Preposicions

PowerPoint Presentation

Preposicions i locucions preposicionals

Aspectes generals

A o EN?

Altre preposicions

Alguns aspectes problemtics

Locucions preposicionals

Preposicions: aspectes generals

Sn categories invariables.

Relacionen termes de l'oraci.

Significat contextual (temps, espai, pertinena, mitj, companyia...)

Tipus:

A fora de repetir-ho, m'ha convenut (locuci)

Anirem totes excepte tu (tnica)

Vindran amb mi i caminarem des de la serra fins a l'ermita juntes. (tona simp. i comp.)

Preposici A o EN?

DAVANT INFINITIU AMB VALOR TEMPORAL

AIndica simultanetat entre accions.Al (a+el) + infinitiu = mentre / nomAl sortit del teatre li telefon una amigaMentre sortia / A la sortida del teatre li telefon...

ENIndica anterioritat a all expressat en l'oraci principal.En + infinitiu = quanEn conixer la notcia es pos a plorarQuan va conixer la notcia es pos a plorar Tamb es pot reflectir aquest mats temporal amb: En acabar de/ En acabant de/ En acabat de + inf. = desprs de: En acabar de sentir-la es pos a plorar

Preposici A o EN?

VALOR ESPACIAL

AIndica direcci, moviment o contacte. Verbs: anar, tornar, arribar, pujar, baixar, dirigir-se...Vaig a caminar+ topnims (precedit d'article, tamb EN)Vaig a Berln+ interrog.A quina classe vas?

+ article definitVaig al teatre+casa/taula/classe/palau/missa (sense article)

ENIndica situaci, presncia, reps o entrada.Verbs: estar, trobar-se, viure, posar...Est en altre lloc+topnims amb valor histric, social o temporalHiptia d'Alexandria visqu en la Grcia clssica+ llocs figuratsConsulteu-ho en l'article nm. 3 de la llei

ATENCI: *en + expressi temporal: Arribar d'ac a / al cap de dos dies (*en dos dies)

+ Indef., demost., quantit., relatius i numerals: Viu en un barri agradable, en aquell edifici.

Preposici A

Parts del cos: T mal a la cama

Davant locatius estereotipats:

Vine a la porta de casa

Locucions preposicionals: A la vora, al marge, al peu...

Expressions A poc a poc; A taula; A casa; A missa; A escola; A palau; A classe

Cap de bou. Poema visual de Joan Brossa

Preposici A

Entre SENTIR i un infinitiu s opcional: Ho havia sentit (a) dir

MOLT A, POC A, RES A + infinitiu: No teniu res a fer?

Expressions superlatives amb MS, MENYS, MILLOR i MXIM: Vine al ms aviat possible (*el ms...)

Cal evitar-la amb l'expressi de l'any: L'any/En 2013 l'atur augment (*A l'any.../* Al 2013.../*En l'any...)

s incorrecte *A+infinitiu amb valor condicional: Si pot ser, que vinga (*a ser possible, que vinga)

Preposici AMB

Complement circumstancial de companyia, instrument, mitj o contacte... Vindran amb vosaltres?Ho arreglarem amb un tornavs

Preferible per als mitjans de transport: Vindran amb bicis? Cal evitar anar amb cotxe

Expressions com amb justcia, amb molta honra

Preposici AMB: estructures problemtiques

Acabar amb: en sentit literal o quan significa obtindre o convindre alguna cosa amb alg: L'obra va acabar amb la fugida de la protagonistaHem acabat amb Joanna d'anar-hi juntes

*Aix no s'acabar amb la pobresa > es donar fi a, s'eliminar... *Eixe xiquet acabar amb la meua pacincia! > far que perda...

Comptar amb: significa confiar o esperar Pots comptar amb aix! *L'aula compta amb 12 taules > t; disposa de...

Fer-se amb: significa tractar-se amb alg per no apoderar-se de o trobar(-se):

Marc es fa amb Joan des de menuts *Els lladres es feren amb els diners / *No es fan mai amb ella

Preposici AMB: estructures problemtiques

* Poder amb: mai no porta preposici en el sentit de vncer, superar, dominar: No han venut l'equip contrari *han pogut amb...Maite no controla les matemtiques *no pot amb...

* Atrevir-se amb > No t'atrevirs a fer aix! *amb aix

* Quedar-se amb > amb el sentit d'apoderar-se d'una cosa l's s pronominal: Se m'ha quedat tot el que compartem

* Consultar amb > transitiu no accepta preposici: Consulta l'advocada abans de signar el contracte

* Amb+infinitiu: amb valor concessiu o condicional. Cal emprar gerundi: Escoltant ja aprn bastant *amb escoltar ja aprn...

Preposici CAP i CAP A, ENVERS (VERS I DEVERS)

CAP A en direcci a i tradueix el para locatiu del castell

Van cap a casaVan cap a Eivissa (*Van per a Eivissa)CAP davant d'adverbis de lloc i de demostratius: Vine cap aquVine cap aquest llocAL CAP DE no es pot reduir a l'article solament Al cap de dos dies, torn (*als dos dies...)

VERS, ENVERS i DEVERS (registres formals) sn sinnimes i signifiquen cap a o per a. No porten A:

El president s poc respectus envers la ciutadania

Preposici COM o COM A

COM A

Valor predicatiu (en qualitat de, amb carcter de, en concepte de...): T'ho diu com a portaveu del grup

Valor comparatiu (com si fra, igual que...): Discutien com a bojos mentre menjaven com a porcs

COM

Valor comparatiu o de maneraVull fer-ho com tu!s com ellas tan llesta com ella

Davant d'articles (deter. o indeter.) i demostratius:La consideren com la millor escriptoraLa recordaven com aquella que millor els va tractar

Cal dir com a mnim / com a mxim (a tot estirar, pel cap alt) * com a molt

Preposici DE

Davant d'alguns adjectius, adquireix categoria d'adverbi:

De segur que va cap a casa? S, i anir de dret a parlar-li

Darrere d'alguns verbs o en expressions concretes:

Ser diferent de - Escapar de

Fer cas (oms) de - Fer esment de

Tindre por/temor de, parlar, recordar-se, adonar-se, penedir-se, doldre's, dubtar, oblidar-se

Fer gust/sabor/olor/pudor de

Ser simtric de - Tindre rebuig de

Barca de motor- Olla de pressi

Cuina de gas- Camisa de ratlles

Avi de reacci - Anar de pressa

Preposici DE

Introdueix l'adjectiu o l'adverbi modificat per un nom emprat com a adverbi de grau: No saps com s d'amable

Davant CNom que indica matria, origen, autoria, espcie, contingut...:cuina de gas, oli d'oliva...

Substitueix noms: L'rbitre ha mostrat 4 targetes, 2 de roges.

En correlaci amb el pronom EN: En vols, de ram?

Preposici DE

s d's facultatiu per acompanyar certes preposicions que indiquen situaci: Damunt (de), davall (de), darrere (de), davant (de), dalt (de), dins (de), fora (de)...

DES DE + QUE > DES QUE: Des que ha arribat, no ha parat de parlar

D'EN DE o DE ... EN (temps transcorregut entre uns fets): D'en de l'estiu no l'he vist / De l'estiu en no l'he vist

Preposici DE

DE i l'infinitiu:

s obligatori:

davant els verbs DIR (proposar), MIRAR i VEURE (procurar) Veges de canviar-ho ja

Davant l'infinitiu emftic anteposat al verb D'anar al poble, ja hi anirem quan podrem

s opcional:

davant infinitius que fan de CD de verbs que expressen desig, projecte o voluntat Ens va suggerir (d)'anar-hi juntes

s millor NO emprar-lo quan l'infinitiu est darrere d'un verb del qual s subjecte: Val la pena (de) fer-ho b

Preposici DE

DE i l'infinitiu:

s incorrecte

Quan l'infinitiu fa d'atribut Aix s tindre mala idea

Quan l'infinitiu fa de subjecte i es troba davant del verb principal Fer aix no val la pena

de + inf. amb valor condicional, cal emprar condicionals (si...; en cas que/de...) Si ploguera, no hi anirem (*de ploure, no...)

*ser de + inf. calc del castell, cal emprar altres solucions (caldre, verbs conj., perfrasis) Cal suposar/Supose que ja hauran arribat

Preposici FINS i FINS A

FINS A seguida d'expressions de temps o lloc que admeten la preposici A. Aniran juntes fins a casa L'ndex d'atur arrib fins al 25% No pararem fins a aconseguir-ho Aplegaren fins a la platja No tornaran fins al dia 23 Estan fins al capdamunt de tot aix! Des de... fins (a) ... = De ... a...: Van des de Palma fins a Ma = Van de Palma a Ma

Data completa amb el dia precedit d'article: No tornaran fins al dijous 23 d'abril

Preposici FINS i FINS A

FINS sol anar davant d'adverbis, demostratius, preposicions i la conjunci QUE:

Fins desprs!Fins dilluns!Van fins aquella fontFins que no ho spiga, no vindrL'aigua arrib fins davant de la portaOpcional, davant ON, QUAN i QUANT: Fins (a) on arrib el foc?

Infinitiu, participi o gerundi equivalents a una or. adv. de temps: No miren la TV fins acabant de sopar

L'expressi fins i tot significa inclusi i es pot reduir a fins: Fins i tot ella ho sap=Fins ella ho sap

Preposici PER i PER A (polmica per discrepncies entre parlars)

PER A indica finalitat o destinaci. Davant d'un termini fix/puntual referit al futur: Caldr tindre-ho fet per a dem

Introducci del CI:Han comprat regals per a totes

Amb verbs i perfrasis d'obligaci (caldre, necessitar, convindre, ser necessari...): Caldr convocar l'assemblea per a parlar-ho

Amb verbs d'instrument (idea d's, servei, profit, sense intencionalitat: aprofitar, emprar, servir, usar, valdre...): Aprofitaren per a contar-li-ho

Amb verbs d'existncia (ser, estar, existir, haver-hi...): El reciclatge s important per al medi ambient


PER A indica finalitat o destinaci.

Construcci SER+PER A+INF. amb idea de finalitat: Aquelles capses sn per a ordenar-les

Infinitius que no depenen del verb principal sin de noms, adjectius, participis o adverbis: s aix per a facilitar-ne la distinci

Infinitiu final de posterioritat (= i desprs):Se n'an per a tornar cinc dies ms tard

Els pats del dia: Per a sopar hi ha peix


PER indica causa, motiu, autoria i finalitat o destinaci. Davant determinacions de temps aproximades: Crec que vingueren per abril... o va ser per l'estiu?

Per introduir el complement agent La ciutat de les dames fou escrita per Cristina de Pizan

Inf. connectat a un verb principal d'acci voluntria (= amb la intenci de: Treballen per guanyar-se la vida

Inf. que implica acci pendent de realitzaci o mancana (verbs estar, haver-hi, quedar, tindre...): Aix est per acabar


PER indica causa, motiu, autoria i finalitat o destinaci. Complements finals amb mats de causa no efectiva i que fan referncia a la intenci del subjecte de no realitzar l'acci: No cuina per no embrutar

Or. d'infinitiu intercanviables per locucions adverbials: Per comenar, et dir... (=de moment et dir...)

Amb sempre: Trencaren el comproms per sempre

Quan significa en opini de, si depn de: Per mi, ves-te'n

Incorrecte *PER + parts del dia cal emprar de / aDe mat sc ms activa i a la nit, menys (*pel mat...)

Preposici SENSE

NOMS s un adverbi i no t valor temporal. s correcte si significa solament.Aix que/Quan/De segui que/Tan bon punt arribrem, comena la funci. (*noms arribrem...)

SENSE pot anar sola si el terme que regeix se sobreentn: Aniran amb tu o sense (tu)

SENS en expressions com: sens dubte, sens falta, sens mesura, sens nombre, sens perjudici, sens fi

Preposicions SOTA i DAVALL

SOTA o DAVALL

En sentit fsic, sn sinnimes: Va trobar la moneda sota/davall la taula

En sentit figurat sols es pot emprar SOTA: Estan sota la tutela de Conselleria

Atenci no s'han de confondre amb BAIX (adj. contrari de alt o adv.)

El xic no s baix sin alt (adj.)

El professor puntua baix (adv.)

Estan esperant baix (adv.)


A CAUSA DE amb calor causal i no *degut a (sols s correcte com a participi o adjectiu)

Va tornar a causa de la pluja

Aix s degut al mal temps (participi veu passiva)

Cal tindre el respecte degut a les dones (adj.)

ARRAN DE i no *arrel deEl xic no vingu arran d'aquells fets

A MITJAN = A MITJANS DE (algunes gramtiques consideren incorrecta la segona opci)Va nixer a mitjan agost = a mitjans d'agost

QUANT A, PEL QUE FA A, TOCANT A, RESPECTE A, REFERENT A i no *en quant a

Quant a aix que hem dit, n'estic d'acord.


AMB VISTA A, EN VISTA DE, EN VISTES DE no sn sinnimes

Ho fan amb vista a acabar-ho aviat pensant en, amb la intenci de.

En vista del que ha passat, se n'anem tenint en compte

Des d'ac som en vistes de la casa a les envistes d'un lloc

ENFRONT DE, DAVANT DE *front a s una locuci incorrecta que sha de substituir segons el sentit i el context. La ciutadania reaccion davant de la injustcia.

Sempre seien una enfront de l'altra.


AMB VISTA A, EN VISTA DE, EN VISTES DE no sn sinnimes

Ho fan amb vista a acabar-ho aviat pensant en, amb la intenci de.

En vista del que ha passat, se n'anem tenint en compte

Des d'ac som en vistes de la casa a les envistes d'un lloc

A NIVELL DE = grau d'elevaci (sentit fsic)El poble est a nivell de la mar

Estudia per arribar al nivell que li exigeixenPER, en altres sentits:

Aplicarem aquestes mesures en l'mbit educatiu

Destaca en el terreny artstic

T renom en el camp del feminisme

s un canvi important en medis escolars

Observacions

Contracci A, DE i PER + article mascul:

Ve del metge, ahir pass el dia a l'hospital

No s recomanable combinar dues prep. febles ni intercalar incisos entre la prep. i el 2n terme

Va per pa millor que Va a per paEs preocupava per tothom, segons diuen millor que Es preocupava per, segons diuen, tothom

S'accepta de per riure (=no de veritat) Aix s de per riure, oi?

Observacions: canvi i caiguda de preposicions

Davant d'infinitiu sols A o DE:

L'incitaren a/de respondrePensa a/de viatjar l'estiu que ve

Davant clusula subordinada introduda per QUE desapareix la preposici:

L'incitaren que respongueraTamb opcions com el fet que..., substituir la clusula per una or. d'inf.

Algunes gramtiques accepten prou amb + inf.

No hi ha prou amb dir-ho, cal demostrar-ho

Preposicions

Education

Transcript of Preposicions