UB Web!

La home pageo portada en pantalladel sistema UB Web

Usuaris interns i externs poden informar-se per

pantalla sobre un ampliventall de serveis,

informacions i ofertes

mensual Comunicacionsi aquesta

mateixa revista dels antics alumnes.

La UB té en projecte desenvolupar

encara més durant els pròxims mesos

aquesta primera fase de la UB Web.

Com cada curs, aquest any

s’ha distribuït una carpeta

a cada alumne que s’ha

matriculat a la UB, i s’ha arribat

a un tiratge de 85.000 exemplars.

Aquestes carpetes escampen la

imatge de la nostra universitat

per tota la ciutat i tenen un

disseny que es renova cada any.

Les d’aquest curs s’han

encarregat a l’agència Quod, que

ha seguit la línia d’estil gràfic

aplicada a altres noves iniciatives

com ara la UB Web o el nou

carnet per a estudiants i personal.

Els alumnes fan servir

normalment la carpeta per

classificar els apunts que prenen

diàriament. Aquest ha estat el

primer cop que els estudiants han

adquirit la carpeta per separat

dels formularis de matriculació.

Enguany els formularis s’han

lliurat gratuïtament, mentre que

la carpeta s’adquiria pel preu de

400 pessetes, incloses en el preu

de la matrícula. Pel que fa al

dossiers d’impresos de

matriculació que es lliuraven,

aquest any també contenien un

fullet sobre normalització

lingüística, un desplegable sobre

el nou carnet de la UB que inclou

targeta moneder i targeta Visa i

informació sobre un programa

que porta la UB d’assistència a

persones amb necessitats

especials (com ara les que

pateixen disminucion físiques).

Durant el procés de matriculació

d’enguany més de setanta

alumnes tutors van ajudar els

estudiants que començaven el

primer curs a emplenar els

formularis de matriculació. Els

alumnes tutors són estudiants

escollits pels caps d’estudis que

ajuden els nous amb la seva

experiència. La iniciativa

s’emmarca dins el programa per

facilitar l’ingrés a la universitat

que organitza cada any el Servei

d’Orientació Universitària, òrgan

de la UB que assessora els

estudiants en qüestions

acadèmiques i professionals des

d’abans d’entrar a la universitat

fins que en surten i busquen la

primera feina.

16

85.000 carpetesde la UB per la ciutat

imat

ge

Es tracta d’un dels vehicles de difusió

de la imatge de launiversitat amb méspresència ciutadana

Un grup d’estudiants a l’escalinatad’entrada a la Facultat de Medicina,amb la carpeta d’aquest curs

S’acaba de crear

l’empresa Edicions

de la UB per oferir

un nou servei editorial que

permeti aprofitar millor els

recursos científics i

econòmics de la universitat.

Pretén convertir-se en

l’editorial on es publiquin de

forma preferent els treballs

de qualitat dels professors i

investigadors de la UB, com

també els manuals i

materials docents utilitzats

pels alumnes, en paper o en

suport multimèdia. Alhora,

gestionarà la producció de

materials multimèdia que

derivin de la implantació de

noves tecnologies en la

docència. També es planteja

difondre el català com a

llengua vehicular pròpia en

l’edició de textos

universitaris i aconseguir

que els seus productes

estiguin presents als mercats

nacionals i estrangers. S’ha

fixat com a línia prioritària la coedició amb altres

editorials reconegudes per la qualitat del catàleg i

de la xarxa de distribució. En aquest sentit està

gestionant convenis amb Ariel, Omega, Reverter,

Masson, Columna, Paidós, Trotta, Cambridge

University Press, Tirant lo Blanch i Marcial Pons.

La seu de la nova editorial ha quedat instal·lada al

carrer Balmes 21, 2n 2a. D’altra banda, el Servei

de Publicacions de la UB continuarà editant la

documentació interna de la universitat i

publicacions institucionals. Les línies d’actuació

d’Edicions de la UB seran marcades pel comitè de

publicacions, integrat per vicerectors. La qualitat

científica de cada projecte serà avaluada per

professors que assessoraran en les diferents

matèries. Han estat nomenats com a directora

científica d’Edicions de la UB la professora

Montserrat Duran, com a gerent Joan Pere López i

com a cap de producció Joan Duran. Montserrat

17

edicions

Neix la nova editorial

Duran és professora d’Història

Econòmica a la UB des de 1984, ha

estat secretària de la Facultat

d’Econòmiques de 1989 a 1991,

presidenta de la Comissió de

Normalització Lingüística de la Facultat

i de la Divisió II i directora a Barcelona

de la Universitat Internacional

Menéndez y Pelayo de 1992 a 1995.

Joan Pere López és llicenciat en Dret

per la UB, diplomat en funció directiva

i gerencial d’administracions públiques,

i durant els últims cinc anys ha estat

secretari general i cap dels serveis

jurídics de diferents ajuntaments.

Edicions de la UBcoeditarà amb

altres editorials igestionarà laproducció de

materialsmultimèdia

La directora Monserrat Duran iel gerent Joan Pere López, a lallibreria Balmes 21 (Foto Josep M. Rué)

18

L’edifici de la

Facultat de

Dret va estrenar

el curs passat un nou

aulari que ha rebut el

nom del jurista Tomás y

Valiente, assassinat el febrer de

1996 en un atemptat d’ETA al

seu despatx de professor de la

Universitat Autònoma de

Madrid. L’aulari, que ha costat

600 milions de pessetes aportats

principalment pel Pla

d’inversions de la Generalitat, se

situa entre la Facultat i les

dependències annexes de l’antic

col·legi major Ilerdenc.

Es caracteritza per la teulada de

coure i té 4.773 metres quadrats de

superfície. Consta de dos nivells de quatre

aules per a 150 alumnes i set aules amb

capacitat per a 100. Va ser projectat per

l’arquitecte Josep Llinàs i construït sota la

direcció del Pla Plurianual d’Inversions de

la UB. D’altra banda, l’edifici central de la

Facultat de Dret que dóna a la Diagonal,

obra dels arquitectes Guillem Giráldez,

Pedro López Iñigo i Xavier Subies, es va

inaugurar el 1958 i va guanyar el premi

FAD d’arquitectura d’aquell mateix any

per l’innovador caràcter racionalista.

Representava aleshores la segona Facultat

instal·lada al nou Campus Pedralbes,

després de la de Farmàcia. Pel que fa a

l’antic col·legi major Ilerdenc, és una

construcció de l’any 1960 que es va

incorporar a la nostra universitat

l’any 1983.

La Facultat de Dret estrena l’aulari

Tomás y Valiente

ampl

iaci

ó

Un aspecte del nou aulari, projectat per l’arquitecte Josep Llinàs (Foto Josep M. Rué)

l’any 1958 va ser lasegona Facultat

instal·lada a Pedralbes iva rebre el premi FAD

d’arquitectura

20

Quan s’han conegut els estudisd’Econòmiques com a alumne i totseguit com a professor, quines són les diferències de percepció des de les dues posicions?No té gaire a veure vist com a estudiant ocom a professor. D’estudiant m´ho vaigpassar molt bé. Jo sóc de Vilanova i launiversitat, en concret la Facultatd’Econòmiques, va representar, a més d’unrepte acadèmic, viure a la ciutat, fer novesconeixences, aprendre a viure ambautonomia, descobrir nous horitzons, etc. A més va coincidir amb una èpocapolíticament molt interessant, de transició ala democràcia. La universitat, potserparticularment la Facultat d’Econòmiques,va jugar un paper rellevant en tot el procés,amb assemblees, discussions,manifestacions, com corresponia en aquellsmoments. La universitat no pot quedar almarge dels grans debats que perfilen la vidapública d’una societat dinàmica com lanostra. Per a mi la Facultat va ser l’àmbitvital d’una experiència personal moltenriquidora. Vaig tenir la sort de gaudird’extraordinaris professors com FabiàEstapé, Manuel Sacristán, Joan Hortalà, oAntonio Argandoña, per citar-ne alguns.Aquest component enriquidor va ser tambéel més clar de la meva etapa com aprofessor. Era la meva primera feina. Vaigtenir l’oportunitat de conèixer i fer-me amicdels que havien estat els meus mestres,d’exercir la meva feina amb el recordd’estudiant i, per tant, procurant posar-me allloc dels qui reben les classes. Això obliga aun esforç de síntesi; per explicar bé unacosa, cal entendre-la. L’experiència docentés com un “virus” que, una vegada inoculat,se t’encomana per tota la vida. Quan no hopractiques, ho trobes molt a faltar.

Sobre la Facultat d’Econòmiques dela UB, una de les més sol·licitadesdel conjunt de la universitat i delpaís, què en destacaria després delsseus més de vint anys d’experiènciaen aquest centre?Ha canviat molt. En general, amb totaclaredat, ha millorat. S’ha concentrat en allòque li és propi, l’activitat acadèmica, senseperdre contacte amb el món que l’envolta.És veritat que els anys setanta hi havia unaebullició cívica que ara no hi és. Però tambéés cert que es donava un divorci quasi totalentre la universitat i l’empresa, el mónacadèmic i l’economia real. Això hamillorat notablement i cal que millori encaramés. Avui tenim més recursos, més aules,menys alumnes per professor, la bibliotecaestà molt més ben dotada, hi ha moltsordinadors, i aquesta imbricació amb elteixit empresarial del país pot ser molt més

fonamentada que abans.La Facultat d’Econòmiques va jugar unpaper significatiu en la formació de bonapart de dirigents i professionals que hanprotagonitzat àmbits importants de la nostravida col·lectiva. Ara juga també un paperessencial d’apropament i de servei al futurdel nostre país.

En quina mesura i de quina manerali ha servit allò que va aprendre iensenyar a la Facultat a l’horad’aplicar les seves responsabilitatsde gestió en el sector productiu i enl’administració pública?La universitat ens dóna bàsicament dos tipusde coneixements: un de puntual de lesmatèries que estudiem, que en el cas del’economia és sovint directament aplicableal món de l’empresa o de l’administraciópública. Però crec que, en general, aquellsconeixements serveixen sobretot peranalitzar, com a instruments molt útils al’hora de tractar de comprendre la realitat.La universitat ens dóna un tarannà particular

Josep Piqué, ministre d’Indústria i antic alumne:“La política de privatitzacions

no és la més important”entr

evis

ta

Josep Piqué a l'entrada de la Facultat d'Econòmiques(Foto Josep M. Rué)

La universitat nopot quedar al marge dels grans debats de

la vida pública

21

que és útil per anar per la vida. Fa tempsvaig sentir dir a algú una mica escèptic queel pas per la Universitat no es nota entre elsque hi han passat, sinó entre els que no hihan passat. Certament, és una apreciacióuna mica críptica, però que té un cert sentit.

Es produeixen conflictes entre laracionalitat econòmica i l’statu quode l’economia del país?L’economia, encara que a vegades s’oblidi,és una ciència social que tracta d’explicardes d’una perspectiva particular elscomportaments de l’home en societat.Parteix de la premissa que l’home ésracional a l’hora de prendre decisions, laqual cosa sembla, malgrat els temps quecorren, del tot indiscutible. Quan algunscomportaments no s’adeqüen a lesprevisions de certes teories, llavors hi hadues explicacions immediates molttemptadores: que l’home no ha actuatracionalment, o bé que la teoria és errònia.Els economistes som una mica prepotentsquan ens inclinem per atribuir la falta deconcordança entre teoria i realitat a unasuposada falta de racionalitat. Dir això, apart de ser segurament erroni, no enscondueix a cap debat interessant o derellevància pràctica. No crec que haguem demenystenir totes les teories que no s’adaptina la realitat. Segurament hem d’enriquir mésel que entenem per racionalitat, i em semblaque aquí, a més de consideracionseconòmiques, cal tenir en compte aspectespsicològics i sociològics, l’entorn polític. Larealitat, afortunadament, és molt complexa is’ha d’afrontar des d’una perspectivamultidisciplinària.

Quina és la tipologia de lesempreses estatals privatitzables,segons l’actual política del seuministeri?En contra de certes percepcions, moltesteses —a més d’interessades—, lapolítica de privatitzacions és una més de lespolítiques del ministeri d’Indústria i Energiai ben segur no és la més important. Penso,per exemple, en la política de suport a lainnovació tecnològica o a la seguretat i

qualitat industrials, o de desregulació del sector elèctric, que jaestem enllestint i que tindrà un impacte molt positiu en la nostraeconomia. A més, la política de privatitzacions ja ve de lluny. Va seriniciada a mitjans dels anys 80, coincidint amb l’onada deprivatitzacions que van tenir lloc primer al Regne Unit i, més tard, alconjunt dels països d’Europa Occidental. Pretenem enfortir lesempreses que ara estan sota l’òrbita del sector públic i que volem

que passin a disposar d’unaestructura accionarial que superiles seves limitacions. S’ha de feramb molt de compte, ja quecada empresa és un cas diferent.N’hi ha que són fàcilmentprivatitzables, perquè tenenbeneficis, cotitzen als mercatsde valors i són conegudes pelsinversors. D’altres cal

reestructurar-les abans de privatitzar. Unes quantes tenen fortespèrdues i haurem de sanejar-les abans de fer-les sortir al mercat.Estem actuant sobre totes, en un procés molt més ambiciós deredefinició del paper del sector públic en una economia moderna icada cop més globalitzada com la nostra.

Una trajectòriaNascut el 1955 a Vilanova i la Geltrú, va estudiar Dret i Econòmiques a la UB i es va

llicenciar en ambdues carreres el 1977, amb premi extraordinari pel que fa a la

d’Econòmiques. El mateix any s’incorporava com a professor ajudant al Departament de

Teoria Econòmica, dirigit aleshores pel professor Joan Hortalà, que també va ser el

director de la seva tesi doctoral sobre política monetària, estabilització econòmica i

expectatives racionals. El gener de 1985 va guanyar la plaça de professor titular del

mateix Departament, que va haver d’abandonar temporalment en serveis especials

l’octubre següent, en ser nomenat director general d’Indústria de la Generalitat de

Catalunya. Posteriorment ocuparia la presidència de l’empresa Ercros. Es va reincorporar

el 1988 com a professor associat del Departament de Teoria Econòmica. Hi va donar

classes, sobretot de segon cicle o de doctorat, fins que va ser nomenat ministre

d’Indústria i Energia el 1996.

No hem de menystenir lesteories que no s’adaptin a larealitat, segurament hemd’enriquir el que entenem perracionalitat

Al Bar de la Facultatamb el degà JoanTugores(Foto Josep M. Rué)

La UB i la Universitat deSarajevo tenen firmat unacord d’agermanament

des de l’abril de 1994, quan elrector de la universitat bosnianaFaruk Seleskovic va fer unavisita a Barcelona. La iniciativaha servit per canalitzar diversesaccions de solidaritat. Un delsresultats ha estat iniciarintercanvis de professors per talque docents de la universitat deSarajevo puguin fer estades a laUB i contrarrestar els efectes dela situació d’aïllamentprovocada pel conflicte bèl·lic ila situació de postguerra.D’altra banda, la UB lidera lacooperació amb Sarajevo dinsl’àmbit de les ciències socials

que es fa des de la Conferènciade Rectors Europeus (CRE). Elprofessor de Dret Constitucionali Ciència Política Pere Vilanovacoordina aquestes activitats dinsla CRE. Pere Vilanova té unallarga experiència a Bòsnia i vaser consultor de la UnióEuropea a les eleccions que esvan fer en aquest país balcànicel setembre de l’any passat.També van intervenir-hi com aobservadors enviats perl’Ajuntament de Barcelona elsprofessors de Dret Internacionalde la UB Jordi Solé Tura,Helena Torroja i Andreu Olesti,a més de Mònica Margarit, capde l’Oficina de RelacionsInternacionals de la UB.

Els observadors Mònica Margarit i Jordi SoléTura conversen amb el general Carvajal de laIFOR (Implementation Force de les NacionsUnides) a la zona de Mostar

Agermanats ambSarajevoBò

snia

Càte

dra

Intercanvi de professors per compensar les conseqüències de laguerra i presència d’observadors

La Càtedra Lluís Companys

sobre drets humans

Ranko Bugarski, lingüista nascut a l’antiga Iugoslàvia, va pronunciar el

novembre a l’Aula Magna de l’Edifici Central la conferència “Diversitat

lingüística i nacionalisme a Iugoslàvia”, que significava la represa

d’activitats de la Càtedra Lluís Companys. Jordi Casassas, catedràtic d’Història

Contemporània, és el nou director de la càtedra, creada el 1990 amb l’objectiu

d’aprofundir en temes com ara la convivència i l’estructuració de la societat, tot

fent un èmfasi especial en els Drets Humans. El professor Casassas explica que en

el nou període la càtedra serà una plataforma de contacte entre la universitat i altres

institucions i en aquest sentit treballarà conjuntament amb la Fundació Jaume

Bofill. Igualment es preveuen col·laboracions amb l’Organització Internacional del

Treball i diverses associacions d’estudiants. Per iniciar aquesta nova etapa, els

responsables de la càtedra van triar un tema tan actual com el nacionalisme a

l’antiga Iugoslàvia. Ranko Bugarski és professor a la Universitat de Belgrad des de

1980. Entre els camps on s’ha especialitzat figura la sociolingüística.

Logotip de la Càtedra Lluís Companys

23

El mes de febrer elsprofessors Jaume Calvet iJoan Manuel Vilaplana del

Departament de GeologiaDinàmica van tornar de la baseJoan Carles I de l’illa deLivingstone (PenínsulaAntàrtica), on havien continuat

les recerques científiques que laUB fa a l’Antàrtida des del 1989.

Dins del mateix programa, el

gener va finalitzar la campanya

que geòlegs d’aquesta universitat

han dut a terme a bord del vaixell

oceanogràfic Hespèrides. Dirigits

pel professor de geologia marina

Miquel Canals, han fet un estudi

del fons marí del mar de

Bellinghausen septentrional,

situat a l’extrem sud-occidental

de l’oceà Pacífic. La campanya,

en col·laboració amb

investigadors de l’Institut de

Ciències del Mar i de les

universitats de Vigo i Gant

(Bèlgica), ha permès obtenir

mostres de roques dels volcans

submarins de la Conca de

Bransfield, cartografiats el 1993.

Entre les mostres de roca

estudiades destaquen els ice

rafted debris, fragments de

diferent procedència transportats

pels icebergs fins a ser alliberats

al fons de l’oceà. Les anàlisis

permetran conèixer la gènesi i

l’edat dels esmentats volcans

submarins i aportaran més dades

sobre la història geològica de la

conca de Brandsfield i de les

comunitats bentòniques

associades als diferents volcans

de la zona.

A la base Joan Carles I de l’illa

de Livingston i a bord del

vaixell oceanogràficHespèrides

Vuit anys de recerques a l’Antàrtida

dels investigadors en geologia

Incursió d’investigadors entrellengües de glaç, amb el vaixellHespèrides

24

físi

ca

El professor de física

fonamental Javier Tejada

ha fet una important

descoberta d’un nou efecte dins

l’àmbit de la física de l’estat

sòlid, que es va publicar a la

revista Scienceel novembre

passat amb repercussió

internacional. Ha provat en el

laboratori l’efecte túnel

ressonant, una propietat del

complex món de la mecànica

quàntica. La línia de recerca de

l’equip de Tejada presenta, entre

les seves possibles aplicacions,

el desenvolupament del futur

ordinador quàntic, més potent i

ràpid que els actuals i d’unes

dimensions menors. Per aquest

motiu, diverses multinacionals

estan manifestant un interès

elevat en les recerques sobre

nous materials que han de fer

possible l’aparell.

La descoberta, feta en

col·laboració amb investigadors

de la Universitat City of New

York i de l’empresa Xerox, obre

una nova via en el camp dels

materials magnètics. L’equip de

Tejada ha descobert que el canvi

d’orientació de l’spinnomés es

produiria en direccions

determinades i quan existís

sintonia quàntica (és a dir, quan

l’estat inicial i final estiguessin al mateix nivell

d’energia) sense cap mena de despesa energètica.

Entre els reconeixements que ha rebut Tejada pels

seus treballs figura la investidura com a doctor

honoris causaper la Universitat City of New York

el juny de l’any passat. L’equip de Tejada ha rebut

en estades de treball el

director d’investigació

de Xerox Corporation a

Rochester (Estats Units)

Ronald Ziolo i el

científic nord-americà d’origen rus Eugeni

Txudnovski, considerat un dels físics més

rellevants en el camp del magnetisme, que enguany

fa la seva tercera estada gràcies a una plaça de

professor visitant investigador concedida per la

Comissió de Política Científica de la UB.

Javier Tejada (a la dreta) ambEugeni Txudnovski al Departamentde Física Fonamental de la UB(Foto Josep M. Rué)

Descobertes en el camí del futur ordinador

quàntic

Diverses multinacionals estaninteressades en les recerquessobre nous materials

25

Les persones, els edificis i lesvicissituds socials que han marcatl’evolució d’aquest centre de la UB

han estat recollits en el llibre Història de laFacultat de Medicina de Barcelona, 1843-1985, escrit pel professor Jacint Corbella ieditat per la Fundació Uriach. Va serpresentat el novembre a la mateixa Facultatper l’autor i pel periodista Lluís Permanyer.Jacint Corbella, catedràtic de toxicologia,treballa des de fa més de trenta anys enhistòria de la medicina. El llibre tractatemes tan diversos com l’estada del Premi

Passa revista a les activitatsdel segle passat a l’edifici delcarrer del Carme i a lesactuals a l’inaugurat el 1906

La UB guanya la regata universitària

enfront de la UPC

regatahistòria

La UB va guanyar el 15 de desembre lasisena edició de la regata anual quedisputa contra la Universitat Politècnica

de Catalunya en aigües del port de Barcelona ique s’inspira en la tradicional competició derem universitària entre els equips d’Oxford iCambridge. Amb aquesta victòria, la UBaconsegueix la primera copa de la competició,que s’obté després de vèncer tres anys

consecutius, o guanyant cincedicions no seguides. Els dosequips estaven compostos pervuit remers amb timoner. Laprova va constar de tres sèriesde 500 metres cadascuna, va ser

molt disputada i va guanyar la UB per escassadiferència en la primera i la tercera sèrie.Juntament amb aquesta competició, es vaorganitzar per primera vegada la regata entreequips femenins de quatre remeres, modalitat enla qual va guanyar la UPC. Es pretén que laprova femenina tingui continuïtat en els propersanys .

L’equip guanyador de la UB (Foto Josep M. Rué)

Segueix la tradició de la competició entre elsestudiants d’Oxford iCambridge

Jacint Corbella escriu la històriade la Facultat de Medicina

El professor Jacint Corbella (Foto Arxiu)

Nobel Ramón y Cajal a la Facultat o ladiferència entre els estudis impartits abans idesprés de la Guerra Civil. S’estructura endues grans parts, que corresponen als dosedificis, el del carrer del Carme (anys 1843 a1906) i l’actual del carrer Casanova (a partirdel 1906). També diferencia períodes méscurts, definits per canvis en l’organitzaciódels estudis, per l’aparició de novesgeneracions de professors o peresdeveniments polítics com ara la GuerraCivil, que va provocar l’exili de tot un seguitde professors. S’hi troben testimonis gràficsde diferents èpoques, com ara del fisiòlegAugust Pi Sunyer, o una escena del 1906amb el trasllat des de l’edifici del carrer delCarme a les noves instal·lacions del carrerCasanova.

26

cont

inua

da

La ministra d’Educació i Cultura,

Esperanza Aguirre, va obrir el

present curs acadèmic de

Formació Continuada-Les Heures amb

una intervenció durant la qual va

qualificar de modèlica l’experiència

d’aquest centre.

“Em satisfà especialment ser present

avui amb vostès –va manifestar la

ministra– sobretot perquè d’aquesta

manera he pogut conèixer personalment

una institució que em sembla en molts

aspectes modèlica. En efecte, les

activitats de Formació de la Fundació

Bosch i Gimpera constitueixen en si l’exemple de

l’encert en la concepció i la posada en pràctica de

les activitats de connexió entre la universitat i les

empreses. La Universitat de Barcelona ha

aconseguit engegar i consolidar un projecte

academicoempresarial que posa de manifest que

l’objectiu de l’excel·lència no és utòpic”.

En aquest moment, Formació Continuada-Les

Heures duu a terme una forta expansió de la seva

activitat i programa 35.000 hores lectives per al

curs 1996-97, amb un pressupost d’activitat de

1.300 milions de pessetes.

Es troba al Palau de les

Heures, dintre del recinte del

Campus Vall d’Hebron,

L’edifici històric, cedit per la

Diputació de Barcelona, va

ser rehabilitat per la UB i inaugurat el 1993 pel rei

Joan Carles i la reina Sofia. D’altra banda, el

centre organitzarà el juliol vinent la cinquena

edició de l’European

Summer School de Formació

Continuada, escollida com a

projecte pilot del Fons Social

de la Unió Europea pel

caràcter únic de cooperació

universitària, que l’any

passat va tenir, al Palau de

les Heures, 30 cursos

impartits per universitats

d’arreu d’Europa i Amèrica i

700 alumnes.

La ministrad’Educació

troba modèlica l’experiència deFormació Continuada-Les Heures

Forta expansió en poc temps del centre pioner en cursos universitarisde posada al dia dels coneixements

El Comissionatd’Universitats iRecerca de laGeneralitat, JoanAlbaigés, amb laministra EsperanzaAguirre, el consellerd’Ensenyament de laGeneralitat, XavierHernández, eldirector de laFundació Bosch iGimpera, FrancescSantacana, i elvicerector de Recerca,Màrius Rubiralta(Foto Josep M. Rué)

27

magisteri

L’Escola Universitària de

Formació del Professorat

d’EGB celebra enguany

el 150è aniversari amb un seguit

d’actes des del mes de gener fins

a l’acabament del curs.

Els estudis de magisteri es van

iniciar a Barcelona l’any 1846

amb el nom de Escuela Normal

de Maestrosen un pis situat al

barri de la Bonanova. Més tard

es van traslladar al carrer Conde

del Asalto, fins a final de segle, i

després a la Rambla. L’any 1964

es va inaugurar l’edifici del

carrer Melcior de Palau a Sants,

on els estudis de magisteri van

obtenir el rang universitari l’any

1971 i van passar a formar part

de les titulacions ofertes per la

UB. Des del 1996 l’Escola

Universitària de Formació del

Professorat està situada al

Campus Vall d’Hebron.

Un cicle de conferències

abordarà diversos aspectes de la

història del magisteri a

Catalunya. S’atorgarà un premi

d’experiències didàctiques a

professors que han obtingut el

títol a l’Escola i que es trobin

ensenyant en l’actualitat. Se

celebrarà una exposició de

pintura al claustre de l’Edifici de

Llevant del Campus Vall

d’Hebron feta per professors de

l’Escola i una mostra d’escultura

a l’aire lliure repartida per tot el

Campus, obra del catedràtic del

Departament de Didàctica de

l’Expressió Visual i Plàstica

Manuel Clemente Ochoa. També

està prevista la

publicació d’una

sèrie d’obres de

tipus històric i

commemoratiu.

El professor de

Didàctica i

Organització

Escolar Ferran

Candela coordina

un volum titulat

Records i

vivències, que

apareixerà per

Sant Jordi, en què

diversos exalumnes escriuen

sobre la seva experiència

estudiantil. Paral·lelament, s’està

treballant en un llibre d’història

del centre que apareixerà el mes

de maig, coordinat per la

professora de Didàctica de les

Ciències Socials Maria Lluïsa

Gutiérrez i per l’historiador Jordi

Moners. Es farà un cicle de

concerts, una exposició de

materials didàctics antics i una

trobada d’exalumnes i

professorat de l’Escola. Tancaran

la commemoració unes jornades

sobre el professorat al segle XXI.

L’Escola de Formació del Professorat celebra el

150è aniversariCreada el segle

passat, va obtenir elrang universitari

l’any 1971 amb laincorporació

a la UB

El logotip del 150è aniversari

28

Nob

el

El 10 de desembre va fer 90

anys del lliurament del

Premi Nobel de Fisiologia

i Medicina a Santiago Ramón y

Cajal, l’únic professor de la UB

que ha rebut fins ara aquesta

distinció, només atorgada al llarg

de la història a un altre científic

espanyol, el professor Severo

Ochoa el 1959.

Santiago Ramón y Cajal havia

treballat de 1888 a 1892 a la

Facultat de Medicina d’aquesta

universitat com a catedràtic

d’histologia i anatomia

patològica, en un període

fructífer per a les recerques de

l’investigador aragonès.

El seu pas per la UB ha deixat

empremtes, com les dues sales

que porten el seu seu nom a

l’Edifici Central i a la Facultat de

Medicina, o l’interès de diversos

professors per la seva figura.

Mercè Durfort, catedràtica de la

Facultat de Biologia, ha recollit

documentació i testimonis gràfics

sobre Ramón y Cajal, dins una

tasca destinada a ampliar els fons

sobre història de la ciència.

També es va publicar el 1989 el

llibre Cajal i Barcelona, editat

per la Fundació Uriach i escrit

per Diego Ferrer, professor

d’histologia a la UB durant els

anys 30 i 40. Santiago Ramón y

Cajal va arribar a Barcelona amb

l’esperança d’obtenir els mitjans

que necessitava per a les seves

recerques. En el temps que va

passar a la UB, va fer grans

passes en els estudis sobre la

morfologia de la neurona i la

individualitat d’aquestes

cèl·lules, enfront de les teories

reticulars existents fins aleshores.

No obstant això, continuava

patint una manca de recursos i,

quan va tenir l’oportunitat, va

marxar a Madrid.

Fa 90 anys del Premi Nobel a Ramón y Cajal

L’antic professor de la UB va rebre la màximadistinció científica nomésatorgada a un altreinvestigador espanyol

Autoretrats fets per Ramony Cajal durant la seva estadaa la UB (Arxiu Mercè Durfort)

29

Erasmus

La UB és la universitat

catalana que rep més

alumnes dins el programa

Erasmus de la Unió Europea, que

ofereix una beca per fer l’últim

curs en qualsevol dels països

comunitaris. Va acollir-ne 770 el

curs passat, mentre que 625

estudiants de la nostra universitat

van marxar a altres centres

europeus en el marc d’aquest

programa, rebatejat com a

Sòcrates a partir del 1995. La

UB és seguida en volum

d’acollida d’estudiants Erasmus

per la Universitat Politècnica

amb 494, mentre que

l’Autònoma en va rebre 486 i la

Pompeu Fabra, 129. Entre 226

regions europees, Catalunya és la

setena més sol·licitada per

aquests estudiants i la primera

d’Espanya, sense que el català,

idioma de la majoria de les

classes, sigui cap inconvenient.

Només va ser precedida per les

regions de Londres, París, Roine-

Alps (França), Renània del Nord-

Westàfalia (Alemanya),

Yorkshire (Regne Unit) i Flandes

(Bèlgica). Pel que fa als

estudiants de la UB que han

marxat a altres universitats

europees amb una beca Erasmus,

el 25,6 % ho han fet al Regne

Unit, el 18,7 % a França, el 12,4 %

a Holanda, el 10,9 % a Itàlia i el

10,1 % a Alemanya. Els 770

estudiants arribats a la UB

signifiquen un lleuger augment

respecte als 740 del curs anterior.

Procedeixen majoritàriament

d’Itàlia (21,5 %), França (19 %),

Alemanya (16,7 %), el Regne

Unit (10,3 %) i Holanda

(10’3%). A més d’Erasmus, la

UB també participa en altres

acords d’intercanvi

amb països d’Europa

i d’altres continents,

com el programa

Intercampus amb

Amèrica Llatina. La nostra

universitat rep cada any aquests

estudiants amb un acte de

benvinguda i els dóna informació

sobre els serveis posats a la seva

disposició perquè es puguin

moure tant en l’àmbit acadèmic

com en el més general de la

ciutat i el país.

Primera universitat en estudiants europeus

Estudiants Erasmus en l’acte debenvinguda al Paranimf. Els becaris del programa Erasmus

mostren una elevada preferènciaper Catalunya i per la UB

31

biblioteca

Actualment es duu a terme

la remodelació de la

Biblioteca de la UB a

l’Edifi ci Central de la Plaça

Universitat, projecte en què

participa la Caixa de Catalunya

amb una important aportació de

patrocini. Ja s’han enllestit les

obres del dipòsit de llibres i ara

s’escometen els treballs al

vestíbul, que esdevindrà zona de

lectura. La remodelació del

dipòsit, amb sis plantes i 6,5

quilòmetres de prestatgeries, ha

dotat aquest espai de noves

instal·lacions i sistemes de

seguretat contra el foc. Els tres

primers nivells es destinen al

fons històric, mentre que els

superiors han esdevingut de

lliure accés als lectors. Les obres

de la biblioteca, dirigides per

l’arquitecte Josep Maria Botey,

tenen un pressupost total de 600

milions de pessetes. Aquesta

remodelació també implica

l’expansió de la biblioteca a

dependències ocupades fins ara

per la Facultat de Filologia al

voltant de la galeria del primer pis

del Pati de Lletres. Alhora, la

Facultat de Filologia s’està

ampliant amb el nou edifici en

construcció al solar de l’antic

cinema Central del carrer Aribau,

que connectarà amb el nou aulari

del xamfrà Gran Via-Aribau

inaugurat el 1994. La Biblioteca de

la UB és la segona d’Espanya

després de la Nacional de Madrid,

amb prop de 2 milions de volums i

38.000 títols de publicacions

periòdiques. Està descentralitzada

en 17 seccions a les diferents

facultats i campus, amb 6.000 llocs

de lectura.

Una aspecte clàssic de la biblioteca,ara en obres de remodelació (Foto Josep M. Rué)

La bibliotecade l’Edifici Central en obres de remodelació

32

La UB construirà al Raval, davant

del Centre de Cultura

Contemporània de la Casa de la

Caritat i del nou Museu d’Art

Contemporani de Barcelona, la futura

Facultat de Geografia i Història, que es

traslladarà des de la ubicació actual del

Campus Pedralbes. La incorporació

dels 7.000 estudiants d’aquesta Facultat

i totes les activitats associades a

l’entrellat de Ciutat Vella representarà

un potent impuls de revitalització

urbana, en el mateix eix cultural on es

troben la Biblioteca de Catalunya,

l’Institut d’Estudis Catalans, la Casa de

la Caritat i el MACBA, entre d’altres

institucions i empreses polaritzades en

aquesta zona de noves activitats.

L’edifici de la futura Facultat de

Geografia i Història ha estat projectat

per l’arquitecte Cristian Cirici. Té un

cost de construcció estimat de 3.300

milions de pessetes i una durada

programada de les obres de dos anys.

Estava previst començar-les el 1994,

però l’actual context pressupostari ha

obligat a retardar-les. Malgrat aquesta

situació, la UB ha manifestat la intenció

d’engegar la construcció de seguida que

pugui, recorrent a totes les vies

possibles de finançament. Les

possibilitats de la futura Facultat al

Raval s’han vist ampliades per

l’adquisició que la UB ha fet de l’edifici

limítrof de FECSA, que connectarà la

façana del carrer Montalegre amb la

posterior del carrer Ramalleres.

L’edifici de FECSA té 4.800 metres

quadrats construïts i la Facultat

projectada 15.000 metres quadrats sota

teulada, en cinc plantes.

El 1995 l’Ajuntament de Barcelona i la

UB van signar l’escriptura de dret de

superfície pel qual la universitat tindrà

durant 75 anys l’usdefruit del solar de

3.000 metres quadrats del davant de la

Casa de la Caritat per construir-hi la

nova Facultat. Aquest trasllat al centre

de la ciutat és necessari per poder

culminar el Parc Científic de Barcelona,

començat a construir al Campus

Pedralbes al voltant dels espais que han

de ser alliberats per la Facultat de

Geografia i Història.

La futura Facultat de Geografia i Història

dinamitzarà el Raval

MACBA

Casa de la Caritat

Casa de la Misericòrdia

Futura ubicació de la Facultatde Geografia i Història

Valdonzella

Mon

tale

gre

Ram

alle

res

Tallers

Croquis de situació del projecte

El Consell Social és l’òrgan departicipació de la societat en launiversitat. Té com a competències

supervisar l’economia i el rendiment delsserveis de la universitat, tot promovent lacol·laboració de la societat, per exemple enel seu finançament. Està integrat per 30 persones, de les qualstres cinquenes parts són designades perdiferents institucions (vegeu requadre) i duescinquenes parts procedeixen de la Junta deGovern de la universitat. El notari Josep M.Puig Salellas ocupa la presidència delConsell Social de la UB des del 1985 i ésavui un dels més veterans en aquest càrrec alconjunt de Catalunya i d’Espanya.L’experiència li ha permès conèixer molt deprop l’evolució de la universitat i participar-hi activament.

Com resumiria avui aquesta evolució?La universitat en general ha fet gransprogressos. Tinc contactes freqüents ambempresaris, amb polítics, amb ciutadans detota mena i m’adono que ja no es fancrítiques fàcils contra la universitat, ben alcontrari. L’autonomia universitàriareconeguda per la Llei de Reforma ha servitperquè la universitat s’hagi de gestionar ellamateixa i organitzar-se per assumir aquestaenorme responsabilitat, si tenim en compteque el pressupost ordinari de la UB ésenguany de 35.000 milions de pessetes.L’autonomia universitària no és un dretpreexistent, que cal reconèixer, sinó unaopció de la societat a través de la llei perquècreu que la universitat la gestionarà bé,perquè creu que ha de facilitar la gestió delservei públic que és l’ensenyament superior.Moltes coses s’han començat a debatre en elsi de la universitat i per tant a imaginar decanviar-les si és necessari. La universitats’adona que la societat comença a demanar-li comptes sobre l’aplicació dels recursosque hi destina i que això l’aboca a unapolítica de qualitat renovadora. Lacompetència de les universitats privades ésun altre factor a considerar, malgrat que almeu entendre acabaran tenint problemes definançament i demanant diners públics, queal final seran concedits a qui ho faci més bé.

Quina ha estat la principal aportaciódel Consell Social?La principal aportació durant aquests últimsdeu anys d’un Consell Social poc definit al’origen en la llei de creació ha estat trobarun encaix pacífic amb el conjunt de la vidade la UB, sempre a partir de la based’acompanyar-la activament sense pretendrepassar-li al davant. Val a dir que els partitspolítics i les institucions han designatpersones molt apropiades, que han mostratuna gran disponibilitat per ocupar aquestafeina. Ara és un organisme heterogeni pelque fa a la procedència dels membres, totevitant la politització. Tant el rector Josep M.Bricall com el rector Antoni Caparrós hanentès que el Consell Social pot ser útil per fercoses que hauria de fer la universitat, peròque li resultarien difícils pels interessosconsolidats que té tota gran organització. ElConsell Social ha pogut fer-les amb un to deneutralitat, amb un distanciament que facilitauna bona perspectiva.

Josep M. Puig Salellas: “La universitat s’adona que la

societatcomença a demanar-li comptes”

Com definiria el Pla de qualitat queha impulsat el Consell Social?Quan Pere Miró va començar a parlar-nosde política de qualitat no l’enteníem del tot.L’equip rectoral ha estat molt receptiu i elConsell de Qualitat que dirigeix l’aplicaciódel Pla de qualitat s’ha convertit en un altreexemple de col·laboració entre launiversitat, o més ben dit el seu equiprectoral, i el Consell Social. Possiblement lacopresidència del Consell de Qualitat entreel rector Caparrós i jo mateix n’és un cassimbòlic. De fet, la llei diu que el Consell Social s’had’ocupar de la qualitat dels serveis de launiversitat, però no tindria mitjans per fer-ho si la universitat no hi col·laborés. Es dónauna certa paradoxa jurídica, perquè elpresident del Consell Social ho és damuntdel rector, però els acords del Consell Socialhan de ser aplicats pel rector, en unafórmula molt interessant d’equilibri depoders i de política de consens per tal queels acords funcionin.

Josep M. Puig Salellas

(continua a la pàgina següent)

Membres del ConsellSocial

Nomenats pel govern de laGeneralitat• Josep M. Puig Salellas, president

• Rafael Foguet Ambrós. Conseller delegat de

Ferrer Internacional S.A.

• Francesc Gomà Musté.

Catedràtic jubilat de la UB.

• Juan José López Burniol. Notari

• Antoni Salamero Salas. Director general de

Programació Econòmica, Generalitat de

Catalunya.

Nomenats pel Parlament deCatalunya• Santiago Guillén Fernández. Director gerent de

l’Institut de Telemàtica Aplicada

• Antoni Vila Casas.

President del Grup Prodesfarma

• Francesc Raventós Torres. Conseller delegat de

Catalana d’Iniciatives S.A.

• Frederic-Pau Verrié Faget. Vicepresident de la

Junta de Museus de Catalunya

• Xavier Duran Escriba. Periodista científic

En representació de les organitzacions empresarials• Mercè Paniker Alemany. Empresària,

representant de PIMEC

• Salvador Piera Serra. Empresari. Foment de

Construccions i Contractes, representant de

Foment del Treball

En representació de lesorganitzacions sindicals detreballadors• Jaume Graells Veguin. Secretari FETE-UGT a

Catalunya, representant de la UGT.

• Ramon Plandiura Vilacis. Advocat, representant

de la Confederació Obrera Nacional de Catalunya

(CCOO).

En representació d’ens territorials• Joan Majó Cruzate. Consultor i assessor En

d’empreses i institucions.

En representació dels col·legisprofessionals• Josefina Cambra. Degana del Col·legi Oficial de

Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en

Ciències de Catalunya.

En representació de les cambres de comerç• Pedro Fontana García. President de Banca

Catalana i del Cercle d’Economia.

En representació de l’Institut d’Estudis Catalans• Jordi Carbonell i de Ballester. Membre de

l’Institut d’Estudis Catalans

Membres nats• Antoni Caparrós Benedito, rector

• Anna Roigé Boté, secretària general

• Josep Escolano Traver, gerent

Professors• Rafael Aracil Martí

• Enric I. Canela Campos

• Miquel Martínez Martín

• Joan Tugores Ques

Estudiants• Marc Llorens Boqué

• Mariano Ponce de los Reyes

• Cristina Casadesús Olucha

• Esther Blay Gil

En representació del Personald’Administració i Serveis• Joan Miquel Oliver

Secretari i Director del GabinetTècnic del Consell Social• Jordi Camós Grau

34

Josep M. Puig SalellasNascut a Girona el 1924, es va llicenciaren Dret a la UB, va ingressar en elnotariat el 1953 i va exercir a Barcelonaa partir del 1970. Va ser degà delCol·legi de Notaris de Catalunya de 1975a 1980 i és el president del ConsellSocial de la UB des del 1985. També haestat membre de la Comissió JurídicaAssessora de la Generalitat de Catalunya,de l’Institut d’Estudis Catalans, del’Acadèmia de Jurisprudència iLegislació de Catalunya, de l’Acadèmiade Ciències Econòmiques i Financeres,del Ple de la Cambra de Comerç deBarcelona i del Consolat de Mar. Hapublicat múltiples treballs sobre dretcivil (principalment dret de família i desuccessions), dret mercantil i dretconstitucional.

(ve de la pàgina anterior)

35

La Fundaciópotencia la relació

amb el sectorproductiu, amb unaàmplia experiència

acumulada

Aquesta fundació va ser creada

l’any 1983 per la UB amb el

nom del seu prestigiós rector

durant el ric període de la Segona

República, per potenciar les relacions

entre els professors universitaris i les

empreses o institucions. Dirigida per

l’economista Francesc Santacana des

del 1986, s’organitza en quatre grans

àrees de treball: transferència

tecnològica (de contractes de recerca

amb empreses i institucions), formació

continuada, participació en programes

europeus i gestió i administració de

projectes. El finançament

obtingut pels projectes

signats amb empreses i

institucions mitjançant la

Fundació, que al 1995 va

representar 2.435 milions de

facturació, va permetre

contractar personal

investigador per import de

545 milions (22 % del total

de despesa) i remunerar els

professors de la UB que

participen en els projectes

amb 255 milions. Al llarg de

1996 el volum de

contractació gestionat pel

Centre d’Innovació-les

Cúpules, l’àrea de

transferència de tecnologia

de la Fundació Bosch i

Gimpera, va assolir els 3.100

milions de pessetes, amb un

augment de 22 % respecte

l’any 1995, com a resultat de

la signatura de 468

contractes enfront dels 420

de 1995. Un any més el sector químico-

farmacèutic es convertia en el primer

client de la UB en contractes de recerca

i serveis, amb un 55 % del volum de la

contractació amb empreses privades.

Fundació Bosch i Gimpera:

al servei de les relacions universitat-empresa

transferència

El Palau de les Heures, seu delcentre de Formació Continuada de laFundació Bosch Gimpera (Foto Arxiu)

(continua a la pàgina següent)

Per distingir unaaportació rellevant que

hagi obtingut la màximaqualificació

El Claustre de Doctors de la UBanunciarà el 12 de desembre vinent elguanyador de la primera edició del

premi de tesis doctorals presentades enaquesta universitat, dotat amb 500.000pessetes per distingir una aportaciórellevant en el camp del coneixement humài el progrés de la ciència. S’hi han pogutpresentar fins el 30 abril de 1997 els autorsde tesis doctorals llegides durant el períodede gener de 1994 a desembre de 1995 quehaguessin obtingut la màxima qualificaciódel tribunal. El jurat el formaran el rector dela UB, el vicepresident i el secretari otresorer del Claustre de Doctors i quatre delsseus socis fundadors. El Claustre de Doctorsde la UB es va constituir el gener del 1996per prestigiar el títol de doctor d’aquestainstitució, difondre les experiències delsseus membres, facilitar la comunicació entre

ells i promoure’n la difusió social, a més de contribuir ala política de formació permanent i cooperar ambinstitucions, entitats, col·legis professionals iassociacions amb objectius similars. En poden sermembres els doctors per la UB o aquells altres que hitinguin una relació ordinària. Presideix el Claustre elrector Antoni Caparrós i n’és el vicepresident elprofessor Albert Biayna. Són també socis fundadorsd’aquesta institució la secretària general de la UB Anna

Convocat el primer Premi Claustre de

Doctors de tesis doctorals

tesi

s

El vicepresident del Claustrede Doctors, Albert Biayna

Roigé i els professors NúriaBorrell, Salvador Claramunt,Jesús González Merlo, ClaudiMans, Miquel Martínez, JaumeMascaró, Antoni Prevosti, JoanTugores i Joan Vilà-Valentí.

(ve de la pàgina anterior)

Segueixen en importància la tecnologia

de materials, el sector dels serveis

públics i l’agroalimentari. El 1996 va

transferir a la UB un total de 47

milions de pessetes en concepte de les

comissions generades pels projectes de

recerca aconseguits pels professors i

gestionats per la Fundació.

També s’encarrega dels tràmits

econòmics de les beques Erasmus que

es concedeixen als estudiants (que el

1995 van representar un volum total de

204 milions). Gestiona el programa

EUS (Empresa-Universitat-Societat) de

cooperació educativa, creat l’any 1987

gràcies a un conveni entre la UB i la

Fundació Cercle d’Economia, pel qual

alumnes de segon cicle de la Facultat

de Ciències Econòmiques i

Empresarials combinen la formació

acadèmica amb vuit mesos de

pràctiques a empreses o institucions

col·laboradores. En general, la

Fundació ha contribuït a incrementar

les relacions universitat-empresa,

reduint notablement l’espai entre

ambdós móns.

36

37

El fet que en el món d’avui tot

coneixement és transitori i que

cal augmentar el temps dedicat a

la formació postuniversitària va ser

subratllat pel president de la

Conferència de Rectors d’Europa i

exrector de la UB, Josep M. Bricall, en

la conferència inaugural del cicle sobre

la universitat actual i les seves

expectatives, organitzat a partir del mes

de gener a Madrid per la Fundació

Giner de los Ríos a la seu de la

Institución Libre de Enseñanza. Va

subratllar quatre aspectes en

transformació a les universitats d’avui.

Primer, la reestructuració dels estudis i

de la seva durada: “La mobilitat de tota

mena aconsella de no confiar en una

formació d’una vegada per sempre i

suggereix que sovint és bo combinar

una formació més breu per arribar al

grau acadèmic amb possibilitats de

completar els estudis mitjançant una

formació de postgrau no encaminada a

la recerca –com el doctorat– sinó a

proporcionar als estudiants uns mitjans

adients d’adaptació a noves fases de la

vida laboral o de la jubilació. El

panorama que s’obre és, doncs, d’una

gran complexitat i la nota dominant

sembla que serà la diversificació dels

estudis oferts pels nostres centres.

Moltes veus estan aconsellant que el

món de les empreses i dels

professionals prengui una participació

més decidida en el disseny i

l’organització d’una part d’aquests

cursos”. En segon lloc va exposar que

“el desenvolupament dels centres de

transferència de tecnologia, la connexió

amb l’activitat empresarial, la

utilització dels campus universitaris per

instal·lar laboratoris d’empreses,

l’elecció d’allò que ha de ser objecte de

recerca i la propietat dels resultats de la

recerca, són exemples diversos d’una

nova realitat que s’imposa a les nostres

universitats”. El tercer aspecte en

transformació es referia al

qüestionament dels òrgans de decisió de

les universitats i, el quart, a la necessitat

de col·laboració internacional entre

universitats, en especial a Europa.

La importància de laformació

postuniversitària

postuniversitària

Posa l’accent en quatreaspectes principals:reestructuració dels

estudis, col·laboracióamb les empreses, òrgansde decisió i col·laboració

internacional

El president de la Conferència deRectors d’Europa, Josep M. Bricall(Foto Arxiu)

llibr

eria

La llibreria cooperativa L’Economista, de la Facultat

d’Econòmiques, va celebrar el 20è aniversari el

novembre passat amb una conferència debat titulada

“Reflexions sobre la cooperació internacional al Tercer

Món”, moderada pel professor del Departament de Política

Econòmica i Estructura Econòmica Mundial Javier Martínez

Peinado. Aquesta llibreria va ser creada per professors i

alumnes de la Facultat d’Econòmiques l’any 1974, tot i que

no es va poder constituir legalment fins el 1976. Entre els

fundadors hi figuraven l’actual catedràtic de Política

Econòmica Anton Costas, l’actual ministre d’Indústria Josep

Piqué i l’exdegà de la Facultat Lluís Argemí, entre d’altres.

Els seus objectius són donar els màxims serveis a tots els

socis a preus baixos i promoure la lectura de llibres tant

d’economia com de literatura en general. Per això organitzen

sovint conferències, debats, exposicions i presentacions de

llibres. El professor Anton Costas, undels fundadors, a l’actual botiga (Foto Josep M. Rué)

Cooperativa l’Economista,ara que té vint anys

Va ser creada per professors ialumnes per facilitar i promourela lectura

UniversitatLaB

U

Agraïments Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de CatalunyaCol·legi de Metges de BarcelonaCol·legi de Psicòlegs de CatalunyaCol·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de CatalunyaCol·legi de Farmacèutics de BarcelonaCol·legi de Químics de CatalunyaCol·legi de Bibliotecaris-Documentalistes deCatalunyaInstitut d’Estudis CatalansParlament de CatalunyaAjuntament de Barcelona

Volem expressar el nostreagraïment a les entitats queens han manifestat el seusuport i entusiasme envers elprojecte que representa larevista La Universitat UBbrindant-nos la sevacol·laboració per tal de fer possible d’arribar a ungran nombre d’anticsalumnes de la UB: