1
PROGRAMACIÓ
DEL
DEPARTAMENT
DE FÍSICA I
QUÍMICA
2014-2015
2
Índex de continguts
1 DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT. ................ 5
1.1 Composició del departament de Física i Química. .............................................. 5
1.2 Metodologia i activitats ........................................................................................ 5
1.3 Activitats extraescolars i complementàries. ........................................................ 6
1.4 Llibres de text del curs 2013/2014. ...................................................................... 6
1.5 Avaluació i recuperació. ...................................................................................... 6
1.6 Desdoblaments. .................................................................................................... 7
1.7 Recuperació d‟àrees o matèries pendents ............................................................ 7
2 Objectius generals. ...................................................................................................... 8
3 Contribució de les ciències naturals en l‟adquisició de les competències bàsiques. .. 8
4 Contribució de l‟àrea de Ciències naturals a millorar la comprensió i expressió (pla
de foment de la lectura) ................................................................................................ 10
5 Pla de seguiment d‟alumnes repetidors personalitzat. .............................................. 11
6 Tractament de les TIC ............................................................................................... 11
7 Programació de Ciències Naturals de 2n d‟E.S.O. ................................................... 11
7.1 Objectius ............................................................................................................ 11
7.2 Continguts. ......................................................................................................... 12
7.3 Criteris d‟avaluació. ........................................................................................... 17
7.4 Temporalització. ................................................................................................ 18
7.5 Criteris de qualificació ....................................................................................... 19
7.6 Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries. ..................................... 19
7.7 Atenció a la diversitat. ....................................................................................... 19
7.8 Metodologia. ...................................................................................................... 19
7.9 Contribució a les competències bàsiques ........................................................... 20
8 Programació de física i química 3r ESO ................................................................... 20
8.1 Objectius ............................................................................................................ 20
8.2 Continguts. ......................................................................................................... 21
8.3 Criteris d‟avaluació. ........................................................................................... 24
8.4 Pràctiques de laboratori, desdoblaments i activitats complementàries i
extraescolars. ............................................................................................................ 25
8.5 Atenció a la diversitat ........................................................................................ 25
8.6 Metodologia ....................................................................................................... 25
8.7 Temporalització de l‟àrea de Ciències Naturals. ............................................... 25
8.8 Criteris de qualificació ...................................................................................... 26
8.9 Contribució a les competències bàsiques ........................................................... 26
9 TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS ........................................................ 27
9.1 OBJECTIUS ...................................................................................................... 27
9.2 CONTINGUTS ................................................................................................. 28
9.3 TEMPORITZACIÓ ........................................................................................... 31
9.4 CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L‟ADQUISICIÓ DE LES
COMPETÈNCIES BÀSIQUES ............................................................................... 31
9.5 METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ ............................................................ 32
3
9.6 AVALUACIÓ .................................................................................................... 33
9.7 RECURSOS DIDÀCTICS................................................................................. 35
9.8 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS ................................................................. 35
10 Programació de Física i Química de 4t d‟E.S.O .................................................... 36
10.1 Objectius. ........................................................................................................ 36
10.2 Continguts ....................................................................................................... 36
10.3 Criteris d‟avaluació .......................................................................................... 42
10.4 Temporalització .............................................................................................. 44
10.5 Criteris de qualificació .................................................................................... 44
10.6 Pràctiques de laboratori ................................................................................... 45
10.7 Contribució a les competències bàsiques ........................................................ 45
11 Programació física i química 1r batxillerat ............................................................ 46
11.1 Objectius ............................................................................................................ 46
11.2 Continguts ....................................................................................................... 47
11.3 Criteris d‟avaluació ......................................................................................... 53
11.4 Seqüenciació i temporalització ....................................................................... 56
11.5 Metodologia .................................................................................................... 56
11.6 Procediments d'avaluació ................................................................................ 57
11.7 Criteris de qualificació .................................................................................... 57
11.8 Material didàctic ............................................................................................. 58
11.9 Activitats complementàries ............................................................................. 58
12 Programació de tècniques experimentals de 1r de batxillerat. ............................... 59
12.1 Objectius ......................................................................................................... 59
12.2 Continguts. ...................................................................................................... 59
12.2.1 QUÍMICA ................................................................................................ 59
12.2.2 FÍSICA ..................................................................................................... 60
12.3 Criteris d‟avaluació ......................................................................................... 62
12.4 Criteris de qualificació. ................................................................................... 62
................................................................................................................. 63
13 Programació de química de 2n de batxillerat. ........................................................ 63
13.1 Objectius. ....................................................................................................... 63
13.2 Continguts i temporalització. .......................................................................... 63
13.3 Criteris d‟avaluació .......................................................................................... 71
13.4 Criteris de qualificació. ................................................................................... 72
14 Programació de física de 2n de batxillerat ............................................................. 73
14.1 Objectius generals: .......................................................................................... 73
14.2 Continguts. ...................................................................................................... 73
14.3 Criteris d‟avaluació. ........................................................................................ 77
14.4 Temporalització. ............................................................................................. 78
14.5 Criteris de qualificació i recuperació. ............................................................. 78
14.6 Activitats complementàries ............................................................................. 78
4
5
1 DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT.
1.1 Composició del departament de Física i Química.
El departament de Física i Química de l‟IES Puig de Sa Font està format, durant el
curs 2014-2015 per:
1) Josep M. Caba Naudí: cap de departament i tutor de 1er de batxillerat A.
Imparteix classe de Ciències Naturals a dos grups de 2n d'ESO, Física i
Química a 1er de batxillerat, Química a un grup de 2n de batxillerat i una hora
de desdoblament a un grup de segon d‟ESO.
2) Bartomeu Bassa Sureda: Secretari del centre. Imparteix classe de Física a un
grup de 2n de batxillerat.
3) Lourdes Mondéjar: cap d‟estudis. Imparteix classe Física i Química a 4t d‟ESO
i Ciències Naturals a un grup de PISE.
4) Trinitat Suau Tiron: imparteix classes de Ciències Naturals a dos grup de segon
d'ESO, Ciències Experimentals a 3er ESO, Tècniques Experimentals a 1er de
batxillerat i una hora de desdoblament a 3er d'ESO.
5) Pere Joan Fuster: tutor de segon ESO G, imparteix classes de Ciències Naturals
a tres grups de 2on ESO, Ciències Naturals a un grup de tercer d‟ESO,
Química a un grup de 2on de batxillerat i una hora de desdoblament a tercer
d‟ESO.
6) Catalina Maria Vidal / Maria Cristina Ribot: imparteix classe de Ciències
Naturals a tres grups de 2n d‟ESO, Ciències Naturals a dos grups de 3r d‟ESO,
Física i Química a un grup de 4rt d‟ESO i una hora de desdoblament a un tercer
d‟ESO.
1.2 Metodologia i activitats
La metodologia que seguirà el departament de Física i Química serà combinant
l‟exposició dels continguts durant les classes i la realització d‟activitats per part
dels alumnes perquè els alumnes puguin assolir els objectius de cada unitat
didàctica.
Les activitats que es preveu que es desenvolupin per a la concreció d‟aquesta
programació són:
Exàmens escrits individuals per a l‟avaluació i recuperació dels alumnes
6
Pràctiques de laboratori.
Fitxes, exercicis...
1.3 Activitats extraescolars i complementàries.
Les activitats extraescolars i complementàries que es realitzaran pel
Departament de Física i Química estan dins la programació de cada àrea o matèria
impartida pel departament.
1.4 Llibres de text del curs 2013/2014.
Els llibres de text per aquest curs són els següents:
Curs Llibre
Segon ESO Ciències de la naturalesa. Projecte: “els Camins de Saber”.
Editorial Santillana.
Tercer ESO Biologia i Geologia. Sèrie “La casa del saber”. Editorial
Santillana.
Resta de cursos No s'utilitza llibres de text
El material audiovisual i informàtic és:
A la classe i laboratoris Al departament A la biblioteca
- Ordinador amb connecció
a internet i pantalla
projectora
- Diapositives
- Retroprojector
- Vídeos.
- CDroms interactius.
- Vídeos .
- Cdroms interactius .
El departament també disposa de materials adaptats per alumnes amb dificultats
d‟aprenentatge i guions de les pràctiques.
1.5 Avaluació i recuperació.
L‟avaluació de cada àrea o matèria tindrà les següents característiques:
- Contínua: Ha de ser un indicador permanent que orienti al professor en
el procés d‟ensenyament, funcionant com una contínua realimentació
del procés.
- Globalitzadora: en el sentit que ha de considerar tots els objectius de
l‟àrea o matèria avaluada.
- Objectiva: Tot alumne tindrà dret a conèixer els criteris d‟avaluació i a
les actuacions de reclamació que la llei permet.
Els instruments d‟avaluació seran fonamentalment:
7
- Exàmens escrits . Exceptuant algun cas se‟n farà un després de cada
unitat didàctica.
- Treball realitzat al laboratori.
- Deures
- Revisió del quadern de treball.
- Valoració de l‟actitud i interès de cada alumne per l‟àrea o matèria.
* Els criteris d’avaluació i qualificació de cada àrea o matèria del departament
s’expliquen a la programació corresponent de cada àrea o matèria.
1.6 Desdoblaments i agrupaments flexibles.
Es disposa a l‟horari de Ciències Naturals de 3r d‟ESO d‟una hora quinzenal
per desdoblar el grup. Durant els desdoblaments, la meitat del grup realitzarà la
pràctica de laboratori de biologia i l‟altre meitat al laboratori de química.
Els grups de segon d‟ESO funcionen amb agrupaments flexibles. De cada dos
grups classe se‟n fan 3, agrupant els alumnes en funció del nivell acadèmic, interès
per l‟assignatura i comportament. La finalitat d‟aquests agrupaments és la
d‟adaptar la metodologia a les característiques de cada grup i que no siguin tan
nombrosos, per tal d‟atendre millor les necessitats dels alumnes i poder realitzar
pràctiques de laboratori. Ja que els grups són menys nombrosos, serà el professor
de cada grup l‟encarregat de fer la pràctica al laboratori.
1.7 Recuperació d’àrees o matèries pendents
Per a la recuperació de les ciències naturals pendents de 1er, 2on o de 3r
d‟ESO s‟entregarà un quadern de feina que els alumnes han de lliurar i aprovar. A
més, han d'aprovar una de les avaluacions del curs actual de la matèria de ciències
naturals o física i química.
En el cas d‟alumnes de quart d‟ESO que duguin pendent les ciències naturals
d‟algun curs, i no estiguin cursant física i química i/o biologia i geologia, per
recuperar la matèria se‟ls lliurarà un quadern de feines mitjançant el cap de
departament o el tutor, i s‟hauran d‟examinar de la part o parts que no estan cursant
(Física i química i/o Biologia i geologia). Es puntuarà tant el quadern (20% de la
nota) com l‟examen (80% de la nota). El professor encarregat informarà els
alumnes de les dates d‟entrega de feina i examen, i que poden demanar l‟ajuda que
necessitin acudint als departaments.
Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Física i Química
de 1r de Batxillerat s‟hauran de presentar a un examen, que probablement tingui
lloc durant el segon trimestre, elaborat d‟acord amb els criteris d‟avaluació.
8
En cas que l‟alumne amb una àrea o matèria pendent no la recuperi per alguna
de les vies indicades en els paràgrafs anteriors s‟haurà de presentar a l‟examen de
recuperació de setembre i presentar el quadern de feina d‟estiu.
2 OBJECTIUS GENERALS. L‟ensenyament de la física i química a l‟etapa de l‟Educació Secundària Obligatòria
tindrà per objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les següents capacitats:
1) Comprendre i expressar missatges utilitzant el llenguatge oral i escrit amb
propietat així com altres sistemes de notació i de representació quan sigui necessari.
2) Utilitzar els conceptes bàsics de les Ciències de la Naturalesa per elaborar una
interpretació científica dels principals fenòmens naturals, així com per analitzar i
valorar algunes tecnologies d‟interès especial.
3) Aplicar estratègies personals, coherents amb els procediments de la Ciència, per la
resolució de problemes: identificació del problema, formulació de hipòtesis,
planificació i realització d‟activitats per comentar-les i analitzar els resultats.
4) Participar en la planificació i realització en equip d‟activitats científiques, valorant
les aportacions pròpies i dels altres companys en funció dels objectius establerts,
mostrant una actitud flexible i de col·laboració, assumint responsabilitats en el
desenvolupament de les tasques.
5) Elaborar criteris personals i raonar sobre qüestions científiques i tecnològiques de
la nostra època mitjançant el contrast i l‟avaluació de les informacions obtingudes a
distintes fonts.
6) Reconèixer i valorar les aportacions de la Ciència per a la millora de l‟existència
dels éssers humans, apreciar la importància de la informació científica, utilitzar en les
activitats diàries els valors i les actituds pròpies del pensament científic, i adoptar una
actitud crítica davant els grans problemes que avui hi ha entre Ciència i Societat.
7) Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les
característiques i necessitats de la societat en cada moment històric i sotmès a
evolució i revisió contínua.
3 Contribució de les ciències naturals en l’adquisició de les competències bàsiques.
- Contribució en la adquisició en la competència en comunicació
lingüística:
S‟assolirà mitjançant l‟ús del llenguatge de la ciència, en què l‟alumnat haurà de
tenir cura en la precisió dels termes utilitzats. Es treballaran textos informatius,
explicatius, argumentatius i descriptius. Es fomentarà que l‟alumnat exposi els
resultats i conclusions a les que ha arribat. Amb la finalitat d‟estimular l‟interès i
l‟hàbit de lectura i millorar l‟expressió oral, es plantejaran diferents activitats que
contribueixin a millorar la comprensió lectora i la capacitat d‟expressió. D‟altra
banda, la utilització del català com a llengua vehicular en l‟estudi d‟aquesta matèria
9
contribuirà a capacitar l‟alumnat per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els
àmbits de la seva activitat.
- Contribució en la adquisició en la competència matemàtica:
Està íntimament associada als aprenentatges de la Física i Química, ja que el
treball científic necessita sovint la utilització d‟eines i habilitats matemàtiques com
puguin ser: resolució de problemes, mesurar, tractament de dades, elaboració i
interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, utilitzar models matemàtics,
etc.
- Contribució en la adquisició en la competència en el
coneixement i interacció amb el món físic:
Aquesta competència està íntimament relacionada amb la matèria que s‟imparteix,
per la qual cosa es treballarà al llarg de tot el curs. S‟assolirà mitjançant
l‟aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de la Física i Química com els
aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens
naturals; la familiarització amb les maneres pròpies del treball científic com discussió
sobre problemes d‟interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia,
plantejament de conjectures i inferències fonamentades, elaboració d‟estratègies per
obtenir conclusions, planificació i implementació de dissenys experimentals, anàlisi i
comunicació dels resultats mitjançant l‟ús de la terminologia científica adient per a
cada cas, etc.
- Contribució en la adquisició en la competència en tractament
de la informació i competència digital:
Es treballarà mitjançant la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la
presentació de la informació de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o
gràfica; elaborant esquemes, mapes conceptuals, memòries, textos, etc. D‟altra banda
es fomentarà i facilitarà la utilització de les tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC), per comunicar-se, recollir informació, visualitzar situacions,
obtenir i tractar dades, o modelitzar fenòmens.
- Contribució en la adquisició en la competència social i
ciutadana:
La contribució de la Física i Química a aquesta competència està lligada al paper
de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d‟una societat democràtica per a la
seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia
ens diu que l‟art, la ciència, la tècnica, la política, l‟economia i els interessos de la
societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines
acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i
el saber, o sigui, la cultura. D‟altra banda, el coneixement sobre determinats debats
10
que han estat essencials per a l‟avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor
l‟evolució de la societat en èpoques passades i el món actual.
- Contribució en la adquisició en la competència cultural i
artística:
El desenvolupament científic i les seves aplicacions s‟acompanyen sovint
d‟estratègies basades en l‟observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat, etc.,
pròpies de l‟art i de les diverses formes en què es manifesta. Per expressar idees,
conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per
representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics.
Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, constitueixen
un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar
relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.
- Contribució en la adquisició en la competència en aprendre a
aprendre:
Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement
científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament d‟aquesta competència
mitjançant la incorporació d‟informacions de la mateixa experiència o d‟altres
mitjans. La integració d‟aquesta informació en l‟estructura de coneixement de cada
persona es produeix si es tenen adquirits, d‟una part, els conceptes i teories essencials
lligats al nostre coneixement del món natural i, d‟altra banda, els procediments i
destreses que són habituals en el treball científic. D‟altra banda, també hi contribueix
el fet de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi
respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el
coneixement amb els altres, la reflexió dels resultats que s‟han trobat i l‟avaluació del
propi procés d‟aprenentatge.
- Contribució en la adquisició en la competència en autonomia i
iniciativa personal:
Aquesta competència pot abordar-se des de la formació d‟un esperit crític, capaç
de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic. Cal destacar el paper de
l‟estudi de les ciències com a potenciador de les capacitats d‟enfrontar-se a problemes
oberts, de saber resoldre les dificultats, d‟assumir els errors com a part del procés de
descobriment, de participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi,
d‟implicar-se en allò que sol anomenar-se l‟aventura de fer ciència
4 Contribució de l’àrea de Ciències naturals a millorar la comprensió i expressió (pla de foment de la lectura)
11
Les activitats que contribueixen a millorar la comprensió lectora i la capacitat
d‟expressió, que es duen a terme a les classes de ciències naturals i física i química
són les següents:
- Treballar el vocabulari científic.
- Lectures del final del tema del llibre de text.
- Lectura i comprensió dels problemes de física i de química.
- A primer cicle es fa una lectura comprensiva del text en veu alta i es fan
esquemes o resums.
- Activitats on l‟alumne ha d‟expressar els seus coneixements mitjançant un
escrit (treballs, activitats, elaboració de possibles articles d‟opinió sobre un
tema concret...)
- Exposició oral de temes tractats a classe
- Anàlisi de gràfics i expressió de les conclusions de manera escrita.
5 Pla de seguiment d’alumnes repetidors personalitzat.
Els alumnes que repeteixin curs seran avaluats, a més de manera ordinària,
mitjançant l‟observació diària de la seva feina, interès i comportament. Aquesta
avaluació es durà a terme omplint un full d‟ítems elaborat per caporalia. L‟objectiu és
dur un control més exhaustiu d‟aquests alumnes. Es controlarà el progrés en la feina
que han de lliurar per recuperar l‟assignatura
6 Tractament de les TIC Aquest departament utilitzarà les tecnologies de la informació i comunicació de
diferents maneres:
Utilització de calculador per fer operacions i resoldre els problemes plantejats.
S‟utilitzaran les pissarres digitals per poder mostrar diferents fets, gràfics o
animacions.
Es faran treballs de recerca de temes concrets a la xarxa
S‟utilitzarà en full de càlcul per fer els càlculs de les pràctiques del laboratori i
treure conclusions.
7 Programació de Ciències Naturals de 2n d’E.S.O.
7.1 Objectius
- Conèixer el concepte de velocitat i les seves unitats.
- Conèixer el concepte d'energia les diferents formes de manifestar-se: cinètica,
potencial, calorífica.
- Enunciar i aplicar correctament el principi de conservació de l'energia
mecànica.
- Conèixer i comprendre les diferents formes de transmissió de la calor.
- Observar com els efectes de la calor modifiquen la temperatura d'un cos o
canvia l'estat de la matèria.
12
- Conèixer les diferents escales termomètriques.
- Aprendre a transformar diferents unitats de temperatura.
- Reflexionar sobre l'energia, les fonts, la durada i la implicació d'aquesta en el
medi ambient.
- Definir els diferents tipus d'energia.
- Comprendre i conèixer la importància de l'energia en la nostra vida.
- Reconèixer la importància de l'estalvi energètic i les seves repercussions
mediambientals.
- Valorar els avanços científics i tècnics que han permès el desenvolupament de
noves fonts d'energia.
- Entendre que tant la llum com el so són ones.
- Diferenciar les distintes característiques que té associada una ona.
- Conèixer i distingir els diferents tipus d'ones.
- Distingir les diferents propietats que té la llum i el so.
- Comprendre la importància que té tant el so com la llum en el medi ambient.
- Conèixer l'origen de l'energia interna de la Terra.
- Comprendre l'origen i la distribució dels volcans.
- Comprendre l'origen i la distribució dels terratrèmols.
- Valorar els riscos sísmics i volcànics i els sistemes de predicció i prevenció de
tals catàstrofes naturals.
- Comprendre el paper dels processos geològics interns en la formació del relleu
terrestre.
- Distingir els components d'un ecosistema.
- Explicar com els éssers vius interactuen uns amb altres i per què tots els éssers
vius de la natura són importants.
- Explicar com els factors de l'ambient influeixen sobre els éssers vius i per què
en climes distints hi ha ecosistemes diferents.
- Distingir les característiques dels ecosistemes aquàtics i terrestres.
- Realitzar xicotetes investigacions en ecosistemes pròxims.
- Conèixer quines són les funcions vitals de tots els éssers vius tant a nivell
cel·lular com a nivell d'organisme
- Distingir entre cèl·lules eucariotes i procariotes, les parts d'aquestes i les
funcions que realitza cada part.
- Explicar els processos de fotosíntesi i respiració a nivell cel·lular
- Diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.
- Distingir entre reproducció sexual i asexual.
7.2 Continguts.
UD1. L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES. ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA
Conceptes
- L'ecosistema, definició i components.
13
- Els factors biòtics: les relacions intraespecífiques i les relacions
interespecífiques.
- Les relacions tròfiques.
- Els factors abiòtics.
- Els ecosistemes aquàtics.
- Els ecosistemes terrestres.
- El sòl.
- Distribució dels ecosistemes segons la latitud
- Principals ecosistemes terrestres
- Ecosistemes aquàtics
- El sòl com ecosistema
Procediments
- Reconeixement dels ecosistemes pròxims al centre.
- Identificació dels principals éssers vius que poblen els nostres ecosistemes.
- Realitzar esquemes de xarxes i cadenes tròfiques.
- Saber identificar els principals factors que determinen el tipus d‟ecosistema
- Saber explicar el paper que juga el sòl en l‟ecosistema
- Conèixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears.
Actituds
- Reconèixer la importància de tots els components d'un ecosistema.
- Entendre el perill que suposa l'alteració d'algun dels seus components.
- Reconèixer i valorar els ecosistemes que ens envolten.
- Valorar la necessitat de cuidar el medi ambient de les Illes Balears.
- Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient
- Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient
- Valoració de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la defensa de la
natura i els èxits que han aconseguit a les illes balears i al món.
UD2. LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA
Conceptes
- L'energia interna de la Terra.
- Els volcans: origen, distribució, tipus i estructura.
- El magma.
- Els terratrèmols: causes i etapes.
- Les ones sísmiques: definició i tipus.
- Localització dels terratrèmols.
- Risc volcànic i sísmic.
- El moviment de les plaques litosfèriques.
- La formació del relleu.
Procediments
- Reconèixer les roques volcàniques i metamòrfiques.
- Realitzar de treballs relacionats amb l'estructura interna de la Terra.
14
- Realitzar treballs de grup sobre el relleu local.
Actituds
- Valorar del treball dels científics en l'estudi de la dinàmica interna de la Terra.
- Respectar cap a l'opinió dels altres i col·laboració en els treballs en grup.
- Reconèixer la relació entre moviments de la Terra i relleu.
UD3: EL MANTENIMENT DE LA VIDA
Conceptes
- Funcions vitals: nutrició, relació i reproducció
- Obtenció i ús de matèria i energia pels éssers vius
- Nutrició autòtrofa i heteròtrofa
- La fotosíntesi
- La respiració
- La relació en els éssers vius: percepció, coordinació i moviment
- La reproducció sexual i asexual
- Cicles vitals en animals i plantes
Procediments
- Conèixer i explicar les funcions bàsiques del éssers vius
- Diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa
- Conèixer i descriure els processos de la fotosíntesi i la respiració
- Descriure els processos, aparells i sistemes que intervenen en la funció de
relació
- Diferenciar entre reproducció sexual i asexual
Actituds
- Identificar i valorar les funcions vitals del éssers vius
- Valorar la complexitat de la cèl·lula i la seva importància com a pilar de la
vida
- Valorar la importància de la fotosíntesi en el cicle vital dels ecosistemes.
UD4. L’ENERGIA
Conceptes
- Definició d‟energia
- Característiques de l‟energia
- Tipus d‟energia
- Fonts d‟energia renovables i no renovables.
- Principi de conservació de l'energia mecànica.
Procediments
- Anàlisi i valoració de les diferents fonts d‟energia, renovables i no renovables.
- Conèixer els Problemes associats a l‟obtenció, transport i utilització de
l‟energia.
- Aplicar amb criteri el principi de conservació de l'energia mecànica.
Actituds
15
- Valoració de les aplicacions pràctiques que té l'energia en la vida quotidiana;
en particular en el transport i producció d'energia elèctrica.
- Valorar com l'avanç científic ha aconseguit un desenvolupament tecnològic en
l'ús de l'energia per a millorar el benestar de les persones.
- Prendre consciència de la importància de l‟estalvi energètic.
UD5. LA CALOR I LA TEMPERATURA
Conceptes
- Calor i temperatura.
- Efectes de la calor sobre els cossos
- Propagació de la calor: conducció, convecció i radiació.
- La mesura de la Temperatura.
- Observació i anàlisi dels efectes de la calor en la vida quotidiana.
- Analitzar els diferents mecanismes de transmissió de la calor en fenòmens que
ens envolten.
- Escales termomètriques
Procediments
- Reconèixer situacions i realitzar experiències senzilles on es manifesti els
efectes de la calor en els cossos.
- Saber calcular la quantitat de calor transferit en casos senzills.
- Saber explicar els mecanismes de transmissió de la calor.
Actituds
- Interpretar la calor com a transferència d‟energia.
- Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor.
UD6. LA LLUM I EL SO
Conceptes
- Les ones i les seves característiques.
- El so.
- Propietats i aplicació del so.
- La contaminació acústica.
- La llum.
- Reflexió de la llum i miralls.
- Refracció de la llum i lents.
- Contaminació lumínica.
Procediments
- Utilitzar correctament els diferents conceptes associats a les característiques
d'una ona.
- Identificar el so i la llum com una ona.
- Observar i entendre els processos de reflexió i refracció.
- Ús d'Internet per a cercar informació.
Actituds
16
- Atenció i respecte per la naturalesa i el medi ambient entenent que la llum i el
so poden ser focus de contaminació ambiental.
- Valoració de la importància de la llum i el so en el desenvolupament
tecnològic.
- Interès i curiositat per les ones i com aquestes formen part de la nostra vida
diària.
UD7: EL MOVIMENT
Conceptes
- Trajectòria
- Velocitat
- Desplaçament
- Espai recorregut
- Acceleració
Procediments
- Diferenciar entre trajectòria i desplaçament
- Saber aplicar la definició de velocitat
- Passar de m/s a km/h o a partir d'altres múltiples/submúltiples
- Saber dibuixar i interpretar gràfics posició-temps i velocitat-temps.
Actituds
- Saber identificar la posició a certs instants de temps a partir d‟un gràfic.
- Aplicar els conceptes de velocitat amb casos de la vida real
7.3 Criteris d’avaluació.
Unitat 1. L‟estructura dels ecosistemes. Els ecosistemes de la Terra Identificar els components biòtics i abiòtics d‟un ecosistema pròxim, valorar-ne la
diversitat i representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els
éssers vius de l‟ecosistema, així com conèixer les característiques principals dels
grans biomes de la Terra i dels ecosistemes de les Illes Balears.
Explicar els factors abiòtics.
Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes aquàtics.
Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes terrestres.
Definir el concepte de sòl, reconeixent les seves parts i els seus components.
Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el
patrimoni natural de les Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la
protecció i conservació d‟aquest
Explicar les principals característiques dels ecosistemes
Explicar la distribució dels principals ecosistemes del planeta
Conéixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears
Unitat 2. La dinàmica interna del planeta
17
Explicar les causes que originen l'energia geotèrmica.
Explicar les parts d'un volcà, els tipus de volcans i els diferents productes
expulsats per ells.
Explicar les causes que originen els terratrèmols.
Relacionar les ones sísmiques amb l'estudi de l'interior de la Terra.
Explicar els riscos associats a volcans i terratrèmols.
Explicar la formació i els tipus de roques magmàtiques.
Explicar la formació i els tipus de roques metamòrfiques.
Explicar la relació entre l'energia interna i la formació del relleu.
Unitat 3. El manteniment de la vida Explicar les funcions vitals dels éssers vius.
Diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.
Explicar la fotosíntesi i la respiració.
Reconèixer les estructures que utilitzen els éssers vius per a relacionar-se amb el
medi.
Comprendre la diferència entre reproducció sexual i asexual.
Interpretar diferents cicles vitals de éssers vius.
Unitat 4. L‟energia. Distingir les energies renovables i les no renovables
Especificar les característiques dels diferents tipus d'energia
Identificar els distints tipus de font d'energia.
Comprendre la implicació que suposa l'estalvi energètic en la conservació del
medi ambient.
Destacar la importància de la ciència en l'obtenció de nous recursos energètics
Aplicar correctament el principi de conservació de l'energia per a la resolució
de problemes.
Calcular en unitats del sistema internacional el treball i l'energia tant en forma
cinètica, potencial o calorífica
Unitat 5. La calor i la temperatura Conèixer els efectes de la calor sobre els cossos
Distingir els processos de conducció, convecció i radiació.
Avaluar la calor utilitzada en la variació de temperatura així com en la
transformació d'un estat a un altre de la matèria.
Manejar correctament les diferents escales termomètriques així com la seva
conversió
Unitat6. La llum i el so Definir amb claredat el que és una ona.
Diferenciar entre freqüència, longitud d'ona, amplitud i velocitat de propagació
de l'ona.
Conèixer les principals característiques d'una ona.
Conèixer les unitats de freqüència.
18
Descriure situacions corresponents a una ona transversal i una longitudinal.
Resoldre exercicis numèrics senzills de problemes relacionats amb ones.
Descriure fenòmens relacionats amb les ones: Reflexió, refracció.
Ser sensible als problemes mediambientals relacionats amb la llum i el so.
Unitat 7. El moviment Diferenciar entre trajectòria i desplaçament.
Conèixer el concepte de velocitat i saber-ho aplicar a casos senzills
Representar posicions en funció del temps per a moviments uniformes.
Saber classificar els tipus de moviment.
7.4 Temporalització.
1a avaluació UD1: Estructura dels ecosistemes. Ecosistemes de la Terra (volum 2)
UD2: La dinàmica interna del planeta (volum 2)
2a avaluació UD3: El manteniment de la vida (volum 1)
UD4: L’energia. (volum 3)
3a avaluació
UD5: La calor i la temperatura (volum 3)
UD6: La llum i el so ( volum 3)
UD7: El moviment (volum 3)
7.5 Criteris de qualificació
70% Examen
20% Quadern, fitxes, pràctiques de laboratori
10% Actitud
Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o
superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.
L‟alumne/a aprovarà el curs sempre que tingui les tres avaluacions aprovades o en el cas
de tenir-ne una de suspesa, amb una nota superior a 4, si la mitjana de les tres
avaluacions és superior a 5.
RECUPERACIÓ
1 Si l‟alumne no supera la matèria al juny, haurà de presentar-se a la convocatòria de
setembre, on realitzarà una prova escrita (70%) de tots els continguts de la matèria. A
més a més, haurà de lliurar la feina d‟estiu que comptarà un 30% de la nota final.
19
7.6 Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries.
Aquestes són algunes de les pràctiques / activitats que es poden fer durant el curs:
- Estudi de la velocitat.
- Punt de fusió i ebullició de l‟aigua
- Corrents de convecció
- Llum i so: estudi de lent convergents, divergents, miralls i prismes. Estudi
de capses de ressonància i diapasons
- Construcció de la maqueta d‟un volcà.
- Parts de l„ull i l‟oïda humana i fitxa per treballar to, timbre, intensitat del
so reflexió i refracció
- Anàlisi del consum d‟energia a Mallorca
- Equilibri tèrmic
- Efectes de la calor sobre els cossos
7.7 Atenció a la diversitat.
El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades
per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes
amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer
al programa d‟acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s‟han
previst per a cada una de les unitats didàctiques.
Les adaptacions curriculars per a segon d‟ESO s‟elaboraran individualment
per a cada alumne i per a cada unitat didàctica segons els models que es troben a la
carpeta del departament.
7.8 Metodologia.
El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així
mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat
a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest
material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l‟alumne ha d‟anar
contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori i
activitats complementàries.
7.9 Contribució a les competències bàsiques
1.-Comp. en comunicació lingüística 2.-Comp. Matemàtica 3.-Comp. en el coneixement i la interacció amb el món físic 4.-Tract. de la infor. i comp digital 5.-Competència social i ciudadana 6.-Competència cultural i artística 7.-Competència per aprendre a aprendre
1 2 3 4 5 6 7 8
20
8.-Autonomia i iniciativa personal
Unitat 1. L'estructura dels
ecosistemes. x x x x x x
Unitat 1. Els ecosistemes de la
Terra. x x x x x
Unitat 2. La dinàmica interna
del planeta. x x x x x
Unitat 3. El manteniment de la
vida x x x x
Unitat 4. L'energia. x x x x x x x
Unitat 5. La calor i la
temperatura x x x x x x
Unitat 6. La llum i el so. x x x x x x x
Unitat 7. El moviment. x x x x x x
8 PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA 3R ESO
Aquest curs l‟àrea de ciències naturals és impartida pels dos departaments (física
i química i biologia i geologia). El professorat imparteix 4 hores setmanals a cada 3r
d‟ESO, començant pels continguts de biologia i geologia i al mes de febrer es
continuarà amb els de física i química.
8.1 Objectius
L‟ensenyament de la física i química té per objectiu contribuir a desenvolupar en
els alumnes les següents capacitats:
- Observar analíticament l‟entorn i descriure científicament els fets
observats.
- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats
amb els fets observables a la naturalesa.
- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l‟entorn i com a
instrument de desenvolupament de la tecnologia, que millora les
condicions d‟existència de les persones.
- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que expliquen
l‟estructura i el comportament de la matèria, així com les aplicacions
tècniques de dites lleis.
21
- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els
fets i conceptes estudiats, i valorar positivament el treball d‟equip, propi de
la investigació científica.
- Saber convertir unes unitats amb altres amb factors de conversió.
- Identificar les característiques dels distints estats d‟agregació.
- Diferenciar entre substància simple i substància composta, mescla i
dissolució, element i compost.
- Realitzar separació de mescles.
- Reconèixer la necessitat de l‟obtenció de substàncies pures per la seva
posterior utilització en els diversos camps de l‟activitat humana.
- Fer muntatges de laboratori, observant les normes de seguretat i
reconeixent el nom dels aparells.
- Comprendre l‟estructura i composició de la matèria i la seva organització
en àtoms i molècules, i aplicar els coneixements per explicar les propietats
dels elements i dels compostos.
- Reconèixer l‟existència de les denominades propietats periòdiques dels
elements i justificar mitjançant aquestes la classificació dels elements en
el sistema periòdic.
- Formular compostos binaris i relacionar la fórmula de cada compost amb
la seva composició atòmica.
- Explicar alguns fenòmens elèctrics en relació amb la constitució de la
matèria.
8.2 Continguts.
8.2.1 U.1: LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA.
Continguts - La ciència.
- La matèria i les seves propietats.
- Definició de magnitud. Fonamentals i derivades .
- Sistema internacional d‟unitats.
- Factors de conversió.
- Representació de gràfics.
- El mètode científic. - Maneig del material de laboratori.
- Realitzar canvis d‟unitats amb factors de conversió.
- Elaborar taules i gràfics.
- Desig de cooperar amb els altres en la realització de tasques.
- Apreciació de la diversitat de perspectives amb què es poden enfocar i
resoldre els problemes científics i tècnics.
- Apreciació de la importància de la creativitat en el treball científic.
- Disposició per criticar les afirmacions mancades de fonament científic i la
utilització indeguda de la ciència.
8.2.2 U.2: LA MATÈRIA : ESTATS FÍSICS
Continguts - Propietats de sòlids, líquids i gasos.
22
- Teoria cinètico-corpuscular.
- Canvis d‟estat. - Utilitzar instruments de mesura senzills ( balança, proveta, termòmetre,
etc.).
- Construcció i lectura de gràfiques de canvi d'estat.
- Aplicació de la teoria cinètico-corpuscular.
- Sensibilitat per l'ordre i netedat del lloc de treball i del material utilitzat.
- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la
planificació i realització d'experiències.
- Reconeixement i valoració de la importància del hàbits de claredat i ordre
en l'elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les
exposicions.
8.2.3 U.3: LA MATÈRIA: com es presenta
Continguts - Classificació dels sistemes materials.
- Separació dels components d‟una mescla.
- Dissolucions. Concentració (% en massa i volum i g/l) i solubilitat.
- Separar mescles amb tècniques com filtració , decantació, ...
- Fer càlculs de concentracions en % en massa de solut i concentració en
g/l.
- Diferenciar elements, composts, dissolucions i mescles heterogènies.
- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la
planificació i realització d'experiències.
- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre
en l'elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les exposicions.
8.2.4 U. 4: La matèria: propietats elèctriques i l’àtom.
Continguts - L'àtom i la seva composició. Models atòmics.
- Nombre atòmic i màssic.
- Configuració electrònica.
- Isòtops d‟un element.
- Calcular els protons, electrons i neutrons d‟un àtom.
- Realitzar configuracions electròniques.
- Reconeixement de la importància dels models i de la seva confrontació
amb els fets empírics.
- Valoració de la provisionalitat de les explicacions com element
diferenciador del coneixement científic i com a base del caràcter no
dogmàtic i canviant de la Ciència.
8.2.5 U.5: ELEMENTS I COMPOSTS QUÍMICS.
Continguts - La taula periòdica. Elements i compost.
- Classificació dels elements
- Compostos més comuns
- Utilització de la taula periòdica.
23
- Conèixer els símbols dels elements.
- Diferenciar entre metalls- no metalls i gasos nobles.
- Utilització de models moleculars per construir molècules.
- Valorar positivament la ciència com a mitjà de coneixement.
- Mostrar atenció a classe.
- Valoració de la utilització d'una nomenclatura comú.
- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre
en la elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les
exposicions.
- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip.
8.2.6 U.6: CANVIS QUÍMICS.
Continguts - Canvi físic i canvi químic
- Conservació de la massa.
- Equacions químiques i el seu ajustament.
- Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles.
- Identificació dels canvis físics i químics.
- Realització d'exercicis de la llei de conservació de la massa.
- Representació de reaccions químiques senzilles.
- Resoldre problemes i realitzar càlculs amb equacions químiques
senzilles.
- Adonar-se de la importància de determinades reaccions químiques en la
vida diària i en la indústria.
- Valoració crítica de l'efecte dels productes químics presents a l'entorn de la
salut, la qualitat de la vida, el patrimoni artístic, i el futur de la nostra
civilització, analitzant les mesures internacionals que s'estableixen al
respecte.
- Valoració de la capacitat de la ciència per donar resposta a necessitats de la
humanitat mitjançant la producció de materials amb noves propietats i
d‟increment qualitatiu i quantitatiu en la producció d'aliments i medicines.
- Reconeixement de les aportacions de la indústria química en el
desenvolupament i fabricació de nous materials (llibres, plàstics, silicones i
els acers) per a l'increment en la producció d'aliments i a les investigacions
en medicina.
- Crítica dels efectes positius i negatius que produeixen els productes
químics presents en l'entorn sobre la salut, la qualitat de la vida i el medi
ambient.
- Valoració de la possible perillositat dels productes químics utilitzats a la
llar, al lloc de feina, al laboratori, coneixent l'ús adequat de cada un
d'aquests, i respectant-ne les normes de seguretat.
- Interès per conèixer el tractament i l'eliminació dels residus generals a les
reaccions químiques.
8.3 Criteris d’avaluació.
24
U. 1: Mesura i mètode científic - Analitzar l‟objecte d‟estudi de la física i de la química.
- Saber aplicar el mètode científic davant una situació concreta.
- Saber les unitats fonamentals del sistema internacional.
- Saber fer canvis d‟unitats utilitzant factors de conversió.
- Mesurar diferents magnituds (longitud, massa, volum, densitat,
superfície...)
U. 2: La matèria i els seus estats - Aplicar la teoria cinètico-corpuscular per interpretar les propietats de
sòlids, líquids i gasos i els canvis d‟estat.
U. 3: La matèria: com es presenta? - Utilitzar gràfiques de refredament, d‟escalfament o els valors d‟una altre
propietat física per deduir si una mostra de matèria és una substància pura
o una mescla homogènia.
- Saber diferenciar mescles heterogènies, dissolucions, elements i composts.
- Saber calcular la concentració de dissolucions.
U. 4: La matèria: propietats elèctriques i l’àtom - Saber calcular els protons, electrons i neutrons d‟un àtom, així com la
configuració electrònica.
- Utilitzar la taula periòdica.
U. 5 : elements i compostos químics
- Distingir un element químic d‟un compost.
- Saber diferenciar entre metalls i no metalls.
- Conèixer els símbols dels elements més comuns.
- Distingir entre àtom, molècula i cristall.
U. 7: Canvis químics - Utilitzar la teoria atòmica i algun model atòmic d‟estructura de l‟àtom per
explicar la conservació de la massa en tota reacció química i la formació
de noves substàncies a partir d‟altres.
- Explicar les característiques bàsiques de compostos químics d‟interès
social: petroli i derivats, i fàrmacs. Explicar els perills de l‟ús inadequat
dels medicaments. Explicar en què consisteix l‟energia nuclear i els
problemes que en deriven.
8.4 Pràctiques de laboratori, desdoblaments i activitats complementàries i extraescolars.
- Materials de laboratori
- Normes de l‟ús del laboratori
- Aplicació del mètode científic.
- Canvi d‟unitats. Factors de conversió.
25
- Mesura de la densitat
- Canvis d‟estat
- Activitats sobre la concentració de les dissolucions
- Preparació de dissolucions
- Tècniques de separació de mescles
- Coneixement dels elements químics
- Reaccions químiques
- Construcció de molècules amb models moleculars.
- Càlculs estequiomètrics senzills.
8.5 Atenció a la diversitat
El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades
per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes
amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer
al programa d‟acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s‟han
previst per a cada una de les unitats didàctiques.
8.6 Metodologia
El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així
mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat
a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest
material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l‟alumne ha d‟anar
contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori,
activitats complementàries i feines de desdoblament.
8.7 Temporalització de l’àrea de Ciències Naturals.
1a AVALUACIÓ
UD 0. Mètode científic.
UD 1. L‟organització del cos humà.
UD 2. La nutrició humana I. Aparells digestiu i respiratori.
UD 3. La nutrició humana II: Aparells circulatori i excretor.
UD 4. Reproducció humana. Aparell reproductor.
2a AVALUACIÓ
UD 5. Relació i coordinació humana.
UD 6. La ciència: la matèria i la seva mesura.
UD 7. La matèria: estats físics.
UD 8. La matèria: com es presenta.
3a AVALUACIÓ
UD 9. La matèria: propietats elèctriques i l‟àtom.
UD.10. Elements i composts químics.
UD.11. Canvis químics.
26
8.8 Criteris de qualificació El sistema d‟avaluació serà el mateix que per a la resta d‟alumnes, és a dir, es
farà un control en acabar cada unitat (ara bé, adaptat i individualitzat), i s‟avaluarà
tant el quadern, les feines de laboratori i l‟actitud. De totes maneres, en el cas
d‟alumnes amb necessitats es tindrà més en compte la feina de cada dia i l‟actitud que
la nota dels controls, sempre a criteri del professor. El pes de cada apartat apareix a la
següent taula:
70% Exàmens
20% Procediments
10% Actitud i participació
- Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual
o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.
- La nota final de curs és la mitjana de les 3 avaluacions. Per poder aprovar el
curs s‟han d‟haver aprovat al menys 2 de les 3 avaluacions, sempre que la
mitjana de les tres surti aprovada.
- Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de
venir a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una prova
escrita de tots els continguts de la matèria, a més de lliurar la feina d‟estiu.
L'examen representa el 70% de la nota i la feina d'estiu el 30%. Per poder fer
mitjana s'haurà d'obtenir una nota superior a 3'5 a l'examen.
8.9 Contribució a les competències bàsiques
1.-Comp. en comunicació lingüística 2.-Comp. Matemàtica 3.-Comp. en el coneixement i la interacció amb el món físic 4.-Tract. de la infor. i comp digital 5.-Competència social i ciudadana 6.-Competència cultural i artística 7.-Competència per aprendre a aprendre 8.-Autonomia i iniciativa personal
1 2 3 4 5 6 7 8
UD 6. La ciència: la matèria i la
seva mesura. x x x x
UD 7. La matèria: estats físics x x x x x x
UD 8. La matèria: Com es
presenta. x x x x x
27
UD 9. La matèria: propietats
elèctriques i l‟àtom. x x x x x x
UD 10. Elements i composts
químics. x x x x x x x
UD 11. Canvis químics.. x x x x x x x
9 TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS Optativa de tercer d’ESO
9.1 OBJECTIUS
Formular i reconèixer problemes i utilitzar estratègies personals coherents amb els
procediments de la ciència en la seva resolució.
Seleccionar, analitzar i interpretar textos científics i divulgatius, així com
informació presentada en forma de dades numèriques o representacions gràfiques.
Utilitzar de forma crítica fonts d‟informació diferents.
Expressar amb claredat les idees científiques, oralment i per escrit, utilitzant amb
correcció el llenguatge científic i, quan sigui necessari, gràfics, diagrames,
símbols i equacions.
Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments i interpretar les dades
mitjançant representacions gràfiques i càlculs numèrics o amb tractament
informàtic.
Dissenyar i utilitzar instruments i tècniques de contrastació.
Formular hipòtesis, analitzar variables, dissenyar i realitzar experiments, elaborar
conclusions i comunicar resultats dels treballs pràctics i de les investigacions.
Realitzar treballs en equip, participant activament i ordenadament en debats,
emetent judicis propis raonats amb arguments i escoltant les opinions dels altres
respectuosament.
Tenir una actitud científica i crítica davant la realitat i fomentar la curiositat i el
desig d‟aprofundir en els coneixements.
Valorar el paper de la ciència com a activitat humana i comprendre la importància
del treball dels científics en temes relacionats amb la indústria, el medi ambient, la
societat i la qualitat de vida.
Realitzar els treballs de laboratori o de camp amb seguretat, precisió, neteja i
ordre. Manipular els productes químics, les eines i els instruments de manera
responsable i seguint les normes de seguretat pertinents.
Tractar amb seguretat per a les persones i amb respecte cap al medi ambient els
residus produïts en el laboratori.
9.2 CONTINGUTS
Conceptes
Bloc 1. Utilització d’estratègies pròpies del treball científic
28
2 Recerca i selecció d‟informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de
la informació i comunicació i altres fonts. Ús de llibres, revistes, documents,
estadístiques, mapes, etc. o realització d‟enquestes i entrevistes per obtenir
informació.
1. Plantejament de problemes de forma operativa i discussió del seu interès i
rellevància.
2. Formulació d‟hipòtesis i prediccions lògiques.
3. Disseny de la investigació. Establiment i control de les variables que hi
intervenen; canvi de la variable independent per comprovar els efectes que produeix
en la variable dependent, mentre es mantenen constants les variables controlades.
4. Disseny i execució de muntatges experimentals, resolució de les dificultats
causades per factors imprevistos i pertorbadors.
5. Observació i descripció d‟objectes i fenòmens. Determinació dels criteris per
realitzar les observacions (color, forma, mida, funció, comportament, etc.), elecció de
la tècnica o dels instruments adequats a les observacions que volen realitzar-se.
6. Recollida directa de dades, amb ajuda d‟aparells o sense, guiada per hipòtesis més
o menys explícites. Elecció de les unitats de mesura.
7. Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.
Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació
científica i del sistema internacional d‟unitats.
8. Organització de la informació recollida o de les observacions realitzades.
Ordenació de mesures o dades que caracteritzin un conjunt, establiment de relacions
entre elles. Expressió de les dades en gràfiques, taules o esquemes.
9. Classificació de dades formant grups basats en una o diverses propietats comunes,
interpretació d‟estructures jeràrquiques de classificació i comprensió de la utilitat dels
sistemes unificadors de classificació per a la comunicació.
10. Ús de programes bàsics per a l‟obtenció i el tractament de dades. Anàlisi de dades
organitzades en taules i gràfics.
11. Interpretació de resultats, reconeixement de si verifiquen o no la hipòtesi de
partida, reformulació d‟hipòtesis davant les noves dades experimentals,
reconeixement de les relacions causa-efecte i formulació d‟un model interpretatiu
senzill.
12. Obtenció de conclusions. Anàlisi crítica del treball realitzat, comprensió de la
necessitat de no sobrepassar les conclusions que poden derivar d‟uns resultats per
aconseguir major precisió i rigor en investigacions posteriors.
13. Comunicació dels resultats. Ús de diferents tècniques: exposició oral, informe
escrit, audiovisual, mural, maqueta, etc. Elaboració d‟informes escrits amb
estructura coherent, clars, precisos i ordenats, utilitzant el vocabulari adequat.
Bloc 2. Destreses i tècniques
1. Coneixement i utilització de tècniques bàsiques per treballar de forma eficaç al
laboratori o al camp.
3 Maneig d‟instruments usuals en els laboratoris de ciències experimentals. Ús
d‟instruments de mesura com la balança, el termòmetre, el baròmetre, el cronòmetre,
la brúixola, etc.; d‟instruments d‟observació com el microscopi, la lupa, els
prismàtics, etc.; de material de vidre com la proveta, l‟encenedor d‟alcohol, la caixa
de Petri, etc.; i d‟altres materials com mapes, martells, càmeres fotogràfiques,
enregistradores, etc.
29
4 Construcció d‟instruments i aparells senzills, com instruments de mesura
diversos, estacions meteorològiques, terraris, aquaris, maquetes, models interpretatius,
etc.
5 Utilització correcta dels materials, les substàncies i els instruments bàsics d‟un
laboratori.
6 Comportament conforme a les normes de seguretat i de respecte mediambiental
en el laboratori i en el tractament de residus.
7 Respecte per les condicions de conservació i manteniment dels materials de
treball.
Bloc 3. Actituds relatives a la resolució de problemes i a la visió de la ciència com
a construcció social
1. Adquisició de les actituds característiques del treball científic:
2. Curiositat, necessària per formular preguntes, plantejar-se problemes o el desig de
conèixer i comprendre.
3. Creativitat, necessària per a la formulació d‟hipòtesis, per a la realització del
disseny experimental, per al plantejament del problema o per a la realització del
seu estudi des de perspectives diferents.
4. Confiança en si mateix, ja que la consideració que un mateix pot abordar el
problema és necessària per realitzar una investigació.
5. Constància, necessària per superar les dificultats que van apareixent i per poder
concloure el treball d‟investigació.
6. Raonament de les solucions aparentment òbvies, rigor i precisió.
7. Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. Repartiment de responsabilitats i
control mutu del treball assignat a cada membre del grup.
8. Respecte a les regles d‟intercanvi al grup, acceptació de la posada en qüestió de
les idees pròpies, disposició a aportar la informació que es posseeixi i presa en
consideració de les idees i informacions dels altres per modificar el criteri propi.
9. Actitud crítica, capacitat de seleccionar, contrastar i avaluar informacions
procedents de diferents fonts, però també actitud d‟autocrítica davant les opinions
pròpies.
10. Valoració de la ciència com una activitat humana en què intervenen factors de
tipus social o cultural i en la qual pot apreciar-se la provisionalitat de les idees
científiques davant dels dogmes com a veritats immutables.
11. Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre decisions
i per fer front a problemes que ens afecten directament o indirectament.
12. Valoració de les aportacions de les ciències experimentals per donar resposta a les
necessitats dels éssers humans i per millorar les condicions de la seva existència, així
com per apreciar la diversitat natural i cultural i gaudir-ne, i per participar en la seva
conservació, protecció i millora.
13. Reconeixement de les relacions de les ciències experimentals amb la tecnologia, la
societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l‟estudi realitzat i
les seves repercussions.
14. Respecte a l‟entorn natural i reforç d‟actituds favorables a la seva conservació i
protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de
la nostra Comunitat.
30
Per tractar i treballar tots els aspectes que apareixen en els blocs de continguts del
currículum es dividirà aquesta matèria en 6 grans blocs temàtics de pràctiques:
1. Treball en el laboratori de Ciències .
Normes de seguretat (es veu a Ciències de la naturalesa)
Material de laboratori i el seu ús
2. Mètode científic (es veu a Ciències de la naturalesa)
Etapes del mètode científic
Aplicació a casos concrets
3. Història de les ciències
4. Ciències a la vida quotidiana
5. Ecosistemes de les Illes Balears
Les plantes. Característiques generals.
La vegetació.
Els ecosistemes
Les espècies autòctones del jardí del centre.
6. Impactes ambientals
Els grans problemes ambientals globals
Els estudis d‟impacte ambiental
Estudi de casos
7. Biotecnologia
Tècniques i aplicacions usades en biotecnologia
Aspectes ètics
9.3 TEMPORITZACIÓ
Blocs temàtics
1a avaluació 2a avaluació 3a avaluació
Treball en el laboratori de
Ciències
Ciències a la vida
quotidiana
Ciències a la vida
quotidiana
Mètode científic Impactes ambientals Biotecnologia
Història de les ciències
Les espècies autòctones del
jardí del centre
Les espècies autòctones
del jardí del centre
Ecosistemes de les Illes
31
Blocs temàtics
Balears
9.4 CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Aquesta matèria està relacionada amb la capacitat per conèixer el món físic i
interactua-hi. El coneixement i la intervenció en el món físic requereix l‟aprenentatge
dels principals conceptes de cadascuna de les ciències de la naturalesa però també
implica fer ciència, és a dir, aprendre a utilitzar els procediments científics i adquirir
els valors de l‟activitat científica. La matèria desenvolupa aquesta competència a
través de la familiarització amb el treball científic.
En el procés d‟investigació o resolució de problemes s‟ha de mesurar, fer càlculs
matemàtics, elaborar i interpretar gràfics, representar, utilitzar models matemàtics...
Totes aquestes operacions estan relacionades amb la competència matemàtica.
Una part important de l‟activitat científica és la comunicació. A través de l‟elaboració
d‟informes d‟investigació i de l‟exposició dels treballs realitzats es contribueix a la
competència en comunicació lingüística, oral i escrita. Perquè hi hagi una adequada
comunicació científica, ja sigui oral o escrita, és necessari elaborar un discurs en el
qual s‟utilitzi la terminologia adient, s‟argumenti, s‟expliquin i es descriguin fets,
s‟estableixin relacions entre idees, fets, fenòmens... La utilització del català com a
llengua de comunicació científica pot contribuir de forma molt important a capacitar
els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva
activitat.
A través d‟aquesta matèria s‟han de treballar els procediments relacionats amb la
recerca i la selecció d‟informació a diferents fonts i el seu tractament. Tots aquests
procediments estan relacionats amb la competència en el tractament de la informació
i la competència digital. Un instrument fonamental per al tractament de la informació
són les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquestes tecnologies
permeten la comunicació, la recerca d‟informació, les simulacions i visualitzacions de
situacions, l‟obtenció i el tractament de dades, etc.
La contribució de la matèria taller de ciències a la competència social i ciutadana està
relacionada, bàsicament, amb el paper de la ciència en la preparació de futurs
ciutadans d‟una societat democràtica que puguin participar activament en la presa
fonamentada de decisions. Els continguts, fonamentalment procedimentals i
actitudinals, que s‟aprenen en la matèria estan relacionats amb la resolució de
problemes i amb la presa de decisions, competències bàsiques que hauria de tenir
qualsevol ciutadà o ciutadana. Per prendre decisions s‟han d‟utilitzar procediments i
valors relacionats amb la recerca i el tractament de la informació, amb el raonament,
la responsabilitat, la coherència...
La matèria també contribueix a la competència cultural i artística. La pràctica
científica no és només una activitat que es desenvolupa dins una determinada cultura,
és també cultura. Una part d‟aquesta cultura és la llengua. La utilització de la llengua
catalana per a la comunicació a l‟aula i al laboratori contribueix a augmentar l‟interès
per la cultura pròpia. Per altra banda, les capacitats com ara l‟observació, la intuïció,
la imaginació, la creativitat... són comunes a la ciència i a l‟art.
32
La capacitat de resoldre problemes és fonamental per desenvolupar la competència
per aprendre a aprendre. De fet, s‟aprèn a través de la resolució de problemes, la qual
cosa comporta plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i donar
respostes coherents i imaginatives, tenir la capacitat de treballar en grup i saber
compartir el coneixement amb els altres.
El treball científic forma part de l‟activitat racional, la qual cosa suposa qüestionar
dogmes i prejudicis, i d‟aquesta manera contribueix al desenvolupament de
l’autonomia i la iniciativa personal. L‟activitat científica potencia l‟autoestima i les
capacitats d‟enfrontar-se amb criteri propi a problemes oberts, de saber resoldre les
dificultats, d‟assumir de forma autocrítica els errors com a part del procés de
descobriment, de participar en la recerca temptativa de solucions i, en síntesi,
d‟implicar-se amb responsabilitat, confiança i creativitat en la pràctica científica.
9.5 METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ
Bona part dels objectius d‟aquesta matèria es corresponen amb els procediments,
habilitats, tècniques, valors… propis del treball científic. Però això no vol dir que els
conceptes no hi hagin de ser presents. Convé, per tant, tenir en compte que els
procediments i les actituds han de ser treballats en relació amb teories, lleis o principis
bàsics de les ciències.
Les activitats fonamentals que han de dur a terme els alumnes han de ser els treballs
pràctics en petit grup realitzats dins el laboratori o al camp. Es poden plantejar les
petites investigacions com a estratègies per resoldre problemes, entesos com a
situacions que presenten dificultats per a les quals l‟alumnat no disposa de solucions
immediates i evidents.
Pel que fa a la seqüenciació, és convenient anar incrementant gradualment la dificultat
al llarg del curs, de manera que les activitats inicials siguin relativament senzilles i les
finals, més complexes. Les experiències, els experiments il·lustratius, els exercicis
pràctics i les petites investigacions han de ser prou diversos com per atendre alumnes
de característiques diferents.
L‟alumnat ha de tenir un paper actiu en tot el procés d‟ensenyament-aprenentatge.
Els alumnes han d‟incrementar els seus coneixements en realitzar les activitats i,
d‟altra banda, han de valorar el treball cooperatiu com una de les formes més idònies
de cercar respostes científiques als problemes. Per tant, s‟ha d‟estimular i facilitar el
treball en petit grup o en gran grup tant a l‟aula com al laboratori.
Pel que fa a l‟espai, essent eminentment pràctic l‟enfocament d‟aquesta matèria, és
desenvoluparà al laboratori. S‟ha de tenir especial esment a les normes de seguretat i
al tractament de residus, i també a l‟ordre, la neteja i el respecte al medi.
Si les possibilitats d‟experimentació en el laboratori no permeten reproduir les
condicions que es voldrien estudiar, serà recomanable fer ús de models i simulacions.
Per a això s'utilitzaran la informàtica, la xarxa i els documents audiovisuals, siguin o
no interactius.
De cada problema o petita investigació s‟ha de presentar el corresponent informe o
memòria, que ha d‟incloure la formulació del problema, l‟emissió d‟hipòtesis, el
disseny experimental, els muntatges, l‟estratègia i les tècniques aplicades, les
conclusions que es poden derivar dels resultats i la bibliografia (webgrafia) utilitzada.
33
No s‟ha d‟oblidar tampoc la importància de treballar les exposicions orals dels treballs
i la conveniència de fomentar l‟ús de les TIC en aquestes exposicions (elaboració de
pàgines web, de powerpoints,…).
A l’IES Puig de Sa Font, el taller de ciències experimentals és una matèria optativa
adreçada a 3r d'ESO, de dues hores setmanals, que en el nostre centre compta amb dos
grups: un grup el formen els alumnes de 3r d'ESO A i l'altre grup els alumnes de 3r
d'ESO C.
Els conceptes es distribuiran de la següent manera: una de les dues hores de la
setmana es dedicarà al jardí; per això, els alumnes en aquesta hora s'encarregaran de
la posada a punt i el manteniment d'un jardí botànic escolar de plantes autòctones que
es va iniciar el curs acadèmic 2009/2010. L‟altra hora setmanal es destinarà a tractar
la resta de continguts, sempre tenint com a espai de feina el laboratori de ciències.
9.6 AVALUACIÓ
9.6.1 Criteris d’avaluació
Saber formular i resoldre problemes.
Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç de formular problemes relacionats amb
el medi natural i social, d’ elaborar hipòtesis, de dissenyar estratègies de
resolució, d’aplicar-les i de treure’n les conclusions oportunes. No es tracta
d’aplicar un conjunt de regles sinó de ser capaços d’abordar situacions obertes
que puguin presentar diverses solucions.
Aplicar conceptes bàsics de la ciència.
Es tracta que l’alumnat sigui capaç d’assolir els conceptes bàsics de la ciència
per poder-los aplicar a la resolució de problemes relacionats amb les situacions
quotidianes.
Saber utilitzar de forma crítica les distintes fonts.
Es pretén valorar si els estudiants analitzen de manera sistemàtica i rigorosa les
diferents fonts d’informació, distingint el que és rellevant del que és accessori,
així com les dades de les opinions.
Saber utilitzar instruments i tècniques d‟investigació.
Es pretén valorar la capacitat de l’alumnat per seleccionar, aplicar i utilitzar els
instruments i les tècniques d’investigació més adequades per a l’estudi i la
resolució de problemes i qüestions que siguin habituals en els treballs de camp i
de laboratori.
Reconèixer la importància del treball en equip per a la resolució de problemes.
Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç de treballar en equip, d’argumentar i de
participar en la resolució dels problemes plantejats.
Valorar la importància que tenen els models teòrics proposats per la ciència.
34
Es pretén que l’alumnat valori la importància dels models teòrics, però que a la
vegada sigui capaç de relativitzar-los per poder estudiar i comparar diverses
explicacions d’un mateix fenomen, o bé analitzar les conseqüències dels avenços
tecnològics.
Elaborar conclusions.
Es tracta de veure si els alumnes són capaços d’extreure informació a partir de
gràfics i de taules i de comunicar amb claredat les conclusions d’un treball
realitzat.
9.6.2 Instruments d'avaluació
Els instruments d‟avaluació que es tindran en compte per a l‟obtenció d‟informació
del procés d‟ensenyament/aprenentatge són els següents:
1 Observació directa: diari del professor, per tal de recollir informació del
comportament dins l‟aula, el laboratori i el jardí de plantes autòctones.
2 Treball al laboratori classe (inici de l‟elaboració d‟informes de pràctiques,
exposicions orals, activitats de recerca, treballs monogràfics, etc.) així com
també la feina que s‟anirà dissenyant al llarg de l‟any sobre jardí de plantes
autòctones (redacció d‟un llibret o dossier explicatiu de la seva història, fitxes
explicatives de plantes que hi podem trobar, etc.).
9.6.3 Criteris de qualificació
La qualificació de l‟avaluació es calcularà de la següent manera:
- Quadern de laboratori i exposicions: 40%
- Feina al jardí: 40%
-Actitud,puntualitat, participació, comportament al laboratori i al jardí: 20 %
L‟alumne aprovarà el curs si té les tres avaluacions aprovades o recuperades. També
pot aprovar si en té dues aprovades i una de suspesa, sempre que la mitja de les tres
surti aprovada. La nota final serà la mitjana de les tres avaluacions realitzades durant
el curs.
Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de
presentar-se a la convocatòria de setembre. El professorat li comunicarà quin serà el
procediment a seguir.
9.7 RECURSOS DIDÀCTICS
Material i protocols de pràctiques de laboratori
Articles de caire científic
Recursos multimèdia
35
Material de treball de camp per al jardí de plantes autòctones.
9.8 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
Si el professorat ho troba adient, es programaran sortides a zones properes al centre.
36
10 Programació de Física i Química de 4t d’E.S.O
10.1 Objectius.
- Observar i explicar científicament el moviment dels cossos i conèixer les lleis
que regeixen el moviment rectilini uniforme i l'uniformement accelerat.
- Reconèixer els efectes de les forces sobre els cossos, tant sobre els que estan
en moviment com sobre els que estan en repòs.
- Conèixer els efectes de les forces en els fluids.
- Conèixer la llei de la gravitació universal, utilitzar els coneixements sobre les
forces gravitatòries per explicar els moviments dels planetes i comprendre els
efectes d‟aquestes forces sobre el nostre planeta.
- Reconèixer les formes d‟energia i les seves transformacions, així com la seva
conservació en els sistemes físics.
- Explicar, mitjançant conceptes i magnituds físiques, alguns fenòmens
observables en la naturalesa, com el moviment dels planetes, la caiguda lliure,
la pèrdua d‟energia en forma de calor en un motor, etc.
- Descriure algunes reaccions químiques fàcilment observables (combustió,
corrosió, etc.) i explicar com es produeixen.
- Conèixer la importància de la química del carboni.
- Conèixer algunes innovacions científiques i tecnològiques de gran
importància, així com les bases teòriques que han permès el seu
desenvolupament.
- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb
fets observables en la naturalesa.
- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i
conceptes estudiats, i valorar positivament el treball en equip.
- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l‟entorn i com a motor del
desenvolupament de la tecnologia, la qual millora les condicions de vida de les
persones.
- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que permeten explicar el
comportament de la matèria, així com per les aplicacions tècniques d‟aquestes
lleis.
10.2 Continguts
BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics
Tema 1. Sistema periòdic i enllaç.
Conceptes
- L‟estructura de l‟àtom. El sistema periòdic dels elements químics.
- Classificació de les substàncies segons les seves propietats. L‟enllaç químic:
enllaços iònic, covalent i metàl·lic.
37
- Interpretació de les propietats de les substàncies segons el tipus d‟enllaç.
Estudi experimental.
Procediments
- Classificar els elements en metalls i no metalls
- Classificar els elements en els diversos grups del Sistema Periòdic
- Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç iònic.
- Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç covalent.
- Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç metàl·lic.
Actituds
- Valorar la classificació dels elements com un pas endavant cap al millor
coneixement de les seves propietats.
- Habituar-se a utilitzar conceptes teòrics per explicar la formació de les
substàncies i les seves característiques bàsiques.
Tema 2. Formulació inorgànica.
Conceptes
- Introducció a la formulació i nomenclatura dels compostos inorgànics segons
les normes de la IUPAC.
Procediments
- Formular compostos inorgànics senzills seguint les normes de la IUPAC.
Actituds
- Valoració de la utilització d‟una nomenclatura comú.
Tema 3. La reacció química.
Conceptes
- Interpretació d‟una reacció química com a ruptura i formació d‟enllaços.
- El mol com a unitat de quantitat de substància.
- Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques.
Dissolucions. Gasos.
- Intercanvi d‟energia en les reaccions químiques. Reaccions endotèrmiques i
exotèrmiques.
- Velocitat de reacció. Disseny i realització d‟experiències per determinar els
factors que la poden modificar.
- Importància de les reaccions químiques en els processos relacionats amb els
éssers vius i amb la indústria.
Procediments
- Identificar correctament una transformació química.
- Utilitzar les diferents tècniques de laboratori per comprovar l‟efecte dels
distints factors que afecten a la velocitat de reacció.
38
- Resolució d‟activitats i exercicis d‟aplicació.
- Resolució de problemes
Actituds
- Valorar la importància de la Química en les nostres activitats quotidianes.
- Relacionar l‟evolució dels conceptes científics amb fets històrics importants.
- Mantenir unes normes de seguretat, d‟ordre i de neteja en el laboratori.
Tema 4. Formulació orgànica.
Conceptes
- Interpretació de les peculiaritats de l‟àtom de carboni: possibilitats de
combinació amb l‟hidrogen i altres àtoms.
- Les cadenes carbonades.
- Els hidrocarburs i la seva importància com a recursos energètics. El problema
de l‟increment de l‟efecte hivernacle: causes i mesures per prevenir-lo.
- Macromolècules: importància en la constitució dels éssers vius.
- Els plàstics: importància per a la vida quotidiana. Reciclatge.
- Valoració del paper de la química en la comprensió de l‟origen i
desenvolupament de la vida.
Procediments
- Construcció de models de molècules orgàniques senzilles.
- Utilització de les normes de formulació i nomenclatura per a hidrocarburs,
alcohols i àcids orgànics senzills.
Actituds
- Valorar la importància dels composts orgànics en els éssers vius i en
l‟obtenció de productes útils per les nostres activitats quotidianes.
- Manifestar una actitud crítica davant el consum excessiu de plàstics i valorar la
seva recuperació i el reciclatge.
Moviment i Forces
Tema 5. El moviment
Conceptes
- Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i
curvilinis.
- Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i
l‟estudi experimental de la caiguda lliure.
- Anàlisi dels moviments quotidians. Estudi experimental de moviments
senzills.
39
Procediments
- Disseny i realització d‟experiències per a l‟anàlisi dels distints tipus de
moviments senzills.
- Anàlisi I interpretació de gràfiques I taules.
- Estudi de fenòmens d‟inducció per a l‟obtenció de la llei de caràcter universal
sempre que sigui possible.
- Observació i anàlisi de moviments que es produeixen en la vida quotidiana.
- Utilització del mètode científic en totes les observacions que realitzem.
-
Actituds
- Disposició científica davant el plantejament d‟interrogants al voltant de fets
que ocorren al nostre entorn.
- Potenciació del treball individual i en equip.
- Aproximació del coneixement científic a les situacions de la vida real.
Tema 6. Les forces.
Conceptes
- Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes
d‟interacció.
- Composició de forces. Equilibri de forces.
- Les lleis de Newton de la dinàmica. Aplicacions. Forces de fregament.
Procediments
- Mesurar les forces i comprovar el seu caràcter vectorial.
- Composar i descomposar forces.
- Comprovar com es poden equilibrar diferents forces.
- Comprovació del compliment de les lleis físiques en els cossos que ens
envolten, tractant d‟explicar els seus moviments senzills.
- Formulació de models o hipòtesis que expliquen un moviment concret.
- Disseny i realització d‟experiències que permeten comprovar una hipòtesi
determinada.
- Resolució d‟activitats i exercicis numèrics
-
Actituds
- Desenvolupament amb rigor i cura en la planificació i realització
d‟experiències i mesures, així com en la seva representació.
- Valoració positiva del fet de plantejar interrogants davant fenòmens
quotidians.
- Valoració dels hàbits de claredat, neteja i ordre en l‟elaboració i presentació
d‟exercicis, informes, activitats, etc.
- Comprensió de la importància de la precisió del llenguatge i del rigor
matemàtic en l‟expressió oral i escrita dels conceptes estudiats.
40
Tema 7. Forces gravitatòries.
Conceptes
- L‟astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre
l‟Univers.
- El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model
heliocèntric.
- Copèrnic i la primera gran revolució científica. Valoració i implicacions de
l‟enfrontament entre dogmatisme i llibertat d‟investigació. Importància del
telescopi de Galileu i les seves aplicacions.
- Ruptura de la barrera entre cel i Terra: la gravitació universal i el pes dels
cossos.
- La concepció actual de l‟Univers. Valoració d‟avenços científics i tecnològics.
Aplicacions dels satèl·lits.
Procediments
- Descriure els principals components cosmològics de l‟Univers.
- Calcular les distàncies entre objectes estel·lars.
- Calcular les forces d‟atracció entre els cossos.
- Calcular el pes dels cossos segons el planeta en que es troben.
- Calcular els diferents valors de la gravetat a la Terra.
Actituds
- Considerar la petita importància que té el nostre planeta en l‟ordre cosmològic
universal.
- Considerar que les forces gravitacionals són bàsiques no només al nostre
planeta, sinó també a tot l‟Univers.
Energia, treball i calor.
Tema 8. Treball i energia.
Conceptes
- Valoració del paper de l‟energia a les nostres vides. Naturalesa, avantatges i
inconvenients de les diverses fonts d‟energia.
- Conceptes de treball i energia. Estudi de les formes d‟energia: cinètica i
potencial gravitatòria.
- Estudi de l‟eficàcia en la realització d‟un treball: concepte de potència.
- Llei de conservació i transformació de l‟energia i les seves implicacions.
Procediments
- Obtenció de la informació mitjançant l‟observació natural.
- Identificació i anàlisi de situacions relacionades amb l‟energia i el treball.
41
- Identificació de fenòmens del voltant ens els que es produeixen
transformacions d‟energia, sobre tot de potencial a cinètica i al contrari.
- Utilització del Principi de Conservació de l‟Energia Mecànica aplicant-lo a
aparells i màquines d‟ús quotidià, identificant les energies transformades i
comparant consums i rendiments.
- Anàlisi d‟algunes màquines simples.
Actituds
- Valoració de la importància que les magnituds d‟energia, treball i potència
tenen en la indústria i la tecnologia.
- Valoració de la necessitat d‟explotar racionalment les fonts d‟energia, sobre tot
aquelles que no són renovables.
Tema 9. Forces i pressions en fluids.
Conceptes
- La pressió. Principi fonamental de l‟estàtica de fluids.
- La pressió atmosfèrica: disseny i realització d‟experiències per posar-la de
manifest.
- Principis de Pascal i d‟Arquímedes. Aplicacions a la vida quotidiana.
Procediments
- Disseny i realització d‟experiències amb emissió d‟hipòtesis i control de
variables per a determinar magnituds com la pressió i la força de l‟empenta
deguda als fluids.
- Identificació de forces que intervenen en diferents situacions de la vida
quotidiana.
Actituds
- Disposició al plantejament d‟interrogants davant els fets que passen al nostre
entorn.
- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la
planificació i realització d‟experiències.
- Responsabilitat i prudència en la pràctica d‟esports relacionats amb la nàutica.
- Reconeixement i valoració de la importància de la hidrostàtica en la nostra
vida quotidiana.
Tema 10. Transferència d’energia: calor.
Conceptes
- Concepte de temperatura, calor i energia tèrmica.
- Efectes de la calor sobre els cossos: canvi de temperatura, canvi d‟estat i
dilatació
- Equivalència entre calor i treball
- Mecanismes de transmissió de calor: conducció, convecció i radiació
42
Procediments
- Canvi d‟unitats de la temperatura
- Calor absorbit i cedit en un canvi d‟estat
- Representació gràfica de la temperatura en un canvi d‟estat
- Pas de calories a joules
- Aplicació dels mecanismes de transport de calor a casos de la vida quotidiana
Actituds
- Diferenciar entre temperatura i calor
- Identificar la calor com a transferència d‟energia
- Ser conscient de la importància de l‟aïllament en l‟estalvi energètic casolà
10.3 Criteris d’avaluació Amb els següents criteris d‟avaluació s‟indica quins són els objectius mínims que s‟ hauran d'assolir. 1. Utilitzar la teoria atòmica per explicar la formació de noves substàncies a partir
d‟altres preexistents.
2. Diferenciar entre processos físics i químics.
3. Saber utilitzar la taula periòdica.
4. Conèixer els conceptes de massa molecular i de mol i aplicar-los a problemes
numèrics.
5. Distingir els distints tipus d‟enllaç i conèixer les propietats del compost format.
6. Formular correctament compostos inorgànics.
7. Realitzar càlculs estequiomètrics a partir d‟equacions químiques prèviament
ajustades.
8. Analitzar les reaccions químiques que intervenen en processos energètics
fonamentals.
9. Formular compostos senzills de carboni, diferenciant entre compostos saturats i
insaturats.
10. Descriure les característiques d‟un moviment a partir de gràfics espai-temps i
velocitat-temps.
43
11. Resoldre problemes on intervinguin moviments rectilinis uniformes i
uniformement accelerats i de moviments circulars uniformes. Diferenciar les
unitats de velocitat I acceleració, com també entre magnituds angulars i lineals.
12. Identificar les forces que actuen sobre un cos i explicar-les segons les lleis de la
dinàmica. Dibuixar-les correctament i indicar les possibles interaccions del cos en
relació a altres cossos.
13. Resoldre problemes sobre el moviment rectilini d‟objectes sobre els quals actuen
forces constants.
14. Conèixer les forces gravitatòries i resoldre problemes relacionats amb l‟atracció
entre masses i l‟acceleració de la gravetat en els planetes.
15. Diferenciar els conceptes de treball, potència i energia i aplicar-los a la resolució
de problemes.
16. Explicar la conservació de l‟energia i la seva importància en els sistemes físics.
Relacionar la variació de l‟energia mecànica que s‟ha produït en un determinat
procés amb el treball que s‟ha realitzat.
10.4 Temporalització
Els continguts es distribuiran en tres grans blocs:
BLOC 1 .- L‟àtom i els canvis químics
BLOC 2 .- Moviment i Forces
BLOC 3 .- Energia, treball i calor.
La temporalització i correspondència de cada bloc amb les unitats del llibre és la
següent:
1a
AVALUACIÓ
Tema 1. Sistema periòdic i enllaç. Tema 2. Formulació inorgànica. Tema 3. La reacció química. Tema 4. Formulació orgànica.
quí
mi
ca
2a
AVALUACIÓ
Tema 5. El moviment. Tema 6. Les forces. Tema 7. Forces gravitatòries.
físi
ca
3a
AVALUACIÓ
Tema 8. Treball i energia Tema 9. Forces i pressions en fluids. Tema 10. Transferència d’energia: calor.
10.5 Criteris de qualificació
44
Examen 80 %
Feina diària Pràctiques de laboratori
Actitud 20 %
Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui
igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula
anterior.
La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química.
Per poder fer la mitjana s‟ha de tenir més d‟un 4 a cada part.
Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de
presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre on realitzarà una
prova escrita de tots els continguts de la matèria, és a dir, s‟haurà d‟examinar
de tota la matèria donada durant el curs (80% de la nota). A més a més, haurà
de lliurar la feina d'estiu (20% de la nota).
10.6 Pràctiques de laboratori
- Observació de propietats de diferents elements químics.
- Classificació de substàncies segons el tipus d‟enllaç.
- Estudi dels factors que influeixen en una reacció química.
- Estudi del moviment rectilini uniforme.
- Estudi del moviment rectilini uniformement accelerat.
- La força de fregament.
- Càlcul de g amb el pèndol.
10.7 Contribució a les competències bàsiques 1.-Comp. en comunicació lingüística 2.-Comp. Matemàtica 3.-Comp. en el coneixement i la interacció amb el món físic 4.-Tract. de la infor. i comp digital 5.-Competència social i ciudadana 6.-Competència cultural i artística 7.-Competència per aprendre a aprendre 8.-Autonomia i iniciativa personal
1 2 3 4 5 6 7 8
Tema 1. sistema periòdic i enllaç x x x x x x Tema 2. Formulació inorgànica x x x x Tema 3. La reacció química x x x x x x
Tema 4. Formulació orgànica. x x x x Tema 5. El moviment x x x x x x
45
Tema 6. Les forces. x x x x x x x Tema 7. Forces gravitacionals. x x x x x x x x Tema 8. Treball i energia x x x x x x Tema 9. Forces i pressions en fluids.
x x x x x x
Tema 10. Transferència d’energia: calor
x x x x x x
46
11 Programació física i química 1r batxillerat
11.1 Objectius L‟ensenyament de la física i química en l‟etapa de batxillerat tendrà com a objectius
desenvolupar en l‟alumnat les capacitats següents:
1. Conèixer i comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els
models més importants i generals de la física i de la química, per tenir una visió
global del desenvolupament d‟aquestes ciències i una formació científica bàsica
que els permeti avançar en estudis ulteriors.
2. Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la física i la química per explicar
situacions reals i de la vida quotidiana, com també per elaborar estratègies per
plantejar i resoldre problemes, tant qualitatius com quantitatius.
3. Comprendre la importància de la física i de la química per participar com a
ciutadans en la necessària presa de decisions fonamentades al voltant de
problemes locals i globals als quals s‟enfronta la humanitat, i contribuir a construir
un futur sostenible, participant en la conservació, protecció i millora del medi
natural i social.
4. Utilitzar amb autonomia estratègies d‟investigació pròpies de les ciències
(plantejament de problemes, formulació d‟hipòtesis fonamentades, recerca
d‟informació, elaboració d‟estratègies de resolució de problemes, disseny i
realització de treballs experimentals, anàlisis de resultats, etc.) relacionant els
conceptes apresos amb els que ja tenien, per tal de construir un cos coherent de coneixements.
5. Expressar pensaments que impliquin conceptes científics bàsics de la física i de la
química amb coherència, claredat i precisió, tant en un context científic adequat al
seu nivell de coneixement com per explicar-los en conversacions quotidianes.
6. Utilitzar de manera habitual les tecnologies de la informació i la comunicació per
a realitzar simulacions, tractar dades, i extraure i utilitzar informació de diferents
fonts, avaluar-ne el contingut i adoptar decisions.
7. Dissenyar i realitzar activitats experimentals, tot fent ús dels coneixements
científics adquirits, utilitzant una tecnologia adequada i prestant una especial
atenció a les normes de seguretat i al tractament de residus.
8. Analitzar i comparar hipòtesis de forma crítica, per tal de reconèixer el caràcter
dinàmic, creatiu i evolutiu d‟aquestes ciències, com també valorar les aportacions
dels gran debats científics al desenvolupament del pensament humà.
9. Reconèixer i valorar la dimensió cultural del coneixement científic en l‟àmbit de
la física i la química com a element inseparable del coneixement general i de la
formació integral de les persones, com també saber valorar les relacions amb la
tecnologia i les repercussions en aspectes socials i en el medi ambient.
10. Mantenir actituds pròpies del pensament científic, com la curiositat, l‟esperit
crític, la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no
dogmàtic.
47
11.2 Continguts
Continguts generals
- Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva.
- Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions
i trobar respostes a qüestions més o menys obertes.
- Reconeixement, generació i exposició d‟hipòtesis.
- Planificació i desenvolupament d‟experiments controlats per contrastar
hipòtesis.
- Formulació i aplicació de conclusions raonables obtingudes en una
investigació o en la resolució de problemes.
- Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents
fenòmens naturals.
- Resolució de problemes teòrics i aplicats mitjançant l‟ús de tècniques bàsiques
de l‟àmbit científic i l‟aplicació de conceptes.
- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d‟instruments usuals en els
laboratoris de química i de física, com també l‟adquisició d‟hàbits que
impliquin un maneig i una cura correctes del material, i un comportament
conforme a les normes de seguretat en el laboratori i en el tractament de
residus.
- Realització d‟informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per
exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d‟una investigació.
- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.
- Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d‟informació.
- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant
el vocabulari adequat.
- Respecte a l‟entorn natural i afermament d‟actituds favorables a la seva
conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals
relatives a la insularitat de la nostra comunitat.
- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de
les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
Unitat 1. Magnituds i unitats a la química.
1.1. Massa. Unitats
- Massa atòmica.
- Massa molecular.
- Unitat de massa atòmica.
1.2. Volum.
1.3 Nombre de partícules. Nombre d‟Avogadro
1.4. Mol
- Massa molar
- Volum molar
48
1.5. Altres magnituds i unitats, múltiples i submúltiples. Factors de conversió.
Xifres significatives
Notació científica
Unitat 2. Estats de la matèria. Els gasos
2.1. Estats d‟agregació de la matèria
2.2. Explicació dels canvis
2.3. Lleis dels gasos perfectes o ideals
Boyle
Gay Lussac
Llei general dels gasos perfectes
Avogadro
Equació general dels gasos
2.4.Aplicacions de l‟equació general dels gasos
masses moleculars
densitat d‟un gas
densitats relatives
Unitat 3. Mescles i dissolucions
3.1. Mescles homogènies i heterogènies
3.2. Dispersions
3.3. Dissolucions
3.4. Tipus de dissolucions
3.5. Composició de les dissolucions
- Tant per cent en massa (en volum i mixt)
- Grams per litre.
- Molaritat
- Molalitat
- Fracció molar
3.6. Solubilitat
soluble i insoluble
miscible i immiscible
saturada i sobresaturada
corbes de solubilitat
3.7. Mescla de gasos.
Pressió parcial
Llei de Dalton
Unitat 4. Estructura atòmica. Taula periòdica
4.1. Els models atòmics i la seva evolució històrica.
4.2. Elements químics i isòtops. Nombre atòmic. Nombre de massa.
4.3. Model de Bohr
4.4. Model mecanico-quàntic de l'àtom. Orbitals.
4.5. Configuració electrònica.
4.6. Descripció de la taula periòdica.
4.7. Configuració electrònica i taula periòdica.
4.8. Propietats periòdiques:
- Radi atòmic.
49
- Energia d‟ionització.
- Electroafinitat.
- Electronegativitat.
- Caràcter metàl·lic.
Unitat 5. Formulació i nomenclatura inorgànica.
5.1. Introducció. Conceptes generals
5.2. Valències / nombres d‟oxidació
5.3. Nomenclatura dels elements
5.4. Compostos binaris
5.4.1. Hidrurs i altres compostos binaris amb hidrogen
5.4.2. Òxids
5.4.3. Peròxids
5.4.4. Altres compostos binaris
5.5. Compostos ternaris i quaternaris
5.5.1. Hidròxids
5.5.2. Oxoàcids
5.5.3. Oxosals
5.5.4. Sals àcides
5.6. Ions
5.6.1. Ions monoatòmics i homonuclears
5.6.2. Ions heteropoliatòmics
Unitat 6. Introducció a la química orgánica. Formulació i nomenclatura
6.1 INTRODUCCIÓ
6.2. HIDROCARBURS
Hidrocarburs lineals
Hidrocarburs lineals saturats: alcans
Hidrocarburs lineals insaturats: alquens i alquins
Hidrocarburs lineals poliinsaturats
Hidrocarburs ramificats, cíclics, aromàtics
6.3. COMPOSTS OXIGENATS
Alcohols, cetones, aldehids, éters
Àcids carboxílics, esters, sals
6.4. COMPOSTS NITROGENATS
Amines, amides, nitro, ciano
Unitat 7. Enllaç químic.
7.1. Introducció a la formació d'enllaços. Classes d‟enllaços químics.
7.2. Enllaç iònic.
- Model de Lewis. Diagrama
Regla del‟octet
- Xarxa cristal·lina.
- Propietats reticulars: índex de coordinació, energia reticular
7.3. Substàncies iòniques. Propietats
7.4. Enllaç covalent:
- Model de Lewis. Diagrama
- Polaritat dels enllaços.
50
- Polaritat de les molècules. Geometria molecular.
7.5. Enllaç intermolecular:
7.6. Substàncies covalents. Propietats
7.7. Enllaç metàl.lic
7.8. Substàncies metàl·liques. Propietats
Unitat 8. Reaccions químiques.
8.1. Reaccions químiques.
Reactius - Productes
reactiu limitant
reactiu en excés
8.2. Equacions químiques. Ajust.
llei de la conservació de la matèria
interpretació molecular d‟una equació química
8.3. Reacció química i energia. Calor de reacció.
llei de conservació de l‟energia
8.4. Classificacions de les reaccions
- segons la complexitat de les substàncies:
síntesi, descomposició, substitució o desplaçament, intercanvi
- segons la naturalesa de les substàncies
combustió, neutralització, oxidació, hidrogenació, precipitació
- segons la calor
exotèrmiques, endotèrmiques
8.5.Càlculs basats en les equacions químiques.
- Càlculs amb masses.
- Càlculs amb volums.
- Càlculs amb reactius en dissolució.
- Càlculs amb intervenció de la calor de reacció.
- Càlculs amb puresa de reactius
- Càlculs amb rendiment de reacció
Unitat 9. Cinemàtica
9.0. Vectors
9.1. Introducció a l‟estudi del moviment.
9.2. Temps,
instant, durada, unitats
9.3. Espai
Posició, sistema de referència, unitats
Repòs/moviment,
equació de moviment,
desplaçament,
trajectòria,
equació trajectòria,
espai recorregut
9.4. Moviment
Velocitat, concepte, unitats
velocitat mitjana, velocitat instantània
Equació de la velocitat
51
9.5. Canvis al moviment
Acceleració, concepte, unitats
acceleració mitjana, acceleració instantània
Components intrínseques de l‟acceleració.
acceleració tangencial,
acceleració normal o centrípeta
Radi de curvatura
9.6. Classificació dels moviments:
- segons la trajectòria
rectilini
curvilini:
circular
el·líptic
parabòlic
helicoïdal
- segons la velocitat:
uniforme
no uniforme
- segons l‟acceleració:
uniformement variat
9.7. Estudi de moviments
a) moviment rectilini uniforme.
Valors de les magnituds cinemàtiques característiques
a = 0
v = ct
Equació de moviment
r = r0 + v0t
b) moviment rectilini uniformement accelerat.
Valors de les magnituds cinemàtiques característiques
a = ct
an= 0
Equació de moviment
r = r0 + v0t + 1/2at2
Equació de la velocitat
v = v0 + at
c) moviment uniforme en dues dimensions
d) moviment uniformement accelerat. Tir parabòlic i horitzontal.
Valors de les magnituds cinemàtiques característiques
a = ct
Equació de moviment
r = r0 + v0t + 1/2at2
Equació de la velocitat
v = v0 + at
e) moviments periòdics
e.1. moviment circular uniforme.
Valors de les magnituds cinemàtiques característiques
a = ct, at = 0
Equació de moviment
52
Relació velocitat lineal i angular
e.2.moviment circular uniformement accelerat
Unitat 10. Dinàmica
10.1.Força: concepte i unitats
caràcter vectorial: mòdul, direcció i sentit
operacions: suma i resta: regla del paral·lelogram, resultant
sistema de referència, vectors unitaris, components cartesianes
10.2.Lleis de la dinàmica
Principi d‟inèrcia.
Principi fonamental
Principi d‟acció i reacció. Principi d‟Arquimedes
10.3. Tipus de forces que actuen damunt un cos:
segons la naturalesa de la força:
Motrius
Pes
Normal
Fricció
Tensió
Elàstiques, llei de Hooke
segons la direcció:
tangencial
normal o centrípeta
10.4. Aplicacions de les lleis de Newton:
Pla horitzontal
Pla inclinat
Cossos lligats i Politges
Unitat 11. Principis de conservació
11.1. Impuls d‟una força.
11.2. Moment lineal o quantitat de moviment
11.3. Teorema de l‟impuls mecànic i la quantitat de moviment
11.4. Principi de conservació de la quantitat de moviment
11.5. Treball.
11.6. Energia.
11.7. Principi de conservació de l‟energia
11.8.Energia cinètica.
11.9.Treball i energia cinètica
11.10.Energia potencial.
11.11.Treball i energia potencial
11.12.Energia mecànica
11.13.Conservació de l‟energia mecànica
11.14.Treball i energia mecànica
11.15.Equivalència massa-energia
11.16.Potència
53
Unitat 12. El corrent elèctric.
12.1. El corrent elèctric.
12.2. Intensitat de corrent.
l‟amperímetre
12.3. Diferència de potencial. Font d‟alimentació
el voltímetre
12.4. Llei d‟Ohm. La resistència elèctrica. Resistivitat
l‟ohmímetre
12.5. Energia i potència elèctrica. Efecte Joule.
12.6. Associació de resistències
12.7. Circuits de corrent continu.
12.8 Instruments de mesura: el voltímetre i l‟amperímetre
12.9. Generadors. Fem, resistència interna i ddp disponible
12.10. Associació de generadors
11.3 Criteris d’avaluació
1. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens físics i químics utilitzant
les estratègies bàsiques del treball científic.
Es tracta d‟avaluar si els estudiants s‟han familiaritzat amb les característiques
bàsiques del treball científic en aplicar els conceptes, els procediments i les actituds
apreses en relació a les diferents activitats realitzades, des de la comprensió dels
conceptes, la resolució de problemes i la realització de treballs pràctics. Aquest criteri
fa referència a tots els continguts; per tant, les activitats d‟avaluació han d‟incloure,
anàlisis qualitatives, emissió d‟hipòtesis fonamentades, elaboració d‟estratègies,
planificació, disseny i realització de treballs pràctics, amb l‟expressió correcta de les
mesures, en condicions controlades i reproduïbles, anàlisis i comunicació de resultats,
recerca d‟informació, implicacions CTSA, presa de decisions, referències a la història
de la ciència, etc., aplicats als diferents continguts treballats al llarg del curs.
2. Aplicar el concepte de quantitat de substància i la seva mesura i determinar
fórmules empíriques i moleculars.
Es pretén comprovar si els estudiants són capaços de descriure el comportament dels
sòlids, líquids i gasos a partir de la teoria cineticomolecular, de comprendre la
importància i el significat de la magnitud quantitat de substància i de la seva unitat, el
mol, i si l‟alumnat són capaços de determinar-la en una mostra, tant gasosa com sòlida
o en dissolució. També es valorarà si saben aplicar el concepte de mol i les lleis
ponderals a la determinació de fórmules empíriques i moleculars.
3. Justificar l‟existència i l‟evolució dels models atòmics, valorant el caràcter
temptatiu i obert del treball científic, i conèixer el tipus d‟enllaç que manté unides les
partícules constituents de les substàncies de forma que puguin explicar les seves
propietats.
54
Es pretén comprovar si l‟alumnat és capaç d‟identificar quins experiments dugueren a
qüestionar un model atòmic i substituir-lo per un altre que permetés explicar nous
fenòmens, reconeixent el caràcter hipotètic del coneixement científic sotmès a
contínua revisió. També es valorarà si és capaç de relacionar les configuracions
electròniques dels àtoms amb la taula periòdica i amb els enllaços iònic, metàl·lic i
covalent, com també els enllaços intermoleculars. També s‟avaluarà si coneix les
propietats de les substàncies a partir del seu enllaç, com també la formulació utilitzant
les normes de la IUPAC.
4. Reconèixer la importància de l‟estudi de les transformacions químiques i les seves
repercussions, interpretar microscòpicament una reacció química, emetre hipòtesis
sobre els factors dels quals depèn la velocitat d‟una reacció, comprovant-los
experimentalment, i realitzar càlculs estequiomètrics en exemples de situacions
d‟interès.
S‟avaluarà si l‟alumnat coneix la importància de les reaccions químiques en la
societat actual, com per exemple les combustions, les reaccions àcid-base, com també
diverses dissolucions i reaccions realitzades en el laboratori en la indústria química tot
seguint les normes de seguretat i el tractament de residus. També es valorarà la
realització d‟experiments per comprovar les hipòtesis sobre els factors que intervenen
en la velocitat d‟una reacció i la seva importància en processos quotidians. Es valorarà
l‟aplicació dels coneixements sobre mols, dissolucions i gasos per resoldre problemes
estequiomètrics en les reaccions químiques.
5. Identificar les propietats físiques i químiques dels hidrocarburs, com també la
importància social i econòmica, i saber formular-los aplicant-hi les regles de la
IUPAC, i valorar la importància del desenvolupament de les síntesis orgàniques i les
seves repercussions.
S‟avaluarà si els estudiants valoren la superació del vitalisme i el desenvolupament de
les síntesis orgàniques i la seva importància social, econòmica i ambiental. A partir
dels enllaços entre el carboni i l‟hidrogen han de ser capaços de formular, anomenar i
conèixer les propietats físiques i químiques dels hidrocarburs de cadena lineal i
ramificats, com també la seva reactivitat (reaccions de combustió i addició). També
han de ser capaços de formular i nomenar compostos senzills que presentin funcions
oxigenades i/o nitrogenades. Així mateix hauran de conèixer les principals fraccions
de la destil·lació del petroli i les seves aplicacions en l‟obtenció de molts de productes
d‟ús quotidià, com també valorar les repercussions de la utilització, l‟esgotament i la
necessitat d‟investigacions en el camp de la química orgànica que poden contribuir a
la sostenibilitat.
6. Aplicar estratègies característiques de l‟activitat científica a l‟estudi dels
moviments estudiats: uniforme, rectilini circular i rectilini uniformement accelerat.
Es tracta d‟avaluar si l‟alumnat comprèn la importància dels diferents tipus de
moviment, si és capaç d‟identificar el sistema de referència en relació al qual es
descriu el moviment, d‟interpretar i analitzar gràfics de diferents moviments, de
55
conèixer el caràcter vectorial de les diferents magnituds i de resoldre problemes
utilitzant les estratègies bàsiques del treball científic. Es valorarà el coneixement de
les aportacions de Galileu en el desenvolupament de la cinemàtica i la seva aplicació a
l‟estudi de la superposició de moviments per a l‟estudi dels tirs horitzontal i oblic.
7. Identificar les forces que actuen sobre els cossos, com a resultat d‟interaccions
entre aquests, i aplicar el principi de conservació de la quantitat de moviment, per
explicar situacions dinàmiques quotidianes.
S‟avaluarà la comprensió del concepte newtonià d‟interacció i dels efectes de forces
sobre cossos en situacions quotidianes com, per exemple, les que actuen en un
ascensor, sobre un objecte que s‟ha llançat verticalment, sobre cossos recolzats o
penjats, que es mouen en un pla inclinat o en un moviment circular, amb fregament,
etc. També s‟avaluarà si els estudiants són capaços d‟aplicar el principi de
conservació de la quantitat de moviment. Es valorarà la capacitat per relacionar el pes
amb la interacció gravitatòria.
8. Aplicar i relacionar els conceptes de treball, energia i calor, en l‟estudi de les
transformacions, i el principi de conservació i transformació de l‟energia en la
resolució de problemes.
Es tracta de comprovar si els estudiants comprenen els conceptes de treball, calor i
energia i les seves relacions, en particular les referides als canvis d‟energia cinètica,
potencial i total del sistema, com també si són capaços d‟aplicar el principi de
conservació de l‟energia i si comprenen la idea de degradació. Es valorarà també si
han adquirit una visió global dels problemes de l‟energia i si estan informats sobre les
fonts i l‟ús d‟energia a les Illes Balears, com també si són conscients de la
responsabilitat de cada persona en les solucions i en l‟adquisició d‟una actitud crítica
contra el mal ús que es fa de l‟energia.
9. Interpretar la interacció elèctrica i els fenòmens associats, com també les seves
repercussions, i aplicar estratègies d‟activitat científica i tecnològica per a l‟estudi de
circuits elèctrics.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els estudiants són capaços de reconèixer la
naturalesa elèctrica de la matèria i la influència de les càrregues en el seu entorn, si
coneixen els elements bàsics d‟un circuit elèctric i les relacions entre les magnituds
elèctriques. S‟avaluarà si saben dissenyar, interpretar i muntar circuits elèctrics
utilitzant els principals aparells de mesura, i si coneixen els efectes energètics del
corrent elèctric i les seves repercussions socials. Es valorarà també si saben resoldre
problemes relacionats amb els fenòmens elèctrics.
11.4 Seqüenciació i temporalització
La seqüenciació proposada per aquest curs és la següent:
56
1a avaluació
UD1: Magnituds i unitats a la química
UD2: Estats de la matèria. Els gasos
UD3: Mescles i dissolucions
UD4: Estructura atòmica. Taula periòdica
UD5: Enllaç químic
2a avaluació
UD6: Formulació i nomenclatura inorgànica
UD7: Introducció a la química orgànica. Formulació i nomenclatura.
UD8: Reaccions químiques
UD9: Cinemàtica
3a avaluació
UD10: Dinàmica
UD11: L’energia i la seva transferència
UD12: El corrent elèctric
11.5 Metodologia
L‟orientació general respon a una orientació de tipus constructivista, en la qual es
parteix de les idees prèvies de l‟alumnat, i a través de les corresponents activitats,
provocar una aproximació a un coneixement més rigorós i amb una major capacitat
d‟explicació i predicció. Per això es tindrà en compte que:
a) El primer pas serà esbrinar les idees prèvies dels alumnes, a l'inici de cada
tema, sobre els diferents conceptes a estudiar.
b) El treball cooperatiu. La funció del professor serà de dirigir l‟aprenentatge
de l‟alumne, servir de guia en la planificació i organització del treball, així com
afavorir reflexions sobre el desenvolupament de les tasques. Els treballs realitzats pels
distints alumnes i les conclusions extretes per cada un d‟ells es posaran a l‟abast de la
resta del grup-classe, de manera que es puguin treure conclusions raonades i cercar
possibles alternatives als problemes que es puguin plantejar, de manera coordinada
entre tots.
c) Es donarà molta importància als continguts actitudinals, ja que són els que
asseguren l‟adopció de conductes respectuoses amb l‟entorn.
d) S‟utilitzarà l‟entorn Moodle o blocs per passar material a l‟alumnat, exercicis
de repàs o d‟ampliació, material de suport a les explicacions de classe i com a forma
d‟entregar treballs de classe.
11.6 Procediments d'avaluació
Per fer el seguiment del procés d'aprenentatge es tindran en compte :
57
- Les proves escrites al final de cada tema (o temes)..
- L‟actitud participativa i l'interès que demostri l'alumne/a a classe
- Els treballs encomanats.
- Les feines i activitats encomanades per fer a casa.
Al final de cada tema (o temes, segons es trobi oportú) es farà una prova control per
avaluar el grau d‟aprenentatge del grup. Aquesta avaluació també servirà al professor
per avaluar la seva tasca docent amb el grup.
Estan previstes proves de recuperació al llarg del curs, a criteri del professor/a.
11.7 Criteris de qualificació
85 % conceptes: proves escrites
15% procediments, actitud, interès, participació i realització de la feina feta a casa.
Aquest percentatge només servirà per pujar nota si la nota de les proves escrites és
superior a 4,5.
Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o
superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats.
La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química. Per
poder fer la mitjana s‟ha de tenir més d‟un 4 a cada part. Si es inferior en alguna de
les dues parts es considerarà l‟assignatura suspesa.
RECUPERACIÓ
1 Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de
presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre, on es realitzarà una
prova escrita de tots els continguts de la matèria, és a dir, s‟haurà d‟examinar de
la part de química i la part de física.
2 Per aprovar l‟assignatura a la prova de setembre, la mitjana de les parts de física i
química d‟aquesta prova ha de ser superior a 5. Per a poder fer aquesta mitjana
s‟ha de treure un mínim de 4 en cada part, si la nota és inferior en alguna de les
dues parts es considerarà suspesa l‟assignatura.
11.8 Material didàctic
Fotocòpies de les activitats de les unitats didàctiques proporcionades pel
professor.
Connexió a la xarxa amb canó d‟imatge.
Connexió a la xarxa.
58
11.9 Activitats complementàries
Demolab: activitat pràctica al laboratori didàctic de la UIB. Prevista per al
segon trimestre.
12 Programació de tècniques experimentals de 1r de batxillerat.
12.1 Objectius
- Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments, controlant-ne els
errors, interpretant les dades mitjançant representacions gràfiques, càlculs
numèrics o tractament informàtic i comparant-les amb els resultats teòrics.
- Utilitzar, analitzar i interpretar textos científics i divulgatius, com també
informació presentada en forma de dades numèriques, esquemes, dibuixos,
o representacions gràfiques.
- Descriure i anomenar l‟utillatge i els muntatges bàsics utilitzats en els
laboratoris de ciències.
- Plantejar problemes, formular hipòtesis, analitzar variables, dissenyar i
realitzar experiments i muntatges, recollir adequadament les dades,
interpretar-les i elaborar conclusions i comunicar resultats dels treballs
pràctics, de les investigacions i dels projectes.
- Comprovar experimentalment diferents lleis de les ciències experimentals i
saber realitzar un treball pràctic, seguint un guió amb instruccions.
- Utilitzar les noves tecnologies com a eina per assolir la investigació, per
visualitzar simulacions o per fer un tractament de dades, aprofitant-les
també per realitzar esquemes, plànols i informes.
- Analitzar, interpretar i avaluar els factors que relacionen les ciències
experimentals amb la indústria, el medi ambient, la societat i la qualitat de
vida.
- Manipular aparells, instruments i productes de laboratori de manera
responsable , seguint les normes de seguretat i utilitzant els reglaments i
normatives pertinents.
- Respectar les normes d‟ús dels laboratoris i mantenir el lloc de treball en
condicions de neteja i ordre que permeti fer la tasca en condicions.
- Tractar de manera adequada els residus produïts en els laboratoris.
-
59
12.2 Continguts.
12.2.1 QUÍMICA
- Calibrat material de laboratori
- Tècniques de separació
- Dissolucions
- Solubilitat
- Reaccions àcid-base
- Indicadors de pH
- Identificació d‟ions
- Teoria cinèticomolecular
- Llei de Lavoisier
- Reaccions químiques
Procediments
- Ús del material i dels instruments bàsics en un laboratori de química.
- Realització de diferents tipus de reaccions químiques identificant els
productes de la reaccions.
- Elecció fonamentada d‟un mètode per identificar anions i cations d‟una
dissolució i esquematització del procés.
- Identificació experimental d‟alguns cations i anions.
- Realització d‟alguna volumetria àcid/base, redox o de precipitació i
d‟alguna gravimetria.
- Determinació experimental de les propietats característiques.
- Representació gràfica de dades experimentals i posterior anàlisi dels errors.
- Formulació i igualació de reaccions químiques.
- Presa de mostres representatives.
- Ús del termòmetre i del calorímetre.
- Experimentació amb les diferents formes de transmissió de la calor.
- Realització de muntatges basats en transferències de calor controlant tots
els factors implicats.
- Determinació de l‟equivalent calòric del calorímetre.
- Determinació de la calor específica d‟una substància. - Comparació de l‟eficiència de diferents materials aïllants
Conceptes
- Àcid/base. Indicador. pH. Volumetria àcid/base.
- Solubilitat. Constant de producte de solubilitat. Redissolució de precipitats.
Formació de complexos.
- Oxidació/reducció.
- Tipus de reaccions químiques: reaccions àcid/base, reaccions redox,
reaccions de precipitació i reaccions de formació de complexos.
- Mètodes d‟anàlisis utilitzats en un laboratori de química.
- Substàncies pures i dissolucions.
- Propietats característiques. Temperatura de fusió, temperatura d‟ebullició i
solubilitat.
- Propietats col·ligatives d‟una dissolució.
60
- Càlculs estequiomètrics en les anàlisis químiques.
- Reaccions de precipitació, àcid/base...
- Indicadors.
- Tècniques de valoració per volumetria.
- Temperatura, quantitat de calor.
- Relació entre energia tèrmica i canvis de temperatura.
- Calor específica.
- Conducció, convecció, radiació.
12.2.2 FÍSICA
- Càlcul d‟errors
- MRU
- MRUA
- Caiguda lliure
- Tir horitzontal
- Coet d‟aigua
- Llei de Hooke
- Dinamòmetres
- Pèndol
- Força constant
- Pla inclinat
- Màquina Atwood
- Fenòmens de la llum
Procediments
- Anàlisi i control de les variables implicades: període, longitud, massa,
constant elàstica i amplitud.
- Representació gràfica, i comprovació experimental, de la relació entre
període i altres variables rellevants.
- Ajust de la recta (T2, l) i d‟altres, pel mètode de mínims quadrats.
- Càlcul del valor de g a partir del període d‟un pèndol.
- Ús del cronòmetre i de la bàscula.
- Càlcul d‟imprecisions en les mesures i expressions de la longitud, període,
massa i altres variables mesurades o calculades.
- Definició per a aquesta pràctica concreta de la magnitud “resistència a la
ruptura”.
- Anàlisi i control de les variables: resistència, força, amplada i identificació
i detecció d‟altres variables que es puguin considerar rellevants, com per
exemple la direcció.
- Disseny d‟estratègies d‟investigació per comparar resistències.
- Càlcul i expressió de la imprecisió en la mesura de distàncies i forces, i en
el càlcul de resistències.
- Ús d‟un banc òptic per estudiar la refracció.
- Ús d‟un full de càlcul per descobrir una relació constant.
- Mesura d‟angles d‟incidència i refracció.
- Descobriment de la llei de Snell.
- Comparació de diferents materials en relació amb la refracció.
61
- Mesura d‟índexs de refracció per a diferents materials i per a diferents
colors de llum.
Conceptes
- MRU i MRUA
- Moviment periòdic oscil·latori: amplitud, període.
- Intensitat gravitatòria.
- Descomposició de forces i segon principi de la dinàmica.
- Dinàmica del pèndol i de l‟oscil·lador harmònic.
- Llei de Hooke.
- Correlació i regressió lineal.
- Equilibri de forces.
- Forces de tensió.
- Resistència de materials.
- Deformacions.
- Propagació d‟ones electromagnètiques.
- Refracció de la llum.
- Índex de refracció.
- Dispersió de la llum blanca per un prisma.
- Angle límit.
- Llei de Snell.
12.3 Criteris d’avaluació
1. Plantejar de forma fonamentada i realitzar estudis experimentals senzills amb
base científica i tecnològica sobre fenòmens interpretables des dels conceptes
de la Física, la Química i la Biologia.
2. Desenvolupar correctament habilitats experimentals de muntatge de
dispositius experimentals amb el material de laboratori i del taller.
3. Realitzar correctament mesures amb aparells analògics i digitals i expressar els
resultats amb el nombre correcte de xifres significatives tot avaluant l'error del
procediment de mesura.
4. Manipular productes químics correctament, amb el respecte a les normes de
seguretat i fent servir els equips de protecció individual adients.
5. Prendre decisions fonamentades sobre la forma de gestionar correctament els
residus i deixalles produïts en el treball experimental, especialment els
relacionats amb productes químics.
6. Redactar correctament informes de les pràctiques fent servir les eines d'edició
i representació de les tecnologies de la informació i la comunicació. En la
definició d'aquesta correcció es valoraran tots els aspectes que hi han de
figurar: l‟objectiu, la recerca bibliogràfica, l‟emissió d‟hipòtesis, el disseny
experimental, muntatges, el procediment seguit i les conclusions i l‟adequació
dels resultats als càlculs teòrics realitzats, a més de les taules de dades i els
gràfics quan el treball sigui quantitatiu. També es valorarà la claredat, l‟ordre i
la pulcritud en el lloc de treball i en les presentacions, informes i
memoràndums.
62
7. Treballar a l'aula i al laboratori amb interès personal en una aproximació
científica a la realitat i una actitud que afavoreixi el treball en grup, la
participació i la constància en la feina proposada.
12.4 Criteris de qualificació.
Els percentatges que s‟utilitzaran per avaluar l‟assignatura seran els següents:
50% Informe de laboratori
20% Diari de laboratori (quadern)
20% Feina dins el laboratori
10% Actitud, respecte i normes de seguretat
És necessari obtenir una qualificació de 4 o més en les dues parts (Física i Química i
Biologia i Geología o Tecnologia) per poder aprovar l‟assignatura completa. Si es
produeix l‟abandonament d‟una de les dues parts de l‟assignatura l‟alumne/a l‟haurà
de recuperar.
13 Programació de química de 2n de batxillerat.
13.1 Objectius.
1. Comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models
més importants de la química, valorant el paper que tenen en el seu
desenvolupament.
2. Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la química per explicar
situacions reals i resoldre problemes, inclosos alguns de la vida quotidiana.
3. Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la investigació
científica (plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, dissenyar i
realitzar activitats experimentals) i els procediments propis de la química.
4. Comprendre la naturalesa de la química i les seves limitacions així com les
seves relacions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat de
preservar el medi ambient, de promoure estils de vida saludables i de treballar
per la millora de la qualitat de vida.
5. Expressar i comprendre pensaments que impliquin conceptes científics de
química amb coherència, claredat i precisió, tant en un context científic
adequat com per explicar-los en conversacions quotidianes.
6. Valorar la informació obtinguda de diferents fonts per formar-se una opinió
pròpia que els permeti expressar-se críticament sobre problemes actuals
relacionats amb la química.
7. Apreciar el caràcter de procés dinàmic, canviant i evolutiu de la química
mostrant una actitud flexible i obert davant opinions diverses.
8. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la química a través de les seves
relacions amb altres ciències, com són la biologia, les ciències de la Terra i
medi ambient, la física i la geologia.
63
9. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l‟esperit
crític, la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no
dogmàtic.
10. Reconèixer i valorar el coneixement científic en l‟àmbit de la química com a
element inseparable del coneixement general i la formació integral de les
persones.
13.2 Continguts i temporalització.
UNITAT 1. FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (repàs). (2 setmanes)
CONCEPTES
Formulació inorgànica.
Formulació orgànica
PROCEDIMENTS
Saber formular i anomenar els principals composts inorgànics i orgànics
ACTITUDS
Ser conscient de la importància de la formulació com a fonament de la química
UNITAT 2. REPÀS DE QUÍMICA. ESTEQUIOMETRIA (2 setmanes)
CONCEPTES
- Relacions entre massa, mol, nombre d'àtoms, molècules i ions, massa
molecular
- Determinació de fórmules empíriques i moleculars
- Lleis dels gasos. Variables que intervenen en càlculs amb gasos. Relacions
qualitatives entre gasos i mescles de gasos
- Estequiometria. Reactius o productes gasosos o en dissolució. Ajustament
de reaccions. Reactiu limitant, reactiu en excés, riquesa d'un reactiu.
Rendiment d'una reacció.
- Dissolucions: expressions de la concentració, mescles i dilucions
PROCEDIMENTS
Calcular la massa, número de mols, massa molecular, número de
molècules o àtoms, ... A partir de les dades donades.
Determinació de fórmules empíriques i moleculars a partir la composició
centesimal o l'anàlisi elemental.
Utilitzar la llei de gasos i les lleis de mescles de gasos per a trobar alguna
de les magnituds que caracteritzen l'estat gasós, o per a trobar el número de
mols d'un gas.
Realitzar càlculs estequiomètrics per a trobar quantitats de productes o
reactius, tenint en compte l'estequiometria de les reaccions, la presència o
no de reactius limitants i el rendiment de la reacció.
Expressar la concentració de dissolucions de diferents formes.
64
Calcular el volum de dissolvent necessari per a fer dilucions a partir d'una
dissolució més saturada.
Anomenar el material i conèixer el procediment necessari per a la
realització de dissolucions i dilucions a nivell de laboratori.
ACTITUDS
Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament
de les solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a
noves idees
Valorar la utilitat dels càlculs estequiomètrics i altres càlculs com a
fonamentals per a la realització de treball científic en química.
UNITAT 3. ESTRUCTURA ATÒMICA DE LA MATÈRIA (3 setmanes)
CONCEPTES
- Model Atòmic de Rutherford. Les seves limitacions. Model atòmic de Bohr.
- Orígens de la teoria quàntica. Hipòtesis de Planck. Efecte fotoelèctric.
- Bases de la mecànica quàntica: la hipòtesi de De Broglie i el principi
d‟incertesa de Heisenberg.
- Introducció al model quàntic. Nombres quàntics i orbitals atòmic (Geometria
dels s i p).
- Nivells energètics i configuracions electròniques: principi d‟Aufbau, principi
d'exclusió de Pauli i principide màxima multiplicitat de Hund.
PROCEDIMENTS
Anàlisi històrica sobre l‟evolució de les teories atòmiques i la seva relació
amb l‟experimentació i el tractament empíric d‟una ciència.
Plantejament i acotació dels problemes que planteja l‟estructura de l‟àtom,
formulació d‟hipòtesis i d‟experiències per contrastar-les.
Càlcul d‟energies de radiacions amb l‟equació de Planck i localització a
l‟espectre electromagnètic.
Interpretació dels espectres atòmics aplicant el model de Bohr.
Aplicació del model de Bohr per calcular els paràmetres energètics i de
radi de les òrbites de l‟àtom d‟hidrogen, dibuixant diagrames de nivells i
trànsits electrònics.
Adjudicació de nombres quàntics als nivells, subnivells, orbitals i electrons
Descripció gràfica de la geometria dels orbitals més senzills.
Escriptura de configuracions electròniques d‟àtoms i de ions.
ACTITUDS
Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització
d‟una investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la
química.
65
Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es
construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i
complementen els anteriors.
Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la
recerca de nous models teòrics.
UNITAT 4. SISTEMA PERIÒDIC (2 setmanes)
CONCEPTES
La taula periòdica actual. Justificació electrònica.
Propietats periòdiques: radi atòmic i iònic, energia d'ionització, afinitat
electrònica i electronegativitat
PROCEDIMENTS
Relació entre la configuració electrònica, les propietats de l‟àtom i la
ubicació en la taula periòdica.
Justificació de la variació de les propietats periòdiques en relació a la seva
situació a la taula periòdica.
Descripció de les propietats físiques i químiques dels elements en el seu
estat natural.
Comparació de les propietats dels diferents grups, analitzant les seves
diferències.
ACTITUDS
Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es
construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i
complementen els anteriors.
Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la
recerca de nous models teòrics.
Valoració dels sistemes de classificació en l‟organització de la informació.
Reconeixement de la importància de la tenacitat dels científics en el
descobriment de fenòmens i l‟elaboració de teories
Curiositat sobre les propietats dels elements més importants.
UNITAT 5. ENLLAÇ QUÍMIC (3 setmanes)
CONCEPTES
Enllaç iònic. Concepte de xarxa cristal·lina i concepte d'índex de
coordinació. Energia reticular. Cicle de Born-Haber. Propietats dels
compostos iònics: duresa, punt de fusió, solubilitat i conductivitat elèctrica.
Enllaç covalent. Model de Lewis, teoria de l'enllaç de valència (enllaç
sigma i pi), geometria de molècules senzilles (p. ex. BeF2, BF3, CH4, NH3,
H2O) segons el mètode de la repulsió de parells d'electrons de la capa de
valència i/o hibridació d'orbitals (sp, sp2
i sp3). Polaritat dels enllaços i les
molècules.
66
Interaccions entre les molècules: forces de Van der Waals i enllaç per pont
d'hidrogen.
Propietats dels compostos covalents moleculars i xarxes covalents: punt de
fusió i ebullició, solubilitat, conductivitat elèctrica i duresa.
Enllaç metàl·lic. Propietats dels compostos metàl·lics: brillantor, ductilitat i
mal·leabilitat, conductivitat tèrmica i elèctrica.
PROCEDIMENTS
Conèixer els conceptes i relacionar-los, especialment els referents a:
configuració electrònica –enllaç, enllaç –propietats.
Justificar la geometria de molècules senzilles.
Aplicació del principi bàsic de l‟evolució vers una situació de mínima
energia en la unió d‟àtoms.
Deducció a partir d‟una teoria general de l‟enllaç de les característiques
més importants de les substàncies iòniques, covalents i metàl·liques.
Construcció de cicles energètics de Born-Haber pel càlcul de paràmetres
energètics.
Realitzar diagrames d‟estructures de Lewis per diferents substàncies.
17.Descripció de la formació d‟enllaços covalents senzills i múltiples i de
la seva contribució a la geometria molecular.
18. Deducció de la geometria molecular i identificació del seu caràcter
polar o apolar.
19. Identificar forces intermoleculars en diferents substàncies i justificar
les propietats que es puguin derivar.
20. Utilització de models tridimensionals per representar cristalls,
molècules i sòlids cristal·lins. .
ACTITUDS
Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització
d‟una investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la
química.
Interès per la interpretació de la realitat utilitzant models i teories
científiques.
Actitud crítica vers les noves teories valorant la seva creativitat, el seu
rigor i les seves aportacions.
Disposició a mantenir relacions de cooperació tant en les investigacions,
com en les tasques d‟aula per afavorir la concepció de la ciència com una
activitat social en equip.
UNITAT 6. TERMOQUÍMICA (4 setmanes)
CONCEPTES
Introducció a la Termodinàmica. Funcions d‟estat. Energia interna i
temperatura.
La calor i el treball. Primer Principi de la Termodinàmica.
67
Reaccions a pressió constant: concepte d‟entalpia, diagrames entàlpics,
entalpia estàndard de formació, entalpia de reacció.
Equacions termoquímiques. Processos endotèrmics i exotèrmics.
Aplicació de la llei de Hess. Entalpia d'enllaç.
Espontaneïtat de les reaccions químiques: entropia i energia lliure de
Gibbs.
Influència de la temperatura en l‟espontaneïtat d‟una reacció.
Contaminació per CO2 . Efecte hivernacle.
PROCEDIMENTS
Càlcul de l‟energia d‟un procés químic en relació a la seva estequiometria.
Resolució de problemes de càlculs d‟entalpies de reacció a partir
d‟entalpies de formació, a partir d‟entalpies d‟enllaç o per aplicació de la
Llei de Hess.
Anàlisi experimental de la calor que es desprèn o s‟absorbeix en diferents
reaccions químiques.
Relació de l‟espontaneïtat d‟una reacció química amb els signes d‟entalpia
i d‟entropia.
Aplicació de l‟energia lliure a la determinació de l‟espontaneïtat d‟una
reacció. ACTITUDS
Actitud crítica envers l‟excés de reaccions de combustió produïdes a la
indústria, valorant les seves repercussions sobre el medi ambient i el canvi
climàtic.
Valoració de la transcendència del coneixement generat per la
termodinàmica i les seves aplicacions industrials i tecnològiques.
Curiositat i anàlisi crítica sobre les informacions que apareixen en els
mitjans de comunicació respecte a les repercussions mediambientals i
sobre el canvi climàtic dels diferents processos químics quotidians o
industrials.
UNITAT 7. CINÉTICA QUÍMICA (2 setmanes)
CONCEPTES
Reaccions lentes i ràpides
Velocitat de reacció: concepte i equació de velocitat
Mecanisme de reacció: teoria de col·lisions i energia d‟activació
Dependència de la velocitat de reacció amb la concentració
Factors que afecten la velocitat de reacció. Catalitzadors
PROCEDIMENTS
Calcular velocitats de reacció
Aplicació de la teoria de col·lisions a l‟estudi dels equilibris.
Interpretació de gràfics energètics de l‟evolució temporal d‟una reacció i
deducció de l‟energia d‟activació.
68
Comentaris i lectures sobre l‟interès dels catalitzadors.
ACTITUDS
Valoració dels aspectes cinètics en alguns processos de fabricació i
conservacions de substàncies que permetin millorar la qualitat de vida.
Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el
treball experimental.
UNITAT 8. EQUILIBRI QUÍMIC (2 setmanes)
CONCEPTES
Aspecte dinàmic de les reaccions químiques. Equilibri químic
La constant d‟equilibri. Kp i Kc. Grau de dissociació
Modificació de l‟estat d‟equilibri. Principi de Le Chatelier aplicació al
procés de Haber-Bosch de producció industrial de l‟amoníac
Equilibris heterogenis. Reaccions de precipitació
PROCEDIMENTS
Resolució de problemes aplicant les lleis de l‟equilibri.
Realització de prediccions sobre l‟evolució d‟un procés químic lligat a una
situació d‟equilibri químic, partint d‟una situació de no equilibri.
ACTITUDS
Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el
treball experimental.
Valoració de la gran quantitat de factors que afecten les reaccions
químiques i la necessitat del seu control.
UNITAT 9. REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS (4 setmanes)
CONCEPTES
Concepte d‟àcid i base. Teoria d'Arrhenius i les seves limitacions. Teoria
de Brönsted-Lowry.
Fortalesa relativa dels àcids i les bases. Constants d‟acidesa i basicitat (Ka
i Kb). Grau de dissociació.
Equilibri iònic de l‟aigua (Kw). Concepte de pH. Càlcul de pH de
dissolucions aquoses d‟àcids i bases.
Reaccions de neutralització. Corba de valoració. Indicadors.
Estudi qualitatiu de les reaccions d'hidròlisi.
Àcid sulfúric. Importància a nivell industrial. Pluja àcida.
69
PROCEDIMENTS
Interpretació del concepte de parells àcid/base conjugats i de la fortalesa de
cadascuna de les espècies implicades a partir de diferents exemples
plantejats.
Resolució de problemes relacionats amb el pH d‟àcids i bases forts i febles
i amb les corresponents constants de ionització quan calgui.
Aplicació del concepte d‟hidròlisi per deduir el grau d‟acidesa o basicitat
de diferents dissolucions.
Realització experimental d‟una valoració àcid/base.
ACTITUDS
Valoració de la transcendència de l‟acidesa en diferents sistemes naturals i
artificials així com de l‟impacte que pot tenir la seva modificació.
Actitud crítica envers la incorrecta aplicació de la tecnologia que condueix
a la modificació de les condicions ambientals.
Cura en la neutralització dels residus produïts per les pràctiques de
laboratori abans del seu abocament.
UNITAT 10. REACCIONS DE TRANSFERENCIA D’ELECTRONS (4 setmanes)
CONCEPTES
Concepte d'oxidació i reducció. Substàncies oxidants i reductores. Nombre
d‟oxidació. Igualació de reaccions redox pel mètode de l'ió electró.
Càlculs estequiomètrics.
Estudi de piles electroquímiques. Elèctrode de referència (elèctrode normal
d'hidrogen), potencials normals de reducció, força electromotiu de la pila,
funció del pont salí. Predicció del sentit de les reaccions redox a partir dels
potencials normals.
Electròlisi.
Corrosió del ferro i la seva prevenció
PROCEDIMENTS
Identificació dels processos d‟oxidació i de reducció a partir de la pèrdua o
guany d‟electrons així com de la simultaneïtat d‟ambdues situacions.
Utilització del mètode de l'ió/electró per l‟ajustament de reaccions redox.
Realització de càlculs estequiomètrics de processos redox.
Anàlisi qualitativa comparativa del caràcter reductor de diferents metalls
establint una escala relativa de la seva força reductora.
Realització experimental d‟una pila Daniell i mesura de la seva força
electromotriu.
Predicció del sentit de desplaçament de reaccions redox senzilles a partir
dels potencials normals de reducció i escriptura de la fórmula de la pila
corresponent.
70
Reconeixement de les característiques generals de la corrosió i anàlisi del
cas concret del ferro i les formes d‟evitar els inconvenients d‟aquest
fenomen.
Recerca d‟informació sobre les aplicacions quotidianes i industrials més
significatives de les piles i acumuladors.
Diferenciació dels fenòmens de l‟electròlisi i de les piles electroquímiques.
Avaluació d‟algunes de les principals aplicacions industrials dels processos
electrolítics.
ACTITUDS
Reconeixement de la importància dels processos redox en nombroses
activitats de la vida quotidiana i industrials.
Actitud favorable respecte al reciclatge de piles i acumuladors per a la
protecció del medi ambient.
Valoració de l‟interès social de la indústria química relacionada amb els
processos electrolítics tot mantenint una actitud crítica envers la necessitat
de correcte tractament dels seus residus.
UNITAT 11. QUÍMICA ORGÀNICA (4 setmanes)
CONCEPTES
Compostos orgànics: característiques generals.
Isomeria.
Formulació i nomenclatura de les principals funcions orgàniques (enllaç
doble i triple, compostos aromàtics, alcohols, èters, aldehids, cetones, àcids
carboxílics, èsters,derivats halogenats, nitroderivats, amines i amides).
Introducció a la reactivitat orgànica: reaccions de substitució, addició i
eliminació.
Compostos clorofluorocarbonats (CFC, freó 012): aplicacions industrials i
impacte ambiental.
Fermentació de la glucosa i grau alcohòlic.
Importància dels polímers.
PROCEDIMENTS
Relacionar les característiques d'un compost orgànic amb la seva
estructura.
Representar l'estructura tridimensional de diferents isòmers.
Identificar diferents tipus de reaccions orgàniques.
ACTITUDS
Valorar l'interès econòmic i industrial dels compostos orgànics.
Valorar la importància dels polímers en la societat actual.
Ser conscient de la limitacions dels recursos que permeten obtenir
compostos orgànics.
71
13.3 Criteris d’avaluació
1. Anomenar i formular correctament composts orgànics i inorgànics.
2. Identificar els diferents grups funcionals en fórmules diverses.
3. Resoldre exercicis i problemes, teòrics i aplicats, sobre l‟estequiometria de les
reaccions químiques.
4. Explicar raonadament qüestions relacionades amb l‟aspecte energètic de les
reaccions químiques.
5. Calcular entalpies de reacció a partir d‟energies estàndard de formació o de les
energies d‟enllaç.
6. Aplicar la llei de Hess per tal de calcular energies de reacció a partir de les
energies corresponents a altres reaccions químiques.
7. Deduir la possible espontaneïtat d‟una reacció química i explicar raonadament la
influència de la temperatura sobre l‟espontaneïtat del procés.
8. Explicar raonadament alguns mecanismes de reacció a partir de dades
experimentals.
9. Explicar raonadament la importància de la utilització a la indústria o la vida
quotidiana de determinats catalitzadors.
10. Donada la constant d‟equilibri d‟una reacció i la quantitat inicial d‟algun reactiu
i/o producte, calcular la concentració en equilibri de cada una de les espècies
químiques que intervenen en el procés.
11. Calcular la constant d‟equilibri d‟una reacció a partir de dades obtingudes
experimentalment.
12. Explicar de forma raonada la influència de determinats factors (temperatura,
pressió, volum del recipient i concentració d‟alguna de les espècies que intervenen
en la reacció) sobre una reacció en equilibri i preveure el sentit del desplaçament
d‟aquest quan es varia algun d‟aquests factors.
13. Definir i aplicar amb correcció els conceptes d‟àcid i de base segons les teories de
Brönsted-Lowry i d‟Arrhenius.
14. Resoldre problemes on sigui necessari el càlcul de concentracions de les
substàncies presents en reaccions àcid-base en dissolució aquosa, així com
l‟aplicació del concepte de pH.
15. Identificar reaccions d‟oxidació-reducció en processos que es produeixen en el
nostre entorn o en el laboratori i escriure les equacions corresponents ajustades.
16. Donats el potencials de reducció estàndard d‟algunes espècies químiques, indicar
com es pot construir una pila electroquímica i calcular el seu voltatge.
17. Explicar de forma qualitativa el concepte d‟electròlisi i conèixer algunes
aplicacions.
18. Conèixer, aplicar i relacionar :
- Configuració electrònica, sistema periòdic i propietats periòdiques.
- Configuració electrònica i enllaç.
- Enllaç i propietats de les substàncies.
19. Justificar la geometria de molècules senzilles mitjançant el concepte d‟hibridació
i/o el mètode de repulsió de parells d‟electrons.
13.4 Criteris de qualificació.
72
La nota de la 1ª i la 2ª avaluació resulta de fer la mitjana dels exàmens escrits
durant aquella avaluació.
Per treure la nota final de curs, es farà la mitjana dels exàmens escrits de tot el
curs. Si la mitjana és inferior a cinc, l‟alumne té la matèria suspesa, a no ésser que
aprovi l‟examen final del mes de maig.
L‟examen final és un examen que inclou tots els continguts del curs i serveix
per recuperar o augmentar la nota (pels alumnes ja aprovats).
Els alumnes que no hagin superat l'assignatura al més de maig es podran
presentar a un examen al mes de setembre, si la nota d'aquest és inferior a 5
l'assignatura quedarà suspesa, la nota final de l'assignatura serà l'obtinguda a l
'examen.
13.5 Activitats complementàries
Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de física. És una activitat
voluntària i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes amb
una prova escrita que hauran de lliurar. Està previst que la sortida sigui al segon
trimestre.
73
14 Programació de física de 2n de batxillerat
14.1 Objectius generals:
La matèria de Física contribuirà en desenvolupar en l‟alumnat les següents capacitats:
1. Comprendre els principals conceptes de la física, la seva vinculació a problemes
d'interès i la seva articulació en un cos coherent de coneixements (lleis teories i
models), com també les estratègies utilitzades en la seva construcció.
2. Seleccionar i aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la física més adequats
per explicar situacions reals, i resoldre problemes, qualitatius i quantitatius, teòrics
i experimentals, incloent-hi alguns de la vida quotidiana.
3. Expressar-se amb coherència, claredat i precisió sobre aspectes relacionats amb la
Física, tant en un context científic com en conversacions quotidianes.
4. Interpretar diagrames, gràfics, taules, expressions matemàtiques i altres models de
representació.
5. Analitzar i comparar hipòtesis contraposades amb pensament crític, tot valorant
les seves aportacions al desenvolupament de la física com un procés dinàmic,
canviant, complex i evolutiu, i reconèixer els principals reptes amb què s'enfronta
la investigació actual en aquest àmbit de la ciència.
6. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la física a través de les seves
relacions amb altres ciències i amb la tecnologia, com a element inseparable del
coneixement general i de la formació integral de les persones, i les seves
aportacions a l'evolució cultural de la humanitat.
7. Descobrir i valorar la influència recíproca de la física i la tecnologia, les seves
limitacions i les repercussions que tenen sobre la natura i sobre la societat, tot
acceptant la necessitat de preservar el medi ambient i de procurar una millora de
las condicions de vida de la humanitat, i per assolir un futur satisfactori i
sostenible.
8. Dissenyar activitats experimentals, pràctiques i manipuladores, en un context
d‟investigació, tot fent ús dels coneixements científics adquirits, per tal d‟assolir
objectius prèviament fixats, i realitzar-les amb l'instrumental bàsic del laboratori i
d'acord amb les normes de seguretat de les instal·lacions.
9. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l‟esperit crític,
la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no dogmàtic.
10. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per experimentar
amb simulacions, tractar dades i extreure informació de diferents fonts, avaluar-
les, fonamentar els treballs i adoptar decisions..
14.2 Continguts.
CONTINGUTS GENERALS:
Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva; presa de
decisions referents a la viabilitat i conveniència de l‟estudi de determinades
qüestions i problemes.
Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i
trobar respostes a qüestions més o menys obertes.
74
Reconeixement, generació i exposició d‟hipòtesis.
Planificació i desenvolupament d‟experiments controlats, ja sigui per contrastar
hipòtesis, observar fenòmens o respondre a interrogants.
Formulació, crítica i anàlisi de fiabilitat de conclusions i resultats obtinguts en una
investigació o en la resolució de problemes.
Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents
fenòmens naturals.
Selecció i aplicació de tècniques i maneig d‟instruments usuals en els laboratoris
de física.
Realització d‟informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per
exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d‟una investigació.
Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.
Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d‟informació.
Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el
vocabulari adequat.
Respecte a l‟entorn natural i afermament d‟actituds favorables a la seva
conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a
la insularitat de la nostra comunitat.
Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les
solucions aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a
noves idees.
Unitat 0: Repàs de la mecànica d’una partícula.
Magnituds escalars i vectorials. Components d‟un vector i vectors unitaris.
Vector de posició i trajectòria.
Vector desplaçament.
Vector acceleració. Components intrínseques del vector acceleració.
Estudi dels moviments: moviment rectilini uniforme, moviment rectilini
uniformement variat, tir horitzontal, tir oblicu i moviment circular uniforme.
Lleis de la dinàmica
Aplicacions de les lleis de Newton: pla horitzontal, pla inclinat i cossos units amb
politges.
Dinàmica del moviment circular uniforme.
Treball mecànic.
Treball realitzat per una força constant i per la força resultant.
Potència.
Tipus d‟energia: cinètica i potencial.
Principi de conservació de l‟energia.
Teorema de les forces vives.
Bloc 1. Interacció gravitatòria
Introducció: la força gravitatòria com una de les quatre forces fonamentals.
75
Forces conservatives. Energia potencial. Relació força/energia potencial.
La revolució copernicana. Aportacions de Copèrnic i Galileu.
Lleis de Kepler. Llei de la gravitació universal.
Forces centrals. Energia potencial gravitatòria.
Superació de la idea d‟acció a distància: Camp gravitatori. Camp gravitatori creat
per una massa. Línies de camp.
Potencial gravitatori. Superfícies equipotencials. Relació camp
gravitatori/potencial.
Moment d‟una força. Moment angular d‟una partícula. Teorema de conservació
del moment angular.
Moviment de masses en el si de camps gravitatoris: satèl·lits i planetes.
Gravetat terrestre. Determinació experimental de g.
Apreciació de la importància de la idea d‟unificació en les teories físiques, i en
concret la teoria de la gravitació de Newton.
Bloc 2. Interacció elèctrica
Interacció entre càrregues elèctriques en repòs. Llei de Coulomb.
Camp elèctric. Camp elèctric creat per una càrrega. Línies de camp elèctric.
Energia potencial elèctrica. Potencial elèctric. Superfícies equipotencials.
Relacions camp elèctric/ potencial elèctric. Camp uniforme.
Bloc 3. Magnetisme
Fenòmens magnètics. Magnetisme natural. Camp magnètic.
Força sobre càrregues en moviment. Força de Lorentz. Aplicacions. Força
magnètica sobre corrents elèctrics.
Camp magnètic creat per corrents elèctrics. Aplicacions.
Interacció magnètica entre corrents paral·lels. Definició d‟Ampere.
Flux magnètic. Inducció electromagnètica. Llei de Faraday-Henry. Llei de Lenz.
Producció de corrents alterns.
Impacte mediambiental de la producció d‟energia elèctrica.
Aproximació històrica a la síntesi electromagnètica de Maxwell.
Analogies i diferències entre el camp gravitatori, el camp elèctric i el camp
magnètic.
Realització de treballs pràctics sobre fenòmens electromagnètics: visualització de
línies de camp magnètic, acció d‟imants sobre corrents, funcionament
d‟electroimants, alternadors, galvanòmetres i motors; comprovació de la llei de
Lenz.
Bloc 4. Vibracions i ones
El moviment harmònic simple. Elongació, velocitat i acceleració.
Dinàmica i energia del moviment harmònic simple.
Propagació d‟una pertorbació. Ones. Classificació de les ones.
Ones harmòniques. Paràmetres característics de les ones harmòniques.
Equació de les ones harmòniques planes. Aspectes energètics.
76
Front d‟ona. Raig. Principi de Huygens.
Fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció; estudi qualitatiu de les interferències,
difracció, polarització i efecte Doppler. Ones estacionàries en una dimensió.
Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció relatiu. Reflexió total i angle
límit.
So. Ones sonores. Sensació sonora. Contaminació acústica: fonts i efectes. Actitud
crítica envers la contaminació acústica i la repercussió que té sobre la salut.
Interpretació del pèndol simple com a aproximació a un moviment harmònic
simple. Relació entre el període del pèndol i la intensitat del camp gravitatori.
Estudi experimental d‟un oscil·lador harmònic.
Reconeixement de les implicacions tecnològiques que els moviments ondulatoris
tenen en la societat actual, en especial referència a les telecomunicacions.
Bloc 5. Òptica
Naturalesa de la llum. Teoria corpuscular i ondulatòria.
Ones electromagnètiques. Espectre electromagnètic.
Propagació de la llum. Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció
absolut.
Introducció a l‟òptica geomètrica.
Sistema òptic. Formació d‟imatges. Característiques de les imatges.
Miralls plans i esfèrics. Elements característics, equació dels miralls i
característiques de les imatges.
Lents esfèriques primes. Elements característics, equació de les lents i
característiques de les imatges. Potència d‟una lent.
Estudi qualitatiu d‟interferències, difracció i dispersió de la llum.
Instruments òptics. L‟ull, els seus defectes i la correcció amb lents; la lupa, els
telescopis i el microscopi.
Realització d‟un treball pràctic que permeti comprovar les lleis de la reflexió i la
refracció, i la formació d‟imatges a través d‟una lent prima.
Construcció gràfica de la formació d‟imatges i anàlisi de les imatges obtingudes
en miralls, lents primes i instruments òptics senzills.
Reconeixement del caràcter unificador de la teoria actual de la naturalesa de la
llum entre la corpuscular i l‟ondulatòria.
Introducció a la física moderna
Fets experimentals no explicats en la física clàssica: radiació del cos negre;
experiment de Michelson i Morley; discontinuïtat dels espectres atòmics; efecte
fotoelèctric.
Quantificació de l‟energia: Hipòtesi de Planck. Explicació de l‟efecte fotoelèctric.
Justificació de la discontinuïtat dels espectres atòmics.
Postulats d‟Einstein de la relativitat especial. Conseqüències en la mesura de
distàncies, temps i masses. Equivalència massa/energia.
Dualitat ona/corpuscle. Hipòtesi de De Broglie. Principi d‟indeterminació de
Heisenberg: posició/moment, energia/temps.
Composició i estabilitat del nucli atòmic. Energia nuclear d‟enllaç.
77
Processos nuclears. Radioactivitat. Fissió i fusió nuclear. Aplicacions i riscos.
Dosi de radiació.
Descripció i representació simbòlica de processos radioactius i reaccions nuclears.
Reconeixement del caràcter evolutiu de la física i de la necessitat de modificar o
canviar les teories a partir de les dades experimentals.
Apreciació de la persistència de la validesa de teories antigues com a casos
particulars de teories més globals.
Valoració crítica dels beneficis i dels riscs que acompanyen l‟ús de l‟energia
nuclear.
Curiositat envers les investigacions actuals en el camp de la física teòrica.
14.3 Criteris d’avaluació.
1. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens físics utilitzant les
estratègies bàsiques del treball científic (tots els blocs).
2. Valorar la importància de la Llei de la gravitació universal (LGU) i aplicar-la a la
resolució de situacions problemàtiques d‟interès com ara la determinació de
masses de cossos celests, el tractament de la gravetat terrestre i l‟estudi de
planetes i satèl·lits (bloc 1).
3. Conèixer els fonaments de l‟oscil·lador harmònic com a resposta d‟un sistema en
equilibri a petites pertorbacions, com també les equacions que en descriuen la
dinàmica i les transformacions energètiques que hi tenen lloc; tractar el pèndol
simple com una aproximació a un oscil·lador i utilitzar-lo per a determinar la
gravetat terrestre (blocs 1 i 4).
4. Construir un model teòric que permeti explicar les vibracions de la matèria i la
seva propagació (ones), tot aplicant-lo a la interpretació de diversos fenòmens
naturals i desenvolupaments tecnològics (bloc 4).
5. Utilitzar els models clàssics (corpuscular i ondulatori) per explicar les diferents
propietats de la llum (bloc 5).
6. Usar els conceptes de camp elèctric i magnètic per tal de superar les dificultats
que planteja la interacció a distància, calcular els camps creats per càrregues i
corrents rectilinis, i les forces que actuen sobre càrregues i corrents, com també
justificar el fonament d‟algunes aplicacions pràctiques (blocs 2 i 3).
7. Explicar la producció de corrent mitjançant variacions del flux magnètic i alguns
aspectes de la síntesi de Maxwell, com la predicció i producció d‟ones
electromagnètiques i la integració de l‟òptica en l‟electromagnetisme; i valorar-ne
les aplicacions (blocs 3 i 5).
8. Utilitzar els principis de la relativitat especial per explicar una sèrie de fenòmens:
la dilatació del temps, la contracció de la longitud i l‟equivalència massa-energia
(bloc 6).
78
9. Conèixer la revolució cientificotecnològica que va tenir l‟origen en la recerca de
solucions als problemes plantejats pels espectres continus i discontinus, l‟efecte
fotoelèctric, etc., i que donà lloc a la física quàntica, i a noves i notables
tecnologies; delimitar els dominis de validesa de la física clàssica (bloc 6).
10. Aplicar l‟equivalència massa-energia per tal d‟explicar l‟energia d‟enllaç dels
nuclis i la seva estabilitat, les reaccions nuclears, la radioactivitat i les seves
múltiples aplicacions i repercussions. Conèixer les aportacions dels primers
investigadors en radioactivitat (bloc 6).
14.4 Temporalització.
1a AVALUACIÓ.
Bloc 0. Repàs de mecànica de la partícula. (4 setmanes)
Bloc 1.Interacció gravitatòria. (4 setmanes)
Bloc 2. Interacció elèctrica. (4 setmanes)
2a AVALUACIÓ.
Bloc 3. Magnetisme. (4 setmanes)
Bloc 4. Vibracions i ones. (5 setmanes)
3a AVALUACIÓ.
Bloc 5. Òptica. (4 setmanes)
Bloc 6. Introducció a la física moderna. (3 setmanes)
14.5 Criteris de qualificació i recuperació.
La nota de cada avaluació serà una mitjana de les proves escrites efectuades.
Es farà un examen de recuperació de cada avaluació a l'inici de la següent, excepte en
el cas de la 3a Avaluació, que no tendrà prova de recuperació específica i es
recuperarà amb l'examen final.
La nota final de curs s'obtindrà amb una mitjana ponderada de les notes de les tres
avaluacions, sempre que estiguin aprovades o recuperades, i l'examen final, sempre
que estigui aprovat. En cas que l'alumne no tengui les tres avaluacions aprovades o
recuperades i l'examen final aprovat, tendrà una nota final màxima de 4.
79
14.6 Activitats complementàries
Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de física. És una activitat
voluntària i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes amb
una prova escrita que hauran de lliurar. Està previst que la sortida sigui al segon
trimestre.
Top Related