1. Reproducci Humana 1. 14. abril 2015 1 Angel Benitez
2. Reproducci Humana 1. La reproducci humana: La cosa ms
important dels aparells reproductors mascul i femen sn les gnades
(els testicles en l'home; els ovaris en la dona), que s on es
formen els gmetes, que sn els espermatozoides i els vuls
respectivament. Els espermatozoides o gmetes masculins sn cl.lules
molt transformades, en les quals es distingeixen tres parts
diferents: el cap, el coll i la cua. El cap s la part anterior,
gruixuda, on es troba el nucli. El coll ve a continuaci; s llarg i
estret i t orgnuls importants del citoplasma (el centriol, les
mitocndries). La cua s rgan que fa moure l'espermatozoide. Consta
d'un llarg flagel, envoltat per una beina. L'vul s una cl lula
grossa (d'uns 0,2 mm de dimetre) de forma esfrica. S'hi
distingeixen una membrana que envolta el citoplasma, que s'anomena
vitel lus, i un nucli anomenat vescula germinativa. Cada vul
apareix rodejat de moltes cl lules petites. La formaci del gmetes:
Formaci dels espermatozoides.- Els produeixen en els tubs seminfers
dels testicles. Unes cl lules que hi ha a la paret d'aquests tubs
es divideixen i en formen unes altres. Aquestes cl lules filles
creixen una mica i, tot seguit sofreixen una transformaci profunda
anomenada maduraci. La transformaci consisteix: primer, en el fet
que els cromosomes es redueixen a la meitat; segon, que adoptes la
forma d'espermatozoides. Un cop formats, els espermatozoides es
desprenen de la paret del tub seminfer i passen als rgans
accessoris (les vescules) on resten fins el moment de la seva
intervenci en la reproducci. Formaci dels vuls.- S'anomena ovognesi
i es produeix en les parets dels ovaris. All, unes cl lules
especials comencen a dividir-se i formen una massa de cl lules
iguals. Desprs, una d'aquestes cl lules creix molt, nodrint-se a
crrec de les altres. Aquestes cl lules es col loquen al voltant,
formant una paret: el fol licle. Finalment, es produeix la
transformaci principal, que consisteix en el fet que es redueix el
nombre de cromosomes de la cl lula a la meitat i esdev un vul
madur. Llavors es trenca el fol licle i es desprn l'vul, que s
recollit per la trompa de Fal lopi i passa a l'ter. Pubertat i
cicle menstrual Pubertat S'anomena aix el moment en qu es produeix
la maduraci dels gmetes i s'est en condicions de reproduir-se. En
la dona, la pubertat s'inicia quan madura el primer fol licle i
deixa en llibertat el primer vul. Es manifesta perqu apareix la
primera menstruaci i s'experimenten alguns canvis en el cos, com sn
el desenvolupament de les mamelles, l'acumulaci de greixos 1. 14.
abril 2015 2 Angel Benitez
3. Reproducci Humana en certs llocs (malucs, etc.) l'aparici de
pl en altres, etc. En l'home, es produeix quan maduren els primers
espermatozoides i es manifesta per canvis en el cos, com el
desenvolupament de la musculatura, el canvi de to de la veu, d'agut
a greu, l'aparici de pl al pit, a les aixelles, a la cara, etc.
Cicle menstrual En una dona normalment constituda es produeix cada
vint-i-vuit dies, que s el temps que necessita un vul per a
madurar. Mentre es realitza la seva maduraci, la paret de l'ter
experimenta una srie de canvis. Si no es produeix la fecundaci
desprs de set dies d'haver madurat l'vul, degenera la paret de
l'ter i es desprn una part d'ella junt amb una mucositat i sang de
lter. L'expulsi de tot aix s la menstruaci. Aix passa cada dues
setmanes desprs de la maduraci de l'vul. Un cop ha acabat la
menstruaci, es torna a regenerar de nou la paret de l'ter. Si no es
produeix la fecundaci, es realitza de nou la menstruaci al cap de
vint- i-vuit dies. El cicle es va repetint fins que passen uns
trenta anys desprs de la primera menstruaci. La fecundaci i la
implantaci. La fecundaci En l'ascens dels espermatozoides fins les
trompes de Fal lopi, molts moren, i dels que arriben vius, noms un
podr fecundar l'vul. El gmeta mascul trenca la membrana cel lular
de l'vul i els nuclis dels dos gmetes es fusionen. La cl lula
resultant d'aquesta fusi s l'ou o zigot. La implantaci El zigot
arriba a l'ter uns 10 o 11 dies desprs de la fecundaci, quan ja est
format per un centenar de cl lules. El zigot viatja fins l'ter i
s'hi fixa, procs que rep el nom d'implantaci o nidaci. En aquest
moment s'inicia l'embars i el zigot passa a denominar-se embri.
L'embars Va des del moment de la fecundaci fins al part i s quan es
realitza el desenvolupament embrionari. El primer smptoma de
l'embars s la retirada de la menstruaci, encara que es pot aturar
tamb per altres motius. Aquest smptoma s seguit per uns altres, com
l'augment de la grandria de les mamelles, el creixement de
l'abdomen degut a l'augment del volum del fetus i l'augment del
ritme circulatori i de la ventilaci pulmonar. 1. 14. abril 2015 3
Angel Benitez
4. Reproducci Humana Formaci dels annexos embrionaris El
desenvolupament embrionari continua amb la formaci dels anomenats
annexos embrionaris. Els ms importants sn l'amni, que s una mena de
bossa amb un lquid que envolta l'embri, i el crion, que s una
membrana amb vellositats que envolta la resta. La placenta
Finalment es forma la placenta, rgan molt important i d'origen
mixt. Es forma per part del crion i parteix de l'interior de l'ter.
Per mitj de la placenta s'estableix un ntim contacte entre la mare
i l'embri o fetus i, a travs d'ella, passa el plasma sanguini amb
oxigen i aliment de la mare al fetus i plasma sanguini amb
productes de rebuig del fetus cap a la mare. El part Quan acaba
l'embars, es produeix el part o naixement de la criatura. El part
comena amb una contracci violenta de la paret muscular de l'ter. Es
produeixen contraccions en forma d'ones, que s'inicien a la part
alta de l'ter i van baixant per tot ell. Aquestes contraccions
pressionen la bossa de l'amni, fent que es trenqui i surti el lquid
que cont. Es dilata el coll de l'ter i baixa el fetus a travs d'ell
fins que, finalment, surt a l'exterior, encara que resta unit pel
cord umbilical, que s'ha de tallar. Desprs del naixement, continuen
durant un cert temps les contraccions, fins que s'expulsen els
embolcalls de l'ter. La lactncia S'anomxena aix la producci de
llet, aliment natural del nou nat, a les glndules mamries de la
mare. Les mamelles comencen a desenvolupar-se durant la pubertat,
grcies a l'acci d'unes hormones que passen a la sang quan es
trenquen els fol licles. Unes altres hormones que es produeixen
durant l'embars i el part completen el desenvolupament de les
glndules mamries, fent que segreguin la llet. Aix es produeix,
aproximadament, cap al tercer o quart dia desprs del part. La llet
que es va segregant s'acumula dins d'unes cavitats que hi ha a les
mamelles, fins que la succi que realitza el nou nat quan mama
provoca la sortida de la llet a travs d'uns conductes. 1. 14. abril
2015 4 Angel Benitez