PowerPoint Presentation
Preposicions i locucions preposicionals
Aspectes generals
A o EN?
Altre preposicions
Alguns aspectes problemtics
Locucions preposicionals
Preposicions: aspectes generals
Sn categories invariables.
Relacionen termes de l'oraci.
Significat contextual (temps, espai, pertinena, mitj, companyia...)
Tipus:
A fora de repetir-ho, m'ha convenut (locuci)
Anirem totes excepte tu (tnica)
Vindran amb mi i caminarem des de la serra fins a l'ermita juntes. (tona simp. i comp.)
Preposici A o EN?
DAVANT INFINITIU AMB VALOR TEMPORAL
AIndica simultanetat entre accions.Al (a+el) + infinitiu = mentre / nomAl sortit del teatre li telefon una amigaMentre sortia / A la sortida del teatre li telefon...
ENIndica anterioritat a all expressat en l'oraci principal.En + infinitiu = quanEn conixer la notcia es pos a plorarQuan va conixer la notcia es pos a plorar Tamb es pot reflectir aquest mats temporal amb: En acabar de/ En acabant de/ En acabat de + inf. = desprs de: En acabar de sentir-la es pos a plorar
Preposici A o EN?
VALOR ESPACIAL
AIndica direcci, moviment o contacte. Verbs: anar, tornar, arribar, pujar, baixar, dirigir-se...Vaig a caminar+ topnims (precedit d'article, tamb EN)Vaig a Berln+ interrog.A quina classe vas?
+ article definitVaig al teatre+casa/taula/classe/palau/missa (sense article)
ENIndica situaci, presncia, reps o entrada.Verbs: estar, trobar-se, viure, posar...Est en altre lloc+topnims amb valor histric, social o temporalHiptia d'Alexandria visqu en la Grcia clssica+ llocs figuratsConsulteu-ho en l'article nm. 3 de la llei
ATENCI: *en + expressi temporal: Arribar d'ac a / al cap de dos dies (*en dos dies)
+ Indef., demost., quantit., relatius i numerals: Viu en un barri agradable, en aquell edifici.
Preposici A
Parts del cos: T mal a la cama
Davant locatius estereotipats:
Vine a la porta de casa
Locucions preposicionals: A la vora, al marge, al peu...
Expressions A poc a poc; A taula; A casa; A missa; A escola; A palau; A classe
Cap de bou. Poema visual de Joan Brossa
Preposici A
Entre SENTIR i un infinitiu s opcional: Ho havia sentit (a) dir
MOLT A, POC A, RES A + infinitiu: No teniu res a fer?
Expressions superlatives amb MS, MENYS, MILLOR i MXIM: Vine al ms aviat possible (*el ms...)
Cal evitar-la amb l'expressi de l'any: L'any/En 2013 l'atur augment (*A l'any.../* Al 2013.../*En l'any...)
s incorrecte *A+infinitiu amb valor condicional: Si pot ser, que vinga (*a ser possible, que vinga)
Preposici AMB
Complement circumstancial de companyia, instrument, mitj o contacte... Vindran amb vosaltres?Ho arreglarem amb un tornavs
Preferible per als mitjans de transport: Vindran amb bicis? Cal evitar anar amb cotxe
Expressions com amb justcia, amb molta honra
Preposici AMB: estructures problemtiques
Acabar amb: en sentit literal o quan significa obtindre o convindre alguna cosa amb alg: L'obra va acabar amb la fugida de la protagonistaHem acabat amb Joanna d'anar-hi juntes
*Aix no s'acabar amb la pobresa > es donar fi a, s'eliminar... *Eixe xiquet acabar amb la meua pacincia! > far que perda...
Comptar amb: significa confiar o esperar Pots comptar amb aix! *L'aula compta amb 12 taules > t; disposa de...
Fer-se amb: significa tractar-se amb alg per no apoderar-se de o trobar(-se):
Marc es fa amb Joan des de menuts *Els lladres es feren amb els diners / *No es fan mai amb ella
Preposici AMB: estructures problemtiques
* Poder amb: mai no porta preposici en el sentit de vncer, superar, dominar: No han venut l'equip contrari *han pogut amb...Maite no controla les matemtiques *no pot amb...
* Atrevir-se amb > No t'atrevirs a fer aix! *amb aix
* Quedar-se amb > amb el sentit d'apoderar-se d'una cosa l's s pronominal: Se m'ha quedat tot el que compartem
* Consultar amb > transitiu no accepta preposici: Consulta l'advocada abans de signar el contracte
* Amb+infinitiu: amb valor concessiu o condicional. Cal emprar gerundi: Escoltant ja aprn bastant *amb escoltar ja aprn...
Preposici CAP i CAP A, ENVERS (VERS I DEVERS)
CAP A en direcci a i tradueix el para locatiu del castell
Van cap a casaVan cap a Eivissa (*Van per a Eivissa)CAP davant d'adverbis de lloc i de demostratius: Vine cap aquVine cap aquest llocAL CAP DE no es pot reduir a l'article solament Al cap de dos dies, torn (*als dos dies...)
VERS, ENVERS i DEVERS (registres formals) sn sinnimes i signifiquen cap a o per a. No porten A:
El president s poc respectus envers la ciutadania
Preposici COM o COM A
COM A
Valor predicatiu (en qualitat de, amb carcter de, en concepte de...): T'ho diu com a portaveu del grup
Valor comparatiu (com si fra, igual que...): Discutien com a bojos mentre menjaven com a porcs
COM
Valor comparatiu o de maneraVull fer-ho com tu!s com ellas tan llesta com ella
Davant d'articles (deter. o indeter.) i demostratius:La consideren com la millor escriptoraLa recordaven com aquella que millor els va tractar
Cal dir com a mnim / com a mxim (a tot estirar, pel cap alt) * com a molt
Preposici DE
Davant d'alguns adjectius, adquireix categoria d'adverbi:
De segur que va cap a casa? S, i anir de dret a parlar-li
Darrere d'alguns verbs o en expressions concretes:
Ser diferent de - Escapar de
Fer cas (oms) de - Fer esment de
Tindre por/temor de, parlar, recordar-se, adonar-se, penedir-se, doldre's, dubtar, oblidar-se
Fer gust/sabor/olor/pudor de
Ser simtric de - Tindre rebuig de
Barca de motor- Olla de pressi
Cuina de gas- Camisa de ratlles
Avi de reacci - Anar de pressa
Preposici DE
Introdueix l'adjectiu o l'adverbi modificat per un nom emprat com a adverbi de grau: No saps com s d'amable
Davant CNom que indica matria, origen, autoria, espcie, contingut...:cuina de gas, oli d'oliva...
Substitueix noms: L'rbitre ha mostrat 4 targetes, 2 de roges.
En correlaci amb el pronom EN: En vols, de ram?
Preposici DE
s d's facultatiu per acompanyar certes preposicions que indiquen situaci: Damunt (de), davall (de), darrere (de), davant (de), dalt (de), dins (de), fora (de)...
DES DE + QUE > DES QUE: Des que ha arribat, no ha parat de parlar
D'EN DE o DE ... EN (temps transcorregut entre uns fets): D'en de l'estiu no l'he vist / De l'estiu en no l'he vist
Preposici DE
DE i l'infinitiu:
s obligatori:
davant els verbs DIR (proposar), MIRAR i VEURE (procurar) Veges de canviar-ho ja
Davant l'infinitiu emftic anteposat al verb D'anar al poble, ja hi anirem quan podrem
s opcional:
davant infinitius que fan de CD de verbs que expressen desig, projecte o voluntat Ens va suggerir (d)'anar-hi juntes
s millor NO emprar-lo quan l'infinitiu est darrere d'un verb del qual s subjecte: Val la pena (de) fer-ho b
Preposici DE
DE i l'infinitiu:
s incorrecte
Quan l'infinitiu fa d'atribut Aix s tindre mala idea
Quan l'infinitiu fa de subjecte i es troba davant del verb principal Fer aix no val la pena
de + inf. amb valor condicional, cal emprar condicionals (si...; en cas que/de...) Si ploguera, no hi anirem (*de ploure, no...)
*ser de + inf. calc del castell, cal emprar altres solucions (caldre, verbs conj., perfrasis) Cal suposar/Supose que ja hauran arribat
Preposici FINS i FINS A
FINS A seguida d'expressions de temps o lloc que admeten la preposici A. Aniran juntes fins a casa L'ndex d'atur arrib fins al 25% No pararem fins a aconseguir-ho Aplegaren fins a la platja No tornaran fins al dia 23 Estan fins al capdamunt de tot aix! Des de... fins (a) ... = De ... a...: Van des de Palma fins a Ma = Van de Palma a Ma
Data completa amb el dia precedit d'article: No tornaran fins al dijous 23 d'abril
Preposici FINS i FINS A
FINS sol anar davant d'adverbis, demostratius, preposicions i la conjunci QUE:
Fins desprs!Fins dilluns!Van fins aquella fontFins que no ho spiga, no vindrL'aigua arrib fins davant de la portaOpcional, davant ON, QUAN i QUANT: Fins (a) on arrib el foc?
Infinitiu, participi o gerundi equivalents a una or. adv. de temps: No miren la TV fins acabant de sopar
L'expressi fins i tot significa inclusi i es pot reduir a fins: Fins i tot ella ho sap=Fins ella ho sap
Preposici PER i PER A (polmica per discrepncies entre parlars)
PER A indica finalitat o destinaci. Davant d'un termini fix/puntual referit al futur: Caldr tindre-ho fet per a dem
Introducci del CI:Han comprat regals per a totes
Amb verbs i perfrasis d'obligaci (caldre, necessitar, convindre, ser necessari...): Caldr convocar l'assemblea per a parlar-ho
Amb verbs d'instrument (idea d's, servei, profit, sense intencionalitat: aprofitar, emprar, servir, usar, valdre...): Aprofitaren per a contar-li-ho
Amb verbs d'existncia (ser, estar, existir, haver-hi...): El reciclatge s important per al medi ambient
Preposici PER i PER A (polmica per discrepncies entre parlars)
PER A indica finalitat o destinaci.
Construcci SER+PER A+INF. amb idea de finalitat: Aquelles capses sn per a ordenar-les
Infinitius que no depenen del verb principal sin de noms, adjectius, participis o adverbis: s aix per a facilitar-ne la distinci
Infinitiu final de posterioritat (= i desprs):Se n'an per a tornar cinc dies ms tard
Els pats del dia: Per a sopar hi ha peix
Preposici PER i PER A (polmica per discrepncies entre parlars)
PER indica causa, motiu, autoria i finalitat o destinaci. Davant determinacions de temps aproximades: Crec que vingueren per abril... o va ser per l'estiu?
Per introduir el complement agent La ciutat de les dames fou escrita per Cristina de Pizan
Inf. connectat a un verb principal d'acci voluntria (= amb la intenci de: Treballen per guanyar-se la vida
Inf. que implica acci pendent de realitzaci o mancana (verbs estar, haver-hi, quedar, tindre...): Aix est per acabar
Preposici PER i PER A (polmica per discrepncies entre parlars)
PER indica causa, motiu, autoria i finalitat o destinaci. Complements finals amb mats de causa no efectiva i que fan referncia a la intenci del subjecte de no realitzar l'acci: No cuina per no embrutar
Or. d'infinitiu intercanviables per locucions adverbials: Per comenar, et dir... (=de moment et dir...)
Amb sempre: Trencaren el comproms per sempre
Quan significa en opini de, si depn de: Per mi, ves-te'n
Incorrecte *PER + parts del dia cal emprar de / aDe mat sc ms activa i a la nit, menys (*pel mat...)
Preposici SENSE
NOMS s un adverbi i no t valor temporal. s correcte si significa solament.Aix que/Quan/De segui que/Tan bon punt arribrem, comena la funci. (*noms arribrem...)
SENSE pot anar sola si el terme que regeix se sobreentn: Aniran amb tu o sense (tu)
SENS en expressions com: sens dubte, sens falta, sens mesura, sens nombre, sens perjudici, sens fi
Preposicions SOTA i DAVALL
SOTA o DAVALL
En sentit fsic, sn sinnimes: Va trobar la moneda sota/davall la taula
En sentit figurat sols es pot emprar SOTA: Estan sota la tutela de Conselleria
Atenci no s'han de confondre amb BAIX (adj. contrari de alt o adv.)
El xic no s baix sin alt (adj.)
El professor puntua baix (adv.)
Estan esperant baix (adv.)
Locucions preposicionals
A CAUSA DE amb calor causal i no *degut a (sols s correcte com a participi o adjectiu)
Va tornar a causa de la pluja
Aix s degut al mal temps (participi veu passiva)
Cal tindre el respecte degut a les dones (adj.)
ARRAN DE i no *arrel deEl xic no vingu arran d'aquells fets
A MITJAN = A MITJANS DE (algunes gramtiques consideren incorrecta la segona opci)Va nixer a mitjan agost = a mitjans d'agost
QUANT A, PEL QUE FA A, TOCANT A, RESPECTE A, REFERENT A i no *en quant a
Quant a aix que hem dit, n'estic d'acord.
Locucions preposicionals
AMB VISTA A, EN VISTA DE, EN VISTES DE no sn sinnimes
Ho fan amb vista a acabar-ho aviat pensant en, amb la intenci de.
En vista del que ha passat, se n'anem tenint en compte
Des d'ac som en vistes de la casa a les envistes d'un lloc
ENFRONT DE, DAVANT DE *front a s una locuci incorrecta que sha de substituir segons el sentit i el context. La ciutadania reaccion davant de la injustcia.
Sempre seien una enfront de l'altra.
Locucions preposicionals
AMB VISTA A, EN VISTA DE, EN VISTES DE no sn sinnimes
Ho fan amb vista a acabar-ho aviat pensant en, amb la intenci de.
En vista del que ha passat, se n'anem tenint en compte
Des d'ac som en vistes de la casa a les envistes d'un lloc
A NIVELL DE = grau d'elevaci (sentit fsic)El poble est a nivell de la mar
Estudia per arribar al nivell que li exigeixenPER, en altres sentits:
Aplicarem aquestes mesures en l'mbit educatiu
Destaca en el terreny artstic
T renom en el camp del feminisme
s un canvi important en medis escolars
Observacions
Contracci A, DE i PER + article mascul:
Ve del metge, ahir pass el dia a l'hospital
No s recomanable combinar dues prep. febles ni intercalar incisos entre la prep. i el 2n terme
Va per pa millor que Va a per paEs preocupava per tothom, segons diuen millor que Es preocupava per, segons diuen, tothom
S'accepta de per riure (=no de veritat) Aix s de per riure, oi?
Observacions: canvi i caiguda de preposicions
Davant d'infinitiu sols A o DE:
L'incitaren a/de respondrePensa a/de viatjar l'estiu que ve
Davant clusula subordinada introduda per QUE desapareix la preposici:
L'incitaren que respongueraTamb opcions com el fet que..., substituir la clusula per una or. d'inf.
Algunes gramtiques accepten prou amb + inf.
No hi ha prou amb dir-ho, cal demostrar-ho
Top Related