1. 1. Reproducci Humana 1. 14. abril 2015 1 Angel Benitez
2. 2. Reproducci Humana 1. La reproducci humana: La cosa ms important dels aparells reproductors mascul i femen sn les gnades (els testicles en l'home; els ovaris en la dona), que s on es formen els gmetes, que sn els espermatozoides i els vuls respectivament. Els espermatozoides o gmetes masculins sn cl.lules molt transformades, en les quals es distingeixen tres parts diferents: el cap, el coll i la cua. El cap s la part anterior, gruixuda, on es troba el nucli. El coll ve a continuaci; s llarg i estret i t orgnuls importants del citoplasma (el centriol, les mitocndries). La cua s rgan que fa moure l'espermatozoide. Consta d'un llarg flagel, envoltat per una beina. L'vul s una cl lula grossa (d'uns 0,2 mm de dimetre) de forma esfrica. S'hi distingeixen una membrana que envolta el citoplasma, que s'anomena vitel lus, i un nucli anomenat vescula germinativa. Cada vul apareix rodejat de moltes cl lules petites. La formaci del gmetes: Formaci dels espermatozoides.- Els produeixen en els tubs seminfers dels testicles. Unes cl lules que hi ha a la paret d'aquests tubs es divideixen i en formen unes altres. Aquestes cl lules filles creixen una mica i, tot seguit sofreixen una transformaci profunda anomenada maduraci. La transformaci consisteix: primer, en el fet que els cromosomes es redueixen a la meitat; segon, que adoptes la forma d'espermatozoides. Un cop formats, els espermatozoides es desprenen de la paret del tub seminfer i passen als rgans accessoris (les vescules) on resten fins el moment de la seva intervenci en la reproducci. Formaci dels vuls.- S'anomena ovognesi i es produeix en les parets dels ovaris. All, unes cl lules especials comencen a dividir-se i formen una massa de cl lules iguals. Desprs, una d'aquestes cl lules creix molt, nodrint-se a crrec de les altres. Aquestes cl lules es col loquen al voltant, formant una paret: el fol licle. Finalment, es produeix la transformaci principal, que consisteix en el fet que es redueix el nombre de cromosomes de la cl lula a la meitat i esdev un vul madur. Llavors es trenca el fol licle i es desprn l'vul, que s recollit per la trompa de Fal lopi i passa a l'ter. Pubertat i cicle menstrual Pubertat S'anomena aix el moment en qu es produeix la maduraci dels gmetes i s'est en condicions de reproduir-se. En la dona, la pubertat s'inicia quan madura el primer fol licle i deixa en llibertat el primer vul. Es manifesta perqu apareix la primera menstruaci i s'experimenten alguns canvis en el cos, com sn el desenvolupament de les mamelles, l'acumulaci de greixos 1. 14. abril 2015 2 Angel Benitez
3. 3. Reproducci Humana en certs llocs (malucs, etc.) l'aparici de pl en altres, etc. En l'home, es produeix quan maduren els primers espermatozoides i es manifesta per canvis en el cos, com el desenvolupament de la musculatura, el canvi de to de la veu, d'agut a greu, l'aparici de pl al pit, a les aixelles, a la cara, etc. Cicle menstrual En una dona normalment constituda es produeix cada vint-i-vuit dies, que s el temps que necessita un vul per a madurar. Mentre es realitza la seva maduraci, la paret de l'ter experimenta una srie de canvis. Si no es produeix la fecundaci desprs de set dies d'haver madurat l'vul, degenera la paret de l'ter i es desprn una part d'ella junt amb una mucositat i sang de lter. L'expulsi de tot aix s la menstruaci. Aix passa cada dues setmanes desprs de la maduraci de l'vul. Un cop ha acabat la menstruaci, es torna a regenerar de nou la paret de l'ter. Si no es produeix la fecundaci, es realitza de nou la menstruaci al cap de vint- i-vuit dies. El cicle es va repetint fins que passen uns trenta anys desprs de la primera menstruaci. La fecundaci i la implantaci. La fecundaci En l'ascens dels espermatozoides fins les trompes de Fal lopi, molts moren, i dels que arriben vius, noms un podr fecundar l'vul. El gmeta mascul trenca la membrana cel lular de l'vul i els nuclis dels dos gmetes es fusionen. La cl lula resultant d'aquesta fusi s l'ou o zigot. La implantaci El zigot arriba a l'ter uns 10 o 11 dies desprs de la fecundaci, quan ja est format per un centenar de cl lules. El zigot viatja fins l'ter i s'hi fixa, procs que rep el nom d'implantaci o nidaci. En aquest moment s'inicia l'embars i el zigot passa a denominar-se embri. L'embars Va des del moment de la fecundaci fins al part i s quan es realitza el desenvolupament embrionari. El primer smptoma de l'embars s la retirada de la menstruaci, encara que es pot aturar tamb per altres motius. Aquest smptoma s seguit per uns altres, com l'augment de la grandria de les mamelles, el creixement de l'abdomen degut a l'augment del volum del fetus i l'augment del ritme circulatori i de la ventilaci pulmonar. 1. 14. abril 2015 3 Angel Benitez
4. 4. Reproducci Humana Formaci dels annexos embrionaris El desenvolupament embrionari continua amb la formaci dels anomenats annexos embrionaris. Els ms importants sn l'amni, que s una mena de bossa amb un lquid que envolta l'embri, i el crion, que s una membrana amb vellositats que envolta la resta. La placenta Finalment es forma la placenta, rgan molt important i d'origen mixt. Es forma per part del crion i parteix de l'interior de l'ter. Per mitj de la placenta s'estableix un ntim contacte entre la mare i l'embri o fetus i, a travs d'ella, passa el plasma sanguini amb oxigen i aliment de la mare al fetus i plasma sanguini amb productes de rebuig del fetus cap a la mare. El part Quan acaba l'embars, es produeix el part o naixement de la criatura. El part comena amb una contracci violenta de la paret muscular de l'ter. Es produeixen contraccions en forma d'ones, que s'inicien a la part alta de l'ter i van baixant per tot ell. Aquestes contraccions pressionen la bossa de l'amni, fent que es trenqui i surti el lquid que cont. Es dilata el coll de l'ter i baixa el fetus a travs d'ell fins que, finalment, surt a l'exterior, encara que resta unit pel cord umbilical, que s'ha de tallar. Desprs del naixement, continuen durant un cert temps les contraccions, fins que s'expulsen els embolcalls de l'ter. La lactncia S'anomxena aix la producci de llet, aliment natural del nou nat, a les glndules mamries de la mare. Les mamelles comencen a desenvolupar-se durant la pubertat, grcies a l'acci d'unes hormones que passen a la sang quan es trenquen els fol licles. Unes altres hormones que es produeixen durant l'embars i el part completen el desenvolupament de les glndules mamries, fent que segreguin la llet. Aix es produeix, aproximadament, cap al tercer o quart dia desprs del part. La llet que es va segregant s'acumula dins d'unes cavitats que hi ha a les mamelles, fins que la succi que realitza el nou nat quan mama provoca la sortida de la llet a travs d'uns conductes. 1. 14. abril 2015 4 Angel Benitez