LA MOSCA ESCORPÍ (PANORPA COMMUNIS), ni sembla una mosca ni sembla un escorpí, i moltmenys té res a veure amb la verinositat del darrer. És un insecte totalment inofensiu ques'alimenta de plantes en descomposició i d'insectes morts, de les preses que cauen a lesteranyines i dels excrements dels ocells. Per Jordi Comellas

15Regió7 | DISSABTE, 25 DE JUNY DEL 2011FAUNA�REVISTA

REP

ORT

ATGE

FOT

OGR

ÀFI

C D

E :J

OR

DI C

OM

ELLA

S

PERAPARELLAR-SE LAFEMELLA TRIA EL

MASCLE que liofereix el regal en

forma d’insecte queli ve més de gust,

que pot ser el mésgros o el que

considera que témés bon gust

�

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 140Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna

UnfòssilVIU

l seu nom pot espantar d'entrada,però res més lluny de la realitat, jaque, tot i el seu nom, és un insectetotalment inofensiu per a les per-

sones. El nom li ve donat perquè l'abdomen delsmascles acaba amb una espècie de pinces querecorden en certa manera la cua d'un escorpí,que la mosca utilitza per al seu aparellament,mentre que el de les femelles acaba en punta.

Pertany a l'ordre del mecòpters, uns insectesque es caracteritzen per tenir un rostre allar-gassat a l'extrem del qual tenen les peces bucalsmastegadores, i que és considerat dels més pri-mitius dels ordres d'insectes holometàbols (elsque tenen una metamorfosi completa), delsquals s’han arribat a descriure més famílies i gè-neres de fòssils que no pas d'insectes vius. Sen'han trobat fòssils de milions d'anys queno es diferencien gens de les espècies actuals,el que demostra que és una de les formes devida que no han passat per processos evolutius.

La mosca escorpí fa al voltant dels mmd'envergadura i té el cos de color negre i groc iles ales, estretes i llargues, que s'eixamplen a lapunta, són de color blanc, amb nervis i amb ta-ques fosques. Té les potes llargues i unes ante-nes primes i també llargues, gairebé tant comla resta del seu cos.

És un insecte sapròfag, a qui no agrada ha-ver-se d'escarrassar gaire per aconseguir men-jar. La seva alimentació es basa en plantes endescomposició, insectes morts o dèbils, tambéen les preses que troba enganxades a les te-ranyines de les aranyes i dels excrements delsocells.

Viu en llocs ombrívols i humits i es reprodueixper ous, que la femella pon, en una quantitatque arriba als centenars, a terra i que abans deconvertir-se en adults fan una metamorfosicompleta, primer passen per una fase de larvesque s'assemblen a una eruga, després es con-verteixen en crisàlide i finalment adopten el seuaspecte d'adult.

La femella és molt exigent a l'hora d'apare-llar-se amb el mascle, que per ser acceptat se l'hade guanyar i li ofereix regals en forma d'insec-tes, i la femella tria aquell mascle que li ofereixl'insecte que ella considera que és més gros imés nutritiu.

Tot i tenir ales, és un insecte que es passa lamajor part del seu temps caminant per damuntde la vegetació.

E