Estudi de diferents fonts d'energia renovable per la...

Francesc Fabregat Perello

Estudi de diferents fonts d'energia renovable per la

producció d'energia elèctrica en un habitatge rural

TREBALL DE FI DE GRAU

Dirigit per José Antonio Barrado Rodrigo

Grau d’Enginyeria Elèctrica

Tarragona

2018

3

1 ÍNDEX

1 ÍNDEX ................................................................................................................ 3

2 MEMÒRIA.......................................................................................................... 6

2.1 Objecte ......................................................................................................... 7

2.2 Abast ............................................................................................................ 7

2.3 Antecedents .................................................................................................. 8

2.3.1 Ubicació de l’habitatge rural .................................................................... 8

2.3.2 Característiques generals de l’habitatge. .................................................. 9

2.4 Normes i referencies. ................................................................................... 9

2.5 Definicions i abreviatures .......................................................................... 10

2.6 Programes de càlcul ................................................................................... 10

2.7 Requisits de disseny. .................................................................................. 11

2.7.1 Ubicació. ................................................................................................ 11

2.7.2 Edificació. .............................................................................................. 11

2.7.3 Consum elèctric. ..................................................................................... 11

2.8 Anàlisis de solucions ................................................................................. 12

2.8.1 Consums ................................................................................................. 12

2.8.2 Sistema híbrid. ........................................................................................ 19

2.8.3 Generador solar fotovoltaic .................................................................... 20

2.8.4 Regulador de càrrega del sistema fotovoltaic. ....................................... 28

2.8.5 Generador eòlic ...................................................................................... 30

2.8.6 Regulador de càrrega de l’aerogenerador............................................... 33

2.8.7 Grup electrogen. ..................................................................................... 34

2.8.8 Sistema d’acumulació ............................................................................ 36

2.8.9 Inversor / Carregador. ............................................................................ 40

2.9 Resultats finals. .......................................................................................... 42

2.9.1 Sistema híbrid. ........................................................................................ 42

2.9.2 Generador Solar fotovoltaic. .................................................................. 43

2.9.3 Regulador de càrrega fotovoltaic. .......................................................... 45

2.9.4 Generador eòlic. ..................................................................................... 46

2.9.5 Regulador de càrrega del aerogenerador ................................................ 47

2.9.6 Grup electrogen ...................................................................................... 48


4


2.9.9 Cablejat................................................................................................... 52

2.9.10 Proteccions ............................................................................................. 55

2.10 Planificació ................................................................................................ 58

2.11 Ordre de prioritats. ..................................................................................... 58

3 PLÀNOLS ......................................................................................................... 59

3.1 Plànol esquema unifilar ............................................................................. 61

3.2 Plànol distribució de l’habitatge ................................................................ 62

3.3 Plànol planta .............................................................................................. 63

3.4 Plànol perfil aerogenerador ........................................................................ 64

3.5 Plànol teulada panells fotovoltaics ............................................................ 65

4 PLEC DE CONDICIONS GENERALS, FACULTATIVES, ECONÒMIQUES

I TÈCNIQUES ..................................................................................................................... 67

4.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals ................................................ 68

4.2 Capítol I: Condicions Facultatives ............................................................. 68

4.2.1 Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques ........................ 68

4.2.2 Epígraf 2: De les obligacions i drets generals del Contractista .............. 69

4.2.3 Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als

mitjans auxiliars ........................................................................................................... 71

4.2.4 Epígraf 4 de les recepcions de les obres i instal·lacions ........................ 75

4.3 Capítol II: Condicions Econòmiques ......................................................... 77

4.3.1 Epígraf 1: Principi general ..................................................................... 77

4.3.2 Epígraf 2: Fiances................................................................................... 77

4.3.3 Epígraf 3: Dels preus .............................................................................. 78

4.3.4 Epígraf 4: De la valoració i abonament dels treballs ............................. 80

4.3.5 Epígraf 5: De les indemnitzacions mútues ............................................. 82

4.3.6 Epígraf 6: Varis ...................................................................................... 83

4.4 Capítol III: Condicions tècniques generals ................................................ 85

4.4.1 Unitat d'obra iep021: posta a terra amb pica. ......................................... 85

4.4.2 Unitat d'obra iep023: posta a terra amb conductor nu, soterrat

horitzontalment, disposat en forma de pota d'oca. ...................................................... 86

4.4.3 Unitat d'obra tsv010: torre per a aerogenerador de 10 metres. .............. 87

4.4.4 Unitat d'obra ief001: mòdul solar fotovoltaic. ....................................... 88

4.4.5 Unitat d'obra ief020: regulador de càrrega fotovoltaic. ......................... 88

4.4.6 Unitat d'obra ier030: aerogenerador. ...................................................... 89

4.4.7 Unitat d'obra ier010: grup electrògen. .................................................... 90

4.4.8 Unitat d'obra ier050: grup d’acomulació. ............................................... 91

4.4.9 Unitat d'obra ief020: inversor / carregador. ........................................... 92

5

4.4.10 Unitat d'obra ieh010: cablejat amb aïllament. ........................................ 92

4.4.11 Unitat d'obra iex240: proteccions. .......................................................... 93

5 AMIDAMENTS ................................................................................................ 95

5.1 Obra civil ................................................................................................... 96

5.2 Instal·lació elèctrica ................................................................................... 96

5.2.1 Instal·lació solar fotovoltaica ................................................................. 96

5.2.2 Instal·lació eòlica ................................................................................... 96

5.2.3 Grup electrogen ...................................................................................... 97

5.2.4 Sistema d’acumulació i inversor/carregador .......................................... 97

6 PRESSUPOST .................................................................................................. 98

6.1 Preus Unitaris ............................................................................................. 99

6.2 Descomposts ............................................................................................ 101

6.2.1 Obra civil .............................................................................................. 101

6.2.2 Instal·lació elèctrica. ............................................................................ 104

6.3 Pressupost ................................................................................................ 112

6.3.1 Obra civil .............................................................................................. 112

6.3.2 Instal·lació elèctrica ............................................................................. 112

6.4 Resum Pressupost .................................................................................... 114

7 ANNEXES ...................................................................................................... 115

7.1 Càlculs ..................................................................................................... 116

7.1.1 Generador solar fotovoltaic .................................................................. 116

7.1.2 Càlcul regulador de càrrega fotovoltaic. .............................................. 126

7.1.3 Càlcul generador eòlic .......................................................................... 127

7.1.4 Càlcul sistema d’acumulació ................................................................ 133

7.1.5 Càlcul Inversor / Carregador. ............................................................... 134

7.1.6 Càlcul Cablejat. .................................................................................... 134

7.1.7 Càlcul Proteccions ................................................................................ 140

7.1.8 Càlcul posta a terra. .............................................................................. 143

7.1.9 Càlcul del Coeficient de pèrdues. ......................................................... 144

6

2 MEMÒRIA

2 MEMÒRIA.......................................................................................................... 6

2.1 Objecte ......................................................................................................... 7

2.2 Abast ............................................................................................................ 7

2.3 Antecedents .................................................................................................. 8

2.3.1 Ubicació de l’habitatge rural .................................................................... 8

2.3.2 Característiques generals de l’habitatge. .................................................. 9

2.4 Normes i referencies. ................................................................................... 9

2.5 Definicions i abreviatures .......................................................................... 10

2.6 Programes de càlcul ................................................................................... 10

2.7 Requisits de disseny. .................................................................................. 11

2.7.1 Ubicació. ................................................................................................ 11

2.7.2 Edificació. .............................................................................................. 11

2.7.3 Consum elèctric. ..................................................................................... 11

2.8 Anàlisis de solucions ................................................................................. 12

2.8.1 Consums ................................................................................................. 12

2.8.2 Sistema híbrid. ........................................................................................ 19

2.8.3 Generador solar fotovoltaic .................................................................... 20

2.8.4 Regulador de càrrega del sistema fotovoltaic. ....................................... 28

2.8.5 Generador eòlic ...................................................................................... 30

2.8.6 Regulador de càrrega de l’aerogenerador............................................... 33

2.8.7 Grup electrogen. ..................................................................................... 34



2.9 Resultats finals. .......................................................................................... 42

2.9.1 Sistema híbrid. ........................................................................................ 42

2.9.2 Generador Solar fotovoltaic. .................................................................. 43

2.9.3 Regulador de càrrega fotovoltaic. .......................................................... 45

2.9.4 Generador eòlic. ..................................................................................... 46

2.9.5 Regulador de càrrega del aerogenerador ................................................ 47

2.9.6 Grup electrogen ...................................................................................... 48



2.9.9 Cablejat................................................................................................... 52

2.9.10 Proteccions ............................................................................................. 55

2.10 Planificació ................................................................................................ 58

2.11 Ordre de prioritats. ..................................................................................... 58

7

2.1 Objecte L’objectiu d’aquest projecte és l’estudi de la implantació d’un sistema híbrid de

generació d’energia elèctrica mitjançant fonts d’energia renovable, d’origen solar i eòlic,

recolzat amb un grup electrogen. Aquest sistema híbrid té el objectiu de produí la totalitat

de la demanda elèctrica d’un habitatge rural amb una família de tres persones, sense

connexió a la xarxa elèctrica i amb una piscina pròpia. L’habitatge projectat esta situat a

Arequipa, Perú.

Mitjançant aquest projecte és permet minimitza el impacte mediambiental i adaptar-

se a la normativa actual.

2.2 Abast L’abast en aquest projecte és el subministrament elèctric del habitatge sense

connexió a la xarxa elèctrica:

Sistema fotovoltaic: - Definició dels principals paràmetres.

- Obtenció de radiacions solars i anàlisis.

- Càlcul del angle òptim.

- Càlcul i elecció del panell solar adequat segons la demanda del habitatge.

Sistema eòlic: - Definició dels principals paràmetres.

- Obtenció de mesures de velocitat de vent i anàlisis mitjançant distribució de

WEIBULL.

- Càlcul i elecció del aerogenerador adequat segons les dades obtingudes.

Grup electrogen: - Definició dels principals paràmetres. - Càlcul i elecció del grup electrogen més adequat segons consum.

8

2.3 Antecedents

2.3.1 Ubicació de l’habitatge rural

La instal·lació projectada esta situada en una petita ciutat anomenada Arequipa del

país sud-americà el Perú. Aquesta ciutat és la segona més poblada de l'estat i està situada a

la regió dels Andes, a 2.380 metres d'altitud, emmarcada pel volcà Mistiues. La part central

de la ciutat es travessada per el riu Quilca.

El clima d’Arequipa és principalment sec a l'hivern, tardor i primavera a causa de la

humitat atmosfèrica, és caracteritza d'un sol vital i un cel diàfan amb 300 dies de sol a l'any

i una xifra rècord de 4.000 hores d'exposició al sol a l'any. La radiació solar global

registrada a la ciutat oscil·la entre 850 a 950 W/m² (watt/metre quadrat), considerat com un

dels més alts índexs de radiació de Sud-Amèrica i el més alt registrat en el Perú. Aquest

fenomen es deu a la seva proximitat a la zona d'influència del desert de Atacama. Així

doncs, Arequipa es una ciutat idònia per la producció d’energia solar.

Figura 1. Localització de Arequipa al Peru.

9

2.3.2 Característiques generals de l’habitatge.

L’habitatge escollit té unes dimensions de 13.5 metres de llarg per 8.5 metres

d’amplada, és d’una sola planta amb una altura de disposa d’un ampli jardí i una piscina

exterior de 7 metres de llargada per 3 metres d’ample amb una profunditat de 1,5 metres.

Aquest habitatge té capacitat per a una família de 3 o 4 persones. Les principals

característiques de l’habitatge son:

- Cuina.

- Cambra de bany.

- Menjador.

- Sala de descans.

- Habitació Principal.

- Habitació d’invitats.

- Traster.

- Piscina exterior.

- Sala de connexions i bateries.

- Edifici manteniment piscina.

2.4 Normes i referencies - CNE: Código Nacional de Electricidad 2006

- NTP 370.301: Norma Técnica Peruana de instal·lacions eléctricas en

edificios. Selección e instalación de equipos eléctricos.

- NTP 370.303: Norma Técnica Peruana de instal·lacions eléctricas en

edificios. Protección para garantir la Seguridad.

- NTP 399.403.2006: Norma Técnica Peruana en sistemas fotovoltaicos hasta

500 Wp. Especificaciones técnicas y método para la calificación energética

de un sistema fotovoltaico.

- R.D. Nº 003-2007-EM/DGE: Reglamento Técnico con especificaciones

técnicas y procedimientos de evaluación del sistema fotovoltaico y sus

componentes para electrificación Rural.

10

2.5 Definicions i abreviatures - CNE: Codigo Nacional de la Electricidad. Reglament elèctric del Perú.

- NTP: Normes Tècniques Peruanes.

- BT: Baixa Tensió.

- FV: Fotovoltaica.

- CA: Corrent Altern.

- CC: Corrent Continu.

- Cu: Coure.

- Al: Alumini.

- HSP: Hores Sol Pic.

- LGA: Línea General d’Alimentació

- CGP: Caixa General de protecció.

- ID: Interruptor Diferencial

- IM: Interruptor Magnetotèrmic.

- IGA: Interruptor General Automàtic.

- IK: Grau Protecció Contra Impactes.

- IP: Grau Protecció Contra Aigua i Pols.

- V: Volt.

- A: Amper.

- W: Watt.

- m: metre.

- m²: metre quadrat.

- °C: Graus Celcius.

- l: litre.

- h: hora.

- MPPT: Seguidor de punt màxim de potència.

- PWM: Modulació per amplada de polsos.

- Ω: Ohms.

2.6 Programes de càlcul - Paquet office.

- Autocad.

- MATLAB

- Eina de càlcul Victron Energy MPPT.

11

2.7 Requisits de disseny

2.7.1 Ubicació.

L’habitatge rural situat a Arequipa no disposa de subministrament elèctric, per tant,

és planteja un sistema híbrid de producció d’energia elèctrica mitjançant fonts renovables

recolzat amb un grup electrogen per tal de satisfer la demanda elèctrica en qualsevol tipus

de circumstància.

La ubicació d’aquest habitatge esta condicionat amb un clima amb una alta radiació

solar i baixes velocitats del vent, per tant, la instal·lació recaurà principalment sobre

l’energia fotovoltaica.

2.7.2 Edificació.

L’habitatge projectat té unes dimensions de 13.5 metres de llarg per 8.5 metres

d’amplada, un ampli jardí i una piscina exterior de 7 metres de llargada per 3 metres

d’ample i una profunditat de 1,5 metres. Aquestes dimensions permeten sense cap

inconvenient la instal·lació dels aparells de captació d’energia i dels aparells de control i

acumulació en una petita sala del habitatge.

2.7.3 Consum elèctric.

El consum elèctric del habitatge és un requisit important ja que condiciona les

dimensions del sistema de generació d’energia, aquest consum pot fluctuar segons el

consum de cada persona. És té que tenir en compte que en l’habitatge pot viure una família

de 3 a 4 persones i de que és tracta d’un habitatge d’ús diari.

12

2.8 Anàlisis de solucions Segons els requisits de disseny del habitatge les possibles solucions per el

subministrament elèctric son:

2.8.1 Consums

Tal i com s’indica en els requisits de disseny, el consum elèctric del habitatge pot

fluctuar segons el consum de cada persona, per tant, tenint en compte que l’habitatge és per

a 3 o 4 persones, s’estima el consum de l’habitatge segons els electrodomèstics que

s’utilitzen en un dia.

2.8.1.1 Consum dels principals aparells.

Enllumenat:

L’enllumenat de l’habitatge està format amb un total de 40 bombetes LED de

la casa PHILIPS model “LED Estandar” amb un consum d’energia elèctrica

per unitat de 10 Wh i una emissió de llum de 1521 lúmens.

Figura 2. Bombeta PHILIPS LED ESTANDAR

Electrodomèstics:

Cal destacar la importància de la elecció d’electrodomèstic eficients i de baix

consum amb la etiqueta “A+++” per tal de reduir el consum el màxim

possible. Electrodomèstic com els fogons és considera que funcionarà amb

gas.

Televisor: El televisor és de la casa SAMSUNG model “Full HD Pla

Smart TV Serie M5505”, el qual té un consum d’energia elèctrica de

95 Wh i 43 polzades de pantalla.

Figura 3. Televisor SAMSUNG Smart TV M5505

13

Forn: El forn és de la casa TEKA model “HLF 940” i un consum

d’energia elèctrica de 1150Wh.

Figura 4. Forn TEKA HLF 940

Microones: El microones és de la casa Taurus model “970.930

READY” i un consum d’energia elèctrica 700Wh.

Figura 5. Microones Taurus 970.930 READY

Rentadora: La rentadora es de la casa Balay model “3TS986XA” i el

seu consum d’energia elèctrica 190 Wh.

Figura 6. Rentadora Balay 3TS986XA.

14

Nevera: La nevera és de la casa SIEMENS model “KG39NXI4P” i el

seu consum d’energia elèctrica al dia es de 500Wh/dia.

Figura 7. Nevera SIEMENS KG39NXI4P

Altres electrodomèstics: Per tal de garantir el consum d’altres

electrodomèstics amb baix consum, l’habitatge disposa de 30 endolls

amb una potencia de 230W per cada endoll.

15

Piscina: La piscina exterior de l’habitatge té unes dimensions de 7 metres de

llargada per 3 metres d’amplada i 1,5 metres de profunditat. Aquesta piscina

te una capacitat de 35000 litres i per tal de filtra i depura l’aigua s’utilitza una

bomba de la casa Victoria model Plus AstralPool, amb una potencia de

610W. Aquesta bomba a una altura de 10 metres de pressió disposa de una

potencia de 11000 l/h, per tant, tardarà 4 hores en filtra tota l’aigua de la

piscina.

Figura 8: Bomba Victoria Plus AstralPool i corba de rendiment.

16

2.8.1.2 Distribució de carregues.

Una vegada descrits els consums de l’habitatge, falta saber la seva distribució de

carregues. Per tal d’aproximar la distribució de carregues a la realitat és distribuirà segons

les hores del dia i l’estació de l’any tal i com es mostrarà en els gràfics següents:

Estiu:

Gràfic 1. Gràfic de consum elèctric estimat en un dia d’estiu.

En el gràfic anterior cal destaca el consum de la bomba depuradora de la

piscina, que te un consum d’energia elèctrica de 610 Wh durant 4 hores entre les 12

fins les 16 hores. El consum mitjà en estiu és de 282,70 Wh/dia. En la taula següent

es mostra el consum total de cada electrodomèstic:

Electrodomèstic Potencia

per Unitat

(W)

Unitats Potencia

total (W)

Consum total

dia (Wh/dia)

Bombeta LED 10 40 400 690

Televisor 95 2 190 475

Forn 1150 1 1150 1150

Microones 700 1 700 350

Rentadora 190 1 190 380

Nevera 21 1 21 500

Endolls 250 30 7500 800

Bomba depuradora piscina 610 1 610 2440,00

TOTAL 3026 10761 6785

Taula 1. Taula de distribucions de carregues en un dia d’estiu.

0

500

1000

1500

2000

2500

Po

ten

cia

(Wh

)

Hores

Gràfic consums Estiu

Bomba depuradora piscina (Wh) Bombeta LED (Wh) Televisor (Wh)

Forn (Wh) Microones (Wh) Rentadora (Wh)

Nevera (Wh) Endolls (Wh)

17

Hivern:

Gràfic 2. Gràfic de consum elèctric estimat en un dia de hivern.

En el gràfic anterior cal destaca el consum de les bombetes LED, les quals

tenen un gran augment respecte el consum en estiu i queda reduït el consum de la

bomba depuradora de la piscina de 4 hores a 2 hores. El consum d’energia elèctrica

mitjà en hivern és de 265,83 Wh/dia. En la taula següent es mostra el consum total

de cada electrodomèstic:

Electrodomèstic Potencia per Unitat

(W)

Unitats Potencia

total (W)

Consum total dia

(Wh/dia)

Bombeta LED 10 40 400 1010


Forn 1150 1 1150 1150

Microones 700 1 700 350

Rentadora 190 1 190 380

Nevera 21 1 21 500

Endolls 250 30 7500 1200

Bomba depuradora piscina

610 1 610 1220

TOTAL 3026 10761 6380

Taula 2. Taula de distribucions de carregues en un dia de hivern.

0200400600800

1000120014001600

Po

ten

cia

(Wh

)

Hores

Gràfic consums hivern




18

Primavera / Tardor:

Gràfic 3. Gràfic de consum elèctric estimat en un dia de primavera/tardor.

En el gràfic anterior cal destaca que les estacions de Primavera i Tardor son

les estacions amb els consums més baixos ja que son mesos en que els consums són

tots estables.

El consum d’energia elèctrica mitjà en primavera i tardor és de 260,21

Wh/dia.

En la taula següent es mostra el consum total de cada electrodomèstic:

Electrodomèstic Potencia per

Unitat (W)

Unitats Potencia

total (W)

Consum total

dia (Wh/dia)

Bombeta LED 10 40 400 760


Forn 1150 1 1150 1150

Microones 700 1 700 350

Rentadora 190 1 190 380

Nevera 21 1 21 500

Endolls 250 30 7500 800

Bomba depuradora piscina

610 1 610 1830,00

TOTAL 3026 10761 6245

Taula 3. Taula de distribucions de carregues en un dia de primavera/tardor.

0200400600800

1000120014001600

Po

ten

cia

(Wh

)

Hores

Gràfic consum Primavera Tardor




19

2.8.2 Sistema híbrid.

Un sistema híbrid és un sistema elèctric que integra diferents tipus de generadors

d’energia elèctrica com poden ser panells fotovoltaics i aerogeneradors amb la resta

d’instal·lació comú en un habitatge. Aquest sistema sol tenir els següents elements, sistema

de captació d’energia (panells fotovoltaics, aerogenerador i grup electrogen), sistema

d’acumulació d’energia (bateries) i d’un carregador / inversor que connecta amb la resta

del habitatge.

Es poden classificar en dos grans grups:

ON-GRID: El sistema esta connectat a la xarxa elèctrica.

OFF-GRID: El sistema és autònom i no esta connectat a la xarxa elèctrica.

Figura 9. Esquema d’un sistema híbrid.

20

2.8.3 Generador solar fotovoltaic

Els panells fotovoltaics són la font d’energia elèctrica principal del habitatge degut a

la alta radiació solar de la zona on es troba l’habitatge, per tant, és realitzarà el càlcul

cobrint el 100% del consum.

2.8.3.1 Orientació i inclinació dels panells fotovoltaics.

Per tal d’aconseguir la major captació d’energia solar possible i obtenir el major

rendiment del panells solars, és important que la seva orientació i inclinació sigui la òptima

segons la localització i els consums de la nostra instal·lació.

Així doncs, es calcularà la inclinació, orientació i les Hores Sol de Pic (HSP), tenint

en compte la longitud i latitud de la zona on s’instal·laran els panells solars. Aquesta zona

es la ciutat de Arequipa (Perú) amb una latitud de -16.409º, una longitud de -71.537º i una

altitud de 2320 metres. Aquestes dades ens serviran per calcular la potència i el nº de

mòduls necessaris per cobrir la nostra demanda.

En la taula següent és pot observar la inclinació òptima segons el mes de l’any en la

regió d’Arequipa:

Mesos Dies de cada mes

Dia mig de cada mes

Declinació solar (graus)

Inclinació Optima (graus)

Gener 31 15 -21,26947391 4,86047391

Febrer 28 45 -13,61976641 -2,789233588

Març 31 74 -2,818878653 -13,59012135

Abril 30 105 9,414893347 9,414893347

Maig 31 135 18,79191752 18,79191752

Juny 30 166 23,31440992 6,905409917

Juliol 31 196 21,51733603 5,108336031

Agost 31 227 13,78356417 -2,625435834

Setembre 30 243 8,104608732 -8,304391268

Octubre 31 288 -9,599397234 -9,599397234

Novembre 30 319 -19,14781731 -19,14781731

Desembre 31 349 -23,33521955 6,926219545

Taula 4. Taula d’inclinació optima segons el mes de l’any.

Els generadors fotovoltaics projectats són d’orientació fixos, per tant, la orientació

òptima serà un valor constant, amb una inclinació que dependrà de la latitud (φ) del lloc i

un azimut (α) que depèn de l'hemisferi en el qual està situat el generador.

Si pretenem maximitzar la captació d'energia solar, la superfície s'ha d'orientar cap al

Sud si està situada en l'hemisferi nord o cap al Nord si és està en l'hemisferi sud, en el

projecte els mòduls fotovoltaics estan orientats al Nord.

El angle d’inclinació òptim és 15.022º.

21

2.8.3.2 Hores de Pic de Sol (HSP)

L’hora solar de pic és una unitat molt important en els panells solars ja que mesura la

irradiació solar i es defineix com el temps en hores d'una hipotètica irradiació solar

constant de 1000 W sobre un metre quadrat.

Per tal de calcular el HSP de la nostra instal·lació necessitarem dades sobre la

radiació global horitzontal del Sol a Arequipa. Aquestes dades les podem obtenir en la base

de dades de la NASA, en concret la RETScreen Data, on obtindrem valors mitjos des de

1983 fins a 2005.

Figura 10. Taula extreta de la base de dades RETScreen Data amb valors climatològics de

la zona d’Arequipa entra 1983 i 2005.

22

Mitjançant varis càlculs adjunts en el apartat d’annexes s’obté la següent taula:

Mesos Radiació Global Diaria sobre una superficie

inlinada amb angle òptim (kWh/m²/d)

Factor de irradiancia

(FI)

HSP/DIA

Gener 6,599330061 0,987609207 6,51755913

Febrer 6,319928058 0,961931195 6,07933595

Març 6,22844974 0,901761581 5,61657669

Abril 5,606879229 0,996227243 5,58572583

Maig 5,138375117 0,998294527 5,12961175

Juny 4,526185474 0,992094516 4,49040379

Juliol 4,662481167 0,988206312 4,60749332

Agost 5,189678812 0,962628161 4,99573097

Setembre 6,032674845 0,934705536 5,63877458

Octubre 6,782498337 0,927254416 6,28910153

Novembre 7,353524364 0,85989083 6,32322817

Desembre 7,097031313 0,992135001 7,04121317

Taula 5. Taula amb les hores de sol de pic segons el mes de l’any.

23

2.8.3.3 Tipus de panells fotovoltaics

Els panells fotovoltaics obtenen energia elèctrica a través de l’energia solar, gràcies

al efecte fotovoltaic. El efecte fotovoltaic consisteix en que els electrons entren en

moviment quan la llum incideix, generant així un corrent elèctric, gràcies al camp elèctric

que es genera en la cèl·lula fotovoltaica, a causa que aquesta es compon de dues làmines

d'un material semiconductor, però de càrregues oposades cadascuna. Per tant, la cèl·lula

fotovoltaica serà l'element principal del mòdul fotovoltaic, capaç de convertir en

electricitat, l'energia de la llum captada pel panell, en forma de fotó.

La producció d’energia elèctrica, depèn de la irradiació (nivell d'il·luminació), de

manera que, com més sigui la llum captada, major serà la intensitat elèctrica a través de la

cèl·lula.

En el panell solar fotovoltaic, el conjunt de cèl·lules estan connectades elèctricament

entre si, encapsulades, i muntades en una estructura de suport o marc.

Figura 11. Composició d’un panell fotovoltaic.

Els tipus de panells solars fotovoltaics és diferencien per la tecnologia de fabricació

de les cèl·lules fotovoltaiques. Al voltant del 90% de la tecnologia fotovoltaica es basa en

l'ús d'alguna variació del silici. El percentatge d'aquests panells destinats a ús domèstic és

encara major.

El silici usat en fotovoltaica pot tenir diverses formes, la major diferència entre elles

és la puresa del silici usat. Com més pur és el silici, millor alineades estan les seves

molècules, i millor converteix l'energia solar en electricitat.

Per tant, l'eficiència dels panells solars va de la mà amb la puresa del silici, però els

processos per augmentar la puresa són molt cars. Per això, a l'hora de triar un bon panell, el

millor és tenir en compte la relació cost-eficiència per m².

24

Els tres tipus fonamentals i les seves característiques són:

- Panells monocristal·lins de cel·les de silici:

Les cel·les monocristal·lines es fabriquen amb blocs de silici, que són de forma

cilíndrica. Per optimitzar el rendiment i reduir els costos de cada cel·la solar de tipus

monocristal·lina, es retallen els quatre costats dels blocs cilíndrics per fer làmines de silici,

fet que els dona aquesta aparença característica.

Avantatges:

Rendiment molt elevat, per sobre del 15% i en alguns casos fins el

21%.

Vida útil elevada, garantia de fins a 25 anys.

Bon funcionament en condicions amb poca llum.

Inconvenients:

Elevat cost.

Si el panell és cobert parcialment, el circuit sencer queda sense

energia.

Figura 12. Exemple de Panell monocristal·lí de cel·la de silici

25

- Panells policristal·lins de silici:

En la seva fabricació no s’utilitzà el mètode CZOCHRALSKI. El silici en brut es fon

i s'aboca en un motlle quadrat. A continuació es refreda i es talla en làmines perfectament

quadrades.

Avantatges:

Baix cost gràcies a la seva fàcil fabricació

Inconvenients:

Menor resistència a la calor i afectació en la seva vida útil.

Rendiment entre el 12% i 16%.

Major ocupació d’espai.

Figura 13. Exemple de Panell policristal·lí de silici.

26

- Panells Amorfs o de capa fina:

Aquests panells és fabriquen dipositant diverses capes de material fotovoltaic en una

base. Depenent de quin sigui el material emprat podem trobar panells de capa fina de silici

amorf (a-Si), de tel·lurur de cadmi (CdTe), de coure, indi, gal·li i seleni (GIS/CIGS) o

cèl·lules fotovoltaiques orgàniques (OPC). A causa que tenen un gran potencial per a ús

domèstic, són cada vegada més demandats.

Avantatges:

Fabricació de forma senzilla i en gran mesura. Baix cost.

Flexibilitat.

El rendiment no és afectat per ombres i obstacles.

Gran alternativa quan no importa el espai.

Inconvenients:

Baix rendiment, entre el 7-13%.

Desgast ràpid.

Ocupen molta superfície.

Figura 14. Exemple de Panell amorf.

27

2.8.3.4 Panells fotovoltaics disponibles en el mercat

Actualment existeix una gran varietat de panells fotovoltaics disponibles en el

mercat, les principals característiques a la hora d’escollir el panell més adequat són: la

potència del panell, tensió de funcionament i el tipus de panell. A continuació és mostren

alguns panells fotovoltaics disponibles en el mercat:

- Panell Atersa:

Potencia 325 W

Figura 15. Panell Atersa.

Tipus de panell Monocristal·lí

Dimensions 1965x990x40 mm

Tensió de funcionament 24 V

Preu 265.70 €

Eficiència 16.71%

- Panell Waaree:

Potencia 150 W

Figura 16. Panell Waaree.

Tipus de panell Policristal·lí



Preu 159.62 €

Eficiència 14.91%

- Panell Amerisolar:

Potencia 320 W

Figura 17. Panell Amerisolar.

Tipus de panell Policristal·lí



Preu 159.62 €

Eficiència 14.91%

28

2.8.4 Regulador de càrrega del sistema fotovoltaic.

2.8.4.1 Tipus.

El regulador de càrrega del sistema fotovoltaic és un dispositiu encarregat de regular

el flux d’energia elèctric des de els mòduls fotovoltaics fins a les bateries. Aquest

dispositiu a de mantenint una carrega constant, evita sobre carregues i realitza la funció de

connexió i desconnexió dels panells fotovoltaics amb les bateries. Dependrà de l'eficiència

del regulador, l'aprofitament d’energia subministrada pels mòduls fotovoltaics i també

l'optimització de càrrega de les bateries. Existeixen dos tipus de tecnologies:

La primera tecnologia és la denominada PWM (Pulse Width Modulation). Aquesta

tecnologia, el regulador tanca un circuit que connecta els panells amb la bateria, forçant al

mòdul a treballar al corrent de la bateria. Quant mes s'acosti la tensió màxima del mòdul a

la tensió mitjana de càrrega de bateria, més eficient serà el sistema. L'eficiència rarament

sobrepassa el 80%.

Els reguladors del tipus MPPT (Maximum PowerPoint Tracking) compten amb un

seguidor electrònic de punta de màxim voltatge i porten un doble circuit, on el mòdul se

sincronitza amb l'inversor a tensió i intensitat màximes, i per mitjà d'un convertidor CC/CC

s'ajusten a l'etapa de càrrega de la bateria. Aquests reguladors tenen una eficiència molt

alta (95-98%) i són recomanables, avui dia, en la majoria dels casos, excepte instal·lacions

molt petites o d'ús molt esporàdic.

2.8.4.2 Reguladors de càrrega del sistema fotovoltaic disponibles en el mercat.

Actualment existeix una gran varietat de reguladors disponibles en el mercat, a

continuació és mostren alguns reguladors disponibles en el mercat:

- Regulador Must Solar:

Tipus de carregador PWM

Figura 18. Regulador Must Solar.

Intensitat Màxima de carrega 10 A

Tensió de funcionament 12/24 V

Preu 37.75 €

29

- Regulador Solarix:

Tipus de carregador PWM

Figura 19. Regulador Solarix.



Preu 93.11 €

- Regulador SmartSolar:

Tipus de carregador MPPT

Figura 20. Regulador SmartSolar.



Preu 514.12 €

30

2.8.5 Generador eòlic

El aerogenerador és considera com un suplement pel que fa a l’aportació d’energia

elèctrica en el consum de l’habitatge donat que en la zona de la instal·lació la velocitat

mitja del vent es molt baixa.

2.8.5.1 Distribució de WEIBULL.

La velocitat del vent, és un fenomen natural que canvia contínuament, per la qual

cosa és necessari descriure-ho de forma estadística, per tant, és convenient establir un

model de les freqüències de les velocitats del vent que estigui descrit per una funció

matemàtica contínua i no per una taula de valors discrets. Aquesta funció matemàtica la

podrem veure representada amb una corba que la podrem relaciona directament amb la

corba de potencia del aerogenerador. Hi ha diverses funcions que es poden utilitzar per

descriure la freqüència de la distribució de velocitats del vent, les més utilitzades són les

funcions de WEIBULL i Rayleigh.

En aquest projecte s’utilitza la distribució de WEIBULL, aquesta distribució permet

representa mitjançant una corba, el tant per cent de distribució de la velocitat de vent al

llarg d’un període de temps i en un lloc concret.

Mitjançant MATLAB i la base de dades de la web “weather undergound” es calcula

la distribució de WEIBULL de la velocitat de vent del mes de Maig del 2017. Aquest

càlcul es pot observar en el apartat d’annexes i aquest és el gràfic resultant:

Figura 21. Distribució de WEIBULL a Arequipa el mes de Maig del 2017

31

2.8.5.2 Tipus d’aerogenerador.

Un aerogenerador és un dispositiu que converteix l’energia cinètica del vent en

energia elèctrica. Aquesta energia cinètica del vent és captada per una hèlix que mitjançant

un alternador transforma aquesta energia mecànica en energia elèctrica. Històricament els

molins de vent s’utilitzaven per moldre el blat i pel bombeig d’aigua.

Els aerogeneradors és poden agrupa en dos grans grups depenent de la posició del eix

de gir respecte a la direcció del vent:

- Aerogenerador d’eix horitzontal: el eix de rotació és paral·lel a la direcció del

vent. És classifiquen segons la velocitat de gir:

Aerogenerador lent: Són els utilitzats per bombejar aigua, solen tenir

un alt nombre de pales i un elevat par d’arrancada.

Aerogenerador de velocitat moderat: Solen tenir entre 3 i 6 pales i

s’utilitzen en condicions de vent poc favorables amb poca potència.

Aerogenerador de velocitat ràpid: Són els més utilitzats, solen tenir 3

pales i hi ha una amplia gama de models que va desde 1kW fins a

10MW, presenten un par d’arrancar petit i una velocitat mínima per

funciona correctament.

- Aerogenerador d’eix vertical: el eix de rotació és perpendicular a la direcció

del vent. El seu principal avantatge és que no necessita sistemes d’orientació i

té poc manteniment. El seu rendiment és inferior als aerogeneradors d’eix

horitzontal. Aquests aerogeneradors estan en constant desenvolupament, els

models més destacats són: “Savonius”, “Giromil” i “Darrieus”.

Figura 22. Exemples d’aerogeneradors d’eix horitzontal (esquerra) i d’eix vertical

(dreta).

32

2.8.5.3 Aerogeneradors disponibles en el mercat.

En el mercat existeix gran varietat d’aerogeneradors, els més destacats i amb més

varietat i venta son els mini aerogeneradors, els quals són utilitzats en cases rurals aïllades i

solen tenir una potència d’entre 1kW i 10kW. Alguns exemples d’aerogeneradors son:

- Beeze Marine:

Tipus d’eix Horitzontal

Figura 23. Aerogenerador Breeze

Marine

Potencia 300 W


Preu 1289.03 €

- Technosun:


Figura 24.Aerogenerador Technosun

Potencia 2000 W


Preu 2316.55 €

- Enair 30 PRO.


Figura 25.Aerogenerador Enair 30

pro.

Potencia 3000 W


Preu 8076.75 €

33

2.8.6 Regulador de càrrega de l’aerogenerador.

El regulador de càrrega és un dispositiu encarregat de regular el flux d’energia

elèctric des de el aerogenerador fins a les bateries. Aquest dispositiu a de mantenir una

carrega constant, evitant així, sobrecarregues. Dependrà de l'eficiència del regulador

l'optimització de càrrega de les bateries.

2.8.6.1 Reguladors de càrrega de l’aerogenerador disponibles en el mercat:

Actualment existeix una gran varietat de reguladors disponibles en el mercat, a

continuació és mostren alguns reguladors disponibles en el mercat:

- Schneider

Tipus de regulador MPPT

Figura 26. Regulador Schneider.

Potencia 150 W


Intensitat màxima 60 A

Preu 520.30 €

- Enair PRO

Tipus de regulador MPPT

Figura 27. Regulador ENAIR PRO.

Potencia 7000 W


Intensitat màxima 120 A

Preu 430.20 €

34

2.8.7 Grup electrogen.

El grup electrogen és necessari en la instal·lació per tal de cobrir el subministrament

elèctric en casos en que la demanda sigui molt elevada i en dies en que la producció

d’energia pugui ser molt baixa, com per exemple, dies nuvolats o amb baixa velocitat de

vent.

2.8.7.1 Tipus de grup electrogen.

Els grups electrògens poden funciona amb diferents combustibles fòssils com el

gasoil, la gasolina i el gas natural. A la hora de seleccionar el grup electrogen idoni per a la

instal·lació és te que tenir en compte la seva potència. Aquesta potencia és realitza en

funció al consum màxim simultani en un dia, com es pot observa en el gràfic de consums,

aquesta potència es d’uns 1900W, per tant, el grup electrogen com a mínim a de ser el

doble d’aquesta potència per tal de funcionar de forma correcta i sense sobrecarrega. Cal

destaca que el grup electrogen a de disposar de la funció de arrancada automàtica

mitjançant relés per tal de no interrompre el subministrament elèctric.

2.8.7.2 Grups electrogen disponibles en el mercat.

En el mercat hi ha una gran amplia disponibilitat de grups electrògens, per tal de

selecciona el grup idoni, és te que tenir en compte la potencia entregada i el tipus

d’arrancada.

- Kaiser Bull I.

Combustible Gasolina

Figura 28. Grup Kaiser Bull I

Potencia 3000 W

Voltatge de funcionament 220 V

Freqüència 50 Hz

Sistema d’arrancada Manual i elèctric

Preu 450 €

- Di Marzio Energy

Combustible Gasoil

Figura 29. Grup Marzio Energy

Potencia 4500 W


Freqüència 50 Hz

Sistema d’arrancada Manual, elèctric

i Funció ATS

Preu 1649 €

35

- Genergy guardian

Combustible Gasolina

Figura 29. Grup Genergy guardian.

Potencia 5000 W


Freqüència 50 Hz

Sistema d’arrancada Manual, elèctric

i Senyal de

contacte

Preu 1875 €

36

2.8.8 Sistema d’acumulació

L’elecció de les bateries és un element clau en el projecte ja que suposa una gran

inversió econòmica i té la funció de emmagatzema la energia elèctrica necessària per al

funcionament de la instal·lació. Existeixen al mercat diferents tipus de bateries, fabricades

cadascuna per complir amb unes exigències tècniques determinades quant a nº de cicles de

descàrrega, vida útil, manteniment, capacitats de magatzematge i rendiment. Tal i com és

pot observar en l’apartat de consums, les bateries han de poder emmagatzema un mínim de

6785 Wh/dia.

2.8.8.1 Tipus de bateries

Per tal de escollir la bateria que millor s’adapti a les característiques de la

instal·lació, procedim a analitza les principals bateries que més s’utilitzen actualment en

energies renovables. Existeixen diferents tipus de bateries segons el seu format, les podem

classificar en dos grans blocs:

- Bateries monoblock: Són petites i de una sola peça, semblants a la dels

cotxes. Tenen una capacitat d'acumulació i una duració inferior a les

estacionàries pel que són recomanables per a instal·lacions amb un consum

baix (generalment il·luminació, televisió, PC i nevera). La seva major

demanda es deu al fet que són econòmiques, fent-les atractives en el curt

termini.

- Bateries estacionàries: Són de dimensions més grans que les bateries

monoblock, són mòduls de 2V, havent d'unir-se 6 elements o gots per formar

12V. Són capaços d'emmagatzemar major quantitat d'energia i sobretot duren

molt més, entorn de 15-20 anys, fent-les especialment indicades per a

consums mitjans-alts (il·luminació, tv, PC, nevera, micro, rentadora,

depuradora,…) sense possibilitat d'ampliar fins al llarg termini.

Ara que ja tenim clar el format de les bateries, analitzarem els diferents tipus de

tecnologies que utilitzen les principals bateries:

- Bateries de plom-àcid obertes (monoblock o estacionàries): Necessiten

manteniment periòdic anual del nivell d'electròlit a causa de les evaporacions.

A causa d’aquestes evaporacions de gasos no poden instal·lar-se en caravanes

o llocs sense ventilació. Les bateries monoblock d'aquest tipus tenen una

durabilitat menor a la resta.

Figura 30. Exemple de bateria estacionària de plom-àcid oberta de la casa

Enersol.

37

- Bateries AGM (monoblock): Fabricades amb un separador especial de fibra

de vidre absorbent. L'electròlit s'introdueix en una quantitat controlada

perquè el separador ho absorbeixi. No necessiten manteniment del nivell

d'electròlit en estar retingut en la fibra de vidre absorbent. Per això són

bateries segellades i no sofreixen evaporació, sent especialment indicades per

a caravanes o llocs tancats sense ventilació. Aquestes bateries utilitzen plom-

àcid com a electròlit, tenen una resistència interna molt baixa en comparació

de les de plom-àcid obertes. Això els permet tenir taxes més altes de corrent

elèctric en la càrrega i en la descàrrega, és a dir, són més ràpides i poden fer

front a motors d'arrencada sense danyar-les. Les bateries AGM també tenen

una resistència major a les temperatures extremes. A més, duren més temps

que les de plom-àcid.

Figura 31. Exemple de bateria AGM de la casa Victron Energy.

- Bateries GEL (monoblock o estacionàries): En aquest tipus de bateries,

l'electròlit està contingut en un gel de silici especial, el qual s'introdueix en un

grup de plaques. Per tant, també són bateries segellades com les AGM i no

precisen de manteniment. En canvi, sofreixen a temperatures extremes,

augmentant el volum del gel i la pressió interna amb temperatures elevades.

Aquest problema ocasiona mal funcionament i una vida útil menor. El fred en

canvi, augmenta la resistència interna i dificulta la disponibilitat d'energia. En

definitiva, les bateries GEL són més aptes per a instal·lacions que prevalguin

la disponibilitat d'energia abans que disponibilitat de potència.

Figura 32. Exemple de bateria monoblock de GEL de la casa Victron

Energy.

38

- Bateries d'ió liti: També conegudes com a bateries Li-ió, a diferència de totes

les anteriors, empra com a electròlit una sal de liti que aporta els ions

necessaris per a la reacció que succeeix entre l'ànode i el càtode. Les bateries

de liti més emprades són les de fosfat de ferro i liti (LiFePO4), les quals

treballen amb una major tensió nominal de cel·la (3,2 V) en comparació a les

de plom-àcid (2 V). En comparació amb els altres tipus de bateries de la seva

elevada capacitat energètica i resistència a la descàrrega és major. A

diferència de les bateries tradicionals, mantenen el lliurament de potència

sense fluctuacions fins al mateix punt de descarregar-se en lloc d'anar variant

la potència conforme va disminuint l'energia de la mateixa. No necessiten cap

tipus de manteniment durant tota la vida útil de la bateria. Les bateries d'ió-

liti són més cares que les de plom àcid, l'alt cost inicial és compensat per una

vida útil més elevada, a més de l'elevada eficiència que presenten. Tot i això,

gràcies a la seva evolució en aquests últims anys, a disminuït el seu cost i

actualment s’han imposat en el mercat de bateries per a usos en energies

renovables.

Figura 33. Exemple de bateria d’ió liti de la casa AXITEC.

39

2.8.8.2 Bateries disponibles en el mercat:

En el mercat actual existeix gran varietat de bateries de tot tipus, els principals

fabricants solen fer paquets de varies bateries segons la capacitat necessària en cada tipus

d’instal·lació, a continuació és mostren alguns exemples:

- BAE OPzS

Tipus de Bateria Estacionaria

OPzS

Figura 34. Bateria BAE OPzS.

Nombre de Bateries 12


Capacitat 1740 Ah

Preu 7640.27 €

- BAE GEL

Tipus de Bateria GEL

Figura 35. Bateria BAE GEL.



Capacitat 1900 Ah

Preu 7909.97 €

- Midac

Tipus de Bateria OPzS

Figura 36. Bateria Midac.



Capacitat 1907 Ah

Preu 6660 €

40

2.8.9 Inversor / Carregador.

Un inversor / carregador és un dispositiu encarregat de transforma l’energia elèctrica

de corrent continua procedent del aerogenerador, panells fotovoltaics i bateries en corrent

altern, necessària per alimentar les cargues elèctriques domèstiques de l’habitatge. A més,

és l’encarregat d’administrar el flux d’energia elèctrica i garantir el subministrament

elèctric. Per tal de seleccionar el inversor adequat és te que tenir en compte la potencia

màxima del inversor, aquesta serà de 2375W.

2.8.9.1 Tipus de inversor / Carregador.

La majoria d’inversors accepten tensions continues de entrada de 12, 24, 48 V i solen

subministrar una tensió de 230 V amb una freqüència de 50 Hz. Existeix una gran varietat

de potencia nominal segons el ús al que esta orientat, solen tenir un rendiment d’entre el

60% i 90%. Els paràmetres principals a tenir en compte en un inversor son:

- Tensió nominal: es la tensió que s’aplica als terminals d’entrada del inversor.

- Potencia nominal: es la potencia que pot subministrar el inversor de forma

continua.

- Capacitat de sobrecarrega: temps en el que pot subministrar una potencia

considerablement superior a la nominal.

- Rendiment: relació entre la potencia generada a la sortida i la d’entrada en

l’inversor.

- Forma d’onda: és caracteritza pel seu valor eficaç i la freqüència en la tensió, és

important que la seva forma sigui perfectament sinusoidal amb un valor eficaç de

230V i una freqüència de 50 Hz.

2.8.9.2 Inversor / Carregadors disponibles en el mercat.

Existeix gran varietat d’inversors / carregadors en el mercat, tenim que tenir en

compte la potencia màxima i la tensió de sortida i entrada.

- Must Solar.

Potencia inversor 1500W

Figura 37. Inversor Carregador

Must Solar.

Potencia carregador 2400W

Tensió d’entrada 24 V

Eficiència del inversor Ona sinusoidal

pura

Preu 349 €

41

- Quadro



Quadro.




pura

Preu 625 €

- Victron Multiplus



Victron Multiplus.




pura

Preu 1477.85 €

42

2.9 Resultats finals

2.9.1 Sistema híbrid.

El sistema híbrid utilitzat en el projecte és el OFF-GRID, un sistema autònom i que

no esta connectat a la xarxa elèctrica. Els components d’aquest sistema híbrid son:

- Generador Solar fotovoltaic.

- Generador Eòlic.

- Regulador de càrrega del sistema fotovoltaic.

- Regulador de càrrega de l’aerogenerador.

- Sistema d’acumulació.

- Inversor / Carregador.

- Grup Electrogen.

Figura 39. Esquema del sistema híbrid utilitzat en la instal·lació.

43

2.9.2 Generador Solar fotovoltaic.

Els panells fotovoltaics seleccionats per a produir l’energia elèctrica de l’habitatge

són de la casa Amerisolar model AS-6P, d’una potencia de pic de 320W i una tensió de

funcionament de 24V, els mòduls fotovoltaics són de tipus Policristal·lí i serà necessari un

total de 8 panells connectats en paral·lel per satisfer el consum demandat tal i com es

mostra en els càlculs inclosos en el apartat d’annexes.

2.9.2.1 Caracteristiques del panell fotovoltaic seleccionat.

Característiques elèctriques

Potència Nominal (Pmax) 320W

Tensió de circuit Obert (VOC) 45.7V

Corrent de curtcircuit (ISC) 9.00A

Tensió Potencia Nominal (Vmp) 37.1V

Corrent a Potencia Nominal (Imp) 8.63A

Eficiència (%) 16.49

Temperatura d'operació -40°C a +85°C

Tensió màxima del sistema 1000 V DC

Característiques mecàniques

Tipus Policristal·lí 156x156mm

Nombre de cel·les 72 (6x12)


Pes 27 kg

Dimensions frontals 4.0mm

Cable 4mm2

Connector MC4

44

Figura 40. Panell Solar Amerisolar Policristal·lí.

Dimensions del panell:

Figura 41. Dimensions del panell Solar Amerisolar Policristal·lí.

Corba de potencia del mòdul fotovoltaic Amerisolar:

Figura 42. Corbes de potencia segons voltatge i corrent (esquerra). Corba de corrent

i temperatura (dreta).

45

2.9.3 Regulador de càrrega fotovoltaic.

Per tal de seleccionar el regulador correcte s’utilitza l’eina de càlcul de la casa

Victron Energy, mitjançant una fulla d’EXCEL ens permet seleccionar les característiques

del panell fotovoltaic instal·lat, cal destacar que per tal de no sobredimensionar la

instal·lació s’utilitza dos reguladors i per tant, els panells fotovoltaics van agrupats en 2

grups en paral·lel de 4 panells fotovoltaics cada un, tal i com es pot veure en el plànol

d’esquema unifilar. En l’apartat d’annexes queda detallat el procediment a seguir. El

regulador escollit és el SmartSolar MPPT 150/60 Tr/MC4 de la casa Victron energy.

2.9.3.1 Característiques del regulador:

Les principals característiques del regulador SmartSolar MPPT 150/60 són:

Tensió de funcionament 24V

Corrent de carga nominal 60A

Potencia FV nominal a 24V 1720W

Corrent de curtcircuit màxima 50A

Tensió màxim de circuit obert 150V

Eficàcia 98%

Autoconsum 10mA

Tensió de carga en mode absorció 28.8V

Tensió de carga en mode flotació 27.6V

Temperatura de treball -30 a 60ºC


Pes 4.5kg

Figura 43. Regulador de càrrega fotovoltaic SmartSolar MPPT 150/60

46

2.9.4 Generador eòlic.

Tal i com es pot observar en l’apartat d’annexes, la velocitat del vent mitjà és molt

baixa (3.3 m/s) i condiciona a que l’elecció del aerogenerador sigui el del tipus mini

aerogenerador.

El mini aerogenerador seleccionat que s’adapta millor a la distribució de WEIBULL

obtinguda és el de la casa “ENAIR” model “30 PRO”, el qual esta dissenyat per a cobrir la

demanda energètica de qualsevol habitatge, inclús amb velocitats de vent baixes. La seva

eficiència de generació i disseny permet generar energia amb baixes velocitats de vent el

que permet se el aerogenerador ideal per el projecte. La seva altura d’instal·lació és de 10

metres.

2.9.4.1 característiques principals del aerogenerador escollit:

Nombre de pales 3

Material de les pales Fibra de vidre amb resina i nucli de poliuretà

Generador 250 rpm imants de neodimi

Potència 3000W

Potència Nominal 1900W

Tensió 24 / 48 / 220 V

Diàmetre 3.8m

Pes 125 kg

Velocitat d’arrancada 2 m/s

Velocitat nominal 11 m/s

Tipus Rotor d’eix horitzontal a barlovent

Orientació Sistema passiu amb timó d’orientació

Transmissió Directa

Inversor Eficiencia 97%; Algoritme MPPT

Figura 44. Aerogenerador ENAIR 30 PRO (esquerra). Corba de potencia (dreta).

47

2.9.5 Regulador de càrrega del aerogenerador

En aquest cas, el propi fabricant del aerogenerador (Enair) proposa el seu propi

regulador “ENAIR PRO-120A-24V”, per tant seguint les recomanacions del fabricant és

seleccionat.

2.9.5.1 Característiques del regulador eòlic:

Voltatge del sistema 24V

Control de carga de corrent 100A

Control de carga de dissipació 100A

Mínima tensió per operar 9V

Màxima tensió per operar 68V

Consum en repòs 6mA

Consum en funcionament 50mA

Potencia de pols 7000W

Algoritme de carrega MPPT


Pes 8.4kg

Figura 45. Regulador de càrrega del aerogenerador Enair PRO-120A-24V.

48

2.9.6 Grup electrogen

Per tal de selecciona el grup electrogen més adequat per a cobrir el subministrament

elèctric és te que tenir en compte la potència que pot entrega en règim nominal i que el seu

accionament sigui mitjançant contactes. La potència mínima a de ser superior al màxim

consum simultani en un dia, aquest es de 1900W. Per tal, d’assegurar el subministrament i

que el grup electrogen no treballi en condicions de màxima potència, és selecciona el grup

electrogen de la casa Genergy model “Guardian S6-S0L-6000W 230V E-START”. Aquest

grup disposa d’una potència nominal de 5000W i accionament per senyal de contacte.

2.9.6.1 Característiques del grup electrogen escollit.

Potència Màxima 6000 W

Potència Nominal 5000 W

Model motor GENERGY SGE150E

Cilindrada 439cc

Tipus de combustible Gasolina

Tipus d’arrancada Manual / Elèctric / Senyal de contacte

Consum hora 1.5l/h – 13h

Pes 180kg

Dimensions 96 x 70 x 80 cm

Proteccions Curtcircuit i sobretensions mitjançant

tèrmic en CC i AC.

Figura 46. Grup electrogen de la casa Genergy model “Guardian S6-S0L-6000W

230V E-START”.

49

2.9.7 Sistema d’acumulació

L’elecció del banc de bateries es un punt important en la instal·lació a causa del seu

elevat cost, així doncs, per tal de que les bateries siguin les més eficients i duradores

possible és seleccionen les bateries de tipus plom-àcid obertes envers de les d’ió liti, ja que

són les més fiables, eficients i barates actualment en el mercat. Per seleccionar el banc de

bateries és te en compte la capacitat total necessària calculada en l’apartat d’annexes,

C(nominal bateria OPzS)= 1559.053 Ah, així com el voltatge de funcionament, que ha de

ser el mateix en tots els elements de generació, per tant, 24 V. El banc de bateries

seleccionat és el de la casa Midac, amb una capacitat de 1907 Ah format amb 12 bateries

de plom àcid.

2.9.7.1 Característiques del banc de bateries escollit.

Tipus de Bateria plom àcid

Model Midac OPzS C100

Capacitat necessària (Ah) 1559.053 Ah

Tensió nominal (V) 24 V (2V cada bateria)

Nombre de bateries necessàries 12

Capacitat de la bateria 1907 Ah

Profunditat de descarga (DoD) 80%

Dimensions (mm) 212x487x862 mm (cada una)

Figura 47. Banc de bateries Midac OPzS C100.

50

2.9.8 Inversor / Carregador.

El inversor / carregador que s’adapta millor a les necessitats de la instal·lació gràcies

a les seves característiques tècniques i la seva potència màxima en el inversor, és el de la

casa Victron model MultiPlus 24/3000/70.

2.9.8.1 Característiques del Inversor / Carregador escollit:

Inversor

Rang de tensió en la entrada (VCC) 19 – 33

Sortida 230V 50Hz

Potencia de sortida a 25°C (VA) (3) 3000

Potencia de sortida a 25ºC (W) 2400



Pic de potencia (W) 6000

Eficàcia màxima (%) 94

Consum en buit (W) 20

Consum en buit en mode d’aprofitament (W) 15

Consum en buit en mode de cerca (W) 10

Carregador

Entrada CA 187-265 VCA 45-65 Hz

Tensió de carga de “absorció” (V CC) 28.8

Tensió de carga de “flotació” (V CC) 27.6

Mode de emmagatzema (VCC) 26.4

Corrent de carga de la bateria d’arrancar (A) 4

Sensor de temperatura de la bateria Si

Altres característiques

Pes (kg) 18

Dimensions (mm) 362x258x218

Proteccions Curtcircuit de sortida

Sobrecarrega

Sobretensions

Temperatura alta

Ondulacions de la tensió d’entrada

alta

Carga no lineal

Relé programable

51

Figura 48. Inversor / Carregador Victron model MultiPlus 24/3000/70.

52

2.9.9 Cablejat

El cablejat té la funció de unió dels diferents elements de producció d’energia

elèctrica, aquests han de suportar la carrega que suposa treballar en corrent continua i la

distància entre cada element. És divideix el cablejat segons els elements que uneix, tal i

com es pot observar en l’apartat d’annexes els trams és divideixen en:

Tram 1 Panell fotovoltaic – Regulador de càrrega

fotovoltaic

Tram 2 Aerogenerador - Regulador de càrrega de

l’aerogenerador

Tram 3 Reguladors – Bateries – Inversor / Carregador

Tram 4 Grup electrogen – Inversor / Carregador

Tram 5 Comunicació

Tram 6 Inversor / Carregador – Quadre general

2.9.9.1 Tram 1 i 2: Panells fotovoltaics fins el regulador de càrrega fotovoltaic i

Aerogenerador fins regulador de càrrega de l’aerogenerador.

Com es pot observar en l’apartat d’annexes, tant el tram 1 com el tram 2 han de

complir amb una secció de 16 mm2, per tant el cablejat seleccionat és el de la casa TOP

Cable, amb les següents característiques:

Tipus de Cable Cable Solar ZZ-F

Secció 16mm²

Conductor Coure

Aïllament Polietilè reticulat

Longitud Panell fotovoltaics a regulador = 6m

Aerogenerador a regulador = 10m

Protecció

Resistent a atacs químics

Resistent a raigs ultraviolats

No propagació de la flama

Reducció de emissió de gasos al·lògens

53

2.9.9.2 Tram 3: Reguladors – Bateries – Inversor / Carregador

En aquest tram s’ha de complir amb una secció de 50 mm2, el cablejat seleccionat és

el de la casa TOP Cable, amb les següents característiques:

Tipus de Cable PowerFlex RV-K

Secció 50mm2

Conductor Coure


Longitud 4m

Protecció





2.9.9.3 Tram 4: Grup electrogen – Inversor / Carregador

En aquest tram el cablejat és en corrent altern i tal com es pot observar en els

annexes la secció necessària és de 6mm2, el cablejat seleccionat és un cable comú unipolar

amb les característiques següents:

Tipus de Cable H07Z1-K

Secció 6mm2

Conductor Coure

Aïllament PVC TI-1

Longitud 10m

Protecció No propagació de la flama


2.9.9.4 Tram 5: Comunicació

Aquest tram uneix el grup electrogen i el inversor/carregador per tal de realitza la

orde d’encesa del grup electrogen mitjançant un relé incorporat en inversor/carregador

Tipus de Cable H07Z1-K

Secció 2.5mm2

Conductor Coure

Aïllament PVC

Longitud 10m

Protecció No propagació de la flama

54

2.9.9.5 Tram 6: Inversor/Carregador a Quadre general

En aquest tram el cablejat és en corrent altern i tal com es pot observar en els

annexes la secció necessària és de 16mm2, el cablejat seleccionat és un cable comú

unipolar amb les característiques següents:

Tipus de Cable Cable Solar ZZ-F

Secció 16mm²

Conductor Coure


Longitud Panell fotovoltaics a regulador = 6m

Aerogenerador a regulador = 20m

Protecció





55

2.9.10 Proteccions

Les proteccions necessàries per tal de mantenir segura la instal·lació i evitar

curtcircuits i sobrecarregues són els fusibles en corrent continua per evitar sobreintensitats,

cal tenir en compte que el Inversor/Carregador i el grup electrogen ja disposen de

proteccions per sobre tensions i corrent. Per tal de situa cada protecció és defineixen varis

trams:

Tram 1 Panell fotovoltaic – Regulador de càrrega fotovoltaic

Tram 2 Aerogenerador – Regulador de càrrega de l’aerogenerador

Tram 3 Regulador Solar – Bateries

Tram 4 Regulador eòlic – Bateries

Tram 5 Bateries – Carregador / Inversor

2.9.10.1 Protecció Tram 1 i 2 Panell fotovoltaic – Regulador de càrrega fotovoltaic i

Aerogenerador – Regulador de càrrega de l’aerogenerador.

En aquests trams, tal i com es pot observar en el apartat d’annexes, necessiten les

mateixes proteccions, per tant, per tal d’evitar curtcircuits és seleccionar un fusible de tipus

gG de 50A per cada tram. Aquest fusible és de la casa DF ELECTRIC, a continuació es

mostren les seves principals característiques:

Model ZR2

Intensitat Nominal 50A

Tensió Nominal 690Vac

Capacitat de ruptura 80kA

Dimensions 22x58 mm

En aquests trams també s’instal·la un interruptor seccionador per tram, aconseguint

així separar els panells fotovoltaics o el aerogenerador de la resta de la instal·lació en cas

d’emergència. El interruptor seleccionat és de la casa Schneider i té les següents

característiques:

Model TeSys

Nombre de pols 3P


Corrent tèrmica convencional 63A

Capacitat nominal de curtcircuit 2.1kA a 400V en

corrent de pic

56

Per tal de protegir el aerogenerador i els panells fotovoltaics de sobretensió

provocades per algun possible defecte o d’algun llamp, s’instal·la tres descarregadors de

sobretensions modular unipolar de lasa “DEHNguard” amb les següents característiques:

Model DG S PV SCI 600

FM

Màxima tensió PV 600V

Corrent Nominal de descarrega 12.5kA

Corrent Màxima de descarrega 25kA

Temps de Resposta <25ns

Protecció IP20

Potencia de commutació DC 250V/0.1 A;

125V/0.2A;

75V/0.5A

2.9.10.2 Protecció Tram 3 Regulador de càrrega fotovoltaic – Bateries.

En aquest tram, format per 2 reguladors i 8 bateries, per tal d’evitar curtcircuits és

seleccionar dos fusibles de tipus gG de 80A, de la casa DF ELECTRIC, a continuació es

mostren les seves principals característiques:

Model ZR2




Dimensions 22x58 mm

2.9.10.3 Protecció Tram 4 Regulador de càrrega de l’aerogenerador – Bateries.

En aquest tram per tal d’evitar curtcircuits és seleccionar un fusible de tipus gG de

100A, de la casa DF ELECTRIC, a continuació es mostren les seves principals

característiques:

Model ZR2




Dimensions 22x58 mm

57

2.9.10.4 Protecció Tram 5 Bateries – Inversor / Carregador.

En aquest tram per tal d’evitar curtcircuits és seleccionar un fusible de tipus gG de

100A, de la casa DF ELECTRIC, a continuació es mostren les seves principals

característiques:

Model ZR2




Dimensions 22x58 mm

58

2.10 Planificació La planificació es mostra mitjançant el diagrama de Gantt següent:

Dies 1 2 3 4 5 6 7

Instal·lació dels panells fotovoltaics.

Instal·lació del aerogenerador.

Instal·lació del mòdul de carregar dels

panell fotovoltaics.

Instal·lació del mòdul de carregar de

l’aerogenerador.

Instal·lació de les bateries.

Instal·lació del Inversor / carregador.

Instal·lació del grup electrogen

Configuració

Proves

Posta en marxa

Com es pot observar en el diagrama de Gantt anterior, hi ha varies activitats que es

poden realitza de forma simultània i per tant, permet reduir el temps de muntatge de la

instal·lació.

2.11 Ordre de prioritats El ordre de prioritats dels documents en el projecte són:

1) Plànols.

2) Plec de condicions.

3) Pressupost.

4) Memòria.

59

3 PLÀNOLS

3 PLÀNOLS ......................................................................................................... 59

3.1 Plànol esquema unifilar ............................................................................. 61

3.2 Plànol distribució de l’habitatge ................................................................ 62

3.3 Plànol planta .............................................................................................. 63

3.4 Plànol perfil aerogenerador ........................................................................ 64

3.5 Plànol teulada panells fotovoltaics ............................................................ 65

67

4 PLEC DE CONDICIONS GENERALS, FACULTATIVES, ECONÒMIQUES I TÈCNIQUES

4 PLEC DE CONDICIONS GENERALS, FACULTATIVES, ECONÒMIQUES

I TÈCNIQUES ..................................................................................................................... 67

4.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals ................................................ 68

4.2 Capítol I: Condicions Facultatives ............................................................. 68

4.2.1 Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques ........................ 68

4.2.2 Epígraf 2: De les obligacions i drets generals del Contractista .............. 69

4.2.3 Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als

mitjans auxiliars ........................................................................................................... 71

4.2.4 Epígraf 4 de les recepcions de les obres i instal·lacions ........................ 75

4.3 Capítol II: Condicions Econòmiques ......................................................... 77

4.3.1 Epígraf 1: Principi general ..................................................................... 77

4.3.2 Epígraf 2: Fiances................................................................................... 77

4.3.3 Epígraf 3: Dels preus .............................................................................. 78

4.3.4 Epígraf 4: De la valoració i abonament dels treballs ............................. 80

4.3.5 Epígraf 5: De les indemnitzacions mútues ............................................. 82

4.3.6 Epígraf 6: Varis ...................................................................................... 83

4.4 Capítol III: Condicions tècniques generals ................................................ 85

4.4.1 Unitat d'obra iep021: posta a terra amb pica. ......................................... 85

4.4.2 Unitat d'obra iep023: posta a terra amb conductor nu, soterrat

horitzontalment, disposat en forma de pota d'oca. ...................................................... 86

4.4.3 Unitat d'obra tsv010: torre per a aerogenerador de 10 metres. .............. 87

4.4.4 Unitat d'obra ief001: mòdul solar fotovoltaic. ....................................... 88

4.4.5 Unitat d'obra ief020: regulador de càrrega fotovoltaic. ......................... 88

4.4.6 Unitat d'obra ier030: aerogenerador. ...................................................... 89

4.4.7 Unitat d'obra ier010: grup electrògen. .................................................... 90

4.4.8 Unitat d'obra ier050: grup d’acomulació. ............................................... 91

4.4.9 Unitat d'obra ief020: inversor / carregador. ........................................... 92

4.4.10 Unitat d'obra ieh010: cablejat amb aïllament. ........................................ 92

4.4.11 Unitat d'obra iex240: proteccions. .......................................................... 93

68

4.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals

Naturalesa i objecte del Plec General

Article 1. El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de

Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte tenen com a finalitat

regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i

precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació

aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als

seus tècnics i encarregats, al Projectista, així com les relacions entre ells i les seves

obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra.

Documentació del Contracte d'Obra

Article 2. Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de

relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o

contradicció aparent:

1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o

arrendament d'obra si és que existeix.

2. El Plec de Condicions particulars.

3. El present Plec General de Condicions.

4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i

pressupost).

Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al

Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada

document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota

preval sobre la mida a escala.

4.2 Capítol I: Condicions Facultatives

4.2.1 Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques

El Projectista

Article 3.‑ Correspon al Projectista:

a) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin.

b) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i

complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les

instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució correcta.

c) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la

direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat.

d) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el

promotor en l'acte de la recepció.

e) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure el certificat de final

d'obra.

69

El Constructor

Article 4. Correspon al Constructor:

a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i

projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra.

b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn,

desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en

funció del seu propi sistema d'execució de l'obra..

c) Subscriure amb el Projectista l'acte de replanteig de l'obra.

d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les

intervencions dels subcontratistes.

e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius

que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa

pròpia o per prescripció del Projectista, els subministraments o prefabricats que no

comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació.

f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les

anotacions que s'hi practiquin.

g) Facilitar al Projectista, amb temps suficient, els materials necessaris per

l'acompliment de la seva comesa.

h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final.

i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva.

j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

4.2.2 Epígraf 2: De les obligacions i drets generals del Contractista

Verificació dels documents del projecte

Article 5. Abans de començar les obres, el Contractista consignarà per escrit que la

documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra

contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents.

Oficina a l'obra

Article 8. El Contractista habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o

taulell adequat, on s'hi puguin consultar els plànols.

En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció

Facultativa:

‑ El projecte complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti el

projectista.

‑ La Llicència d'obres.

‑ El Llibre d'Ordres i Assistències.

‑ El Pla de Seguretat i Salut.

‑ La documentació de les assegurances esmentades en l'article 4.j)

70

Disposarà a més el Contractista una oficina per a la Direcció Facultativa,

convenientment condicionada per treballar‑ hi amb normalitat a qualsevol hora de la

jornada.

El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del

coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació

de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa.

Representació del Contractista

Article 9. El Contractista està obligat a comunicar a la propietat la persona designada

com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena

i amb facultats per representar‑ lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es

refereixen a la Contracta.

Les seves funcions seran les del Contractista segons s'especifica a l'article 5. Quan la

importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions

particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau

superior o grau mig, segons els casos.

El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista

que el Contractista s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació

compromesa.

L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient

per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà al projectista per ordenar

la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la

deficiència.

Presència del Contractista en l'obra

Article 10. El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats,

estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà a la Direcció Facultativa en

les visites que facin a les obres, posant‑ se a la seva

disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i

subministrant‑ los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions.

Treballs no estipulats expressament

Article 11. Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la

bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat

als documents de Projecte, sempre que, es permeti sense separar‑ se del seu esperit i recta

interpretació, ho disposi el Projectista dins els límits de possibilitats que els pressupostos

habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució.

En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que

cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que

suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del

pressupost en més d'un 10 per 100.

Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte

Article 12. Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de

Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es

comunicaran precisament per escrit al Contractista que estarà obligat a tornar els originals

o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les

ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de la Direcció Facultativa.

71

Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa

vulgui fer el Contractista, haurà de dirigir‑ la, dins precisament del termini de tres dies, a

aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Contractista el corresponent rebut si així ho

sol·licités.

Article 13. El Contractista podrà requerir de la Direcció Facultativa, les instruccions

o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte.

Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa

Article 14. Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o

instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar‑ les, a través

de Projectista, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions

estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de

la direcció Facultativa, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva

responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Projectista, el

qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori

per aquest tipus de reclamacions.

Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista

Article 15. El Contractista no podrà recusar als Projectistes o personal encarregat per

aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres

facultatius per als reconeixements i amidaments. Quan es cregui perjudicat per la seva

tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no

es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs.

Faltes del personal

Article 16.El Projectista, en el cas de desobediència a les seves instruccions,

manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels

treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris

causants de la pertorbació.

Article 17. El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres

contractistes i industrials, subjectant‑ se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de

Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general

de l'obra.

4.2.3 Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans

auxiliars

Camins i accessos

Article 18.El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la

senyalització i el seu tancament o enreixat. La Direcció Facultativa podrà exigir la seva

modificació o millora.

Replanteig

Article 19. El Contractista iniciarà les obres replantejant‑ les en el terreny i

assenyalant‑ ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs

parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva

oferta.

El Contractista sotmetrà el replanteig a l'aprovació de la Direcció Facultativa i una

vegada aquesta hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol

72

que haurà de ser aprovat pel Projectista, i serà responsabilitat del Contractista l'omissió

d'aquest tràmit.

Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs

Article 20.El Contractista començarà les obres en el termini marcat en el Plec de

Condicions Particulars, desenvolupant‑ les en la forma necessària perquè dins dels

períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs

corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit

en el Contracte.

Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a la Direcció

Facultativa del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació.

Ordre dels treballs

Article 21. En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la

Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció

Facultativa estimi convenient variar.

Facilitat per a altres Contractistes

Article 22. D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista

General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que

siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense

perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per

utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes.

En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció

Facultativa.

Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major

Article 23. Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar

el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per

la Direcció Facultativa en tant es formula o tramita el Projecte Reformat.

El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò

que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs,

recalcaments, bastides o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest

servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament,

d'acord amb el que s'estipuli.

Pròrroga per causa de força major

Article 24. Si per causa de força major i independent de la voluntat del Contractista,

aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre‑ les, o no li fos possible

acabar‑ les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per

l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable del Projectista. Per això, el

Contractista exposarà, en un escrit dirigit a la Direcció Facultativa la causa que impedeix

l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis

acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita.

73

Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra

Article 25. El Contractista no podrà excusar‑ se de no haver complert els

terminis d'obres estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la

Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent‑ ho sol·licitat per escrit no se li

hagués proporcionat.

Condicions generals d'execució dels treballs

Article 26. Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les

modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la

responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, lliurin els Projectistes al Contractista,

dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11.

Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de

conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Obres ocultes

Article 27. De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a

l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin

perfectament definits; aquests documents s'extendran per triplicat i se'n lliuraran: un als

Tècnics Projectistes i l'altre al Contractista. Aquests documents aniran firmats pels tècnics

directors i els contractista. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es

consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les medicions.

Treballs defectuosos

Article 28. El Contractista haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions

exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i

realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en

l'esmentat document.

Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de

l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi

poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials

emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és

competència dels Tècnics Projectistes, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat

valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses i abonades a

bon compte.

Com a conseqüència de l’expressat anteriorment, quan el Tècnic Projectista detecti

vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells

col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels

treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà

disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades o desmuntats i reconstruïdes o

instal·lats d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta.

Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc o desmuntatge i

reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Projectista de l'obra, que ho

resoldrà.

74

Vicis ocults

Article 29. Si el Tècnic Projectista tingués raons de pes per creure en l'existència de

vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol

moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui

necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos. Les despeses que

ocasionin seran a compte del Contractista, sempre i quan els vicis existeixin realment, en

cas contrari seran a càrrec de la Propietat.

Dels materials i dels aparells. La seva procedència

Article 30. El Contractista té llibertat de proveir‑ se dels materials i aparells de totes

classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular

de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada.

Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Contractista haurà

de presentar al Tècnic Projectista una llista completa dels materials i aparells que hagi

d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats,

procedència i idoneïtat de cadascun.

Presentació de mostres

Article 31. A petició de la Direcció Facultativa, el Contractista li presentarà les

mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra.

Materials no utilitzables

Article 32. El Contractista, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant‑ los

ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs,

etc., que no siguin utilitzables en l'obra.

Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de

Condicions particulars vigent en l'obra. Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es

retiraran de l'obra quan així ho ordeni la Direcció Facultativa, però acordant prèviament

amb el Contractista la seva justa taxació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les

despeses del seu transport.

Materials i aparells defectuosos

Article 33. Quan els materials, elements instal·lacions o aparells no fossin de la

qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi,

quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no

eren adequats per al seu objecte, la Direcció Facultativa donarà ordre al Contractista i o

distribuïdor de substituir‑ los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin

l'objectiu al qual es destinen.

Si el Contractista i o distribuïdor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri

els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer‑ ho la Propietat

carregant‑ ne les despeses a la Contracta.

Si els materials, elements instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però

acceptables a criteri de la Direcció Facultativa, es rebran, però amb la rebaixa de preu que

ell determini, a no ser que el Contractista prefereixi substituir‑ los per altres en condicions.

75

Despeses ocasionades per proves i assaigs

Article 34. Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i,

en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del

propietari o del promotor.

Neteja de les obres

Article 35. Es obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants,

tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que

no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin

perquè l'obra ofereixi bon aspecte.

Obres sense prescripcions

Article 36. En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i

instal·lacions i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest

Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Contractista s'atendrà, en primer lloc, a

les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i

pràctiques de la bona construcció.

4.2.4 Epígraf 4 de les recepcions de les obres i instal·lacions

De les recepcions provisional

Article 37. Trenta dies abans de finalitzar les obres, la Direcció Facultativa

comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la

data per a l'acte de recepció provisional.

Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor i la

Direcció Facultativa. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin

intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades.

Practicat un detingut reconeixement de les obres, s’estendrà un acta amb tants exemplars

com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de

garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la

Direcció Facultativa estendran el Certificat corresponent de final d'obra. Quan les obres no

es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Contractista les

oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsolar-

los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció

provisional de l'obra. Si el Contractista no hagués complert, podrà declarar‑ se rescindit el

contracte amb pèrdua de la fiança.

Documentació final d'obra

Article 38. La Direcció Facultativa facilitarà a la Propietat la documentació final de

les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta

d'habitatges.

Edició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra

Article 39. Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel

tècnic projectista a la seva edició definitiva, amb la assistència precisa del Contractista o

del seu representant. S’estendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per la

Direcció Facultativa amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat

del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

76

Termini de garantia

Article 40. El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions

Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos.

Conservació de les obres rebudes provisionalment

Article 41. Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre

les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista.

Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i

reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra

o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta.

De la recepció definitiva

Article 42. La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de

garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data

del qual cessarà l'obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes

inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les

responsabilitats que poguessin afectar‑ li per vicis de construcció.

Pròrroga del termini de garantia

Article 43. Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no

es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i la Direcció

Facultativa marcarà al Contractista els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres

necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb

pèrdua de la fiança.

De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida

Article 44. En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar,

en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans

auxiliars, instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar

l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa.

Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits

establerts en l'article 35.

Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es

disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però

acceptables a criteri de la Direcció facultativa, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.

77

4.3 Capítol II: Condicions Econòmiques

4.3.1 Epígraf 1: Principi general

Article 45. Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre

puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les

condicions contractualment establertes.

Article 46. La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se

recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de

pagament.

4.3.2 Epígraf 2: Fiances

Article 47. El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments

següents, segons que s'estipuli:

a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i

10 per 100 del preu total de contracta (art.53).

b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la

mateixa proporció.

Fiança provisional

Article 48. En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit

provisional per a prendre‑ hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la

seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions

particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del

pressupost de contracta.

El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa,

haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini

en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el

seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es

faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir‑ se en qualsevol de les formes

especificades en l'apartat anterior.

El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en

el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en

què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la

carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el

mateix paràgraf.

L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i

l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

Execució de treballs amb càrrec a la fiança

Article 49. Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris

per ultimar l'obra en les condicions contractades, la Direcció Facultativa, en nom i

representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar‑ los

directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense

perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la

fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra

que no fossin de recepció.

78

De la seva devolució en general

Article 50. La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no

excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La

propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes

causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes...

Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials

Article 51. Si la propietat, amb la conformitat de la Direcció Facultativa, accedís a

fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part

proporcional de la fiança.

4.3.3 Epígraf 3: Dels preus

Composició dels preus unitaris

Article 52. El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar

els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Es consideren costos directes:

a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que

intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra.

b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de

què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució.

c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció

d'accidents i malalties professionals.

d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per

l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la

unitat d'obra.

e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions,

sistemes i equips anteriorment citats.

Es consideraran costos indirectes:

Les despeses instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de

magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del

personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes

aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes.

Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de

l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels

costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest

percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.)

Benefici industrial

El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les

partides anteriors.

79

Preu d'Execució material

S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors

conceptes excepte el Benefici Industrial.

Preu de Contracta

El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses

Generals i el Benefici Industrial.

Preus de contracta. Import de contracta

Article 53. En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol

es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost

total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre

aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima

normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un

altre de diferent.

Preus contradictoris

Article 54. Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant

l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o

quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista.

El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis.

Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre la direcció facultativa i

el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el

Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al

concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus

d'utilització més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data

del contracte.

Reclamacions d'augment de preus per causes diverses

Article 55. Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la

reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar

augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per

a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives).

Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus

Article 56. En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país

respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de mesurar les unitats d'obra executades, es

respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon

lloc, al Plec General de Condicions particulars.

De la revisió dels preus contractats

Article 57. Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels

preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar

d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total

del pressupost de Contracte. En cas de produir‑ se variacions en alça superiors a aquest

percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec

80

de Condicions Particulars, rebent el Contractista la diferència en més que resulti per la

variació de l'IPC superior al 3 per 100.

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats

en el Calendari de la oferta.

Emmagatzemant de materials

Article 58. El Contractista està obligat a fer els emmagatzemant de materials o

aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit.

Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva

propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

4.3.4 Epígraf 4: De la valoració i abonament dels treballs

Formes diferents d'abonament de les obres

Article 67. Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant

que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi perceptiu una altra cosa,

l'abonament dels treballs s'efectuarà així:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de

l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la

bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades.

Prèvia edició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu

invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de

les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que

constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la edició i valoració de les

diverses unitats.

3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els

materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de la Direcció

Facultativa. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present

"Plec General de Condicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

Relacions valorades i certificacions

Article 68. En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els

"Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una

relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició

que haurà practicat la Direcció Facultativa.

El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà

aplicant al resultat de la edició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral

corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a

cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de

Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres

accessòries i especials, etc.

81

Al Contractista, que podrà presenciar les edicions necessàries per estendre aquesta

relació, la Direcció Facultativa li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada,

acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a

partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar‑ les i

tornar‑ les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o

reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció,

la Direcció Facultativa acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin,

donant‑ li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir

davant el Propietari contra la resolució de la Direcció Facultativa en la forma prevista

en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals". Prenent com a base la relació

valorada indicada en el paràgraf anterior, la Direcció Facultativa expedirà la certificació de

les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la

finança s'hagi preestablert. El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i

per escrit del Propietari, podrà certificar‑ se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu

import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per

cent de Contracta. Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al

període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte,

subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant

tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Les

relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració

es refereix. En cas que la Direcció Facultativa ho exigís, les certificacions s'extendran a

l'origen.

Millores d'obres lliurament executades

Article 69. Quan el Contractista, inclòs amb autorització de la Direcció Facultativa,

utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el

Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb

dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense

demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri del Tècnic Director,

no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas

que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o

adjudicada.

Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada

Article 70. Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole

econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada,

s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació

s'expressen:

a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant

partida alçada, s'abonaran prèvia edició i aplicació del preu establert.

b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus

contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats.

c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada

s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra

s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, el Tècnic Director

indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir

per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant‑ ne els materials i

jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que

anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el

82

percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses

Generals i Benefici Industrial del Contractista.

Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats

Article 71. Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de

qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per

compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista

tindrà l'obligació de fer‑ los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran

abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A més de reintegrar mensualment

aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de

l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars.

Pagaments

Article 72. El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts.

L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra

conformades pel Tècnic Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments.

Abonament de treballs executats durant el termini de garantia

Article 73. Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia

s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així:

1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa

justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i la Direcció Facultativa

exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren

en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en

el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en

l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims.

2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús

de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es

valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats.

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de

la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al

Contractista.

4.3.5 Epígraf 5: De les indemnitzacions mútues

Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament

de les obres.

Article 74. La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil

(0/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a

partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es

descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

Demora dels pagaments

Article 75. Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a

què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre

l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de

demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació.

Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un

mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del

83

contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials

emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la

seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o

adjudicada. Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del

contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la

data de l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats

admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat

al contracte.

4.3.6 Epígraf 6: Varis

Millores i augments d'obra. Casos contraris

Article 76. No s'admetran millores d'obra, només en el cas que el Tècnic Director

hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats,

així com la dels materials i aparells previstos en el contracte.

Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas

d'error en les mesures del Projecte, a no ser que la Direcció Facultativa ordeni, també per

escrit, l'ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable

que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per

escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells

ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin

sobre l'import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan

el Tècnic Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els

imports de les unitats d'obra contractades.

Unitats d'obra defectuoses però acceptables

Article 77. Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però

acceptable segons la Direcció Facultativa de les obres, aquest determinarà el preu o partida

d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb

l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més

enderrocar l'obra i refer‑ la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.

Assegurança de les obres

Article 78. El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el

temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança

coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats.

L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a

nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a

mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà

per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat

conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar

d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció

del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre

el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials

emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al

Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a

allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a

l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat pel Tècnic

Director. En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que

84

hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança

ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra.

Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses

d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar‑ los, en coneixement

del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions.

Conservació de l'obra

Article 79. Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de

l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari

abans de la recepció definitiva, el Tècnic Director, en representació del Propietari, podrà

disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de

menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta. En

abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de

resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que la

Direcció Facultativa fixi. Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la

conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils,

materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que

fos necessari executar. En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està

obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista

en el present "Plec de Condicions Econòmiques".

Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari

Article 80. Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la

necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que

pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer‑ ne lliurament

a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que

s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores

fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas que en acabar el

contracte i fer lliurament del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el

Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa

d'aquell i amb càrrec a la fiança.

85

4.4 Capítol III: Condicions tècniques generals

4.4.1 Unitat d'obra iep021: posta a terra amb pica.

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Subministrament i instal·lació de presa de terra composta per dues piques d'acer courat de 2 m de longitud cadascuna, clavades en el terreny, unides amb cable conductor de coure de 35 mm² de secció, connectades a pont per a comprovació, dintre d'una arqueta

de registre de polipropilè de 30x30 cm. Fins i tot grapa abraçadora per a la connexió de

l'elèctrode amb la línia d'enllaç i additius per a disminuir la resistivitat del terreny.

CRITERI D'AMIDAMENT EN PROJECTE Nombre d'unitats previstes, segons documentació gràfica de Projecte.

CONDICIONS PRÈVIES QUE S'HAN DE COMPLIR ABANS DE LA EXECUCIÓ DE LES UNITATS D'OBRA DEL SUPORT.

Es comprovarà que la seva situació es correspon amb la de Projecte.

DEL CONTRACTISTA. Les instal·lacions elèctriques de baixa tensió s'executaran per instal·ladors autoritzats en

baixa tensió, autoritzats per a l'exercici de l'activitat.

FASES D'EXECUCIÓ. Replanteig. Excavació amb mitjans manuals. Eliminació de les terres soltes del fons de

l'excavació. Clavat de les piques. Col·locació de l'arqueta de registre. Connexió dels

elèctrodes amb la línia d'enllaç. Reblert de l'extradós. Connexions a la xarxa de

terra. Muntatge, connexions i comprovació del seu correcte funcionament.

CONDICIONS DE TERMINACIÓ. Els contactes estaran degudament protegits per a garantir una contínua i correcta connexió.

CONSERVACIÓ I MANTENIMENT. Es protegiran tots els elements enfront de cops, materials agressius, humitats i brutícia.

CRITERI D'AMIDAMENT EN OBRA I CONDICIONS D'ABONAMENT

Es mesurarà el nombre d'unitats realment executades segons especificacions de Projecte.

86

4.4.2 Unitat d'obra iep023: posta a terra amb conductor nu, soterrat horitzontalment,

disposat en forma de pota d'oca.

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Subministrament i instal·lació de presa de terra composta per 25 m de platina conductora de coure estanyat de 30x2 mm, repartida en 3 branques soterrades en rases de 60 cm de profunditat, sent l'obertura entre branques de 45°, en forma de pota d'oca, connectada a pont per a comprovació, dins d'un pericó de registre de polipropilè de 30x30 cm. Fins i tot replanteig, excavació de la rasa, col·locació de les platines conductores al seu interior, col·locació de l'arqueta de registre, connexió de les platines conductores amb la línia d'enllaç mitjançant born d'unió, reblert amb terres de préstec i connectat a la xarxa de terra mitjançant pont de comprovació. Totalment

muntada, connexió i provada per l'empresa instal·ladora mitjançant les corresponents

proves de servei (incloses en aquest preu).

CRITERI D'AMIDAMENT EN PROJECTE Nombre d'unitats previstes, segons documentació gràfica de Projecte.

CONDICIONS PRÈVIES QUE S'HAN DE COMPLIR ABANS DE LA EXECUCIÓ DE LES UNITATS D'OBRA

DEL SUPORT. Es comprovarà que la seva situació es correspon amb la de Projecte.

DEL CONTRACTISTA. Les instal·lacions elèctriques de baixa tensió s'executaran per instal·ladors autoritzats en

baixa tensió, autoritzats per a l'exercici de l'activitat.

FASES D'EXECUCIÓ. Replanteig. Excavació de les rases. Col·locació de les platines conductores. Col·locació de

l'arqueta de registre. Connexió de les platines conductores amb la línia d'enllaç. Reblert de

la zona excavada. Connexió a la xarxa de terra. Realització de proves de servei.

CONDICIONS DE TERMINACIÓ. Els contactes estaran degudament protegits per a garantir una contínua i correcta connexió.

CONSERVACIÓ I MANTENIMENT. Es protegiran tots els elements enfront de cops, materials agressius, humitats i brutícia.


Es mesurarà el nombre d'unitats realment executades segons especificacions de Projecte.

87

4.4.3 Unitat d'obra tsv010: torre per a aerogenerador de 10 metres.

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

Subministrament i muntatge de torre per a aerogenerador de 10 metres d’altura i un diàmetre de 48mm, fixada amb placa i puntes de ancoratge a terra. Inclús unions,

preparació de vores, soldadures, talls, peces especials, tensors i fixacions.

CRITERI D'AMIDAMENT EN PROJECTE

Nombre d'unitats previstes, segons documentació gràfica de Projecte.


DEL SUPORT. Es comprovarà que la seva situació es correspon amb la de Projecte.

AMBIENTALS. No es realitzaran treballs de soldadura quan la temperatura sigui inferior a 0°C.

FASES D'EXECUCIÓ. Replanteig i marcat dels eixos. Hissat i presentació de la torre mitjançant

grua. Aplomat. Resolució de les unions a la base de fonamentació. Reglatge de la peça i

ajust definitiu de les unions. Reparació de defectes superficials.

CONDICIONS DE TERMINACIÓ. L'element estarà degudament aplomat.

CONSERVACIÓ I MANTENIMENT. S'evitarà l'actuació sobre l'element d'accions mecàniques no previstes en el càlcul.


Es mesurarà el nombre d'unitats realment subministrades segons especificacions de

Projecte.

88

4.4.4 Unitat d'obra ief001: mòdul solar fotovoltaic.

MESURES PER A ASSEGURAR LA COMPATIBILITAT ENTRE ELS DIFERENTS PRODUCTES, ELEMENTS I SISTEMES CONSTRUCTIUS QUE COMPONEN LA UNITAT D'OBRA.

S'evitarà col·locar en sèrie mòduls amb diferents rendiments.


Mòdul solar fotovoltaic de cèl·lules de silici policristal·lí, potència màxima (Wp)

320 W, tensió a màxima potència (Vmp) 37,1 V, intensitat a màxima potència (Imp) 8,63

A, tensió en circuit obert (Voc) 45,7 V, intensitat de curtcircuit (Isc) 9 A, eficiència 16,5%.



FASES D'EXECUCIÓ. Col·locació i fixació del mòdul. Connexió.


Es mesurarà el nombre d'unitats realment executades segons especificacions de

Projecte.

4.4.5 Unitat d'obra ief020: regulador de càrrega fotovoltaic.


Subministrament i instal·lació. Regulador de càrrega fotovoltaic Victron Energy

SmartSolar MPPT 150/60 Tr/MC4. Tensió de funcionament de 24V amb un corrent de

carga nominal de 60, una potencia nominal de 1720 W i una eficàcia del 98%




DEL SUPORT. Es comprovarà que la seva situació es correspon amb la del Projecte i que la zona

d'ubicació està completament terminada.

FASES D'EXECUCIÓ. Muntatge, fixació i anivellació. Connexió



Projecte.

89

4.4.6 Unitat d'obra ier030: aerogenerador.

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Subministrament i instal·lació de aerogenerador ENAIR 30PRO amb un total de

3 pales, generador integrat de 250rpm d’imants de neodimi, potència nominal de 1900W i una tensió de funcionament de 24V. Inclús accessoris necessaris per la seva

correcta instal·lació. Totalment muntat, connexions i posada en marxa per l'empresa

instal·ladora per a la comprovació del seu correcte funcionament.






FASES D'EXECUCIÓ. Muntatge, fixació i anivellació. Connexions i posta en marxa.

CONDICIONS DE TERMINACIÓ. Quedarà perfectament anivellat i protegit del possible accés de personal no autoritzat.

CONSERVACIÓ I MANTENIMENT. Es protegirà de la humitat i del contacte amb materials agressius.



Projecte.

90

4.4.7 Unitat d'obra ier010: grup electrògen.


Subministrament i instal·lació de grup electrògen fix sobre bancada de funcionament automàtic, de la casa Guardian model S6-S0L-6000W 230V E-START; Potència màxima de funcionament de 6kW, funcionament amb gasolina i tipus d’arrancada manual/elèctrica/senyal de contacte. Inclús accessoris necessaris per la

seva correcta instal·lació. Totalment muntat, conexions i posada en marxa per l'empresa

instal·ladora per a la comprovació del seu correcte funcionament.






FASES D'EXECUCIÓ. Muntatge, fixació i nivellació. Connexionat i posta en marxa.





Projecte.

91

4.4.8 Unitat d'obra ier050: grup d’acomulació.


Subministrament i instal·lació de el banc de bateries de la casa Midac, amb una

capacitat de 1907 Ah format amb 12 bateries de plom àcid. Inclús accessoris necessaris per

la seva correcta instal·lació. Totalment muntat, connexions i posada en marxa per

l'empresa instal·ladora per a la comprovació del seu correcte funcionament.






FASES D'EXECUCIÓ. Muntatge, fixació i anivellació. Connexions i posta en marxa.





Projecte.

92

4.4.9 Unitat d'obra ief020: inversor / carregador.


Subministrament i instal·lació d'inversor/carregador monofàsic de la casa Victron Energy model MultiPlus 24/3000/70, potència màxima d'entrada 6000 W, voltatge d'entrada màxim 33 Vcc, potència nominal de sortida 2400 W, eficiència màxima 94%, amb carcassa d'alumini per a la seva instal·lació en interior o exterior, interruptor de corrent contínua, pantalla gràfica LCD, ports RS-485 i Ethernet, regulador digital de corrent sinusoidal, preparat per a instal·lació en carril. Inclús

accessoris necessaris per la seva correcta instal·lació. Totalment muntat, connectat i provat.






FASES D'EXECUCIÓ. Muntatge, fixació i anivellació. Connexions.



Projecte.

4.4.10 Unitat d'obra ieh010: cablejat amb aïllament.


Subministrament i instal·lació de cable unipolar ZZ-F de 16 mm² de secció, PowerFlex RV-K de 50 mm² de secció, H07Z1-K de 6 mm², H07Z1-K de 2.5 mm², Totalment muntats, amb connexió i provats.


Longitud mesurada segons documentació gràfica de Projecte.


DEL SUPORT. Es comprovaran les separacions mínimes de les conduccions amb altres

instal·lacions.

93

DEL CONTRACTISTA. Les instal·lacions elèctriques de baixa tensió s'executaran per instal·ladors autoritzats

en baixa tensió, autoritzats per a l'exercici de l'activitat.

FASES D'EXECUCIÓ. Estesa del cable. Connexions.



Es mesurarà la longitud realment executada segons especificacions de Projecte.

4.4.11 Unitat d'obra iex240: proteccions.


Subministrament i instal·lació de fusibles tèrmics de tipus gG amb intensitats nominals de 50A, 80A i 100A. Totalment muntat, connexió i provat.




DEL SUPORT. Es comprovarà que la seva situació es correspon amb la del Projecte, que hi ha espai

suficient per a la seva instal·lació i que la zona d'ubicació està completament terminada.

DEL CONTRACTISTA. Les instal·lacions elèctriques de baixa tensió s'executaran per instal·ladors autoritzats

en baixa tensió, autoritzats per a l'exercici de l'activitat.

FASES D'EXECUCIÓ. Muntatge i connexions de l'element.

94

CONDICIONS DE TERMINACIÓ. La instal·lació podrà revisar-se amb facilitat.




Projecte.

95

5 AMIDAMENTS

5 AMIDAMENTS ................................................................................................ 95

5.1 Obra civil ................................................................................................... 96

5.2 Instal·lació elèctrica ................................................................................... 96

5.2.1 Instal·lació solar fotovoltaica ................................................................. 96

5.2.2 Instal·lació eòlica ................................................................................... 96

5.2.3 Grup electrogen ...................................................................................... 97

5.2.4 Sistema d’acumulació i inversor/carregador .......................................... 97

96

5.1 Obra civil

Codi Unitat Descripció Uts Longitud (m)

Amplada (m)

Alçada (m)

IEP021 U Posta a terra amb pica 1 2.5 0.015 2

IEP022 U Posta a terra amb conductor nu, soterrat

horitzontalment, disposat en forma de pota d'oca. 1 4 0.06 0.03

TSV010 U Torre per a aerogenerador de 10 metres 1 8 8 10

5.2 Instal·lació elèctrica

5.2.1 Instal·lació solar fotovoltaica


Amplada (m)

Alçada (m)

IEF001 U Mòdul solar fotovoltaic 8 1.95 0.992 0.05

IEF020 U Regulador de càrrega fotovoltaic Victron Energy

SmartSolar MPPT 150/60 Tr/MC4 2 0.185 0.25 0.095

IEH010 m Cable amb aïllament de 16 mm² 6

IED010 U Protecció fusible tipus gG de 50A 2

IED013 U Protecció Interruptor 2

IED014 U Protecció Sobretensions 2

IEH012 U Protecció fusible tipus gG de 80A 2

5.2.2 Instal·lació eòlica


Amplada (m)

Alçada (m)

IER010 U Aerogenerador 1 3.4 3.80 3.8

IEF021 U Regulador de càrrega del aerogenerador

ENAIR PRO-120A-24V 1 0.35 0.25 0.17



IED013 U Protecció Interruptor 1

IED014 U Protecció Sobretensions 1


97

5.2.3 Grup electrogen


Amplada (m)

Alçada (m)

IER012 U Grup electrogen GUARDIAN S6-S0L-6000W 1 0.96 0.70 0.8


IEH016 m Cable amb aïllament de 2.5 mm² 10

5.2.4 Sistema d’acumulació i inversor/carregador


Amplada (m)

Alçada (m)

IER050 U Banc de bateries MIDAC 1 1.272 0.97

0.862

IEF021 U Inversor/Carregador Multiplus

24/3000/70 1 0.362

0.26 0.218



98

6 PRESSUPOST

6 PRESSUPOST .................................................................................................. 98

6.1 Preus Unitaris ............................................................................................. 99

6.2 Descomposts ............................................................................................ 101

6.2.1 Obra civil .............................................................................................. 101

6.2.2 Instal·lació elèctrica. ............................................................................ 104

6.3 Pressupost ................................................................................................ 112

6.3.1 Obra civil .............................................................................................. 112

6.3.2 Instal·lació elèctrica ............................................................................. 112

6.4 Resum Pressupost .................................................................................... 114

99

El següent pressupost a estat calculat utilitzant la moneda europea el euro (€).

6.1 Preus Unitaris

Codi Unitat Descripció Preu

unitari

mt35tte010b U Elèctrode per a xarxa de connexió a terra

couratge amb 300 µm, fabricat en acer, de 15

mm de diàmetre i 2 m de longitud.

18.00

mt35ttc010b m Conductor de coure nu, de 35 mm². 2.81

mt35tta040 U Grapa abraçadora per a connexió de pica. 1.00

mt35tta010 U Pericó de polipropilè per a connexió a terra, de

300x300 mm, amb tapa de registre.

74.00

mt35tta030 U Pont per a comprovació de connexió de terra de

l'instal·lació elèctrica.

46.00

mt35tta060 U Sac de 5 kg de sals minerals per a la millora de

la conductivitat de posades a terra.

3.50

mt35www020 U Material auxiliar per a instal·lacions de connexió

a terra.

1.15

mt41pca010a U Platina conductora de coure estanyat, nua, de

30x2 mm.

23.72

mt35tta050 U Born per a connexions elèctriques d'unió

universal.

22.50

mt01arz030a U Terra de préstec, per reblert de rases,

compactable i exempta d'àrids majors de 8 cm,

arrels, runes, matèria orgànica, detritus o

qualsevol altre material desaconsellable.

4.79

mt53bps010a U Torre per a aerogenerador de 10 metres d’altura i

un diàmetre de 48mm, fixada amb placa i puntes

de ancoratge a terra. Inclús unions, preparació de

vores, soldadures, talls, peces especials, tensors i

fixacions

332.75

mt35sol045aCH U Mòdul solar fotovoltaic de cèl·lules de silici

policristal·lí, de la casa Amerisolar model AS-

6P, amb una potència màxima (Wp) 320 W,

tensió a màxima potència (Vmp) 37,1 V,

intensitat a màxima potència (Imp) 8,63 A,

tensió en circuit obert (Voc) 45,7 V, intensitat de

curtcircuit (Isc) 9 A, eficiència 16,5%.

244.93

mt35azi020a U Regulador de càrrega fotovoltaic Victron Energy

SmartSolar MPPT 150/60 Tr/MC4. Tensió de

funcionament de 24V amb un corrent de carga

nominal de 60, una potencia nominal de 1720 W

i una eficàcia del 98%.

514.25

mt35geg010axal1 U Aerogenerador ENAIR 30PRO amb un total de 3

pales, generador integrat de 250rpm d’imants de

neodimi, potència nominal de 1900W i una

tensió de funcionament de 24V.

8127.00

mt35azi020a U Regulador de càrrega del aerogenerador ENAIR

PRO-120A-24V. Tensió de funcionament de

24V amb un corrent de carga nominal de 100A,

una potencia de pols de 7000 W.

450.00

mt35geg010axjl1 U Guardian model S6-S0L-6000W 230V E-

START; Potència màxima de funcionament de

6kW, funcionament amb gasolina i tipus

d’arrancada manual/elèctrica/senyal de contacte

1875.50

mt35geg010axal1

U Banc de bateries de la casa Midac, amb una

capacitat de 1907 Ah format amb 12 bateries de

plom àcid. Aquestes funcionen amb una tensió

de 24V i tenen una profunditat de descarga del

80%

2826.26

100

mt35azi020a U Inversor/carregador monofàsic de la casa

Victron Energy model MultiPlus 24/3000/70,

potència màxima d'entrada 6000 W, voltatge

d'entrada màxim 33 Vcc, potència nominal de

sortida 2400 W, eficiència màxima 94%, amb

carcassa d'alumini per a la seva instal·lació en

interior o exterior, interruptor de corrent

contínua, pantalla gràfica LCD, ports RS-485 i

Ethernet, regulador digital de corrent sinusoidal,

preparat per a instal·lació en carril.

1555.00

mt35cun040af m Cable unipolar Solar ZZ-F, sent la seva tensió

assignada de 24 V, reacció al foc classe Eca,

amb conductor multifilar de coure classe 5 (-K)

de 16 mm² de secció, amb aïllament de Politilè

reticulat.

3.56

mt35cun040af m Cable unipolar PowerFlex RV-K, protecció al

foc classe Eca, amb conductor multifilar de

coure classe 5 (-K) de 50 mm² de secció, amb

aïllament de Politilè reticulat.

6.04

mt35cun040ar m Cable unipolar H07Z1-K protecció conta al foc

classe Eca, amb conductor multifilar de coure

classe 5 (-K) de 2.5 mm² de secció, amb

aïllament de PVC TI-1.

0.19

mt35cun040ad m Cable unipolar H07V-K, sent la seva tensió

assignada de 450/750 V, reacció al foc classe

Eca segons UNE-EN 50575, amb conductor

multifilar de coure classe 5 (-K) de 6 mm² de

secció, amb aïllament de PVC (V). Segons UNE

21031-3.

2.50

mt35cun020d U Fusible de tipus cilindric gG de la casa DF

ELECTRIC model ZR2 amb una intensitat

nominal de 50A i una capacitat de ruptura de

80kA

1.32

mt35der011a U Portafusibles de tipus gG de la casa DF

ELECTRIC

4.00

mt35cun020e U Fusible de tipus cilindric gG de la casa DF



120kA

2.60

mt35cun020e U Fusible de tipus cilindric gG de la casa DF



120kA

3.60

mt35aia090aa u Interruptor Schneider model TeSys amb 3 pols i

una tensió de funcionament màxima de 690V i

un corrent tèrmic convencional de 63A.

Capacitat nominal de curtcircuit de 2.1kA a

400V en corrent de pic

36.70

mt35aia090ad U Protecció contrasobretensions DEHNguard

model DG S PV SCI 600 FM amb una tensió

màxima PV de 600V, corrent nominal de

descarrega de 12.5kA i corrent Màxima de

descarrega 25kA. Tems de resposta inferior a

25ns

148.00

mo003 h Oficial 1ª electricista. 24.57

mo102 h Ajudant electricista. 21.11

mo113 h Peó ordinari construcció. 19.47

mq01exn050c h Retroexcavadora sobre pneumàtics, de 85 kW,

amb martell trencador.

64.84

mq04dua020b h Dúmper de descàrrega frontal de 2 t de càrrega

útil.

9.25

mq02rod010d h Safata vibrant de guiat manual, de 300 kg,

amplada de treball 70 cm, reversible.

6.38

mq02cia020j h Camió cisterna de 8 m³ de capacitat. 40.02

mq07gte010c h Grua autopropulsada de braç telescòpic amb una

capacitat d'elevació de 30 t i 27 m d'altura

màxima de treball.

67.62

101

6.2 Descomposts

6.2.1 Obra civil

IEP021 U Posta a terra amb pica.

Posta a terra amb dues piques d'acer courat de 2 m de longitud cadascuna.

Codi Unitat Descripció Rendiment Preu

unitari Import

1 Materials

mt35tte010b U Elèctrode per a xarxa de connexió a terra coratge amb 300 µm,

fabricat en acer, de 15 mm de diàmetre i 2 m de longitud.

2.000 18.00 36.00

mt35ttc010b m Conductor de coure nu, de 35 mm². 2.500 2.81 7.03

mt35tta040 U Grapa abraçadora per a connexió de pica. 2.000 1.00 2.00

mt35tta010 U Pericó de polipropilè per a connexió a terra, de 300x300 mm, amb

tapa de registre.

1.000 74.00 74.00

mt35tta030 U Pont per a comprovació de connexió de terra de l'instal·lació elèctrica. 1.000 46.00 46.00

mt35tta060 U Sac de 5 kg de sals minerals per a la millora de la conductivitat de

posades a terra.

0.666 3.50 2.33

mt35www020 U Material auxiliar per a instal·lacions de connexió a terra. 1.000 1.15 1.15

Subtotal materials: 168.51

2

Mà d'obra

mo003 h Oficial 1ª electricista. 0.296 24.08 7.13

mo102 h Ajudant electricista. 0.296 20.65 6.11

mo113 h Peó ordinari construcció. 0.023 19.47 0.45

Subtotal mà d'obra: 13.69

3

Costos directes complementaris

% Costos directes complementaris 2.000 182.20 3.64

Cost de manteniment decennal: 3,72€ en els primers 10 anys. Costos directes (1+2+3): 185.84

102

IEP023 U Posta a terra amb conductor nu, soterrat horitzontalment, disposat en forma de pota d'oca.

Posta a terra amb platina conductora de coure estanyat de 30x2 mm, soterrada horitzontalment, disposada en forma de pota d'oca.


unitari Import

1 Materials

mt41pca010a m Platina conductora de coure estanyat, nua, de 30x2 mm. 4.000 23.72 94.88

mt35tta050 U Born per a connexions elèctriques d'unió universal. 1.000 22.50 22.50

mt35tta010 U Pericó de polipropilè per a connexió a terra, de 300x300 mm,

amb tapa de registre.

1.000 74.00 74.00

mt35tta030 U Pont per a comprovació de connexió de terra de la instal·lació

elèctrica.

1.000 46.00 46.00

mt01arz030a m³ Terra de préstec, per reblert de rases, compacte i exempta d'àrids

majors de 8 cm, arrels, runes, matèria orgànica, detritus o

qualsevol altre material des aconsellable.

6.000 4.79 28.74

mt35www020 U Material auxiliar per a instal·lacions de connexió a terra. 1.000 1.15 1.15


2

Equip i maquinària

mq01exn050c h Retroexcavadora sobre pneumàtics, de 85 kW, amb martell

trencador.

3.324 164.84 494.53

mq04dua020b h Dúmper de descàrrega frontal de 2 t de càrrega útil. 0.604 9.25 5.59

mq02rod010d h Safata vibrant de guiat manual, de 300 kg, amplada de treball 70

cm, reversible.

0.905 6.38 5.77

mq02cia020j h Camió cisterna de 8 m³ de capacitat. 0.060 40.02 2.40

Subtotal equip i maquinària: 508.28

3

Mà d'obra



mo113 h Peó ordinari construcció. 3.912 19.47 76.17


4



Cost de manteniment decennal: 22,12€ en els primers 10 anys. Costos directes (1+2+3+4): 1105.77

103

TSV010 U Torre per a aerogenerador de 10 metres

Subministrament i muntatge de torre per a aerogenerador de 10 metres d’altura i un diàmetre de 48mm, fixada amb placa i puntes de ancoratge a terra. Inclús unions, preparació de vores, soldadures, talls, peces especials, tensors i fixacions.


unitari Import

1 Materials

mt53bps010a U Torre per a aerogenerador de 10 metres d’altura i un diàmetre de

48mm, fixada amb placa i puntes de ancoratge a terra. Inclús

unions, preparació de vores, soldadures, talls, peces especials,

tensors i fixacions

1.000 332.75 332.75


2

Equip i maquinària

mq07gte010c h Grua autopropulsada de braç telescòpic amb una capacitat

d'elevació de 30 t i 27 m d'altura màxima de treball.

4.308 67.62 291.31

Subtotal equip i maquinària: 291.31

3

Mà d'obra

mo047 h Oficial 1ª muntador d'estructura metàl·lica. 10.178 24.47 249.06

mo094 h Ajudant muntador d'estructura metàl·lica. 10.178 21.71 220.96


4



Cost de manteniment decennal: 1.173,75€ en els primers 10 anys. Costos directes (1+2+3+4): 1115.96

104

6.2.2 Instal·lació elèctrica.

IEF001 U Mòdul solar fotovoltaic.

Mòdul solar fotovoltaic de cèl·lules de silici policristal·lí, potència màxima (Wp) 320 W, tensió a màxima potència (Vmp) 37,1 V, intensitat a màxima potència (Imp) 8,63 A, tensió en circuit obert (Voc) 45,7 V, intensitat de curtcircuit (Isc) 9 A, eficiència 16,5%.


unitari Import

1 Materials

mt35sol045aCH U Mòdul solar fotovoltaic de cèl·lules de silici policristal·lí, de la casa

Amerisolar model AS-6P, amb una potència màxima (Wp) 320 W,

tensió a màxima potència (Vmp) 37,1 V, intensitat a màxima

potència (Imp) 8,63 A, tensió en circuit obert (Voc) 45,7 V,

intensitat de curtcircuit (Isc) 9 A, eficiència 16,5%.

1.000 244.93 244.93


2

Mà d'obra

mo009 h Oficial 1ª instal·lador de captadors solars. 5.000 24.57 122.85

mo108 h Ajudant instal·lador de captadors solars. 5.000 21.11 105.55


3




IEF020 U Regulador de càrrega fotovoltaic Victron Energy SmartSolar MPPT 150/60 Tr/MC4

Regulador de càrrega fotovoltaic Victron Energy SmartSolar MPPT 150/60 Tr/MC4. Tensió de funcionament de 24V amb un corrent de carga nominal de 60, una potencia nominal de 1720 W i una eficàcia del 98%


unitari Import

1 Materials

mt35azi020a U Regulador de càrrega fotovoltaic Victron Energy SmartSolar MPPT

150/60 Tr/MC4. Tensió de funcionament de 24V amb un corrent de

carga nominal de 60, una potencia nominal de 1720 W i una eficàcia

del 98%.

1.000 514.25 514.25


2

Mà d'obra




3




105

IER015 U Aerogenerador

Aerogenerador ENAIR 30PRO amb un total de 3 pales, generador integrat de 250rpm d’imants de neodimi, potència nominal de 1900W i una tensió de funcionament de 24V.


unitari Import

1 Materials

mt35geg010axal1 U Aerogenerador ENAIR 30PRO amb un total de 3 pales,

generador integrat de 250rpm d’imants de neodimi,

potència nominal de 1900W i una tensió de funcionament

de 24V.

1.000 8127.00 8127.00


2

Mà d'obra




3



Cost de manteniment decennal: 86.767,04€ en els primers 10 anys. Costos directes (1+2+3): 8522.51

IEF020 U Regulador de càrrega del aerogenerador ENAIR PRO-120A-24V

Regulador de càrrega del aerogenerador ENAIR PRO-120A-24V. Tensió de funcionament de 24V amb un corrent de carga nominal de 100A, una potencia de pols de 7000 W.


unitari Import

1 Materials

mt35azi020a U Regulador de càrrega del aerogenerador ENAIR PRO-120A-24V.

Tensió de funcionament de 24V amb un corrent de carga nominal de

100A, una potencia de pols de 7000 W.

1.000 450.00 450.00


2

Mà d'obra




3




106

IER010 U Grup electrogen.

Subministrament i instal·lació de grup electrogen fix sobre bancada de funcionament automàtic, de la casa Guardian model S6-S0L-6000W 230V E-START; Potència màxima de funcionament de 6kW, funcionament amb gasolina i tipus d’arrancada manual/elèctrica/senyal de contacte


unitari Import

1 Materials

mt35geg010axjl1 U Grup electrogen Guardian model S6-S0L-6000W 230V E-

START; Potència màxima de funcionament de 6kW,

funcionament amb gasolina i tipus d’arrancada

manual/elèctrica/senyal de contacte

1.000 1875.50 1875.50


2

Mà d'obra




3




IER050 U Banc de bateries

Banc de bateries de la casa Midac, amb una capacitat de 1907 Ah format amb 12 bateries de plom àcid.


unitari Import

1 Materials

mt35geg010axal1 U Banc de bateries de la casa Midac, amb una capacitat de 1907

Ah format amb 12 bateries de plom àcid. Aquestes funcionen

amb una tensió de 24V i tenen una profunditat de descarga

del 80%

1.000 2826.26 2826.26


2

Mà d'obra




3




107

IEF020 U Inversor / Carregador

Inversor/carregador monofàsic de la casa Victron Energy model MultiPlus 24/3000/70, potència màxima d'entrada 6000 W, voltatge d'entrada màxim 33 Vcc, potència nominal de sortida 2400 W, eficiència màxima 94%, amb carcassa d'alumini per a la seva instal·lació en interior o exterior, interruptor de corrent contínua, pantalla gràfica LCD, ports RS-485 i Ethernet, regulador digital de corrent sinusoidal, preparat per a instal·lació en carril.


unitari Import

1 Materials

mt35azi020a U Inversor/carregador monofàsic de la casa Victron Energy model

MultiPlus 24/3000/70, potència màxima d'entrada 6000 W, voltatge

d'entrada màxim 33 Vcc, potència nominal de sortida 2400 W,

eficiència màxima 94%, amb carcassa d'alumini per a la seva

instal·lació en interior o exterior, interruptor de corrent contínua,

pantalla gràfica LCD, ports RS-485 i Ethernet, regulador digital de

corrent sinusoidal, preparat per a instal·lació en carril.

1.000 1555.00 1555.00


2

Mà d'obra




3




IEH010 m Cable amb aïllament de 16 mm²

Cable unipolar Solar ZZ-F, sent la seva tensió assignada de 24 V, reacció al foc classe Eca, amb conductor multifilar de coure classe 5 (-K) de 16 mm² de secció, amb aïllament de Politilè reticulat.


unitari Import

1 Materials

mt35cun040af m Cable unipolar Solar ZZ-F, sent la seva tensió assignada de 24 V, reacció

al foc classe Eca, amb conductor multifilar de coure classe 5 (-K) de 16

mm² de secció, amb aïllament de Polietilè reticulat.

1.000 3.56 3.56


2

Mà d'obra




3




108

IEH010 m Cable amb aïllament de 50 mm²

Cable unipolar PowerFlex RV-K, protecció al foc classe Eca, amb conductor multifilar de coure classe 5 (-K) de 50 mm² de secció, amb aïllament de Politilè reticulat.


unitari Import

1 Materials

mt35cun040af m Cable unipolar PowerFlex RV-K, protecció al foc classe Eca, amb

conductor multifilar de coure classe 5 (-K) de 50 mm² de secció, amb

aïllament de Politilè reticulat.

1.000 6.04 6.04


2

Mà d'obra




3




IEH010 m Cable amb aïllament de 2.5 mm²

Cable unipolar H07Z1-K protecció conta al foc classe Eca, amb conductor multifilar de coure classe 5 (-K) de 2.5 mm² de secció, amb aïllament de PVC TI-1.


unitari Import

1 Materials

mt35cun040af m Cable unipolar H07Z1-K protecció conta al foc classe Eca, amb

conductor multifilar de coure classe 5 (-K) de 2.5 mm² de secció, amb

aïllament de PVC TI-1.

1.000 0.19 0.19


2

Mà d'obra




3




109

IEH013 m Cable amb aïllament.

Cable unipolar H07V-K, sent la seva tensió assignada de 450/750 V, reacció al foc classe Eca, amb conductor multifilar de coure classe 5 (-K) de 16 mm² de secció, amb aïllament de PVC (V).


unitari Import

1 Materials

mt35cun040af m Cable unipolar H07V-K, sent la seva tensió assignada de 450/750 V,

reacció al foc classe Eca segons UNE-EN 50575, amb conductor

multifilar de coure classe 5 (-K) de 16 mm² de secció, amb aïllament de

PVC (V). Segons UNE 21031-3.

1.000 2.50 2.50


2

Mà d'obra




3




IED010 u Protecció fusible tipus gG capacitat 50A

Instal·lació de Fusible de tipus gG de la casa DF ELECTRIC model ZR2 amb una intensitat nominal de 50A i una capacitat de ruptura de 80kA. S'inclou el porta fusibles de la casa DF ELECTRIC.


unitari Import

1 Materials

mt35cun020d U Fusible de tipus cilindric gG de la casa DF ELECTRIC model ZR2 amb

una intensitat nominal de 50A i una capacitat de ruptura de 80kA

1.000 1.32 1.32

mt35der011a U Portafusibles de tipus gG de la casa DF ELECTRIC 1.000 4.00 4.00


2

Mà d'obra




3




110

IED011 u Protecció fusible tipus gG capacitat 80A



unitari Import

1 Materials

mt35cun020d U Fusible de tipus cilindric gG de la casa DF ELECTRIC model ZR2

amb una intensitat nominal de 80A i una capacitat de ruptura de

120kA

1.000 2.60 2.60


Subtotal materials:

6.60

2

Mà d'obra




3




IED012 u Protecció fusible tipus gG



unitari Import

1 Materials

mt35cun020d U Fusible de tipus cilindric gG de la casa DF ELECTRIC model ZR2

amb una intensitat nominal de 100A i una capacitat de ruptura de

120kA

1.000 3.60 3.60


Subtotal materials:

7.60

2

Mà d'obra




3




111

IED013 u Protecció Interruptor

Interruptor Schneider model TeSys amb 3 pols i una tensió de funcionament màxima de 690V i un corrent tèrmic convencional de 63A. Capacitat nominal de curtcircuit de 2.1kA a 400V en corrent de pic


unitari Import

1 Materials

mt35aia090ad u Interruptor Schneider model TeSys amb 3 pols i una tensió de

funcionament màxima de 690V i un corrent tèrmic convencional de

63A. Capacitat nominal de curtcircuit de 2.1kA a 400V en corrent de

pic

1.000 36.70 36.70


2

Mà d'obra




3




IED014 u Protecció Sobretensions

Protecció per a sobretensions de la casa DEHNguard model DG S PV SCI 600 FM amb una tensió màxima PV de 600V, corrent nominal de descarrega de 12.5kA i corrent Màxima de descarrega 25kA. Tems de resposta inferior a 25ns


unitari Import

1 Materials

mt35aia090ad U Protecció contrasobretensions DEHNguard model DG S PV SCI 600

FM amb una tensió màxima PV de 600V, corrent nominal de

descarrega de 12.5kA i corrent Màxima de descarrega 25kA. Tems de

resposta inferior a 25ns

1.000 148.00 148.00


2

Mà d'obra




3




3




112

6.3 Pressupost

6.3.1 Obra civil


unitari Import

IEP021 U Posta a terra amb pica 1.000 185.84 185.84

IEP022 U Posta a terra amb conductor nu, soterrat horitzontalment,

disposat en forma de pota d'oca.

1.000 1105.77 1105.77

TSV010 U Torre per a aerogenerador de 10 metres 1.000 1115.96 1115.96

TOTAL OBRA CIVIL….. 2407.57

6.3.2 Instal·lació elèctrica

6.3.2.1 Instal·lació solar fotovoltaica.


unitari Import

IEF001 U Mòdul solar fotovoltaic 8.000 482.80 3862.40

IEF020 U Regulador de càrrega fotovoltaic Victron Energy SmartSolar

MPPT 150/60 Tr/MC4

2.000 570.16 1140.32

IEH010 m Cable amb aïllament de 16 mm² 6.000 4.47 26.82

IED010 U Protecció fusible tipus gG de 50A 2.000 8.95 17.90

IED013 U Protecció Interruptor 2.000 40.95 81.90

IED014 U Protecció Sobretensions 2.000 159.23 318.46

IEH012 U Protecció fusible tipus gG de 80A 2.000 10.25 20.50

TOTAL PANELLS

FOTOVOLTAICS….. 5468.30

6.3.2.2 Instal·lació eòlica.


unitari Import

IER010 U Aerogenerador 1.000 8522.51 8522.51

IEF021 U Regulador de càrrega del aerogenerador ENAIR PRO-120A-24V 1.000 504.62 504.62



IED013 U Protecció Interruptor 1.000 40.95 40.95

IED014 U Protecció Sobretensions 1.000 159.23 159.23


TOTAL EOLIC….. 9336.93

113

6.3.2.3 Grup electrogen

Codi Unitat Descripció Rendiment

Preu unitari Import

IER012 U Grup electrogen GUARDIAN S6-S0L-6000W 1.000 1962.63 1962.63


IEH016 m Cable amb aïllament de 2.5 mm² 10.000 1.03 10.30

TOTAL GRUP ELECTROGEN….. 2006.83.45

6.3.2.4 Sistema d’acumulació i inversor/carregador


unitari Import

IER050 U Banc de bateries MIDAC 1.000 3115.75 3115.75

IEF021 U Inversor/Carregador Multiplus 24/3000/70 1.000 1859.85 1859.85



TOTAL BATERIES I INVERSOR/CARREGADOR 5014.87

114

6.4 Resum Pressupost


unitari Import

1 U Obra civil 1.000 2407.57 2407.57

2 U Instal·lació elèctrica 1.000

2.2 U Solar fotovoltaica 1.000 5468.30 5468.30

2.3 U Eolica 1.000 9336.93 9336.93

2.4 U Grup electrogen 1.000 2006.83 2006.83

2.5 U Sistema d’acumulació i inversor/carregador 1.000 5014.87 5014.87

21826.93

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 24234.50

13% DESPESES GENERALS 3150.485

6% BENEFICI INDUSTRIAL 1454.07

TOTAL D.G. I B.I. 4604.56

TOTAL PRESSUPOST CONTRATA EN

EUROS 28839.06

TOTAL PRESSUPOST CONTRATA EN

SOLS 110027.88

17% de IGV 18704.7396

TOTAL PRESSUPOST GENERAL EN SOLS

128732.62

115

7 ANNEXES

7 ANNEXES ...................................................................................................... 115

7.1 Càlculs ..................................................................................................... 116

7.1.1 Generador solar fotovoltaic .................................................................. 116

7.1.2 Càlcul regulador de càrrega fotovoltaic. .............................................. 126

7.1.3 Càlcul generador eòlic .......................................................................... 127

7.1.4 Càlcul sistema d’acumulació ................................................................ 133

7.1.5 Càlcul Inversor / Carregador. ............................................................... 134

7.1.6 Càlcul Cablejat. .................................................................................... 134

7.1.7 Càlcul Proteccions ................................................................................ 140

7.1.8 Càlcul posta a terra. .............................................................................. 143

7.1.9 Càlcul del Coeficient de pèrdues. ......................................................... 144

116

7.1 Càlculs A continuació és descriuen els càlculs realitzats per poder realitzar una elecció

correcta dels diferents elements integrats en el projecte.

7.1.1 Generador solar fotovoltaic

7.1.1.1 Càlcul d’orientació i inclinació dels panells fotovoltaics.

Per tal de calcular la inclinació, la orientació i les Hores Sol de Pic (HSP), és te que

tenir en compte la longitud i latitud de la zona on s’instal·laran els panells solars. Aquesta

zona es la ciutat de Arequipa (Perú) amb una latitud de -16.409º, una longitud de -71.537º i

una altitud de 2320 metres. Aquestes dades ens serviran per calcular la potència i el nº de

mòduls necessaris per cobrir la nostra demanda. A continuació és descriuran els conceptes

bàsics per realitza els càlculs:

- Angle d'inclinació β: Angle que forma la superfície dels mòduls amb el

plànol horitzontal. El seu valor és 0°per a mòduls horitzontals i 90° per a

verticals.

Figura 49. Figura il·lustrativa sobre el angle d’inclinació β.

- Angle de azimut α: Angle entre la projecció sobre el plànol horitzontal de la

normal a la superfície del mòdul i el meridià del lloc. Valors típics són 0° per

a mòduls orientats al sud, –90°per a mòduls orientats a l'est i +90° per a

mòduls orientats a l'oest.

Figura 50. Figura il·lustrativa sobre el angle azimut α.

117

- Declinació (δ): Es el angle que forma el plànol de l'equador de la Terra amb

la línia situada en el plànol de la eclíptica, que uneix els centres del Sol i

Terra. Aquest angle varia al llarg de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol,

aconseguint valors màxims en els solsticis d'estiu (declinació màxima

positiva, δ = 23,45º) i hivern (declinació màxima negativa, δ = –23,45º) i

valors nuls en els equinoccis (declinació nul·la, δ = 0º). Encara que la

declinació varia es pot suposar que roman constant al llarg d'un dia.

Figura 51. Figura il·lustrativa sobre el angle de declinació (δ).

La expressió de la declinació per un determinat dia es calcula amb la expressió:

δ = 23,45 · sen (360 · 284+ δ 𝑛

365) (1)

δ : declinació (graus).

δ 𝑛 : dia del any (1...365, 1 per al 1r dia de Gener).

Aplicant la expressió (1) sobre el dia central de cada mes obtenim la següent taula:


Dia mig de cada mes


Gener 31 15 -21,26947391

Febrer 28 45 -13,61976641

Març 31 74 -2,818878653

Abril 30 105 9,414893347

Maig 31 135 18,79191752

Juny 30 166 23,31440992

Juliol 31 196 21,51733603

Agost 31 227 13,78356417

Setembre 30 243 8,104608732

Octubre 31 288 -9,599397234

Novembre 30 319 -19,14781731

Desembre 31 349 -23,33521955

118

- Elevació solar γs: és l'angle que formen els raigs solars amb l'horitzontal. El

seu valor va de (90º – φ – δ) en el solstici d'hivern a (90º – φ + δ) en el

solstici d'estiu, sent φ la latitud del lloc i δ la declinació.

- Zenit: És la intersecció entre la vertical de l'observador i l'esfera celeste que

queda per sobre de l'observador. Si imaginem una recta que passa pel centre

de la Terra i per la nostra ubicació en la seva superfície, el zenit es troba

sobre aquesta recta, per damunt dels nostres caps.

Figura 52. Figura il·lustrativa sobre el angle d’elevació solar γs i el zenit.

- Azimut solar ψs: angle format pel meridià del sol i el meridià del lloc,

prenent com a referència el Sud en l'hemisferi nord i el Nord en l'hemisferi

sud. Té valors positius de 0 a 180º cap a l'Oest i negatius de 0 a –180º cap a

l'Est.

- Angle o distància zenital θzs: angle format per la direcció del sol i la vertical.

És l'angle complementari de l'elevació solar.

Figura 53. Figura il·lustrativa sobre el angle d’azimut solar ψs.

119

Amb els conceptes bàsics anteriors descrits cal situar la superfície del generador

fotovoltaic de manera que rebi la major quantitat possible d'energia solar. Això es possible

si la superfície és perpendicular a l'adreça del Sol. Com la posició del Sol varia al llarg del

dia, la posició òptima de la superfície també hauria de ser variable, tot i que els panells

fotovoltaics solars instal·lats són fixos.

Hem definit la declinació (δ) com l'angle variable que forma l'equador amb el plànol

de la eclíptica. Per tant l'adreça de la radiació solar incident sobre la terra varia en funció

de la declinació. La latitud (φ) d'un lloc A indica l'angle que forma la vertical amb

l'equador. Per tant, al llarg de l'any l'angle zenital θzs que forma la vertical d'un lloc A amb

l'adreça de la radiació solar varia des de θzs = φ – δ en el solstici d'estiu a θzs = φ + δ en el

solstici d'hivern, passant dues vegades pel valor θzs = φ en els equinoccis de l'any.

Per tant, perquè una superfície rebi la radiació solar perpendicularment tindrem

d'inclinar la superfície amb un angle β amb l'horitzontal igual al que forma la vertical del

lloc amb la radiació solar. Haurem de variar l'angle d'inclinació des de β = φ – δ en el

solstici d'estiu (figura c) a β = φ + δ en el solstici d'hivern (figura a ), passant pel valor β =

φ en els equinoccis (figura b).

Figura 54. Figura il·lustrativa sobre el càlcul de la inclinació òptima.

En la instal·lació projectada en la ciutat d’Arequipa al Perú les estacions de l’any

segueixen aquest ordre:

Primavera: del 21 de setembre al 21 de desembre.

Estiu: del 21 de desembre al 21 de març.

Tardor: del 21 de març al 21 de juny.

Hivern: del 21 de juny al 21 de setembre.

120

Amb les dades anteriors, la latitud (-16,409º) i la declinació solar podem calcular

l’angle d’inclinació òptim segons el mes de l’any.


Dia mig de cada mes


Inclinació Optima (graus)

Gener 31 15 -21,26947391 4,86047391

Febrer 28 45 -13,61976641 -2,789233588

Març 31 74 -2,818878653 -13,59012135

Abril 30 105 9,414893347 9,414893347

Maig 31 135 18,79191752 18,79191752

Juny 30 166 23,31440992 6,905409917

Juliol 31 196 21,51733603 5,108336031

Agost 31 227 13,78356417 -2,625435834

Setembre 30 243 8,104608732 -8,304391268

Octubre 31 288 -9,599397234 -9,599397234

Novembre 30 319 -19,14781731 -19,14781731

Desembre 31 349 -23,33521955 6,926219545

Els generadors fotovoltaics projectats són d’orientació fixos, per tant, la orientació

òptima serà un valor constant, amb una inclinació (β) que dependrà de la latitud φ del lloc i

un azimut (α) que depèn de l'hemisferi en el qual està situat el generador.

En la figura 55 es mostra una superfície situada en l'hemisferi nord, on el Sol segueix

una trajectòria Est-Sud-Oest. Si pretenem maximitzar la captació d'energia solar, la

superfície s'ha d'orientar cap al Sud si està situada en l'hemisferi nord o cap al Nord si és

està en l'hemisferi sud, en el nostre cas, la instal·lació esta en l’hemisferi Sud, per tant els

panells fotovoltaics són instal·lats en la orientació Nord.

Figura 55. Exemple d’orientació de panell solar.

121

Per determinar la inclinació òptima d'una superfície fixa s'utilitza una fórmula basada

en anàlisis estadístics de radiació solar anual sobre superfícies amb diferents inclinacions

situades en llocs de diferents latituds, que proporciona la inclinació òptima en funció de la

latitud del lloc:

βopt = 3,7 + 0,69 · |φ| (2)

βopt: angle d'inclinació òptima (graus).

|φ|: latitud del lloc (graus).

La fórmula (2) és vàlida per a aplicacions d'utilització anual que busquin la màxima

captació d'energia solar al llarg de l'any.

Segons la formula anterior i la localització de la nostra instal·lació (ciutat de

Arequipa (Perú) amb una latitud de -16.409º, una longitud de -71.537º i una altitud de 2320

metres) podem obtenir el següent angle òptim d’inclinació:

𝛃𝐨𝐩𝐭 = 3,7 + 0,69 · |φ| = 3,7 + 0,69 · |−16.409| = 𝟏𝟓. 𝟎𝟐𝟐º (2.1)

βopt: angle d'inclinació òptima (graus).

|φ|: latitud del lloc (graus).

7.1.1.2 Càlcul Hores de Pic de Sol (HSP).

Per tal de calcular el HSP de la nostra instal·lació necessitarem dades sobre la

radiació global horitzontal del Sol a Arequipa. Aquestes dades les podem obtenir en la base

de dades de la NASA, en concret la RETScreen Data, on obtindrem valors mitjos des de

1983 fins a 2005.

Figura 10. Taula extreta de la base de dades RETScreen Data amb valors climatològics de

la zona d’Arequipa entra 1983 i 2005.

122

Amb les dades de la radiació solar obtingudes, ja és pot calcular la radiació global

diària sobre una superfície inclinada i un angle òptim, per tal de realitza aquest càlcul

s’utilitza la següent expressió (3):

𝐺𝑑 =𝐺0

1−4,46·10−4·βopt−1,19·10−4·βopt2 (3)

𝐺𝑑: Radiació global diària sobre una superfície inclinada i un angle òptim.

𝐺0: Radiació global horitzontal del Sol a Arequipa.

βopt : Angle òptim.

Mesos Dies de

cada mes

Dia mig de cada

mes

Declinació solar

Inclinació Optima

Radiació global

horitzontal (kWh/m² /d)

Radiació Global Diària

sobre una superfície

inclinada amb angle òptim

Gener 31 15 -21,26947391 4,86047391 6,57 6,599330061

Febrer 28 45 -13,61976641

-

2,789233588 6,32 6,319928058

Març 31 74 -2,818878653

-

13,59012135 6,12 6,22844974

Abril 30 105 9,414893347 9,414893347 5,53 5,606879229

Maig 31 135 18,79191752 18,79191752 4,89 5,138375117

Juny 30 166 23,31440992 6,905409917 4,49 4,526185474

Juliol 31 196 21,51733603 5,108336031 4,64 4,662481167

Agost 31 227 13,78356417

-

2,625435834 5,19 5,189678812

Setembre 30 243 8,104608732

-

8,304391268 6 6,032674845

Octubre 31 288 -9,599397234

-

9,599397234 6,73 6,782498337

Novembre 30 319 -19,14781731

-

19,14781731 7,08 7,353524364

Desembre 31 349 -23,33521955 6,926219545 7,04 7,097031313

123

Per tal de calcular finalment l’hora solar de pic és necessari calcula el factor

d’irradiància, aquest factor ens mostra el percentatge de radiació incident per a un

generador amb una orientació i inclinació, respecte a la corresponent orientació i inclinació

òptima.

Per calcular aquest factor d’irradiància s’utilitza la següent formula (4):

𝐹𝐼 = 1 − [1,2 · 10−4 · (β − βopt)2] 𝑝𝑒𝑟 𝑎 β ≤ 15º (4)

FI : Factor d’irradiància.

βopt : Angle òptim.

β : Angle seleccionat en la instal·lació.

Mitjançant la formula anterior (4) i amb les dades ja obtingudes del angle òptim i el

angle seleccionat en la instal·lació (15,022º) obtindrem la següent taula:

Mesos Inclinació Optima Factor de irradiància (FI)

Gener 4,86047391 0,987609207

Febrer -2,789233588 0,961931195

Març -13,59012135 0,901761581

Abril 9,414893347 0,996227243

Maig 18,79191752 0,998294527

Juny 6,905409917 0,992094516

Juliol 5,108336031 0,988206312

Agost -2,625435834 0,962628161

Setembre -8,304391268 0,934705536

Octubre -9,599397234 0,927254416

Novembre -19,14781731 0,85989083

Desembre 6,926219545 0,992135001

124

Amb el factor de irradiància ja calculat, ja es pot obtenir les hores de sol pic, sol

caldrà multiplica el factor d’irradiància amb la Radiació Global Diaria sobre una superfície

inclinada amb angle òptim. Així doncs, el HSP per a la instal·lació es el següent:

Mesos Radiació Global Diària sobre una superfície inclinada amb

angle òptim Factor de irradiancia (FI) HSP/DIA

Gener 6,599330061 0,987609207 6,51755913

Febrer 6,319928058 0,961931195 6,07933595

Març 6,22844974 0,901761581 5,61657669

Abril 5,606879229 0,996227243 5,58572583

Maig 5,138375117 0,998294527 5,12961175

Juny 4,526185474 0,992094516 4,49040379

Juliol 4,662481167 0,988206312 4,60749332

Agost 5,189678812 0,962628161 4,99573097

Setembre 6,032674845 0,934705536 5,63877458

Octubre 6,782498337 0,927254416 6,28910153

Novembre 7,353524364 0,85989083 6,32322817

Desembre 7,097031313 0,992135001 7,04121317

125

7.1.1.3 Càlcul per l’elecció del panell fotovoltaic

Els panells fotovoltaics tenen que produir la major part de l’energia elèctrica

necessària per al habitatge, per tant necessitem saber quina es l’estació de l’any amb un

consum mes desfavorable, per tant, serà el resultat de dividir l'energia mitjana diària

mensual per les Hores Sol Pic (HSP) dia (mitjana mensual):

Mesos HSP/DIA Consum per dia segons estació de l'any (Wh)

Quocient

Gener 6,51755913 6785 1041,0339

Febrer 6,07933595 6785 1116,07584

Març 5,61657669 6785 1208,03122

Abril 5,58572583 6245 1118,02838

Maig 5,12961175 6245 1217,44107

Juny 4,49040379 6380 1420,80764

Juliol 4,60749332 6380 1384,70087

Agost 4,99573097 6380 1277,09039

Setembre 5,63877458 6380 1131,45151

Octubre 6,28910153 6245 992,987626

Novembre 6,32322817 6245 987,628444

Desembre 7,04121317 6785 963,612355

Com es pot observar en la taula anterior, el mes amb un quocient més elevat és el

Juny quan es hivern.

Per al càlcul del nombre de panells solars connectats en paral·lel, seguirem el

següent mètode:

𝑁𝑃 =𝐸𝑇𝑝𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙𝑠𝑓𝑜𝑡𝑜𝑣𝑜𝑙𝑡𝑎𝑖𝑐

𝜇𝑝𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙 𝑥 𝑊𝑃 𝑥 𝐻𝑃𝑆 𝑥 𝐾𝑇=

6380

0.9 𝑥 320 𝑥 4.49 𝑥 0.68= 7.25 = 8 (5)

𝑁𝑃 = Nombre de panells solars.

𝐸𝑇𝑝𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙𝑠𝑓𝑜𝑡𝑜𝑣𝑜𝑙𝑡𝑎𝑖𝑐𝑠 = Energia elèctrica necessària per al habitatge.

𝜇𝑝𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙 = Rendiment del panell fotovoltaic.

𝑊𝑃 = Potencia de pic de cada mòdul fotovoltaic.

𝐻𝑃𝑆 = Hores de Pic de Sol.

𝐾𝑇 = Coeficient total de pèrdues (apartat 3.2.6 dels annexes).

La connexió entre els panells serà en paral·lel per tal de mantenir el 24 V i obtenir

el màxim corrent possible.

126

7.1.2 Càlcul regulador de càrrega fotovoltaic.

El càlcul del regulador és realitza mitjançant l’eina de càlcul de la casa Victron

Energy, que mitjançant un full d’EXCEL ens permet seleccionar el correcte regulador

segons les característiques del panell fotovoltaic instal·lat, a continuació és mostra una

captura del seu funcionament:

Figura 56. Captura del full de càlcul de la casa Victron Energy.

En l’anterior captura (Figura 56) és pot observar com primer s’ha definit el mòdul

solar Amerisolar amb les característiques del mòdul fotovoltaic descrites per el fabricant i

posteriorment s’introdueix el nombre de panells en paral·lel, la temperatura màxima i

mínima que el mòdul treballarà, el voltatge del sistema i les dimensions del cablejat. Com

es pot observar amb el regulador “SmartSolar MPPT 150/60” compleix amb les

especificacions per a 4 panells fotovoltaics Amerisolar amb connexió en paral·lel, així

doncs, és decideix utilitza 2 reguladors solars (“SmartSolar MPPT 150/60”) i agrupa els

panells fotovoltaics en 2 grups de 4 panells fotovoltaics cadascun.

127

7.1.3 Càlcul generador eòlic

7.1.3.1 Distribució de WEIBULL

La distribució de WEIBULL és la funció de densitat de probabilitat de la distribució

de la velocitat del vent i la seva forma és la següent:

f(v) =𝑘

𝑐(

k

𝑐)

𝑘−1

exp [− (𝑣

𝑐)

𝑘

] (k > 0, v > 0, c > 1) (6)

c: factor de escala.

K: factor de forma.

v: velocitat del vent.

En el següent gràfic es pot observar varies corbes de la funció de distribució de

WEIBULL, en la que es pot veure clarament com afecta la variació del valor de K, en que

com més gran és, més estreta és la corba resultant.

Figura 57. Gràfic exemple de variació de la distribució de WEIBULL segons

variació del factor de forma.

Derivant la funció de densitat de probabilitat (6) de la distribució de la velocitat del

vent f(v) i igualant a zero, obtindrem la velocitat en la que la funció arriba al seu màxim:

𝑘

𝑐𝑘 exp [− (𝑣

𝑐)

𝑘] 𝑣𝑘−2 {(𝑘 − 1) −

𝑘

𝑐𝑘 𝑣𝑘} = 0 (6.1)

𝑣𝑚𝑎𝑥 = 𝑐 (𝑘−1

𝑘)

1

𝑘 (7)

Mitjançant el teorema de la Esperança podem calcula el valor mig de la velocitat:

�̅� = ∫ 𝑣𝑓(𝑣)𝑑𝑣 =∞

0∫ 𝑣

𝑘

𝑐(

k

𝑐)

𝑘−1

exp [− (𝑣

𝑐)

𝑘

] 𝑑𝑣 =∞

0

𝑐𝑎𝑚𝑏𝑖 𝑑𝑒 𝑣𝑎𝑟𝑖𝑎𝑏𝑙𝑒 𝑦 = (𝑥

𝑐)

𝑘

= 𝑐 ∫ y1/𝑘e−𝑦𝑑𝑦 = 𝑐 𝛾 (1 +1

𝑘) 𝑜𝑛 𝛾(𝑣) = ∫ t𝑣−1e−𝑡𝑑𝑡

∞

0

∞

0 (8)

128

la variància la obtindrem de la següent manera:

𝜎𝑣2 = ∫ (𝑣 − �̅�)2𝑓(𝑣) 𝑑𝑣 = 𝑐2 [𝛾 (1 +

2

𝑘) − 𝛾2 (1 +

1

𝑘)]

∞

0 (9)

La probabilitat de que una velocitat del vent “v” estigui entre un valor “𝑣0” i “𝑣1”

és:

𝑃(𝑣0 ≤ 𝑣 < 𝑣1) = ∫ 𝑓(𝑣) 𝑑𝑣 = 𝑣1

𝑣0exp [− (

𝑣0

𝑐)

𝑘

] − exp [− (𝑣1

𝑐)

𝑘

] (10)

La funció de distribució la obtindrem amb la següent formula:

𝐹(𝑣) = ∫ 𝑓(𝑣) 𝑑𝑣 = 1 − exp [− (𝑣

𝑐)

𝑘

]𝑣

0 (11)

129

Per tal d’obtenir la corba de distribució de WEIBULL és recorre a la eina de

MATLAB i és seguiran els següents passos:

1) Obtenir dades de la velocitat del vent en la zona de la instal·lació:

Per obtenir el major nombre de dades possibles és crea un arxiu EXCEL amb 744

mostres de velocitat de vent realitzades cada hora, durant el mes de Maig del 2017, en la

zona de Arequipa, Peru, a una altura de 10 metres. Aquestes dades s’obtenen de la web

“weather underground” la qual té una gran base de dades a nivell global.

Velocitat del vent segons el dia (m/s)

Hora 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

12:00 AM 3.1 3.1 1 1.6 0.5 2.1 1.6 2.1 1.6 1.6 3.1 2.1 3.1 3.1 2.1

1:00 AM 3.1 2.1 3.1 2.6 1 2.1 1.6 2.1 2.1 1.6 2.1 3.6 4.1 2.6 2.1

2:00 AM 2.6 2.6 2.1 2.1 1 2.6 2.1 2.1 1.6 3.1 2.6 2.1 3.6 2.1 1.6

3:00 AM 2.1 3.1 2.1 2.6 1.6 2.6 2.1 1.6 1.6 3.1 1.6 3.6 3.1 2.1 2.6

4:00 AM 3.1 4.1 3.1 2.6 1.6 2.6 1.6 2.1 3.1 2.6 3.1 3.1 5.1 2.1 2.6

5:00 AM 2.6 5.1 3.6 2.1 1.6 1.6 1.6 1.6 2.1 2.6 2.6 2.6 4.6 2.1 2.6

6:00 AM 3.6 2.6 2.1 1.6 1.6 3.1 4.1 2.1 1.6 2.1 1 3.1 3.1 1.6 2.6

7:00 AM 2.1 2.1 1.6 2.1 1.6 2.1 0.5 2.1 1.6 2.1 1.6 2.6 2.1 1.6 4.1

8:00 AM 1 1.6 1.6 1.6 2.6 1 1.6 1 1.6 1.6 2.1 2.6 1 1.6 2.1

9:00 AM 2.1 1.6 1 1.6 2.6 1.6 0.5 2.1 1 4.1 2.1 2.1 2.1 2.6 2.1

10:00 AM 3.1 3.1 2.1 2.6 3.6 1.6 2.6 3.6 2.6 2.6 3.1 4.6 3.1 3.1 2.6

11:00 AM 4.1 3.6 4.1 3.6 2.6 4.6 3.6 3.1 3.1 4.6 3.6 4.6 3.6 3.6 3.1

12:00 PM 4.6 5.1 3.6 4.6 3.6 4.6 4.6 4.6 3.6 4.1 4.1 6.7 4.1 4.1 3.6

1:00 PM 3.6 4.6 4.6 4.6 4.6 4.6 4.6 5.1 4.6 4.6 4.1 5.7 4.1 4.1 4.1

2:00 PM 4.6 5.1 4.1 4.6 4.1 5.1 4.6 4.1 4.1 4.6 4.6 2.1 5.1 4.1 5.7

3:00 PM 6.2 4.6 4.1 4.6 4.1 3.6 5.1 4.6 4.6 3.6 4.6 4.1 5.1 4.1 4.1

4:00 PM 4.6 5.7 4.1 4.6 4.6 3.6 3.6 4.6 4.6 3.1 5.1 4.6 4.6 3.6 4.1

5:00 PM 4.6 3.6 3.1 3.6 4.1 1.6 2.6 3.6 4.1 2.6 4.1 7.2 3.6 3.6 3.6

6:00 PM 4.6 1 2.6 2.1 3.6 4.1 2.6 3.6 3.1 4.1 3.1 4.1 3.6 2.1 1.6

7:00 PM 2.1 1 1.6 2.6 2.1 3.1 1.6 2.6 1.6 1 1.6 1.6 1 1 1.6

8:00 PM 1.6 3.6 1 0.5 2.1 1.6 2.1 2.1 1.6 1.6 2.6 2.1 2.1 3.1 2.6

9:00 PM 2.1 1.6 1.6 1.6 2.6 1.6 1.6 3.6 1 2.1 3.6 3.6 2.1 1 2.1

10:00 PM 4.1 1.6 2.6 2.1 3.1 2.1 2.1 2.6 0.6 2.6 2.6 3.1 2.6 1.6 3.1

11:00 PM 3.1 2.6 3.1 0.5 1.6 2.6 2.1 2.1 1 1 1.6 3.1 3.1 2.6 2.6

130

2) Distribució de velocitat de vent segons la seva freqüència:

El gràfic de distribució de velocitat de vent s’obté mitjançant la eina MATLAB i

seguint el codi següent:

L’anterior codi recull les dades guardades en el EXCEL “dadesvent.xlsx”, aquest

EXCEL esta format per una columna formada per 744 mostres de velocitats de vent

recollides en el mes de Maig del 2017 a Arequipa (Perú). Mitjançant varis comandaments

és procedeix a agrupa les velocitats per freqüències i per tal d’ajustar les dades a la funció

de WEIBULL, és calcula els valors dels paràmetres “c” i “k” mitjançant un ajust no lineal

(comandament “nlinfit” a MATLAB). Per lo tant, nombrarem a(1) al paràmetre K i a(2) al

paràmetre c. El resultat al executar el codi és el següent:

131

Figura 58. Gràfic de distribució de WEIBULL segons la distribució de velocitat del

vent a la localització d’Arequipa.

En el gràfic anterior podem observar en color blau el diagrama de freqüències i en

color vermell la funció de WEIBULL ajustada a la freqüència.

Els paràmetres obtinguts mitjançant el codi en MATLAB són els següents:

𝐾 = 2.5227 𝑐 = 3.3338

7.1.3.2 Producció d’energia elèctrica eòlica.

Per calcular la producció d’energia elèctrica produïda pel aerogenerador és

necessària relaciona la corba de potencia amb la funció de WEIBULL, dades ja mostrades

anteriorment, el primer pas és calcular el nombre d’hores al mes que el aerogenerador gira

a una determinada velocitat de vent. Per obtenir aquest temps s’utilitza l’eina MATLAB

amb el següent scrip:

L’anterior codi el que permet és mitjançant el full de dades introduït

(dadesvent.xlsx), que conte 744 mostres de vent del mes de Maig del 2017 agrupades en

una columna, obtenir el nombre d’hores en que la velocitat del vent a estat entre 2.5 m/s i

2.99 m/s. Tal i com es pot observar en el codi les velocitats desitjades s’introdueixen en x0

i x1 i els valors de k i c són els calculats anteriorment en la funció de WEIBULL.

132

Executant l’anterior codi per diferents rangs de velocitat i obtenint la potencia

generada de la corba de potència s’obté la següent taula:

Velocitat vent (m/s) Potencia (W) Hores Energia produïda al mes (Wh/mes)

2.5 10 111 1110

3 100 104 10400

3.5 150 86 12900

4 200 64 12800

4.5 250 35 8750

5 300 24 7200

5.5 480 13 6240

6 660 6 3960

6.5 840 3 2520

7 1020 1 1020

7.5 1200 0.2 240

8 1600 0.01 16

Energia elèctrica total produïda en un mes (Wh/mes) 67156

Energia elèctrica produïda en un dia (Wh/dia) 2166.322581

La Energia produïda al mes s’obté aplicant la següent formula (12):

Energia produïda al mes (Wh) = 𝑃𝑜𝑡𝑒𝑛𝑐𝑖𝑎 (𝑤) 𝑥 𝐻𝑜𝑟𝑒𝑠 𝑑𝑒 𝑓𝑢𝑛𝑐𝑖𝑜𝑛𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑎𝑙 𝑚𝑒𝑠 (ℎ) (12)

133

7.1.4 Càlcul sistema d’acumulació

Per tal de calcular el nombre de bateries és necessari calcular la seva capacitat total.

Per tant, el primer pas és calcular l’energia total diària màxima necessària per al correcte

subministrament d’energia elèctrica en l’habitatge. Tal i com és pot observar en l’apartat

sobre el consums, el valor màxim que l’habitatge pot consumi en un dia és de 6785 Wh/dia, en aquest valor falta aplicar el coeficient de pèrdues de 𝐾𝑇 = 0.68 (apartat 3.2.6

dels annexes)., per tant l’energia elèctrica que ha de poder acumular les bateries a de ser

de:

𝑬𝒏𝒆𝒓𝒈𝒊𝒂 𝒕𝒐𝒕𝒂𝒍 (𝑾𝒉

𝒅𝒊𝒂) =

𝐸𝑛𝑒𝑟𝑔𝑖𝑎 𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙 𝑠𝑒𝑛𝑠𝑒 𝑝è𝑟𝑑𝑢𝑒𝑠 (𝑊ℎ

𝑑𝑖𝑎)

𝐾𝑇=

6785

0.68= 𝟗𝟗𝟕𝟕. 𝟗𝟒 𝑾𝒉/𝒅𝒊𝒂 (13)

𝐾𝑇 = Coeficient de pèrdues (apartat 3.2.6 dels annexes).

Aquest consum total és necessari transforma’l en Ah per tal de calcular el consum

total de les bateries, és calcula mitjançant la llei d’Ohm:

𝑪𝑻𝒃𝒂𝒕𝒆𝒓𝒊𝒂𝑶𝑷𝒛𝑺 =𝐸𝑇

𝑈𝑁 𝑂𝑃𝑧𝑆=

9977.94

24= 𝟒𝟏𝟓. 𝟕𝟓 𝑨𝒉/𝒅𝒊𝒂 (14)

𝐸𝑇 = Energia total diària necessària.

𝑈𝑁 𝑂𝑃𝑧𝑆 = Tensió nominal. 24 V (bateria de Plom Àcid).

Determinació de la capacitat del banc de bateries:

𝑪𝒏𝒐𝒎𝒊𝒏𝒂𝒍 𝒃𝒂𝒕𝒆𝒓𝒊𝒂 𝑶𝑷𝒛𝑺 =𝐶𝑇 𝑥 𝐷𝐴𝑈𝑇

𝑃𝐷𝑚𝑎𝑥=

415.75 𝑥 3

0.8= 𝟏𝟓𝟓𝟗. 𝟎𝟓𝟑 𝑨𝒉 (15)

𝐶𝑇 = El consum total en ampers de la instal·lació.

𝐷𝐴𝑈𝑇 = Dies d’autonomia sense producció d’energia.

𝑃𝐷𝑚𝑎𝑥 = Profunditat màxima de descàrrega de la bateria.

134

7.1.5 Càlcul Inversor / Carregador.

Per tal de seleccionar el inversor adequat és te que tenir en compte la potencia

màxima del inversor:

𝑃𝑖𝑛𝑣𝑒𝑟𝑠𝑜𝑟 = 1.25 𝑥 𝑃𝑚𝑎𝑥𝑖𝑚𝑎 𝑠𝑖𝑚𝑢𝑙𝑡à𝑛𝑒𝑎 = 1.25 𝑥 1900 = 2375 𝑊 (16)

𝑃𝑖𝑛𝑣𝑒𝑟𝑠𝑜𝑟 : Potència màxima que el inversor a de poder subministrar.

𝑃𝑚𝑎𝑥𝑖𝑚𝑎 𝑠𝑖𝑚𝑢𝑙𝑡à𝑛𝑒𝑎: Potència màxima simultània que la instal·lació pot

arriba a consumir en un determinat moment.

7.1.6 Càlcul Cablejat.

El cablejat que uneix els diferents elements de producció d’energia elèctrica han de

suportar la carrega que suposa treballar en corrent continua i la distància entre cada

element, a continuació és mostra com s’ha realitzat el càlcul de la secció del cablejat

segons el reglament elèctric del Perú el CNE. Aquest càlcul és divideix en varis trams:

Tram 1 Panell fotovoltaic – Regulador Regulador de càrrega fotovoltaic

Tram 2 Aerogenerador - Regulador de càrrega de l’aerogenerador

Tram 3 Reguladors – Bateries – Inversor / Carregador

Tram 4 Grup electrogen – Inversor / Carregador

Tram 5 Inversor / Carregador – Quadre General

135

Criteris a tenir en compte:

- Tipus d’instal·lació del cablejat i capacitat de corrent nominal:

136

7.1.6.1 Tram 1: Panells fotovoltaics fins el regulador de càrrega fotovoltaic

En aquest apartat és realitza el càlcul de secció del cablejat entre els panells

fotovoltaics i el regulador solar. A continuació és mostra les principals característiques que

a de suportar el cablejat:


Corrent a Potencia Nominal 8.63x4=34.52A

Corrent de curtcircuit 9 A

Longitud de cablejat 8 metres

Resistivitat del coure a 70º 1/48 mm² / m

Corrent elèctric Corrent continu

Instal·lació del cablejat Conductors aïllats dins d’un tub espaiats almenys

0.3 vegades el diàmetre del tub des de la paret

Nombre de conductors 2

Càlcul:

𝑆 =2 𝑥 𝐿 𝑥 𝐼 𝑥 𝜌

∆𝑉=

2 𝑥 8 𝑥 34.52 𝑥 (1

48)

0.72= 15.98 𝑚𝑚2 → 16 𝑚𝑚2 (17)

S: Secció del cable en mm2. L: Longitud del tram des de els panells fotovoltaics fins el regulador elèctric en

metres.

I: Corrent màxim que passa a traves del cable en ampers.

𝜌: Resistivitat del coure a 70º en mm² / m.

∆𝑉: Caiguda de tensió (en aquest cas del 3%).

Segons la NTP 370.301 del CNE en una Instal·lació amb conductors unipolars dins d’un

tub, per tant de tipus B1, la capacitat de corrent nominal per a una secció de 16 mm² és de

73 A. Com es pot observar en la taula anterior el corrent a potencia nominal es de 34.52 A,

per tant, amb una secció de 16 mm² serà més que suficient per cobrir aquest tram.

7.1.6.2 Tram 2: Del aerogenerador fins el regulador de càrrega de l’aerogenerador.

En aquest tram el cablejat és instal·lat dins d’un tub espaiat, cal destacar que el propi

fabricant (ENAIR) ens recomanar la secció del cablejat segons la distància i el model

instal·lat (30PRO-24V):

Secció segons distància (mm²)

Model 20-40 m 40-60 m 60-80 m 80-100 m

ENAIR 30PRO-24 16 25 25 35

En aquest tram hi ha 20 metres de cablejat, per tant, la secció és de 16 mm2. Com en

l’apartat anterior, segons la NTP 370.301 del CNE en una Instal·lació amb conductors

unipolars dins d’un tub, per tant de tipus B1, la capacitat de corrent nominal per a una

secció de 16 mm² és de 73 A.

137

7.1.6.3 Tram 3: Dels Reguladors fins les bateries i inversor / carregador.

En aquest tram per tal de dimensionar correctament la secció del cablejat és te que

tenir en compte el corrent màxim, aquest és el produït pel regulador solar, amb un corrent

màxim de 100A, a continuació és mostra tots els paràmetres a tenir en compte:


Corrent a Potencia Nominal 60A

Corrent de curtcircuit 50 A



Caiguda de tensió 1%

Corrent elèctric Corrent continu

Instal·lació del cablejat Conductors aïllats dins d’un tub espaiats

almenys 0.3 vegades el diàmetre del tub des

de la paret


Càlcul:


∆𝑉=

2 𝑥 4 𝑥 60 𝑥 (1

48)

0.24= 41.66 𝑚𝑚2 → 50 𝑚𝑚2 (18)

S: Secció del cable en mm2. L: Longitud del tram en metres




Segons la NTP 370.301 del CNE en una Instal·lació amb conductors unipolars dins

d’un tub, per tant de tipus B1, la capacitat de corrent nominal per a una secció de 50 mm²

és de 141 A. Com es pot observar en la taula anterior el corrent a potencia nominal es de

60 A, per tant, amb una secció de 50 mm² serà més que suficient per cobrir aquest tram.

138

7.1.6.4 Tram 4: Del grup electrogen fins el inversor / carregador.

En aquest tram el cablejat és en corrent altern i a continuació és mostra tots els

factors a tenir en compte a la hora de realitza el càlcul:


Potencia màxima 6000W

cos y 0.8




Instal·lació del cablejat Conductors aïllats dins d’un tub espaiats

almenys 0.3 vegades el diàmetre del tub des

de la paret


Càlcul:

𝐼 =𝑃

𝑉 𝑥 𝑐𝑜𝑠𝛾=

6000

230 𝑥 0.8= 32.61 𝐴 (19)

I: Corrent grup electrogen en ampers.

P: Potència màxima del grup electrogen.

V: Tensió de funcionament.


∆𝑉=

2 𝑥 10 𝑥 32.61 𝑥 (1

48)

2.3= 5.9 𝑚𝑚2 → 6 𝑚𝑚2 (20)

S: Secció del cable en mm2. L: Longitud del tram en metres




Segons la NTP 370.301 del CNE en una Instal·lació amb conductors multipolars dins

d’un tub, per tant de tipus B1, la capacitat de corrent nominal per a una secció de 6 mm² és

de 46 A. Com es pot observar en la taula anterior el corrent a potencia nominal es de 32.61

A, per tant, amb una secció de 6 mm² serà més que suficient per cobrir aquest tram.

139

7.1.6.5 Tram 5: Del inversor / carregador al quadre general.

En aquest tram el cablejat és en corrent altern i a continuació és mostra tots els

factors a tenir en compte a la hora de realitza el càlcul, cal destacar que la potència màxima

ve donada per el consum màxim del habitatge:


Potencia màxima 10761W

cos y 0.8




Instal·lació del cablejat Conductors aïllats dins d’un tub espaiats almenys 0.3

vegades el diàmetre del tub des de la paret.


Càlcul:

𝐼 =𝑃

𝑉 𝑥 𝑐𝑜𝑠𝛾=

10761

230 𝑥 0.8= 58.48 𝐴 (21)

I: Corrent grup electrogen en ampers.

P: Potència màxima del grup electrogen.

V: Tensió de funcionament.


∆𝑉=

2 𝑥 10 𝑥 58.48 𝑥 (1

48)

2.3= 10.59 𝑚𝑚2 → 16 𝑚𝑚2 (22)

S: Secció del cable en mm². L: Longitud del tram en metres




Segons la NTP 370.301 del CNE en una Instal·lació amb conductors multipolars dins

d’un tub, per tant de tipus B1, la capacitat de corrent nominal per a una secció de 16 mm²

és de 68 A. Com es pot observar en la taula anterior el corrent a potencia nominal es de

58.48A, per tant, amb una secció de 16 mm² serà més que suficient per cobrir aquest tram.

140

7.1.7 Càlcul Proteccions

Segons el reglament CNE per a circuits en que la tensió és de 20V fins 30V han de

disposar de proteccions contra sobreintensitats, a continuació és calculen les proteccions

necessàries per tal de garantir la seguretat en la instal·lació. Tenint en compte que tant el

grup electrogen i el inversor/carregador ja disposen de proteccions pròpies, els elements

que formaran les proteccions seran instal·lats en els següents trams:

Tram 1 Panell fotovoltaic – Regulador de càrrega fotovoltaic

Tram 2 Aerogenerador – Regulador de càrrega de l’aerogenerador

Tram 3 Regulador de càrrega fotovoltaic – Bateries

Tram 4 Regulador de càrrega de l’aerogenerador – Bateries

Tram 5 Bateries – Inversor / Carregador

Per tal de prevenir sobrecarregues i curtcircuits fa falta una protecció contra

sobreintensitats, aquesta protecció és un fusible de tipus gG i és calcula seguint les

indicacions següents:

𝐼𝑏 ≤ 𝐼𝑛 ≤ 𝐼𝑧 (23)

𝐼2 ≤ 1.45 𝑥 𝐼𝑧 (24)

𝐼𝑏: Corrent del circuit segons previsió de carregues.

𝐼𝑛: Corrent nominal del circuit de protecció.

𝐼𝑧: Corrent màxima admissible pel conductor.

𝐼2: Corrent que assegura un funcionament efectiu del fusible.

En el cas dels fusibles és compleix que 𝐼2 = 𝐼𝑓 on 𝐼𝑓 es el corrent de funcionament

que pot prendre els següents valors:

𝐼𝑓 = 1.60 𝐼𝑛 𝑠𝑖 𝐼𝑛 ≥ 16𝐴

𝐼𝑓 = 1.90 𝐼𝑛 𝑠𝑖 4𝐴 < 𝐼𝑛 < 16𝐴

𝐼𝑓 = 2.10 𝐼𝑛 𝑠𝑖 𝐼𝑛 ≤ 4𝐴

7.1.7.1 Càlcul proteccions tram 1 Panell fotovoltaic – Regulador de càrrega fotovoltaic

𝐼𝑏 ≤ 𝐼𝑛 ≤ 𝐼𝑧 (25)

𝐼2 ≤ 1.45 𝑥 𝐼𝑧 (25.1)

34.52 ≤ 𝐼𝑛 ≤ 66𝐴 (26)

1.6 𝑥 𝐼𝑛 ≤ 95.7 (26.1)





El fusible escollit ha de ser d’entre 34.52A i 66A, per tant, és selecciona un de 50A.

141

7.1.7.2 Càlcul proteccions tram 2 Aerogenerador – Regulador de càrrega de

l’aerogenerador

𝐼𝑏 ≤ 𝐼𝑛 ≤ 𝐼𝑧 (27)

𝐼2 ≤ 1.45 𝑥 𝐼𝑧 (27.1)

40 ≤ 𝐼𝑛 ≤ 66𝐴 (28)

1.6 𝑥 𝐼𝑛 ≤ 95.7 (28.1)





El fusible escollit ha de ser d’entre 40A i 66A, per tant, és selecciona un de 50A

7.1.7.3 Càlcul proteccions tram 3 Regulador de càrrega fotovoltaic – Bateries

𝐼𝑏 ≤ 𝐼𝑛 ≤ 𝐼𝑧 (29)

𝐼2 ≤ 1.45 𝑥 𝐼𝑧 (29.1)

60 ≤ 𝐼𝑛 ≤ 125𝐴 (30)

1.6 𝑥 𝐼𝑛 ≤ 181.25 𝐴 (30.1)





El fusible escollit ha de ser d’entre 60A i 125A, per tant, és selecciona un de 80A.

142

7.1.7.4 Càlcul proteccions tram 4 Regulador de càrrega de l’aerogenerador – Bateries

𝐼𝑏 ≤ 𝐼𝑛 ≤ 𝐼𝑧 (31)

𝐼2 ≤ 1.45 𝑥 𝐼𝑧 (31.1)

100𝐴 ≤ 𝐼𝑛 ≤ 125𝐴 (32)

1.6 𝑥 𝐼𝑛 ≤ 181.25 𝐴 (32.1)





El fusible escollit ha de ser d’entre 100A i 125A, per tant, és selecciona de 100A.

7.1.7.1 Càlcul proteccions tram 5 Bateries – Inversor / Carregador

𝐼𝑏 ≤ 𝐼𝑛 ≤ 𝐼𝑧 (33)

𝐼2 ≤ 1.45 𝑥 𝐼𝑧 (33.1)

𝑉𝑎𝑟𝑖𝑎𝑏𝑙𝑒 𝑆𝑒𝑔𝑜𝑛𝑠 𝐶𝑎𝑟𝑟𝑒𝑔𝑎 ≤ 𝐼𝑛 ≤ 125𝐴 (34)

1.6 𝑥 𝐼𝑛 ≤ 181.25 𝐴 (34.1)





El fusible escollit ha de ser més petit de 125A, per tant, és selecciona de 100A.

143

7.1.8 Càlcul posta a terra.

Per tal de calcular la posta a terra de la instal·lació és te que realitzar segons el

reglament CNE. El reglament marca que la connexió de la posta a terra és te que efectuar

en una o més estacions d’alimentació però no en les escomeses individuals. El dimensionat

del conductor de posta a terra per a un sistema alimentat en corrent continua ha de ser no

menor al major conductor alimentat del sistema, per tant de 50 mm². El reglament marca

que la posta a terra a de complir amb un resistència inferior a 25 Ω. El tipus de terreny es

d’arena argilosa amb un valor de resistivitat serà de 100 Ω per metre i la profunditat

mínima per elèctrode a de ser no menor de 2.5 metres.

El mètode triat de posta a terra és el d’elèctrode en pica vertical i conductor enterrat

horitzontalment.

Resistivitat del terreny (Ω m) 100

Número de piques 2

Longitud de pica (m) 2

Longitud del conductor enterrat (m) 4

Profunditat (m) 3

- Càlcul Pica Vertical

𝑅𝑣 =𝑟

𝑛 𝑥 𝐿=

100

2 𝑥 2= 25 Ω (35)

R: Resistencia de terra (Ω).

r: resistivitat del terreny (Ω m).

n: Número de piques.

L: Longitud de pica (m).

- Càlcul Conductor Horitzontal

𝑅ℎ =2 𝑥 𝑟

𝐿=

2 x 100

4= 50 Ω (36)

R: Resistència de terra (Ω).

r: resistivitat del terreny (Ω m).

L: Longitud del conductor (m).

Per a determinar la resistència total de posta a terra em de tenir en compte que

aquestes resistències estan en paral·lel:

𝑅𝑇 =𝑅ℎ + 𝑅𝑣

𝑅ℎ 𝑥 𝑅𝑣=

25 𝑥 50

25 + 50= 16.67Ω (37)

Tal i com es pot observar, la resistència total té un valor inferior a 25 Ω, per tant, és

vàlida.

144

7.1.9 Càlcul del Coeficient de pèrdues.

Per tal de realitza els càlculs dels panells fotovoltaics i del banc de bateries, és té que

tenir en compte totes les pèrdues d'energia dels components que constitueixen tota la

instal·lació.

Aquestes pèrdues és poden classificar en els següents coeficients:

𝐾𝐵: Pèrdues relacionades amb el rendiment de la bateria per a acumuladors:

nous 0.5%, fins a 1% per a acumuladors vells o amb fortes

descàrregues/baixes temperatures. En el nostre cas és considera un 0.5%.

𝐾𝐶: Pèrdues relacionades amb el convertidor en instal·lacions a 220V.

Poden arribar al 20% les pèrdues. Em el nostre cas és considera un 10%.

𝐾𝑅: Pèrdues relacionades amb el regulador. Depenen de la tecnologia de

fabricació, però aplicarem per defecte un 10%.

𝐾𝑋: Pèrdues a causa de la caiguda de tensió o per efecte Joule de la

instal·lació elèctrica, aplicarem un 10%.

𝐾𝐴: : Pèrdues a causa de l'acte-descarrega diària de la bateria, per defecte

prendrem el 0.5%.

𝐷𝑎𝑢𝑡: Dies d'autonomia amb nul·la generació d’energia. En aquest cas, com

que es tracta d’un habitatge rural sense connexió a la xarxa elèctrica, és

considera 3 dies d’autonomia.

𝑃𝐷𝑚𝑎𝑥: Profunditat màxima de descàrrega de la bateria, per defecte

considerem el 80%.

Càlcul del coeficient total de pèrdues:

𝐾𝑇 = [1 − (𝐾𝐵 + 𝐾𝐶 + 𝐾𝑅 + 𝐾𝑋)] · [1 −𝐾𝐴·𝐷𝐴𝑈𝑇

𝑃𝐷𝑚𝑎𝑥] (17)

𝐾𝑇 = [1 − (0.005 + 0.1 + 0.1 + 0.1)] · [1 −0.005 · 3

0.8]

𝑲𝑻 = 0.695 · 0.98125 = 𝟎. 𝟔𝟖

Estudi de diferents fonts d'energia renovable per la...

Documents

Transcript of Estudi de diferents fonts d'energia renovable per la...