La casa de pagès i l’art romànic al municipi de sant Boi

Cases de pagès

El Vilar ,Pujols, Viladecans, la Talaia, la Cirera,

Codines

Mula

Euga

Burro

Carro

Tartana per transportar

persones

Trabuc carro de transport on la caixa del carro funcionava com un camió volquet

Escala per transportar fals, palla, sacs de patates

Màquines

Aradesserveixen

per llaurar i l’inventen

els romans

Rascle servia per rampinar el camp

Trull servia per aplanar el camp

Segadores

per segar Blat, ordi i blat de moro Maquina d’engrunar blat de moro

Servia per separar l’espigot del gra de blat de moro

Maquina de ventar Servia per separar el gra de blat del boll

Maquina de trinxar remolatxa

eines

transports

collar

Bastet o sella

regnes

cabeçó

Màquina de ventarmula

tartana

Carro d’escala guarniments

Carro de trabuc

arada

rascle

Màquina de ventarMàquina d’engrunar blat de moro

MÀQUINA D’ENGRUNAR BLAT DE MORO ELÈCTRICA

Més Eines i estris Guarniment mula

Cabaçó

Bastet

Collar

Retranga

Regnes

Rampí per rampinar l’herba

forques per carregar el carro d’herba

Aixadell per collir herba

pels conills xapo per treballar al’hort

Aixada per arrencar patates

dalla per tallar falç i herba

Serres per fer llenya

Destral per estallar la llenya

Pales per netejar les corts

Puntxó per arreglar guarniments

Paló per plantar mongetes

Falç per segar

Esclopet per posar-lo a la mà i no tallar-se durant la sega

fanga per fangar l’hort

Rampí Aixada aixadell Serra

Destral Pic

Forques Dalla

Pala PunxóFalç o volant

Esclopet Fanga

La vida a pagès

Casa pairal era una casa molt

rica el Vilar de sant Boi

Cases de pagès

Com vivien?Vivien de plantar la terra i dels animals

Que plantaven

Ordi

Naps

Blat

Remolatxa

Blat de moro

Falç

patates

ramaderia

Mula conills

Burros

Vaques

Gallines

Porc

ovelles

Que menjaven?Menjaven el què collien als camps i els animals que sacrificaven:porcs, conills, pollastres

LA MATANÇA DEL PORC

• Mataven el porc un cop l’any.• El mataven a l’hivern perquè la carn no es fes malbé.• Feien embotits com ara: pernil, fuet, llonganissa, botifarra,

greixons, bulls, llom embotxat, • Utilitzaven la sal per conservar: el pernil, els ossos d’esquena, la

cansalada• Feien confits amb llard• Tenien menjar i condiments(cansalada) per tot l’any

PARTS DE LA CASA DE PAGÈS

LA CUINA Hi havia la llar de foc on cuinaven i espellofaven blat de

moro. Era l’únic lloc de la casa calent. A la nit s’hi explicaven històries. A vegades també hi havia un forn de llenya per coure el pa

PASTADORUna pastera on s’hi guardaven la

massa de pa perquè fermentés

SALAEra el menjador de la casa per dies importants; per exemple s’hi

dinava quan venia la colla de segadors a segar el blat

QUARTO PRINCIPAL

On dormien els amos de la casa

QUARTO DELS MOSSOS

Els mossos que vivien amb els amos de la casa i treballaven a la casa, No eren de la família

Hi dormien las minyones que no estaven casades.

QUARTO DE LES MINYONES

A l’últim pis hi havien les habitacions dels mossos i les minyones

EL GALLINERHi tenien el gall i les gallines. Les gallines tenien una escala per dormir i

curiosament les gallines dormen amb una pota arronsada.

CORRALHi tancaven el ramat d’ovelles. Les

cases importants també tenien pastor

CORTHi havia corts de porcs on hi tenien truges i el

berro. Dels porcs petits en deien godalls i dels grassos per matar nodrissos

PALLISA

Hi guardaven el fals sec i la palla per tenir menjar del bestiar per l’hivern

ESTABLE

Hi havia les vaques de munyir i el toro

El segar i el batre

Segar i batre

Sega segadors

Falç

Esclopet

Blat

garbes

Garberes

Era Xafaven el blat amb animals per separar la palla del gra de blat

Omplien sacs de gra de blat La màquina de ventar separava el gra del boll

Moliner Molinava el blat i es convertia en farina

Forner: amassava la farina amb aigua i llevat i feia el pa i després el coïa al forn de llenya

El paller el feien amb la palla

1- El blat se sembra a la tardor per l’octubre o novembre. Fins al gener no comença a nèixer Llauraven els camps amb bous i arades

2- Es sega a l’estiu al mes de juny o juliol

La sega com es feia antigament amb la falç o volant i l’esclopet per no tallar-se l’altre mà

Els segadors segaven el blat i feien una garvera i amb el carro portaven les garberes a l’era

El gra brut es passava per una màquina per netejar-lo (màquina de ventar)

A l’era separaven el blat de la palla i de la palla en feien el paller. El gra de blat el guardaven en sacs.

BATRE A L’ERA SENSE MÀQUINES, AMB ANIMALS

Amb la palla es feia un paller per alimentar el bestiar

Portaven al gra al molí per fer farina i de la farina en feien pa i els molins funcionaven amb aigua

Després es barrejava la farina amb aigua i llevat i un cop fermentat es coïa la massa al forn i en sortia el pa

Esglèsies

Santa LLúcia

Sant Martí Xic *

Els Munts

L’esglèsia de st Boi

L’esglèsia de Sobremunt

St Salvador de Bellver *

St Miquel de Gallifa *

•Art Románic

•Esglèsies construïdes entre els anys 1700 i 1800

ART ROMÀNIC DEL LLUÇANÈS

Sant Salvador de Bellver

Sant Miquel de Gallifa

Sant Salvador és un edifici romànic gran i senzill,en un cim de 952 m. d’altura. Monument romànic de línies senzilles.

El 1110 ja existia l’església on hi vivia una comunitat de monjos que seguien la regla de Sant Agustí. Per la pesta negre de 1348, fou causa de la desaparició de la comunitat i ja només hi va residir un sacerdot.

L’església. És d’una sola nau,amb volta una mica apuntada,es devia construir a principis del segle XII. La teulada que en el seu origen devia ser de lloses,va ser modificat més tardament posant-hi teules. La part més bonica és l’ absis,decorat amb arcs cecs també dits bandes llombardes

Sant Salvador de Bellver

San Salvador i sant Miquel ABANS DE SER RESTAURADES

SANT MIQUEL DE GALLIFA

• SANT MIQUEL es dreça en un turonet. És la típica capelleta romànica rural composta d’ absis amb les

• bandes llombardes pròpies del bon romànic (segle XI) i d’una nau,també romànica que no s’adapta a l’absis,perquè deuen ser d’època diferent.

• L’ample campanar sembla del segle XII i el portal va ser modificat el segle XVIII. Els primers documents que diuen de la seva existència són dels anys 1.150 i 1072. Fou devastada per la guerra civil

• L’han restaurada els seus propietaris actuals

SANTUARI DELS MUNTSAquesta esglèsia és del 1700 però la imatge de la Mare de Déu dels Munts és Romànica.Això vol dir que la primera esglèsia que es va construir en aquest lloc també era romànica

1910

Talla de fusta d’estil romànic. Verge bruna amb l’ infant a la falda. Durant el primer quart del segle xx la imatge es presentava vestida tal com veiem a la fotografia. De totes maneres tenia diversos vestits que anaven canviant seguint els colors dels temps litúrgics i el de les grans festes, que és el que podem apreciar a la fotografia.

El 1925 se li va treure la vestimenta i es va fer restaurar. La fotografia ens mostra una imatge molt paupèrrima de la Verge. Podem veure l’absència del braç dret que li havien hagut d’arrencar per poder-la vestir. Els genolls de les dues figures escapçats per tal que la vestimenta que els posaven tingués un bon caient.

1926

Aspecte que presentava el 1926, un cop restaurada. En el fotografia podem apreciar les modificacions més substancials que s’hi van fer. Es van canviar les corones de les imatges i el nimbe de la Verge. Tan les corones com el nimbe estan exposats en el museu parroquial de Sant Boi. Actualment en llueixen unes altres.

La imatge actual d’aquesta talla Romànica és del segle XIII . Asseguda, a la mà dreta hi té la bola que representa el món damunt la qual la creu representa el domini de crist .Amb l´ altre mà empara el nen Jesús el qual resta assegut a la seva falda.

MARE DE DÉU DELS MUNTS

Construïen les esglésies a dalt d’un turó

SANT MARTÍ XIC- SOBREMUNT

SANT SALVADOR DE BELLVER

1- Construïen les esglésies amb pedra picada

2- Tenien les finestres allargades i petites per que no entrés la llum del dia

Construïen les parets gruixudes perquè aguantés molts anys

4-Les esglésies romàniques estaven orientades cap a on sortia el sol per què la llum del sol del matí il·lumini l’altar.Aquesta és l’església de Sant Salvador de Bellver

5-El sostre estava fet de mitja volta per què així pogués aguantar molt de pes

6- Les decoraven amb Bandes Llombardes i servien per fer bonic

ABSIS planta semicircular enganxada a la planta de l’església, a dintre hi ha l’altar

ABSIS de Sant Salvador vist de de dintre. A sota el Crist hi ha l’altar

8- Si a l’esglèsia hi vivien frares era un monestir com el de Santa Maria de Lluçà.A l’esglèsia hi havien diferents llocs per viure el claustre que era un pati voltat d’arcades i columnes i tenia una biblioteca,dormitoris,cuina i menjador i les esglésies dels monestirs tenien torres

CAPITELL

COLUMNA

VOLTA

9- La feina dels frares :Resar,llegir llibres, cuidar l’hort i dir missa