- 1. UD 02. Prod. i dist. d'electricitat
- Centrals elctriques productores d'energia
2. Centrals hidroelctriques 3. Centrals termoelctriques
convencionals 4. Centrals nuclears 5. Distribuci d'energia
elctrica
6. UD 02. Centrals elc. Productores d'energia
- Definici:
- Transformen energia primria en electricitat 7. L'electricitat
es necessita en grans quantitats i de manera immediata
- Reben el nom segons l'energia primria emprada
- Termoelctriques (de carb, gas, fuel...) 8. Nuclears 9.
Hidruliques
10. UD 02. Centrals elc. Productores d'energia
- Producci, transport i consum d'energia
- Element principal: generador o alternador
- Transforma energia mecnica en elctrica 11. Excepci:
fotovoltaica
- Per a fer arribar l'electricitat als centres de consum: xarxa
elctrica
- Lnies elctriques de transport, estacions transformadores i
lnies de distribuci
- No es pot emmagatzemar
- Si no es consum es perd 12. Cal regular la producci i
ajustar-la al consum
13. UD 02. Centrals elct. productores d'energia
- Tipus de centrals (segons el servei)
- De base o principals
- Per a subministrar energia de manera continuada 14. Potncia
elevada: En general, nuclears, grans termoelctriques i
hidroelctriques
- De punta
- Destinades a cobrir demandes a hores punta 15. Treballen en
parallel amb els centres principals
- De reserva
- Substitueixen total o parcialment una d'avariada
16. UD 02. Centrals elct. productores d'energia
- Tipus de centrals segons el servei (II)
- De bombeig
- Hidroelctriques: aprofiten l'energia sobrant a les hores vall
per a bombar aigua 17. A les hores punta generen electricitat
- Potncia installada
- Potncia en W o MW que pot generar un alternador 18. Amb un
factor de potncia determinat
19. UD 02. Centrals hidroelctriques
- Aprofiten l'energia de l'aigua
- La converteixen en energia elctrica 20. Utilitzen turbines
acoblades als alternadors
- Equemticament
- Energia potencial (embassament) 21. Energia cintica (canonades)
22. Energia cintica de rotaci (utrbina) 23. Energia elctrica
(alternador) 24. Transport i utilitzaci
25. UD 02. Centrals hidroelctriques
- Centrals d'aigua fluent o corrent
- Aprofiten l'Ec dels rius directament 26. Tamb amb petits
embassaments 27. Accionen directament les turbines 28. De poc
rendiment (cabal irregular)
- Centrals amb regulaci o d'aiua embassada
- Aprofiten Ep d'aigua retinguda per una presa 29. Regula el
cabal del riu
30. UD 02. Centrals hidroelctriques
- Centrals d'aigua embassada
- L'aigua s'acumula en llac artificial o pant 31. Dos models
(segons orografia)
- Centrals amb derivaci
- Amb una presa que desvia part del cabal del riu 32. Aquest
canal: amb el mnim desnivell (creem h versus el riu) 33. Cambra de
pressi (canonada forada) 34. Condueix l'aigua a la turbina, per
sota del nivell del canal
- Centrals d'acumulaci
- En trams de rius amb desnivell apreciable 35. Construm presa
que obstaculitza el pas de les aiges 36. Magatzem d'Ep 37. A mitja
alada: canonada fins urbines (a peu de presa)
38. UD 02. Centrals hidroelctriques
- Components d'una central hidroelctrica
- La presa 39. Els conductes d'aigua 40. La sala de mquines 41.
Els transformadors 42. El parc de distribuci
43. UD 02. Centrals hidroelctriques
- Components d'una central hidroelctrica (II)
- La presa
- Construcci aixecada sobre llera del riu 44. Perpendicular a la
seva direcci 45. Ret aigua i augmenta el seu nivell 46. De dos
tipus
- Preses de gravetat: la fora de l'aigua s contrarestada amb el
pes de la presa. Perfil triangular. Molt de material emprat. Una
variant: amb contraforts (menys material) 47. Preses de volta: t
forma d'arc ancorat a les parets laterals del riu (hi transmet les
forces). Perfil ms esvelt, menys material
48. UD 02. Centrals hidroelctriques
- Components d'una central hidroelctrica (III)
- Els conductes d'aigua
- Protegits per reixes d'entrada 49. Alimenten les turbines 50.
Regulen el cabal 51. Sobreeixidors: permeten la sortida d'aigua
sense passar per les turbines 52. A peu de presa: esmortedors 53. A
la part ms fonda: desguassos (drenatge)
54. UD 02. Centrals hidroelctriques
- Components d'una central hidroelctrica (IV)
- La sala de mquines
- Mquines motrius de la central 55. Sn els grups turboalternadors
56. Diferents tipus de turbina segons alada i cabal
- Turbines Pelton: Salts de gran altura i cabal regular 57.
Turbines Francis: Salts d'altura mitjana i cabal variable 58.
Turbines Kaplan: Salts de poca altura i cabal molt variable
- Les centrals en tenen de diferents tipus per adaptar-s'hi
59. UD 02. Centrals hidroelctriques
- Components d'una central hidroelctrica (V)
- Transformadors i parc de distribuci
- Corrents dels alternadors: inferior 20 KV
- Transformadors: eleven V per minimitzar prdues
- Parc de distribuci: connectem amb xarxa de transport
- Majoria de centrals: interconnectades i sincronitzades
- Aportaci d'energia compatible 60. Substituci en cas d'avaria o
manteniment
61. UD 02. Centrals hidroelctriques
- Funcionament d'una central hidroelctrica
- La presa ret l'aigua delriu. Magatzem d'Ep
- A peu de presa: grups turboalternadors
- L'aigua arriba a les turbines amb Ec
- Mitjanant comportes i reixes 62. Es comunica la rodet de la
turbina (gira) 63. Desprs l'aigua torna al riu
- Solidari a l'eix de la turbina: alternador i generador CC
- Camp magntic a bobines del rotor 64. Generem a l'esttor corrent
altern de V mitj i I elevada
- Es transforma el corrent i es distribueix
65. UD 02. Centrals hidroelctriques
- Centrals de bombeig o reversibles
- Funci: racionalitzar la producci d'electricitat
- Consumeixen excedents (vall) i produeixen (punta)
- Disposen de dos embassaments
- Superior: alimenta central a hores punta 66. Inferior: Bombegem
aigua cap al superior (vall) 67. Bombeig d'aigua: motobomba o grups
turrbina-alternador (reversibles)
- Dues tipologies: Bombeig pur i mixt
- Pur: per a fabricar han hagut de bombejar prviament 68. Mixt:
Alimentats per un riu a la part superior
69. UD 02. Centrals hidroelctriques
- Minicentrals hidroelctriques
- Potncia compresa entre 250 i 5000 KW
- Antigament: subministrament a petits nuclis i indstries
- Com a conseqncia de la crisi del petroli
- Han experimentat un augment del seu s 70. Hi ha plans de
revitalitzaci, ampliaci i automatitzaci
71. UD 02. Centrals hidroelctriques
- Impacte al medi ambient
- Avantatges
- No emissions atmosfriques (CO 2 , NO X , SO X ) 72. Regulador
del cabal: pot prevenir inundacions, tamb garantir cabal mnim en
cas de sequera
- Inconvenients
- Prdua de terrenys frtils i desplaament de poblacions 73.
Alteraci de cabal de rius: erosi 74. Modificaci de flora i fauna
75. Possible acumulaci de m.o. (per aiges residuals: CH 4 )
76. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Generen electricitat a partir d'eneria trmica
- Combusti de carb, fuel o gas natural
- Convencionals: per a diferenciar-les de nuclears o solars
trmiques
- Tamb utilitzen turbines de vapor
- Totes funcionen de forma similar
- Cremem combustible a caldera i obtenim vapor 77. Acciona
turbina solidria a alternador 78. Es diferencien pel combustible
emprat (i implicacions)
79. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Transformacions energtiques:
- Energia qumica: combustible 80. Energia trmica: caldera 81.
Energia cintica: vapor 82. Energia cintica de rotaci: turbina 83.
Energia elctrica: alternador 84. Utilitzaci final
- Emplaament: a prop de la font
- Mines, ports, refineries...
85. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Components d'una central termoelctrica
- Magatzem de combustible 86. Caldera 87. Turbines 88.
Condensador 89. Torre de refrigeraci 90. Xemeneia 91. Equip elctric
principal 92. Sales de tractament de l'aigua d'alimentaci
93. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Components d'una central termoelctrica (II)
- La sala de combustible
- Si s el carb: dipsit amb reserva permanent
- Es tritura en pols fina: millor combusti 94. S'envia als
cremadors amb aire preescalfat
- Fuel: en grans dipsits
- Preescalfat per fludificar 95. S'injecta als cremadors
- Gas natural: arriba en gasoductes a alta pressi
- Estaci reductora de pressi
- Centrals mixtes: poden emprar diferents combustibles
96. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Components d'una central termoelctrica (III)
- Caldera
- Les ms utilitzades: de radiaci 97. Cremadors adequats al
combustible 98. Cambra de combusti amb infinitat de tubs 99.
Reescalfadors: eliminen gotes d'aigua: vapor sec 100.
Economitzadors i preescalfadors
- Aprofiten calor residual de gasos emesos: preescalfament
d'aigua, combustible i aire de combusti
101. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Components d'una central termoelctrica (IV)
- Turbines
- Elements motrius: transformen Ec del vapor en Ec rotatria 102.
Formada per tres cossos (maximitzar rendiment)
- El vapor s'expandeix: perd pressi 103. De pressi alta (leps
petits) 104. De pressi mitjana 105. De pressi baixa (leps grans)
106. Solidaris amb el rotor
107. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Components d'una central termoelctrica (V)
- Condensador
- El vapor procedent de les calderes condensa 108. I torna a
entrar a la caldera per repetir el cicle
- Torre de refrigeraci
- Refreda l'aigua que refrigera el condensador
- Circuits tancats 109. Circuits oberts: pluja fina i en sentit
contrari: aire fred
110. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Components d'una central termoelctrica (VI)
- Xemeneia
- Crea depressi dins la caldera: circulaci de gasos 111. Poden
ser: tiratge natural (geometria) o forades (amb impulsors mecnics)
112. Amb filtres: MES i altres contaminants
- Equip elctric principal
- Alternador, transformadors i parc de distribuci
113. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Components d'una central termoelctrica (VII)
- Sala de tractament de l'aigua d'alimentaci
- Pel bon funcionament de la caldera
- Evitem incrustacions / precipitats
- Addicionem substncies qumiques 114. Tamb ajustem pH
115. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Funcionament d'una central termoelctrica
- Des del magatzem del carb: cinta transportadora a tremuja
--> alimenta el mol triturador
- El fem pols: millor combusti
- Barregem el carb amb aire preescalfat i s'injecta als
cremadors. Es produeix la combusti 116. Calor de combusti: escalfa
tubs i produeix calor. 117. Al sobreescalfador eliminem humitat
(vapor sec) 118. L'injectem a la turbina de P alta
- Desprs: mitjana P (reescalfament) i a la de baixa P
119. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Funcionament d'una central termoelctrica (II)
- El vapor s'expandeix i fa girar la turbina
- El seu rotor arrossega el de l'alternador 120. Aqu es produeix
l'energia elctrica
- L'energia generada es transforma i passa al parc de distribuci,
lnies de transport i consumidors 121. Sortida de turbines: el vapor
passa al condensador, refreda i condensa
- L'aigua condensada es preescalfa 122. S'introdueix amb
l'economitzador: P i T adients per a mxim rendiment de cicle
123. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Funcionament d'una central termoelctrica (III)
- Aigua de refrigeraci del condensador: a torres de refrigeraci
124. Gasos de combusti:
- Escalfem l'aire de combusti 125. Amb precipitadors: retenim
partcules slides contaminants 126. Xemeneies molt altes: millor
dispersi dels gasos
127. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Impacte al medi ambient
- Atmosfric
- Emissions de CO 2i H 2 O (efecte hivernacle) 128. Mala combusti
i impureses: SO X , NO X(pluja cida) 129. Boires fotoqumiques: HC,
metalls pesants i partcules slides en suspensi
- Contaminaci de les aiges
- Contaminaci trmica: minimitzada amb torres
- Torres refrigeraci: aigua de pluja amb partcules de carb 130. S
contamina aiges: purgues de vapor, de caldera 131. Es tracten abans
de ser abocades
132. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Impacte al medi ambient (II)
- Contaminaci acstica
- Allament d'elements sorollosos 133. Construcci de pantalles
- Especialment a prop de nuclis habitats
134. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Noves tecnologies
- Carb: fora reserves per: molt contaminant
- Dessulfuraci de combustibles
- Convertim SO Xen productes solubles
- Gasificaci del carb
- Permet explotar ms recursos i gas menys contaminant
- Combusti en llit flud
- Combusti a T inferior 135. Rendiment ms alt: ms superfcie de
contacte
136. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Noves tecnologies (II)
- Centrals de cicle combinat
- Combustible: gas natural
- S'experimenta: amb carb gasificat
- Rendiments de 0'52 (convencionals: 0'35) 137. Combusti: gas
alimenta turbina de gas
- Gasos emesos en turbina de gas: escalfem caldera que produeix
vapor d'aigua
138. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Central de cicle combinat: funcionament
- L'aire, a P alta es barreja amb el combustible 139. Combusti
- Gasos a 1300C i 1'5-3MPa. 140. S'expandeixen a la turbina: fan
girar el generador 141. Gasos generats: 600C. Van a caldera de
recuperaci
- Caldera de recuperaci
- Mateixos elements que caldera tradicional 142. Ara tenim el
mateix procs d'una trmica convencional 143. ltima generaci: gas i
vapor alimenten generador nic 144. Sn les que es construeixen a
pasos industrialitzats
145. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Centrals de cogeneraci
- Producci simultnia d'energia elctrica i trmica 146.
Electricitat: amb combustible convencional --> aprofita calor
residual per a escalfar aigua o fluids 147. Rendiments de fins al
80%
- Termoelctriques convencionals: 35% 148. Cicle combinat:
52%
- Molta aplicaci a indstries, hospitals
- Necessitats trmiques molt importants
149. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Centrals de cogeneraci (II)
- Funcionament
- Cremem combustible en generador de vapor 150. El vapor acciona
turbina-alternador 151. El vapor de la turbina escalfa caldera
(aigua calenta) 152. L'aigua calenta s retornada al circuit
- Al generador de vapor 153. Si no t l'energia suficient:
cremador auxiliar
154. UD 02. Centrals termoelct. convencionals
- Centrals de cogeneraci (III)
- Fan servir mduls de cogeneraci: flexibilitat
- Formats per mquina motriu i generador
- Turbines de gas: Potncies elevades. D'1 a 10MW 155. Motors de
cicle disel: De 70 KW a 2MW 156. Tots dos poden funcionar amb: gas
natural, biodisel, biogs o gas de residus. El ms emprat: gas
natural (poc contaminant)
- Poc contaminants mediambientalment
- Rendiment energtic molt alt 157. Alta tecnologia al procs de
combusti
158. UD 02. Centrals nuclears
- Central termoelctrica: l'energia trmica s'obt de la fissi dels
toms d'urani i plutoni
- Actuen com a central de base
- Transformacions energtiques:
- Energia nuclear: combustible 159. Energia trmica: caldera 160.
Energia cintica: vapor 161. Energia cintica de rotaci: turbina 162.
Energia elctrica: alternador 163. Utilitzaci
164. UD 02. Centrals nuclears
- El reactor nuclear
- s el nucli de les centrals 165. Permet produir i controlar
reaccions en cadena 166. Possibilita l'aprofitament de l'energia
trmica
- Obtenim vapor d'aigua que acciona la turbina-generador
- T diferents parts
- Vas del reactor 167. Moderador 168. Barres de control 169.
Refrigerant
170. UD 02. Centrals nuclears
- El reactor nuclear (II)
- Vas del reactor: Cont font de neutrons i combustible nuclear
171. Moderador: Redueix velocitat de neutrons emesos
- Assegura l'impacte amb toms fissionables 172. H 2 O, D 2 O i
grafit 173. Aigua normal: gran capacitat absorbent
- Permet reduir dimensions del reactor 174. Tan absorbent: noms
emprat en reactors amb U enriquit 175. Reactor rpid: sense
moderador, noms U enriquit
176. UD 02. Centrals nuclears
- El reactor nuclear (III)
- Barres de control
- Format per materials que absorbeixen neutrons 177. Regulen el
nombre de fissions
- Totalment introdudes: s'atura la reacci en cadena 178. Van
sortint: la reacci augmenta 179. Sistema de control de T: actua
sobre les barres
- Aleacions de B, Cd i Hf
- Refrigerants
- Per evitar el sobreescalfament i transportar la calor generada
180. El recorregut: circuit primari
- Primari: transporta calor o la cedeix a un de secundari
- Lquids: H 2 O, D 2 O, Na, K. Gasosos: CO 2 , He, H 2 , N 2
181. UD 02. Centrals nuclears
- Tipus principals de reaccions nuclears
- PWR. Amb reactor d'aigua a pressi
- Urani enriquit com a combustible 182. Aigua com a refrigerant i
moderador alhora 183. Calor produda: del circuit primari al
secundari 184. Circuit primari
- A l'interior de l'edifici de contenci 185. P=17'22MPa (estat
lquid) 186. Generador de vapor: transfereix energia del 1ari al
2ari
- Circuit secundari
- El vapor passa pel reescalfador (eliminem humitat) 187. Entra a
la turbina i desprs al condensador
188. UD 02. Centrals nuclears
- Tipus principals de reactors nuclears (II)
- BWR. Reactor d'aigua en ebullici
- Utilitzen U enriquit i aigua 189. Noms utilitzen un circuit de
refrigeraci 190. L'aigua, a menys pressi, entra en ebullici
- Vapor obtingut dins del reactor
- Circuit primari ms simple 191. Edifici de turbines: protegit
doncs el vapor que ha estat en contacte amb el combustible s
radioactiu
192. UD 02. Centrals nuclears
- Tipus principals de reactors nuclears (III)
- Reactors de neutrons rpids
- El reactor no fa servir moderador: fissions amb neutrons rpids
193. Per a mantenir la reacci: quantitat de combustible per unitat
de volum: elevada 194. Potncia trmica molt elevada: Na com a
refrigerant 195. Combustible: U235 o Pu239
- Recobert amb U238 que passa a ser Pu239 196. S'anomenen
reactors reproductors (en generen ms del que gasten) 197.
Rendiments fins a 60 vegades superiors 198. 3 circuits de
refrigeraci: 2ari: Na i 3ari: aigua que vaporitzem 199. Tecnologia
en procs d'experimentaci
200. UD 02. Centrals nuclears
- Equipament d'una central nuclear
- Edifici de contenci.
- Cont el reactor 201. Cont el circuit primari (tres llaos en
parallel) 202. Murs gruixuts de formig folrats amb acer
- Evitar qualsevol tipus de radiaci
- Dissenyat per resistir moviments ssmics
- Edifici de turbines
- Allotja el grup alternador, reescalfadors, condensadors i
preescalfadors 203. BWR: Vapor directe al reactor: edifici
protegit
204. UD 02. Centrals nuclears
- Equipament d'una central nuclear (II)
- Edifici del combustible
- Magatzem de combustible de recrrega del reactor 205. Piscines
de formig folrades amb xapa d'acer
- Si ja ha estat utilitzat: cobert amb aigua
- Connectat directament al reactor
- Podem fer la recrrega sense sortir de la zona de mxima
protecci
- Edifici de control
- Sala de control. Hi arriben els senyals i mesures
- Surten les ordres de comandament. Procs automatitzat
- Edifici auxiliar
- Sistemes auxiliars i de seguretat. Tractament de residus de
baixa activitat
206. UD 02. Centrals nuclears
- Funcionament d'una central nuclear
- Energia generada al reactor
- Extreta i transportada per l'aigua refrigerant 207. Circuit
tancat i a pressi elevada 208. Es transmet al circuit secundari en
els generadors de vapor
- El vapor acciona la turbina
- Acoblada a l'alternador 209. Elevem tensi i la lliurem a la
xarxa
210. UD 02. Centrals nuclears
- Funcionament d'una central nuclear (II)
- Desprs de passar per la turbina, el vapor torna a l'estat lquid
- En el condensador 211. Passa novament al generador de vapor
- Impulsat per les bombes de condensaci i d'alimentaci
- Vaporitzat novament: tanquem el circuit
- Aigua de refrigeraci del condensador: circuit obert
- Alimentat diecament del riu o del mar 212. Rius amb cabal escs:
refredada prviament
- Evitem contaminaci trmica
213. UD 02. Centrals nuclears
- El medi ambient. Sistemes de seguretat
- Alguns impactes: comuns a la hidroelctrica
- Contaminaci trmica 214. Contaminaci qumica
- Aiges de refrigeraci i residuals
- Contaminaci acstica
- Contaminaci radioactiva
- Emissions i gesti de residus: principals problemes
215. UD 02. Centrals nuclears
- El medi ambient. Sistemes de seguretat (II)
- Emplaament: t en compte:
- Demografia 216. Vies de comunicaci 217. Proximitat als centres
de consum 218. Caracterstiques hidrolgiques, ssmiques i
climtiques
- Cada punt de l'execuci del Projecte: normativa legal molt
exigent
219. UD 02. Centrals nuclears
- El medi ambient. Sistemes de seguretat (III)
- Concepte de seguretat mxima
- Sistemes de control duplicats 220. Diferents barreres que
impedeixen fuites a l'exterior
- Estructura del combustible, beines que el contenen, vas del
reactor, sistemes de protecci del reactor i edifici de
contenci
- Reactor de seguretat passiva
- En desenvolupament 221. A prova d'errades humanes i avaries
dels sistemes de seguretat 222. Per disseny: controls implcits al
funcionament
223. UD 02. Centrals nuclears
- El medi ambient. Sistemes de seguretat (IV)
- Caracterstiques de la seguretat d'una central
- Personal altament qualificat, especialtzat i entrenat 224.
Revisions exhaustives de reactor i circuit primari
- Aprofiten aturades de crrega de combustible
- Control constant dels equips. Manteniment preventiu 225.
Control d'emissions 226. Detecci i identificaci d'anomalies 227.
Sistemes de seguretat establerts en cas de superar lmits 228.
Vigilncia radiolgica ambiental de la zona
229. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica
- Centres de producci en general allunyats del consum 230.
Necessria infraestructura
- Xarxes de transport 231. Xarxa de distribuci 232. Connexions: a
estacions o subestacions elctriques
- Corrent obtingut a centrals
- Voltatges entre 6 i 20 KV 233. Pel transport: pugem a 110-400
KV
234. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica
- On:
- P: potncia perduda per efecte Joule (W) 235. RL: resistncia
d'un conductor de la lnia ( ) 236. I: intensitat de la lnia (A)
237. : resistivitat del conductor( m) 238. L:longitud de la lnia
(m) 239. S: secci de la lnia del conductor (m 2 )
240. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica
- A una lnia trifsica es compleix
- On:
- P: potncia a transportar (W) 241. V: tensi de la lnia (V) 242.
cos : factor de potncia
- Per aix: incrementem V abans de transport
243. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica
- Lnies elctriques
- Conjunt de conductors, alladors i accesoris per al transport i
distribuci d'energia elctrica
- Tipologies
- Aries
- Conductors sense allament 244. Cu o Al amb nima d'acer 245.
Econmiques d'installar que subterrnies 246. Menys fiables i ms
manteniment
247. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica
- Tipologies de lnies elctriques (II)
- Subterrnies
- Conductors enterrats
- Directament o dintre de canalitzacions
- Cu o Al forosament allats 248. Elevat cost d'installaci 249. Ms
fiables i menys manteniment que aries 250. En general: per a lnies
de distribuci secundries 251. Aries: lnies de distribuci
primries
252. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica
- Estacions elctriques
- Tamb anomenades subestacions 253. Transformen i/o distribueixen
energia elctrica i connecten dues o ms lnies 254. Poden ser
- Estacions transformadores primries (ET I)
- Eleven tensi elctrica a 110, 132, 220 i/o 400 KV 255. La
traqnsfereixen a les lnies de transport 256. Sn els parcs de
distribuci de les centrals
257. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica
- Estacions elctriques (II)
- Poden ser (II)
- Estacions d'interconnexi (EI)
- Unions entre diferents lnies de transport 258. Amb
transformador si tenim diferents tensions
- Estacions transformadores secundris (ET II)
- Redueixen la tensi a 6-66 KV 259. Alimenten lnies de distribuci
primria per diferents zones
- Estacions transformadores terciries (ET III)
- Redueixen la tensi a 220 V i 380 V 260. Subministren centres de
consum (per lnies de dist. Secundries)
- Estacions distribudores
- Interconnecten ET II. No disposen de transformadors
261. UD 02. Distribuci de l'energia elctrica
- Estructura del sistema elctric
- Centrals es connecten a lnies de transport per ET I
- Queden interconnectades a l'EI
- LT alimenten LDP a travs de les ET II 262. Les LDP subministren
directament gran potncia
- O b a les LDS mitjanant ET III 263. LDS: alimenten consumidors
(2 a 8) a baixa tensi
- Interconnectat: Portugal i altres mitjanant Frana