UNITAT 7: CATALUNYA I ESPANYA (1899‐1931)
1
2
3
4
La crisi de la Restauració * Desastre colonial del 1898 * Regeneració i regeneracionisme * regnat d’Alfons XII, mor al 1885, regent Mª Cristina.
* 1902, majoria d’edat, Alfons XIII
5
La descomposició del règim de la Restauració Govern d’Alfons XIII‐ Crisi (1902‐1931) Continúa el bipartidisme ‐ Conservador Governs inestables ‐ Liberal Curta duració
6
Intents regeneracionistes fins al 1917 PRIMER INTENTS DE REFORMA:CONSERVADORS ‐ Maura, reforma de l’administració pública: * Llei d’administració local 1907 * Permetia la Mancomunitat * Recolzament de la Lliga * Caiguda amb la Setmana Tràgica 1909: Maura no!!!!
Maura
7
SEGON INTENT DE REFORMA:LIBERALS ‐ Canalejas 1910‐1912 * Llei del candau, 1912 (limitació d’ordres religioses
* Augment dels impostos * servei militar obligatori * Llei de Mancomunitats * oposició dels conservadors * assassinat per un anarquiste al 1912
Canalejas
8
OPOSICIÓ POLÍTICA: ‐ Creació del Partit Radical de Lerroux * anticlericalisme * anticatalanisme ‐ Partit Socialista, Pablo Iglesias *Pacte amb els republicans al 1909, 1er diputat al 1910
9
10
La crisi de 1917 i el final de règim ‐Coincidència de tres moviments reivindicatius:
11
El catalanisme polític: La Mancomunidad Atracció de tots els sectors socials “Tancament de Caixes” 1ª manifestació del catalanisme (1899)
Provocà repressió i l’alcalde de Barna va dimitir – Bartomeu Robert.
Partits polítics catalanistes * Lliga Regionalista 1901: política conservadora i moderna
* Partit Republicà Català 1917: Companys i Layret * Estat català 1922: Francesc Macià * Acció Catalana 1922: partit de centre, format per intel∙lectuals de prestigi
12
La Solidaritat Catalana
Antecedents: ‐ 1905, atac violent a la revista Cu‐Cut per i la Veu de Catalunya per part de militars Espanyols. ‐ El govern no va perseguir, sino que va aprovar la Llei de Jurisdiccions, lo qual va provocar la sortida dels parlamentaris catalans, aquests van formar Solidaritat Catalana 1906.
13
* El Partit Radical de Lerroux, els únics que no van formar part
* el seu èxit electoral al 1907, va fer que es trencara el caciquisme a Catalunya.
* Crisi de Solidaritat al 1909, amb la Setmana Tràgica i el suport de la Lliga al govern de Maura.
14
15
La Mancomunitat de Catalunya ‐ Creació a 1914, important obra de govern, malgrat les seves limitacions.
‐ Federació de les quatre diputacions, creació de la Diputació Única
‐ Institucions: * Presidència: Enric Prat de la Riba * Consell Permanent o Govern * Assamblea General ‐ Competències: Formació, cultura, sanitat, beneficència, obres públiques i comunicacions.
‐ Amb l’arribada de la Dictadura, al 1925 va ser abolida.
16
17
La societat i economia Població ‐ 1900‐1930 creixement notable. *Catalunya ‐ Increment de la població de Madrid i regions perifèriques.
‐ Estancament a les regions interiors ‐ causes de l’augment: * Disminució de la mortalitat * Menys greu el de la natalitat * augment de les migracions interiors: èxode rural
* Indústria i obres públiques, com el metro, forta atracció de població interior
18
Els sectors econòmics ‐ Espanya pais agrícola, primer terç segle XX, increment industrial
‐ Agricultura creixement moderat per: * augment de la superficie cultivada * millora del rendiment, reducció del guaret * Increment del regadiu * utilització d’adobs químcs * Mecanització del camp
19
20
L’activitat industrial ‐ Evolució desigual ‐ Expansió de la producció d’energia elèctrica (Canadenca) ‐ lliurament de la dependència del carbó britànic. ‐ Siderúrgia, control de les empreses basques ‐ Desenvolupament de les indústries del ciment i química.
‐ Augment d’indústries com: sucre, conservera, química, cimentera i automobilístic (Catalunya)
21
L’impacte econòmic de la Primera Guerra Mundial ‐ Neutralitat espanyola: augment de les exportacions Gran benefici econòmic
‐ Davallada de les importacions balança comercial positiva
‐ Beneficiaris: industrials, financers, especuladors, propietaris agraris.
‐ Perjudicats: classes populars ‐ amb la fi de la Guerra exportacions i crisi espanyola
22
23
Les condicions de vida dels grups socials ‐ Enriquiment de la burgesia ‐ augment del nombre d’obrers ‐ concentració de proletaris sense recursos ni formació
‐ habitatges amb pocs serveis, poca higiene, concentració als suburbis, en ocasions força lluny de les ciutats.
24
El moviment obrer La Setmana Tràgica 1909 ‐ Origen: mobilització de reservistes catalans al Marroc ‐ Gent humil que no podien pagar per deslliurar‐se ‐ Creació d’un moviment de vaga, que convocà una vaga
general per al 26 de juliol ‐ superat pels esdeveniments, es va convertir en una
insurrecció popular: * anticlerical * Sortida de l’exèrcit al carrer, forta repressió * Execució de Frances Ferrer i Guàrdia, anarquista
acusat de dirigir la revolta injustament. * Caiguda de Maura, al crit de MAURA NO!!! * Desprestigi internacional
Ferrer i Guàrdia
25
La setmana Tràgica
26
Francesc Ferrer i Guàrdia executat
(L’Esquella de la Torratxa, 1932)
27
L’evolució del moviment obrer ‐ Reorganització del moviment anarquista ‐ creació a Barcelona de Solidaritat Obrera,1907 ‐D’aquest, al 1910, surt CNT * Sindicat majoritari a Catalunya * Implantació a Aragó, València i Andalusia * Congrés de Sants, 1918, Salvador Segui planteja la reestructuració
del sindicat Sindicats únics
28
‐ Socialisme: UGT, vinculat al PSOE * implantació a Madrid, Castella, Astúries i Biscaia
‐ Altres de caràcter nacionalista: * Pais Basc: CADCI * Catalunya: Sindicats Lliures, 1919, s’enfronta violentament a la CNT, suport de la policia i la patronal
29
30
La conflictivitat social
31
‐ Augment de les vagues generals, al 1902, la de Barna movilitza 80000 obrers
‐ Agreujament de la situació durant la I Guerra Mundial, pels increments de preus
‐ Destacar la vaga revolucionària de 1917 i la de la Canadenca 1919, en aquesta última es
declara l’estat de guerra. ‐ Es va aconseguir la jornada laboral 8 hores.
32
‐ Aparició del Pistolerisme, onada de violència i assassinats entre representants de la patronal, contractats i dirigents sindicals.
Exemple:
33
El desastre d’Annual, 1921
Ya llega a los coroneles
Ya sube hasta los generales
¿Ve usted si está alto? ¡Pues no alcanza a los políticos!
34
La dictadura de Primo de Rivera (1923‐1930)
El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo va donar un cop d’estat. JUSTIFICACIÓ: posar fi a la crisi política, la conflictivitat social i el perill del trencament de la unitat d’Espanya SUPORTS: monarquia, militars i part de les classes dirigents. • OBJECTIUS: •Acabar amb la conflictivitat social •Frenar les aspiracions nacionalistes •Evitar responsabilitats per Annual •Evitar un canvi en les elits polítiques que portessin a la democratització del règim donar un cop d’estat.
35
L’establiment de la Dictadura ‐ causes: situació política, social i econòmica ‐ al 1917, economia en fase de recessió ‐ Governs molt dèbils i de poca duració ‐ Guerra al Marroc: Desastre d’Annual 1921 * Informe Picasso, responsabilitat del rei * Descontent de l’opinió pública ‐ Cop d’estat de Primo de Rivera i recolzament per part del rei Alfons XIII
36
L’obra de la Dictadura ‐ Va crear un Directori militar, per a arreglar els
problemes més importants, va suspendre el règim constitucional (cambres legislatives, ajuntaments, etc.), i va perseguir anarquistes i comunistes.
* Directori militar (1923‐1925) • Suspensió règim constitucional. • Dissolució cambres legislatives. • Cessament de les autoritats civils i ajuntaments. • Prohibició dels partits polítics i sindicats. • Militarització de l’ordre públic. • Repressió obrera • Solució del conflicte del Marroc: Desembarcament d’Alhucemas (1925)
37
*Directori civil (1925‐1930) • A partir de l’any 1925 va governar amb un Directori civil • Va crear un partit a l’estil de Mussolini, la Unión
Patriótica, que li donés suport social. • Va actuar conjuntament amb França al Marroc
(desembarcament d’Alhucemas,1925), amb èxit. • L’Organització Corporativa Nacional va agrupar patrons i
líders sindicals moderats per eliminar els conflictes laborals. La UGT hi va col∙laborar.
•Perpetuar el Règim a l’estil feixista italià. Partit únic: Unión Patriòtica Estat Corporatiu: Assemblea Nacional Consultiva.
38
REFORMES: • Intervencionisme estatal per afavorir les empreses espanyoles
• Foment de les obres públiques (ferrocarrils, carreteres, etc...)
• Proteccionisme • Concessió de monopolis: CAMPSA, Telefònica... • EXPOSICIÓ INTERNACIONAL 1929 a Barcelona* i Sevilla.
Davant la falta de suports, Primo de Rivera va presentar la dimissió al 1930 i es va exiliar.
*Objectiu: atreure la burgesia catalana cap al règim.
39
40
La Dictadura i Catalunya ‐ Els militars prenien una actitud d’aversió per la actitud separatista
‐ El dictador va prohibir l’ús públic del català ‐ La bandera catalana i la Mancomunitat van ser prohibides (1925)
‐ Algunes organitzacions catalanistes organitzaren:
* intent d’atemptat al rei (Garraf 1925) * Intent d’invasió, Prat de Molló 1926, Francesc Macià lider del partit d’Estat Català
‐ Va tractar d’apropar‐se a la burgesia amb l’Exposicio Internacional de Barcelona al 1929
41
Top Related