Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna Un … · La mosca escorpí fa al...
1
LA MOSCA ESCORPÍ ( PANORPA COMMUNIS) , ni sembla una mosca ni sembla un escorpí, i molt menys té res a veure amb la verinositat del darrer. És un insecte totalment inofensiu que s'alimenta de plantes en descomposició i d'insectes morts, de les preses que cauen a les teranyines i dels excrements dels ocells. Per Jordi Comellas 15 Regió7 | DISSABTE, 25 DE JUNY DEL 2011 FAUNAREVISTA REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS PER APARELLAR-SE LA FEMELLA TRIA EL MASCLE que li ofereix el regal en forma d’insecte que li ve més de gust, que pot ser el més gros o el que considera que té més bon gust FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 140 Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna Un fòssil VIU l seu nom pot espantar d'entrada, però res més lluny de la realitat, ja que, tot i el seu nom, és un insecte totalment inofensiu per a les per- sones. El nom li ve donat perquè l'abdomen dels mascles acaba amb una espècie de pinces que recorden en certa manera la cua d'un escorpí, que la mosca utilitza per al seu aparellament, mentre que el de les femelles acaba en punta. Pertany a l'ordre del mecòpters, uns insectes que es caracteritzen per tenir un rostre allar- gassat a l'extrem del qual tenen les peces bucals mastegadores, i que és considerat dels més pri- mitius dels ordres d'insectes holometàbols (els que tenen una metamorfosi completa), dels quals s’han arribat a descriure més famílies i gè- neres de fòssils que no pas d'insectes vius. Se n'han trobat fòssils de milions d'anys que no es diferencien gens de les espècies actuals, el que demostra que és una de les formes de vida que no han passat per processos evolutius. La mosca escorpí fa al voltant dels mm d'envergadura i té el cos de color negre i groc i les ales, estretes i llargues, que s'eixamplen a la punta, són de color blanc, amb nervis i amb ta- ques fosques. Té les potes llargues i unes ante- nes primes i també llargues, gairebé tant com la resta del seu cos. És un insecte sapròfag, a qui no agrada ha- ver-se d'escarrassar gaire per aconseguir men- jar. La seva alimentació es basa en plantes en descomposició, insectes morts o dèbils, també en les preses que troba enganxades a les te- ranyines de les aranyes i dels excrements dels ocells. Viu en llocs ombrívols i humits i es reprodueix per ous, que la femella pon, en una quantitat que arriba als centenars, a terra i que abans de convertir-se en adults fan una metamorfosi completa, primer passen per una fase de larves que s'assemblen a una eruga, després es con- verteixen en crisàlide i finalment adopten el seu aspecte d'adult. La femella és molt exigent a l'hora d'apare- llar-se amb el mascle, que per ser acceptat se l'ha de guanyar i li ofereix regals en forma d'insec- tes, i la femella tria aquell mascle que li ofereix l'insecte que ella considera que és més gros i més nutritiu. Tot i tenir ales, és un insecte que es passa la major part del seu temps caminant per damunt de la vegetació. E
Transcript of Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna Un … · La mosca escorpí fa al...
LA MOSCA ESCORPÍ (PANORPA COMMUNIS), ni sembla una mosca ni sembla un escorpí, i moltmenys té res a veure amb la verinositat del darrer. És un insecte totalment inofensiu ques'alimenta de plantes en descomposició i d'insectes morts, de les preses que cauen a lesteranyines i dels excrements dels ocells. Per Jordi Comellas
15Regió7 | DISSABTE, 25 DE JUNY DEL 2011FAUNA�REVISTA
REP
ORT
ATGE
FOT
OGR
ÀFI
C D
E :J
OR
DI C
OM
ELLA
S
PERAPARELLAR-SE LAFEMELLA TRIA EL
MASCLE que liofereix el regal en
forma d’insecte queli ve més de gust,
que pot ser el mésgros o el que
considera que témés bon gust
�
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 140Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna
UnfòssilVIU
l seu nom pot espantar d'entrada,però res més lluny de la realitat, jaque, tot i el seu nom, és un insectetotalment inofensiu per a les per-
sones. El nom li ve donat perquè l'abdomen delsmascles acaba amb una espècie de pinces querecorden en certa manera la cua d'un escorpí,que la mosca utilitza per al seu aparellament,mentre que el de les femelles acaba en punta.
Pertany a l'ordre del mecòpters, uns insectesque es caracteritzen per tenir un rostre allar-gassat a l'extrem del qual tenen les peces bucalsmastegadores, i que és considerat dels més pri-mitius dels ordres d'insectes holometàbols (elsque tenen una metamorfosi completa), delsquals s’han arribat a descriure més famílies i gè-neres de fòssils que no pas d'insectes vius. Sen'han trobat fòssils de milions d'anys queno es diferencien gens de les espècies actuals,el que demostra que és una de les formes devida que no han passat per processos evolutius.
La mosca escorpí fa al voltant dels mmd'envergadura i té el cos de color negre i groc iles ales, estretes i llargues, que s'eixamplen a lapunta, són de color blanc, amb nervis i amb ta-ques fosques. Té les potes llargues i unes ante-nes primes i també llargues, gairebé tant comla resta del seu cos.
És un insecte sapròfag, a qui no agrada ha-ver-se d'escarrassar gaire per aconseguir men-jar. La seva alimentació es basa en plantes endescomposició, insectes morts o dèbils, tambéen les preses que troba enganxades a les te-ranyines de les aranyes i dels excrements delsocells.
Viu en llocs ombrívols i humits i es reprodueixper ous, que la femella pon, en una quantitatque arriba als centenars, a terra i que abans deconvertir-se en adults fan una metamorfosicompleta, primer passen per una fase de larvesque s'assemblen a una eruga, després es con-verteixen en crisàlide i finalment adopten el seuaspecte d'adult.
La femella és molt exigent a l'hora d'apare-llar-se amb el mascle, que per ser acceptat se l'hade guanyar i li ofereix regals en forma d'insec-tes, i la femella tria aquell mascle que li ofereixl'insecte que ella considera que és més gros imés nutritiu.
Tot i tenir ales, és un insecte que es passa lamajor part del seu temps caminant per damuntde la vegetació.
E
![NOGUERA SOLSONÈS ANOIA URGELL · Mas de Bondia [ maz de on’dia] nucli Altres topònims Ballenassos orogr. Bassadolç indr. Comelles, les indr. Comes Terrugues, les indr. Estretes,](https://static.fdocuments.ec/doc/165x107/602cf4eed486b73313722158/noguera-solsons-anoia-mas-de-bondia-maz-de-onadia-nucli-altres-topnims.jpg)
