1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM

HMC 1 BAT.

Antic Règim:És el sistema polític, econòmic i social de l’Edat Moderna (segles XVI, XVII i

XVIII).

Política, economia, societat

Quan estudiem un tema d’història el dividim en tres apartats importants:

1. Política: forma de govern, lleis, estructura del poder...

2. Economia: sistema econòmic, sectors econòmics, com viu la gent, en quin tipus de feines treballa, com es distribueix la riquesa...

3. Societat: com es classifiquen les persones, les classes socials, els grups socials, el moviment obrer, la cultura, la família, els costums, les formes de viure, ...

La demografia

• És la ciència que estudia la població.• Ajuda a analitzar una societat, un poble,

un país, un continent...• Utilitza piràmides de població, gràfiques,

estadístiques... Relacionades amb la natalitat, la mortalitat, les migracions, l’envelliment, la fecunditat...

Segle XVIII : Europa (context)

Època de transició entre l’Antic Règim i les revolucions liberals

• Pensament il·lustrat.• Burgesia emergent que volia un canvi social i polític

• Despotisme il·lustrat:sistema polític de finals del segle XVIII a alguns països. “Tot per al poble però sense el poble”.

• 1789 Revolució Francesa: inici de les revolucions burgeses per implantar el liberalisme.

Despotisme il·lustrat :“Tot per al poble però sense el poble”

• Sistema polític• Aplicació d’un programa de reformes des del

poder absolut• Cronologia: Segona meitat del segle XVIII a

alguns països d’Europa.• Monarques il·lustrats: Josep II i M. Teresa

d’Àustria i Caterina II de Rússia. Carles III d’Espanya.

ANTIC RÈGIM

POLÍTICA ECONOMIA SOCIETAT DEMOGRAFIA

Monarquiesautoritàries

ABSOLUTISME

AGRÀRIA ISENYORIAL

Mercantilisme

ESTAMENTAL:Privilegiats i

No privilegiats

ALTA NATALITAT I MORTALITAT.

POC CREIXEMENTDE LA POBLACIÓ

Segle XVIII Període de transició entre l’Antic Règim i el món contemporani.

• Vell Nou• Món aristocràtic Món burgès• Feudalisme Capitalisme

1. Una economia agrícola i senyorial

Règim senyorial (definició)

• El Règim Senyorial és una institució, pròpia de l’Edat Mitjana i Moderna,

que predomina a la major part d’Europa. Es tracta d’una donació

hereditària de terres i vassalls, inclosa la jurisdicció, donada pels reis o

monarques a nobles o clergues com a pagament per serveis prestats o

recompensa a mèrits adquirits.

• A la fi de l'Antic Règim, el Règim Senyorial era molt diferent segons la

zona d'Europa: a Anglaterra o els Països Baixos, estava molt debilitat i la

majoria dels pagesos eren lliures; a l'Europa mediterrània, els drets

senyorials eren vigents, però els pagesos eren lliures; a l'Europa central i

oriental continuava plenament vigent la servitud.

1.1 La propietat de la terra

• Predomini del règim senyorial ( terres vinculades a un títol nobiliari, a l’Església, a un municipi o a la corona, que no es podien vendre ).

• Propietat privada (que es pot comprar i vendre ) gairebé inexistent: alou.

Senyoria territorial

Reserva senyorial Masos

Terres explotades directamentpel senyor

Parcel·les de terra cedides a homes

Lliures o serfs

1.2 Els drets senyorials

• Eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del seu domini sobre la terra.

Règim Senyorial

Drets Senyorials Drets jurisdiccionals

Conjunt de rendes iPrestacions que rebienels senyors pel fet de

tenir el domini sobre la terra.

Drets de caràcter públic que tenien els senyors de

les terres

Obligació del pagès de:Treballar la terra de la Reserva senyorial

Lliurar una part de la collita al senyorPagar taxes per utilitzar els monopolis

senyorials (molí, ferreria...)Pagat taxes per utilitzar els boscos i rius

Imposar justíciaCobrar impostos

Encunyar monedaFuncions militars

El delme

• Era un impost que s’havia

de pagar a l’església.

• Consistia en l’obligació del

pagès de pagar una

desena part de la seva

collita a l’església, per

assegurar el manteniment

del clero i del culte.

Tributs estatals

• Talla, capitació, gabella: eren impostos que s’havien de pagar a l’estat.

• Només pagaven els no privilegiats (pagesos, comerciants, artesans...)

• La gabella significa tant el monopoli de l'estat de certs productes de primera necessitat com un impost directe que cobrava l'estat : Sal, vi, oli, blat o bens exportats… durant l'antic règim.

• La talla:un impost directe a pagar per cadascuna de les famílies plebees del regne (els nobles i l'Església n'estaven exempts).

• La capitació: instituïda per Lluís XIV el 1695, que afectava tot súbdits, nobles i eclesiàstics inclosos, tot i així se'n podia comprar l'exempció

1.3 Agricultura i ramaderia: una producció insuficient

• Agricultura de baixa productivitat i poc tecnificada (tradicional)

• Agricultura de subsistència (autoconsum)• No especialitzada• Poc comerç (no hi ha excedents)• Mercats locals i fires• Dos tipus d’explotació: camps oberts (openfield) amb

cereals i guaret • Terres comunals (boscos i pastures)• Producció ramadera insuficient• Crisis de subsistència periòdiques: èpoques de males

collites i fam.• Revoltes del pa: protestes del poble per la manca

d’aliment.

1.4 Una població estancada

• Cicle demogràfic antic: • Poc creixement de la població• Mortalitat elevada (sobretot infantil)• Natalitat molt alta• Taxa de fecunditat (5 fills per dona de mitjana)• Baixa esperança de vida (45 anys aprox.)• Crisis demogràfiques constants a causa de les

crisis de subsistències.• Malalties i epidèmies per la mala alimentació.

1.5 La indústria tradicional i les manufactures

• Unitat de producció a l’àmbit rural: la família pagesa• A les ciutats producció artesana controlada pels gremis (agrupacions

d’artesans d’una mateixa professió).• Augment progressiu de la demanda de productes a partir dels segles

XVI i XVII.• Inici del treball domèstic (domèstic Systems).• Els artesans de les ciutats donen feina a les famílies pageses.• Els comerciants s’encarregaven de distribuir els productes als mercats

urbans o colonials.• Manufactures: nou model de producció artesanal que apareix al segle

XVIII.• Les manufactures eren establiments on s’elaboraven productes.• Procés de producció manual.• Concentració de treballadors• Sous baixos• Precedent de les fàbriques

Les manufactures: Al segle XVIII els tallers artesanals creixen...

es necessiten grans naus industrials...

1.6 La insuficiència dels transports

• Xarxa de comunicacions escassa• Transports rudimentaris• Camins en mal estat• Mitjans de transport: carro i diligència• Navegació marítima i fluvial poc

desenvolupada.• Vaixells de vela• Viatges molt llargs

1.7 El comerç interior i el comerç colonial

• Fins el segle XV: comerç poc desenvolupat. Mercats locals i fires

• A partir del segle XVI : augment del comerç colonial, a causa dels grans descobriments geogràfics.

• Comerç triangular (Europa, Àfrica, Àsia)• Necessitat de capitals i mecanisme de crèdit• Desenvolupament de les Companyies de comerç i les

institucions financeres (bancs).• Mercantilisme: sistema econòmic de l’edat moderna

(la riquesa d’un país depèn de la quantitat d’or que pot acumular. Per això calia afavorir les exportacions i reduir al mínim les importacions.)

Al segle XVIII: Creix el comerç internacional...

Comerç triangular

• Vaixells carregats de productes manufacturats (armes, teixits, ...) van d’Europa cap a Àfrica.

• Bescanvien aquests productes per esclaus negres, que transporten cap a Amèrica i els venen per treballar a les plantacions.

• Continuen el viatge de retorn a Europa carregats de productes agrícoles (cafè, cacau, tabac,...) molt apreciats al mercat europeu.

Colonialisme segle XVIII

ECONOMIAANTIC RÈGIM

AGRICULTURA INDUSTRIA COMERÇ

Baixa productivitatEconomia desubsistència

Règim senyorial

Treball domiciliariTallers artesanals

Manufactures

Mercats locals ifires

Comerç Internacional

A l’Edat Moderna el rei controlava l’economia...

2. La societat estamental

ANTIC RÈGIM:SOCIETAT

ESTAMENTAL

PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS

NOBLESCLERGUES

BURGESOSPAGESOS

SERFS, ESCLAUS..

No paguen impostosOcupen càrrecs

Paguen impostosNo ocupen càrrecs

Piràmide de la societat estamental de l’Antic Règim

3. L’absolutisme monàrquic

LLUÍS XIV DE FRANÇA:

“L’estat sóc jo”

3.1 La monarquia de dret diví

• L’autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder.

• El rei concentrava tots els poders en la seva persona (executiu, legislatiu i judicial).

• Despotisme i arbitrarietat en la forma de governar dels monarques absoluts.

• Lluís XIV Borbó, rei de França, és el màxim representant de l’absolutisme.

• L’absolutisme va arribar a Espanya amb Felip V, el qual va guanyar la Guerra de Successió (1700-1714) després de la mort de Carles II, de la dinastia dels Austries.

• Consell d’estat, governadors, intendents, funcionaris i buròcrates col·laboraven en el govern de l’estat absolut i assessoraven al rei.

• El poder del rei estava restringit per la llei divina, pel dret natural i per les lleis fonamentals de cada regne.

• Els Parlaments (Corts) limitaven el poder del rei però els monarques absoluts els van marginar.

3.2 Els inicis del parlamentarisme

• Al segle XVIII, només Gran Bretanya i Holanda tenien una monarquia en que el poder del monarca estava limitat per un parlament.

• 1679 L’ “Habeas Corpus” és acceptat pel rei Carles II de la Gran Bretanya. Garantia el dret de qualsevol detingut a compareixer davant un jutge i a disposar d’un advocat defensor. Va ser el primer fre a l’arbitrarietat del poder reial.

• 1689 Guillem d’Orange és obligat a jurar la “declaració de drets (The Bill of Rights) que limitava el poder del monarca i sotmetia alguna de les seves decisions al Parlament.

• Anglaterra va esdevenir doncs una monarquia parlamentària, però amb limitacions.

• L’exemple anglès va ser un model per a molts teòrics de la Il.lustració.

4. La crisi de l’Antic Règim

LA IL·LUSTRACIÓ

• Va ser un moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII les idees de la qual van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa.

• Introdueixen el mètode científic, fonamentat en l’observació i la posterior comprovació dels fets.

• Fe absoluta en la raó (intel·ligència humana) com a únic mitjà per entendre i explicar el món.

• Crítica a l’absolutisme: la societat i l’estat s’han d’organitzar mitjançant un contracte entre governants i governats.

• Nova doctrina política: liberalisme (sobirania nacional, divisió de poders...)

• S’oposen a la societat estamental.• Fisiòcrates: s’oposen al mercantilisme i són partidaris del

liberalisme econòmic (l’estat no ha d’intervenir en l’economia).

El despotisme il·lustrat: “Tot per al poble però sense el poble”

• Forma de govern d’algunes monarquies europees del segle XVIII en que s’intenta aplicar mesures reformistes basades en les idees dels il·lustrats però sense renunciar a l’absolutisme.

• Les contradiccions d’aquest reformisme van obrir el camí de les revolucions liberals.

DESPOTISME IL.LUSTRATSEGLE XVIII

“Tot per al poble, “Tot per al poble, “Tot per al poble, “Tot per al poble, Però sense el poble”Però sense el poble”Però sense el poble”Però sense el poble”

Reformes modernitzadoresdes del poder absolut

SEGLE XVIIIHI HA CANVIS?

POLÍTICA ECONOMIA SOCIETAT DEMOGRAFIA

Despotisme Il·lustrat

Pocs canvisAlgunes reformes

Augment delComerç

InternacionalManufactures

No hi ha canvisen el sistema

Augment del podereconòmic de la

burgesia

Lleuger augment de la població per

la millora en l’alimentació i la

higiene

La independència dels Estats Units (1776)• 1764 Les 13 colònies britàniques situades a la costa

Atlàntica d’Amèrica del Nord es revolten contra la metròpoli (Gran Bretanya). Demanen una sèrie de drets que no els són concedits.

• 1775 Esclata el conflicte i s’inicia la guerra.• 4 de juliol de 1776 : declaració d’independència de les

13 colònies i fundació dels Estats Units.• 1787 Es proclama la constitució del nou estat.• S’instaura sota els principis del liberalisme polític.• El nou estat és una República Federal formada per 13

estats federats.• Va ser el primer estat liberal de la història i va tenir molta

influència en les revolucions burgeses d’Europa durant el segle XIX ja que va ser un model a seguir.

• Malgrat ser un estat liberal no tots els ciutadans eren iguals davant la llei. Els esclaus no van tenir els mateixos drets que la resta dels ciutadans.

Guerra de la independència dels Estats Units 1775-1783

Estats Units: mapa actual

EUA: Els 50 estats de la federació

Repassem els

mapes!!!

Què va aportar la Independència dels EUA a liberalisme?