L’ ART GÒTICL’ ART GÒTICpinturapintura
www.wga.huwww.mnac.catwww.museodelprado.es
CaracterístiquesCaracterístiques Abandonament de la pintura mural de frescos –excepte a Itàlia- i
generalització de la pintura sobre fusta (retaules) i vitralls. Miniatures Temes religiosos ( vida de Jesús i la Verge Maria, episodis dels
Evangelis Apòcrifs) Introducció de la temàtica profana i el retrat. La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres
pictòriques i els pintors es comencen a organitzar en gremis. Proporcions naturals, expressivitat facial i gestual. Definició del marc espacial amb arquitectures i paisatges Captació de la llum per al modelatge dels cossos Tècnica: pintura al tremp i el fresc (Itàlia), i pintura a l’oli
(Flandes a partir del segle XV).
Estils de la pintura gòticaEstils de la pintura gòtica
Es diferencien quatre estils:
Estil francogòtic o lineal (darreria segle XII i segle XIII)
Estil italogòtic (1250-1400)
Estil internacional o cortesà (1375-1425)
Escola flamenca (segle XV)
Estil francogòtic o lineal (darreria segle XII i segle Estil francogòtic o lineal (darreria segle XII i segle XIII)XIII) Influenciat pels vitralls i la miniatura Predomini de la línea sobre el color
Vitrall a Sainte-Chapelle.
Miniatura d’una Bíblia francesa, s. XIII
Estil italogòtic (1250-1400)Estil italogòtic (1250-1400) Influències bizantines Colors clars, predomini de la línia corba i sinuosa, cerca de
volum, comunicació de les figures. Fons daurats i decoracions arquitectòniques i
paisatgístiques molt simples (primers exercicis de perspectiva)
Centres artístics: Siena: Duccio i Martini Florència: Cimabue i Giotto Corona d’Aragó: Ferrer Bassa i Pere Serra
Simone Martini: L’anunciació (1333). Galeria Uffizi, Florència
Duccio di Buoninsegna: Madonna Rucellai (1285), Galeri Uffizi, Florència
Cimabue (1240-1302): Mare de Déu de Sant Francesc, Asís
Cimabue: Maestà, 1285-1286, Galeri Uffizi, Florència
Giotto di Bondone (1.267-1.337)Giotto di Bondone (1.267-1.337)
- Deixeble de Cimabue
- Precursor del Trecento (primer
Renaixement italià).
- Impulsor de l’estil italogòtic
- Supera el bizantinisme
- Tendeix al realisme
Vida de San Francesc, Esglèsia Superior de San Francesc, Asís (Itàlia), 1295.
Giotto: Crucifix, Santa Maria Novella, Florència, 1300.
Giotto di Bondone: Capella de Scrovegni, Pàdua (Itàlia), 1304-1306, fresc.
http://www.gencat.cat/economia/ur/doc_un/pau_hart2.pdf
http://www.giottoagliscrovegni.it
http://www.mystudios.com/gallery/giotto/preamble.html
Cappella degli
Scrovegni
Prendiment
Fugida a Egipte
Adoració dels Reis Mags
Abraçada davant la porta daurada
Resurrecció de Llàtzer
Sant enterrament
Judici final
Ferrer Bassa (1285-1348)Ferrer Bassa (1285-1348)
Pintor i miniaturista català.
Influències de Giotto (murals de la basílica de Sant Francesc d’Assís, Itàlia).
Introdueix l’estil italogòtic a la Corona d’Aragó (dominarà durant la segona meitat del segle XIV).
Influenciarà els germans Pere i Jaume Serra.
Obra més destacada: Murals de la cel·la del monestir de Pedralbes de l’abadessa Francesca Saportella.
Ferrer Bassa: Pintures murals de la Capella de Sant Miquel, 1346,
Reial Monestir de Pedralbes, Barcelona.
Pere Serra: Retaule de la Mare de Déu dels Àngels, 1358, MNAC.
Estil italogòtic sienès (Duccio).
Ingressà al taller de Ramon Destorrents (deixeble de Ferrer Bassa).
Va treballar juntament amb el seu germà Jaume.
Dominaren el mercat barceloní durant el segle XIV.
Interès per la policromia i els efectes espacials.
Pere Serra Pere Serra (?-1409)(?-1409)
Duccio: Maestà (1308-1311)
Pere Serra: Retaule de la Mare de Déu dels Àngels, 1358
Pere Serra: Retaule de l’Esperit Sant, Manresa (1393-1394)
La taula central del banc és de Lluís Borrassà (1411)
Parts del retaule:• Carrer central• Carrers laterals• Àtic• Pedrel·la o bancal• Entrecarrers o muntants• Espigues o pinacles• Guardapols
Carrers de l’esquerra:
la creació, la creació de l’home,
l’anunciació, la nativitat,
l’adoració dels Reis Mags, la presentació al temple.
Influència del gòtic italià:
fons daurats amb decoracionsarquitectòniques i paisatgistiques
predomini de la línia sinuosa
ulls ametllats
boques petites
Carrers de la dreta:
Baptisme de JesusLa transfiguracio
La resurreccióL’Aparició de Jesús
L’AscencióEl discurs de Sant Pere
Taules centrals:
Coronació de la Verge
Pentecosta
Lluís Borrassà: Pietat (1411)Estil internacional
Estil internacional o cortesà (1375-1425) Corts europees Figures aristocràtiques elegants detalls naturalistes delicats fons daurats i ambientacions paisatgístiques intensitat cromàtica. Artistes: germans Limburg (minaturistes
francesos), Fabriano, Robert Campin A la península Ibèrica: Ramon Mur, Lluís
Borrassà, Bernat Martorell i Nicolàs Francès.
Limburg: Les molt riques hores del duc de Berry (1412-1416)
Bernat Martorell: Sant Jordi matant el drac (segle 1425-1437)
Gentile da Fabriano: La coronació de la Verge (h. 1420)
Ramon de Mur: La Verge de la llet, 1415-1419, Retaule de Cervera (MNAC)
Escola flamenca (segle XV)Escola flamenca (segle XV) Ubicada fonamentalment als Països Baixos i Flandes Deriva tècnicament del gòtic internacional El perfeccionament de la tècnica a l’oli permet representar la
realitat amb molt detall i obtenir lluminositats inassolides. Absència de moviment Simbolisme Barreja de temes religiosos i profans Perspectiva lineal Interès pel retrat Artistes: Jan van Eyck, Rogier van der Weyden,
i a la península Ibèrica, Fernando Gallego, Bartolomé Bermejo, Jaume Huguet i Lluís Dalmau.També cal destacar El Bosch.
Rogier van der Weyden (1399-1464):
Retrat d’una dona, 1435, oli sobre fusta, Staatlichen Museum (Berlin)
Rogier Van der Weyden: Davallament de la Creu, 1435, Museo del Prado
Detall
JAN VAN EYCK JAN VAN EYCK (1390-1441)(1390-1441)
El Matrimoni Arnolfini, 1434,Oli sobre fusta, 82 x 60 cm.National Gallery (Londres)
• Se li atribueix la invenció de la pintura a l’oli. Pintor de cort i d’encàrrecs de la burgesia.
• Colorisme, detallisme, simbolisme, perspectiva lineal, elegància de les figures.
• Hereu de la tècnica de les miniatures
• Influeix en la pintura flamenca del segle XV i XVI i a través de Lluís Dalmau en la pintura gòtica catalana.
Santa Margarida (pel drac), patrona dels naixements o Santa Marta (per l’escombra) patrona de la llar
Firma i data: “Johannes de Eyck fuit hic 1434”
Giovanna Cenami. Està embarassada (però no van tenir fills)
Gos, símbol de la fidelitat
Sabates. Caminar descalços és prova de la celebració d’una cerimònia religiosa. A més es creia que caminar descalços assegurava la fertilitat
Giovanni Arnolfini
Fruita de luxe, taronges
Rosari, regal habitual del nuvi a la núvia
Llum amb una sola espelma, símbol del’ull de Déu
Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols
Estacions del Via Crucis
Mirall convex. El quadre representa una cerimònia matrimonial que es podia celebrar sense la presència de un sacerdot. Bastava amb la presència de dos testimonis que es veuen reflectits en el mirall, a més a més dels contraents. Un dels testimonis va ser Jan Van Eyck segons diu a dalt.
Jan Van Eyck: Verge del canonge Van der Paele, 1436, Museu Groeninge (Bruges, Bèlgica)
Jan Van Eyck: Adoració del Xai, 1432,
Catedral de San Bavon (Gante, Bèlgica)
Taula inferior, Adoració del Xai
Esperit Sant VergesConfessors
Font de la Vida
Adoració de l’Agnell
Antic Testament
Nou Testament
Lluís Dalmau Lluís Dalmau (actiu entre 1428 i 1460)(actiu entre 1428 i 1460)
Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445, oli i tremp sobrefusta, MNAC.
Treballà a la cort d’Alfons V d’Aragó.
Viatjà a Bruges on descubrí la pintura de l’escola flamenca i de Van Eyck.
Introdueix a la Corona d’Aragó aquest estil i la tècnica de la pintura a l’oli.
Influencia a Jaume Huguet i Bartolomé Bermejo.
Estructura arquitectònica d’estil flamíger(trompe l’oeil)
Paviment alicatat
Primer pla
Segon pla
Tercer pla
Profunditat i perspectiva
Detallisme
Tècnica de les veladures
Vermells, verds i blaus.
Grisalles perl’arquitectura
Sant Andreu
Consellers, individualització de cadascun,mirades perdudes
Àngels cantors
Escut de Barcelona
Obra devocional.
Cinc consellers del Consell de Cent paguen un altar per a la capella de la Casa de la Ciutat, decorat amb aquest retaule
Santa Eulàlia,patrona de la ciutat
Mare de Déu amb el nen
Consellers
Políptic de Van Eyck,cantors
Políptic de Van Eyck, Sant Joan
Sant Andreu i els cantors de Mare de Déu dels Consellers
Jaume Huguet: Sant Sopar, cap el 1463, MNAC
Bartolomé Bermejo: Resurrecció, cap a 1475, MNAC
EL BOSCHEL BOSCH
• Hyeronimus van Aeken (1450-1516).
• Catòlic ortodox.
• Va gaudir d’una gran fama.
• Simbologia críptica i de difícil comprensió.
• Després de la seva mort Felip II va col·leccionar la seva obra.
• Hereu de l’escola flamenca
• Temàtica religiosa barrejada amb la cultura popular.
• Va tenir imitadors.
• Al segle XX el moviment surrealista el considerarà un dels
seus predecessors.
El Bosch: Extracció de la pedra de la bogeria, cap a 1490, oli sobre taula, Museo del Prado, Madrid.
““Maestro, quítame pronto Maestro, quítame pronto esta piedra, mi nombre es esta piedra, mi nombre es Lubbert Das”Lubbert Das”
El Jardí de les Delícies
El Bosch: Tríptic d’El jardí de les delícies, 1500-1505, oli sobre taula,220 cm x 389 cm, Museo del Prado (Madrid)
Detall, Taula esquerra
Detall, taula central
Detall, taula central
El Bosch: El carro de fenc, 1516, oli sobre taula, Museo del Prado
“El món és com un carro de fenc, i cacascú agafa el que pot.”
El Bosch: Els set pecats capitals, 1480, Museo del Perado
Top Related