2 DINERS DIUMENGE, 10 MAIG 2015 LA VANGUARDIA
DEL BENESTAR AL MALESTAR
L’aritmèticade la despesa socialEls espanyols no poden pretendre prestacions nòrdiques ambimpostos llatins i una elusió fiscal amb certa acceptació social
L’Estat de malestar en què es trobaavui el nostre Estat de benestar noés cap joc de paraules, sinó la constatació de la realitat davant unaciutadania descontenta que en general s’havia acostumat a esperarmés i més de la protecció socialsense mostrar disposició a contribuirhi prou. Estem parlant d’unEstat de benestar que ha arribattard, amb la democràcia, però queha tingut la capacitat de fagocitarun creixent volum de recursos perles expectatives dels ciutadans i elcorporativisme polític i sindicalderivat de la creació d’oferta pública d’ocupació.La demanda ciutadana, instal∙la
da en una presumpta gratuïtat delpúblic, vol més i millors serveissensemostrar voluntat per abordarla despesa amb més finançament, ioblidant que no es poden tenir, endefinitiva, prestacions nòrdiques
amb impostos llatins i una elusiófiscal, si no frau, que ha tingut unacerta acceptació social tàcita.La crisi econòmica viscuda ha
suposat tornar al passat. Sensecreixement de renda, amb disminució d’ingressos fiscals, no és financerament sostenible tornar acotes de serveis ja consolidades ni,per descomptat, aplicar prestacions noves que es consideravenmeritades. Demoment les prestacionsreals s’han salvat principalmentgràcies als professionals, que hanfet més amb menys recursos. Aixídoncs, no s’hauria de desaprofitarla crisi per replantejar inèrcies ipotser fins i tot per replantejarperspectives i cultures de responsabilització social.El nou que no acaba de néixer
mentre el vell no acaba de morir.Aquesta podria ser una descripcióde l’impasse en què es troba el nostre sistema de protecció social.Aquesta situació crea incertesa iangoixa entre la ciutadania, ja queno es pot configurar exactamentquines són les xarxes públiques deseguretat que la protegeixen.
Però de la despesa social importatant la composició com l’agregat.Així, pels seus efectes sobre el benestar, no són iguals les conseqüències de transferir recursos de lliuredisposició a les famílies que oferirprestacions en espècie gratuïtes enl’accés, que es perden si no s’utilitzen. Com no és idèntic ferho desd’un finançament general a càrrecdel contribuent o d’un pagament o
taxa a càrrec del beneficiari. Alguns països, fora d’això, intervenenno gastant públicament sinó regulant l’obligació que la despesa s’assumeixi privadament, ambmultes isancions en el seu cas per incompliment. Amés amés, de vegades eltransferit o obligat està lliure d’impostos o fins i tot incentivat amb
deduccions fiscals, en d’altres no.En alguns països el queno és unbenefici per prestació directa ho potser indirectament amb preus regulats per a determinats col∙lectius, jaamb càrrec a les empreses subministradores o mitjançant subvencions (transport, llum, aigua). Tot això, la seva naturalesa i composició,acaba afectant el benestar dels ciutadans. Commostra recentment unestudi de l’OCDE, això canvia fins itot el rànquing dels països en la importància de la seva política social:Public gross, public net (after taxes),private social (mandatory & voluntary) and net total social expenditure. Differences in rankings: Dinamarca passa de ser el segon país alnovè; Espanya del novè al catorzè;el Regne Unit del dotzè al quart;Estats Units d’ocupar el lloc vintitres al segon.De la despesa social importa i
molt el seu referent: no permetidèntic diagnòstic considerarhoen termes de població beneficiàriaque ferho en termes de PIB. En laseva comparació hi influirà enaquest últim cas tant l’evolució delnumerador (despesa) com la deldenominador (PIB). Que creixi laràtio és equívoc: si l’economia vamalament es dispara la despesa enprestacions socials, atur, etcètera, is’enfonsa el denominador. Augmenta la despesa social/PIB peròningú assenyat no pot considerarun èxit del sistema de benestaraquest augment. També sol serequívoc el termedecomparació: noes poden derivar referents de sistemes que tenen genètica diferent. Sicomparem despesa en sanitat o eneducació hem de ferho amb dadesque continguin lamitjana de païsossimilars en estructura demogràfica, nivell de desenvolupament i sistemes de protecció semblants que
La crisi haobligat a replantejarsela sostenibilitat de l’Estatde benestar.La ciutadaniavol gratuïtaten els serveissense mostrar voluntatper abordarla despesaamb un finançamentmés elevat
mEN
PORTADA Les prestacions reals s’han salvat gràcies
a professionals que han fet més ambmenys recursos XAVIER GÓMEZ
GUILLEM LÓPEZCASASNOVAS
m La demanda ciutadana,instal∙lada en unapresumpta gratuïtatdel que és públic, volmés serveis i millors
LA VANGUARDIA DIUMENGE, 10 MAIG 2015 DINERS 3
diem emular. Ens hauríem decomparar amb països amb sistemes similars al que diuen les nostres lleis, als quals hem d’aspirar icontrolar per la riquesa i demografia que té cadascun. No es pot criticar el contrari per beneficiarsedels seus presumptes errors (laseva adduïda ineficiència) per reivindicar virtuts pròpies (gastarmés).Si avaluem no qui o què gasta si
nó per a qui i quins resultats aconsegueix la nostra despesa social,hem de canviar la perspectivad’anàlisi. Pensant en els destinataris, en el benestar de la comunitat,no s’hauria d’analitzar la despesasocial demanera aïllada al que s’esdevingui en el mercat de treball.L’aspiració de tota persona és a unafeina digna i remunerada, i no pasjeure per sempre més a la palla delsubsidi social. De manera queworkfare i welfare s’han de coordinarmillor. I posar fi a la idea que esmerita el dret en no o per no treballar sinó per ferho (també en treball comunitari) i malgrat això noaconseguir uns mínims vitals. Pervigilar després que l’empresa nocapitalitzi el subsidi a favor seu, nique el beneficiari pugui entrar ensituacions trampa de pobresa os’instal∙li en l’economia submergida. Considerant tots dos aspectes,avui es detectenmillor les rupturesdels equilibris en l’equitat de finançament i despesa de les diferentsgeneracions, especialment en el plaintergeneracional dels nostres joves i gent gran.Finalment, en el pla territorial,
no es pot exigir a la despesa socialde la Generalitat de Catalunya elque s’esperaria d’una comparacióentre estats. Cada país té la despesasocial que es pot permetre d’acordamb la seva capacitat de generacióde renda i riquesa. De fet, els analistes no sabem què va primer i quèva després entre més renda i mésdespesa. Si s’ésméspròsper perquèes tenen millors palanques de despesa social, o se’n tenen gràcies aunnivellmés important de possibilitats derivades de la seva renda iriquesa.Però sí que sabemque un territo
ri que es financi comCatalunya–enel millor dels casos d’acord amb elseu pes poblacional dins de l’Estat,quan la participació de la seva renda és superior a la mitjana– per definició estarà condemnat a teniruna despesa social/PIB inferior a la
mitjana espanyola (vegeu gràficadjunt), o evidentment, a veure’sforçat a peatges i copagaments diversos perquè els agregats de despesa estiguin a l’altura de les sevesdemandes poblacionals. Pura aritmètica. A qui critiqui la despesa social sobre el PIB català per sota dela mateixa ràtio hispana no n’hiqueda cap altra que reivindicar unfinançament de concert econòmic,dependent dels seus propis recursos i no pas de transferències centrals anivelladores, com si es tractés d’un estatmés en el concert delspaïsos desenvolupats.
PATROCINAT PER
Així veu l’OCDE la vida dels espanyolsEspanya presenta bons resultats enmoltes mesures de benestar general,com demostra el fet que en la classificació de l’Índex per a una Vida Millorde l’OCDE la seva posició estiguisovint per sobre de la mitjana delspaïsos que integren aquesta organització.Encara que els diners no poden
comprar la felicitat, sí que són unmitjà important per aconseguirestàndards de vida més elevats. AEspanya l’ingrés familiar disponiblenet ajustada mitjana per càpita és de22.799 dòlars a l’any, xifra lleugerament inferior que la mitjana del’OCDE, de 23.938 dòlars a l’any.Però la fractura entre els més rics i elsmés pobres és considerable; lapoblació que ocupa el 20% superiorde l’escala d’ingressos guanya mésde sis vegades el que percep lapoblació que ocupa el 20% inferior.En termes d’ocupació, al voltant
del 56% de les persones d’entre 15 i64 anys a Espanya tenen una feinaremunerada, xifra inferior a la mitjana de l’OCDE, del 65%. Prop del 61%dels homes tenen una feina remunerada, en comparació amb el 51% deles dones. A Espanya la gent treballa1 .686 hores a l’any, xifra inferior ala mitjana de l’OCDE de 1.765 hores.Només el 6% dels empleats tenen unhorari de feina que considera moltllarg, xifra inferior a la mitjana del’OCDE, de l’ordre del 9%; i, d’aquestgrup, el 8% dels homes treballenmoltes hores en comparació ambnomés el 3% de les dones.Tenir un bon nivell educatiu és un
requisit important per trobar feina. AEspanya el 54% dels adults d’entre
25 i 64 anys han obtingut l’equivalent d’un títol d’educació secundària,xifra inferior que la mitjana de l’OCDE, que és del 75%. Aquesta circumstància és més aplicable en el cas deles dones que en el dels homes, jaque el 53% d’ells han acabat ambèxit l’educació secundària en comparació amb el 55% de les dones.Pel que fa a la qualitat del sistema
educatiu, l’estudiant mitjà va obteniruna qualificació de 490 punts enlectura, matemàtiques i ciències en elPrograma per a l’Avaluació Internacional d’Estudiants (PISA, per les seves
sigles en anglès) de l’OCDE. Aquestaqualificació és més baixa que lamitjana dels països de l’OCDE, de497 punts. De mitjana a Espanya lesnenes van superar els nens per dospunts, xifra inferior a la diferènciamitjana de l’OCDE, de vuit punts.En el camp de la salut a Espanya
l’esperança de vida en néixer és de82 anys, dos anys més que la mitjanade l’OCDE, que és de 80 anys. L’esperança de vida per a les dones se situaen els 85 anys, en comparació ambels 79 anys per als homes.El nivell de partícules atmosfèri
ques PM10—partícules contaminants de l’aire prou petites perpenetrar als pulmons i ferlos malbé— és de 23,7 micrograms permetre cúbic, més alt que la mitjanade l’OCDE, de 20,1 micrograms permetre cúbic.Espanya també té una actuació
per sota de la mitjana de l’OCDE pelque fa a la qualitat de l’aigua, ja queel 75% de les persones diuen queestan satisfetes amb la qualitat del’aigua, xifra inferior a la mitjana del’OCDE, de 84%.
EN L’ÀMBIT PÚBLICPel que fa a l’àmbit públic, a Espanyahi ha un fort sentit de comunitat imoderats nivells de participacióciutadana: el 92% de les personescreuen que coneixen algú en quipoden confiar quan ho necessitin,xifra més gran que la mitjana del’OCDE, del 89%. La participacióelectoral, una mesura de la confiançapública en el govern i de la participació ciutadana en el procés polític,va ser del 69% durant les recentseleccions; aquesta xifra és lleugerament inferior a la mitjana de l’OCDE,del 72%.D’altra banda, hi ha poca diferèn
cia si és consideren els nivells de votentre els diferents sectors de lasocietat; la participació electoralentre el 20% que ocupa el nivellsuperior de l’escala d’ingressoss’estima en el 76%, mentre que peral 20% que ocupa el nivell inferiorde l’escala s’estima en 66%, diferència lleugerament inferior a lafractura mitjana de l’OCDE, d’11punts percentuals.
m Cada país té la despesasocial que es potpermetre, segonsla capacitat de generarrenda i riquesa
La qualificació de l’estudiant mitjà és inferior que la mitjana de l’OCDE MANÉ ESPINOSA
LA VANGUARDIAFONTS: OCDE i CatSalut
Despesa pública en salut sobre el PIB Despesa pública en salut per càpita
3.3172.652
2.0591.821 2.165 2.302 2.2441.9652.251
653 747 891 970 993 1.021 1.065
1.640 1.825 1.926 2.200 2.233 2.097 1.970
2.891 3.050 3.1612.781 3.090França
DESPESA EN PERCENTATGE SOBRE EL PIB GASTO PER CÀPITA EN DÒLARS PARITAT PODER DE COMPRA
Alemanya
UE-15
Espanya
Catalunya
Polònia
2009 20112007 2008 2010 20122006
2009 20112007 2008 2010 20122006
2009 20112007 2008 2010 20122006
2009 20112007 2008 2010 20122006
2009 20112007 2008 2010 20122006
2009 20112007 2008 2010 20122006
4,3 4,5 4,9 5,2 5,0 4,8 4,7
8,98,4 8,4 8,4
8,1 8,0 8,2 9,0 8,9 8,6 8,6
7,0 6,9 7,27,9 7,6 7,5 7,5
5,1 5,3 5,7 6,3 6,4 6,0 5,7
7,2 7,2 6,9 6,76,0 6,1 6,5
9,0 9,0 9,0
2008 2009 2010 2011 20122006 2007
2008 2009 2010 2011 20122006 2007
2008 2009 2010 2011 20122006 2007
2008 2009 2010 2011 20122006 2007
2008 2009 2010 2011 20122006 2007
2008 2009 2010 2011 20122006 2007
2.723 2.844 3.037 3.216 3.337 3.436 3.691
2.436 2.529 2.727 2.860 2.824 2.815 3.037
Top Related