2. HOMNIDS
- Els primers homnids van aparixer entre els quatre milions
d'anys (aC). 3. En el continent Afric.
4. ALIMENTACI
- Aquests grups caaven, pescaven irecollectaven. 5. Segons quines
fossin les circumstncies ambientalspredominava una activitato una
altra. 6. D'aix depenia la propor-ci de vegetals i de prote-nes
animals en la seva dieta.
7. ON VIVIEN I COM ES VESTIEN
- Vivien a les coves que ells mateixos trobaven, les reforavenamb
palla. 8. Esvestien amb les pells que caaven dels animals.
- Per aixoplugar-se, aprofitaven les coves naturals o es feien
cabanes amb branques, fang, pe-dres, herbes, palla, troncs...
9. ORGANITZACI SOCIAL
- S'agrupaven en tribus de deu o quinze persones.Es repartien la
feina per assegurar la supervi-vncia del grup.
10. EXPRESSIONS ARTSTIQUES I CREENCES
- Les pintures rupestres, que sn figuresque l'home dibuixava i
pintava a les parets de les coves sn fonamentalment representacions
d'animals, per tamb hi ha representacions de smbols, o de persones
de la seva poca com nens, dones, o homes. Les acoloria mitjanant
pigments.
11. Prehistria: Neoltic 12. ndex
- Qu heu de tenir clar...? 13. Voleu conixer el neoltic? 14. El
seu perode... 15. Els del neoltic s'alimentaven de... 16. Saps com
vivien i com es vestien? 17. Voleu saber com s'organitzaven
socialment? 18. Sabeu quines expressions artstiques i creences
tenien? 19. Fotografies
20. Qu heu de tenir clar...?
- No s el mateix el neoltic que el paleoltic: el neoltic s
posterior. A ms, al neoltic deixen de ser nmades per passar a
sersedentaris , s a dir, es queden a viure al lloc on tenien els
conreus.
21. Voleu conixer el neoltic? Aqu podeu observar les grans zones
per on es va estendre el neoltic, com ara: part de Frana; Gran
Bretanya, Irlanda... 22. El seu perode...
- El seu perode va comenar fa 10.000 anys i va acabar amb la
invenci de l'escriptura, fa uns 3.500 anys. Com ja sabeu el neoltic
forma part de la prehistria, per tant, aquesta etapa t lloc abans
de Crist.
23. Elsdel neoltic s'alimentaven de.. .
- Depenien del cicle de la natura, van aprendre a plantar
llavors, es a dir van descobrir l'agricultura i tamb la ramaderia.
Per tant deixen de vagar en busca d'aliment i es fan sedentaris
installant-se en un lloc de manera permanent.
24. Saps com vivien i com es vestien?
- Vivien al lloc on tenien els seus conreus. Van agrupar-se en
poblats amb cases depedra, fang o fusta, tot i que de vegades
continuaven buscant refugi a les roques. S'aprofitaven de la pell
dels animals caats i ja morts per vestir-se.
25. Voleu saber com s'organitzaven socialment?
- En aquesta etapa ning es quedava sense feina. Alguns buscaven
menjar, altres el cuinaven, uns altres conreaven... Normalment
s'agrupaven en grupets de tribus de 20 o 25 persones. 26. Tenien
una persona que manava.
27. Sabeu quines expressions artstiques i creences tenien?
- Durantel neolticesva inventarla roda i es vancomenara
ferteixitsitamb estrisde cermica ide cistelleria.Capalfinaldel
neoltices vancelebrar elsprimersenterraments ;sovint
s'utilitzavengrans blocs perconstruir tombesmegaltiques, comaraels
dlmens.
28. Fotografies: 29. 30. 31. 32. Esperem que us hagi agradat:
Treball fet per: Jordi Puy Laura Porta Alba Mezcua Natalia Muoz 33.
IBERS 34. QUI HABITAVA A LA PENNSULA IBERICA?
- Els Ibers eren les persones que habitaven una part de la
Pennsula Ibrica, formant pobles i ciutats.
35. Desenvolupament
- Els ibers van viure des del segle 650 AC fins al segle 195
AC.
36. Economia
- Els ibers vivien principalment de la ramaderia, l'agricultura i
el comer. D'animals, tenien porcs, cabres i ovelles. I conreaven
cereals, llenties, psols...
37. ON VIVIEN?
- Els ibers vivien en cases rectangulars, organitzades en
carrers.
38. Com vestien ?
- Els homes nobles, vestien una tnica curta, tenyida i amb
mnigues de lli, i els homes de poble tot aix, per de llana.
39. I les dones ?
- Les dones tenienmolts vestits per festes cerimonioses i
religioses. Tenien molts complements com collars, arracades,
braalets i pentinats.
40. COM S'ORGANITZAVEN SOCIALMENT?
- Els ibers tenien moneda i escriptura prpia. S'organitzaven
bastant b entre ells. I amb les altres colnies, la veritat es que
no. Intercanviaven tot tipus de productes, el que fos.
41. Expressions artstiques
- Els ibers feien gerros i tamb pintaven cuadres.
42. Creences
- Els ibers creien en Dus protectors. 43. Tamb veneraven animals,
com per exemple : El llop
44. Deesses dels ibers :
- Demter . 45. Una de les deesses era Demter, una divinitat grega
relacionada amb l'agricultura i la mort.
46. Tanit
- Era una altre deesa. Els ibers la coneixien com una divinitat
local. Els seus smbols eren la granada, la figa, l'espiga i el
colom com a smbol animal.
47. D'on prov el nom iber?
- El nom iber, prov del riu Iberus, actualment l'Ebre. I tamb del
nom pennsula Ibrica.
48. Que s la pennsula Ibrica?
- La pennsula Ibrica, o Ibria, s una gran pennsula del sud-oest
d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'frica, entre el mar
Mediterrani i l'oce Atlntic.
49. FOTOGRAFIES! 50. Ms imatges! 51. PREGUNTES?
- Si teniu alguna pregunta, ens la podeu fer. Si la sabem us la
respondrem es clar!
52. TREBALL FET PER: Laia Aguilera del Pino. Irene Canillas
Quintn. Slvia Casas Ortiz. Ral Cuenca Gonzlez. Adriana Lpez Prieto.
53. ELS ROMANS
- Fet per: 54. Pau Membrilla 55. Anna Zamorano 56. Andrea Cuerva
57. Alba Garcia 58. Alejandro Pino
59. Perode Rom
- . El perode de l'Imperi va comenar desprs dels primers escrits
fins la caiguda de l'Imperi Roma al segle V d. C.
60.
- Vivien de la ramaderia, del comer, mineria, agricultura... Van
romanitzar els ibers i aix van desenvolupar la moneda.
Activitats econmiques 61. Com es vestien els homes?
- Els homes vestien amb una tnica curta o llarga. El calat era
divers, i tamb podien portar objectes de decoraci.
62. Com es vestien les dones?
- Les dones vestien amb una tnica llarga que li arribaven fins
als peus. Hi havia una gran quantitat dobjectes de guarnici:
diversos braalets, arracades,anells, sivelles del cintur ...
63. Els teixits
- Els teixits podien ser de materia animal com la llana o de
materia vegetal com el lli o l'espart. Tamb es feien sacs,
coixineres... Productes quotidians.
64. On vivien ?
- Vivien en cases que es deien domus i eren per el senyorial. No
solen donar al carrer i sn ntimes i estan allades. Estaven
decorades amb amb quadres i mosaics. En el seu pati anomenat atrium
tenia un petit estany que recullia tota l'aigua de la pluja.
65. Com sorganitzaven socialment?
- Diferents grups es dividien en:esclaus patricis, comerciants,
soldats, lliberts i gladiadors.
66. Mitologia romana
- Quan els romans van conquerir Grcia en el segle II a. C. van
assimilar tota la seva mitologia, per tantla majoria dels dus
romans tenen el seu equivalent a la mitologia grega, com veurem a
continuaci alguns dels ms importants:
67. Jpiter / Zeus
- Divinitat de laire, del cel I rei dels dus . 68. Smbol: guila o
llamp.
http://tavogusmadrid.tk/tiempo/jupiter.jpg 69. Juno / Hera
- Reina del cel I del matrimoni. 70. Smbol: pa
http://1.bp.blogspot.com/_NuVKKwkvoLw/SiQQlQdpRgI/AAAAAAAADn0/XcD2773tAcA/s400/Escultura,+Juno+Ludovisi,+Museo+Altemps,+Roma.JPG
71. Venus / Afrodita
- Divinitat de lamor, la bellesa I la fertilitat. 72. Smbol:
colom
http://api.ning.com/files/64yKuQx6pm1g0yYZBiYIb-YH1fKza-*GMjp2*-ai7KoNaoeVVUSNsp1yYiG4y7YFqrLprEz7nm6lSrGT3uMr*tVIA9La9fu4/venus4.jpg
73. Mercuri / Hermes
- Divinitat del comer. 74. Smbol: ales.
http://1.bp.blogspot.com/_Wf5CmeTlT54/TDcMNTTutRI/AAAAAAAAAFg/esQyoSNEe0Q/s1600/hermes.jpg
75. Marte / Neptu
- Du de la guerra I la tempesta. 76. Smbol: casc o armes.
http://www.diarioshow.com/imgs_notas/2010/11/19/46724_153006_650x420.jpg
77. Nept / Posid
- Du del mar I els oceans. 78. Smbol: cavall
http://3.bp.blogspot.com/_PdQijqfJhWA/TF53_unYgbI/AAAAAAAAAwg/jYuOsknnstQ/s1600/Neptuno.jpg
79. Expresions artistiques Escultura
- Aquesta imatge representa la llegenda duns nens que es deien
Rmul i Rmul abandonats pels seus pares i cuidats per una lloba
80. Arquitectura
- El coliseu rom s un amfiteatre molt gran que durant 500 anys va
ser el circ rom on lluitaven els gladiadors entre ells i tamb amb
els cristians.
81. Mosaics
- Aquest mosaic estava fet al terrade les termes romanes.
http://www.canalpatrimonio.com/imagftp/im154774mosaico%20romano.jpg
82. 83. LA DURACI DE L'EDAT MITJANA
- Va comenar al segle V i va acabar al segle XV amb la caiguda de
l'Imperi Rom .
84. 85. ECONOMIA
- Es va substituir el model de producci esclavista per un model
de producci feudal. Els pobres treballaven al camp per conrear
aliments etc. Per tamb hi havien pobres que comerciaven als carrers
venen gerros ...
Comerciants 86.
- Els mercaders tenien alguns consells e idees. Un d'ells era
l'acumulaci d'or i plata.
87. 88. Poblemedieval Mercat medieva l 89. EL VESTUARI
MEDIEVAL
- Els Nobles vestien amb robes cares i boniques mentre que els ms
pobres vestien amb roba ms vella, draps vells. ..
90. Nobles Alemanys 91. ELS CAVALLERS
- Els cavallers portaven armadures, llances, cascs, escuts... Per
protegir se de les guerres que es feien per guanyar un territori
d'un altre Noble.
92. 93. LES DONZELLES
- Les donzelles vestien amb vestits llargs fins als peus per els
vestits que portaven no estaven fets pels millors artesans del
poble o ciutat sin que els vestits se'ls cosien i se'ls feien elles
mateixes .
Vestit dedonzella 94. ELS CASTELLS
- Els Nobles vivien en castells on all hi eren els seus criats,
dames de companyia (en alguns casos) . ..
95. 96. FEUDALISME: ELS NOBLES
- El feudalisme consisteix en que els Nobles havien de fer un
pacte de Fidelitat amb els Pagesos, donar lis protecci econmica i
militar i tamb una petita casa al costat del camp .
97. ELS PAGESOS
- Per desprs els Pagesos els hi havien de donar Fidelitat, pagar
els impostos de les eines del camp, treball, ajuda i consell.
98. 99. 100. L'ART AL'EDAT MITJANA: ROMNICA
- L'arquitectura de l'Edat mitjana Romnica es basa en edificis
baixos i robustos (rgids). L'escultura es de motius
religiosos.
101. L'ART A L'EDAT MITJANA:GTICA
- En canvi l'arquitectura de l'Edat mitjana Gtica es basa en
edificis alts i lluminosos. Per tamb es feien grans escultures
naturals. 102. L'arquitectura Gtica va comenar al segle XII i va
acabar al segle XVI.
103. Les grgoles tenien la funci simblica de protegir laCatedral
o temple. 104. 105. 106. 107. 108. 109. 110.