(1.-Presentació i context. Identificació i catalogació de l’obra i Context històric)

(1.1.Títol.) Paisatge de L'Estaque(1.2.Autor.) Georges Braque (Argenteuil, (Argenteuil-sur- Seine, 1882 - París, 1963). (1.3.Localització cronològica) 1908 (1.4. Material i tècnica ) Oli.(1.5. Suport.) Tela.(1.6. Mides .) 81 cm x 65 cm.(1.7.Ubicació) (actual) Kuntsmuseum, BERNA. (1.8.Estil) cubisme analític.(1.9.Funció.) Estètica.

88.PAISATGE DE L'ESTAQUE.BRAQUE.CUBISME .

Georges Braque (1892-1963)Pintor i escultor rellevant del segle XX francès que, juntament amb Picasso, desenvolupà el cubisme. Va créixer a Le Havre i estudià a l’Escola de Belles Arts d’aquesta ciutat. Va treballar com a decorador, però mai deixà de pintar. Començà com a impressionista, però aviat adoptaria el fauvisme. Fou influenciat per Gauguin i per l’exposició del Saló de Tardor de 1905.

Obres fauvistes de Braque, exhibides el 1907, amb èxit, al Saló dels Independents de París. També començà a rebre una gran influència de Cézanne.

Obres del mateix autor o època: Teulades de París (1911) (Picasso: Fàbrica a Horta d'Ebre (1909)

88.PAISATGE DE L'ESTAQUE.BRAQUE.CUBISME .

La seva època és la de les avantguardes: el progrés científicotècnic està ampliant la visió del món de l’ésser humà, i s’està ocupant no només de la realitat física (recordi’s la teoria restringida de la relativitat, d’Einstein, de 1905) També s’amplia la mateixa psique humana (Freud) i fins i tot la música obre camins nous (Stravinsky, Shönberg).

La nova actitud, alhora capitalista i científica, fa, seguint la frase de Marx, que tot el que és sólid es desintegri en l’aire.

(1.10. Contex històric i biografia )

Braque va ser malferit durant la guerra, i quan continuà la seva carrera artística el 1917, es va apartar de la ruda abstracció del cubisme. Treballant tot sol, desenvolupà un estil més personal, caracteritzat per superfícies texturitzades i de colors brillants, i —tot seguint el seu trasllat a la costa de Normandia - la reaparició de la figura humana. Va pintar moltes natures mortes durant aquest temps, mantenint l'èmfasi en l'estructura. Durant la seva recuperació va fer una gran amistat amb l'artista cubista Juan Gris.El 1947 coneix Nicolàs Staël i mantenen una relació d'amistat.Va continuar treballant durant la resta de la seva vida, produint una quantitat considerable de pintures, gràfica, i escultures, totes de gran qualitat contemplativa. Va morir el 31 d‘agost de 1963 a París.

1942.Peix negre

1944. Billard

(1.10. Contex històric i biografia )

Georges Braque va ser, amb Picasso, l'artista cubista més destacat. Després d'uns inicis propers al Fauvisme, el 1907 la seva obra va derivar cap a una geometrització més gran, a causa principalment de la impressió que li va causar l'exposició pòstuma de Paul Cézanne i a la relació que va iniciar amb Picasso. Junts van experimentar amb la tècnica del collage i van mostrar obres molts semblants, tant des d'un punt de vista temàtic com formal.

(1.10. Contex històric i biografia )

Després de la Primera Guerra Mundial, Braque es va allunyar de Picasso i va mostrar un estil més personal caracteritzat per l'ús de colors brillants i de la línia corba per sobre de la recta.

També va experimentar amb diferents textures com sorra i pintura .El seu prestigi el va portar a ser el primer artista que , en vida, va exposar al Louvre.

(1.10. Contex històric i biografia )

Un paisatge del poble de l’Estaque, prop de Marsella, amb un bosc mediterrani i un camí que entra al poble., introdueix l'espectador en una naturalesa estranya : s'entremesclen de forma esglaonada diferents cases i arbres.  Braque, influït per una mostra antològica de Cézanne, començà a pintar durant un estiu a l'Estaque, descomponent la realitat per tornar-la a compondre des d'un punt de vista que contenia diverses visions d'un mateix element.(cubisme)

2.-Anàlisi elements formals i compositius./ Anàlisi estructural.)(2.1. Iconografía) (tema)

Paisatge del poble de l’Estaque) per Cezanne

Manca font lluminosa externa

Els objectes irradien la seva pròpia llum

Conserva cert efecte de profunditat.

No a la perspectiva tradicional

L'espai se suggereix amb una trama de plans perpendiculars

Composició

Quadre tancat en si mateix, no té horitzó

Format per un conjunt d’objectes, disposats ordenadament

(2.3. Línies compositives-Composició )

L’estructura arquitectònica reduïda a prismes rectangulars

Ombrejat per plasmar el volum, donant als objectes aparença plana i alhora tridimensional

“No n’hi ha prou de fer veure el que s’ha pintat; s’ha de fer tocar” (Braque)

Cada objecte desplegat necessita un desplaçament, per tant una seqüència temporal.

Barreja de formes i fons.

Cases, elements de la natura... reduïts a figures polièdriques (quadrats, rectangles, prismes, trapezis...)

Volums com el cristall de quars, superposats però conservant l’autonomia

Anàlisi formal: Elements plàstics

Important línia i color definidores de les qualitats permanents dels objectes

Clarobscur pràcticament desaparegut

Paleta apagada: blau verdós predomina, accentuant la irrealitat

Marrons i tons càlids a la part de baix.

Tons més freds a la part de dalt

Traç gruixut contorns objectes

Petites pinzellades: fan vibrar la superfície

L’austeritat dels colors vol centrar l’atenció en la puresa de les formes. Aquesta estructura les formes del paisatge en cossos geomètrics

(2.4.Recursos tècnics.-Elements plàstics: perspectiva, volum i profunditat, color, línia, dibuix , llum, ritme, ..,)

Guillaume Apollinaire crític, poeta, col·leccionista i promotor de les avantguardes

P. Picasso Les demoselles d’Avignon 1907

G. Braque Paisatges de

l’Estaque 1907

Naixement del Cubisme Personalitats destacades del moviment

Henry Khanweiler galerista i negociant que tingué l'astúcia, arriscada, d’adquirir les obres, de Braque i Picasso, a mesura que s'anaven realitzant

Picasso. Retrat de Henry Khanweiler. 1910

Paul Cézanne L'any 1907 es celebra una gran exposició retrospectiva de l'obra d’aquest artista i causà un gran impacte en els ambients artístics i en Braque

Estil

(2.6.Elements propis de l’estil.)

Picasso el pintà l’any 1907 i representa una escena del bordell del carrer d'Avinyó. Per alguns suposa el naixement del cubisme Abandonà tots els convencionalismes pictòrics: el modelat, la profunditat i l’espai i les figures s’aplanen, fonent-se.

Els rostres sintetitzen la visió frontal i lateral.El punt de vista ja no és únic i immòbil, com a la pintura tradicional, sinó que els punts de vista es multipliquen.

Com Picasso Braque Assumia la idea defensada per Cézanne: "cal tractar la naturalesa a través del cilindre, de l'esfera i del con".

Les demoiselles d'Avignon

(2.6.Elements propis de l’estil.)

Els quadres de Braque del període 1908–1913 començaren a reflectir el seu nou interès per la geometria i la perspectiva simultània. Va realitzar un estudi intens dels efectes de la llum i la perspectiva i els mitjans tècnics que els pintors usaven per representar aquests efectes, posant en qüestió les convencions artístiques establertes. En els seus paisatges de pobles, per exemple, Braque reduïa sovint una estructura arquitectònica a una forma geomètrica aproximada a un cub, tot i fent les ombres de forma que semblés alhora plana i tridimensional. D'aquesta manera Braque atreia l'atenció a la essència de la il·lusió òptica i la representació artística.A principis de 1909, Braque començà a treballar al costat de Pablo Picasso que havia estat desenvolupant una aproximació similar a la pintura. Ambdós artistes produïren obres de colors neutralitzats i patrons complexos de formes planes, anomenades avui com Cubisme analític. El 1912, començaren a experimentar amb el collage. La seva producció en col·laboració continuà fins al 1914 quan Braque s'allistà a l'exèrcit francès, deixant París per lluitar en la Primera Guerra Mundial.

Natura morta (1909) Picasso

Fàbrica d'Horta d'Ebre (1909) Picasso

(2.6.Elements propis de l’estil.)

Braque presentà al "Salon d'Automne de 1908" els paisatges pintats a L'Estaque, el jurat les rebutjà tot i que Henri Matisse, considerat l'iniciador del moviment "fauve", pertanyia a aquest jurat.

El crític d'art Louis de Vauxcelles, el 14 de novembre de 1908 en la revista «Gil Blas», les descrigué com des bizarreries cubiques (unes coses estranyes de forma cúbica) i donà així nom al que seria el moviment "cubista".

El quadre que ens ocupa pertany per tant al cubisme analític, i es una de les moltes obres de recerca experimental de Braque en els nous caminis pictòrics iniciats per aquest moviment.

Braque hagué d'exposar els seus paisatges a la galeria del marxant Henry Khanweiler.

(2.6.Elements propis de l’estil.)Henri Matisse

Camí prop de l’Estaque (1908) Braque

Viaducte de l’Estaque (1908) Braque

Precubisme Cubisme cezannià

(1907- 1909) És caracteritza per la tendència a les construccions simplificades i

geomètriques

Al setembre de 1907 Braque s’està una temporada a l’Estaque (localitat pròxima a Marsella). Les obres d’aquesta moment s’allunya de la brillantor cromàtica fauve i anuncia una nova concepció espacial fonamentada en Cézanne.

Cases de l’Estaque (1908) Braque

Retrat d’Ambroise Vollard (1910) Picasso

Noia amb Mandolina (1910) Picasso

Dona amb guitarra (1911) Picasso

Cubisme analític (1910-1912)

l’objecte s’analitza i es desfà i el color es redueix, s’apaga i s’utilitza

la gamma de grisos, ocres i verdosos

Cubisme hermètic (1911-1912)

Es la fase més difícil del cubisme, els colors es limiten a la gamma de torrats, grisos i

negres, i els objectes s'han fragmentat tant que gairebé

queden destruïts

Els personatges retratats es descomponen en fragments i es relacionen amb el fons per superposició i transparència

Ampolla i peixos (1910) Georges Braque

Home amb violí (1912) Georges Braque

Cubisme analític (hermètic)

(1910-1912) El portuguès 1912. Georges Braque

Natura morta amb reixa de cadira (1912) Picasso

El collage s’aplica a partir de 1911 i és una de les aportacions més importants del cubisme

Violí i pipa "Le Quotidien"

(1913) Georges Braque

Diari, ampolla i paquet de tabac (1914) Georges Braque

Guitarra (1913) Picasso

Cubisme sintètic (1913-1914)

El pintor substituïa els petits fragments per plans més

amplis i la gamma de colors es fa més rica

No analitzen tant l’objecte, sinó que trien el més

significatiu de cadascun

1912. Natura morta i Bach 1913. Guitarra

1925.Fruit on tablecloth

1929. Natura morta

1939. Artista i model

1939. Estudi

1949. Estudi V

1956. Ocells del Louvre

1957. Ocell de foc

El cubisme és un corrent que s’allunyà molt de la pintura clàssica, presentant la realitat no com ho faria un mirall, sinó com el pintor sabia que era aquesta. Aquesta aportació influí considerablement en les generacions posteriors. Per tant la funció d’aquesta obra i altres semblants va ser obrir el camí cap a noves formes d’experimentació i de treball pictòric.

A Braque es deuen alguns descobriments fonamentals de l’art contemporani:

-El plantejament del problema pictòric en termes d’espai.-Els pigments barrejats amb sorra.-Les imitacions de fusta i marbre.-La inserció al quadre de tipus d’impremta, lletres, nombres i signes.

(3.-Comentari de l’obra./Interpretació:significat de l’obra.) (3.1.Relació entre la forma i la funció )

La tècnica del papier collé, que també utilitzà, i que donà lloc als collages, la va agafar d’una obra de Picasso.

Per un altre costat ja quedà clar que la natura és una cosa, i l’expressió artística una altra de diferent.

L’art ja no tracta de reflectir la realitat des del punt de vista naturalista, sinó altres coses, diferents segons cada artista i corrent en particular.

(3.-Comentari de l’obra./Interpretació:significat de l’obra.) (3.1.Relació entre la forma i la funció )

http://www.edu365.cat/batxillerat/art/cubisme/el_cubisme.htm

L’Exposició antològica de Cézanne del 1907 impressionà a Braque tant com per fer-li canviar el seu concepte sobre la pintura.

Es fascinà per la geometria dels postimpressionistes, i començà a pintar paisatges a la seva casa de l’Estaque.

També influí en el naixement del cubisme el coneixement de l’art primitiu africà que arribava a Europa a principis del segle XX.

(3.2.Iconologia:explicació del tema i dels seus significats aparents i simbòlics.) Interpretació.

http://www.edu365.cat/batxillerat/art/cubisme/el_cubisme.htm

“A partir de l'any 1909 P. Picasso i G. Braque decidiren treballar plegats i compartir experiments i troballes. Els preocupava més arribar a un nou llenguatge pictòric que no pas el valor estètic dels seus quadres, i això els portà a centrar-se en motius banals del seu entorn quotidià: bodegons amb ampolles, gerres, diaris o instruments musicals i retrats d'amics i coneguts.

El seu objectiu era desenvolupar un mètode pictòric essencialment realista, que prescindís de la descripció naturalista dels detalls per cercar l'estructura bàsica dels objectes en l'espai.” La proposta cubista implica oferir a l'espectador una composició d'imatges de diferents punts de vista de l'objecte.

(3.2.Iconologia:explicació del tema i dels seus significats aparents i simbòlics.) Interpretació.

(3.3.Relació de l’obra amb l’època…)

En una època de grans canvis en diversos camps -en medicina, en psicologia (Sigmund Freud), en física (Albert Einstein), en música (lgor Stravinsky) ... -, el món havia deixat de ser un concepte estàtic i havia esdevingut un concepte dinàmic que podia transformar se.

El cubisme va »dinamitar» la base del món artístic. És interessant assenyalar que als inicis del cubisme, la temàtica paisatgística va ser un camp d'experimentació formal excel·lent tant en Picasso com en Braque, els resultats del qual es van fer visibles a partir del 1911 en les seves famoses natures mortes.

(3.4.Transcendència de l’obra )

L’obra cubista en base als paisatges que Braque va pintar entre el 1907 i el 1914, va significar un punt de partida important per a molts altres artistes com Juan gris, Robert Delaunay o Fernand Léger.  És evident, també, la influència recíproca que es va produir durant aquests anys entre l'obra de Braque i Picasso, a causa de l'estret contacte que hi havia entre ambdós artistes. Així l’obra de Braque és transcendental perquè inaugura, juntament amb Picasso, la investigació cubista,   Fernand Léger.

Robert Delaunay

Tauler de dames i cartes (1915)

Fantômas (1915)

Ampolla d'Anís el Mono

(1914)

Juan Gris Juan José Victoriano González

És un altre pintor cubista del moment