Dossier d'art Gòtic

17
Història de l’Art L’Art Gòtic Àrea Visual i Plàstica. 2n ESO Ramon Pujolà i Font Nom i cognom: Grup:

description

dossier Art Gòtic

Transcript of Dossier d'art Gòtic

Page 1: Dossier d'art Gòtic

Història de l’Art

L’Art Gòtic

Àrea Visual i Plàstica. 2n ESORamon Pujolà i Font

Nom i cognom: Grup:

Page 2: Dossier d'art Gòtic

.

Page 3: Dossier d'art Gòtic

En aquesta unitat farem una passejada per la Baixa Edat Mitjana. S’inclou una visita aSanta Maria delMar.

En acabar la unitat podrem:

- Exposar en quin moment polític, social i econòmic neix el gòtic.

- Enumerar i exposar les principals aportacions tècniques de l'arquitectura gòtica.

- Reconèixer les construccions més destacades del gòtic europeu i del nostre país.

- Diferenciar les catedrals gòtico-europees de les catalanes.

- Exposar les característiques distintives de l’escultura gòtica i comparar-la amb la romànica.

- Explicar el procediment per a la realització d’un vitrall i explicar els trets més importants i laseva funció.

- Comentar les principals tècniques pictóriques del gòtic.

- Exposar les característiques distintives de la pintura gòtica i comparar-la amb la romànica.

Page 4: Dossier d'art Gòtic

.

Page 5: Dossier d'art Gòtic

ART GÒTICART MEDIEVAL

Podem definir «gòtic» com un mot despectiu que els italians en el Renaixement donen per desprestigiar l’estil queutilitza tota Europa i que, cada dia més, els allunyava del record del seu passat. Un estil que utilitzà en la sevaarquitectura l’arc ogival i la volta de creueria.

Quin és l’origen del mot gòtic?

Cronològicament, l’art gòtic comprèn des de la segona meitat del segle XII fins a inicis del segle XVI .

Va néixer a França on va assolir la maduresa, però no va ser acceptat en el mateix moment, a tots els països.Mentre que als regnes hispànics i a Anglaterra el van acceptar amb facilitat, Alemanya ho va fer més tard i Itàlial’acceptà a contracor, l’abandonarà ràpidament per fer el Renaixement. Hem de destacar que Catalunya desenvolupauna modalitat pròpia d’arquitectura que estudiarem mé endavant, en aquest dossier.

A diferència del romànic que és monàstic , agrari i feudal , el gòtic és un art urbà , gremial , artesanal i burgès .

La volta de creueria és una estructura esquelètica , esvelta, resistent illeugera, formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcsogivals que es creuen en diagonal , anomenats nervis. El punt ones creuen els nervis és la clau de volta . Normalment, els nervis de lesvoltes s’enllacen amb les columnetes adossades als pilars, descarregantaixí el seu pes.

ARC OGIVAL O APUNTAT

VOLTA DE CREUERIA

L’ús de l’arc ogival i els sostres amb volta apuntada són dues característiques bàsiques del gòtic europeu,que van permetre de fer edificis de més alçada i amplada, amb murs més prims i oberts per amplisfinestrals, embellits amb magnífics vitralls.

L’arc ogival és un nou element estructural del’arquitectura gòtica que ve a substituir l’arc de mig puntutilitzat en el romànic. També l’anomenem ametllat oapuntat .

pilars

nervis

clau de voltaarcs ogivals

arcs ogivalsnervis

Page 6: Dossier d'art Gòtic

Trets generals d’aquest a època:

••••• Època amb una estructura social nova : Després de les croades, es van crear noves rutes comercialsi a les ciutats es va desenvolupar un comerç creixent. Comença un gran èxode rural, la gent marxa delcamp per buscar fortuna en les ciutats. El comerç i l’artesania van anar configurant els gremis .També va sorgir un personatge nou, el burgè s.

••••• La reforma del Cister . S’ha de saber que el Cister és l’impulsora d’aquest estil. A meitats del segleXII, neix un moviment de renovació monàstica impulsat per Sant Bernat (monjo benedictí). Aquestmoviment es mostrava en contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit algunsmonestirs. La necessitat de recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, al treballi a l’acolliment de pelegrins desembocà en el naixement de l’Orde del Cister.

Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins, construeixen temples ambun sistema constructiu completament nou, basats en l’arc ogival i la volta de creueria.

El monestir de Poblet a la Conca de Barberà, el de Santes Creus a l’Alt Camp i el de Vallbona deles Monges a l’Urgell, són els més destacats.

••••• Canvi en la mentalitat. La baixa edat mitjana deixa enrere el terror de l’any 1000 i s’obra una erad’amor a Déu . Per aquell ciutadans de les ciutats, Déu deixa de ser un Déu justicier per convertir-seen un Déu bondadós . Les formes arquitectòniques presenten una clara tendència a la verticalitat,com si hi hagués el desig d’arribar aquest Déu.

http://www .larut adelcister .info/que_es.php

Poblet és el monestir cistercenc habitat mésgran d’Europa i l’any 1991 fou declaratPatrimoni de la Humanitat per la UNESCO .Poblet estava molt relacionat amb la Coronad’Aragó. Fou fundat l’any 1150 sota el regnatd’Alfons II el Cast .

Santes Creu s és l’únic monestir no habitatde la Ruta del Cister. Fou fundat l’any 1150.És el monestir cistercenc que reprodueixamb més fidelitat el pla de construcció del’Ordre del Cister. La façana de l’esglésiadel monestir és al capdamunt d’unesescalinates.Són destacables la salacapitular, el claustre i les tombes queenvolten el claustre, els dormitoris delsmonjos, el celler i el refector.

Vallbona de les Monges és habitat per una comunitat femenina de mongesque combinen el seu treball i l’oració amb les visites guiades i l’artesania. Lahistòria del monestir comença l’any 1153 i la vida monacal al llarg dels seus855 anys d’existència no s’ha interromput mai, excepte en època de guerra.

Page 7: Dossier d'art Gòtic

LA CATEDRALL'edifici més representatiu i rellevant del període gòtic és la catedral , centre de reunió de la ciutat i fruit d’un esforçcomú de tots els integrants de la ciutat: els burgesos , els gremis , els bisbes , i el monarca . Tots ells veuen en lacatedral gòtica la màxima expressió artística del moment . La construcció de la catedral va ser decisiva per alcreixement de l’economia, va proporcionar feina a un major nombre de gent i van néixer noves professions (vitraller,escultor, dissenyador...) que, en vista de la perllongació de la construcció de les catedrals, calia que construïssin unobrador per tal d’acabar les seves feines.

Notre-Dame. París (final XII) Catedral de Chartres (XIII) Catedral de Amiens (XIII)

Catedral de Colònia (XIII)

Catedral de Canterbuy (XIII)

Catedral de Burgos (XIII) Catedral de Toledo (XIII) Catedral de León (XIII)

••••• Les formes arquitectòniques presenten una clara tendència a la verticalitat .

••••• L’arc utilitzat és l’ogival , que és l’arc acabat en punta.

••••• Augmenta la superfície dedicada a les obertures i disminueix el gruix dels

murs.

••••• Aquesta innovació tècnica permet construir-hi vitralls .

••••• Les finestres ogivals són molt grans i també s’ha de destacar la de formacircular, anomenada rosassa o rosetó .

••••• Planta basilical . La planta està formada per una nau central, més gran queles laterals, tant d’amplada com d’alçada. Generalment, està composta de 3

o 5 naus.

••••• Un dels elements arquitectònics principals és la volta de creueria .

••••• Interiorment, una girola o deambulatori emmarca la zona del presbiteri.

••••• Els contraforts són units exteriorment al mur mitjançant arcbotants o arcsboterells .

••••• Els pinacles coronen els contraforts i tenen forma punxeguda.

Page 8: Dossier d'art Gòtic

Catedral de Notre-Dame de Reims (XIII)

G i ro la o deambulator iemmarcant la zona delpresbiteri.

Pilars esvelts costruïts per un nucli central de formigó recobertde pedra , i unes columnetes adossades que l’envolten, amb laclara funció de descarregar la força de les voltes.

L’arquitecte gòtic suprimeix elmur , les parets es faninnecessàries. La solucióseran les grans f inestresogivals i circulars (rosasses)protegides pels vitralls , elsquals permeten el pas de lallum.

Les forces interiors es transmetena l’exterior a través dels arcsboterells o arcbotants fins alscontraforts.L’arc boterell també té funció; dedegoter perquè l’aigua llisca perun canalot tot desallotjant-la através de les gàrgoles i fins al’exterior.

Pinacle

Contrafort

Volta de creueria

Contrafort

Volta de creueria

Pinacle

Arcs boterells

Contrafort

Arcs botarells

Rosassa

Contrafort

Rosassa

Triple pòrtic abotzinat

Torres esveltes

Arc apuntat o ogival

Page 9: Dossier d'art Gòtic

L’ARQUITECTURA CATALANA

Als Països Catalans es va desenvolupar una modalitat pròpia d’arquitectura gòtica.El gòtic català contrasta amb la resta dels gòtics i s’identifica pels trets següents:

••••• Construcció més netes, més austera, amb menys punxes i sense adorns superflus.

••••• Menys verticalitat .

••••• Augment de la superfície dels murs i reducció de l’espai dedicat als gransfinestrals plens de vitralls.

••••• Quasi no hi ha arcbotants .

••••• Planta de Saló . Planta amb tres naus, totes quasi iguals, de la mateixa alçada,per aconseguir un espai diàfan. A més, la distància entre els pilars que separenles naus, és més gran que en la resta de catedrals europees. En el cas de lacatedral de Girona cal destacar-hi la supressió total dels pilars amb la construcciód’una sola i àmplia nau.

Dintre l’arquitectura religiosa, podem esmentar les esglésies barcelonines de Santa Mariadel Pi i de Santa Maria del Mar , la capella de Sant a Àgata, els monestirs de Pedralbes ,Poblet , Santes Creus i Vallbona de les Monges ; i la catedral de V alència , la catedralMallorca , la catedral Girona , la catedral Barcelona i la catedral Perpinyà .

Quant a edificis civils, es destaquen la Llotga mercantil de V alència i la Llotga Ciut atde Mallorca , el Saló del Tinell , les Drassanes Reials , l’Hospital de la Santa Creu i elPalau de la Generalitat de Catalunya , tots quatre a Barcelona.

Santa Maria del Mar (XIV)Situada al barri barceloní de la Ribera, SantaMaria del Mar és un dels exemples d’art gòticmés bells que trobem a Catalunya. Si la comparemamb altres catedrals, com poden ser les franceses,aquestes la superen en lluminositat i proporcions;però, d’altra banda, Santa Maria del Mar, tot i lesreduïdes dimensions que té, destaca per lapuresa de línies (contrucció molt neta i grandistància entre els pilars) i la ciència o la raóconstructiva que s’hi manifesta (les naus lateralssón ½ de l’amplada de la central i les capelles ¼d’aquesta).

La basílica és sobre una necròpolis romana . Undocument de l’any 918 ja parla d’una basílica situadaen el camí del mar . Més tard, durant els seglesXII i XIII, armadors , mercaders i descarregadorsconstrueixen les seves cases entorn del temple, iels nobles comencen a edificar els seus palaus alproper carrer Montcada . Com que es necessitavauna església més gran, a causa deldesenvolupament i la puixança econòmica i políticadel sector marítim barceloní, el canonge BernatLlull va manar a l’arquitecte Berenguer deMontagut iniciar-ne la construcció l’any 1329, ambla col·laboració de Ramon Despuig . L’agost del1384 es dedicà el temple a la Mare de Déu i s’hiva celebrar la primera missa.

Només es van necessitar 54 anys per construir la«Catedral del Mar» i hi col·laboraren tots elsgremis i les institucions de la ciutat.

Inter iors diàfansgràcies a ladistància entre elspilars

Planta amb tres i capelles laterals entre els contraforts. És destacable lapoca diferència d’alçada de la nau central amb les laterals

½

¼

½

¼

1

Page 10: Dossier d'art Gòtic

La catedral de Girona fou edificada al segle XIV desprésde moltes vicissituds. Finalment l’edifici - originalmentprevist de tres naus- va acabar amb una sola nau central ,amb quatre grans trams de volta de creueria. És la catedralmés ampla de tot el gòtic català.

Una construcció despullada d’adorns superflus.

Catedral de Girona (XIV)

Església del Pi (XIV) Monestir de Pedralbes (XIV) Capella de Santa Àgata. Era lacapella de l’antic Palau Reial Major (XIV)

Catedral de Mallorca (XIV).

L’altíssima nau central exigia uns contrafortsmassissos i una doble solució d’arcbotants, cosa nogens usual en el gòtic català.

Page 11: Dossier d'art Gòtic

Passos per a l’elaboració d’un vitrall:

1. Fer el disseny original, que el vitraller calcarà damunt d’un paper i que,després tallarà en forma de plantilles .

2. Les plantilles aconseguides seran imitades en vidres .

3. Els vidres seran emplomats i acolorits amb el pigment.

4. Posteriorment, els vidres seran desemplomats per ser sotmesos a un procésde cocció , al forn, a alta temperatura, per tal que els pigments hi quedinadherits.

5. Tot seguit, cal reemplomar les peces i, així, aconseguir el vitrall definitiu.

EL VITRALL

Un vitrall o una vidriera és una composició pictòrica realitzada amb vidres decolors.

L’ESCULTURA

L’època gòtica és una època plena d’amor , marcada per l’esperança i l’optimisme, molt allunyada de l’època romànicamarcada pel càstig diví. És per aquesta raó que l’escultura gòtica, de mica en mica, es va fent més naturalista ,abandonant el hieratisme i la rigidesa de l’època romànica. Les figures s’omplen de vida , mostren sentiments , adoptenactituds i gestos variats i interrelacionen amb altres personatges .

Mentre les marededéus romàniques acostumen a ser figuresassegudes al tron amb un aire de majestat, les marededéusgòtiques són figures en què ressalta la humanitat de la Marei el Fill . Així, Maria expressa, amb els seus gestos, la tendresapròpia d’una mare i Jesús fa com si jugués, atansant-se al capde Maria.

Marededéu de Boixadors (Anoia) (XIV)AlabastreMuseu Episcopal de Vic

Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra) (XIV)Alabastre

MNAC

LA PINTURA

En el gòtic, la pèrdua de mur en els edificis religiosos redueix al mínim la pintura mural o el fresc, que havia estat tanimportant en el romànic. En aquest moment, observem un progressiu desenvolupament de la pintura sobre taula, enespecial del retaule i, una gran proliferació de l’art del vitrall.

Page 12: Dossier d'art Gòtic

PINTURA SOBRE TAULA

El tema continua sent principalment el religiós, però les figuresrepresentades cada cop són mes versemblants en la reproducciódel cos humà i del rostre. A més prenen força elements que en elromànic es consideraven poc importants, com ara els vestits. Perúltim, cal subratllar que els personatges ja no es presenten aïllats,sinó acompanyats i immersos en fons paisatgístics oarquitectònics.

La tècnica de la pintura sobre taulaera el tremp d’ou. La pintura altremp era tradicionalmentpreparada amb pigments i rovelld’ou (que fa d’aglutinant).

TREMP D’OU

Els retaules gòtics estan fets de taulespintades i es troben darrere dels altars deles esglésies. Estan dividits en carrer central(1a) i carrers laterals (1b), la part baixas’anomena bancal (2), la part de dalt és l’àtic(3) i el guardapols (4) és el que envolta total’estructura.

2

4

3

1b

1b

1a

Retaule de la Mare de Déu (XIV) -tremp sobre taula -

Procedeix del monestir de Santa Maria de Sixena (Osca)

Retaule de la Mare de Déu dels Consellers (XV)

Lluís Dalmautremp i oli sobre taula

MNAC

La Mare de Déu dels Consellers , obra delpintor Lluís Dalmau, és una de les pecesmés conegudes de la pintura gòticacatalana. S’hi representen amb grannaturalisme els cinc consellers, del ConsellExecutiu del Consell de Cent de Barcelona,agenollats adorant la Mare de Déu i el nenJesús.

Per un costat, hem de destacar-hi la ricagama de color amb els seus matisos i laimportància que pren l’espai on esdesenvolupa l’escena (rajoles del terra,finestres ogivals de l’estança i el paisatgedel fons). Per l’altra, és destacable, l’alt nivellde minuciositat en la representació delsdetalls, els teixits, els objectes, els paisatgesi, sobretot, la fidelitat dels rostres.

Procediment sobre tela o fusta ,que consisteix en dissoldre elspigments en diversos tipus d’oli .Els més usats són el de lli i el denous .

La pintura a l’oli s’assecarelativament a poc a poc amb pocaalteració del color, la qual cosapermet igualar, barrejar o degra-dar els tons i fer correccions ambfacilitat.

El pintor pot acoseguir veladures iobtenir efectes de gran riquesa decolor amb contrastos tonals iclarobscurs.

PINTURA A L’OLI

RETAULES

Page 13: Dossier d'art Gòtic

EXERCICIS

3. En el requadre corresponent, escriu el nom de l’arc i l’estil al qual pertany .

6. Posa nom als elements arquitectònics dels globus.

5. Busca a internet o en un diccionari i defineix elstermes seguents:

Església:

Catedral:

Basílica:

4. Defineix el mot «gòtic».

1. Quants segles va durar l’Edat Mitjana? Marca’ls al gràfic següent.

2. En quins segles es desenvolupa l’art gòtic? Encercla’ls al gràfic anterior.

Page 14: Dossier d'art Gòtic

7. Escriu els deu números corresponents a cada un dels elements arquitectònics d'aquesta planta d'una catedral gòtica.

8. Localitza els deu noms corresponents a cada una d'aquestesimatges i escriu-los en el globus corresponent. (Volta de creueria,nervi, clau de volta, arc boterell, arc ogival, pilars ambcolumnetes adossades, pòrtic ogival, gàrgoles, rosassa) .

1. Pilar

2. Deambulatori o girola

3. Absis

4. Capelles radials

5. Nau central

6. Nau lateral

7. Presbiteri

8. Volta de creueria

9. Pòrtics d'accés

10. Contraforts

Page 15: Dossier d'art Gòtic

9. Llegeix el text del dossier sobre la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona i completa la fitxa següent:

Estil de l'edifici_______________________________________

Data i segle en què es va construir______________________

Arquitectes__________________________________________

___________________________________________________

Per qui fou encarregada aquesta construcció______________

___________________________________________________

Barri de Barcelona en que es localitza___________________

A qui és dedicada?___________________________________

Arcs ogivals o apuntats

Arcs de mig punt

Finestres petites

Grans finestrals

Finestres decorades amb vitralls

Finestres sense vidrieres

Pilars robustos

Pilars esvelts amb columnetes adossades

Volta de creueria

Volta de canó o volta d'aresta

Capçalera amb absis i absidioles

Capçalera amb capelles radials

10. Observa aquestes fotografies de Santa Maria del Mar i marca amb una creu les seves característiques arquitectòniques.

Poca distància entre els pilars

Molta distància entre els pilars

Molta diferència d’alçada entre les naus

Poca diferència d’alçada entre les naus

Capçalera amb absis i absidioles

Capçalera amb capelles radials

Nau transversal

Supressió del transsepte

Murs baixos i robustos

Murs alts i esvelts

Parets laterals amb contraforts

Parets laterals amb contraforts i arcs boterells

Dues torres campanars

Un sol campanar

11. Observa la planta de la catedral de Reims i escriu tres diferències amb la planta de Santa Maria del Mar a Barcelona.

1

2

3

Page 16: Dossier d'art Gòtic

13. Comenta quines són les diferències de Material, d’expressió de la cara, d’actitud envers el nen, de vestit i de

representació del nen, entre aquestes deus marededéus:

12. Indica amb una creu les diferències entre l'estil romànic i gòtic a partir de les fotografies següents:

Finestres molt petites

Finestres molt grans i decorades amb vitralls

Edificis molt alts i esvelts

Edificis massisos i de poca alçada

Sobre el pòrtic principal es localitza una rosassa

A la capçalera es localitza l'absis

Murs gruixuts i massisos

Murs més lleugers

Ús de l'arc de mig punt

Ús de l'arc apuntat

Rural

Urbà

Finestres molt petites

Finestres molt grans i decorades amb vitralls

Edificis molt alts i esvelts

Edificis massisos i de poca alçada

Sobre el pòrtic principal es localitza una rosassa

A la capçalera es localitza l'absis

Murs gruixuts i massisos

Murs més lleugers

Ús de l'arc de mig punt

Ús de l'arc apuntat

Rural

Urbà

Marededéu de Sallent deSanaüja (Segarra) (XIV)

AlabastreMarededéu de Núria (XII o XII)

Talla de fusta policromada

Page 17: Dossier d'art Gòtic

14. Explica els cinc passos per a la realització d’un vitrall?

15. Comenta quines són les diferències entre aquestes deus pintures:

••••• Diferències de procediments (tècnica pictórica):

••••• Diferències de suport:

••••• Diferències quant al color:

••••• Diferències quant al tractament de les figures:

••••• Diferències en el tractament dels fons:

14. Explica què és un retaule i la seva composició?

Absis de Santa Maria de Taüll(XII) MNAC

•••••

•••••

•••••

•••••

•••••

Retaule de la Marededéu dels Consellers(XV) MNAC