Dies d’Exposició:
Del 27-III- 2017
De 11:00 a 18:00h
Dia de la Subhasta:
Divendres 31 de Març:
A les 18.00h.
Subhastes Públiques de BarcelonaC/ Plom 1, 08038
937 60 69 69
www.supuba.com
Per a realitzar les seves licitacions per escrit pot posar-se en
contacte a:
937 60 69 69
o escriure:
Para realizar sus licitaciones por escrito puede ponerse en
contacto con nosotros en:
937 60 69 69
o escribir a:
For writting bits you can call to:
+0034 937 60 69 69
or write:
Pour les licitacions par escrit vous pouvez apeller:
+0034 937 60 69 69
Ou écrire à:
Aquest catàleg ha estat realitzat per l’equip de Subhastes Públiques de Barcelona.
Amb la col·laboració de:
Els lots oferts per CANTONET porten aquest símbol davant.
Planxes d’
impremta
Lot 6. Capitán America. Don Heck
Les maquines d’impressió
Minerva foren inventades a finals del
segle XIX. El seu funcionament ràpid i
senzill va promoure la seva utilització
gairebé durant tot el segle XX.
El procés de fabricació d’un còmic
suposava fotografiar els originals per tal
de reduir-los al format adequat. Els
negatius es visualitzaven sobre una
taula lluminosa i després reproduits en
negre i blanc i gravats a l’àcid sobre
plaquetes metàl·liques. Per fer imatges
en color, era necessari realizar quatre
planxes diferents per entintarles amb
cilindres de diversos colors.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 1
Planxa d’impremta de Batman.
Logotip utilitzat a partir de Batman #170 (març 1965). També
s’utilitza per il·lustrar la sèrie de Detective Comics a partir del
#337 (març 1965).
Estimació: 70 – 80 €
BATMAN:
Els editors de la National Comics Publications, predecessors de DC Comics, van proposar a Bob
KANE i Bill FINGER crear un personatge que pogués competir amb Superman. Així van crear a
Batman, inspirant-se en la pel·lícula muda, The bat (1926), on hi apareix un justicier vestit de rat-
penat. Aquest personatge va aparèixer per primera vegada a Detective Comics #27 (maig de 1939).
Al cap d’un any apareixia la revista Batman #1 (primavera 1940) demostrant l’encert d’aquest
personatge. El seu company Robin apareix en totes les publicacions.
Aquest és l’únic superheroi del què no s’ha deixat de publicar en cap moment de la historia amb una
publicació mensual des del seu llançament.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
BOB KANE (Nova york 1916 – Los Angeles 1998)
Dibuixant i escriptor americà de còmics.
L’any 1936 va començar a dibuixar dintre la revista Wow, What a Magazine.
En aquesta revista hi publicaven múltiples autors de manera que es convertí
en una bossa de treball per llençar a joves promeses. Així, va captar la
atenció de la companyia Eisner & Iger (que després es convertiria en DC
Comics). Durant aquest període va publicar a les grans revistes del moment
More Fun Comics, Detective Comics i Adventure Comics.
Quan l’any 1939 dissenya amb l’ajuda de Bill FINGER (1914-1974) el
personatge de Batman, es centra en exclusiva a dissenyar historietes per
aquest, deixant totes les altres publicacions de banda.
Batman #77 (1 juny 1953)
La planxa d’impremta que
presentem és la pàgina principal
de la historieta “The Crime
Predictor” primera aventura del
còmic. Hi apareixen Batman i
Roben davant una màquina del
temps que prediu que Batman
serà assassinat.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 2
Planxa d’impremta de
Batman #77 (juny 1953) “The
Crime predictor”
Dibuixada per Bob KANE.
Utilitzada per representar els
colors negres.
Edició en anglès. 18,5 x 14 cm.
Estimació: 70 € - 80 €
Lot relacionat amb:
Batman #77 (juny
1953)
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 3Planxa d’impremta de la tira de diari apareguda per primera vegada a la revista britànica Smash!
(octubre 1967). Distribuida per Ledger Syndicate, per Europa.
Dibuixada per Bob Kane.
Utilitzada per representar els colors negres.
Edició en francés. 18 x 5cm.
Bib.: Batman. Silver age, newspapers còmics. Vol. I (1966-1967). Whitney Elthworth (2014).
Estimació: 80 € - 100 €
Lot 4Planxa d’impremta de Batman.
Utilitzada per representar els colors negres.
Edició en anglès. 6 x 6 cm.
Estimació: 80 – 100 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
BATMAN. LA SÉRIE TELEVISIVA.
L’any 1964, INFANTINO i ANDERSON
reberen l'encàrrec de redissenyar el mite de
Batman. Es van encarregar de remoure els
aspectes més absurds de les historietes,
enfocant a Batman i Robin cap una vida
més detectivesca.
Aquest nou enfoc es va veure plasmat el
gener de 1966 quan va apareixer a les
pantalles televisives d’Amèrica, una sèrie
televisiva de la qual Batman n’és el
protagonista. Fa disparar les ventes del
còmic en paper, convertint-lo en el primer
còmic capaç de vendre més de 1.000.000
d’exemplars a EE.UU.
L’èxit de la sèrie és tant gran que l’octubre
de 1966 la 20th Century Fox en realitza una
pel·lícula.
Fou el primer fenomen de merchandising de
la història. L’any 1966 es donaren més de
1.000 llicències per utilitzar la imatge de
Batman.
En aquesta imatge podem veure un cliché
promocional on Adam WEST apareix
caracteritzat com a Batman. Aquesta imatge
fou la utilitzada per Carmine INFANTINO
per influenciar-se per realitzar la planxa que
presentem, publicada com a poster central
dintre de Batman #181 (juny 1966).
Adam West, caracteritzat com a Batman. Cliché
promocional. 1966.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
CARMINE INFANTINO (Nova York 1925 – 2013). Dibuix.
Infantino va ser un artista i editor de còmic americà, un dels principals exponents de l’Edat de Plata dels
“còmic-books” (1957 – 1970). Va treballar tant per les editorials Detective Comics “DC” com per Marvel,
dibuixant de la majoria de superherois mítics d’ambdues editorials.
Durant el seu primer any de secundària, a l’Edat d’Or dels “comic-books” va començar a treballar per Harry
“A”. Chesler, en un estudi que era compartit per diversos artistes emergents que aspiraven a que les seves
historietes fossin publicades per diaris importants. Més tard va ingressar a l’Escola d’Art Industrial de
Manhattan, on va treballar per diferents editorials i va ser artista de diversos còmics de Warren Publishing i
de Marvel, incloent Spider-Woman i Flash. Amb tot això, Infantino va esdevenir director artístic de DC, i a
partir de llavors va supervisar totes les portades i revisar les contribucions dels dibuixants.
MURPHY ANDERSON (1926-
2015). Tintes.
Va ser un dibuixant de còmics
conegut com a un dels primers
entintador de l’era, va treballar per
companyies com DC Comics durant
gairebé cinquanta anys, començant a
l’era de l’edat d’or dels còmics al
1940. Va treballar en personatges
com Hawkman, Batgirl, Zatanna, the
Spectre i Superman. Anderson també
va contribuir durant molts anys a PS
(The Preventive Maintenance
Monthly ), una revista de l’armada
americana.
Poster central a dues pàgines aparegut a Batman
#181 (juny 1966).
Aquesta imatge s’incorporarà en el
logotip de Batman.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 5Planxa d’impremta de Batman #181 (juny
1966). Poster pin-up a dues pàgines publicat
al centre del còmic.
Dibuixat per Carmine INFANTINO i Murphy
ANDERSON.
Utilitzada per representar els colors negres.
24 x 11 cm.
Estimació: 100€ - 150 €
Lot relacionat amb:
Batman #181 (juny
1966)
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
EL CAPITÀ AMÈRICA
El Capità Americà fou un dels primers herois
patriòtics dels Estats Units. La portada de la seva
primera aparició a Captain America Comics #1
(març 1941) en la que colpeja a la cara de Hitler,
de seguida es convertí en un referent de la
història del còmic. Durant la segona guerra
mundial aquest personatge inspirà a tot un país
enfrontant-se tant a Japonesos com a Nazis a
Europa. Però un cop acabada la guerra i amb la
prohibició de poder realitzar vinyetes que
ofenguessin als derrotats, el Capità America es
va haver d’afrontar a gàngsters dintre els Estats
Units i a personatges fantàstics. Els seus còmics
esdevingueren menys interessants i realistes, fins
arribar al punt de la seva desaparició amb el
número Captain America Comics #73 (juliol
1949).
Tot i que la seva figura es va intentar salvar amb
un parell d’aparicions a la dècada dels ’50, ens
hem d’esperar a la coneguda com a Silver Age
per tornar a trobar aquest heroi que ha perdurat
fins als nostres dies. L’escriptor Stan Lee,
juntament amb el dibuixant Jack Kirby rescataren
aquest heroi oficialment dintreThe Avengers #4
(març de 1964) fent-lo formar part de l’equip de
els Vengadors.
Al veure que aquest personatge era un èxit, els
seus creadors decidiren donar-li importància
protagonitzant les seves pròpies tires. Li donaren
un espai a la revista Tales of Suspense, que
havia vist néixer a Iron Man. Així Stan Lee i Don
Heck dissenyaren la icònica portada de Tales of
Suspense #58 (octubre de 1964) i la història “Iron
Man in mortal combat with Captain America”, en
la qual enfrentaven a Iron Man amb el Capità
America.
La planxa d’impremta que presentem forma part
de la pàgina 13 d’aquesta història. Representa
just el moment en què el Capità Amèrica
s’apiada de Iron Man, després d’haver-lo posat
en un dipòsit de ciment ple de pedres perquè
destrueixi la seva armadura metàl·lica. Aquesta
escena fa un esforç per potenciar la bondat del
Capità Amèrica que tant el caracteritza. Aquesta
vinyeta s’inspira directament amb una vinyeta
publicada a Captain America Comics #23 (febrer
de 1943) dintre la historieta “The Idol of Doom”,
en la qual el capità salva al seu company Bucky
d’una mort segura.
Tales of Suspense #58 (1964) pag. 13
Captain America
#23 (1943).
Influencia directe
de la planxa que
presentem.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot relacionat amb:
Tales of Suspense
#58 (octubre 1964)Lot 6Planxa d’impremta de Tales of suspense #58
(octubre 1964).
Dibuixat per Don HECK
Utilitzada per representar els colors negres.
Edició en anglès. 11 x 6 cm.
Estimació: 100 € - 150 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
WONDER WOMAN
Wonder Woman és una superheroïna fictícia creada per William Moulton Marson per l’editorial
DC Comics. El personatge és una princesa guerrera de les amazones basada en la mitologia
grega que és coneguda a la seva terra natal com a Diana de Themyscira, i en el seu alter-ego
com a Diana Prince. Està dotada d’una ample gamma de poders superhumans i habilitats de
combat de batalla superiors gràcies als dons obtinguts dels deus i l’ampli entrenament.
Aquest personatge va aparèixer publicat per primera vegada a la revista d’historietes All Star
Comics #8 (desembre de 1941) , i amb la seva pròpia historieta a Sensation Comics #1 (gener de
1942). I ha estat publicada per DC Comics contínuament a excepció d’un breu període a l’any
1986. La seva representació com a dona heroïna que lluita per la justícia, l’amor, la pau i la
igualtat de sexe l’ha portat a convertir-se en un emblema.
WILLIAM MOULTON MARSON
(Massachusetts, 1893 – Nova York 1947)
Psicòleg, teòric, inventor i també autor de vinyetes de
còmic que va crear al personatge de Wonder
Woman.
Moulton es va llicenciar en psicologia a la Universitat
de Harvard l’any Poc després va inventar el primer
aparell funcional per detectar mentires.
Gràcies als seus estudis estava convençut de que les
dones eren més honestes i confiables que els homes,
que podien treballar més ràpid i amb major precisió.
Així que durant la seva vida va apostar per les
causes de les dones de l’època.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 7Planxa d’impremta de Wonder Woman #152
(febrer 1965).
Dibuixat per Ross Andru
Utilitzada per representar els colors negres.
11 x 8 cm.
Estimació: 80 € - 100 €
Lot relacionat amb:
Wonder Woman #152
(febrero 1965)
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
WONDER WOMAN #2 (setembre 1942) “The god of war”:
Wonder Woman en la seva lluita per salvar a Steve Trevor, ha d’enfrontar-se a Mart, Déu de la
Guerra. Per tal de poder accedir a lluitar contra ell, primer ha de derrotar a Hitler i Mussolini,
secuassos del Déu enviats a la Terra. Un cop realitzada aquesta feina Wonder Woman s’enfronta
al Déu en un combat singular de boxe. La planxa que presentem, explica just el moment en què
Wonder Woman derrota al Déu de la Guerra.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 8Planxa d’impremta de Wonder Woman #2 (setembre 1942).
Moment en què derrota al Déu de la Guerra Mart.
Escrita per William Moulton Marston.
Dibuixat per Harry G. Peter.
Utilitzada per representar els colors vermells.
17x 12 cm.
Estimació: 200€ - 250€
Lot relacionat amb:
Wonder Woman #2
(setembre 1942)
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 9Planxa d’impremta amb el
logotip de Flash Gordon.
Utilitzada per representar els
colors negres.
8 x 7 cm.
Estimació: 70 – 80 €
FLASH GORDON:
Flash Gordon és una historieta de ciència ficció creada pel dibuixant Alex Raymond el 1934 per
al King Features Syndicate, com a pàgina dominical i continuada després per diversos guionistes
i dibuixants. Amb el temps, es convertiria en el motlle a imitar per tots els herois de l'espai i
l'aventura de dècades següents.
Va ser adaptat a la televisió i el cinema, i possiblement va constituir la "icona més coneguda de la
ciència ficció visual fins a l'aparició de Star Wars”.
Tot i l'absurd del plantejament inicial les aventures de Flash i els seus amics al planeta Mongo, i
els seus combats contra el malvat Ming en uns estranys escenaris, en part futuristes, en part
inspirats en antigues civilitzacions, la historieta va tenir un gran èxit.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 10Planxa d’impremta amb el personatge
de Flash Gordon. Utilitzada per
representar els colors negres.
16 x 8 cm.
Estimació: 80 € - 100€
ALEX RAYMOND (Nova York 1909-
1956). Dibuixant:
Dibuixant americà revolucionari del món del còmic
que va treballar en publicitat i il·lustració. Alguns
dels personatges més coneguts són; Jungle Jim,
Flash Gordon o Rip Kirby. I els seus dibuixos
arriben a portades de llibres o fins i tot cartells de
cinema.
Raymond amb vuit anys ja va despertar una gran
afició al dibuix gràcies al recolzament del seu pare,
que va ser enginyer civil. D’adult es va matricular a
Grand Central School of Art, i l’amistat amb Russ
Westover, creador de la sèrie del còmic Tillie the
Toiler el va fer introduir al món del còmic.
Durant la segona guerra mundial els diaris
americans continuaven publicant les tires, amb la
diferència que els personatges d’una manera o
altre intervenien a la guerra fent propaganda
bèl·lica o combatent un misteriós règim com en el
cas de Flash Gordon.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 11Planxa d’impremta per il·lustrar Flash
Gordon a The Jungles of Mongo.
Utilitzada per representar els colors
negres.
Edició espanyola. 16 x 8 cm.
Estimació: 70-80€
Lot 12Planxa d’impremta per il·lustrar Flash
Gordon a The Jungles of Mongo.
Utilitzada per representar els colors
negres.
Firmada per Alex Raynolds i datada de
1942.
Edició espanyola. 16 x 8 cm.
Estimació: 70 – 80 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 13Planxa d’impremta per
il·lustrar Flash Gordon.
Utilitzada per representar
els colors negres.
Edició espanyola. 11 x 18
cm.
Estimació: 70 € – 80 €
Lot 14Planxa d’impremta per il·lustrar
Flash Gordon. Utilitzada per
representar els colors negres.
Edició espanyola. 10 x 11,5 cm.
Estimació: 50 € – 70 €
Lot 15Planxa d’impremta
per il·lustrar Flash
Gordon. Utilitzada
per representar els
colors negres.
Edició espanyola. 11
x 18 cm.
Estimació: 100 –
120 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
DIEGO VALOR:
Diego Valor va ser un serial radiofònic emès per la cadena SER des de 1953 fins a 1958, que seria
posteriorment adaptat a còmic, teatre i sèrie de televisió. El guió fins a 1954 va ser adaptació de la
historieta britànica Dan Dare. A partir de la data assenyalada, els guions els escriu Jarber (Enrique
Jarnés Bergua). Al protagonista li posava veu Pedro Pablo Ayuso i els dibuixos eren obra d'Adolfo
Buylla i Bayo.
Diego Valor narra les aventures futuristes de l'heroi homònim i pilot del futur, inspirat en el de l'heroi
espacial britànic Dan Dare qui acompanyat pels seus ajudants Laffitte i Portolés s'ha d'enfrontar a
les forces del mal, representades pel General Sandor i Mekong, per salvar la terra d'invasions
marcianes. Entre els membres de la tripulació hi ha una dona, Beatriz Fontana. Com era d'esperar,
la seva relació amb el protagonista acaba en idil·li amorós, però el seu personatge resulta
excepcional en comparació a altres protagonistes femenins de la ficció de l'època, ja que no es
limita a l'habitual paper de companya passiva de l'heroi, sinó que intervé activament en la trama i
ens és presentada com dona intel·ligent i capaç (científic i pilot espacial), en igualtat de condicions
amb els homes de la tripulació.
Lot 16Planxa d’impremta amb el logotip de Diego Valor
Utilitzada per representar els colors negres.
Edició espanyola. 11 x 9 cm i 12 x 10 cm.
Estimació: 70 € – 80 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
ENRIQUE JARNÉS BERGUA (1919 – 1986):
Nascut a Navarra, començà a cursà la carrera de Dret tot i que la va haver de deixar per ingressar
com a voluntari en l'exèrcit Requetè d'Aragó. Després de la guerra, decideix ingressar a l'Acadèmia
General Militar, on arriba a ser general de brigada d'Infanteria i Cap del servei de publicacions de
l'E.M.E.
Realitza adaptacions i traduccions de l'anglès i del francès abans d'escriure novel·les i guions
propis. Després de diverses obres escrites amb múltiples pseudònims, el seu major èxit va ser a la
ràdio, amb el guió radiofònic de Diego Valor.
ADOLFO ÀLVAREZ-BUYLLA (Madrid 1927-1998)
Com a fill de diplomàtic es va criar a Colombia i a Mèxic. Va retornar a Espanya l’any 1948 i es va
dedicar al món del dibuix i la ilustració. A partir de l’any 1954 comença a dibuixar historietes per
Diego Valor, convertint-se en dibuixant únic de les seves aventures a partir de 1957.
Treballà per la editorial Bruguera, realitzant dibuixos pel Capitán Trueno.
Lot 17Planxa d’impremta amb el logotip de Diego
Valor.
Dibuixada per Adolfo Buylla.
Utilitzada per representar els colors negres.
Edició espanyola. 12 x 9 cm.
Estimació: 80 € – 100 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
DELTA 99:
Delta 99 és una sèrie d'historietes de
ciència-ficció ideada per Josep TOUTAIN i
desenvolupada des de 1967 a 1968 pels
guionistes Jesús FLORES THIES i Víctor
MORA i els dibuixants Carlos GIMENEZ,
Adolfo USERO i Josep MASCARÓ, per a
l'agència Selecciones Ilustradas, que la va
distribuir en multitud de països.
Va destacar en la seva època per la
qualitat dels seus dibuixos, en comparació
amb el que era habitual en el mercat del
còmic infantil i juvenil espanyol.
L’argument es situa en un univers en el
qual una "confederació de Planetes de les
tres Galàxies“ envia a la Terra un dels
seus agents dit Delta 99. El seu objectiu
és eliminar les conseqüències del progrés
tecnològic i nuclear que poguessin posar
en perill la seguretat de la pròpia terra i
d'altres planetes.
Lot 18Planxa d’impremta amb el logotip de Delta 99.
Utilitzada per representar els colors negres.
Edició espanyola. 7 x 7 cm.
Estimació: 70€ – 80 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
LOVAINA 2016:
Lavaina 2016, la guerra dels poetes és la obra més coneguda d’Enric Sió. Fou un encàrrec de la
revista Oriflama l’any 1967. Va ser una obra pionera dins l’Estat Espanyol ja que prenia la societat
contemporània com a un dels seus eixos argumentals. És una subtil sàtira de la vida cultural i política
de la Catalunya de l’època, i en ella introdueix personatges d’aquesta realitat, tant polítics com de la
societat en un univers de ciència-ficció. La sèrie de Lovaina 2016 és considerada com el primer còmic
políticament crític i d’oposició contra el franquisme.
Lot 19Planxa d’impremta amb una vinyeta de
Lovaina 2016.
Enric Sió.
Utilitzada per representar els colors
negres.
Edició catalana. 13 x 9 cm.
Estimació: 80 € - 100 €
ENRIC SIÓ (Badalona,1942-1998)
Dibuixant de còmics, il·lustrador, fotògraf i
publicista català llicenciat en Economia i
Belles Arts. Va contribuir en la renovació
del còmic espanyol treballant per a
diverses publicacions com Valentina, La
oca i el diari Avui, entre d’altres.
L'obra de Sió s'emmarca en els corrents
que van sorgir a mitjans dels 60 entre els
autors de còmic europeus que reclamaven
la historieta com a forma d'art i cultura
lliure. Utilitza complexos recursos gràfics
variant deliberadament el seu estil, a
vegades dins i tot dins la mateixa pàgina,
per tal d’assolir un expressionisme inusual
en la historieta convencional.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
THE PHANTOM:
És una sèrie clàssica d’historietes d’aventures protagonitzada pel personatge The
Phantom, un misteriós home emmascarat, lluitador contra el crim.
Es va començar a publicar com a tira còmica diària el 17 de febrer de 1936, i a partir del
1939 com a suplement dominical en color. El personatge s’inspira amb Robin Hood,
Tarzan, El llibre de la selva i els herois mitològics clàssics, i està considerat un precursor
estètic del còmic de superherois, ja que és el primer personatge que porta màscara.
Actualment encara es publica en diferents diaris mundials i ha tingut adaptacions a altres
medis com novel·les, pel·lícules i sèries televisives.
Lot 20Planxa d’impremta amb The Phantom a
cavall.
Lee Falk
Utilitzada per representar els colors
negres.
13 x 11 cm.
Estimació: 80 – 100 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
LEE FALK (Saint Louis, 1911 – Nova York, 1999)
Escriptor nord-americà, director i productor de teatre més conegut com a creador dels populars
personatges de còmics The Phantom i Mandrake el mag, que en el cim de la seva popularitat va
atreure a més d’un centenar de milions de lectors cada dia.
Falk ja des de molt jove s’interessa per l’escriptura, i s’especialitza en literatura a la universitat d’Illinois,
essent més tard redactor i responsable de programes radiofònics en una agència de publicitat.
Durant l’allistament a l’exèrcit de la Segona Guerra Mundial, Falk no es va privar de continuar escrivint
les seves dues sèries regulars de tires de premsa. I concretament amb The Phantom faria com d’altres
herois en l’època de la Segona Guerra Mundial, lluitar contra els enemics dels Estats Units d’Amèrica,
en aquest cas dels japonesos, tenint com a escenari la jungla, una aventura que va ser anomenada
The Phantom goes to war.
Falk també va fer classes d’art amb un interès especial pel còmic, i encara que es considerava
escriptor, es va posar en contacte amb Phil Davis, un il·lustrador professional que va acceptar
l’encàrrec de dibuixar-li els guions i dedicar-se de ple a The Phantom.
Lot 21Planxa d’impremta amb The Phantom a
cavall.
Firmada per Lee Falk i per Sy Barry.
Utilitzada per representar els colors
negres.
26 x 8 cm.
Estimació: 80€ - 100 €
Lot 22Planxa d’impremta amb The Phantom
lluitant contra un tigre.
Utilitzada per representar els colors
negres.
7 x 9 cm.
Estimació: 50€ - 70 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 23Planxa d’impremta de Mandrake el
Mago.
Utilitzada per representar els colors
negres.
8,5 x 8,5 cm.
Edició castellana.
Estimació: 80 € – 100€
MANDRAKE, EL MAG:
Mandrake el mag va aparèixer per primera vegada en 1934 i va
ser la creació de Lee Falk, que també passaria a crear The
Phantom en 1936.
Estava inspirat en una persona real, Leon Madrake (1911-
1993) mag de vodevil nord-americà, alumne de Howard
Thurston, en actiu des de finals dels anys ‘20 del segle passat i
amb espectacle propi i certa fama des del final dels ‘30. la seva
aparença física i el seu vestuari eren similars als del seu
homònim de paper.
A les tires Mandrake és un lluitador que utilitza les habilitats
que va aprendre del seu pare al Col·legi de Màgia a l'Himàlaia
per lluitar contra gàngsters, alienígenes, científics bojos, i altres
amenaces a la Terra. Els seus poders com a mag són
principalment la telequinesis, invisibilitat, teletransportació i
canvi de formes, entre altres habilitats. Potser el seu poder més
notable i recurrent és la hipnosi, que és capaç de dur a terme
ràpidament.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 24Planxa d’impremta de Tarzan.
Utilitzada per representar els colors
negres.
8,5 x 8,5 cm.
Edició en francès.
Estimació: 70 € - 90 €
EDGAR RICE BURROUGHS (chicago
1875 – 1950). Escriptor.
Escriptor de gènere fantàstic cèlebre per les seves
sèries d'històries de Barsoom (ambientades a
Mart), de Pellucidar (que tenen lloc al centre de la
Terra) i, especialment, per la creació del conegut
personatge de Tarzan.
El 1911 treballava com a majorista de maquinetes
de llapis i va començar a escriure ficció. Va
començar a escriure i aviat es va dedicar a
l'escriptura a temps complet. Va escriure dues
novel·les, entre elles "Tarzan dels Micos", que es
va publicar a l'octubre de 1912. Va planejar
explotar el personatge a través de diversos mitjans
de comunicació diferents, incloent la tira còmica
sindicada "Tarzan", pel·lícules i diverses
mercaderies. Tarzan es va convertir en un dels
personatges de ficció de més èxit fins l’actualitat.
Va ser corresponsal de guerra durant la Segona
Guerra Mundial i finalment va morir d'un atac al
cor el 1950, després d'haver escrit prop de 70
novel·les.
BURNE HOGARTH (chicago 1911 –
1996). Dibuixant.
Autor de còmics nord-americà, conegut
principalment pel seu treball pioner amb el
personatge de Tarzan en les tires de premsa. El
1926, va començar a treballar com a il·lustrador
per a Associated Editors Syndicate. En 1934 va
començar a treballar com a ajudant per a la King
Features Syndicate, per a la qual va realitzar una
sèrie de pirates de Charles Driscoll, titulada Pieces
of Eight (1935). Finalment, el 1936 li va arribar la
seva gran oportunitat en ser designat successor
d'Harold Foster al capdavant de la pàgina
dominical de Tarzan que realitzaria durant un total
de dotze anys, de 1937 a 1945, i de 1947 a 1950.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
MANUEL GAGO GARCÍA (Valladolid 1925 – 1980).
Prolífic historietista espanyol i un dels més importants de l'Escola Valenciana de còmic. És el creador
de “El Guerrero del Antifaz”, entre moltes altres sèries, i fundador de les editorials Garga i Maga,
ambdues anagrames del seu nom. També va treballar per a Brugera.
De formació autodidacta, envià a partir de 1942 les seves primeres historietes a l'editorial Hispano
Americana i Marco des del mateix sanatori on es refà d'una tuberculosi. També havia començat a
treballar per a l’Editorial Valenciana amb diversos episodis.
El 1943 va publicar, la primera historieta del personatge que li donaria la fama, “El Guerrero del
Antifaz”, sèrie d'aventures ambientada a l'Espanya dels Reis Catòlics. L'autor, segons les seves
pròpies declaracions, es va inspirar per a la realització de la seva obra en la novel·la “Los cien
caballeros de Isabel la Católica”. Després de llegir aquesta novel·la va realitzar un còmic titulat “El
juramento Sagrado”, que pot considerar-se el germen del futur “El Guerrero del Antifaz”, nom pel que
sembla pres d'un film de l'època. Aquest còmic va ser publicat quan l'autor no havia fet encara disset
anys.
EL GUERRERO DEL ANTIFAZ
“El Guerrero del Antifaz” és una obra clàssica de la historieta espanyola. Juntament amb “Roberto
Alcázar y Pedrín” i “El Capitán Trueno”, és la sèrie més popular i influent dels anys 40, i una de les
de major durada de la història del còmic espanyol. En poc temps es va convertir en l’heroi de còmic
més famós creat a Espanya. Arribaria a aconseguir tirades de més de 200.000 exemplars en els
anys 50 i es va publicar ininterrompudament, en quaderns independents, fins a 1966.
Gago va assumir en solitari la realització gràfica de la sèrie fins al número 420.
L'acció passa a Espanya al final de la Reconquesta, a la fi del segle XV. La comtessa de Roca,
embarassada de dos mesos, és raptada en una incursió del rei musulmà Alí Khan, qui la converteix
en la seva dona. En néixer el fill de la comtessa, el seu raptor creu ser el pare, i el futur “Guerrero del
Antifaz" és educat com el seu fill i hereu. Quan té vint anys, la seva mare li revela la veritat, a
conseqüència de la qual cosa és assassinada pel rei. Intentant venjar a la seva mare, el protagonista
fereix a Alí Khan, però es veu obligat a fugir deixant-lo amb vida. La culpa i el remordiment, del fals
fill d'Alí Khan el fa disfressar amb un antifaç per ocultar la seva identitat i decideix dedicar la seva
vida a combatre als seus antics coreligionaris.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot relacionat amb:
Almanaque del
guerrero del Antifaz
1949
Lot 25Tres planxes d’impremta pel Guerrero
del Antifaz. El reyezuelo raptor.
Utilitzada per representar els colors
negres.
9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.
Edició en espanyol.
Estimació: 200 € - 250 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 26^Planxa d’impremta amb el logotip de “Pistol” Jim
Utilitzada per representar els colors negres.
27 x4 cm.
Edició en espanyol.
Estimació: 50€ - 70 €
CARLOS FREIXAS (Barcelona, 1923 -2003)
Va ser un historietista espanyol que va guionitzar, dibuixar i retolar una de les sèries de l’oest més
famosa, anomenada “Pistol” Jim i creada l’any 1944.
Carlos Freixas va ser fill d’Emiliano Freixas (Barcelona, 1899 – Barcelona, 1976) també dibuixant
espanyol i pedagog del dibuix considerat pioner de la vinyeta a Espanya, qui li va ensenyar l’ofici.
Més tard Carlos Freixas va estudiar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de
Barcelona, entrant més tard com a aprenent a un taller d’escenografia.
El 1947, Freixas va acceptar una oferta de l’Editorial Molino a Argentina i es va establir durant
gairebé una dècada a Buenos Aires. Col·laborant amb l’Escola Panamericana d’Art, i va publicar a
infinites revistes com Patoruzito i Aventuras. I finalment al 1957 va decidir tornar a la seva ciutat
natal a Barcelona on va acabar allà la seva vida com a dibuixant.
Retornant a l’any 1947, Freixas juntament amb el seu pare, va treballar a la revista Lecturas i va
llençar un projecte d’edició independent, la col·lecció Mosquito, juntament amb Àngel Puigmiquel
(1922-2009) un altre autor de dibuixos animats, historietista i periodista espanyol.
Sota el nom d’aquesta col·lecció, es van agrupar els serials de “El Capitán Misterio” de E. Freixas,
“Pepe Carter” de Puigmiquel, i el primer personatge de Carlos Freixas al qual dediquem aquests
lots, “Pistol” Jim, que després de fer fallida a la col·lecció Mosquito, arribaria a les pàgines de
Gran Chicos, i més tard a la revista El Coyote de la qual presentem les vinyetes dels lots
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 29Planxa d’impremta amb
una imatge de pistol
Jim
Utilitzada per
representar els colors
negres.
Firmada per Freixes
Edició en espanyol.
Estimació: 100- 120 €
Lot 27Planxa d’impremta amb una
imatge de pistol Jim per
“humano es pecar y diabolico
perseverar”
Utilitzada per representar els
colors negres.
Firmada per Freixes
Edició en espanyol.
Estimació: 90- 100 €
Lot 28Planxa d’impremta
amb una imatge de
pistol Jim per
“humano es pecar y
diabolico perseverar”
Utilitzada per
representar els colors
negres.
Firmada per Freixes
Edició en espanyol.
Estimació: 80- 90€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Francisco Batet Pellejero - Dibuixant (Barcelona 1921-Paris 2015)Dibuixant i il·lustrador format a l'Acadèmia Tàrrega barcelonina, va començar treballant en còmics
per a nenes alhora que iniciava una carrera en paral·lel com a il·lustrador i pintor costat de la qual
seria la dona de la seva vida, la també pintora Angelina Lavernia. Durant els anys quaranta va
complir encàrrecs de l'editor Germán Plaza per il·lustrar llibres i dibuixar còmics editats sota les
seves diferents segells: Gerplá, Cigne, Clíper i Plaza.
En 1943 José Mallorquí va proposar a l'editorial Molina la publicació d'una novel·la, El Coyote,
basant-se en "La Guineu", un mític personatge de l'Oest americà creat per Johnston McCulley.
Aquell relat novel·lesc va tenir èxit i quan José Mallorquí, qui per cert ho havia signat amb el
pseudònim de Carter Mulford, va tractar de convèncer a l'editor de convertir-lo en una sèrie, aquest
es va negar. Així és que el novel·lista va recórrer a una altra empresa, l'editorial Clipper, qui va
publicar amb gran èxit i durant un decenni les anades i vingudes de "El Coyote". Les novel·les van
tenir un gran èxit en els primers anys de la postguerra espanyola i autor barceloní va mantenir
aquella notorietat fins que les seves novel·les sobre aquell heroi van deixar de publicar-se en 1953.
A causa de la seva manera d'il·lustrar, fresc i cru, demostrat en les portades de col·leccions com
Misteri o Homes de l'Oest, va ser triat com a il·lustrador de les portades per les novel·les de El
Coyote en substitució del primer il·lustrador del personatge, Alex Coll.
Batet va conferir a aquestes historietes una carnadura aspra però amb un estudiat encaix de les
escenes i una aconseguida ambientació amb tocs expressionistes, la qual cosa va generar gran
afició i una passió lectora que duraria dècades (aquestes historietes de El Coyote van ser reeditades
diverses vegades i hi va haver un intent de rescat d'aquell esperit per part de Fòrum el 1983, encara
que amb altres dibuixants).
La seva escassa presència en els còmics espanyols a partir de 1952 es deu al fet que va emigrar a
França, on va seguir treballant durant els anys cinquanta. L'artista va viure a París, ciutat on va morir
a l'edat de 94. El seu fill Francesc li va dedicar un lloc web, a la seva memòria i a la de la seva mare:
http://francois.batet.free.fr/
Lot 30Planxa corresponent a la primera
plana del Coyote #87 “Apostando
su vida” 1ª Edició 1949
Estimació: 100 € -110€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
EL COYOTE
El Coyote, malnom sota el qual s'amagava el personatge
de ficció César de Echagüe, fill d'un ric hisendat de
Califòrnia, qui defensava els drets dels hispans allí
instal·lats feia molts anys enfront de les pretensions
colonitzadores de les tropes nord-americanes.
S'identificava físicament a l'heroi amb una màscara
cobrint-li part de la cara, vestit tot de negre, aposto
conqueridor de cura bigoti, encara que els seus enemics el
titllaven erròniament de efeminat.
Dos-cents títols es van publicar sobre "El Coyote". I com la
venda d'exemplars era notable, es va editar també la
revista amb igual títol, a manera de còmic, que és com es
deia llavors al que després s'ha conegut com "còmic". Les
il·lustracions eren de Francisco Batet.
Successivament, el mateix aventurer donaria per a un
serial radiofònic, que va tenir així mateix un incontestable
èxit d'audiència. Dos anys després que la novel·la deixés
de publicar-se, el 1955 es va filmar la primera de les cinc
pel·lícules que, en el transcurs dels anys, van tenir com a
protagonista a l'intrèpid Coyote, amb el seu espectacular
barret mexicà i la seva pistola a punt amb la de desfer
quijotescament malifetes. La cinquena cinta abordant
similars aventures es va rodar ja en temps més propers, el
1998, dirigida per Mario Camus, amb José Coronado de
galant.
Lot 31Planxa d’impremta de “El Coyote”
Estimació: 70€ -90 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
CARLOS GIMÈNEZ (Madrid, 1941) Historietista
És un dels historietistes més importants de l'anomenat boom del còmic adult a Espanya i un
dels pocs que encara continuen en actiu.
Als catorze anys ja va començar a treballar com a decorador, i a dibuixar còmics en els seus
temps lliures influenciat per “El Capitán Trueno de Ambrós”. Al 1958 ja fa la seva primera
sèrie important anomenada Drake & Drake amb guió de José Mallorquí. I al 1963 després de
venir d’il·lustrar a França, Selecciones Ilustradas li encarreguen crear a Gringo, una série
ambientada en el oest americà, el seu primer èxit europeu ja que durant la seva primera
etapa, la majoria dels seus treballs s'havien publicat a l'estranger, sent gairebé un desconegut
a Espanya.
Gringo es va estrenar a l’exposició de la Bienal Mundial de la Historieta com a mostra d’una
nova manera de concebre el còmic de vaquers a Espanya. Des del principi ja s’aprecia la
seva bona tècnica del dibuix amb ambientació i atmosfera del western, juntament amb tocs
d'humor. Però a causa de malentesos relacionats amb temes legals, la sèrie de Gringo es va
parar per desenvolupar Delta 99 al 1967, així com algunes historietes còmiques com Tom
Berry i Kiko 2000 per al mercat alemany. Mes actualment, al 2005 Carlos Giménez també
s’encarregava del guió de l’adaptació de “El capitan Alatriste” i el mateix any va rebre el Gran
Premi del Saló del Còmic de Barcelona com a reconeixement per la seva carrera.
GRINGO
Gringo és una série de l’oest composta per 24 episodis
de 20 pàgines destinada a ser publicada a l’estranger.
El personatge que també és conegut com Syd Viking
és un personatge americà a l’estil dels herois dels
westerns fílmics però d’arrel popular que es veu
immers en un món de lladres. Gringo és un personatge
que vivia en un ranxo i dedica la seva vida a defensar
els indis o mexicans.
Actualment Giménez ha deixat de dibuixar-lo per
passar-li el relleu Jesús Peña Regó, alies “Suso”
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 32Planxa corresponen títol de la
revista
Estimació: 40 – 50€
Lot 33Planxa corresponent la historia “Fuego
en Pedrales”, dues primeres vinyetes
de la página 16.
Utilitzades per els colors negres.
Edició en espanyol
Estimació: 70 € -80€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
ANITA DIMINUTA
Anita Diminuta és un personatge de còmic que va crear Blasco el 1941 per a la revista de còmic
ambientada per al públic femení de l’època anomenada Mis Chicas, i encara que actualment és gairebé
desconeguda, va acabar ocupant les primeres pàgines. Anita és una òrfena que viu en un món
d'il·lusió, molt allunyat de la realitat i a la que acompanyen una sèrie de personatges fets a la seva
mida: un ós de peluix, un soldat de plom, un simpàtic nan. Les seves aventures consistien en barrejar
temes de tendresa i terror, on havia d’estar en constant lluita a mort contra la bruixa Carraspia, el
paradigma infantil de la maldat i en contra el mag Caralampio.
JESUS BLASCO (Barcelona, 1919-1995)
Nombrat com un dels 50 millors dibuixans del segle XX, va exposar part de la seva obra a París a la
exposició de la biblioteca nacional francesa, Maîtres de la BD Europeene.
Mobilitzat durant la guerra civil espanyola va passar un llarg período de temps en un camp de
concentració, on dibuixava a canvi de menjar.
El 1940 va tornar a Catalunya i va recuperar a Cuto, al que va donar ara els trets del seu germà
Alexandre, convertint-lo en el xiquet aventurer més emblemàtic de la primera postguerra. Un any més
tard dissenyaria a la entranyable Anita Diminuta.
Després de realitzar diverses obres per revistes britàniques, franceses i italianes, va rebre el 1982 el
premi Yellow Kid del saló del còmic de Lucca, el premi més prestigiós del món del còmic.
Lot 34Vinyeta del logotip d’Anita la Diminuta
Utilitzada per representar els colors blaus.
Edició en espanyol.
Estimació: 40 -50€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 35Conjunt de planxes per il·lustrar la edició d’Anita Diminuta. 1975
Utilitzada per representar els colors negres.
Edició en espanyol.
Estimació: 150€ – 200€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Estudi López Rubio
Ginesito va ser una sèrie d’historietes produïdes per l’Estudi López Rubio per a diverses
editorials. Aquest estudi madrileny era propietat de l’escenògraf Adolfo López Rubio, que entre
1941 i 1946 va produir portades de novel·les populars, publicitat i sobretot còmics per editorials
espanyoles, com Marisal i Rialto. Els creadors més habituals de Ginesito eren diversos, d’entre
ells hi havia Gordillo (Madrid, 1921 – Madrid, 2001), José Laffond (Madrid, 1926 – Madrid,
1971) i Pipo, tots tres historietistes espanyols de l’escola madrilenya, juntament amb altres
artistes col·laboradors de l’Estudi.
El seu protagonisme homònim, Ginesito, originalment denominat Satanás va gaudir de molta
popularitat durant la postguerra espanyola.
Lot 36Planxa d’impremta amb el logotip de Ginesito
Utilitzada per representar els colors negres.
Edició en espanyol.
Estimació: 40€ -50€
Lot 37Planxa d’impremta amb la representació de
Ginesito.
Utilitzada per representar els colors negres.
Edició en espanyol.
Estimació: 60 - 70€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 38Planxa d’impremta amb la representació d’una
vinyeta amb una figura femenina afuetajant un
nen.
Utilitzada per representar els colors negres.
Estimació: 60 – 70€
Lot 39Planxa d’impremta amb el rostre d’un personatge
masculí.
Utilitzada per representar els colors negres.
Estimació: 40 € – 50 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
LESLIE FRED HARMAN (St. Joseph Missouri 1902 - Pagosa Springs 1982 ) artista
y dibuixant
Conegut per la seva creació de la tira còmica de Red Ryder. La tira era tan popular que en el seu
apogeu funcionava a 750 diaris i arribava a quaranta milions de lectors.
Va créixer en un ranxo entre cavalls. Mai va rebre cap formació artística formal. No obstant això,
ha d'haver estat un talent natural que va requerir poca o cap formació ja que els seus dos germans
menors també es van convertir en dibuixants.
A partir dels vint anys, va treballar com a animador en la Kansas City Film Ad Company. Entre els
seus companys de treball estaven els seus dos germans, Hugh i Walker, i un company amb el
nom de Disney, amb qui va decidir entrar en el negoci, però la seva companyia, estudis de
KAYCEE, va tancar al cap d'un any i Harman va tornar a Pagosa Springs.
En els anys següents va tenir diferents treballs incloent la publicitat, fins que de 1934 a 1938, va
crear una tira de còmics titulada Bronc Peeler, no obstant, els diaris no es van mostrar interessats.
La seva sort va començar a canviar quan es va mudar a Nova York en 1938. Allí va conèixer a
Stephen Slesinger, un geni en marxandatge, que el va ajudar en l'evolució del personatge. La tira
de Bronc Peeler va arribar a la seva fi en 1938, quan Harman ho va deixar caure per fer Red
Ryder.
Lot 40Planxa d’impremta amb el logotip de
Bronc Peeler
Utilitzada per representar els colors
negres.
9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.
Edició en espanyol.
Estimació: 60 – 70€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
BRONC PEELER
Bronc era un jove pèl-roig que es barallava tant amb els seus punys com amb les armes i era també
un expert genet. Totes les seves habilitats les utilitza per lluitar contra la injustícia, lladres del bestiar,
bandits i tot tipus de dolents El seu primer company era una vella rata del desert anomenada Coyote
Pete, però Harman va decidir, per arribar a joves lectors, adoptar un nen Navajo anomenat Little
Beaver que estava destinat a sobreviure a Bronc.
Lot 41Planxa d’impremta amb el logotip de
Bronc Peeler
Utilitzada per representar els colors
negres.
Estimació: 90€ - 100€
Lot 42Planxa d’impremta amb
una vinyeta de bronc
peeler.
Utilitzada per representar
els colors negres.
Estimació: 90€ - 100€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
MILTON CANIFF (Ohio 1907 – Nova York 1988)
Va ser un dibuixant i guionista americà que va començar amb set anys a fer les primeres
il·lustracions. Es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Ohio i més tard va subministrar
entregues diàries de tires còmiques a la premsa nordamericana, essent l’últim gran supervivent de
l’edat d’or de la narrativa dibuixada en els diaris americans.
Quelcom peculiar de Caniff és que va adoptar molts recursos del nou llenguatge cinematogràfic,
com en el pla americà i imitacions del pla-seqüència, però el més significador és que va substituir
definitivament l’episodi per la sèrie de continuïtat, essent el repte del suspens al final de la pàgina
per mantenir el clímax.
STEVE CANYON
Steve Canyon va ser una tira de premsa d’aventures de llarga duració creada al gener de 1947 per
Milton Caniff després de deixar de banda Terry y los piratas. De la mateixa manera que l’anterior
obra de Caniff, Steve Canyon es va adaptar als esdeveniments històrics, amb presència directa dels
protagonistes principals dels escenaris de la política exterior dels Estats Units.
Aquesta sèrie era protagonitzada per un as de l’aviació nordamericana, que una vegada
desmobilitzat, funda una companyia d’aviació anomenada “Horizons Unlimited”. Canyon en el llarg
de les seves aventures, que normalment transcorren sobretot en països de Sud est Asiàtic i el Mig
Orient, accepta les missions més arriscades i lluita contra els individus més sanguinaris.
Concretament van haver dues tirades de còmics de 1951 fets per promocionar les forces armades
anomenats “Steve Canyon in Strictly for the Smart Birds” dels quals a Subhastes Públiques de
Barcelona disposem d’una planxa original amb tres vinyetes seguides on apareixen dos dels
personatges intercanviant diàlegs, amb un avió de fons en unes d’elles que apareix en les portades
de les tirades.
Amb Steve Canyon veiem un Milton Caniff completament madur que va continuar dibuixant la sèrie
fins la seva mort, al 1988. Tal fama va propiciar que les seves tires apareguessin finalment 168
vegades als diaris i va ser traduït al castellà i publicat a les revistes espanyoles “Mickey” al 1935.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 43Vinyeta de Steve Canyon
Utilitzada per representar els colors
negres.
9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.
Edició en espanyol.
Estimació: 80€- 100€
Lot 44Vinyeta de Steve Canyon
Utilitzada per representar els colors
negres.
9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.
Edició en francés.
Estimació: 80€-100€
Lot 45Vinyeta de Steve Canyon
Utilitzada per representar els colors
negres.
9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.
Edició en francés.
Estimació: 80€ - 100€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 46Planxa corresponent a una la
portada del Male Call.
Utilitzada pels colors negres.
Estimació: 100€ - 120€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 47Planxa corresponent a la tira apareguda al diari titulada
Jump Mistress a una tira de viñeta.
Utilitzada pels colors negres.
Edició en anglès.
Estimació: 80€ - 100€
MALE CALL. FRUIT DE LA CENSURA
CARDILL va diseñar a la seva nova heroïna, Miss Lace, per tal de ser diferent a la
censurada Burma: Era morena enlloc de rossa, inconcent en lloc de viva i experimentada;
sempre suau i dolça, en contraposició als modals sovint bruscs de la seva antecesora. La
dirección de CNS proposà el títol de “Male Call” que CANIFF va acceptar. La darrera tira de
Burma va aparèixer el gener de 1943 i “Male Call” va ser publicada el mateix mes.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
WILL EISNER (Nova York, 1917 – Florida 2005)
Va ser un influent historietista americà i conegut per fer popular el concepte de novel·la
gràfica com a llibret d’un únic autor a partir de 1978. També va ensenyar les tècniques del
còmic a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York. L’obra d’Eisner va tenir importància decisiva
per donar als còmics el sentit de ser un entreteniment per als infants i adolescents. En el
seu honor es van crear el 1988 els premis Will Eisner, entregats actualment a la Convenció
Internacional de Còmics de San Diego (California).
BLACK HAWK
La sèrie adaptada de Blackhawsks, que originalment van ser pel·lícules, una novel·la i
també un programa de ràdio, va ser creada per Will Eisner amb els col·laboradors
Chuck Cuidera i Bob Powell. La tira còmica tracta d’un petit equip de soldats herois de la
Segona Guerra Mundial que a cada publicació tenen una missió a realitzar.
L’equip original va aparèixer per primera vegada a la revista mensual Quality Comics
dins de Militar Comics #1 a l’agost de 1941, fent la seva última aparició al Blackhawk
#273 al novembre de 1984.
El 2011 es va llençar un nou volum com a nova sèrie mensual, sense vincles directes
amb les encarnacions anteriors, i amb la incorporació d’una nova Lady Blackhawk.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 48Vinyeta de Blackhawk
Utilitzada per representar els colors
negres.
9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.
Edició en espanyol.
Estimació: 80€ - 90 €
Lot 49Vinyeta de Blackhawk
Utilitzada per representar els
colors blaus.
9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.
Edició en espanyol.
Estimació: 70€ -80€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Juan Bautista Puerto i Eduardo Vañó Pastor (València 1911- 1993)
Dibuixant de còmic espanyol que va ser popularment conegut sobretot per Roberto Alcázar y
Pedrín, unade les sèries més populars de la postguerra.
Roberto Alcázar i Pedrín
Va ser una sèrie creada el 1940 pel guionista i editor Juan Bautista Puerto, i el seu cunyat, el
dibuixant Eduardo Vañó Pastor per l’Editora Valenciana. És la més llarga de la història del còmic
espanyol, amb un total de 1.219 quaderns al llarg de 35 anys, fins a 1976. I juntament amb El
Guerrero del Antifaz, la més popular i influent dels anys 40.
Cap a 1958, el seu tiratge era superior als 100.000 exemplars setmanals. A més, cada any es
publicava material extra, i diverses aventures publicades a la revista Jaimito i en suplements de
premsa. Ha gaudit també de diverses reedicions, començant per la de 1976, no gaire fidel amb
l'original.
La majoria dels guions van ser realitzats per José Jordán Jover, antic comandant de l'exèrcit
republicà que havia patit la repressió del règim franquista. També van escriure històries per al
còmic Federico Amorós, Pedro Quesada i Vicente Tortajada.
Lot 50
Planxa corresponent a una tira amb tres vinyetes de Roberto Alcázar i Pedrín
Estimació: 70€ -80€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Roberto Alcázar, vestit sempre amb tratje, corbata i meticulosament pentinat, és el protagonista
principal. Segons alguns autors, el cognom Alcázar remetria a l'episodi del Alcazar de Toledo
durant la guerra civil espanyola, mentre que la seva fisonomia estaria inspirada en els trets de
José Antonio Primo de Rivera. El dibuixant de la sèrie va negar aquests extrems, explicant que el
cognom del personatge anava a ser inicialment Alcaraz, i que el seu model no havia estat el
fundador de Falange Espanyola, sinó ell mateix. Pedro Porcel sosté que el físic de Roberto
Alcázar simplement es correspon amb el patró estètic del senyor formal de la seva època.
Roberto Alcázar es descriu vagament com a periodista; més endavant, es converteix en agent de
la Interpol i es dedica a perseguir criminals per tot el món, amb un aire formal i impassible.
Entre els enemics, abunden les bandes de gàngsters i els científics bojos i, en determinats
períodes, els monstres clàssics en la versió de la Universal.
Lot 51
Planxa corresponent escena
Roberto Alcázar i Pedrín on hi
apareix un tanc.
Estimació: 70- 100€
Lot 52
Planxa corresponent escena
Roberto Alcázar i Pedrín on hi
apareix un tanc.
Estimació: 70- 90 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Jean-Claude Forest - (París, 1930 - 1998) - Historietista
Va ser autor de personatges tan cèlebres com Barbarella que va revolucionar el llenguatge dels
còmics en els anys 60 i 70. Forest va començar a treballar com a il·lustrador a principi dels 50,
dibuixant portades per a nombrosos diaris i revistes franceses. També va dibuixar molts números
de la sèrie de còmics basats en el personatge de Charlot. Durant aquesta etapa es va convertir en
el principal dibuixant il·lustrant novel·les d'escriptors.
Forest també va escriure guions per a talentosos artistes de còmics com Paul Gillon, Jacques
Tardi, Didier Savard, així com diversos guions per a la televisió francesa i novel·les de fantasia
juvenil al 1983.
Lot 53
Planxa d’impremta original
on hi apareix arbarella amb el
seu nom escrit.
Estimació: 60- 70 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
BARBARELLA
Quan a l'abril de 1962 apareix la primera historieta de Barbarella al número # 566 de la revista
francesa Magazine, s'obre un nou període del còmic per a adults.
Barbarella, un personatge inspirat físicament en Brigitte Bardot, una actriu i cantant francesa que
va ser una icona de la moda i símbol sexual de mitjans de segle XX, és una bonica jove que va
arribar a ser un dels personatges mítics del còmic francès.
El lloc on viu la protagonista, i on passen les principals aventures és el planeta Lythion, un lloc
molt apartat de la galàxia. Barbarella es dedica a viatjar pels confins d’aquest univers imaginari
sense perdre mai el sentit de la sorpresa i l’afany per imposar-se al caos del exòtics personatges
que la visiten, és llavors quan es veu obligada a emprar la violència no deixant-se mai perdre
pels plaers mundans, tot explotant el seu erotisme.
Aquesta sèrie de ciència ficció plena de sensualitat, aviat pateix les conseqüències de la censura
en diversos països on es publica. Jean-Claude Forest, es veu obligat a retocar certs continguts
per cedir a les exigències d'un mercat editorial que encara no està preparat per explotar
productes tan inusuals.
Malgrat l'escàndol inicial que suscita, Barbarella apareix en un moment particular que afavoreix
les intencions de Forest ja que es situa en plena ebullició dels moviments feministes i amb el
sorgiment de les primeres ofertes contraculturals. Aquest còmic sembla simbolitzar tota una
filosofia social i artística. En bona mesura, aquest és un dels motius del seu èxit a França i, poc
després, en tot el món.
Es considera que l’aspecte gràfic del còmic és renovador, el traç és simple i de vegades
descuidat per les convencions del còmic realista, complementa eficaçment un fresc guió literari,
destinats a un lector adult.
El 1964 surt a la venda el primer àlbum, l’excel·lent carrera comercial crida l'atenció dels
executius de la companyia cinematogràfica Paramount Pictures, que planegen fer una versió
destinada a la gran pantalla.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 54
Planxa original de James Bond
Estimació: 60€ - 70€
James Bond és una pel·lícula
d'espies i també sèrie de còmics fet
per Dynamite Entertainment, creat
originalment per Ian Fleming.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 55
Planxa d’impremta original
d’Andreu Montull.
Estimació: 90-100€
DIBUIXOS
ORIGINALS
Lot 60. Capitán trueno. Angel Pardo
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
ANGEL PARDO RUIZ (1924-1995). Historietista.
Va començar en el món de la il·lustració professional en
1943. Després de diversos treballs menors, el 1959 va
aparèixer en els mercats la seva primera col·laboració en la
sèrie de “El Capitán Trueno”, personatge que marcaria un
abans i un després, convertint-se en un dels més dignes
seguidors d'Ambrós. Amb gairebé tres mil pàgines de la sèrie
a l'esquena, va suposar el model a imitar per altres
dibuixants, especialment Martínez Osete.
Àngel Pardo va col·laborar amb Bruguera en moltes de la
seva col·leccions, com el “Super DDT”, “Historias
Selección”, “Joyas Literarias Juveniles”, “Colección
Historias”, “Bisonte Gráfico”, “Bisonte Extra
Ilustrado”, “Colección Pimpinela Extra”, “Colección
Caperucita”, “Pulgarcito”, etc. abans de sumir-se en una
profunda depressió davant la mort de la seva mare.
El Capitán Trueno és una sèrie d'historieta d'aventures,
creada el 1956 pel guionista Víctor Mora Pujadas i el
dibuixant Miguel Ambrosio Zaragoza (Ambrós), que és la més
reeixida de la història del còmic espanyol.
El protagonista és el “Capitan Trueno”, un cavaller espanyol
de l'Edat Mitjana en temps de la Tercera Croada. Acompanyat
pels seus amics “Goliath i Crispín”, i en ocasions també per
“Sigrid”, núvia de “Trueno” i reina de l'illa de “Thule”, es
dedica a recórrer el món a la recerca d'aventures que li
permetin plasmar la seva condició de defensor de la justícia i
alliberador de els oprimits.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 56
El Capitàn Trueno. Angel Pardo.
Tinta xina sobre paper.
Firmat per Angel Pardo i datat a Barcelona 1966.
Amb dedicatòria.
Estimació: 250-300€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 57Edició especial del Capitán trueno. Realitzada en motiu del 6è festival
TERRA DE TROBADORS de Castelló d’Empúries. 1996
A la primera pàgina hi ha dedicatòries de Victor Mora, Jap i Josep
Toutain.
Estimació: 50€ - 70€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
FRANCESC VILA i RUFAS ‘CESC’ (Barcelona, 1927-2006)
Dibuixant, pintor i grabador que es convertí en un referent de l’humor gràfic español.
Gran part de la seva obra la podem trovar en les vinyetes cómiques publicades al Diario de Barcelona,
retratant una societat que va des dels anys ‘50 fins als ‘90.
PUBLICACIONS EN REVISTES:
Fou el fundador de la revista d’humor El
Tururut! , setmanari humorístic que
aparegué l’any 1953. El seu nom
onomatopeic ja reflexa l’ideal de burla
que buscaba aquesta revista. També
publicà algunes de les seves vinyetes a
diverses revistes del país, tals com Por
Favor, Serra d’or oEl Jueves. A
l’estranger podem trovar obres seves
dintre la revista británica Punch o la
francesa Paris-Match.
RECONEIXEMENT
El 1987 va deixar de publicar diàriament, fent apareixer la seva última vinyeta al diari Avui. Rebé el premi
internacional d’humor Gat Perich l’any 2002, i s’organitzà una exposició retrospectiva l’any 2008 al Palau
Robert de Barcelona, titulada “La força d’un traç”. A dia d’avui, gran part de la seva obra ha passat a
formar part del fons de Biblioteca Nacional de Catalunya. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona,
custodia gran part de les seves vinyetes que aparegueren al Diario de Barcelona entre 1952 i 1962.
Lot 62. Publicitat. Cesc
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 58
Operación Botella. Cesc.
Dibuix a tinta xina de la publicitat realitzada per recollir i
reaprofitar ampolles de vidres.
El lot inclou un flyer publicitari que reprodueix aquest dibuix.
Estimació: 80€ - 100€
HERGÉ i
TINTIN
Lot XX. Tintin ‘Ils Arrivent’.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
GEORGES PROSPER REMI ‘HERGÉ’ (Brussel·les,
1907-1983)Conegut amb el pseudònim artístic d'Hergé, per ser aquesta la
pronunciació de les seves inicials invertides en francès (R. G).
Hergé va ser el creador de Les aventures de Tintín el 1929, que
a dia d'avui segueixen exercint una important influència en el
món del còmic a Europa. A més d'aquesta sèrie, Hergé va crear
altres amb diferents personatges, entre les quals cal assenyalar
Les aventures de Jo, Zette i Jocko i Quique i Flupi.
Durant la seva adolescència, va canalitzar la seva passió pel
dibuix en historietes. Va ser al 1922 quan va signar per primera
vegada un d'aquestes dibuixo, i el 1924 quan apareix per
primera vegada el pseudònim que l’acompanyaria per la resta
de la seva vida.
El 1925, Georges ingressa a Le Xème Siècle, diari ultraconservador d'orientació clerical i nacionalista. Va
treballar com a aprenent de fotògraf i il·lustrador de pàgines especials. I encara que al principi el
dibuixant es va conformar amb la publicació de Flup, Nénesse, Poussette et Cochonnet, temps després
va reprendre a Totor. Que més tard, li va assignar l'ofici de reporter canviant-li el nom a Tintin i li va afegir
la companyia d'un fox terrier anomenat Milú. D’aquesta manera el 10 de gener de 1929, el personatge de
Tintín va aparèixer per primera vegada a les pàgines de Le Petit Vingtième.
La primera aventura del jove reporter va ser a la porta a la Unió Soviètica, on s'enfronta amb els
bolxevics. En concloure la seva publicació setmanal, al maig de 1930, una gran multitud de lectors és va
concentrar a Brussel·le, on el diari va simular l'arribada de Tintín de l'URSS. (LOT 75 – Les Aventures de
Tintin au Pays des Soviets) L'enorme i inesperat èxit de la publicació va animar a Hergé a ampliar les
seves aventures.
Mentre Hergé començava a publicar la segona aventura de Tintín, Tintín al Congo, (LOT 74 – Tintin au
Congo) les aventures del protagonista a Rússia, començaven a aparèixer en un setmanari francès, el
catòlic Coeurs Vaillants, donant inici d'aquesta manera a la carrera internacional de l'autor.
El 1932, any en que es publica Tintín a Amèrica, (LOT 77 - Tintin en Amérique) Hergé té els seus
primers contactes amb l'editorial Casterman, que aviat sería l'encarregada de publicar tots els seus
àlbums.
Entre la publicació de Els cigars del faraó i la de El Lotus Blau, (LOT 64– Els cigars del Faraó) Remi
mantindria una de les trobades més transcendentals de la seva vida: després d'haver manifestat la seva
intenció que una de Les Aventures de Tintín transcorregués a la Xina, un capellà va suggerir que
conegués a Zhang Chongren, un estudiant xinès. Aquest va ser qui el va familiaritzar amb la cultura
oriental, i va supervisar els textos en xinès que apareixien en la historieta. Hergé mantindria amb ell una
amistat durant la resta de la seva vida, i crearia el personatge de Tchang Tchong-ien, gran amic de
Tintín. (LOT 61 –Dibuix de Tchang, dedicatoria, dibuix i firma original de Hergé de 1969. Dibuixada a la
primera página de un Loto Azul belga edició 1960)
A partir de 1936, una nova sèrie s'afegeix a Le Petit Vingtième: Les aventures de Jo, Zette i Jocko. Hergé
mai se sentirà a gust amb aquesta sèrie, degut a que no se sentia lliure, així que l’acabarà abandonant
després de quatre historietes. (LOT 82 – Llibre el Valle de las Cobras)
En la intensa activitat com a historietista, els dibuixos d’Hergé, van aparèixer en diverses tapes de llibres
i revistes, així com també en diversos treballs publicitaris que es van realitzar sota la marca Atelier
Hergé. (LOT 62– publicitat 1928)
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Durant l'ocupació nazi de Bèlgica, Hergé va seguir publicant malgrat que molts professionals de
premsa havien decidit abandonar el seu ofici en vista que els mitjans de comunicació del país
havien estat posats al servei de l'ocupant alemany. Un cop tancat Le XXème Siècle el 1939 (amb el
que va haver de deixar inacabada Tintín al país de l'or negre), Hergé va fitxar per un mitjà
obertament filonazi, Le Soir, dirigit per Raymond de Becker, i va ser durant aquesta època quan
més va dibuixar i més va donar a conèixer al seu personatge. La primera de les sis historietes
creades durant la guerra serà El cranc de les pinces d'or. (LOT 79 – El Cranc de les Pinces D’Or
).
Hergé va haver de desviar l'atenció de les aventures en els temes d'actualitat per evitar
controvèrsies, girant a històries amb un sabor escapista: una expedició a un meteorit (L'estel
misteriós), (LOT 90- L’Estel Misterios) la recerca d'un tresor (El secreto del Unicornio y El
tesoro de Rackham el Rojo), (LOT 73 DESTACAT– El Secreto del Unicornio y El Tesoro de
Rackham el Rojo) i la de com desfer una antiga maledicció inca (Les set boles de cristall i El
templo del Sol). (LOT 60 – Dibuix de Tintin i Milou 1969 amb dedicatoria i firma original a la
primera plana del llibre ) (LOT 68 -Diari Coeurs Vaillants.....”Les 7 boles de cristall”)
El 1943, Hergé va conèixer a Edgar Pierre Jacobs, un altre dibuixant de còmics, al qual va
contractar per ajudar a revisar els primers àlbums de Tintín. La contribució més notable de Jacobs
seria el redissenyar els vestuaris i fons en l'edició revisada de El ceptre d'Ottokar (LOT 84– El
Cetro de Ottokar).
El 1935 es publica a Le Petit Vingtième i per lliuraments L'orella escapçada (LOT 80 - L'orella
escapçada). En la publicació original en blanc i negre les notícies són el fidel reflex de l'actualitat
del moment ja que es parla de l’Abissínia, de Roma i la sort de Mussolini mentre que en l'edició
retocada en color, que es va publicar vuit anys després, les notícies són diferents ja que les va
canviar per la notícia del robatori al Museu Etnogràfic. També és la primera vegada que el lector
entra en la vida quotidiana i familiar de Tintin entrant a casa seva.
L'increment d'esforç que la revista Tintín va suposar per Hergé, van començar a passar-li factura.
En 1949, mentre treballa en una nova versió de Tintín al país de l'or negre (LOT 71– Tintín al
Pais de L’Or Negre) Hergé pateix una crisi nerviosa que l'obliga a prendre un brusc descans de
quatre mesos. A principis de 1950 pateix una nova crisi treballant en Objectiu: la Lluna. (LOT 76 –
Objetiu: La Lluna). Amb l'ajuda de l'estudi, Hergé va produir L'afer Tornassol (considerat per
alguns com la seva millor obra i un dels més brillants còmics de la història) el 1954, seguida de
Stock de coque en 1956. (LOT 67 Journal Tintin...Stock de Coc)
Durant les dues absències, la revista Tintín es veu obligada a excusar-se davant els seus lectors,
publicant, a manera de recompensa, planxes de Les gestes de Quique i Flupi. (A continuació, el
1954 es va publicar la col·lecció Voir et Savoir (LOT 85 Cromos de la Col·lecció Voir et Savoir
1953) (A continuació, el 1954 es va publicar Hem caminat damunt la lluna. (LOT 66 – Hem
caminat damunt la lluna). La història continua en el punt on queda l'àlbum anterior. El propi autor
considera aquest lliurament com la més exòtica de totes i és en la que es creen els decorats a força
d'imaginació anticipant al seu temps.
Les últimes tres aventures completes de Tintín van ser produïdes a un ritme molt menor: Les joies
de la Castafiore el 1961,Vuelo 714 para Sydney (LOT 78- Firmat per Hergé). en 1966 i Tintín y
los Pícaros el 1975. No obstant això, per aquesta època Tintín comença a aparèixer en altres
mitjans.
En un notable exemple de com la realitat supera la ficció, Hergé aconsegueix restablir contacte
amb el seu vell amic Tchang Tchong-jen, anys després que Tintín rescatés al fictici Tchang
Tchong-ien a les últimes pàgines de Tintín al Tibet. Tchang, de conviccions comunistes, havia estat
degradat a escombriaire durant la Revolució Cultural, abans de convertir-se en director de
l'acadèmia de belles arts de Xangai durant la dècada de 1970. Va tornar a Europa per reunir-se
amb Hergé el 1981, mudant-se a París el 1985, on va romandre fins a la seva defunció en 1998.
(LOT 61 –Dibuix de Tchang, dedicatoria, dibuix i firma original de Hergé de 1969. Dibuixada a la
primera página de un Loto Azul belga edició 1960)
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Hergé mor el 1983, als 75 anys, a causa de complicacions de l'anèmia que patia des de feia
diversos anys, deixant inacabada la vint-i-quatrena aventura de Tintín, Tintín i l'Art -Alfa. Per el
seu exprés desig de no deixar a Tintín en mans d'un altre artista, va ser publicada a títol pòstum
com un conjunt d'esbossos i notes en 1986. En 1987, Fanny tanca els estudis Hergé, substituint-
los per la Fundació Hergé. El 1988, la revista Tintín deixa de publicar-se. (Lot 72..diari
commemoratiu...)
Una versió animada d'Hergé fa diversos cameos en la sèrie de TV Les aventures de Tintín,
produïda per Ellipse-Nelvana.
El 1973, Hergé va rebre el Premi Sant-Michel, i el 1977 li va ser atorgada la Medalla bermeja de
la ciutat d'Angulema, a França. El 1978, Hergé va ser nomenat Oficial de l'Ordre de la Corona, a
Brussel·les.
Tintín s'ha convertit en un personatge que ja forma part de la cultura universal. La seva actitud
de lluita contra les injustícies i la seva valentia per fer front al tirà i afrontar un desafiament allà on
se li presenti, unit al seu sempiterna joventut; són marques d'autor d'un personatge acceptat avui
com a símbol de rebel·lia i justícia.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 59
Dibuix i firma d’Hergé original amb dibuix de Tintin i Milú. Fulla suelta.
Molt rar ja que no està dedicat a ningú i perquè és una data molt antiga, per
aquest tipus de signatures.
Estimació: 2.000€ - 2.500€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 60:
DEDICATORIA DIBUIX I FIRMA ORIGINAL HERGÉ.
Dibuix de tintin i Milú del 24 de desembre de 1969.
Dibuixat a la primera pàgina de Le Temple du Soleil.
Edició belga de 1968.
Estimació: 2.200€ - 2.500€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 61
DEDICATORIA, DIBUIX I
FIRMA ORIGINAL D’HERGÉ.
Dibuix de Tchang del 9 de
desembre de 1969. Dibuixat a la
primera pàgina d’un Le lotus
bleu. Edició belga de 1960.
Estimació: 1.900 – 2. 200 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 62
Publicitat per la llibreria i
impremta AMGEC. 1928.
Estimació: 200€ - 250€
HERGÉ PUBLICISTA:
A més de les tires còmiques, Hergé realitza
nombroses il·lustracions publicitàries. Aquesta
camisa de llibre per la marca AMGEC és una de les
obres publicitàries més antigues que es coneixen,
realitzada abans de fundar la societat “Atelier Hergé”
amb la que es faria famós en el món de la publicitat.
Bib.: Le monde d’Hergé. Benoit Peeters (1983) pag.
227
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
LA PORTADA ORIGINAL:
Setmanari publicat el 30 d’octubre de 1958, en el qual es pot apreciar quina era la portada que Hergé
havia dissenyat per il·lustrar la portada de Tintin al Tibet. La editorial Casterman es va negar a
editar-la argumentant que seria molt difícil d’entendre per als lectors. Hergé va refer la portada,
reinterpretant amb la seva maestria el dibuix i ocultant-hi diversos interrogants que fan referencia a
aquesta prohibició.
LA VINYETA INÈDITA:
Aquest setmanari ens presenta el començament de l’aventura de Tintin al Tibet, publicant una
vinyeta que finalment no es va incloure en la edició final del llibre.
Cop
yrig
ht C
aste
rman
Cop
yrig
ht C
aste
rman
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 63:
Journal Tintin. 30 octubre 1958.
Portada i contraportada del setmanari on es presenta Tintin
au Tibet.
Edició en francès.
Estimació: 150 - 200€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
SÈRIE DE 8 VINYETES INÉDITES:
El diari Le Coeurs Vaillant va publicar la sèrie de tires titulada Tintin et
Milou en Orient, que després s’acabaria convertint en Els cigars del
Faraó. En el procés de muntatge i edició es van haver d’eliminar
aquestes vinyetes per tal de fer quadrar la maquetació i la impremta.
Cop
yrig
ht C
aste
rman
Lot relacionat amb:
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 64:
Le coeurs Vaillant. 25 agost de 1935.
Portada i contraportada del setmanari on es presenta Tintin
et Milou en Orient (Els cigars del Faraó).
Edició en francès. Estimació: 100 € - 150€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Tintin et Milou en Orient:
Anunci publicitari aparegut dintre la revista
Coeurs Vaillants a l’abril de 1935, en la
qual es promociona la publicació de la
nova aventura titulada Tintin et Milou en
Orient (s’acabaria titulant Els cigars del
Faraó). Es pot observar la vinyeta de Tintin
cavalgant un elefant que apareix a dintre
l’aventura.
El dibuix original d’aquesta publiciat es va
exposar a la exposició del Grand Palais de
Paris, Hergé (setembre 2016 - gener
2017).
Bib.: Hergé et Tintin reporters. Du petit
vingtieme au journal Tintin. Philippe Goudin
(1986) pag. 214.
Lot 65:Publicitat apareguda a Coeurs
Vaillants, el 21 d’abril de 1935.
Estimació: 200€ - 250€
Cop
yrig
ht C
aste
rman
Lot relacionat amb:
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
SÈRIE DE 4 VINYETES INÉDITES:
Aquest setmanari publicat a l’abril de 1953, publica en la seva
contraportada una part de “On a marché sur la Lune...”, on hi apareixen
quatre vinyetes que després es descartaren en la edició final.
Cop
yrig
ht C
aste
rman
Lot relacionat amb:
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 66
Setmanari Tintin. Abril 1953. Es commemora la pascua
de l’any 1953.
A la contraportada s’hi pot llegir un fragment de “On a
marché sur la Lune...”
Edició belga.
Estimació: 150€-200€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
SÈRIE DE 4 VINYETES INÉDITES:
L’aventura de “Stock de Coque” comença amb una vinyeta d’una
pel·lícula que s’acaba. Tots els tintinòlegs s’hanpreguntat sempre
quin era el títol d’aquesta pel·lícula i si realment existia. En el
setmanari Tintina aparegut el 31 d’octubre de 1956, es publiquen
quatre vinyetes que es descartaren per a realitzar la versió definitiva
i que responen a aquesta pregunta.
Cop
yrig
ht C
aste
rman
Lot relacionat amb:
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 67
Setmanari Tintin. 31 octubre de 1956. A la portada hi
trobem un concurs Wolkswagen.
A la contraportada s’hi pot veure l’inici de la aventura
“Coque en stock”, amb quatre vinyetes inèdites.
Edició belga.
Estimació: 150€- 200€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
SÈRIE DE 4 VINYETES INÉDITES:
La pàgina interior del diari editat setmanalment Coeurs Vaillant
publicat el gener de 1947 presenta quatre vinyetes que no
s’arribaren a incloure en la edició definitiva de Les set boles de
Cristall. En aquest cas, el seu valor històric és afegit, ja que
representen amb els detalls que caracteritzaven a Hergè, una
impremta d’una editorial d’un diari.
Cop
yrig
ht C
aste
rman
Cop
yrig
ht C
aste
rman
Lot relacionat amb:
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 68:
Setmanari de “Coeurs Vaillant”. 26 de gener de 1947.
Vinyetes inèdites de l’aventura Les set boles de Cristall.
Edició belga.
Estimació: 150€-200€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 69
Calendari de 1954, aparegut
dintre Journal Tintin. Els
personatges porten objectes
simbòlics de sort.
Estimació: 175-200€
Lot 70
Portada de Journal Tintin, del
21 de març de 1951.
Estimació: 150-180€
LA DESAPARICIÓ D’HERGÉ:
A causa de problemes de salut, Hergé es va haver
d’apartar del Journal Tintin. La seva absència que
durà gairebé tres mesos, va afectar a la publicació de
la aventura de Tintin en el país de l’or Negre.
L’explicació que va oferir el Journal va ser molt
fantasiosa, publicant al #32 que Hergé havia
desaparegut. A la portada del número 43 es celebra
el retorn de l’autor.
Bib.: Hergé et Tintin reporters. Du petit vingtieme au
journal Tintin. Philippe Goudin (1986) pag. 214.
Bib.: Le monde d’Hergé. Benoit Peeters (1983) pag.
239
Lot 71
Portada de Journal Tintin #43,
del 27 d’octubre de 1949.
Estimació: 150€-180€
Bib.: Le monde d’Hergé. Benoit Peeters
(1983) pag. 239
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 72
Dos exemplars del diari Libération de 6 de març de
1983, dia de la mort d’Hergé.
Un exemplar es troba emmarcat, l’altre desemmarcat.
Edició en Francés.
Estimació: 300-350€
COMMEMORACIÓ DE LA
MORT D’HERGÉ:
El diari Libération va commemorar la
mort d’Hergé realitzant una edició
especial en la qual totes les noticies del
dia s'acompanyaren d’il·lustracions
d’aquests autor.
Una obra com aquesta es va exposar al
Grand Palais de Paris durant la
exposició Hergé (setembre 2016-gener
2017).
Bib.: Hergé et Tintin reporters. Du petit
vingtieme au journal Tintin. Philippe
Goudin (1986) pag. 214.
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
LOT DESTACAT
Lot: 73
EL SECRETO DEL UNICORNIO i EL TESORO DE RACKHAM EL
ROJO
Setembre de 1952. 1ª edició. Casterman. Edición del Medallón.
(ESTAT ÚNIC AL MÓN: NOUS)
Estimació: 7.000 € - 8.000 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 74
TINTIN AU CONGO: primera edició belga en color de l’any 1946. Llom de color vermell.
Contraportada B1 (classificació del BDM). Tirada de 30.000 exemplars.
DESCRIPCIÓ BDM: 1 1946 C DR 4eme. Plat: b1 (tiratge 30000 ex) (juillet 1946)
Estimació: 2. 000 € - 2.500 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 75
LES AVENTURES DE TINTIN AU
PAYS DES SOVIETS
Any 1969. Edició numerada a 500
exemplars i firmada per Hergé.
Descripción BDM: Ed. Numerotée
de 500 premiar exemplaires.
Estimació: 1.800-2.000€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
L’ERROR D’ORTOGRAFIA:
Aquesta primera edició en català del
desembre de 1968 es considera MOLT
RARA ja que té un error ortogràfic en el
títol (objetiu en lloc de Objectiu).
Aquesta errata seria arreglada en la
següent edició.
Lot 76:
1º edició. Desembre 1968. Molt
rara pel seu error ortogràfic a
la portada.
Estimació: 150€-180€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 77
TINTIN EN AMERIQUE:
Edició d’octubre de 1942. Llom vermell. Contraportada A18. Edició amb 4 lamines a tamany
complet.
Descripció BDM: octubre 1942 6 1942 C DR pellior – 4eme. Plat A18 – 4HT Coul. Grande
image. Estimació: 3.550 €- 4.000€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 78
VOL 714 POUR SIDNEY:
Primera edició belga de 1968.
Tirada de luxe en paper setinat.
Edició limitada a 250 exemplars
numerats i firmats per Hergé.
Descripció BDM: 1968 1t 1968 C
Tirage de luxe sur papier glacé de
250 ex. N et s par Hergé.
Estimació: 5.500 € - 6.000€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 79
El Cranc de les pinces d’or
1ª edició en català (1966)
Estimació: 120-150€
Lot 80
La orella escapçada
1ª edició en català (1966)
Estimació: 100-150€
Lot 82
El Valle de las cobras.
Aventuras de Joe Zette i Jocko
1ª edició en castellà (1972)
Estimació: 100-120€
Lot 81
El Cranc de les pinces d’or
1ª edició en català (1969)
Estimació:100€-120€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 90:
Conjunt de 10 primeres edicions (1964-1969) en
català amb el segell original. Diversos estats entre
normals i casi nous.
Els cigars del faraó, Tintin a Amèrica, El lotus Blau,
L’orella escapçada, El cranc de les pinces d’or, L’estel
Misteriós, El temple del sol, Tintin al país de l’or negre,
Hem caminat damunt la Lluna i Vol 714 a Sidney.
Estimació: 1.000€ - 1.100€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 83
LA ISLA NEGRA
1a edició. Abril 1961. Llom blau (molt més rar que el de llom verd). En molt bon estat.
Estimació: 300 – 400€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 84:
EL CETRO DE OTTOKAR
1a edició en Castellà. Desembre de 1958. Després dels “Medallons” aquesta va ser el
primer album publicat a Espanya.
Estimació: 350 -400€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
CROMOS DE VAIXELLS:
Aquesta col·lecció de 8 vaixells (dels orígens al 1700) es va publicar amb forma de cromos
col·leccionables dintre els àlbums Voir et Savoir. El director executiu en fou Jacques Martin. Pel
què fa als dibuixos, Hergé va encarregar a Georges FOUILLÉ (1909-1994) pintor de la Armada
Francesa que li fes els esboços a partir d’imatges reals, que distribuiria entre els dibuixants
d’Estudis Hergé per fer-ne els dibuixos definitius. Així en aquesta sèrie trobem obres de Edgar
Pierre JACOBS (1904-1987) o de Bob DE MOOR (1925-1992). Els dibuixos de Tintin i de Milú eren
dibuixats en exclusiva per Hergé.
Bib.: Le monde d’Hergé. Benoit Peeters (1983) pag. 241
Lot 85
8 cromos de vaixells Voir et Savoir. 1953.
Els cromos es troben enmarcats en un
quadre.
Estimació: 100-150€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot 86
Conjunt de 3 gots marca Lombard (1986) i 1 got marca
Amora (1984).
Estimació: 100-150€
Lot 87
Litografia de Tintin a Barcelona.
Rubiales. 1986.
Firmada, datada i numerada
77/100.
Estimació: 250€-300€
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA
Lot relacionat amb:
Lot 88
Figura de resina i il·lustació de
Tintin i l’orella trencada.
Estimació: 350 – 400 €
SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA