L’ImperialismeL’Imperialisme
Podria definir-sePodria definir-se
Com el sistema en què la cultura, la política i Com el sistema en què la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons el l’economia del món s’organitzen segons el domini d’uns països sobre els altres. domini d’uns països sobre els altres. Bàsicament, els països europeus industrialitzats Bàsicament, els països europeus industrialitzats aconseguiran controlar gran part del planeta.aconseguiran controlar gran part del planeta.
Últim terç del XIXPotències europees,EE.UU. I el Japó
Dominar i conquerir el món1914 85% del món
Passa al En són protagonistes les
volen
L’ImperialismeL’Imperialisme
El procés s’inicià al segle XV.
Al segle XIX es generalitzarà, amb un caràcter ràpid i global.
Els anys daurats de l’Imperialisme es donen entre 1870 i 1914.
L’ImperialismeL’Imperialisme
Factors impulsors de l’ImperialismeFactors impulsors de l’Imperialisme Els canvis econòmics Els factors polítics La realitat cultural i ideològica La situació demogràfica
La creació dels territoris colonials Modalitats de la colonització Els grans imperis colonials La relació entre les potències imperials
Les conseqüències de l’Imperialisme
Els factors econòmics:Els factors econòmics:La II Revolució Industrial La II Revolució Industrial
(1870 – 1914)(1870 – 1914)Creixement econòmic
Noves energiesNous sectors
Noves potències
BèlgicaFrançaAlemanyaEE.UU.G.B.
PetroliQuímic
Principal sectorSiderúrgia
ElectricitatDinamitaAdobs, fertilitzants
EnllumenatProduccióComunicacions
RàdioTelègraf
Gasolina
TramviaAutomòbilAviació
Rutes marítimesCanals de Suez (1869)i Panamà (1914)
Consolidació ferrocarrilTransports
Netedat Adaptabilitat
La IIª Revolució Industrial (1870-1914)La IIª Revolució Industrial (1870-1914)
Un fort augment de producció Gran competència
Va significar
1873 Crisi La Gran Depressió
Crisi de superproducció
Deflació, atur
Competència agrícola dels EE.UU i Canadà
Cauen preus a EuropaProvoca la ruïna dels pagesos
Poc poder adquisitiu
Crisi industrial
Crisi cíclica delcapitalisme
Es caracteritza per
Conseqüències de la crisiConseqüències de la crisi
Concentració empresarial Nova organitzaciódel treball
Recerca de nousmercats
CàrtelsTrusts
Implantació delCapitalisme financer(Holdings)
Tècniquesmonopolístes
Es desenvolupen
Taylorisme
Organització científicadel treball
Treball en cadena(estalvi de temps i de feina)
Més producció i reducció de costos
Mercats i matèries primeres
Les colònies(Àfrica i Àsia)
Estimularà l’expansió colonial
Es trobaran a
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
TaylorismeTaylorisme
Reducció del temps de fabricació
Producció massivaBaixa el preu de cost
Baixa el preu de cost
Augment del poder adquisitiu
Augment del poder adquisitiuSalari elevatSalari elevat
Estímul del consumEstímul del consumPublicitatPublicitat
CrèditCrèdit
Producció en sèrie
EstandarditzacióEstandardització
Taylor
Model del primer telèfon d’Alexandre Graham Bell
Samuel F. B. Morse, el 1837, construí un telègraf i inventà un alfabet, molt pràctic per enviar missatges a distància.
GUGLIELMO MARCONI, patentà la ràdio el 1897 i el telègraf
sense fils
Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell
Ford T i el primer tramvia elèctric.
El petroli feu possible l’aparició de l’automòbil amb les millores al motor de combustió interna, de Daimler-Benz a Alemanya a partir de 1900. El primer automòbil el construí Peugeot, el 1891 a França.
Fotografia original del primer vol amb motor de la historia. A l’aparell Orville Wright; a la dreta, el seu germà Wilbur. 1903
Avió amb el que Bleirot creuà el Canal de la Mànega el 1909
Canal de Suez inaugurat el 1869
Canal de Panamà inaugurat el 1914
0
5
10
15
20
25
30
35
GranBretanya
EUA Alemanya Bèlgica Rússia
18801890190019101912
Producció d’acer (1880-1912)(en milions de tones)
0
50
100
150
200
250
1910 1915 1920 1925 1930
energia devapor
energiaelèctrica
Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)
Cadena de muntatge de Ford
Acció
Causes econòmiques
Els factors políticsEls factors polítics
Imperialisme capitalista(Dominació monopolista armada)
Tensió entre potències
Estímul nacionalista
Motius estratègicsControl de rutes marítimesDonar continuïtat als imperisProtecció colònies importantsDurant la cursa colonial es cerca l’equilibri entre les potències
Nacionalisme d’EstatL’Imperialisme proporciona prestigi.Cal tenir colònies per ser una potència
Jules Ferry Cecil Rhodes Von Bismarck
Chamberlain
Els grans impulsors del colonialismeEls grans impulsors del colonialisme
Els factors culturals i ideològicsEls factors culturals i ideològics
Missió civilitzadora Darwinisme.Racisme (superioritat de races)Els blancs han de difondre la seva cultura “superior”
Grups de pressió Societats geogràfiquesSocietats missioneresAssociacions colonials
Missioners belgues al Congo
Causes científiques
Societats geogràfiques
Livingstone
Amundsen exploràL’Antàrtida
Peary arribà al Pol Nord
Els factors demogràficsEls factors demogràfics
Explosió Blanca
Excedent de població europea
Descens mortalitatAugment demogràficÈxode ruralEmigració (Revolució dels transports)
Emigració com a vàlvula d’escapament a la tensió social (atur)
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
1840 1860 1880 1900 1920
Taxa demortalitat (permilió)
0
20
40
60
80
GranBretanya
Alemanya Bègica França Itàlia Rússia
Percentatge de població rural (1910)
La creació dels territoris colonialsLa creació dels territoris colonials
1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar)
1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar)
2ª fase Organització2ª fase Organització
3ª fase Explotació3ª fase Explotació
Cecil Rhodes
Livingstone
Colònies pròpiament dites(control absolut de la metròpoli)
Protectorats(govern autòcton sotmés a la metròpoli)
ExplotacióExplotació Assimilació duanera, monopoli metropolitàIntercanvi desigual: primeres matèries per
manufactures.
Consisteix en
Colònies de poblament
Colònies d’explotació
Establiment permanent de població europeaDominis britànics (autogovern)
Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives(per empreses i govern occidental)
Modalitats de la colonitzacióModalitats de la colonització
Concessions(govern local cedeix temporalment un territori a la metròpoli)
modalitat més estesa
en cas de territoris de difícil conquesta o amb un fort govern indígena
sobretot ports
Els grans imperis colonialsEls grans imperis colonials
Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutesFactories a les costes
prioritat
A partir de 1870Expansió i conquesta territorial
Àfrica i Àsia
Centrada bàsicament a
General de l’imperi britànic
La reina Victòria
Territoris de l’imperi britànic
Gran BretanyaGran Bretanya
Imperi més gran, amb presència a tots els continents (33M Km2, 450M persones).Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria.
Colònies de posició o escales.Malta, Corfú, Illes Jòniques / Gibraltar, Sant Helena, El Cap, Maurici, Aden, Ceilan / Singapur, Hong-Kong.
Àsia.Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània, Singapur, Malàisia, nord de Borneo, Hong-Kong.
Amèrica.Canadà, Antilles, Guaiana, Belice.
Àfrica.Del Caire (Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers).Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica.Costa d’Or, Sierra Leona, Gàmbia, Nigèria.
Oceania.Austràlia, Nova Zelanda.
Guerra anglo-boer
FrançaFrança
Segon Imperi en extensió. Sobretot a Àsia i Àfrica.Personatges: Jules Ferry.
Àsia.Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja)
Amèrica.Guadalupe, Guaiana, Martinica.
Àfrica.Algèria, Marroc, Tunísia.Àfrica Occidental Francesa:Àfrica Equatorial Francesa:Somàlia Francesa:Madagascar
Oceania.Polinèsia Francesa, Nova Caledònia.
AlemanyaAlemanya
JapóJapó
EE.UU.EE.UU.
Arriba tard i provoca conflictesÀfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia)Oceania (Nova Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes)
Conquesta de l’oestCompra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)
1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.Formosa, protectorat a Corea
HolandaHolanda Índies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea.
BèlgicaBèlgica Congo Belga
ItàliaItàlia Eritrea, Somàlia i Líbia
PortugalPortugal Angola, Moçambic, Guinea-BissauTimor Oriental, Macao
EspanyaEspanya 1898, pèrdua de Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam.Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, nord del Marroc.
Les relacions entre Les relacions entre les potències colonialsles potències colonials
Repartiment ràpid del món (1880-1914)Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis.Repartiment ràpid del món (1880-1914)Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis.
Fashoda, Guerra de Cuba (1898), Guerra Russo-Japonesa (1905)
per prevenir-les, Bismarck impulsà:
Conferència de Berlín, 1885
Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords:- Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland)- Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal)- Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics)- Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis
Conferència de Berlín, 1885
Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords:- Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland)- Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal)- Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics)- Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis
tot i això, els enfrontaments colonials foren una de les causes de la Gran Guerra
Documental Món a finals del segle XIX:
Imperialisme i Segona Revolució Industrial
Les conseqüències de Les conseqüències de l’Imperialismel’Imperialisme
A les metròpolisA les metròpolisConsciència de superioritat racialAcumulació de riquesa
A les colòniesA les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)Canvis en l’estructura socialAculturacióIntercanvi comercial desigualAugment de la població (al principi però reducció)Desequilibri població i recursos (subalimentació i misèria cròniques)
DemogràfiquesDemogràfiques Millora higiene. Reducció dràstica de la mortalitat.La natalitat es manté elevadíssima.Boom demogràfic.Desequilibri població recursos (fam)
EconòmiquesEconòmiques Sempre beneficien la metròpoli, que explota la colònia.- S’imposa un augment de la productivitat (treball forçat)- S’imposa l’economia monetària (capitalisme)- Creació d’algunes infraestructures (per exportar)- Intercanvi desigual- Es limita la seva indústria (evitar competència)- S’imposen canvis en l’agricultura
- Especialització (monoconreu)- Eliminació terres col·lectives- Propietat privades (elits nadives, colonitzadors)
SocialsSocials Alteració total sociectat tradicional (tribal)- Aculturació (nous valors), llengües, religions- Nova societat de classes:
- Alta (aliats colonitzadors). Acapara terres i recursos.- Mitjana (funcionaris). Occidentalitzada, formada a Europa.- Baixa (camperols, jornalers). Majoria indígena, misèria.
PolítiquesPolítiques Introducció del concepte Estat-Nació.Greus problemes fronterers (fronteres artificials)
Calcuta (India) en el s. XIX
Locomotora de ferrocarril indi
Maharajás hindús
Mohandas Gandhi
Explotació dels habitants de l’Índia
Agricultura tradicional i agricultura de plantació a l’Àfrica
Top Related