La casa de pagès i l’art romànic al municipi de sant Boi
Cases de pagès
El Vilar ,Pujols, Viladecans, la Talaia, la Cirera,
Codines
Mula
Euga
Burro
Carro
Tartana per transportar
persones
Trabuc carro de transport on la caixa del carro funcionava com un camió volquet
Escala per transportar fals, palla, sacs de patates
Màquines
Aradesserveixen
per llaurar i l’inventen
els romans
Rascle servia per rampinar el camp
Trull servia per aplanar el camp
Segadores
per segar Blat, ordi i blat de moro Maquina d’engrunar blat de moro
Servia per separar l’espigot del gra de blat de moro
Maquina de ventar Servia per separar el gra de blat del boll
Maquina de trinxar remolatxa
eines
transports
collar
Bastet o sella
regnes
cabeçó
Màquina de ventarmula
tartana
Carro d’escala guarniments
Carro de trabuc
arada
rascle
Màquina de ventarMàquina d’engrunar blat de moro
MÀQUINA D’ENGRUNAR BLAT DE MORO ELÈCTRICA
Més Eines i estris Guarniment mula
Cabaçó
Bastet
Collar
Retranga
Regnes
Rampí per rampinar l’herba
forques per carregar el carro d’herba
Aixadell per collir herba
pels conills xapo per treballar al’hort
Aixada per arrencar patates
dalla per tallar falç i herba
Serres per fer llenya
Destral per estallar la llenya
Pales per netejar les corts
Puntxó per arreglar guarniments
Paló per plantar mongetes
Falç per segar
Esclopet per posar-lo a la mà i no tallar-se durant la sega
fanga per fangar l’hort
Rampí Aixada aixadell Serra
Destral Pic
Forques Dalla
La vida a pagès
Casa pairal era una casa molt
rica el Vilar de sant Boi
Cases de pagès
Com vivien?Vivien de plantar la terra i dels animals
Que plantaven
Ordi
Naps
Blat
Remolatxa
Blat de moro
Falç
patates
ramaderia
Mula conills
Burros
Vaques
Gallines
Porc
ovelles
Que menjaven?Menjaven el què collien als camps i els animals que sacrificaven:porcs, conills, pollastres
LA MATANÇA DEL PORC
• Mataven el porc un cop l’any.• El mataven a l’hivern perquè la carn no es fes malbé.• Feien embotits com ara: pernil, fuet, llonganissa, botifarra,
greixons, bulls, llom embotxat, • Utilitzaven la sal per conservar: el pernil, els ossos d’esquena, la
cansalada• Feien confits amb llard• Tenien menjar i condiments(cansalada) per tot l’any
PARTS DE LA CASA DE PAGÈS
LA CUINA Hi havia la llar de foc on cuinaven i espellofaven blat de
moro. Era l’únic lloc de la casa calent. A la nit s’hi explicaven històries. A vegades també hi havia un forn de llenya per coure el pa
PASTADORUna pastera on s’hi guardaven la
massa de pa perquè fermentés
SALAEra el menjador de la casa per dies importants; per exemple s’hi
dinava quan venia la colla de segadors a segar el blat
QUARTO PRINCIPAL
On dormien els amos de la casa
QUARTO DELS MOSSOS
Els mossos que vivien amb els amos de la casa i treballaven a la casa, No eren de la família
Hi dormien las minyones que no estaven casades.
QUARTO DE LES MINYONES
A l’últim pis hi havien les habitacions dels mossos i les minyones
EL GALLINERHi tenien el gall i les gallines. Les gallines tenien una escala per dormir i
curiosament les gallines dormen amb una pota arronsada.
CORRALHi tancaven el ramat d’ovelles. Les
cases importants també tenien pastor
CORTHi havia corts de porcs on hi tenien truges i el
berro. Dels porcs petits en deien godalls i dels grassos per matar nodrissos
PALLISA
Hi guardaven el fals sec i la palla per tenir menjar del bestiar per l’hivern
ESTABLE
Hi havia les vaques de munyir i el toro
El segar i el batre
Segar i batre
Sega segadors
Falç
Esclopet
Blat
garbes
Garberes
Era Xafaven el blat amb animals per separar la palla del gra de blat
Omplien sacs de gra de blat La màquina de ventar separava el gra del boll
Moliner Molinava el blat i es convertia en farina
Forner: amassava la farina amb aigua i llevat i feia el pa i després el coïa al forn de llenya
El paller el feien amb la palla
1- El blat se sembra a la tardor per l’octubre o novembre. Fins al gener no comença a nèixer Llauraven els camps amb bous i arades
2- Es sega a l’estiu al mes de juny o juliol
La sega com es feia antigament amb la falç o volant i l’esclopet per no tallar-se l’altre mà
Els segadors segaven el blat i feien una garvera i amb el carro portaven les garberes a l’era
El gra brut es passava per una màquina per netejar-lo (màquina de ventar)
A l’era separaven el blat de la palla i de la palla en feien el paller. El gra de blat el guardaven en sacs.
BATRE A L’ERA SENSE MÀQUINES, AMB ANIMALS
Amb la palla es feia un paller per alimentar el bestiar
Portaven al gra al molí per fer farina i de la farina en feien pa i els molins funcionaven amb aigua
Després es barrejava la farina amb aigua i llevat i un cop fermentat es coïa la massa al forn i en sortia el pa
Esglèsies
Santa LLúcia
Sant Martí Xic *
Els Munts
L’esglèsia de st Boi
L’esglèsia de Sobremunt
St Salvador de Bellver *
St Miquel de Gallifa *
•Art Románic
•Esglèsies construïdes entre els anys 1700 i 1800
ART ROMÀNIC DEL LLUÇANÈS
Sant Salvador de Bellver
Sant Miquel de Gallifa
Sant Salvador és un edifici romànic gran i senzill,en un cim de 952 m. d’altura. Monument romànic de línies senzilles.
El 1110 ja existia l’església on hi vivia una comunitat de monjos que seguien la regla de Sant Agustí. Per la pesta negre de 1348, fou causa de la desaparició de la comunitat i ja només hi va residir un sacerdot.
L’església. És d’una sola nau,amb volta una mica apuntada,es devia construir a principis del segle XII. La teulada que en el seu origen devia ser de lloses,va ser modificat més tardament posant-hi teules. La part més bonica és l’ absis,decorat amb arcs cecs també dits bandes llombardes
Sant Salvador de Bellver
San Salvador i sant Miquel ABANS DE SER RESTAURADES
SANT MIQUEL DE GALLIFA
• SANT MIQUEL es dreça en un turonet. És la típica capelleta romànica rural composta d’ absis amb les
• bandes llombardes pròpies del bon romànic (segle XI) i d’una nau,també romànica que no s’adapta a l’absis,perquè deuen ser d’època diferent.
• L’ample campanar sembla del segle XII i el portal va ser modificat el segle XVIII. Els primers documents que diuen de la seva existència són dels anys 1.150 i 1072. Fou devastada per la guerra civil
• L’han restaurada els seus propietaris actuals
SANTUARI DELS MUNTSAquesta esglèsia és del 1700 però la imatge de la Mare de Déu dels Munts és Romànica.Això vol dir que la primera esglèsia que es va construir en aquest lloc també era romànica
1910
Talla de fusta d’estil romànic. Verge bruna amb l’ infant a la falda. Durant el primer quart del segle xx la imatge es presentava vestida tal com veiem a la fotografia. De totes maneres tenia diversos vestits que anaven canviant seguint els colors dels temps litúrgics i el de les grans festes, que és el que podem apreciar a la fotografia.
El 1925 se li va treure la vestimenta i es va fer restaurar. La fotografia ens mostra una imatge molt paupèrrima de la Verge. Podem veure l’absència del braç dret que li havien hagut d’arrencar per poder-la vestir. Els genolls de les dues figures escapçats per tal que la vestimenta que els posaven tingués un bon caient.
1926
Aspecte que presentava el 1926, un cop restaurada. En el fotografia podem apreciar les modificacions més substancials que s’hi van fer. Es van canviar les corones de les imatges i el nimbe de la Verge. Tan les corones com el nimbe estan exposats en el museu parroquial de Sant Boi. Actualment en llueixen unes altres.
La imatge actual d’aquesta talla Romànica és del segle XIII . Asseguda, a la mà dreta hi té la bola que representa el món damunt la qual la creu representa el domini de crist .Amb l´ altre mà empara el nen Jesús el qual resta assegut a la seva falda.
MARE DE DÉU DELS MUNTS
Construïen les esglésies a dalt d’un turó
SANT MARTÍ XIC- SOBREMUNT
SANT SALVADOR DE BELLVER
1- Construïen les esglésies amb pedra picada
2- Tenien les finestres allargades i petites per que no entrés la llum del dia
Construïen les parets gruixudes perquè aguantés molts anys
4-Les esglésies romàniques estaven orientades cap a on sortia el sol per què la llum del sol del matí il·lumini l’altar.Aquesta és l’església de Sant Salvador de Bellver
5-El sostre estava fet de mitja volta per què així pogués aguantar molt de pes
6- Les decoraven amb Bandes Llombardes i servien per fer bonic
ABSIS planta semicircular enganxada a la planta de l’església, a dintre hi ha l’altar
ABSIS de Sant Salvador vist de de dintre. A sota el Crist hi ha l’altar
8- Si a l’esglèsia hi vivien frares era un monestir com el de Santa Maria de Lluçà.A l’esglèsia hi havien diferents llocs per viure el claustre que era un pati voltat d’arcades i columnes i tenia una biblioteca,dormitoris,cuina i menjador i les esglésies dels monestirs tenien torres
CAPITELL
COLUMNA
VOLTA
9- La feina dels frares :Resar,llegir llibres, cuidar l’hort i dir missa