2 DINERS DIUMENGE, 10 MAIG 2015 LA VANGUARDIA

DEL BENESTAR AL MALESTAR

L’aritmèticade la despesa socialEls espanyols no poden pretendre prestacions nòrdiques ambimpostos llatins i una elusió fiscal amb certa acceptació social

L’Estat de malestar en què es trobaavui el nostre Estat de benestar noés cap joc de paraules, sinó la cons­tatació de la realitat davant unaciutadania descontenta que en ge­neral s’havia acostumat a esperarmés i més de la protecció socialsense mostrar disposició a contri­buir­hi prou. Estem parlant d’unEstat de benestar que ha arribattard, amb la democràcia, però queha tingut la capacitat de fagocitarun creixent volum de recursos perles expectatives dels ciutadans i elcorporativisme polític i sindicalderivat de la creació d’oferta públi­ca d’ocupació.La demanda ciutadana, instal∙la­

da en una presumpta gratuïtat delpúblic, vol més i millors serveissensemostrar voluntat per abordarla despesa amb més finançament, ioblidant que no es poden tenir, endefinitiva, prestacions nòrdiques

amb impostos llatins i una elusiófiscal, si no frau, que ha tingut unacerta acceptació social tàcita.La crisi econòmica viscuda ha

suposat tornar al passat. Sensecreixement de renda, amb dismi­nució d’ingressos fiscals, no és fi­nancerament sostenible tornar acotes de serveis ja consolidades ni,per descomptat, aplicar prestaci­ons noves que es consideravenme­ritades. Demoment les prestacionsreals s’han salvat principalmentgràcies als professionals, que hanfet més amb menys recursos. Aixídoncs, no s’hauria de desaprofitarla crisi per replantejar inèrcies ipotser fins i tot per replantejarperspectives i cultures de respon­sabilització social.El nou que no acaba de néixer

mentre el vell no acaba de morir.Aquesta podria ser una descripcióde l’impasse en què es troba el nos­tre sistema de protecció social.Aquesta situació crea incertesa iangoixa entre la ciutadania, ja queno es pot configurar exactamentquines són les xarxes públiques deseguretat que la protegeixen.

Però de la despesa social importatant la composició com l’agregat.Així, pels seus efectes sobre el ben­estar, no són iguals les conseqüèn­cies de transferir recursos de lliuredisposició a les famílies que oferirprestacions en espècie gratuïtes enl’accés, que es perden si no s’utilit­zen. Com no és idèntic fer­ho desd’un finançament general a càrrecdel contribuent o d’un pagament o

taxa a càrrec del beneficiari. Al­guns països, fora d’això, intervenenno gastant públicament sinó regu­lant l’obligació que la despesa s’as­sumeixi privadament, ambmultes isancions en el seu cas per incom­pliment. Amés amés, de vegades eltransferit o obligat està lliure d’im­postos o fins i tot incentivat amb

deduccions fiscals, en d’altres no.En alguns països el queno és unbe­nefici per prestació directa ho potser indirectament amb preus regu­lats per a determinats col∙lectius, jaamb càrrec a les empreses submi­nistradores o mitjançant subvenci­ons (transport, llum, aigua). Tot ai­xò, la seva naturalesa i composició,acaba afectant el benestar dels ciu­tadans. Commostra recentment unestudi de l’OCDE, això canvia fins itot el rànquing dels països en la im­portància de la seva política social:Public gross, public net (after taxes),private social (mandatory & volun­tary) and net total social expenditu­re. Differences in rankings: Dina­marca passa de ser el segon país alnovè; Espanya del novè al catorzè;el Regne Unit del dotzè al quart;Estats Units d’ocupar el lloc vint­i­tres al segon.De la despesa social importa i

molt el seu referent: no permetidèntic diagnòstic considerar­hoen termes de població beneficiàriaque fer­ho en termes de PIB. En laseva comparació hi influirà enaquest últim cas tant l’evolució delnumerador (despesa) com la deldenominador (PIB). Que creixi laràtio és equívoc: si l’economia vamalament es dispara la despesa enprestacions socials, atur, etcètera, is’enfonsa el denominador. Aug­menta la despesa social/PIB peròningú assenyat no pot considerarun èxit del sistema de benestaraquest augment. També sol serequívoc el termedecomparació: noes poden derivar referents de siste­mes que tenen genètica diferent. Sicomparem despesa en sanitat o eneducació hem de fer­ho amb dadesque continguin lamitjana de païsossimilars en estructura demogràfi­ca, nivell de desenvolupament i sis­temes de protecció semblants que

La crisi haobligat a re­plantejar­sela sostenibili­tat de l’Estatde benestar.La ciutadaniavol gratuïtaten els serveissense mos­trar voluntatper abordarla despesaamb un fi­nançamentmés elevat

mEN

PORTADA Les prestacions reals s’han salvat gràcies

a professionals que han fet més ambmenys recursos XAVIER GÓMEZ

GUILLEM LÓPEZ­CASASNOVAS

m La demanda ciutadana,instal∙lada en unapresumpta gratuïtatdel que és públic, volmés serveis i millors

LA VANGUARDIA DIUMENGE, 10 MAIG 2015 DINERS 3

diem emular. Ens hauríem decomparar amb països amb siste­mes similars al que diuen les nos­tres lleis, als quals hem d’aspirar icontrolar per la riquesa i demogra­fia que té cadascun. No es pot criti­car el contrari per beneficiar­sedels seus presumptes errors (laseva adduïda ineficiència) per rei­vindicar virtuts pròpies (gastarmés).Si avaluem no qui o què gasta si­

nó per a qui i quins resultats acon­segueix la nostra despesa social,hem de canviar la perspectivad’anàlisi. Pensant en els destinata­ris, en el benestar de la comunitat,no s’hauria d’analitzar la despesasocial demanera aïllada al que s’es­devingui en el mercat de treball.L’aspiració de tota persona és a unafeina digna i remunerada, i no pasjeure per sempre més a la palla delsubsidi social. De manera queworkfare i welfare s’han de coordi­narmillor. I posar fi a la idea que esmerita el dret en no o per no treba­llar sinó per fer­ho (també en tre­ball comunitari) i malgrat això noaconseguir uns mínims vitals. Pervigilar després que l’empresa nocapitalitzi el subsidi a favor seu, nique el beneficiari pugui entrar ensituacions trampa de pobresa os’instal∙li en l’economia submergi­da. Considerant tots dos aspectes,avui es detectenmillor les rupturesdels equilibris en l’equitat de finan­çament i despesa de les diferentsgeneracions, especialment en el plaintergeneracional dels nostres jo­ves i gent gran.Finalment, en el pla territorial,

no es pot exigir a la despesa socialde la Generalitat de Catalunya elque s’esperaria d’una comparacióentre estats. Cada país té la despesasocial que es pot permetre d’acordamb la seva capacitat de generacióde renda i riquesa. De fet, els ana­listes no sabem què va primer i quèva després entre més renda i mésdespesa. Si s’ésméspròsper perquèes tenen millors palanques de des­pesa social, o se’n tenen gràcies aunnivellmés important de possibi­litats derivades de la seva renda iriquesa.Però sí que sabemque un territo­

ri que es financi comCatalunya–enel millor dels casos d’acord amb elseu pes poblacional dins de l’Estat,quan la participació de la seva ren­da és superior a la mitjana– per de­finició estarà condemnat a teniruna despesa social/PIB inferior a la

mitjana espanyola (vegeu gràficadjunt), o evidentment, a veure’sforçat a peatges i copagaments di­versos perquè els agregats de des­pesa estiguin a l’altura de les sevesdemandes poblacionals. Pura arit­mètica. A qui critiqui la despesa so­cial sobre el PIB català per sota dela mateixa ràtio hispana no n’hiqueda cap altra que reivindicar unfinançament de concert econòmic,dependent dels seus propis recur­sos i no pas de transferències cen­trals anivelladores, com si es trac­tés d’un estatmés en el concert delspaïsos desenvolupats.

PATROCINAT PER

Així veu l’OCDE la vida dels espanyolsEspanya presenta bons resultats enmoltes mesures de benestar general,com demostra el fet que en la classifi­cació de l’Índex per a una Vida Millorde l’OCDE la seva posició estiguisovint per sobre de la mitjana delspaïsos que integren aquesta organit­zació.Encara que els diners no poden

comprar la felicitat, sí que són unmitjà important per aconseguirestàndards de vida més elevats. AEspanya l’ingrés familiar disponiblenet ajustada mitjana per càpita és de22.799 dòlars a l’any, xifra lleugera­ment inferior que la mitjana del’OCDE, de 23.938 dòlars a l’any.Però la fractura entre els més rics i elsmés pobres és considerable; lapoblació que ocupa el 20% superiorde l’escala d’ingressos guanya mésde sis vegades el que percep lapoblació que ocupa el 20% inferior.En termes d’ocupació, al voltant

del 56% de les persones d’entre 15 i64 anys a Espanya tenen una feinaremunerada, xifra inferior a la mitja­na de l’OCDE, del 65%. Prop del 61%dels homes tenen una feina remune­rada, en comparació amb el 51% deles dones. A Espanya la gent treballa1 .686 hores a l’any, xifra inferior ala mitjana de l’OCDE de 1.765 hores.Només el 6% dels empleats tenen unhorari de feina que considera moltllarg, xifra inferior a la mitjana del’OCDE, de l’ordre del 9%; i, d’aquestgrup, el 8% dels homes treballenmoltes hores en comparació ambnomés el 3% de les dones.Tenir un bon nivell educatiu és un

requisit important per trobar feina. AEspanya el 54% dels adults d’entre

25 i 64 anys han obtingut l’equiva­lent d’un títol d’educació secundària,xifra inferior que la mitjana de l’OC­DE, que és del 75%. Aquesta circums­tància és més aplicable en el cas deles dones que en el dels homes, jaque el 53% d’ells han acabat ambèxit l’educació secundària en compa­ració amb el 55% de les dones.Pel que fa a la qualitat del sistema

educatiu, l’estudiant mitjà va obteniruna qualificació de 490 punts enlectura, matemàtiques i ciències en elPrograma per a l’Avaluació Internaci­onal d’Estudiants (PISA, per les seves

sigles en anglès) de l’OCDE. Aquestaqualificació és més baixa que lamitjana dels països de l’OCDE, de497 punts. De mitjana a Espanya lesnenes van superar els nens per dospunts, xifra inferior a la diferènciamitjana de l’OCDE, de vuit punts.En el camp de la salut a Espanya

l’esperança de vida en néixer és de82 anys, dos anys més que la mitjanade l’OCDE, que és de 80 anys. L’espe­rança de vida per a les dones se situaen els 85 anys, en comparació ambels 79 anys per als homes.El nivell de partícules atmosfèri­

ques PM10—partícules contami­nants de l’aire prou petites perpenetrar als pulmons i fer­los mal­bé— és de 23,7 micrograms permetre cúbic, més alt que la mitjanade l’OCDE, de 20,1 micrograms permetre cúbic.Espanya també té una actuació

per sota de la mitjana de l’OCDE pelque fa a la qualitat de l’aigua, ja queel 75% de les persones diuen queestan satisfetes amb la qualitat del’aigua, xifra inferior a la mitjana del’OCDE, de 84%.

EN L’ÀMBIT PÚBLICPel que fa a l’àmbit públic, a Espanyahi ha un fort sentit de comunitat imoderats nivells de participacióciutadana: el 92% de les personescreuen que coneixen algú en quipoden confiar quan ho necessitin,xifra més gran que la mitjana del’OCDE, del 89%. La participacióelectoral, una mesura de la confiançapública en el govern i de la partici­pació ciutadana en el procés polític,va ser del 69% durant les recentseleccions; aquesta xifra és lleugera­ment inferior a la mitjana de l’OCDE,del 72%.D’altra banda, hi ha poca diferèn­

cia si és consideren els nivells de votentre els diferents sectors de lasocietat; la participació electoralentre el 20% que ocupa el nivellsuperior de l’escala d’ingressoss’estima en el 76%, mentre que peral 20% que ocupa el nivell inferiorde l’escala s’estima en 66%, dife­rència lleugerament inferior a lafractura mitjana de l’OCDE, d’11punts percentuals.

m Cada país té la despesasocial que es potpermetre, segonsla capacitat de generarrenda i riquesa

La qualificació de l’estudiant mitjà és inferior que la mitjana de l’OCDE MANÉ ESPINOSA

LA VANGUARDIAFONTS: OCDE i CatSalut

Despesa pública en salut sobre el PIB Despesa pública en salut per càpita

3.3172.652

2.0591.821 2.165 2.302 2.2441.9652.251

653 747 891 970 993 1.021 1.065

1.640 1.825 1.926 2.200 2.233 2.097 1.970

2.891 3.050 3.1612.781 3.090França

DESPESA EN PERCENTATGE SOBRE EL PIB GASTO PER CÀPITA EN DÒLARS PARITAT PODER DE COMPRA

Alemanya

UE-15

Espanya

Catalunya

Polònia

2009 20112007 2008 2010 20122006

2009 20112007 2008 2010 20122006

2009 20112007 2008 2010 20122006

2009 20112007 2008 2010 20122006

2009 20112007 2008 2010 20122006

2009 20112007 2008 2010 20122006

4,3 4,5 4,9 5,2 5,0 4,8 4,7

8,98,4 8,4 8,4

8,1 8,0 8,2 9,0 8,9 8,6 8,6

7,0 6,9 7,27,9 7,6 7,5 7,5

5,1 5,3 5,7 6,3 6,4 6,0 5,7

7,2 7,2 6,9 6,76,0 6,1 6,5

9,0 9,0 9,0

2008 2009 2010 2011 20122006 2007

2008 2009 2010 2011 20122006 2007

2008 2009 2010 2011 20122006 2007

2008 2009 2010 2011 20122006 2007

2008 2009 2010 2011 20122006 2007

2008 2009 2010 2011 20122006 2007

2.723 2.844 3.037 3.216 3.337 3.436 3.691

2.436 2.529 2.727 2.860 2.824 2.815 3.037