LA MORTALITAT
INFANTIL A VIC
(1841 - 1871)
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
2
ÍNDEX DE CONTINGUT
INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................... 3
OBJECTIUS ............................................................................................................................ 4
METODOLOGIA ..................................................................................................................... 5
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ ................................................................................................... 6
EL REGISTRE CIVIL ................................................................................................................. 7
CONTEXT HISTÒRIC ................................................................................................................... 9
EVOLUCIÓ DE LA NATALITAT I LA MORTALITAT A VIC ENTRE 1849 I 1869 ................................ 12
LA MORTALITAT INFANTIL A VIC ENTRE 1841 I 1871 ................................................................ 15
LA MORTALITAT INFANTIL PER SEXES ...................................................................................... 18
LA MORTALITAT INFANTIL PER EDATS ..................................................................................... 19
LA MORTALITAT INFANTIL PER BARRIS .................................................................................... 22
CAUSES DE LA MORTALITAT INFANTIL ..................................................................................... 34
PROFESSIÓ DEL PARE DEL DIFUNT ........................................................................................... 38
LA NATURALESA DEL PARE, DE LA MARE I DEL DIFUNT ............................................................ 44
CONCLUSIONS ........................................................................................................................ 47
BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................... 49
WEBGRAFIA ............................................................................................................................ 51
ANNEX .................................................................................................................................... 52
EL CREIXEMENT NATURAL ENTRE 1841 I 1871 ..................................................................... 53
LA MORTALITAT INFANTIL PER EDAT I SEXES ....................................................................... 54
LA MORTALITAT INFANTIL PER BARRIS ................................................................................ 56
CAUSES DE LA MORTALITAT INFANTIL PER ORDRE ALFABÈTIC ............................................. 57
GLOSSARI DE LES MALALTIES............................................................................................... 60
PROFESSIÓ DEL PARE DEL DIFUNT PER ORDRE ALFABÈTIC ................................................... 71
PROFESSIÓ DEL PARE DEL DIFUNT PER BARRIS .................................................................... 76
GLOSSARI D’OFICIS .............................................................................................................. 94
NATURALESA DEL DIFUNT ................................................................................................. 102
NATURALESA DEL PARE DEL DIFUNT ................................................................................. 105
NATURALESA DE LA MARE DEL DIFUNT ............................................................................. 113
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
3
INTRODUCCIÓ
Aquest treball de recerca s’ha titulat La mortalitat infantil a Vic (1841 – 1871), nom que fa
referència al seu contingut, ja que exposa les dades referents a les defuncions d’infants
obtingudes a partir del Registre Civil Municipal del Llibre de Defuncions.
La temàtica del treball va ser una proposta de Francesc de Rocafiguera, arxiver de l’Arxiu
Municipal de Vic, i després de comparar-ho amb altres opcions es va decidir fer aquest estudi
perquè el tema interessava, també perquè és un estudi inèdit, i per la novetat i importància
d’aquestes dades.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
4
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquest treball de recerca és fer un estudi de la mortalitat de la població menor de
10 anys a Vic entre 1841 i 1871. Per assolir aquest objectiu, s’ha hagut de fer el buidatge de les
fonts documentals que permeten conèixer les dades relatives a la mortalitat en aquesta franja
d’edat.
Aquest buidatge, a més de quantificar les defuncions de menors de 10 anys, permet conèixer
la distribució de la mortalitat en el decurs dels dies i mesos de l’any, i en la geografia urbana de
la ciutat. Igualment, les dades que consten sobre la família —l’origen dels seus membres i
l’ofici del cap de casa— permeten una aproximació a la incidència d’aquesta mortalitat entre
estaments socials. El coneixement de la causa de la defunció permet endinsar-se en les
malalties que afectaven els infants en aquella època, i moltes vegades també permet analitzar
els tipus de malaltia en un període determinat per tal de conèixer l’existència d’epidèmies
degudes a malalties infeccioses.
Les dades contingudes en aquest treball són inèdites i han sigut obtingudes a partir dels
buidatge dels llibres de defuncions del Registre Civil Municipal de Vic, conservats a l’Arxiu
Municipal d’aquesta ciutat. Aquests llibres contenen el registre de defuncions a Vic entre 1841
i 1871 però només s’han utilitzat les dades corresponents a la franja d’edat estudiada. S’ha
escollit fer l’estudi d’aquests 30 anys perquè són els anys dels quals es conserven les dades a
l’Arxiu Municipal amb l’excepció del llibre segon (1842 i 1843), que es desconeix el lloc a on es
troba.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
5
METODOLOGIA
La realització d’aquest treball de recerca va començar al març de 2012 amb la lectura de
diferents llibres per entrar a la temàtica del treball. Paral·lelament, s’anava a l’Arxiu Municipal
a informatitzar els diferents llibres que formen el Registre Civil però degut a la incompatibilitat
entre horaris escolars i a l’horari d’obertura de l’Arxiu es va fer el buidatge el primer dissabte
de cada mes. També es va dedicar la Setmana Santa a anar a l’Arxiu per continuar amb la tasca
del buidatge. Aquesta tasca es va allargar durant tots els mesos d’estiu i va implicar passar-se
matins sencers a l’Arxiu per tal d’acabar abans de l’inici del nou curs escolar.
Un cop aconseguides les dades, s’han analitzat a partir de gràfics, taules i plànols, i és aquesta
part la que es troba recollida en la memòria d’aquest treball. A l’annex del treball s’hi troben
els buidatges que s’han fet per tal de trobar les dades necessàries per elaborar els gràfics i les
taules.
Durant la realització d’aquest treball han aparegut diferents dificultats. La primera, la dificultat
que implica el fet de llegir i transcriure manuscrits del segle XIX, ja que hi ha casos en què la
lletra pot ser difícil d’interpretar o pot donar peu a confusions. En segon lloc, els errors trobats
en la numeració de les pàgines dels llibres dificultaven el càlcul de defuncions inscrites a cada
llibre. Finalment, s’ha de tenir en compte també la dificultat que representa haver de definir la
franja d’edat que comprèn la mortalitat infantil. Per resoldre aquest últim problema, s’ha fet
un tall arbitrari incloent a l’estudi tots aquells nens morts a l’edat d’entre 0 i 9 anys, perquè a
partir dels 10 anys la mortalitat pateix un canvi de tendència i també perquè s’ha observat que
la mateixa font no assigna cap estat civil als nens menors de 10 anys (que consten com a
innocents), mentre que als majors de 10 anys ja se’ls considera solters.
També cal destacar la dificultat que representa haver de treballar amb un nombre tan gran de
dades i també les limitacions temporals. De fet, per tal de fer aquest buidatge s’han omplert
5.909 files d’un llibre d’Excel i 26 columnes, que fan un total de 153.634 cel·les.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
6
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ
Del Registre Civil Municipal del Llibre de Defuncions s’han transcrit totes les dades, és a dir, pel
que fa al difunt: nom, cognoms, edat, sexe, naturalesa i causa de la mort; pel que fa al pare:
nom, cognom, ofici, domicili i
naturalesa; i pel que fa a la mare: nom,
cognom i naturalesa. També s’ha
transcrit el llibre al qual pertanyen, el
número de fitxa que tenen i la pàgina a
on es troben.
Tots els llibres que formen aquest
registre estan escrits en llengua
castellana i s’han transcrit en aquesta
llengua. L’únic aspecte que s’ha traduït
al català ha sigut la naturalesa de la
família.
S’ha observat que en molts casos la inscripció dels oficis és una castellanització de la seva
denominació en català. S’han transcrit literalment i s’assenyalen en el glossari d’oficis, que es
troba a l’annex del treball. Per exemple, al registre apareix l’ofici de daguero, paraula que no
existeix en castellà, sinó que segurament es tracta d’un daguer, paraula catalana.
Els termes geogràfics (carrers i poblacions) s’han transcrit en la forma catalana actual per
unificar la seva denominació. Aquesta unificació és útil sobretot pel que fa a les poblacions, ja
que les diferents variants utilitzades per designar el mateix poble moltes vegades són un
destorb a l’hora de la seva identificació. La variació més freqüent és la denominació del poble
amb el nom de la parròquia, per exemple Vilatorta i Sant Julià de Vilatorta. Algunes poblacions
no han pogut identificar-se exactament en tenir la mateixa denominació dues o més
parròquies dedicades a diferents sants. És el cas de Santa Maria de Besora i de Sant Quirze de
Besora on la denominació simple de Besora impedeix saber exactament a quina població es
refereix la denominació.
Registre Civil Municipal del Llibre de les Defuncions
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
7
EL REGISTRE CIVIL
El Registre Civil, també anomenat Registre de l’Estat Civil, és una institució que té l’objectiu de
fer constar en llibres els naixements, reconeixements, legitimacions i adopcions de fills,
matrimonis, i defuncions, així com tots els altres fets que constitueixen l’estat natural, civil i
polític de les persones i també els fets que resulten dels drets i deures de les persones en les
relacions amb la família o amb la societat.
Antigament, a Espanya i tots els països que tenien la religió catòlica com a religió de l’estat, no
existien els Registres Civils, sinó que s’utilitzaven els Llibres Sagramentals, ja que pràcticament
tota la població rebia els sagraments de l’Església, de forma que els naixements equivalien als
batejos, les defuncions als enterraments, i els casaments a les benediccions nupcials.
L’encarregat de registrar tots aquests actes era el rector de cada parròquia.
Durant tot aquest temps, però, es van redactar diverses disposicions per tal que les Autoritats
Civils tinguessin també potestat per fer-ho. Així doncs, al febrer de 1823 es va dictar que a
cada ajuntament s’anotessin en diferents llibres els naixements, els casaments i les defuncions
i també els expòsits (aquells nens que són abandonats pels pares en néixer i que són acollits
per una persona o institució que se’n fa càrrec) del seu terme municipal, remetent a les
Diputacions provincials cada trimestre les estadístiques del seu resultat, comparat amb les
inscripcions als llibres parroquials.
Posteriorment, al desembre de 1836 es va determinar a partir d’una Reial Ordre que cada cap
de casa, de qualsevol classe, condició o jurisdicció, havia d’informar als Ajuntaments dels
naixements, casaments i defuncions que es produissin a les seves famílies. En cas de que això
no es dugués a terme, el cap de casa estaria sotmès a una multa fixada pels alcaldes. Aquesta
era també era una obligació per als convents, hospitals i col·legis o cases d’educació.
Al desembre de 1837, es va ordenar que les autoritats eclesiàstiques comuniquessin als
superiors dels convents les disposicions vigents i que també ho fessin els governadors de
província, els directors, rectors o administradors d’hospitals i les cases d’expòsits, perquè
ajustessin els seus llibres amb les dades que demanaven les lleis, tant a les partides de
naixements, com de defuncions i casaments.
Més tard, al febrer de 1841, el Govern va veure que li era impossible dur a terme el Registre a
les poblacions amb pocs habitants, i va dictar que els ajuntaments de les capitals de comarca
d’aquests pobles amb menys de 500 veïns obrissin un registre civil de naixements, casaments i
defuncions, dels quals informarien els rectors. Si aquests no ho feien com era degut, també
s’exposaven a ser multats.
Tot i aquestes disposicions, no es va aconseguir constituir un Registre civil a cada ajuntament,
de manera que es va continuar duent a terme única i exclusivament la notícia dels naixements,
matrimonis i defuncions als llibres parroquials. Els ajuntaments es van limitar a subministrar
les dades estadístiques que se’ls hi demanaven, amb l’excepció de les ciutats principals.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
8
El codi civil de 1851 encara no va incloure el Registre Civil com a funció estatal i va continuar
sent obligació dels rectors, tan sols es van canviar els mètodes de conservació d’aquests llibres
i evitar les omissions que s’havien observat.
No va ser fins al 1868 que, com a conseqüència de la llibertat de culte i de la separació entre
l’Església i l’Estat, va ser necessari el Registre Civil, ja que s’havien de fer constar els
matrimonis civils, els òbits sense sepultura eclesiàstica i els naixements sense baptisme.
Aquestes inscripcions no eren obligació de l’Església sinó de l’Estat, perquè no rebien els
sagraments catòlics.
El Registre Civil tenia dues funcions molt importants per a l’Estat Liberal: tenir una informació
precisa i rigorosa sobre tots els habitants de l’estat, per poder controlar així la població
espanyola; i poder tenir la relació de quins eren els homes que havien d’anar a fer el servei
militar. La impopularitat d’aquest servei, augmentada pel fet que els que tenien bona situació
econòmica podien pagar a canvi de quedar exempts de fer-lo, va provocar que en moltes
poblacions aquests llibres es cremessin en temps de turbulències polítiques.
Amb el llibre de naixements, el llibre de defuncions i el padró d’habitants, l’administració tenia
dades de totes les persones que vivien en un municipi. Cada any el Registre Civil facilitava a
l’Ajuntament la relació dels nois inscrits als llibres de registre de naixements i l’administració
municipal s’encarregava de localitzar-los amb les adreces que constaven al padró d’habitants,
o bé els donava de baixa en cas de trobar la inscripció de la seva defunció. Si constava que els
nois havien anat a viure a un altre municipi, es comunicava aquesta circumstància a la població
on s’havien traslladat per tal que fossin inclosos a la relació d’integrants de la lleva d’aquell
any.
Pel que fa a Vic, a l’Arxiu Municipal d’aquesta ciutat conserva els llibres del Registre Civil dels
llibres de naixements, defuncions i matrimoni. El Registre Civil del llibre de defuncions consta
de 18 llibres i es té informació des de l’any 1841 i fins a 1871. De totes maneres, però, no es
conserva la totalitat d’aquests llibres, ja que el segon s’ha perdut. Per tant, pel que fa a les
defuncions, es conserven 17 dels 18 llibres que formen el Registre Civil. Aquests 17 llibres són
l’objecte d’estudi d’aquest treball de recerca.
El Registre Civil del llibre de naixements està format per 18 llibres i en aquest cas se’n
conserven 16, ja que el primer i el segon no es tenen localitzats. Els anys que s’engloben en el
registre de naixements són des de 1843 fins a 1871.
Per últim, el Registre Civil del llibre de matrimonis està format per 9 llibres, i tots ells es
conserven a l’Arxiu. El període que recull aquests llibres va des de 1841 fins a 1873.
En resum, l’Arxiu Municipal de la ciutat de Vic posseeix informació dels naixements, defuncions
i casaments des de 1841 i fins a 1873, però no conserva els llibres dels anys posteriors perquè
es va crear el Registre Civil, una institució amb personalitat pròpia que té la funció d’inscriure
els naixements, casaments i defuncions que es duen a terme a cada municipi.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
9
CONTEXT HISTÒRIC1
A Catalunya, el segle XIX, es va iniciar amb la invasió napoleònica i la lluita contra França
durant la Guerra del Francès (1808 – 1814) fet que va comportar greus conseqüències a nivell
econòmic i demogràfic pel territori. Els estralls de la guerra van frenar la vitalitat del comerç de
Catalunya i el creixement demogràfic que des del segle XVIII s’estava produint a Catalunya
degut a les adversitats econòmiques. A més d’això, la població es va ressentir de les moltes
malalties infeccioses i epidèmiques que van aparèixer a causa de la fam, pobresa i misèria que
acompanyaven tota guerra. La manca de recursos per atendre els malalts va fer que la
mortalitat causada per aquestes malalties fos superior a la que causarien en època de pau.
El creixement demogràfic que es va produir a Catalunya durant el segle XVIII va ser produït,
principalment, per l’augment de la natalitat que va fer accelerar el creixement demogràfic
català. A més, l’inici de la industrialització a Catalunya durant la primera meitat del segle XIX va
fer que arribessin a Catalunya emigrants procedents d’altres zones de l’Estat Espanyol i això,
juntament amb l’augment de la natalitat, va fer que el creixement demogràfic fos més
accentuat. També cal tenir en compte, però, que aquesta industrialització va fer que la
població urbana i rural es desequilibrés degut als moviments migratoris interns a Catalunya i
va fer que el creixement demogràfic fos desigual ja que la població urbana va créixer en
detriment de la població rural degut a l’èxode rural que es va produir durant l’últim terç de
segle XVIII i al llarg del segle XIX.
De totes maneres, malgrat que entre els anys 1700 i 1850 la tendència demogràfica a
Catalunya havia sigut de creixement, a partir de la segona meitat del segle XIX la tendència
demogràfica va ser de relentiment de la població catalana. Durant aquests anys, la població es
va estancar i el model de població era el model que caracteritza l’Antic Règim: el model de
piràmide jove. Aquest model presenta una base ampla que mostra la gran presència d’infants i
a mesura que avança l’edat de les generacions, la piràmide es va estrenyent. Aquesta gran
presència d’infants va provocar que a Catalunya la mortalitat infantil fos molt elevada. La
mortalitat entre els nens de 0 i 5 anys l’any 1861 era de 568 morts per cada 1000 infants. Les
malalties més freqüents a Catalunya durant aquests anys que provocaven la mort dels infants
1 Les dades del context històric s’han extret dels següents llibres:
COBOS, Josep M. Olesa al segle XIX. Olesa de Montserrat: L’Abadia de Montserrat,
1994. Pàgines 14 – 35.
CABRÉ, Anna i PUJADAS, Isabel. Història econòmica de la Catalunya contemporània:
Població, agricultura i energia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1989.
Volum 5.
PRATS, Llorenç. La Catalunya rància : les condicions de vida materials de les classes
populars a la Catalunya de la Restauració segons les topografies mèdiques. Barcelona :
Alta Fulla, 1996.
DE ROCAFIGUERA MONTANYÀ, Núria. El padró d’habitants de Vic de 1831 i 1889: una
mostra d’estadística.
VILAR, PIERRE. Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1987-2003. Volum VI.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
10
eren les infeccioses, les respiratòries o les epidèmiques, com per exemple el xarampió, la tos
ferina, la diftèria, la pulmonia o la tuberculosi.
Osona, igual que la resta de comarques centrals que tenien indústria, no es va veure
beneficiada per l’èxode rural ja que la indústria es va mecanitzar i es van prescindir de llocs de
treball. La Ciutat de Vic, concretament, a principis del segle XIX sobrepassava els 10.000
habitants però a meitat del mateix segle la població va decaure fins als 9.000 habitants.
Una altra causa de l’alta mortalitat que patia la societat catalana durant els segles precedents
al segle XIX era les males condicions de vida a les que estava sotmesa. Aquestes males
condicions eren fruit de l’explotació del col·lectiu obrer ja que la jornada laboral era molt llarga
(14 hores), el salari era de subsistència i el treball infantil era acceptat. Aquestes condicions
van anar millorant gràcies a l’aparició del socialisme i també a les protestes i a les
mobilitzacions obreres que van protagonitzar els obrers al llarg del segle XIX.
Les males condicions de vida a les que estava sotmesa la població catalana també provenien
de la falta d’higiene tant a les cases com als carrers fet que provocava tant la mort de molts
infants com la mort dels més grans ja que afavoria l’aparició de malalties infeccioses i
epidèmies. Als carrers s’hi trobaven deixalles o excrements i això provocava pudors i l’aparició
d’animals que contribuïen a fer més embrutadissos els carrers i causaven problemes de salut
als habitants. Les cases tenien un estat igual de precari que el dels carrers ja que hi havia
deficiències en la construcció, hi mancava la llum i l’aire, eren molt humides i es convivia amb
animals, fet que provocava que a les cases hi haguessin fems i deixalles.
Els carrers i les cases es trobaven en aquest estat perquè la gent no tenia una tradició
d’higiene ni corporal ni de la casa en general. Els ciutadans anaven bruts i mal endreçats tot i
que els catalans eren considerats més nets que els de la resta d’Espanya. A més, tampoc hi
havia tradició a rentar la roba ja que no es tenien facilitats per fer-ho: s’havia d’anar als rius o
als safareigs públics.
Aquesta falta d’higiene personal i col·lectiva va fer aparèixer l’higienisme, un moviment que va
relacionar les condicions mediambientals i socials amb les causes de morbiditat i mortalitat.
Proposava una reforma de la medicina preventiva i de les polítiques de prevenció pública.
Aquest corrent es va desenvolupar al segle XVIII paral·lelament a la revolució industrial.
L’higienisme va ser un corrent molt seguit pels obrers perquè veien que les condicions de vida
els millorarien molt i els benestants també l’acceptaven ja que eren conscients de que les
epidèmies s’extenien sense fronteres socials i veuen l’oportunitat de fer minvar aquestes
malalties.
Una de les accions que volien dur a terme els metges higienistes eren millorar l’estat dels
carrers i ho volien fer mitjançant la millora del paviment ja que hi havia molts sots i es
considerava deficient. També volien millorar les voreres degut a que estaven plenes de
deixalles i no s’hi podia passar. A més, van buscar un bon sistema de clavegueres per tal
d’evacuar tant les aigües residuals com els excrements. Les escombraries tenien un valor
econòmic per l’agricultura i això feia que molta gent les guardés a casa i això contribuïa a que
les cases es trobessin en unes condicions nefastes. És per aquest motiu que els higienistes
volien actuar en aquest nivell i recomanaven no guardar excrements a les cases. Aquest
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
11
corrent també defensava l’implantació de l’enllumenat públic als carrers per tal de que es
reduïssin els accidents, les caigudes, els robatoris o els atropellaments i així reduir les
possibilitats de lesió dels ciutadans.
Una altra preocupació dels higienistes era la falta de proteïnes que tenien les classes populars
ja que la nutrició era molt diferent entre les classes benestants i les populars. La dieta de les
classes populars era vegetariana i monòtona i s’ingeria poca quantitat de proteïnes ja que
menjaven la carn de pobre (porc i pesca salada) mentre que la dieta de les classes benestants
era més variada i s’ingeria la quantitat necessària de proteïnes.
Els higienistes utilitzaven la mala higiene, la mala alimentació, la resistència a la cura del
metge, la mala ventilació de les cases, la falta de llum d’aquestes, la misèria de les classes
populars o el mal alletament dels nadons per explicar l’alta taxa de mortalitat infantil que hi
havia a Catalunya i que feia que a Catalunya un 25% de les defuncions fossin de nens menors a
5 anys.
La població que hi havia a la segona meitat del segle XIX a Catalunya era, l’any 1857,
d’1.652.291 habitants segons el primer cens modern espanyol. La població catalana va anar
augmentant i l’any 1877 arribava a 1.752.033 habitants que representa una densitat de
població de 49’9 habitants per quilòmetre quadrat. Deu anys més tard, l’any 1887, la població
havia passat a 1.843.549 habitants i la densitat de població era de 51’9 habitants per metre
quadrat. El 1897 la població era d’1.942.245 habitants i el 1900 era ja d’1.966.382 habitants
que representaven 54’8 habitants per metre quadrat.
L’any 1860 es podia dividir Catalunya en dues grans àrees: la litoral i la continental o
muntanyenca. La Catalunya litoral i pre-litoral (incloent-hi la comarca d’Osona) tenia des del
1860 una densitat europea amb densitats mitjanes de 80 habitants per quilòmetre quadrat
mentre que la Catalunya muntanyenca era la menys habitada i tenia unes densitats inferiors a
20 habitants per quilòmetre quadrat.
L’evolució de la població catalana era d’augmentar a la Catalunya litoral i disminuir a la
Catalunya de muntanya: el Barcelonès creix un 33% mentre que el Pirineu i el Pre-pirineu
perden entre un 10 i un 20% de la població.
L’any 1860, la segona ciutat més poblada després de Barcelona (190.000 habitants) era Reus
(més de 27.000habitants), seguides de Tortosa (24.700) i de Lleida (20.000). La ciutat de Vic
tenia una població per sota de 15.000 habitants però l’any 1877 la tenia per sota de 10.000.
Pel que fa al moviment migratori, durant el període entre 1861 i 1877, Catalunya era més
emissora de població i que no pas receptora amb un saldo negatiu de 56.000 persones. De
totes maneres, els moviments interns de la població catalana hi eren presents i anava de la
muntanya al pla i del camp a les ciutats. El canvi de signe del moviment migratori es va produir
entre 1878 i 1887 quan les persones immigrades superaven les emigrades en unes 23.000.
Aquesta tendència es va confirmar durant el període entre 1888 i 1897 quan hi va haver un
saldo migratori favorable de 41.723 persones i s’accentua des de 1898 fins a 1900 amb un
guany migratori de 18.288 persones. Aquesta immigració era emesa, fonamentalment, pels
territoris valencians, aragonesos i murcians.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
12
EVOLUCIÓ DE LA NATALITAT I LA MORTALITAT A VIC ENTRE
1849 I 1869
A partir de les dades recollides del Registre Civil Municipal, tant dels Llibres de Naixements
com dels Llibres de Defuncions, es pot veure l’evolució que la corba de la natalitat i la de la
mortalitat van experimentar entre 1849 i 1869. Es mostra l’evolució durant aquests 20 anys
perquè són els anys els quals es tenen les dades completes tant de la mortalitat com de la
natalitat.
Gràfic 1 – Evolució de la natalitat i la mortalitat infantil a Vic entre 1849 i 1869
Gràfic 2 – El creixement natural a Vic entre 1849 i 1869
0
100
200
300
400
500
600
NAIXEMENTS DEFUNCIONS
Font: Elaboració pròpia.
0
50
100
150
200
250
300
350
400
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
13
Observant el gràfic 1 (pàgina 13), ràpidament es pot veure que els naixements sempre són
superiors a les defuncions, fet que ens indica que al llarg d’aquest període la població de la
ciutat de Vic experimenta un creixement natural positiu (gràfic 2, pàgina 13). Per altra banda,
es pot observar que la natalitat es manté força constant al llarg de tot el període.
La natalitat a inicis d’aquest període (1849) presenta un augment relatiu, però molt aviat i a
partir de 1850 s’observa un descens moderat i paulatí dels naixements fins l’any 1860, quan es
situa el nombre màxim de naixements. Aquest és, però, un augment sense precedents ni
continuïtat ja que l’any següent ja es torna al nivell anterior, estabilitzant-se fins l’any 1863,
quan es produeix un descens que anirà seguit d’una ràpida recuperació de la natalitat a l’any
següent, per continuar el seu descens i no serà fins al final del període (1868) que no es
recuperarà la natalitat.
Pel que fa a la corba de la mortalitat infantil podem veure com també es manté constant al
llarg de tot el període però en comparació de la natalitat presenta dos màxims importants: un
és l’any 1854 i l’altre l’any 1858.
L’any 1849 es dóna un descens significatiu de la mortalitat infantil que es manté durant l’any
següent, mentre que al 1851 comença una progressió de la mortalitat infantil que continuarà
els anys següents. Aquest augment progressiu de la mortalitat arribarà en el seu punt
culminant l’any 1854 quan una epidèmia de còlera afecta la ciutat i tot Catalunya. El còlera, al
ser una malaltia infecciosa, es va anar estenent per tota la ciutat i va provocar un increment de
la mortalitat infantil fent que a Vic morissin 383 nens menors de 10 anys. Un cop passat aquest
primer episodi de còlera, la mortalitat infantil minva l’any següent però torna a augmentar el
1858 amb un rebrot de l’epidèmia que quan acaba provoca una baixada de la mortalitat
infantil. Entre 1859 i 1861 aquest indicador es mantindrà força estable, però el 1862
s’incrementarà per mantenir-se una mica més elevada fins el 1868.
Malgrat que la gràfica no mostra un punt màxim de la mortalitat infantil l’any 1863 cal tenir en
compte que la nit del 8 d’octubre d’aquest any a Vic hi va haver un aiguat que va provocar
danys materials i també la pèrdua de vides humanes. El balanç de morts que va deixar aquest
fatídic aiguat va ser de 33 persones, 7 de les quals eren infants: 4 nens i 3 nenes. Aquest aiguat
es va viure amb pànic i angoixa ja que durant 4 hores i mitja va ploure amb molta intensitat. Els
principals punts de la ciutat que es van veure afectats van ser els carrers de Sant Francesc, de
la Soledat, de les Teneries i del Remei entre d’altres. Tots aquests carrers formen part dels
barris 8 i 9 (que són els que es troben fora muralles i voregen el riu Méder) i van quedar
inundats pel desbordament d’aquest riu. El barri 2 i el barri 3 també es van veure afectats
perquè estan localitzats a la vora d’aquest riu. El següent fragment descriu la visió de l’aiguat
en ulls d’un supervivent:
“Hácia las once comenzó á lloviznar, luego la llovizna se convirtió en lluvia, la lluvia en
aguacero, el aguacero en turbión ,…: á las doce ya no parecía agua caída de las nubes en gotas
más o ménos numerosas y violentas, sino arrojadas á cubos en toda la extensión que se
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
14
alcanzaba: parecía un rio, una mar caída del cielo, como si el firmamento se hubiese abierto
para dar paso á las aguas superiores.”2
Aquest aiguat no es va focalitzar únicament a la ciutat de Vic sinó que va ploure amb molta
intensitat a tot el territori català i també al conjunt d’Espanya i fins i tot a bona part d’Europa.
Un altre fragment ens descriu com alguns nens van perdre la vida degut a la força de l’aigua
que els va provocar la mort per afogament:
“De una madre sabemos que estaba velando dos niños, la corriente le arrebata uno, quiere
asirlo i salvarlo la angustiada madre, deja al segundo por pocos momentos y al volver
desesperada de no poder salvar al primero, de hala sin el otro; á ambos siguió sin tardanza por
las furiosa olas de una avenida siempre creciente, á las que no detenían las puertas del edificio
destrozadas de antemano por el agua.”3
Després de l’aiguat, Vic va acollir els afectats per a la Casa de Caritat i va rebre ajudes de les
Corts i del Govern. Els danys materials que va causar van ser l’enderrocament de 35 cases i 55
més van quedar en estat ruïnós.
2 D. F. A. A. P. i D. J. S.. Desgracias de Vich. Breve historia de las que causó la avenida del Méder
en la madrugada del día 8 de octubre de 1863. Vic: 1863.
3 D. F. A. A. P. i D. J. S.. Desgracias de Vich. Breve historia de las que causó la avenida del Méder
en la madrugada del día 8 de octubre de 1863. Vic: 1863.
Font: Miquel S. Cañellas
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
15
LA MORTALITAT INFANTIL A VIC ENTRE 1841 I 1871
Els registres de naixements no són complets en tots els anys entre 1841 i 1871, de forma que
s’han calculat aquestes taxes entre els anys 1849 i 1869, anys dels quals es disposa del nombre
de naixements i defuncions a Vic.
Les dades utilitzades per calcular les taxes de mortalitat infantil provenen de dues fonts: la
primera, el Registre Civil Municipal del Llibre de Naixements, que permet saber els nens que
van néixer entre 1849 i 1869 i, en segon lloc, del Registre Civil Municipal de Defuncions, que
informa dels nens menors de deu anys d’edat que van morir entre aquests mateixos anys.4
La quantificació de la mortalitat infantil es pot fer a partir d’indicadors diferents.
Tradicionalment, s’ha utilitzat la taxa de mortalitat infantil (TMI) però actualment, a nivell
global, s’utilitza la taxa de mortalitat de menors de 5 anys (TMM5) perquè reflecteix els
problemes de malnutrició entre la població infantil.
Malgrat la diversitat de taxes de mortalitat infantil i la manca de dades que aporten informació
de l’edat de l’infant, s’ha procurat realitzar-les totes per poder disposar d’un estudi demogràfic
el més acurat possible. El denominador de les diferents taxes serà sempre el mateix, encara
que en les dues primeres (Taxa de Mortalitat dels Nadons en Néixer i la Taxa de Mortalitat
Neonatal Precoç) s’especifica el nombre d’infants nascuts vius i morts.
La OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix com a nascut viu la completa expulsió o
extracció del producte de la concepció del cos de la mare, independentment del temps de
durada de la gestació, producte que, després de realitzar la separació, respira o mostra alguna
evidència de vida. En canvi, s’entén com a nascut mort aquells casos en què es produeix la
mort fetal abans de l’expulsió completa del producte de la concepció.
Donat que la informació dels registres dels nascuts morts i dels bateigs d’urgència no consten
en les dues fonts utilitzades i tots els nens semblen tenir uns minuts de vida, basant-se en les
definicions anteriors, s’han inclòs els nascuts morts dintre dels nascuts vius, cosa que tampoc
fa variar gaire el resultat de les taxes.
La primera taxa estudiada és la Taxa de Mortalitat dels Nadons en Néixer (TMNN) i el resultat
és del 15,61 .
4 RIFÀ I PUJOL, Ma Àngels i VILARDELL I YNARAJA, Miquel. Mortalitat infantil al Lluçanès en els segles XVI-XVIII.
Gimbernat, 2005.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
16
La segona, és la Taxa de Mortalitat Neonatal Precoç (TMNP), el resultat de la qual és del
32,82 .
La tercera, és la taxa de la Mortalitat Neonatal Tardana (TMNT), i el resultat d’aquesta és de
18,30 .
La quarta taxa és la Taxa de Mortalitat Neonatal (TMN) i el resultat ha sigut 50,12 .
La cinquena és la Taxa de Mortalitat Post-Neonatal (TMPN) el resultat de la qual ha sigut de
96,77 .
Finalment, la última taxa estudiada ha estat la Taxa de Mortalitat Infantil (TMI), que és la que
recull totes les taxes anteriors i la que ens indica la mortalitat infantil a Vic: 146,89 .
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
17
D’altra banda, també s’ha calculat la taxa de mortalitat d’entre 0 i fins als 9 anys respecte el
total de defuncions que consten al Registre Civil Municipal del Llibre de Defuncions per tal de
saber quin percentatge del total de defuncions correspon a la franja d’edat estudiada. El
resultat ha estat que un 37,93 de les defuncions que consten a aquest registre corresponen
a nens menors de 10 anys.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
18
LA MORTALITAT INFANTIL PER SEXES
Gràfic 3– La mortalitat infantil entre 1841 i 1871 per sexes
Cal remarcar que en els diferents gràfics, a més del sexe masculí i del sexe femení, apareix
representat un altre element que correspon als infants el sexe dels quals no s’ha pogut
identificar ja que el nom de fonts tan pot correspondre a un nen com a una nena.
Com es pot observar al diagrama circular corresponent, la mortalitat infantil, en general,
afecta més al sexe masculí que no pas el femení, amb un 51% i un 48% respectivament, amb la
qual cosa es compleix la premissa general de que neixen més nens que nenes però també
moren més nens que nenes. Per tant, es produeix un equilibri progressiu entre la població
masculina i la població femenina.
Nens 51%
Nenes 48%
Desconeguts 1%
51% 48%
1%
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
19
LA MORTALITAT INFANTIL PER EDATS
Gràfic 4 – La mortalitat infantil entre 1841 i 1871
El que es pot observar a nivell global és que la mortalitat afecta sobretot als més joves, de
manera que on hi ha més òbits és en la franja dels 0 als 2 anys i aquesta mortalitat afecta als
dos sexes sense una diferència notable. Depenent de la franja d’edat afecta més a un sexe que
a l’altre: en el cas de 0 i 1 anys afecta més als nens amb un 53% respecte el 48% en les nenes i
un 58% i 48%, mentre que als dos anys les nenes es veuen més afectades amb un 51% en front
d’un 48%.
Veient els resultats s’ha volgut fer un estudi més acurat de la franja que mostra més mortalitat
infantil i que és de 0 a 2 anys, que són les que no estan incloses dins del concepte de medicina
escolar; així, s’han desglossat aquestes franges per mesos.
0
500
1000
1500
2000
2500
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
NENS
NENES
DESCONEGUT
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
20
Gràfic 5 – La mortalitat infantil en infants menors d’un any d’edat
Analitzant les dades veiem que en la franja dels 0 anys, la mortalitat més elevada correspon als
infants que moren abans de complir el mes. Aquesta mortalitat és elevadíssima en comparació
a la resta d’edats i respon per una banda a la mala nutrició de les parteres, cosa que podia
afectar negativament en la salut dels nounats i, per altra, a la precarietat de la sanitat durant el
part, a la poca assistència mèdica i a les condicions higièniques existents a l’època.
A partir del primer mes la mortalitat infantil disminueix fins arribar als 5 mesos, mentre que als
sis mesos repunta perquè en aquesta franja sovint es registrava la defunció d’infants que
realment tenien sis mesos i d’altres l’edat dels quals s’arrodonia a mig any.
A partir dels set mesos la variabilitat no és gaire notable i es produeixen petites oscil·lacions.
Gràfic 6 – La mortalitat infantil en infants d’un any d’edat
0
100
200
300
400
500
600
700
800
Font: Elaboració pròpia.
0
50
100
150
200
250
300
350
400
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
21
A la franja d’un any l’aspecte abans comentat en referència a l’aproximació d’edats és molt
marcat: als 12 mesos que correspondria a l’any i als 18 mesos que correspondria a l’any i mig
registren unes xifres altíssimes comparades amb la resta de mesos, cosa que ens confirma
aquesta aproximació que es feina en l’edat del difunt.
Cal tenir present que en els anys estudiats el concepte d’edat era molt diferent a l’actual i no li
donaven la mateixa importància que es dóna actualment. Fins i tot hi havia qui desconeixia el
dia del seu naixement, el mes i l’any; i per això no és d’estranyar aquesta imprecisió a l’hora
d’establir l’edat dels difunts. El fet que aquesta mortalitat repunti als 15 i 20 mesos dóna la
sensació que és perquè es tracta de números que es solen utilitzar per computar el temps:
quinze dies, vint dies, deu mesos, quinze mesos...
Gràfic 7 – La mortalitat infantil en infants de dos anys d’edat
A la franja dels 2 anys encara és més accentuada aquesta aproximació, ja que sobretot als dos
anys, però també als dos anys i mig és quan més repunta.
0
100
200
300
400
500
600
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
22
LA MORTALITAT INFANTIL PER BARRIS
A la següent taula hi consten els diferents carrers que componen cada barri de la ciutat de Vic.
Entre parèntesis, trobem el nom actual de cadascún d’aquests carrers.
BARRI PRIMER Plaza de la Constitución (Plaça Major) Calle de la Libertad (Verdaguer) Calle de las Nieves (Mare de Déu de les Neus) Calle de San Cristóbal (Estret de Sant Cristòfol) Calle de los Cerrajeros (Argenters) Calle de San Vicente (Sant Vicenç) Plaza de las Garsas (Canonge Collell) Plaza Nueva (Plaça de Sant Felip) Plaza de la Pescadería (Plaça del Pes) Calle de la Ciudad (Ciutat)
BARRI SEGON Calle San Hipólito (Sant Miquel dels Sants) Calle de San Justo (Sant Just) Calle de la Riera (Riera) Call Nou (Call Nou) Calle de los Arcos (Arcs) Calle de las Balsas (Basses) Calle del Puente (Pont) Calle de la Ramada (Ramada) Plaza de la Merced5 Plaza de Balmes (Plaça de Balmes)
BARRI TERCER Calle de Santa Maria (Santa Maria) Calle de Gibraltar (Gibaltar) Plaza de Santa Maria (Plaça de la Catedral) Calle de Ramada (Ramada) Calle de la Escuela (Escola) Calle de los Correjeros (Corretgers) Calle de San Miguel (Sant Miquel Arcàngel) Calle de San Bernardo Calvo6 Calle del Cloquer (Cloquer) Calle de los Dolores (Dolors) Calle de la Albergueria (Albergueria) Plaza de Santa Elisabet (Plaça de Santa Elisabet) Bajada de la Araima (Baixada de l’Eraime) Calle de Bergós (Bergós)
5 Plaça davant la desapareguda església del Convent de la Mercè.
6 Carrer desaparegut situat a la plaça del Bisbe Oliba, davant del Museu Episcopal.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
23
Plaza de Malla (Plaça de Malla) Plaza Vieja (Plaça de la Pietat) Calle de San Saturnino (Sant Sadurní) Plaza Paraíso (Plaça del Paradís) Calle de Cardona (Cardona) Calle del Progreso (Progrés) Plaza de Don Miguel (Plaça de Don Miquel de Clariana) Plaza del Carbón (Plaça del Carbó) Calle de Dos Solas (Dues Soles) Calle de Moncada (Pare Xifré)
BARRI QUART Plaza de los Mártires (Plaça dels Sants Màrtirs) Calle de San Pablo (Sant Pau) Calle de la Helada (Gelada) Calle de los Mártires (Bisbe Casadevall) Rambla de Santa Teresa (Passeig) Calle de los Capuchinos (Santa Joaquima de Vedruna) Calle de Santa Teresa (Bisbe Torras i Bages) Calle de Montserrate (Montserrat) Rambla de Moncada (Montcada) Calle de Aluders (Aluders) Plaza de las Tenerías7
BARRI CINQUÈ Calle Nueva (Nou) Plaza del Ángel (Plaça de l’Àngel Custodi) Santa Clara Vella8 Calle de San Sebastián (Sant Sebastià) Calle de San Antonio (Sant Antoni) Calle de la Fusina (Fusina) Rambla del Paseo (Passeig) Calle de los Mártires (Bisbe Casadevall) Plaza de los Mártires (Plaça dels Sants Màrtirs)
BARRI SISÈ Rambla del Carmen (Carme) Calle de Manlleu (Manlleu) Calle Pla de Baleña (Pla de Balenyà) Calle del Norte (Pare Coll) Calle Nueva (Nou) Calle de San Sebastián (Sant Sebastià) Calle de San Fidel (Sant Fidel) Calle del Trinquete (Trinquet) Rambla de Santa Clara (Passeig)
7 Plaça que es trobava a la intersecció del carrer de les Adoberies i la Rambla dels Montacada.
8 Edifici de l’antic convent de Santa Clara, transformat en habitatges.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
24
Plaza de Santa Clara (Plaça de Santa Clara) Convento de Santa Clara (Convent de Santa Clara)
BARRI SETÈ Calle de Gurb (Gurb) Calle Pla de Balenya (Pla de Balenyà) Calle Norte (Pare Coll) Rambla de las Davallades (Davallades) Rambla del Hospital (Hospital) Calle de los Estudios (Dr. Junyent) Afueras San Juan (Bisbe Morgades) Rambla de Santo Domingo (Sant Domènec) Plaza de Balmes (Plaça de Balmes)
BARRI VUITÈ Calle de San Pedro (Sant Pere) Calle del Remedio (Remei) Prado de la Riera (Passeig de Pep Ventura) Calle de la Guixa (Sentfores) Casanueva del Turín9
BARRI NOVÈ Calle de San Francisco (Sant Francesc) Calle de la Soledad (Soledat) Cal Ligero10 Calle de las Tenerías (Adoberies) Prado Galliners (Prat de Galliners) Huerta Safont11
A continuació es presenta un plànol d’illes de la ciutat de Vic que s’ha modificat per tal
d’ajustar-lo el màxim possible a la realitat de l’època. Aquest plànol s’ha utilitzat per a
localitzar-hi els gràfics de cada barri i així poder tenir una visió més clara de la distribució de la
mortalitat infantil.
9 Edifici aïllat.
10 Edifici aïllat a l’actual Passeig de la Generalitat.
11 Edifici aïllat a un lloc indeterminat.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
25
Gràfic 8 - Barris de Vic l’any 1831 en un plànol d’illes de cases
Font: Núria de Rocafiguera. El padró d’habitants
de Vic de 1831 i 1889.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
26
BARRI 1
BARRI 2
BARRI 3
BARRI 4
BARRI 5
BARRI 6
BARRI 7
BARRI 8
BARRI 9
MASOS AÏLLATS
DESCONEGUT
Gràfic 9 – La mortalitat infantil entre 1841 i 1871 per barris
En aquest diagrama circular hi veiem reflectida la mortalitat infantil per barris. Crida l’atenció
que els barris 4, 5, 6, 7 i 8 concentrin el 64% de la mortalitat infantil mentre que la resta, un
36%, queda repartida entre els barris 1, 2, 3, 9 i els masos aïllats.
Cal tenir en compte que el barri 4, representat en un 15% al diagrama, és el barri amb més
població infantil l’any 183112. A més a més, en ell hi trobem situada la Casa de la Misericòrdia,
una institució que acollia nenes i noies orfes, pobres i abandonades l’estat de les quals podia
posar en perill la seva integritat física i moral13.
12
DE ROCAFIGUERA MONTANYÀ, Núria. El padró d’habitants de Vic de 1831 i 1889 : una mostra d’estadística. 13
ROMA I CASANOVAS, Francesc. La casa de Misericòrdia de Vic: assistència i control social en femení.Sant Martí de Centelles: abril del 2007.
51% 48%
1%
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
27
Gràfic 10 – La mortalitat infantil per edats al Barri 4 entre 1841 i 1871
Els òbits del barri 5, representen un 14% i es concentren al carrer Nou, a la Plaça dels Màrtirs i
a part del carrer dels Màrtirs. Es tracta d’un barri amb una abundant població infantil l’any
1831.
Gràfic 11 – La mortalitat infantil per edats al Barri 5 entre 1841 i 1871
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
0 ANYS 1 ANY 2 ANYS 3 ANYS 4 ANYS 5 ANYS 6 ANYS 7 ANYS 8 ANYS 9 ANYS
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
0 ANYS 1 ANY 2 ANYS 3 ANYS 4 ANYS 5 ANYS 6 ANYS 7 ANYS 8 ANYS 9 ANYS
Font: Elaboració pròpia.
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
28
Els segueix el barri 8 amb un 13% de la mortalitat infantil de tota la ciutat. Aquesta alta
mortalitat no és d’estranyar si es té en compte l’existència de l’Hospital Civil que correspondria
a l’actual Hospital de la Santa Creu. També s’hi localitzava la Casa de Caritat que havia estat
traslladada de l’Antic Hospital de Sant Bartomeu (al carrer de Sant Francesc, Barri 9) al Convent
dels Trinitaris el 1838. Els carrers que acumulen el major nombre d’òbits del barri són el carrer
de Sant Pere i el carrer del Remei.
Gràfic 12 – La mortalitat infantil per edats al Barri 8 entre 1841 i 1871
Pel que fa al barri 6 té un percentatge de mortalitat infantil del 12% pel fet de que és el segon
barri de la ciutat de Vic amb més població infantil després del barri 4. Cal remarcar que el
carrer Manlleu, el principal del barri, en concentra bona part.
Gràfic 13 – La mortalitat infantil per edats al Barri 6 entre 1841 i 1871
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
0 ANYS
1 ANY 2 ANYS
3 ANYS
4 ANYS
5 ANYS
6 ANYS
7 ANYS
8 ANYS
9 ANYS
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
45,00
0 ANYS 1 ANY 2 ANYS 3 ANYS 4 ANYS 5 ANYS 6 ANYS 7 ANYS 8 ANYS 9 ANYS
Font: Elaboració pròpia.
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
29
El cinquè barri amb més mortalitat infantil és el barri 7 que recull el 10% de defuncions i
aquestes es focalitzen al carrer de Gurb i a la rambla del Carme. Cal tenir present que aquest
era un barri amb molta població infantil l’any 1831.
Gràfic 14 – La mortalitat infantil per edats al Barri 7 entre 1841 i 1871
En referència al barri 9, situat fora muralles, s’observa que malgrat tenir molta població infantil
aquesta no es veu tan afectada per la mortalitat com a altres barris i respon a un 9%.
Gràfic 15 – La mortalitat infantil per edats al Barri 9 entre 1841 i 1871
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
0 ANYS 1 ANY 2 ANYS 3 ANYS 4 ANYS 5 ANYS 6 ANYS 7 ANYS 8 ANYS 9 ANYS
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
0 ANYS 1 ANY 2 ANYS 3 ANYS 4 ANYS 5 ANYS 6 ANYS 7 ANYS 8 ANYS 9 ANYS
Font: Elaboració pròpia.
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
30
Els barris 1 i 2 que corresponen als carrers més cèntrics de la ciutat i que conformen una bona
part del casc antic actual com la Plaça Major, el carrer de la Riera i el carrer de Sant Hipòlit
(l’actual carrer Sant Miquel dels Sants) presenten també un percentatge baix de mortalitat
infantil, un 7% cada un. Aquesta situació és deguda a que s’hi troben ubicats edificis de
caràcter civil com l’Ajuntament i cases de famílies benestants de la ciutat. Aquest mateix
percentatge el trobem en un tipus de poblament molt diferent, el dispers, que correspon a
masos dels quals la font no en dóna la seva localització. Possiblement les seves condicions de
vida eren una mica diferents pel fet de que hi havia una densitat de població molt més baixa
cosa que feia que no es produís un contagi tan elevat.
Gràfic 16 – La mortalitat infantil per edats al Barri 1 entre 1841 i 1871
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
0 ANYS 1 ANY 2 ANYS 3 ANYS 4 ANYS 5 ANYS 6 ANYS 7 ANYS 8 ANYS 9 ANYS
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
31
Gràfic 17 – La mortalitat infantil per edats al Barri 2 entre 1841 i 1871
Gràfic 18 – La mortalitat infantil per edats als masos aïllats entre 1841 i 1871
Aquestes xifres contrasten amb les que es troben als barris restants que proporcionalment
tenen molta menys població infantil i, per tant, tenen menys mortalitat en aquesta franja
d’edats. És el cas del barri 3, amb un 6% de mortalitat infantil i aquesta dada respon al fet de
que allí estaven localitzades moltes de les ordres religioses de la ciutat, cosa que implica la
baixa existència de població infantil. A més, el barri 3 també inclou grans edificis religiosos com
la catedral i cases d’hisendats on la mortalitat infantil incidia menys.
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
45,00
50,00
0 ANYS 1 ANY 2 ANYS 3 ANYS 4 ANYS 5 ANYS 6 ANYS 7 ANYS 8 ANYS 9 ANYS
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
0 ANYS 1 ANY 2 ANYS 3 ANYS 4 ANYS 5 ANYS 6 ANYS 7 ANYS 8 ANYS 9 ANYS
Font: Elaboració pròpia.
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
32
Gràfic 19 – La mortalitat infantil per edats al Barri 3 entre 1841 i 1871
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
0 ANYS 1 ANY 2 ANYS 3 ANYS 4 ANYS 5 ANYS 6 ANYS 7 ANYS 8 ANYS 9 ANYS
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
33
Gràfic 20 – La mortalitat infantil entre 1841 i 1871 per barris
Font: Elaboració pròpia. Font: Elaboració pròpia. Font: Elaboració pròpia. Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
34
CAUSES DE LA MORTALITAT INFANTIL
L’anàlisi de les causes de la mort no tenen per què reflectir la malaltia entesa tal i com s’entén
actualment. En aquest aspecte cal tenir present que les expressions diagnòstiques que
apareixen en aquest Registre Civil Municipal del Llibre de Defuncions són el resultat de criteris
cientificomèdics però també d’interpretacions de la cultura medicopopular, ja que fins a finals
del segle XIX no s’efectuaven d’acord amb el llenguatge mèdic universitari. A més, cal tenir
present que un mateix episodi de malaltia o de problema de salut pot aparèixer sota
expressions diagnòstiques diferents com és el cas del catarro i el refredat o bé la fractura de
coll, que podria anar inclosa als accidents, cosa que es tradueix en una falta de precisió i que
obstaculitza l’anàlisi demogràfic de la mortalitat als censos. A més, sovint es barregen les
causes immediates, les antecedents i les contribuents a la defunció, cosa que fa desconèixer
les circumstàncies reals de la mort. Aquest és el cas de les inflamacions, de les febres, de les
malformacions o dels accidents.
Taula 1 – Causes de mortalitat infantil més habituals entre 1841 i 1871
MALALTIA NOMBRE
Absolut %
Inflamació 1143 19,35
Dentició 504 8,53
Gastroenteritis 444 7,52
Enteritis 427 7,23
Raquitisme 249 4,21
Pneumònia 214 3,62
Part 202 3,42
Febre 165 2,79
Tos ferina 151 2,56
Crup 122 2,06
TOTAL 3621 61,29
Si s’observa la incidència numèrica de les malalties en l’òbit dels infants es veu que la principal
causa de mort són les inflamacions ja que les trobem registrades en 1143 casos. De fet si
aquests s’analitzen de prop es pot dir que es tracten de malalties mal definides ja que en
alguns casos s’anota a quina part del cos afecten: la boca, el coll, el cervell i preferentment als
òrgans de l’aparell digestiu, però molt sovint no el precisen.
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
35
La segona causa de mortalitat infantil correspon al procés de la dentició. Actualment és sabut
per tothom que aquest procés no és causa directa de la mort dels infants, però en l’època
estudiada, la gent creia que sí que n’era una. Això és degut a que a vegades la dentició pot
provocar febre a l’infant considerant-la, així, com la causa de la mort tal i com ho reconeix la
documentació de l’època. També podria tractar-se d’una classificació de la causa de la mort de
tipus cronològic, ja que no es referiria tan a la dentició per si mateixa, sinó que la mort
coincidiria amb un període o etapa de la vida de l’infant. És per això que aquesta causa apareix
504 vegades.
La tercera causa són les gastroenteritis (444 casos) produïdes de ben segur pel precari
sanejament de l’aigua, l’escassetat d’aigua potable i el consum d’aliments poc tractats
higiènicament. Relacionada amb ella es troba la quarta causa: l’enteritis (427 casos), motivada
per condicions similars.
L’alimentació de l’època era poc variada i sovint no els aportava els nutrients necessaris per
mantenir una dieta equilibrada i sana. A més, no sempre es disposava de menjar en
abundància i això feia que les mares anessin mal alimentades i els nadons patissin de
raquitisme; per això no és estrany que el raquitisme figuri en el llistat de les causes de
mortalitat infantil més comunes (249 casos).
La manca de comoditats a la llar i el fet de que el clima de Vic és fred i humit, va afavorir que
es donessin malalties lligades a l’aparell respiratori com són les pneumònies o pulmonies, que
van provocar la mort a 214 infants.
Un altre grup de causes que provocaven habitualment la mort als infants eren totes aquelles
complicacions relacionades amb el part com el naixement prematur del nadó, el naixement
amb problemes de salut d’aquest o, fins i tot, el naixement de nadons morts. En aquells
moments la ciència mèdica estava poc desenvolupada i les llars de foc feien, en el millor dels
casos, la funció d’incubadores fent que la possibilitat de que el nadó morís fós molt elevada i
així ho demostren els 202 nens que van morir per aquesta causa. En aquest aspecte cal tenir
present la incidència que tenia la manca d’uns hàbits higiènics tan personals com domèstics
que encara dificultaven més la supervivència del nadó.
Les febres, que sovint es troben sota el terme calentures, també provocaven la mort d’alguns
infants i estaven relacionades amb múltiples malalties. Dels 165 casos n’hi ha alguns amb
nomenclatura clínica com és el cas de la tifoidea, la reumàtica, la gàstrica o la catarral, però
també n’hi ha d’altres que tenen uns noms que actualment són rars i desconeguts com les
calentures lentes, les calentures santes, les calentures pútrides o les calentures verinoses.
La tos ferina, també anomenada coqueluche o tos convulsiva es troba esmentada en 151 casos
i és una malaltia altament contagiosa, que afecta les vies respiratòries de l’infant tot causant-li
la seva mort. Cal tenir present, però, que aquesta no és una malaltia que afecta únicament als
nens sinó que també pot afectar els adults, fet que fa elevar el risc contagi.
El crup o laringitis aguda va provocar la mort a 122 infants i és una malaltia de les vies altes
respiratòries que provoca una tos seca, sobretot durant el plor i es sol donar en nens de tres
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
36
mesos a cinc anys. A més, aquells infants prematurs o asmàtics o amb les vies respiratòries
altes més estretes del normal tenen més possibilitats de patir aquesta malaltia.
Gràfic 19 – Les causes de la mortalitat infantil per patologies
Analitzant les diferents malalties que trobem en aquest registre i que es troben a l’annex del
treball, veiem que les que més abunden són les malalties digestives com la diarrea, la
gastroenteritis, la gastritis o la gastrorràgia i també les respiratòries com l’asfixia, la bronquitis
o la congestió pulmonar. A més, també apareixen malalties hematològiques com l’hemofilia o
la hematèmesis, les vasculars com els aneurismes, les apoplexies o les carditis i també les
neurològiques com l’encefalitis o el vessament cerebral. A part d’aquestes malalties més
comunes se n’han transcrit d’altres més curioses en un infant com són aquelles malalties
relacionades amb trastorns psicològics com la hipocondria o l’ansietat.
També hi ha altres malalties que anaven lligades al nivell social i als recursos econòmics de les
famílies dels infants. En el cas de les famílies amb menys poder adquisitiu podem veure que
com a causa de la mort hi consta, per exemple, la misèria, la caquèxia, el marasme o la
debilitat, que indiquen una gran manca de recursos alimentaris. Aquestes malalties contrasten
amb les causes de mort dels nens procedents de famílies més benestants que, a banda de les
malalties infantils, es veuen afectats per accidents o malformacions. Aquesta diferència en
l’esperança de vida entre les classes benestants i les classes humils era deguda, en gran part, a
l’alimentació precària que afavoria l’aparició de malalties infeccioses ja que les classes més
pobres no podien fer front a la despesa econòmica que suposava mantenir una dieta
equilibrada.
General
Digestiva i hepatològica
Fisiològica
Infecciosa
Neumològica
Endocrina, metabòlica y inmunològica
Otorrinolaringològica i estomatològica
Cardiovascular
Dèrmica
Traumatològica i reumatològica
Trastorn psicològic
Nerviosa
Neurològica
-
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
37
També cal parlar de l’existència de malalties infeccioses, que s’encomanaven molt fàcilment,
com ara la tos ferina, de la qual ja s’ha parlat, la disenteria, el xarampió, la tuberculosi i més
minoritàriament el tifus o la septicèmia. A més d’aquestes cal destacar el cas del còlera, amb
54 casos , que va afectar fortament la població de Vic en les epidèmies d’entre 1854 i 1858. De
tota manera, encara és més destacable la incidència de la verola que va afectar a 108 infants
en una època que ja existia la vacuna que permetia eradicar la malaltia. La vacuna va ser
desenvolupada per Edward Jenner l’any 1796 però pel nombre de morts que va provocar a la
ciutat de Vic entre 1841 i 1871 es pot comprovar que no es va fer arribar a tota la població.
La incidència de moltes malalties en la societat va anar minvant després del descobriment de
les vacunes que les prevenien o les curaven però també es van anar eradicant gràcies a la
millora de la higiene. Al llarg del segle XVIII i paral·lelament a la revolució industrial es va anar
desenvolupament un corrent que proposava una reforma de la medicina preventiva i de les
polítiques de salut pública: l’higienisme. Aquest moviment es va difondre molt durant el segle
XIX i tan els obrers com els benestants van veure que com els afavoria: uns perquè millorarien
les seves condicions de vida i els altres perquè les epidèmies no tenien fronteres socials i a ells
també els afectaven. A més, la societat era conscient de l’explotació obrera i de les
conseqüències sanitàries que això comportava ja que aquestes condicions de vida eren la
causa de l’alta mortalitat i morbiditat durant el segle XIX14. Amb l’aparició d’aquest moviment
moltes malalties infeccioses van anar minvant gràcies a la difusió del sabó, la generalització de
la roba de cotó, la divulgació de preceptes higiènics o per la divulgació de farmacopees (codi
de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori, el qual recull les normes oficials de
preparació de medicaments i, cada vegada més, els estàndards de qualitat, identitat i activitat
de les substàncies medicamentoses d’ús més comú). A més, cal afegir-hi la gran millora en la
higiene a nivell urbà amb la canalització de les aigües, amb la neteja de les vies públiques i amb
la recollida d’escombraries que van donar lloc a unes ciutats amb menys mortalitat infantil.15
14 PRATS, Llorenç. La Catalunya rància : les condicions de vida materials de les classes populars a
la Catalunya de la Restauració segons les topografies mèdiques. Barcelona : Alta Fulla, 1996.
15 COBOS, Josep M. Olesa al segle XIX. Olesa de Montserrat: L’Abadia de Montserrat, 1994.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
38
PROFESSIÓ DEL PARE DEL DIFUNT
Taula 2 – Ofici del pare del difunt més habituals a la ciutat de Vic
Tenint present els rols socials de l’home i la dona al segle XIX, no és d’estranyar que el Registre
Civil Municipal del Llibre de Defuncions només doni informació sobre l’ofici del pare. Cal tenir
en compte que el paper social de la dona era tenir fills, criar-los, tenir cura de les persones
grans i de la llar tot i que, sovint, les dones treballaven també en el mateix ofici que els seus
homes, tan al camp com a la ciutat, però aquest treball no era reconegut ni social ni
econòmicament.
Els deu oficis més habituals representen el 60% de les professions recollides al Registre.
Aquests deu oficis, alguns dels quals avui en dia han desaparegut, eren: el de teixidor, el de
bracer, el de corder, el de paleta, el de fuster, el de llaurador, el de traginer, el de sabater,el
d’hortolà i el de sastre. Com es pot veure la major part d’aquests oficis estan lligats a la
manufactura (teixidor, corder, sabater i sastre) que representen un 51% i la resta estan lligats a
l’agricultura (bracer, llaurador i hortolà) que en aquest cas, servirà per aprovisionar la ciutat,
representats en un 4% o bé a la construcció (paleta i fuster), representats en un 12%.
Podem comprovar que la indústria tèxtil era molt important a la ciutat de Vic entre 1841 i
1871, pel nombre de teixidors que consten al registre. Amb les dades obtingudes es pot veure
que a Vic hi havia manufactura tèxtil molt especialitzada. Aquesta especialització corresponia a
diferents materials i eren el fil, el lli, el cotó, el cànem i les vetes. La font utilitza per una banda
el terme genèric de teixidor i per altra el terme genèric acompanyat de l’especialització.
Un altre ofici relacionat amb la indústria tèxtil seria el de sastre que també trobem representat
al registre però amb una freqüència més baixa.
Curiosament hi ha molts sabaters i en canvi de pellaires i adobers (curtidors) no n’hi ha gaires,
cosa que fa pensar que a més de pell, s’utilitzaven altres primeres matèries per fer sabates.
Aquesta producció de sabates anava destinada a les classes benestants mentre que en les
OFICI NOMBRE
Absolut %
Tejedor 1184 20,04
Bracero 884 14,96
Soguero 377 6,38
Albañil 223 3,77
Carpintero 201 3,40
Labrador 173 2,93
Arriero 152 2,57
Zapatero 139 2,35
Hortelano 123 2,08
Sastre 108 1,83
TOTAL 3564 60,32
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
39
classes més humils s’utilitzaven espardenyes. És per això que un altre ofici molt freqüent és el
dels corders que complementaven la feina dels espardenyers (alpargatero) en la producció de
les espardenyes.
En una comarca com la d’Osona que era predominantment agrícola, no és d’estranyar que en
el registre es trobin llauradors. Aquests els trobem en els barris més perifèrics i en el
poblament dispers i la seva producció, juntament amb la dels hortolans, servia sovint per
abastir el mercat de Vic. A les terres més properes al riu Méder hi trobem els hortolans que
aprofitaven l’aigua del riu per fer produir les seves terres i abastir la ciutat de productes
frescos com les hortalisses. La mà d’obra necessària per conrear aquests camps, sobretot
tenint en compte que és una època sense mecanització, es trobava entre les classes més
humils de la ciutat i eren els bracers que els trobem únicament ubicats en els barris més
populars.
També trobem representat el sector del transport, amb els traginers. El document utilitza dos
noms diferents per a definir-los els trajineros i els arrieros. Aquest ofici era necessari pel
desenvolupament econòmic de la ciutat ja que calia transportar els productes del camp cap a
la ciutat.
Dos oficis habituals a la ciutat també eren els paletes i fusters, relacionats amb el camp de la
construcció, molt necessaris en un lloc amb població concentrada i amb la vida domèstica.
Aquests oficis més habituals a la ciutat de Vic els trobem repetits a pràcticament tots els seus
barris, tret dels barris 1 i 3, on no estan gaire representats degut a que són els barris que
concentren la població més benestant i també els grans edificis civils i religiosos. Aquests barris
són habitats per gent amb poder adquisitiu i és allà on es troben els hisendats, propietaris i
també els botiguers, comerciants, confiters, xocolaters i argenters.
A les taules que trobem a continuació, s’hi troben els oficis més habituals a cada barri.
Taula 3 – Ofici del pare del difunt més habitual al Barri 1
OFICI NOMBRE PERCENTATGE
Tendero 38 8,96
Soguero 34 8,02
Sastre 24 5,66
Comerciante 22 5,19
Zapatero 22 5,19
Confitero 18 4,25
Carpintero 12 2,83
Panadero 12 2,83
Chocolatero 11 2,59
Hacendado 11 2,59
Platero 11 2,59
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
40
Taula 4 – Ofici del pare del difunt més habitual al Barri 2
OFICI NOMBRE PERCENTATGE
Carpintero 48 12,34
Zapatero 32 8,23
Sastre 28 7,20
Cerrajero 16 4,11
Tejedor 16 4,11
Albañil 14 3,60
Soguero 12 3,08
Bracero 11 2,83
Arriero 10 2,57
Sillero 9 2,31
Taula 5 – Ofici del pare del difunt més habitual al Barri 3
OFICI NOMBRE PERCENTATGE
Carpintero 38 10,16
Sastre 37 9,89
Tejedor 37 9,89
Zapatero 29 7,75
Albañil 21 5,61
Hacendado 20 5,35
Bracero 11 2,94
Curtidor 11 2,94
Pintor 8 2,14
Abogado 7 1,87
Taula 6 – Ofici del pare del difunt més habitual al Barri 4
OFICI NOMBRE PERCENTATGE
Tejedor 353 40,62
Bracero 88 10,13
Soguero 80 9,21
Albañil 27 3,11
Arriero 26 2,99
Fabricante 20 2,30
Carpintero 19 2,19
Panadero 17 1,96
Labrador 14 1,61
Tintorero 14 1,61
Trajinero 14 1,61
Font: Elaboració pròpia.
Font: Elaboració pròpia.
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
41
Taula 7 – Ofici del pare del difunt més habitual al Barri 5
OFICI NOMBRE PERCENTATGE
Tejedor 278 33,66
Bracero 67 8,11
Albañil 57 6,90
Arriero 36 4,36
Soguero 35 4,24
Zapatero 26 3,15
Carpintero 22 2,66
Panadero 16 1,94
Traginero 14 1,69
Fabricante 13 1,57
Herrero 13 1,57
Taula 8 – Ofici del pare del difunt més habitual al Barri 6
OFICI NOMBRE PERCENTATGE
Tejedor 111 15,25
Soguero 71 9,75
Bracero 45 6,18
Guantero 32 4,40
Arriero 29 3,98
Curtidor 25 3,43
Carpintero 23 3,16
Panadero 18 2,47
Zapatero 15 2,06
Albañil 14 1,92
Font: Elaboració pròpia.
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
42
Taula 9 – Ofici del pare del difunt més habitual al Barri 7
OFICI NOMBRE PERCENTATGE
Tejedor 99 17,52
Soguero 90 15,93
Bracero 33 5,84
Albañil 24 4,25
Curtidor 21 3,72
Carpintero 20 3,54
Arriero 18 3,19
Cerrajero 16 2,83
Labrador 12 2,12
Panadero 12 2,12
Taula 10 – Ofici del pare del difunt més habitual al Barri 8
OFICI NOMBRE PERCENTATGE
Bracero 220 29,73
Tejedor 191 25,81
Soguero 38 5,14
Albañil 31 4,19
Hortelano 20 2,70
Carpintero 15 2,03
Cestero 11 1,49
Daguero 10 1,35
Labrador 10 1,35
Serrador 10 1,35
Font: Elaboració pròpia.
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
43
Taula 11 – Ofici del pare del difunt més habitual al Barri 9
OFICI NOMBRE PERCENTATGE
Bracero 209 39,73
Tejedor 55 10,46
Hortelano 42 7,98
Albañil 29 5,51
Labrador 19 3,61
Curtidor 16 3,04
Guantero 14 2,66
Jornalero 13 2,47
Semolero 10 1,90
Alfarero 8 1,52
Arriero 8 1,52
Taula 12 – Ofici del pare del difunt més habitual als masos aïllats
OFICI NOMBRE PERCENTATGE
Bracero 197 50,90
Labrador 75 19,38
Hortelano 43 11,11
Molinero 12 3,10
Tejedor 6 1,55
Hacendado 5 1,29
Blanqueador 3 0,78
Ladrillero 3 0,78
Ingeniero 2 0,52
Propietario 2 0,52
Font: Elaboració pròpia.
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
44
LA NATURALESA DEL PARE, DE LA MARE I DEL DIFUNT
Taula 13 – Naturalesa del difunt entre 1841 i 1871
NATURALESA NOMBRE ABSOLUT PERCENTATGE
Vic 5559 94,09
Barcelona 199 3,37
Girona 25 0,42
Lleida 17 0,29
Tarragona 7 0,12
Espanya 9 0,15
Europa 4 0,07
No especificat 88 1,49
Taula 14 – Naturalesa del pare del difunt entre 1841 i 1871
NATURALESA NOMBRE ABSOLUT PERCENTATGE
Vic 3997 67,65
Barcelona 1286 21,77
Girona 164 2,78
Lleida 83 1,40
Tarragona 23 0,39
Espanya 116 1,96
Europa 41 0,69
No especificat 198 3,35
Font: Elaboració pròpia.
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
45
Taula 15 – Naturalesa de la mare del difunt entre 1841 i 1871
NATURALESA NOMBRE ABSOLUT PERCENTATGE
Vic 3980 67,37
Barcelona 1356 22,95
Girona 203 3,44
Lleida 81 1,37
Tarragona 34 0,58
Espanya 49 0,83
Europa 16 0,27
No especificat 189 3,20
A diferència d’altres aspectes, la informació que tenim sobre els progenitors dels nens difunts,
abasten tan al pare com a la mare.
En el cas dels progenitors masculins predominen els nascuts a la ciutat de Vic, seguits dels
nascuts a les províncies de Barcelona i Girona, cosa natural per la situació geogràfica de Vic.
Cal remarcar que la xifra corresponent a la província de Barcelona és molt més elevada ja que
inclou els pares nascuts a la resta de pobles de la comarca d’Osona on l’activitat agrària hi
predomina. En aquests pobles es donava una alta pressió demogràfica i la seva població vivia
en condicions precàries, de manera que emigraven a les ciutats a la recerca d’una vida millor;
és per això que en aquest grup hi ha representats molts municipis d’Osona com Gurb de la
Plana, Sant Julià de Vilatorta o Sant Hipòlit de Voltregà. Numèricament el segueixen els nascuts
a la resta de l’estat espanyol tot i que no representen un nombre gaire elevat respecte el
global de la naturalesa i provenen de les diferents províncies d’Espanya sense destacar-ne cap
per sobre de les altres. El nombre de pares procedents de la província de Lleida és molt més
abundant que els de la província de Tarragona que no són massa significatius. Cal remarcar
que aquests últims procedeixen pràcticament tots de França i concretament de la Cerdanya i
del Sud de França com és el cas dels que venen de Latour, d’Osseja o de Perpinyà amb
l’excepció dels que venen d’Andorra seguint els tradicionals corrents migratoris.
El cas de les mares és molt similar al dels pares ja que són molt majoritàries les dones
originàries de la ciutat de Vic, seguides de les de les províncies de Barcelona i de Girona per les
raons ja comentades. A diferència dels pares, les mares lleidatanes ocupaven la quarta posició
seguides de les dones procedents de la resta d’Espanya. El nombre de mares procedents de
Tarragona i de la resta d’Europa no era massa significatiu. Les mares que venien de fora de
l’Estat Espanyol eren majoritàriament franceses i venien de poblacions com Sant Llorenç de
Cerdans, Perpinyà o Muret. Altres països representats són Itàlia (Ressago) i Portugal (Setubal).
Font: Elaboració pròpia.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
46
La informació que es té en referència a la naturalesa del difunt diu que la gran majoria són
nascuts a Vic i la resta de procedències coincideixen amb la procedència de les mares. Els nens
de fora de l’Estat Espanyol provenen de França, seguint la tendencia esmentada anteriorment.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
47
CONCLUSIONS
En primer lloc, s’ha aconseguit obtenir la xifra de mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871,
que és de 5.908 nens i representa un 40% del total de defuncions registrades al Registre Civil
Municipal del Llibre de Defuncions.
Durant el període estudiat, la població de la ciutat de Vic augmenta seguint la tendència
demogràfica de Catalunya. Aquest creixement ve determinat per dues causes: per una banda,
el creixement natural de la població i, per l’altra, la recepció de població provinent
majoritàriament dels municipis més petits de la comarca osonenca, que busquen en la ciutat
una vida millor.
En el creixement natural hi incideixen tant la natalitat com la mortalitat. Aquest treball té com
a tema central la mortalitat infantil a la ciutat de Vic i es tracta molt poc la natalitat però
observant l’evolució de la població vigatana es pot veure que els naixements inicien un
descens mantingut, trencat molt poques vegades. La mortalitat infantil també inicia un lent
descens, trencat per les epidèmies del còlera de 1854 i 1858, tot i que aquesta mortalitat
encara és molt elevada.
El descens de la mortalitat infantil ve motivat per les millores en l’alimentació i la higiene. Els
progressos en l’agricultura posen fi a les crisis de subsistència gràcies als millors rendiments
amb la pràctica de noves tècniques agrícoles i en l’emmagatzemament de la producció. A més,
l’arribada del ferrocarril l’any 1875 permet un millor abastiment de la ciutat. També el fet de
que es difongui l’higienisme millora les condicions sanitàries de les ciutats i ajuda a que la
mortalitat inici una progressiva disminució.
Analitzant la mortalitat infantil es pot comprovar que néixen més nens que nenes però també
que en moren més degut a la major incidència de la mortalitat infantil en la població
masculina. Això permet que en edats posteriors s’equilibrin els dos sexes.
En referència a l’edat, destaca la mortalitat neonatal per sobre de la mortalitat postneonatal
d’una manera molt significativa.
Pel que fa a la localització de la mortalitat infantil es pot comprovar que els barris que
acumulen major quantitat de població infantil són aquells en que la mortalita és més elevada.
També es pot constatar que la mortalitat infantil va íntimament relacionada amb el grau de
riquesa dels seus progenitors. Els barris on viuen les classes benestants tenen una mortalitat
infantil més baixa que allà a on viuen els menestrals.
En referència a les causes de la mortalitat infantil les deu més freqüents són les inflamacions,
la dentició, la gastroenteritis, la enteritis, el raquitisme, la pneumònia, les derivades del part,
les febres, la tos ferina i el crup. A més d’elles trobem una gran varietat de malalties lligades
sobretot a l’aparell respiratori i a l’aparell digestiu. Amb elles es veu clarament que el concepte
de malaltia que es té ara no correspon al d’aquell temps, ja que en l’actualitat s’és conscient
que la dentició no és una malaltia mortal. També es pot comprovar la incidència que tenien les
malalties endèmiques com el tifus, el colera o fins i tot la verola i es pot comprovar que tot i
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
48
que la vacuna de la verola ja s’havia descobert però no havia arribat a tota les classes socials
de la ciutat. Es pot constatar també que en determinats casos la mort estava relacionada amb
l’escassa disponibilitat d’aliments en les classes més humils.
Els deu oficis més habituals entre els pares dels difunts són: el de teixidor, el de bracer, el de
corder, el de paleta, el de fuster, el de llaurador, el de traginer, el de sabater,el d’hortolà i el de
sastre. Com es pot veure la major part d’aquests oficis estan lligats a la manufactura , sobretot
a la tèxtil (teixidor, corder, sabater i sastre), la resta estan lligats a l’agricultura (bracer,
llaurador i hortolà) o bé lligats a la construcció (paleta i fuster). Amb aquestes dades es pot
constatar que la mortalitat infantil afectava bàsicament a les classes humils ja que sinó
constarien moltes més referències a professions liberals, hisendats, propietaris o rendistes.
En referència a la naturalesa dels progenitors, predominen majoritàriament els nascuts a Vic,
seguits dels nascuts a les províncies de Barcelona i de Girona. En menor nombre procedeixen
els pares de la resta de províncies catalanes i espanyoles i hi ha molt poca constància de
moviments migratoris exteriors.
Els treballs demogràfics a partir de fonts inèdites com en aquest cas impliquen molt de temps
per extreure’n les dades. Això fa que no es pugui aprofundir en tots els aspectes i és per això
que aquest treball presenta petites llacunes pel que fa al creixement vegetatiu de la població
de la ciutat de Vic i una comparació de les dades obtingudes amb dades més globals com
podrien ser les de la població catalana. Aquests dos aspectes poden ser motiu d’un nou treball
d’investigació.
Finalment, destacar que les causes de la mortalitat infantil a Vic a mitjans del segle XIX són les
mateixes que actualment provoquen la mort dels infants dels països en vies de
desenvolupament. És per això que la ONU es va plantejar l’any 2002 la reducció de la
mortalitat infantil al món com un dels vuit objectius del mil·lenni ja que és una problemàtica
que es pot evitar i per fer-ho només cal fer el què es va fer a la nostra societat ja fa anys:
canalitzar les aigües residuals, facilitar l’accés de la població a l’aigua potable, educar en la
higiene i la prevenció d’aquestes malalties.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
49
BIBLIOGRAFIA
AGUIRRE I BARRIO, Don Juan. Mortalidad en la primera infancia sus causas y medios de
atenuarlas. Madrid: Tipografía Hispano-Americana, 1885, pàgines 137-176.
ARUMÍ BLANCAFORT, Lluís: La guerra dels carlins vista per un infant, Editorial Alpina, 1972, pàgina
45.
BALCELLS, Albert i altres. Història dels Països Catalans: de 1714 a 1975. 2ª edició, Barcelona:
Edhasa, 1980. Volum 2.
BERNABEU-MESTRE, José, RAMIRO FARIÑAS, Diego i altres. El anàlisis histórico de la mortalidad por
causas. Problemas y soluciones. Revista de Demografía Histórica, XXI, I, 2003.
CABRÉ, Anna i PUJADAS, Isabel. Història econòmica de la Catalunya contemporània: Població,
agricultura i energia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1989. Volum 5.
COBOS, Josep M. Olesa al segle XIX. Olesa de Montserrat: L’Abadia de Montserrat, 1994.
Pàgines 14 – 35.
COLL I BOFILL, Dr. Joan. Mortalidad infantil en Barcelona: sus causas y profilaxis. Barcelona:
1900, p. 27-59.
D. F. A. A. P. i D. J. S.. Desgracias de Vich. Breve historia de las que causó la avenida del Méder en
la madrugada del día 8 de octubre de 1863. Vic: 1863.
DE ROCAFIGUERA MONTANYÀ, Núria. El padró d’habitants de Vic de 1831 i 1889: una mostra
d’estadística.
DÍAZ ALCARAZ, Francisco i MORATALLA ISASI, Silvia. La segunda enseñanza hasta la dictadura de
Primo de Rivera. Universitat de Castilla-La Mancha.
DÍAZ ALCARAZ, Francisco i MORATALLA ISASI, Silvia. La segunda enseñanza desde la Segunda
República hasta la Ley Orgánica de Educación. Universitat de Castilla-La Mancha.
ESCRICHE, Don Joaquín. Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia.Madrid: Imprenta
de Eduardo Cuesta, 1876.
GALIANA, Mª Eugenia i BERNABEU-MESTRE, Josep. El problema sanitario de España: saneamiento y
medio rural en los primeros decenios del siglo XX, Asclepio. Revista de Historia de la Medicina y
de la Ciencia. Vol. LVIII, juliol-desembre, núm. 2, pàgines 139-164.
GARCÍA GUERRA, Delfín i ÁLVAREZ ANTUÑA, Víctor. Del mal de la rosa a la enfermedad de la
miseria: La etiología social de la pelagra en la bibliografía médica asturiana de los siglos XVIII y
XIX.
GARCÍA VALDÉS, Alberto. Historia de la Medicina. Madrid: Emalsa Interamericana, División de
McGraw-Hill, 1987.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
50
JUNYENT, Eduard: La ciutat de Vic i la seva història. Curial Edicions Catalanes. 1976.
LAÍN ENTRALGO, Pedro. La historia clínica: historia y teoría del relato patográfico. 3ª edició,
Madrid: Triacastela, 1998.
MADOZ, Pascual. Articles sobre el Principat de Catalunya al “Diccionario geográfico – estadístico
– histórico de España y sus posesiones de Ultramar”. Barcelona: Curial, 1985. Pàgines 478 –
480.
MAS ADROVER, Joan. De què morien els nostres avantpassats? Les causes de mort a Sineu durant
el segle XIX i primera meitat del segle XX. Revista Gimbernat, 2002.
MASRAMON I MARTÍN, Cristina. L’Abans: Recull Gràfic de Vic (1863 – 1965). Editorial Efadós. El
Papiol, 2000.
NADAL, Jordi i altres. Història econòmica de la Catalunya contemporània. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana, 1988 – 1994. Volum 5 (Població, agricultura i energia)
PRATS, Llorenç. La Catalunya rància : les condicions de vida materials de les classes populars a
la Catalunya de la Restauració segons les topografies mèdiques. Barcelona : Alta Fulla, 1996.
RIFÀ I PUJOL, Ma Àngels i VILARDELL I YNARAJA, Miquel. Mortalitat infantil al Lluçanès en els segles
XVI-XVIII. Revista Gimbernat, 2005.
ROMA I CASANOVAS, Francesc. La casa de Misericòrdia de Vic: assistència i control social en
femení. Sant Martí de Centelles: abril del 2007.
ROQUER, Santiago i VILA, Assumpta. La població d’Osona: Evolució i estructura. Eumo editorial.
Vic: 1981.
SERRALLONGA URQUIDI, Joan i RAMOS, Martín. Condicions materials i resposta obrera a la
Catalunya contemporània. Sant Quirze de Besora: Gombau de Besora Associació Cultural,
1992.
VILAR, PIERRE. Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1987-2003. Volum VI.
Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB. La població de Vic: anàlisi demogràfica i noves
tendències de poblament (1975 – 1991). Servei de publicacions de l’Ajuntament de Vic: 1992.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
51
WEBGRAFIA
Definiciones de medicina: http://www.definicionesdemedicina.com
Diccionari català: www.diccionaris.cat
Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana: www.diccionari.cat
Diccionari de la Real Academia Española: www.rae.es
Diccionari mèdic: http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Portada
Diccionari mèdic-biològic, històric i etimològic de la Universitat de Salamanca:
http://dicciomed.eusal.es
Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat
Institut d’Estadística de Catalunya: www.idescat.cat
Institut d’Estudis Catalans: www.iec.cat
Salut dels nens: http://kidshealth.org/parent/en_espanol
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
52
ANNEX
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
53
EL CREIXEMENT NATURAL ENTRE 1841 I 1871
Taula 16 – El creixement natural i les dades absolutes de naixements i defuncions
16 Les dades relatives a les defuncions l’any 1842 no són completes, només consta el mes de gener ja que la resta de mesos es troben al llibre 2, el qual no es conserva a l’Arxiu Municipal. 17
Les dades relatives a les defuncions l’any 1843 no són completes, només consta el mes de desembre per la mateixa raó que l’any 1842.
NOMBRE DE NAIXEMENTS NOMBRE DE DEFUNCIONS CREIXEMENT NATURAL
1841 - 1841 169 1841 -
1842 - 184216 18 1842 -
1843 105 184317 14 1843 -
1844 474 1844 184 1844 290
1845 472 1845 169 1845 303
1846 461 1846 157 1846 304
1847 - 1847 293 1847 -
1848 - 1848 177 1848 -
1849 474 1849 223 1849 251
1850 522 1850 164 1850 358
1851 521 1851 164 1851 357
1852 506 1852 190 1852 316
1853 505 1853 212 1853 293
1854 500 1854 383 1854 117
1855 476 1855 207 1855 269
1856 477 1856 188 1856 289
1857 467 1857 201 1857 266
1858 464 1858 314 1858 150
1859 444 1859 173 1859 271
1860 552 1860 187 1860 365
1861 464 1861 173 1861 291
1862 473 1862 221 1862 252
1863 471 1863 228 1863 243
1864 441 1864 206 1864 235
1865 474 1865 206 1865 268
1866 450 1866 194 1866 256
1867 455 1867 200 1867 255
1868 442 1868 197 1868 245
1869 477 1869 233 1869 244
1870 - 1870 193 1870 -
1871 - 1871 228 1871 -
11567
6066
6488
51% 48%
1%
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
54
LA MORTALITAT INFANTIL PER EDAT I SEXES
Taula 17 – La mortalitat infantil entre 1841 i 1871 per sexes
EDAT
NENS NENES DESCONEGUT TOTAL
Absolut % Absolut % Absolut % Absolut %
0-1 ANY 1084 53,06 943 46,16 16 0,78 2043 34,58
1 ANY 951 50,96 899 48,18 16 0,86 1866 31,58
2 ANYS 417 48,38 437 50,70 8 0,93 862 14,59
3 ANYS 199 50,25 193 48,74 4 1,01 396 6,70
4 ANYS 116 52,73 103 46,82 1 0,45 220 3,72
5 ANYS 81 50,63 76 47,50 3 1,88 160 2,71
6 ANYS 69 51,11 65 48,15 1 0,74 135 2,29
7 ANYS 39 46,43 45 53,57 0 0,00 84 1,42
8 ANYS 59 69,41 26 30,59 0 0,00 85 1,44
9 ANYS 26 45,61 31 54,39 0 0,00 57 0,96
TOTAL 3041 51,47 2818 47,70 49 0,83 5908 100,00
Taula 18 – La mortalitat en infants de menys d’un any d’edat entre 1841 i 1871
0 ANYS TOTAL
Absolut %
0 MESOS 698 34,17
1 MES 181 8,86
2 MESOS 154 7,54
3 MESOS 135 6,61
4 MESOS 106 5,19
5 MESOS 68 3,33
6 MESOS 116 5,68
7 MESOS 98 4,80
8 MESOS 127 6,22
9 MESOS 118 5,78
10 MESOS 137 6,71
11 MESOS 105 5,14
TOTAL 2043 100,00
51% 48%
1%
51% 48%
1%
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
55
Taula 19 – La mortalitat en infants d’un any d’edat entre 1841 i 1871
1 ANY TOTAL
Absolut %
12 MESOS 329 17,63
13 MESOS 94 5,04
14 MESOS 141 7,56
15 MESOS 205 10,99
16 MESOS 159 8,52
17 MESOS 119 6,38
18 MESOS 334 17,90
19 MESOS 86 4,61
20 MESOS 147 7,88
21 MESOS 78 4,18
22 MESOS 127 6,81
23 MESOS 47 2,52
TOTAL 1866 100,00
Taula 20 – La mortalitat en infants de dos anys d’edat entre 1841 i 1871
2 ANYS TOTAL
Absolut %
24 MESOS 531 61,60
25 MESOS 14 1,62
26 MESOS 43 4,99
27 MESOS 29 3,36
28 MESOS 24 2,78
29 MESOS 10 1,16
30 MESOS 172 19,95
31 MESOS 7 0,81
32 MESOS 19 2,20
33 MESOS 10 1,16
34 MESOS 1 0,12
35 MESOS 2 0,23
TOTAL 862 100,00
51% 48%
1%
51% 48%
1%
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
56
LA MORTALITAT INFANTIL PER BARRIS
Taula 20 – La mortalitat infantil per barris entre 1841 i 1871
BARRI NOMBRE
Absolut %
1 424 7,18
2 389 6,58
3 374 6,33
4 869 14,71
5 826 13,98
6 728 12,32
7 565 9,56
8 740 12,53
9 526 8,90
MASOS AÏLLATS18 387 6,55
DESCONEGUT 80 1,35
TOTAL 5908 100,00
18
Segurament pertanyen a la Parròquia Alta o a la Parròquia Baixa però el Llibre de Defuncions no ho especifica.
51% 48%
1%
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
57
CAUSES DE LA MORTALITAT INFANTIL PER ORDRE ALFABÈTIC
MALALTIA
TOTAL Absceso 2 Accidente 82 Afección 6 Afta 5 Ahogo 11 Amigdalitis o angina 40 Anasarca 27 Anemia 63 Aneurisma 18 Ansiedad 1 Apoplejía 26 Ascitis 13 Asfixia 38 Ataque 1 Ataxia 1 Atrofia mesentérica 3 Bronquitis 58 Calentura o fiebre 165 Candidiasis 8 Caquexia 3 Carditis 1 Catarro 67 Cefalitis 1 Cólera 54 Cólico 21 Colitis 9 Congestión cerebral 48 Congestión pulmonar 9 Contusión 2 Convulsión 43 Coqueluche o tos ferina o tos convulsiva 151 Crup o laringitis aguda 122 Debilidad 29 Dentición 504 Derrame cerebral 94 Derrame pulmonar 2 Derrame seroso 1 Detención 1 Diarrea 59 Diátesis 5 Disentería 142 Difteria o garrotillo 51 Eclampsia 25 Emesis 3 Encefalitis 46 Enfermedad 62 Enfermedad crónica 4
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
58
Enfermedad verminosa 10 Enteritis 427 Enterocolitis 78 Erisipela 4 Erupción 7 Escarlatina 15 Escrófula 8 Espasmódico 10 Espina bífida 3 Flegmasía 4 Flogosis 9 Fractura del cuello 1 Gangrena 5 Gastritis 146 Gastroenteritis 444 Gastrorragia 1 Hematemesis 4 Hemofilia 1 Hemorragia 2 Hepatitis 15 Hernia 15 Herpes 6 Hidropesía 20 Hidrocefalia 16 Hidrotórax 20 Hinchazón 11 Hiperemia 1 Hipertrofia 3 Hipocondría 1 Hipotermia 1 Ictericia 3 Indigestión 2 Infarto 21 Inflamación 1143 Irritación 21 Lactancia 14 Lientería 4 Lombriz 4 Malformación 25 Marasmo 3 Melena 2 Meningitis 29 Mesenteritis 5 Miseria 1 Neumonía o pulmonía 214 Neuralgia 1 Nostalgia 3 Otitis 1 Parálisis pulmonar 5 Paludismo 1 Parotiditis 3 Parto 202
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
59
Pelagra o mal de la rosa 8 Pénfigo 1 Pericarditis 2 Peritonitis 4 Pleuresía o pleuritis 13 Pústula maligna 1 Quemadura 15 Raquitismo 249 Resfriado 1 Reúma 4 Escarlatina 15 Sarampión 117 Septicemia 1 Síncope 1 Sofoco 15 Taquicardia 2 Tétano 1 Tifus o fiebre tifoidea 29 Trismo 7 Tuberculosis 47 Tumor 30 Ulcera 1 Viruela 108 Desconocidas 114 TOTAL 5908
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
60
GLOSSARI DE LES MALALTIES
MALALTIA PATOLOGIA SIGNIFICAT
Absceso Patología infecciosa Acumulación de pus en una cavidad nueva formada por
separación de los tejidos corporales.
Accidente Patología general Enfermedad que sobreviene repentinamente.
Afección Patología general Enfermedad.
Afta Patología dérmica Úlcera pequeña, blanquecina, que se forma durante el
curso de ciertas enfermedades, en la mucosa de la boca
o de otras partes del tubo digestivo, o en la mucosa
genital.
Ahogo Patología general Dificultad para respirar por calor u obstrucción de las
vías respiratorias.
Amigdalitis o
angina
Patología
otorrinolaringológic
a y estomatológica
Inflamación de las amígdalas. Amígdalas: cada uno de
los dos cuerpos glandulares y rojizos que, situados a la
entrada de la faringe, constituyen un sistema de
defensa contra las infecciones.
Anasarca Patología dérmica Edema general del tejido celular subcutáneo.
Anemia Patología general Empobrecimiento de la sangre por disminución de su
cantidad total o cantidad de hemoglobina.
Aneurisma Patología
cardiovascular
Dilatación intensa y anormal de un sector del sistema
vascular.
Ansiedad Trastorno
psicológico
Sensación de inquietud, temor, aprensión y desastre
inminente.
Apoplejía Patología
cardiovascular
Suspensión súbita de la acción cerebral por derrame
sanguíneo.
Ascitis Patología digestiva y
hepatológica
Acumulación de líquido seroso en la cavidad del
peritoneo.
Asfixia Patología
neumológica
Suspensión o dificultad en la respiración debido a una
sensación de agobio producida por el excesivo calor o
por el enrarecimiento del aire.
Ataque Patología general Aparición brusca de un trastorno de sintomatología muy
llamativa e impresionante.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
61
Ataxia Patología
neurológica
Pérdida de la capacidad de ejecutar movimientos de
manera voluntaria, ordenada y suavemente. Puede
afectar a tronco, extremidades, faringe, laringe etc. Se
debe a la afectación de algunas estructuras del sistema
nervioso.
Atrofia
mesentérica
Patología digestiva y
hepatológica
Disminución en el tamaño o número, o en ambas cosas
a la vez, de uno o varios tejidos de los que forman un
órgano, con la consiguiente minoración del volumen,
peso y actividad funcional, a causa de escasez o retardo
en el proceso nutritivo.
Bronquitis Patología
neumológica
Inflamación aguda o crónica de la membrana mucosa
de los bronquios.
Calentura o
fiebre
Patología general Fenómeno patológico que se manifiesta por elevación
de la temperatura normal del cuerpo y mayor
frecuencia del pulso y la respiración.
Candidiasis Patología infecciosa Grupo de infecciones causadas por un hongo-levadura
del género Candida, generalmente Candida albicans;
pueden ser cutáneas, gastrointestinales, del sistema
respiratorio y genitales. Se puede transmitir por ropas,
objetos y también por contacto sexual.
Caquexia Patología general Estado de extrema desnutrición con pérdida casi total
de la grasa corporal y atrofia muscular intensa,
producido por enfermedades consuntivas; como la
tuberculosis, el cáncer o el Sida.
Carditis Patología
cardiovascular
Inflamación del tejido muscular del corazón.
Catarro Patología
neumológica
Resfriado común; inflamación aguda o crónica de las
membranas nasales, con aumento de la secreción
habitual de moco.
Cefalitis Patología general Inflamación de la cabeza.
Cólera Patología infecciosa Enfermedad aguda provocada por una infección
intestinal de la bacteria Vibrio cholerae; se caracteriza
por vómitos repetidos y abundantes deposiciones
biliosas.
Cólico Patología digestiva y
hepatológica
Acceso doloroso, localizado en los intestinos y
caracterizado por violentos retortijones, ansiedad,
sudores y vómitos.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
62
Colitis Patología digestiva y
hepatológica
Inflamación del colon.
Colon: porción del intestino grueso de los mamíferos,
que empieza donde concluye el ciego, cuando este
existe, y acaba donde comienza el recto.
Congestión
cerebral
Patología
cardiovascular
Perturbación súbita de la circulación cerebral.
Congestión
pulmonar
Patología
neumológica
Acumulo de líquido en el intersticio o en el espacio
alveolar de los pulmones, como consecuencia de
insuficiencia cardiaca izquierda, infecciones y algunas
otras lesiones.
Contusión Patología
traumatológica y
reumatológica
Daño que recibe alguna parte del cuerpo por golpe
fuerte de un objeto duro que no causa herida exterior.
Convulsión Patología general Contracción intensa, involuntaria y violenta de uno o
varios músculos.
Coqueluche o
tos ferina o tos
convulsiva
Patología
neumológica
Enfermedad infecciosa causada por la bacteria
Bordetella pertussis y caracterizada por catarro de las
vías respiratorias y brotes violentos de tos.
Crup o laringitis
aguda
Patología
otorrinolaringológic
a y estomatológica
Inflamación de la laringe. Laringe: Órgano tubular,
constituido por varios cartílagos en la mayoría de los
vertebrados, que por un lado comunica con la faringe y
por otro con la tráquea.
Debilidad Patología general Falta de fuerza física.
Dentición Fisiología Conjunto de fenómenos de formación, salida y
crecimiento de los dientes.
Derrame
cerebral
Patología general Presencia de líquido (serosidad, sangre, bilis, etc.) o de
gas en el cerebro.
Derrame
pulmonar
Patología general Presencia de líquido (serosidad, sangre, bilis, etc.) o de
gas en el pulmón.
Derrame seroso Patología general Colección de serosidad extendida bajo la piel
observada, particularmente en el muslo o en los lomos,
después de una contusión.
Detención Patología
cardiovascular
Suspensión del latido del corazón.
Diarrea Patología digestiva y Síntoma que consiste en evacuaciones de vientre
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
63
hepatológica líquidas y frecuentes.
Diátesis Patología general Predisposición orgánica a contraer una determinada
enfermedad.
Difteria o
garrotillo
Patología infecciosa Enfermedad infecciosa y contagiosa que se caracteriza
por la formación de falsas membranas firmemente
adheridas en las mucosas de las vías respiratorias y
digestivas superiores.
Disentería Patología infecciosa Enfermedad infecciosa que provoca dolor abdominal,
fiebre, diarrea e inflamación y ulceración de la boca.
Eclampsia Patología general Aparición de episodios convulsivos generalizados
durante el embarazo, parto y puerperio.
Emesis Patología digestiva y
hepatológica
Expulsión violenta por la boca de materias contenidas
en el estómago.
Encefalitis Patología general Inflamación del encéfalo. Encéfalo: conjunto de órganos
que forman parte del sistema nervioso de los
vertebrados y están contenidos en la cavidad del
cráneo.
Enfermedad Patología general Alteración más o menos grave de la salud.
Enfermedad
crónica
Patología general Enfermedad que se prolonga durante mucho tiempo.
Enfermedad
verminosa
Patología infecciosa Enfermedad causada por un gusano, en especial, el
lombriz intestinal que se encuentra en el intestino.
Enteritis Patología digestiva y
hepatológica
Inflamación de la membrana mucosa de los intestinos.
Enterocolitis Patología digestiva y
hepatológica
Inflamación del intestino delgado, del ciego y del colon.
Erisipela Patología dérmica Inflamación de la dermis producida por estreptococo,
caracterizada por una placa de color rojo y
comúnmente acompañada de fiebre.
Erupción Patología dérmica Aparición y desarrollo en la piel, o en las mucosas, de
granos, manchas o vesículas; hinchazón y/o
enrojecimiento de la piel.
Escarlatina Patología infecciosa
Fiebre eruptiva caracterizada por un comienzo brusco
(escalofrío violento, angina y cefalea), un enantema
bucal y faríngeo y un exantema generalizado de tinte
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
64
escarlata y una descamación en forma de anchas placas.
Escrófula Patología general Inflamación de los ganglios linfáticos, acompañada de
un estado de debilidad general que predispone a
contraer enfermedades infecciosas y sobre todo la
tuberculosis.
Espasmódico Patología general Perteneciente al espasmo. Espasmo: Contracción
involuntaria de los músculos, producida generalmente
por mecanismo reflejo
Espina bífida Patología
traumatológica y
reumatológica
Malformación congénita de la espina dorsal o tubo
neural, que se caracteriza porque uno o varios arcos
vertebrales posteriores no han fusionado
correctamente durante la gestación y la médula espinal
queda sin protección ósea.
Flegmasía Patología general Proceso patológico que presenta los fenómenos
característicos de la inflamación.
Flogosis Patología general Inflamación patológica.
Fractura del
cuello
Patología
traumatológica y
reumatológica
Rotura de un hueso del cuello.
Gangrena Patología
traumatológica y
reumatológica
Muerte de los tejidos por falta de riego sanguíneo,
generalmente a causa de una herida seguida de
infección y putrefacción.
Gastritis Patología digestiva y
hepatológica
Inflamación del estómago. Estómago: porción
ensanchada del tubo digestivo, situada entre el esófago
y el intestino.
Gastroenteritis Patología digestiva y
hepatológica
Inflamación simultánea de la membrana mucosa del
estómago y de la de los intestinos.
Gastrorragia Patología
traumatológica y
reumatológica
Hemorragia de la cara interna del estómago que se
traduce a menudo por hematemesis o por melena.
Hematemesis Patología general Vómito de sangre.
Hemofilia Patología general Hemopatía hereditaria, caracterizada por la dificultad
de coagulación de la sangre, lo que motiva que las
hemorragias provocadas o espontáneas sean copiosas y
hasta incoercibles.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
65
Hemorragia Patología general Flujo de sangre de cualquier parte del cuerpo.
Hepatitis Patología digestiva y
hepatológica
Inflamación del hígado. Hígado: Víscera voluminosa,
propia de los animales vertebrados, que en los
mamíferos tiene forma irregular y color rojo oscuro y
está situada en la parte anterior y derecha del
abdomen. Desempeña varias funciones importantes,
entre ellas la secreción de la bilis.
Hernia Patología general Tumor que se forma por la salida o protrusión de parte
de un órgano a través de una apertura (natural o
accidental) en las paredes de la cavidad que lo contiene.
Herpes Patología dérmica Lesión cutánea inflamatoria que se caracteriza por la
aparición de pequeñas vesículas agrupadas formando
un racimo y rodeadas de un halo rojo.
Hidrocefalia Patología general Hidropesía de la cabeza.
Hidropesía Patología general Retención de líquido en los tejidos; es un síntoma que
puede aparecer en distintas enfermedades.
Hidrotórax Patología general Hidropesía del pecho.
Hinchazón Patología general Aumento de volumen de una parte del cuerpo a causa
de una herida, golpe, etc.
Hiperemia Patología general Abundancia extraordinaria de sangre en una parte del
cuerpo.
Hipertrofia Patología general Aumento excesivo del volumen de un órgano.
Hipocondría Trastorno
psicológico
Trastorno, que consiste en el miedo por el
convencimiento de padecer una enfermedad
importante basándose en una mala interpretación de
los síntomas somáticos; conduce a búsqueda continua
de consultas, pruebas y tratamientos; a pesar de lo cual
siempre persiste la idea.
Hipotermia Patología general Descenso de la temperatura del cuerpo por debajo de
lo normal.
Ictericia Patología digestiva y
hepatológica
Enfermedad producida por la acumulación de
pigmentos biliares en la sangre y cuya señal exterior
más perceptible es la amarillez de la piel y de las
conjuntivas.
Indigestión Patología digestiva y Trastorno que padece el organismo por no haber
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
66
hepatológica digerido bien los alimentos
Infarto Patología
cardiovascular
Necrosis de un órgano o parte de él por falta de riego
sanguíneo debida a obstrucción de la arteria
correspondiente.
Inflamación Patología general Alteración patológica en una parte cualquiera del
organismo, caracterizada por trastornos de la
circulación de la sangre y, frecuentemente, por
aumento de calor, enrojecimiento, hinchazón y dolor.
Irritación Patología general Afección en una parte del cuerpo que se caracteriza por
enrojecimiento, escozor o dolor.
Lactancia Fisiológica Alimentación infantil mediante la leche materna.
Lientería Patología digestiva y
hepatológica
Diarrea de alimentos no digeridos.
Lombriz Patología digestiva y
hepatológica
Gusano nematodo parásito del intestino humano.
Malformación Fisiología Deformidad congénita en alguna parte del cuerpo.
Marasmo Patología general Extremado enflaquecimiento del cuerpo humano.
Melena Patología digestiva y
hepatológica
Expulsar sangre negra en las deposiciones del vientre,
bien sola o mezclada con excrementos, y como
consecuencia de una hemorragia del estómago, de los
intestinos o de otros órganos.
Meningitis Patología infecciosa Inflamación de las meninges.
Meninges: cada una de las membranas de naturaleza
conjuntiva que envuelven el encéfalo y la medula
espinal.
Mesenteritis Patología digestiva y
hepatológica
Inflamación del mesenterio. Mesenterio: repliegue del
peritoneo, formado principalmente por tejido
conjuntivo que une el estómago y el intestino con las
paredes abdominales.
Miseria - Pobreza extrema.
Neumonía o
pulmonía
Patología
neumológica
Inflamación del pulmón o de una parte de él.
Neuralgia Patología nerviosa Dolor continuo a lo largo de un nervio y de sus
ramificaciones, por lo común sin fenómenos
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
67
inflamatorios y sin afectación de la función motora.
Nostalgia - Tristeza melancólica originada por el recuerdo de una
dicha perdida.
Otitis Patología
otorrinolaringológic
a y estomatológica
Inflamación del órgano del oído.
Paludismo Patología infecciosa Enfermedad causada por un protozoo, que se transmite
al hombre por la picadura del mosquito anofeles y
produce fiebres muy intensas.
Parálisis
pulmonar
Patología
neumológica
Privación o disminución del movimiento en el pulmón.
Parotiditis Patología general Inflamación de la glándula parótida. Parótida: cada una
de las dos glándulas salivales mayores, situadas en la
parte posterior de la que segregan una saliva fluida y
rica en albúmina.
Parto Fisiológica Salida del feto y de sus anexos del claustro materno. El
parto puede dividirse en tres etapas: la primera es la
dilatación (del cuello uterino), la segunda es la
expulsión (del feto) y la tercera es el alumbramiento o
salida de la placenta y membranas.
Pelagra o mal
de la rosa
Patología general Enfermedad con manifestaciones cutáneas, digestivas y
nerviosas, producida por falta de vitamina B3 en la
alimentación.
Pénfigo Patología dérmica Nombre que se da a varias enfermedades
caracterizadas por la formación de ampollas cutáneas
llenas de una sustancia amarilla.
Pericarditis Patología
cardiovascular
Inflamación aguda o crónica del pericardio. Pericardio:
envoltura del corazón, que está formada por dos
membranas: una externa y fibrosa, y otra interna y
serosa.
Peritonitis Patología general Inflamación del peritoneo. Peritoneo: membrana serosa
que reviste la cavidad abdominal y forma pliegues que
envuelven las vísceras situadas en esta cavidad.
Pleuresía o
pleuritis
Patología
neumológica
Enfermedad que consiste en la inflamación de la
pleura. Pleura: cada una de las membranas serosas que
en ambos lados del pecho de los mamíferos cubren las
paredes de la cavidad torácica y la superficie de
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
68
los pulmones.
Pústula maligna Patología dérmica Pequeña elevación cutánea llena de pus que evoluciona
de modo desfavorable.
Quemadura Fisiología Herida producida por el fuego o algo que quema.
Raquitismo Patología endocrina,
metabólica y
inmunológica
Enfermedad crónica que, por lo común, solo padecen
los niños. Se debe a la alimentación e higiene
inadecuados; y consiste en trastornos del metabolismo
del calcio, que se manifiestan por encorvadura de los
huesos y debilidad.
Resfriado Patología
neumológica
Enfermedad vírica de poca importancia que se
caracteriza por la inflamación de las mucosas
respiratorias.
Reúma Patología
traumatológica y
reumatológica
Término inespecífico de uso coloquial dolorosas en las
partes musculares y fibrosas del cuerpo.
Sarampión Patología infecciosa Enfermedad febril, contagiosa y muchas veces
epidémica, que se manifiesta por multitud de manchas
pequeñas y rojas, semejantes a picaduras de pulga, y
que va precedida y acompañada de lagrimeo,
estornudo, tos y otros síntomas catarrales; la causa un
virus, específicamente un paramixovirus del género
Morbillivirus.
Septicemia Patología general Género de enfermedades infecciosas, graves,
producidas por el paso a la sangre y su multiplicación en
ella de diversos gérmenes patógenos.
Síncope Patología
cardiovascular
Pérdida repentina del conocimiento y de la sensibilidad,
debida a la suspensión súbita y momentánea de la
acción del corazón.
Sofoco Fisiología Dificultad para respirar.
Taquicardia Patología
cardiovascular
Frecuencia excesiva del ritmo de las contracciones
cardiacas.
Tétano Patología infecciosa Enfermedad muy grave producida por la bacteria
Clostridium tetani que penetra por una herida y libera
grandes cantidades de toxina dañina para el sistema
nervioso. Sus síntomas principales son la contracción
dolorosa y permanente de los músculos y la fiebre.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
69
Tifus o fiebre
tifoidea
Patología infecciosa Género de enfermedades infecciosas, graves, con alta
fiebre, delirio o postración, aparición de costras negras
en la boca y a veces presencia de manchas punteadas
en la piel.
Trismo Patología general Contracción tetánica de los músculos maseteros, que
produce la imposibilidad de abrir la boca.
Tuberculosis Patología infecciosa Enfermedad del hombre y de muchas especies animales
producida por el bacilo de Koch, caracterizada por la
formación de tubérculos en los pulmones; en el
desarrollo posterior puede afectar a otros órganos.
Tubérculo: nódulo adherido a un hueso, a una
membrana mucosa o a la piel.
Tumor Patología general Aumento de tamaño o hinchazón de carácter
patológico. Es uno de los signos fundamentales de la
inflamación.
Ulcera Patología dérmica Excavación con pérdida de sustancia de la piel o de una
mucosa.
Viruela Patología infecciosa Enfermedad infecciosa causada por el virus de la
viruela, altamente contagiosa que se caracteriza
por fiebre y aparición en la piel de elevaciones (pápulas)
que pasan a vesículas y después a pústulas, formando
costras que al caer dejan cicatrices persistentes.
Desconocidas - -
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
70
Taula 21 – Les causes de la mortalitat infantil per patologies
PATOLOGIES NOMBRE ABSOLUT PERCENTATGE
Patologia general 2003 33,90
Patologia digestiva i hepatològica 1238 20,95
Patologia fisiològica 775 13,12
Patologia infecciosa 614 10,39
Patologia pneumològica 556 9,41
Patologia endocrina, metabòlica i immunològica 249 4,21
Patologia otorrinolaringològica i estomatològica 163 2,76
Patologia cardiovascular 120 2,03
Patologia dèrmica 52 0,88
Patologia traumatològica i reumatològica 16 0,27
Trastorn psicològic 2 0,03
Patologia nerviosa 1 0,02
Patologia neurològica 1 0,02
No especificada 118 2,00
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
71
PROFESSIÓ DEL PARE DEL DIFUNT PER ORDRE ALFABÈTIC
Abogado
12
Actor
5
Administrador de coches 1
Administrador de correos 3
Administrador de fincas 1
Administrador de rentas 2
Agente de negocios 6
Albañil
223
Albardero
14
Albéitar
14
Alcaide de las cárceles 2
Alfarero
12
Alguacil
8
Alpargatero
12
Amolador
3
Aparejador
1
Aprestador
1
Arriero
152
Asaonador
2
Aserrador
3
Barbero
4
Bastero
1
Blanqueador 24
Bodegonero 1
Botero
1
Boticario
1
Bracero
884
Brigadier del Regimiento 1
Buhonero
7
Cabo de cornetas 1
Cabo de la Guardia Civil 1
Cabo segundo de la Guardia Civil 1
Cafetero
15
Calcinero
10
Calesero
4
Capitán
5
Capitán de infantería 5
Capitán de telégrafos militares 1
Capitán del Batallón Provincial de Vic 2
Capsista
1
Carabinero
2
Carbonero
5
Carnicero
3
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
72
Carpintero
201
Carretero
6
Carromatero 4
Cartero
1
Cerero
2
Cerrajero
63
Cestero
16
Chapucero
18
Chocolatero
26
Cintero
1
Cirujano
12
Clavetero
21
Colchonero
3
Comandante de infantería 1
Comerciante 51
Conductor de correos 3
Confitero
33
Constructor de carros 9
Cordelero
2
Cordonero
5
Coronel de caballería 1
Coronel de infantería 2
Coronel del batallón 3
Corredor
2
Cortante
4
Cribador
13
Cubero
1
Cucharero
6
Cuchillero
3
Curtidor
100
Daguero
41
Dorador
3
Drapero
8
Droguero
9
Empleado
1
Empleado en carreteras 1
Escribano
2
Escribiente
28
Escultor
6
Espartero
7
Esquilador
8
Estanquero
2
Estatuario
1
Esterero
2
Fabricante
65
Fagín
7
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
73
Farmacéutico 8
Fideuero
2
Físico
1
Fogonista
1
Fondista
1
Fosforero
3
Fosforista
3
Fundidor
3
Fundidor de paños 1
Ganadero
2
Guantero
74
Guardia Civil 5
Guardia Municipal 1
Guarnicionero 25
Hacendado
66
Herbolario
2
Herrero
35
Hilador
3
Hilador de lana 2
Hojalatero
15
Hornero
9
Hortelano
123
Impresor
27
Ingeniero
2
Interventor de correos 2
Jaulero
1
Jornalero
52
Labrador
166
Labrador propietario 7
Ladrillero
6
Latonero
16
Leccionista
1
Librero
3
Libretero
1
Limero
1
Lincero
1
Linero
4
Litógrafo
2
Llavatero
2
Maestro
20
Manobre
10
Maquinista
2
Marchante
4
Mariscal
1
Mayordomo
10
Médico
7
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
74
Mediero
3
Mendigo
1
Mercader
1
Mesonero
9
Molador
1
Molinero
30
Mozo
32
Mozo de escuadra 1
Municipal
1
Músico
6
Negociante
33
Notario
2
Panadero
88
Pasante de causídico 1
Pasante de cirujano 1
Pastelero
1
Pastor
8
Peinero
7
Pelaire
30
Pellejero
1
Peluquero
4
Peón
43
Picador de piezas 3
Picapedrero
6
Pintor
16
Platero
17
Pobre
1
Pordiosero
8
Practicante de cirujano 2
Practicante en notaria 1
Pregonero
1
Procurador
2
Profesor
9
Propietario
42
Puaire
1
Quinquillero 5
Relojero
4
Revendedor 29
Ropavejero
1
Rosariero
1
Sargento
1
Sastre
108
Sedasero
1
Segundo comandante 5
Semolero
34
Sepulturero
3
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
75
Sereno
1
Seronero
1
Serrador
14
Sillero
22
Sirviente
2
Sobrestante
1
Soguero
377
Soldado
2
Sombrerero
6
Subcabo
1
Subcabo de las rondas volantes 1
Subteniente 1
Tabernero
16
Tartanero
1
Taulero
1
Tejedor
860
Tejedor de algodón 271
Tejedor de cáñamo 5
Tejedor de hilo 38
Tejedor de lana 2
Tejedor de lino 5
Tejedor de vetas 1
Tejedor de velos 2
Tendero
51
Teniente
6
Teniente coronel 1
Teniente de infantería 2
Teniente del batallón 1
Tintorero
58
Tornero
10
Traficante
2
Trajinero
55
Trapero
3
Trasquilador 13
Tratante
2
Tratante en granos 2
Tratante en loza 3
Velero
5
Vendedor
1
Veterinario
1
Vidriero
2
Vigilante
4
Zapatero
139
Zurrador
2
No especificat 315
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
76
PROFESSIÓ DEL PARE DEL DIFUNT PER BARRIS
BARRI 1
ABSOLUT
Abogado
2
Administrador de Correos 2
Administrador de Rentas 2
Agente de Negocios 1
Albañil
3
Alguacil
4
Amolador
2
Arriero
8
Blanqueador 1
Bracero
3
Brigadier
1
Cafetero
7
Capitán
5
Carabinero
1
Carpintero
12
Cerero
1
Cerrajero
2
Chocolatero
11
Cirujano
4
Comerciante 22
Confitero
18
Cordonero
3
Coronel de infantería 1
Cortante
1
Cribador
1
Cucharero
2
Curtidor
8
Daguero
7
Droguero
6
Empleado
1
Escribano
1
Escribiente
4
Espartero
1
Estanquero
2
Estatuario
1
Fabricante
6
Guantero
1
Guarnicionero 5
Hacendado
11
Herbolario
2
Hojalatero
4
Impresor
10
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
77
Interventor de correos 2
Labrador
1
Latonero
6
Maestro
2
Médico
1
Mesonero
2
Molador
1
Negociante
5
Notario
1
Panadero
12
Pasante de cirujano 1
Peinero
2
Pintor
3
Platero
11
Practicante de cirujano 2
Procurador
2
Profesor
2
Propietario
8
Quinquillero 4
Relojero
4
Revendedor 4
Ropavejero
1
Sastre
24
Segundo comandante 2
Semolero
1
Soguero
34
Sombrerero
2
Tejedor
7
Tejedor de algodón 1
Tejedor de velos 2
Tendero
38
Trajinero
2
Tratante en loza 2
Velero
4
Zapatero
22
No especificat 16
TOTAL
424
BARRI 2
ABSOLUT
Abogado
2
Actor dramático 1
Administrador de correos 1
Albañil
14
Albardero
1
Alfarero
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
78
Alguacil
1
Alpargatero
2
Arriero
10
Barbero
2
Bracero
11
Capitán
4
Capsista
1
Carpintero
48
Cerrajero
16
Chapucero
2
Chocolatero
3
Clavatero
1
Comerciante 3
Confitero
1
Coronel
2
Cortante
1
Cribador
3
Cuchillero
1
Curtidor
3
Daguero
6
Dorador
1
Escribano
1
Escribiente
6
Escultor
3
Farmacéutico 1
Físico
1
Fondista
1
Fosforista
2
Guantero
3
Hacendado
7
Herrero
1
Hilador
2
Hojalatero
5
Hortelano
3
Impresor
7
Jaulero
1
Jornalero
6
Labrador
1
Latonero
2
Librero
1
Libretero
1
Maestro
1
Mayordomo
1
Médico
3
Mesonero
4
Molinero
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
79
Mozo
3
Músico
2
Negociante
1
Panadero
6
Peinero
2
Pelaire
6
Peón
4
Pintor
3
Platero
1
Pobre
1
Profesor
2
Propietario
1
Revendedor 2
Sastre
28
Sedasero
1
Segundo comandante 1
Semolero
1
Serrador
1
Sillero
9
Soguero
12
Tabernero
1
Taulero
1
Tejedor
16
Tejedor de algodón 6
Tejedor de hilo 3
Tejedor de lino 2
Tendero
1
Tintorero
2
Tornero
7
Trajinero
2
Vendedor
1
Zapatero
32
No especificat 21
TOTAL
389
BARRI 3
ABSOLUT
Abogado
7
Albañil
21
Alcaide de las cárceles 2
Alguacil
1
Arriero
7
Blanqueador 1
Bracero
11
Buhonero
1
Cabo segundo de la Guardia Civil 1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
80
Capitán
1
Carpintero
38
Carretero
1
Cerrajero
5
Chocolatero
6
Cirujano
4
Colchonero
2
Comerciante 4
Conductor de correos 2
Confitero
4
Coronel
2
Corredor
1
Cribador
2
Curtidor
11
Daguero
3
Escribiente
5
Fabricante
3
Farmacéutico 1
Fundidor
1
Guantero
3
Guardia Civil 1
Hacendado
20
Hornero
3
Hortelano
1
Impresor
6
Jornalero
4
Labrador
1
Latonero
2
Leccionista
1
Maestro
2
Médico
3
Mozo
1
Músico
1
Panadero
4
Pelaire
4
Pintor
8
Platero
1
Pordiosero
1
Practicante en notaría 1
Pregonero
1
Profesor
1
Propietario
7
Revendedor 2
Sastre
37
Semolero
3
Sereno
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
81
Sillero
5
Soguero
7
Sombrerero
4
Tabernero
1
Tejedor
37
Tejedor de algodón 12
Tendero
3
Teniente
3
Tintorero
1
Tornero
1
Trajinero
2
Trapero
1
Zapatero
29
No especificat 12
TOTAL
374
BARRI 4
ABSOLUT
Actor
1
Actor dramático 1
Albañil
27
Albéitar
1
Aprestador
1
Arriero
26
Barbero
1
Blanqueador 1
Bracero
88
Buhonero
1
Calcinero
6
Calesero
1
Carbonero
2
Carpintero
19
Cerero
1
Cerrajero
1
Cestero
1
Comerciante 5
Conductor de correos 1
Confitero
1
Constructor de carros 1
Cortante
1
Curtidor
7
Daguero
1
Escribiente
2
Espartero
1
Fabricante
20
Fagín
2
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
82
Fosforero
3
Ganadero
2
Guantero
4
Guardia Civil 2
Guardia Municipal 1
Guarnicionero 1
Hacendado
8
Herrero
7
Hortelano
3
Impresor
1
Jornalero
9
Labrador
14
Labrador propietario 4
Latonero
1
Maestro
1
Mercader
1
Molinero
2
Mozo
4
Negociante
2
Panadero
17
Pastor
4
Peinero
1
Pelaire
3
Peón
12
Picapedrero
1
Pordiosero
2
Propietario
6
Puaire
1
Revendedor 2
Sargento de la guardia 1
Sastre
4
Semolero
4
Sepulturero
3
Serrador
1
Sillero
4
Soguero
80
Soldado
1
Tabernero
1
Tartanero
1
Tejedor
273
Tejedor de algodón 74
Tejedor de cáñamo 2
Tejedor de hilo 3
Tejedor de lino 1
Teniente
2
Tintorero
14
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
83
Tornero
2
Trajinero
14
Tratante
2
Veterinario
1
Vigilante
1
Zapatero
3
No especificat 37
TOTAL
869
BARRI 5
ABSOLUT
Actor dramático 1
Albañil
57
Albardero
3
Alfarero
1
Alguacil
2
Alpargatero
1
Arriero
36
Aserrador
1
Bastero
1
Blanqueador 5
Bracero
67
Buhonero
4
Calesero
3
Carabinero
1
Carnicero
3
Carpintero
22
Carrometero 3
Cerrajero
8
Cestero
1
Chapucero
9
Chocolatero
1
Clavatero
6
Comerciante 4
Confitero
2
Cordonero
1
Cribador
1
Cubero
1
Cucharero
1
Curtidor
6
Daguero
1
Drapero
5
Escribiente
1
Escultor
1
Esquilador
2
Fabricante
13
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
84
Fagín
2
Farmacéutico 2
Guantero
7
Guarnicionero 3
Hacendado
2
Herrero
13
Hilador de lana 2
Hortelano
2
Impresor
3
Jornalero
6
Labrador
7
Librero
2
Llavatero
1
Maestro
6
Manobre
1
Maquinista
1
Marchante
3
Mariscal
1
Mayordomo
1
Mozo
11
Municipal
1
Músico
1
Negociante
5
Panadero
16
Pasante de causídico 1
Pelaire
3
Peón
9
Picapedrero
2
Pordiosero
1
Profesor
2
Propietario
5
Revendedor 4
Rosariero
1
Sastre
3
Semolero
7
Serrador
1
Sillero
1
Sirviente
1
Soguero
35
Subcabo
1
Subteniente 1
Tabernero
4
Tejedor
186
Tejedor de algodón 82
Tejedor de hilo 10
Teniente
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
85
Tintorero
8
Trajinero
14
Trasquilador 11
Vigilante
1
Zapatero
26
No especificat 31
TOTAL
826
BARRI 6
ABSOLUT
Actor dramático 1
Administrador de coches 1
Administrador de fincas 1
Agente de negocios 4
Albañil
14
Albardero
9
Albéitar
11
Alfarero
1
Alpargatero
2
Aparejador
1
Arriero
29
Asahonador
1
Barbero
1
Blanqueador 5
Bodegonero 1
Boticario
1
Bracero
45
Buhonero
1
Cabo de cornetas 1
Cafetero
7
Capitán
3
Carpintero
23
Carretero
4
Carromatero 1
Cerrajero
8
Chapucero
1
Chocolatero
1
Cirujano
2
Clavatero
6
Comerciante 10
Confitero
4
Constructor de carros 3
Cordonero
1
Coronel
1
Cortante
1
Cribador
5
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
86
Cucharero
3
Cuchillero
1
Curtidor
25
Daguero
7
Droguero
3
Escribiente
3
Escultor
2
Espartero
4
Esquilador
3
Esterero
2
Fabricante
3
Fagín
3
Farmacéutico 4
Fosforista
1
Fundidor
2
Guantero
32
Guarnicionero 8
Hacendado
6
Herrero
8
Hilador
1
Hojalatero
6
Hornero
1
Hortelano
3
Jornalero
5
Labrador
6
Latonero
4
Llavatero
1
Maestro
1
Manobre
1
Mayordomo
6
Mediero
2
Mesonero
2
Molinero
4
Mozo
8
Negociante
9
Panadero
18
Pastelero
1
Peluquero
1
Peón
4
Picador de piezas 3
Picapedrero
2
Platero
1
Propietario
8
Quinquillero 1
Revendedor 5
Sastre
7
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
87
Segundo comandante 2
Semolero
1
Sillero
2
Sobrestante
1
Soguero
71
Subcabo de las rondas volantes 1
Tabernero
5
Tejedor
76
Tejedor de algodón 34
Tejedor de hilo 3
Tejedor de vetas 1
Tendero
4
Teniente coronel 1
Teniente del batallón 1
Tintorero
13
Traficante
2
Trajinero
10
Trasquilador 1
Tratante en granos 2
Vidriero
1
Vigilante
1
Zapatero
15
No especificat 38
TOTAL
728
BARRI 7
ABSOLUT
Abogado
1
Albañil
24
Albardero
1
Alpargatero
6
Arriero
18
Asahonador
1
Blanqueador 4
Botero
1
Bracero
33
Cabo de la Guardia Civil 1
Carbonero
1
Carpintero
20
Carretero
1
Cerrajero
16
Cestero
3
Chapucero
5
Cirujano
2
Clavatero
7
Colchonero
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
88
Comandante de infantería 1
Comerciante 1
Confitero
2
Constructor de carros 5
Corredor
1
Cribador
1
Cuchillero
1
Curtidor
21
Daguero
5
Dorador
1
Drapero
3
Escribiente
5
Espartero
1
Fabricante
10
Fideuero
2
Fundidor de paños 1
Guantero
7
Guardia Civil 1
Guarnicionero 7
Hacendado
7
Herrero
2
Hortelano
6
Jornalero
2
Labrador
12
Latonero
1
Maestro
3
Molinero
4
Mozo
2
Músico
1
Negociante
7
Notario
1
Panadero
12
Pelaire
4
Pellejero
1
Peluquero
2
Peón
1
Platero
2
Profesor
2
Propietario
4
Revendedor 4
Sastre
4
Semolero
5
Seronero
1
Soguero
90
Tabernero
3
Tejedor
55
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
89
Tejedor de algodón 30
Tejedor de cáñamo 3
Tejedor de hilo 9
Tejedor de lino 2
Tendero
4
Teniente de infantería 1
Tintorero
10
Trajinero
6
Tratante en loza 1
Zapatero
6
Zurrador
1
No especificat 32
TOTAL
565
BARRI 8
ABSOLUT
Albañil
31
Albéitar
1
Alfarero
1
Alpargatero
1
Arriero
8
Aserrador
2
Blanqueador 4
Bracero
220
Cafetero
1
Carpintero
15
Cartero
1
Cerrajero
6
Cestero
11
Chapucero
1
Cintero
1
Clavatero
1
Comerciante 2
Confitero
1
Cordelero
2
Curtidor
3
Daguero
10
Empleado en carreteras 1
Escribiente
2
Fabricante
9
Fogonista
1
Guantero
3
Guarnicionero 1
Herrero
1
Hornero
4
Hortelano
20
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
90
Jornalero
7
Labrador
10
Labrador propietario 1
Ladrillero
1
Lincero
1
Litográfo
1
Maestro
2
Manobre
5
Maquinista
1
Marchante
1
Mayordomo
1
Mendigo
1
Molinero
2
Mozo de escuadra 1
Músico
1
Negociante
3
Panadero
2
Peinero
1
Pelaire
7
Peluquero
1
Peón
7
Pintor
1
Platero
1
Pordiosero
2
Propietario
1
Revendedor 6
Semolero
2
Serrador
10
Sirviente
1
Soguero
38
Soldado de la Habana 1
Tabernero
1
Tejedor
161
Tejedor de algodón 22
Tejedor de hilo 6
Tejedor de lana 2
Tendero
1
Teniente de infantería 1
Tintorero
7
Trajinero
1
Trapero
2
Vigilante
1
Zapatero
1
Zurrador
1
No especificat 48
TOTAL
740
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
91
BARRI 9
ABSOLUT
Agente de negocios 1
Albañil
29
Albéitar
1
Alfarero
8
Arriero
8
Bracero
209
Calcinero
4
Carbonero
2
Carpintero
3
Chocolatero
4
Curtidor
16
Daguero
1
Esquilador
2
Fabricante
1
Guantero
14
Herrero
1
Hornero
1
Hortelano
42
Jornalero
13
Labrador
19
Ladrillero
2
Limero
1
Linero
4
Maestro
1
Manobre
3
Molinero
5
Mozo
2
Negociante
1
Pastor
3
Pelaire
1
Peón
6
Picapedrero
1
Pordiosero
2
Semolero
10
Serrador
1
Soguero
6
Tejedor
43
Tejedor de algodón 8
Tejedor de hilo 4
Tintorero
2
Trajinero
4
Zapatero
1
No especificat 36
TOTAL
526
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
92
MASOS
ABSOLUT
Albañil
1
Amolador
1
Blanqueador 3
Bracero
197
Carpintero
1
Dorador
1
Hacendado
5
Herrero
1
Hortelano
43
Ingeniero
2
Labrador
73
Labrador propietario 2
Ladrillero
3
Mayordomo
1
Mesonero
1
Molinero
12
Peinero
1
Pelaire
1
Propietario
2
Sastre
1
Sillero
1
Soguero
1
Tejedor
4
Tejedor de algodón 2
Trasquilador 1
Velero
1
No especificat 25
TOTAL
387 DESCONEGUT
ABSOLUT
Albañil
2
Arriero
2
Cerrajero
1
Esquilador
1
Guardia Civil 1
Herrero
1
Labrador
22
Litógrafo
1
Maestro
1
Mediero
1
Mozo
1
Panadero
1
Pastor
1
Pelaire
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
93
Pintor
1
Soguero
3
Tejedor
14
Tintorero
1
Vidriero
1
Zapatero
4
No especificat 19
TOTAL
80
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
94
GLOSSARI D’OFICIS
OFICI DESCRIPCIÓ
Abogado Licenciado o doctor en derecho que ejerce profesionalmente la dirección y defensa de las partes en toda clase de procesos o el asesoramiento y consejo jurídico.
Actor Hombre que interpreta un papel en el teatro.
Administrador de coches
Persona que administra coches.
Administrador de correos
Persona que administra el correo, servicio público que tiene por objeto el transporte de la correspondencia oficial y privada.
Administrador de fincas
Persona que administra una propiedad inmueble, rústica o urbana.
Administrador de rentas
Persona que administra el ingreso, caudal y aumento de la riqueza de una persona.
Agente de negocios Persona que negocia la compra o venta de bienes y servicios.
Albañil Maestro u oficial que construye edificios u obras en que se emplean, según los casos, ladrillos, piedra, cal, arena, yeso, cemento u otros materiales semejantes.
Albardero Fabricante o vendedor de albardas, la pieza principal del aparejo de las caballerías de carga, que se compone de dos a manera de almohadas rellenas, generalmente de paja y unidas por la parte que cae sobre el lomo del animal.
Albéitar Hombre que ejerce la veterinaria.
Alcaide Persona que tiene a su cargo el gobierno de una cárcel.
Alfarero Fabricante de vasijas de barro cocido.
Alguacil Oficial inferior de justicia, que ejecuta las órdenes del tribunal a quien sirve.
Alpargatero Persona que hace o vende alpargatas, un calzado de lonza con suela de esparto o cáñamo, que se asegura por simple ajuste o con cintas.
Amolador Hombre que tiene por oficio amolar instrumentos cortantes o punzantes.
Aparejador Técnico titulado que interviene con funciones propias en la construcción de edificaciones.
Aprestador Persona que apareja, prepara, dispone lo necesario para hacer algo.
Arriero Persona que trajina con bestias de carga.
Asaonador19 ASSAONADOR: Qui té per ofici assaonar les pells, és a dir, netejar-les i preparar-les convenientment donant-los la flexibilitat i consistència necessàries per usar-les en diferents aplicacions industrials. CURTIDOR.
Aserrador Hombre que tiene por oficio aserrar, cortar o dividir con la sierra.
Barbero Hombre que tiene por oficio afeitar o hacer la barba.
Bastero Fabricante o vendedor de bastos, aparejos o albardas.
Blanqueador20 BLANQUER: Qui té per ofici assaonar les pells. Persona que adoba
19
Paraula catalana castellanitzada. 20 Paraula catalana castellanitzada.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
95
les pells dels animals després d’haver-ne estat eliminat el pèl o la llana, per transformar-les en matèries utilitzables per a calçat, vestir, marroquineria, tapisseria o altres aplicacions. ASSAONADOR, CURTIDOR.
Bodegonero Persona que tiene bodegón, una taberna.
Botero Hombre que hace, adereza o vende botas o pellejos para vino, vinagre, aceite, etc.
Boticario Persona que profesa la ciencia farmacéutica y que prepara y expende las medicinas.
Bracero21 BRACER: Jornaler que treballa al camp per cavar i fer altres feines de braços.
Brigadier del Regimiento de infantería
Oficial general cuya categoría era inmediatamente superior a la de coronel en el Ejército y a la de contraalmirante en la Marina.
Buhonero Persona que lleva o vende cosas de buhonería, conjunto de chucherías y baratijas de poca monta, como botones, agujas, cintas, peines, etc.
Cabo de cornetas del Batallón Provincial de Vic
Militar de la clase de tropa inmediatamente superior al soldado o marinero e inferior al sargento encargado de la corneta, bandera pequeña terminada en dos farpas y con una escotadura angular en medio de ellas, que usaban en el Ejército los regimientos de dragones, y en la Marina sirve de insignia, cuya significación ha variado según los tiempos.
Cafetero Persona que vende café en un sitio público.
Calcinero Hombre que saca la piedra y la calcina.
Calesero Hombre que tiene por oficio conducir calesas, carruaje de cuatro y, más comúnmente, de dos ruedas, con la caja abierta por delante, dos o cuatro asientos y capota de vaqueta.
Capitán Oficial de graduación inmediatamente superior al teniente e inferior al comandante.
Capitán de infantería Oficial de graduación inmediatamente superior al teniente e inferior al comandante encargado de la tropa que sirve a pie en la milicia.
Capitán de telégrafos militares
Oficial de graduación inmediatamente superior al teniente e inferior al comandante encargado de los telégrafos.
Capitán del Batallón Provincial de Vic
El que mandaba una compañía de infantería de marina.
Capsista22 -
Carabinero Soldado destinado a la persecución del contrabando.
Carbonero Persona que fabrica o vende carbón.
Carnicero Persona que vende carne.
Carpintero Persona que por oficio trabaja y labra madera.
Carretero Persona que gobierna o fabrica carros y carretas.
Carromatero Hombre que gobierna un carromato, carro grande de dos ruedas, con dos varas para enganchar una caballería o más en reata, y que suele tener bolsas de cuerda para recibir la carga, y un toldo de lienzo y cañas.
Cartero Persona cuyo oficio es repartir las cartas del correo.
21
Paraula catalana castellanitzada. 22 No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
96
Cerero Persona que labra o vende la cera.
Cerrajero Maestro u oficial que hace cerraduras, llaves, candados, cerrojos y otras cosas de hierro.
Cestero Persona que hace o vende cestos o cestas.
Chapucero Herrero que fabrica clavos, trébedes, badiles y otras cosas bastas de hierro. Vendedor de hierro viejo.
Chocolatero Persona que tiene por oficio vender chocolate.
Cintero Persona que hace o vende cintas.
Cirujano Persona que profesa la parte de la medicina que tiene por objeto curar las enfermedades por medio de operación.
Clavetero Persona que fabrica o vende clavos.
Colchonero Persona que tiene por oficio hacer o vender colchones.
Comandante de infantería
Jefe militar de categoría comprendida entre las de capitán y teniente coronel encargado de la tropa que sirve a pie en la milicia.
Comerciante Persona propietaria de un comercio.
Conductor de correos Persona que conduce el correo, servicio público que tiene por objeto el transporte de la correspondencia oficial y privada.
Confitero Persona que tiene por oficio hacer o vender todo género de dulces y confituras.
Constructor de carros Que construye carruajes de dos ruedas, con lanza o varas para enganchar el tiro, y cuya armazón consiste en un bastidor con listones o cuerdas para sostener la carga, y varales o tablas en los costados, y a veces en los frentes, para sujetarla.
Cordelero Persona que tiene por oficio hacer o vender cordeles y otras obras de cáñamo.
Cordonero Persona que tiene por oficio hacer o vender cordones, flecos, etc.
Coronel Jefe militar que manda un regimiento.
Corredor Mandatario que, como comerciante acreditado, actúa vendiendo o comprando por cuenta de uno o varios mandantes.
Cortante Carnicero.
Cribador Persona que limpia el trigo u otra semilla, por medio de la criba, del polvo, tierra, neguilla y demás impurezas.
Cubero Fabricante o vendedor de cubas, recipiente de madera, que sirve para contener agua, vino, aceite u otros líquidos. Se compone de duelas unidas y aseguradas con aros de hierro, madera, etc., y los extremos se cierran con tablas. También se hace modernamente de chapa metálica.
Cucharero Persona que hace o vende cucharas.
Cuchillero Fabricante o vendedor de cuchillos.
Curtidor Persona que tiene por oficio adobar y aderezar las pieles.
Daguero23 DAGUER: Fabricant de dagues, ganivets…
Dorador Hombre que tiene por oficio cubrir con oro la superficie de algo.
Drapero Persona que vende paños.
Droguero Persona que hace o vende artículos, de droguería, productos de limpieza y pinturas.
Empleado Persona que desempeña un destino o empleo.
Empleado en carreteras
Persona que desempeña un destino o empleo en las carreteras.
23 Paraula catalana castellanitzada.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
97
Escribano Persona que por oficio público está autorizada para dar fe de las escrituras y demás actos que pasan ante él.
Escribiente Persona que tiene por oficio copiar o poner en limpio escritos ajenos, o escribir lo que se le dicta.
Escultor Persona que profesa el arte de modelar, tallar o esculpir en barro, piedra, madera, etc., figuras de bulto.
Espartero Persona que fabrica obras de esparto o que las vende.
Esquilador Persona que tiene por oficio cortar el pelo, vellón o lana de los ganados y otros animales.
Estanquero Persona que tiene a su cargo la venta pública del tabaco y otros géneros estancados.
Estatuario Artista que hace estatuas.
Esterero Fabricante de esteras, tejido grueso de esparto, juncos, palma, etc, o formado por varias pleitas cosidas, que sirve para cubrir el suelo de las habitaciones y para otros usos.
Fabricante24 Persona que fabrica, produce objetos en serie, generalmente por medios mecánicos.
Fagín25 -
Farmacéutico Persona que, provista del correspondiente título académico, profesa o ejerce la farmacia.
Fideuero FIDEERO: Persona que fabrica fideos u otras pastas semejantes.
Físico Persona que profesa la física o tiene en ella especiales conocimientos.
Fogonista FOGONERO: Encargado de cuidar del fogón, sobre todo en las máquinas de vapor.
Fondista Persona que tiene a su cargo una fonda.
Fosforero Persona que vende fósforos.
Fosforista26 -
Fundidor Operario que tiene por oficio fundir.
Fundidor de paños Operario que tiene por oficio fundir paños.
Ganadero Dueño de ganados, que trata en ellos y hace granjería.
Guantero Persona que hace o vende guantes.
Guardia Civil En España, cuerpo de seguridad destinado principalmente a mantener el orden público en las zonas rurales, y a vigilar las fronteras marítimas o terrestres, así como las carreteras y ferrocarriles.
Guardia Municipal Cuerpo dependiente de los ayuntamientos, y a las órdenes del alcalde, destinado a mantener el orden y los reglamentos en lo tocante a la Policía urbana.
Guarnicionero Fabricante o vendedor de guarniciones para caballerías.
Hacendado Que tiene muchos bienes raíces.
Herbolario Persona que se dedica a recoger hierbas y plantas medicinales o que comercia con ellas.
Herrero Hombre que tiene por oficio labrar el hierro.
Hilador Persona se dedica a reducir a hilo el lino, cáñamo, lana, seda, algodón, etc.
24 A Vic, també s’anomenaven fabricants aquells que es dedicaven a fer llonganisses. 25
No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula. 26
No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
98
Hilador de lana Persona se dedica a reducir a hilo la lana.
Hojalatero Fabricante o vendedor de piezas de hojalata, una lámina de hierro o acero, estañada por las dos caras.
Hornero Persona que tiene por oficio cocer pan y templar para ello el horno.
Hortelano Persona que por oficio cuida y cultiva huertas.
Impresor Persona que dirige una imprenta o es su propietaria.
Ingeniero Persona que profesa la ingeniería o alguna de sus ramas.
Interventor de correos Persona que autoriza y fiscaliza el correo para asegurar su corrección.
Jaulero Persona que tiene por oficio hacer jaulas.
Jornalero Persona que trabaja a jornal.
Labrador Persona que posee hacienda de campo y la cultiva por su cuenta.
Ladrillero Persona que tiene por oficio hacer o vender ladrillos.
Latonero Fabricante o vendedor de latón, una aleación de cobre y cinc, de color amarillo pálido y susceptible de gran brillo y pulimiento.
Leccionista Maestro que da lecciones en casas particulares.
Librero Persona que tiene por oficio vender libros.
Libretero27 -
Limero Persona que vende limas.
Lincero28 -
Linero Persona que trata en lienzos o tejidos de lino.
Litógrafo Persona que practica la litografía, arte de dibujar o grabar en piedra preparada al efecto, para reproducir, mediante impresión, lo dibujado o grabado.
Llavatero29 -
Maestro Persona que enseña una ciencia, arte u oficio, o tiene título para hacerlo.
Manobre Obrero que ayuda al oficial a emplear los materiales.
Maquinista Persona que dirige o gobierna las máquinas, especialmente si estas son de vapor, gas o electricidad.
Marchante Persona que comercia especialmente con cuadros u obras de arte.
Mariscal Militar que antiguamente tenía el cargo de aposentar la caballería.
Mayordomo Criado principal a cuyo cargo está el gobierno económico de una casa o hacienda.
Médico Persona legalmente autorizada para profesar y ejercer la medicina.
Mediero Persona que hace o vende medias.
Mendigo Persona que habitualmente pide limosna.
Mercader Persona que trata o comercia con géneros vendibles.
Mesonero Persona que posee o tiene a su cargo un mesón, establecimiento típico, donde se sirven comidas y bebidas.
Molador30 -
Molinero Persona que tiene a su cargo un molino.
Mozo Hombre que sirve en las casas o al público en oficios humildes.
Mozo de escuadra Miembro de la Policía territorial catalana.
Municipal Individuo de la Guardia Municipal, Cuerpo dependiente de los ayuntamientos, y a las órdenes del alcalde, destinado a mantener
27 No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula. 28
No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula. 29
No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula. 30 No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
99
el orden y los reglamentos en lo tocante a la Policía urbana.
Músico Persona que conoce el arte de la música o lo ejerce, especialmente como instrumentista o compositor.
Negociante Persona que negocia géneros comerciales.
Notario Funcionario público autorizado para dar fe de los contratos, testamentos y otros actos extrajudiciales, conforme a las leyes.
Panadero Persona que tiene por oficio hacer o vender pan.
Pasante de causídico Procurador o representante de una parte en un proceso que está preparando su tesis.
Pasante de cirujano Persona que profesa la cirugía que está preparando su tesis.
Pastelero Persona que tiene por oficio hacer o vender pan.
Pastor Persona que guarda, guía y apacienta el ganado, especialmente el de ovejas.
Peinero Persona que fabrica o vende peines.
Pelaire Encargado de preparar la lana que ha de tejerse.
Pellejero Persona que tiene por oficio adobar o vender pieles.
Peluquero Persona que tiene por oficio peinar, cortar el pelo o hacer y vender pelucas, rizos, etc.
Peón Jornalero que trabaja en cosas materiales que no requieren arte ni habilidad.
Picador de piezas31 -
Picapedrero Encargado de labrar las piedras.
Pintor Persona que profesa o ejercita el arte de la pintura. Persona que tiene por oficio pintar puertas, ventanas, paredes, etc.
Platero Persona que vende objetos labrados de plata u oro, o joyas con pedrería.
Pobre Que pide limosna.
Pordiosero Que pide limosna.
Practicante de cirujano Persona que posee el título para el ejercicio de la cirugía menor.
Practicante en notaria Persona que posee el título para ejercer de notario.
Pregonero Oficial público que en alta voz da los pregones, publica y hace notorio lo que se quiere hacer saber a todos.
Procurador Persona que en virtud de poder o facultad de otra ejecuta en su nombre algo.
Profesor Persona que ejerce o enseña una ciencia o arte.
Propietario Que tiene cargo u oficio que le pertenece, a diferencia de quien solo transitoriamente desempeña las funciones inherentes a él.
Puaire32 -
Quinquillero Persona que fabrica o vende quincalla, un conjunto de objetos de metal, generalmente de escaso valor, como tijeras, dedales, imitaciones de joyas, etc.
Relojero Persona que hace, compone o vende relojes.
Revendedor Que vuelve a vender lo que se ha comprado con ese intento o al poco tiempo de haberlo comprado.
Ropavejero Persona que vende, con tienda o sin ella, ropas y vestidos viejos, y
baratijas usadas.
Rosariero Persona que hace o vende rosarios.
31
No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula. 32 No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
100
Sargento Suboficial de categoría comprendida entre la de sargento y brigada.
Sastre Persona que tiene por oficio cortar y coser vestidos, principalmente de hombre.
Sedasero33 -
Semolero34 SEMOLER: Qui fa o ven sèmola, un blat o un altre cereal sense pell i mòlt incompletament, formant una farina grossa.
Sepulturero Hombre que tiene por oficio abrir las sepulturas y sepultar a los muertos.
Sereno Encargado de rondar de noche por las calles para velar por la seguridad del vecindario, de la propiedad.
Seronero Persona que hace o vende serones, sera más larga que ancha, que sirve regularmente para carga de una caballería.
Serrador Hombre que tiene por oficio serrar troncos de árboles.
Sillero Persona que se dedica a hacer sillas o a venderlas.
Sirviente Persona que sirve como criado.
Sobrestante35 SOBRESTANT: Encarregat de vigilar i dirigir el treball d’una colla de treballadors.
Soguero Fabricante o vendedor de sogas (cuerdas gruesas de esparto).
Soldado Persona que sirve en la milicia.
Sombrerero Persona que hace sombreros o los vende.
Subcabo Persona que está por debajo del cabo.
Subteniente Persona que está por debajo del teniente.
Tabernero Persona que tiene una taberna, establecimiento público, de carácter popular, donde se sirven y expenden bebidas y, a veces, se sirven comidas.
Tartanero36 TARTANER: Conductor del carruatge anomenat tartana.
Taulero37 -
Tejedor Persona que tiene por oficio tejer, entrelaza hilos, cordones, espartos, etc., para formar telas, trencillas, esteras u otras cosas semejantes.
Tendero Dueño o dependiente de una tienda, especialmente de comestibles.
Teniente Oficial de graduación inmediatamente superior al alférez e inferior al capitán.
Teniente coronel Oficial de graduación inmediatamente superior al alférez e inferior al capitán.
Tintorero Persona que tiene por oficio teñir o dar tintes.
Tornero Persona que tiene por oficio hacer obras en el torno.
Traficante Persona que comercia, negocia con el dinero y las mercancías.
Trajinero Persona que acarrea o lleva géneros de un lugar a otro.
Trapero Persona que compra y vende trapos y otros objetos usados.
Trasquilador Hombre que trasquila, corta el pelo o la lana a algunos animales.
Tratante Persona que se dedica a comprar géneros para revenderlos.
Tratante en loza Persona que se dedica a comprar géneros para revenderlos.
Velero Persona que hace velas o las vende.
33 No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula. 34 Paraula catalana castellanitzada. 35
Paraula catalana castellanitzada. 36
Paraula catalana castellanitzada. 37 No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
101
Vendedor Que vende.
Veterinario Persona que se halla legalmente autorizada para profesar y ejercer la ciencia y el arte de precaver y curar las enfermedades de los animales.
Vidriero Persona que trabaja en vidrio o que lo vende.
Vigilante Persona encargada de velar por algo.
Zapatero Persona que por oficio hace zapatos, los arregla o los vende.
Zurrador Persona que curte y adoba las pieles quitándoles el pelo.
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
102
NATURALESA DEL DIFUNT
POBLACIÓ
NOMBRE ABSOLUT
Aiguafreda (Barcelona)
2
Albacete
1
Alpens (Barcelona)
2
Amer (Girona)
1
Angumela (França)
1
Arbúcies (Girona)
2
Arenys de Mar (Barcelona)
1
Arfa (Lleida)
1
Arguestues (Lleida)
1
Avinyó (Barcelona)
1
Badalona (Barcelona)
2
Bailén (Jaén)
1
Barcelona
67
Barceloneta (Barcelona)
1
Bellpuig (Lleida)
1
Berga (Barcelona)
2
Borredà (Barcelona)
3
Bunyola (Mallorca)
1
Caldes de Montbui (Barcelona) 1
Campdevànol (Girona)
2
Cardona (Barcelona)
1
Castellar de N'Hug (Barcelona) 2
Castellar del Vallès (Barcelona) 1
Centelles (Barcelona)
1
Corá (Tarragona)
1
Cornellana (Lleida)
1
Falgàs (Girona)
1
Figueres (Girona)
1
Folgueroles (Barcelona)
3
França
2
Gavà (Barcelona)
1
Girona
1
Gósol (Lleida)
1
Gràcia (Barcelona)
1
Granollers (Barcelona)
1
Granollers del Vallès (Barcelona) 1
Guils del Cantó (Lleida)
6
Gurb (Barcelona)
4
Igualada (Barcelona)
3
Joval (Lleida)
1
La Castanya
1
La Corunya
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
103
La Pobla de Lillet (Barcelona) 2
Lleida
1
Lluçà (Barcelona)
1
Madrid
1
Malla (Barcelona)
1
Manlleu (Barcelona)
6
Manresa (Barcelona)
4
Massanes (Girona)
1
Mataró (Barcelona)
1
Moià (Barcelona)
3
Mollet del Vallès (Barcelona) 1
Montmany (Barcelona)
1
NN
87
Noves (Lleida)
1
Oló (Barcelona)
6
Olost (Barcelona)
4
Olot (Girona)
3
Oristà (Barcelona)
3
Pallerols (Lleida)
2
Pals (Girona)
1
Parren (Barcelona)
1
Perafita (Barcelona)
1
Prats de Lluçanès (Barcelona) 3
Queralbs (Girona)
1
Reinàs (Barcelona)
1
Reus (Tarragona)
2
Ribes (Girona)
1
Ripoll (Girona)
1
Riudeperes (Barcelona)
4
Riudoms (Girona)
1
Riuprimer (Barcelona)
3
Roda (Barcelona)
6
Rupit (Barcelona)
1
Russafa (València)
1
Sant Andreu de Palomar (Barcelona) 1
Sant Bartomeu del Grau (Barcelona) 1
Sant Boi de Lluçanès (Barcelona) 1
Sant Hilari Sacalm (Girona)
2
Sant Hipòlit de Voltregà (Barcelona) 1
Sant Joan de les Abadesses (Girona) 2
Sant Julià de Vilatorta (Barcelona) 1
Sant Martí de Campmajor (Girona) 1
Sant Martí de Provençals (Barcelona) 1
Sant Martí de Riudeperes (Barcelona) 3
Sant Pere de Torelló (Barcelona) 2
Sant Quirze de Besora (Barcelona) 1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
104
Sant Quirze Safaja (Barcelona) 1
Sant Sadurní d'Osormort (Barcelona) 1
Sant Vicenç de Torelló (Barcelona) 1
Santa Coloma Sasserra (Barcelona) 1
Santa Eugènia de Berga (Barcelona) 2
Santa Eulàlia de Puig-Oriol (Barcelona) 1
Santa Eulàlia de Riuprimer (Barcelona) 4
Santa Perpètua (Barcelona) 1
Saragossa
1
Seva (Barcelona)
3
Sevilla
1
Sora (Barcelona)
2
Tabèrnoles (Barcelona)
2
Taradell (Barcelona)
7
Tarragona
2
Tona (Barcelona)
3
Torelló (Barcelona)
2
Torre d'Oristà (Barcelona)
1
Tost (Lleida)
1
Tregurà (Girona)
1
Ulldecona (Tarragona)
1
València
1
Vallfogona (Girona)
1
Valls (Tarragona)
1
Vic (Barcelona)
5559
Vidrà (Girona)
1
Vilatorta (Barcelona)
2
TOTAL
5908
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
105
NATURALESA DEL PARE DEL DIFUNT
POBLACIÓ
NOMBRE ABSOLUT
Abarzuza (Navarra)
1
Aiguafreda (Barcelona)
1
Alacant
2
Alburquerque (Badagoz)
3
Alcañiz (Teruel)
3
Alcoi (Alacant)
1
Alcora (València)
2
Alesanco (La Rioja)
4
Almagro (Ciudad Real)
4
Alpens (Barcelona)
39
Andorra
3
Aránsa (Lleida)
2
Arbúcies (Girona)
4
Arganza (León)
1
Arles (França)
6
Artés (Barcelona)
1
Ascó (Tarragona)
1
Atesanca (Logronyo)
2
Azadón (León)
1
Badalona (Barcelona)
2
Balaguer (Lleida)
1
Baliella (Girona)
1
Banza (Lleida)
1
Barbuja (Girona)
1
Barcelona
73
Bellaret (Lleida)
1
Bellcaire (Girona)
1
Bellpuig (Lleida)
2
Berga (Barcelona)
36
Beroví (Guipúzcoa)
1
Betllica (Girona)
1
Bilbao
2
Binen (Lleida)
1
Bocairent (València)
1
Borja (Saragossa)
3
Borredà (Barcelona)
10
Bunyola (Mallorca)
1
Burgos
1
Busen (Lleida)
2
Caixans (Girona)
1
Calatayud (Saragossa)
1
Calders (Barcelona)
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
106
Caldes de Montbui (Barcelona)
1
Calldetenes (Barcelona)
1
Campdevànol (Girona)
2
Camperas (Girona)
1
Camprodon (Girona)
2
Canet de Mar (Barcelona)
1
Canillo (Andorra)
1
Capellades (Barcelona)
3
Capelles (Lleida)
1
Cardona (Barcelona)
2
Cartagena
2
Casserres (Barcelona)
3
Castell de l'Areny (Barcelona)
4
Castellar de n'Hug (Barcelona)
13
Castelló (Navarra)
1
Castellterçol (Barcelona)
1
Castielfabib (València)
1
Castilla La Vieja
2
Centelles (Barcelona)
8
Cervera (Lleida)
8
Coll de Nargó (Lleida)
1
Corbera (Barcelona)
1
Corcó (Barcelona)
4
Còrdova
1
Cornellana (Lleida)
3
Currià (Barcelona)
2
D'en Bas (Girona)
1
Departament de Perpinyà (França)
2
Dorria (Girona)
2
El Vendrell (Tarragona)
2
Épila (Saragossa)
1
Esparreguera (Barcelona)
2
Espart (Barcelona)
1
Espinelves (Barcelona)
2
Estada (Osca)
3
Estany (Barcelona)
1
Estoll (Girona)
1
Figueres (Girona)
3
Folgueroles (Barcelona)
31
Fonollosa (Barcelona)
4
França
1
Fuentealbilla (Albacete)
1
Fullen (Lleida)
1
Galicia
4
Gerri de la Sal (Lleida)
1
Gijón (Astúries)
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
107
Girona
3
Gironella (Barcelona)
1
Gombrèn (Girona)
4
Gósol (Lleida)
3
Granollers (Barcelona)
3
Granollers de la Plana (Barcelona)
5
Grus (Girona)
1
Guils del Cantó (Lleida)
6
Gurb (Barcelona)
94
Gurrià (Barcelona)
1
Hablanda de las peñas (Galicia)
1
Herba (València)
1
Hostalrich (Girona)
1
Hurtó (Lleida)
1
Igualada (Barcelona)
8
Jorba (Lleida)
1
La Badella (Barcelona)
1
La Garriga (Barcelona)
2
La Mata (Castelló de la Plana)
1
La Pobla de Lillet (Lleida)
1
La Seu d'Urgell (Lleida)
1
La Vola (Barcelona)
1
Ladesma (Salamanca)
3
Latour (França)
5
Les (Lleida)
3
L'Escala (Girona)
2
L'Estany (Barcelona)
3
Llaés (Girona)
1
Lleida
1
Lles (Lleida)
1
Llívia (Girona)
1
Lloret (Barcelona)
1
Llosas (Barcelona)
1
Lluçà (Barcelona)
8
Lorca (Múrcia)
4
Madrid
6
Madrigal de las altas torres (Ávila)
4
Malla (Barcelona)
25
Mallorca
1
Mallorens (Barcelona)
1
Manlleu (Barcelona)
48
Manresa (Barcelona)
16
Maó (Menorca)
1
Marlés (Barcelona)
1
Masies de St. Hipòlit de Voltregà (Barcelona)
2
Matajudíos (Burgos)
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
108
Matamala (Barcelona)
2
Matamargó (Barcelona)
2
Mataró (Barcelona)
13
Moià (Barcelona)
23
Monforte (Salamanca)
1
Montariola (Barcelona)
1
Montblanc (Tarragona)
2
Montenegro (Soria)
1
Montesquiu (Barcelona)
1
Montornés (Barcelona)
2
Montseny (Barcelona)
1
Muntanyola (Barcelona)
7
Munter (Barcelona)
5
Navà (Barcelona)
1
Naval (Osca)
2
NN
198
Noves (Lleida)
4
Ocenja (França)
3
Olesa (Barcelona)
1
Olesa de Montserrat (Barcelona)
1
Oló (Barcelona)
7
Olost (Barcelona)
17
Olot (Girona)
19
Olvan (Barcelona)
1
Orense
1
Organyà (Lleida)
1
Orient (Mallorca)
1
Oriola (Lleida)
2
Oristà (Barcelona)
21
Osormort (Barcelona)
2
Osuna (Sevilla)
1
Padranyosa (Lleida)
1
Palau (França)
1
Pallerols (Lleida)
2
Palma de Mallorca
4
Pardines (Girona)
1
Perafita (Barcelona)
1
Perales (Teruel)
7
Perigó (França)
1
Perpinyà (França)
1
Pineda (Barcelona)
3
Pobla de Híjar (Teruel)
1
Pobla de Tremp (Lleida)
1
Poncerola (Barcelona)
1
Pons de Segre (Lleida)
1
Porta (França)
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
109
Pratdip (Tarragona)
1
Prats (Barcelona)
1
Prats de Lluçanès (Barcelona)
43
Prenyanosa (Lleida)
2
Priorat de la Badella (Barcelona)
1
Pruit (Barcelona)
3
Puigcerdà (Girona)
7
Puig-reig (Barcelona)
7
Pumarola (Barcelona)
1
Queixans (Girona)
1
Queralbs (Girona)
2
Reus (Tarragona)
3
Ribes (Girona)
11
Rion de Montanyó (França)
1
Ripoll (Girona)
29
Ripollet (Barcelona)
4
Riudaura (Girona)
5
Riudeperes (Barcelona)
29
Riudoms (Girona)
2
Riuprimer (Barcelona)
26
Rocafort (França)
1
Roda (Barcelona)
20
Rodós (Barcelona)
1
Ronda (Màlaga)
1
Ronies (França)
1
Roses (Girona)
2
Rubió (Lleida)
1
Sabadell (Barcelona)
10
Saderra (Barcelona)
1
Saldes (Barcelona)
1
Sallavinera (Barcelona)
1
Sallent (Barcelona)
4
Salt (Girona)
1
Sanaüja (Lleida)
1
Sant Andreu de Palomar (Barcelona)
9
Sant Andreu de Bancells (Barcelona)
1
Sant Bartomeu del Grau (Barcelona)
12
Sant Boi (Barcelona)
2
Sant Boi de Lluçanès (Barcelona)
20
Sant Cucufat del Penedès (Barcelona)
1
Sant Esteve d'Aia (Sant Sebastià)
1
Sant Esteve de Funel (França)
2
Sant Esteve d'en Bas (Girona)
1
Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)
2
Sant Feliu de Pallerols (Girona)
1
Sant Feliu de Terrassola (Barcelona)
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
110
Sant Feliu de Torelló (Barcelona)
5
Sant Feliu Sasserra (Barcelona)
5
Sant Fructuós de Balenyà (Barcelona)
1
Sant Fruitós de Bages (Barcelona)
2
Sant Hilari Sacalm (Girona)
1
Sant Hipòlit de Voltregà (Barcelona)
18
Sant Joan de les Abadesses (Girona)
7
Sant Joan de Vilada (Lleida)
1
Sant Joan del Galí (Barcelona)
1
Sant Joan d'Horta (Barcelona)
5
Sant Joan les Fonts (Girona)
1
Sant Julià (Barcelona)
1
Sant Julià de Vilatorta (Barcelona)
49
Sant Llorenç de Cerdans (França)
11
Sant Llorenç de la Muga (Girona)
5
Sant Llorenç de Morunys (Lleida)
4
Sant Llorenç Savall (Barcelona)
5
Sant Martí de Campmajor (Girona)
1
Sant Martí de Centelles (Barcelona)
3
Sant Martí de la Nou (Barcelona)
1
Sant Martí de Marlès (Barcelona)
6
Sant Martí de Riudeperes (Barcelona)
18
Sant Miquel de la Guàrdia (Barcelona)
1
Sant Pere de l'Ars (Barcelona)
1
Sant Pere Sallavinera (Barcelona)
4
Sant Privat (Girona)
1
Sant Quirze (Barcelona)
1
Sant Quirze de Besora (Barcelona)
11
Sant Quirze Safaja (Barcelona)
6
Sant Sadurní d'Osormort (Barcelona)
3
Sant Salvador de la Vedella (Barcelona)
8
Sant Salvador de Pallargues (Lleida)
2
Sant Vicenç de Riells (Barcelona)
1
Sant Vicenç de Rus (Barcelona)
1
Sant Vicenç de Torelló (Barcelona)
4
Santa Cecília de Voltregà (Barcelona)
11
Santa Coloma de Farners (Girona)
6
Santa Coloma de Queralt (Tarragona)
4
Santa Coloma Sasserra (Barcelona)
1
Santa Eugènia de Berga (Barcelona)
68
Santa Eulàlia de Puig-oriol (Barcelona)
3
Santa Eulàlia de Riuprimer (Barcelona)
20
Santa Maria de Corcó (Barcelona)
6
Santa Maria de la Quar (Barcelona)
4
Santa Maria de l'Estany (Barcelona)
1
Santa Maria d'Oló (Barcelona)
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
111
Santa Pau (Girona)
2
Santiago de Compostel·la (Galícia)
1
Santoyo (Palència)
1
Sants (Barcelona)
2
Saragossa
8
Sarrià (Barcelona)
1
Savassona (Barcelona)
2
Selva (Lleida)
1
Sena (Osca)
1
Senau (Barcelona)
1
Sentfores (Barcelona)
45
Seva (Barcelona)
9
Sevilla
2
Sils (Girona)
1
Sisqué (Barcelona)
2
Sobremunt (Barcelona)
1
Solsona (Lleida)
2
Sora (Barcelona)
2
Súria (Barcelona)
3
Susqueda (Girona)
1
Talamanca (Barcelona)
1
Taradell (Barcelona)
53
Tarragona
5
Tàrrega (Lleida)
2
Tarrés (Tarragona)
1
Tavèrnoles (Barcelona)
12
Tavertet (Barcelona)
4
Terrassa (Barcelona)
4
To (Lleida)
1
Tona (Barcelona)
31
Tordera (Barcelona)
1
Torelló (Barcelona)
14
Torre d'Oristà (Barcelona)
2
Torroella de Montgrí (Girona)
1
Tortosa (Tarragona)
1
Tossa (Girona)
1
Tost (Lleida)
8
Tregurà (Girona)
1
València
1
Vall d'Aran (Lleida)
1
Valladolid
4
Vallcarca (Barcelona)
1
Valldeneu (Barcelona)
1
Vallfogona (Girona)
4
Valls (Tarragona)
3
Vic (Barcelona)
3997
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
112
Vidrà (Girona)
8
Vidreres (Girona)
1
Vielha (Lleida)
1
Vila Joiosa (Alacant)
1
Vilada (Barcelona)
10
Viladrau (Girona)
3
Vilagrassa (Lleida)
1
Vilalleons (Barcelona)
8
Vilanova de Sau (Barcelona)
6
Vilassar de Dalt (Barcelona)
1
Villacañas (Toledo)
1
Villafranca (Navarra)
1
Vilobí d'Onyar (Girona)
3
Vinyoles (Barcelona)
4
Viver (Barcelona)
5
TOTAL
5908
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
113
NATURALESA DE LA MARE DEL DIFUNT
POBLACIÓ
NOMBRE ABSOLUT
Abansa de la Seu (Lleida)
1
Aguilar de Segarra (Barcelona)
1
Aguiló (Lleida)
2
Aiguafreda (Barcelona)
3
Aja (Girona)
2
Alacant
2
Álava
1
Albán (Barcelona)
1
Albanyà (Girona)
1
Alboquers (Barcelona)
1
Alcorà (Castelló)
1
Almadén del Azogue (Ciutat Real)
1
Alpens (Barcelona)
27
Aner (Lleida)
1
Apolliana (Girona)
1
Aranyonet (Girona)
2
Arbúcies (Girona)
4
Argentona (Barcelona)
1
Armàncies (Girona)
1
Artés (Barcelona)
7
Avinyó (Barcelona)
7
Badalona (Barcelona)
5
Bagà (Barcelona)
2
Baget (Girona)
1
Balenyà (Barcelona)
1
Baliella (Girona)
1
Banyeres (Lleida)
1
Barbadillo del Monte (Burgos)
1
Barcelona
117
Bas (Barcelona)
3
Begudà (Girona)
1
Bellcaire (Girona)
1
Bellpuig (Lleida)
1
Bellver (Girona)
1
Benasque (Osca)
2
Benidorm (Alacant)
1
Berga (Barcelona)
43
Berti (Barcelona)
1
Borén (Lleida)
1
Borredà (Barcelona)
19
Bossòst (Lleida)
3
Bruch (Barcelona)
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
114
Bunyola (Mallorca)
1
Cabó (Lleida)
1
Cadis
1
Calaf (Barcelona)
1
Calders (Barcelona)
2
Caldes de Malavella (Girona)
1
Calldetenes (Barcelona)
1
Cambrils (Tarragona)
3
Campdevànol (Girona)
11
Camprodon (Girona)
4
Canaldà (Lleida)
1
Canovelles (Barcelona)
1
Cardona (Barcelona)
1
Cartagena (Múrcia)
3
Cassà de la Selva (Barcelona)
1
Castell de l'Areny (Barcelona)
4
Castellar de N'Hug (Barcelona)
2
Castellar del Vallès (Barcelona)
2
Castellbò (Lleida)
1
Castellterçol (Barcelona)
19
Centelles (Barcelona)
20
Cervera (Lleida)
6
Clot de Vianya (Girona)
2
Collsuspina (Barcelona)
4
Conca de Tremp (Lleida)
1
Conques (Lleida)
2
Colorado (Logronyo)
1
Cora (Tarragona)
1
Cornellana (Lleida)
1
Das (Girona)
1
D'En Bas (Girona)
2
Deba (Guipúzcoa)
1
Departament de Perpinyà (França)
1
El Brull (Barcelona)
7
Escaldes (França)
1
Espart (Barcelona)
1
Espunyola (Lleida)
1
Estany (Barcelona)
4
Esterri d'Àneu (Lleida)
1
Falset (Tarragona)
3
Figaró (Barcelona)
1
Figueres (Girona)
4
Folgueroles (Barcelona)
24
França
2
Gallifa (Barcelona)
1
Girona
3
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
115
Gironella (Barcelona)
9
Gleva (Barcelona)
1
Gombrèn (Girona)
4
Gósol (Lleida)
1
Gràcia (Barcelona)
1
Granollers de la Plana (Barcelona)
11
Granollers del Vallès (Barcelona)
8
Guils del Cantó (Lleida)
7
Gurb (Barcelona)
81
Horta (Barcelona)
2
Hostalets de Balenyà (Barcelona)
2
Hostalets d'en Bas (Girona)
1
Hostalric (Girona)
1
Igualada (Barcelona)
3
La Baells (Girona)
2
La Blava (Barcelona)
1
La Garriga (Barcelona)
3
La Pobla de Segur (Lleida)
1
La Quar (Barcelona)
1
La Selva (Tarragona)
3
La Seu d'Urgell (Lleida)
4
La Vinya (Girona)
1
La Vola (Barcelona)
1
Laballs (Barcelona)
1
Labansa (Lleida)
1
Lerín (Navarra)
1
Les (Lleida)
3
Les Eres (Lleida)
1
L'Estany (Barcelona)
2
Setúbal (Portugal)
1
Llaers (Lleida)
1
Llanera (Lleida)
1
Lleida
2
Lles (Lleida)
1
Llívia (Girona)
2
Lloret de Mar (Girona)
1
Lloses (Barcelona)
3
Lluçà (Barcelona)
4
Logronyo
1
Madrid
2
Malanyeu (Barcelona)
1
Malgrat (Barcelona)
1
Malla (Barcelona)
35
Mallorca
1
Manlleu (Barcelona)
62
Manresa (Barcelona)
16
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
116
Marfà (Barcelona)
1
Marlés (Barcelona)
5
Masies de Sant Hipòlit (Barcelona)
1
Matamala (Barcelona)
1
Mataró (Barcelona)
8
Milan (França)
1
Moià (Barcelona)
14
Monistrol de Montserrat (Barcelona)
1
Montmany (Barcelona)
1
Montagut (Girona)
1
Montclar (Barcelona)
2
Montesquiu (Barcelona)
2
Montseny (Barcelona)
4
Muga (Girona)
1
Muntanyola (Barcelona)
1
Muret (França)
1
Navà (Girona)
3
Navarcles (Barcelona)
1
Navarra
1
NN
189
Novelles del Vallès (Barcelona)
1
Noves (Lleida)
1
Olesa de Montserrat (Barcelona)
1
Oleta (Girona)
1
Oló (Barcelona)
26
Olost (Barcelona)
4
Olot (Girona)
29
Olvan (Barcelona)
4
Organyà (Lleida)
1
Orís (Barcelona)
11
Oristà (Barcelona)
19
Orrios (Teruel)
1
Osca
1
Osormort (Barcelona)
1
Osseja (França)
1
Ossos (Girona)
1
Oviedo (Astúries)
1
Pallejà (Barcelona)
1
Palma de Mallorca
2
Pals (Girona)
2
Papiol (Barcelona)
1
Paradell (Barcelona)
1
Pardines (Girona)
2
Pardinyes (Lleida)
4
Perafita (Barcelona)
22
Perpinyà (França)
2
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
117
Pineda (Barcelona)
1
Pinto (Madrid)
1
Pobla de Lillet (Barcelona)
5
Pollença (Mallorca)
1
Ponts (Barcelona)
1
Portillada (Barcelona)
1
Pratdip (Tarragona)
1
Prats de Lluçanès (Barcelona)
68
Preixana (Lleida)
1
Pruit (Barcelona)
1
Prullans (Lleida)
2
Puigcerdà (Girona)
5
Puigcervé (Lleida)
1
Queralbs (Girona)
1
Rabos (Girona)
1
Rajadell (Barcelona)
1
Remolinos (Saragossa)
1
Ressago (Itàlia)
1
Reus (Tarragona)
6
Ribes (Barcelona)
1
Ribes de Sitjàs (Barcelona)
1
Rion de Montanyó (França)
1
Ripoll (Girona)
24
Riudeperes (Barcelona)
30
Riudoms (Girona)
1
Riuprimer (Barcelona)
23
Roda de Ter (Barcelona)
12
Sabadell (Barcelona)
6
Salart (Girona)
1
Saldes (Barcelona)
1
Sallent (Barcelona)
6
Salvatierra (Saragossa)
1
Sant Agustí de Lluçanès (Barcelona)
4
Sant Andreu de Bancells (Barcelona)
1
Sant Andreu de Palomar (Barcelona)
1
Sant Bartomeu del Grau (Barcelona)
6
Sant Boi de Lluçanès (Barcelona)
6
Sant Celoni (Barcelona)
1
Sant Cugat (Barcelona)
1
Sant Esteve de Fumel (França)
2
Sant Esteve d'en Bas (Girona)
1
Sant Feliu de Guíxols (Girona)
2
Sant Feliu de Pallerols (Girona)
11
Sant Feliu de Terrassola (Barcelona)
2
Sant Feliu del Piñó (Barcelona)
1
Sant Feliu Sasserra (Barcelona)
1
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
118
Sant Fructuós de Balenyà (Barcelona)
1
Sant Genís de Balenyà (Barcelona)
1
Sant Gervasi (Barcelona)
1
Sant Hilari Sacalm (Girona)
4
Sant Hipòlit de Voltregà (Barcelona)
34
Sant Jaume de Frontanyà (Barcelona)
4
Sant Joan de Bellcaire (Girona)
2
Sant Joan de Fàbregas (Barcelona)
2
Sant Joan de les Abadesses (Girona)
9
Sant Joan les Fonts (Girona)
1
Sant Julià (Barcelona)
1
Sant Julià de Vilatorta (Barcelona)
13
Sant Julià Sassorba (Barcelona)
6
Sant Llorenç de Cerdans (França)
3
Sant Llorenç de la Muga (Girona)
4
Sant Llorenç de Morunys (Lleida)
3
Sant Llorenç dels Piteus (Lleida)
5
Sant Llorenç Savall (Barcelona)
3
Sant Martí (Barcelona)
1
Sant Martí d'Albars (Barcelona)
1
Sant Martí de Campmajor (Girona)
1
Sant Martí de Centelles (Barcelona)
1
Sant Martí de Riudeperes (Barcelona)
20
Sant Martí de Sobremunt (Barcelona)
1
Sant Miquel de Castellar (Barcelona)
1
Sant Miquel de Colera (Girona)
1
Sant Miquel de Malgrat (Barcelona)
1
Sant Pere d'Ars (Barcelona)
1
Sant Pere de Torelló (Barcelona)
11
Sant Quirze de Besora (Barcelona)
18
Sant Quirze Safaja (Barcelona)
4
Sant Sadurní d'Osormort (Barcelona)
2
Sant Vicenç de Torelló (Barcelona)
3
Santa Cecília de Voltregà (Barcelona)
15
Santa Coloma de Queralt (Tarragona)
3
Santa Coloma Sasserra (Barcelona)
1
Santa Cruz de la Zarza (Toledo)
1
Santa Eugènia de Berga (Barcelona)
37
Santa Eulàlia de Puig-Oriol (Barcelona)
7
Santa Eulàlia de Riuprimer (Barcelona)
15
Santa Maria de Vallcebre (Barcelona)
1
Santa Maria de Besora (Barcelona)
1
Santa Maria de Corcó (Barcelona)
17
Santa Maria de l'Estany (Barcelona)
5
Santa Maria de Merlès (Barcelona)
3
Santa Maria d'Oló (Barcelona)
9
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
119
Santander
1
Santpedor (Barcelona)
1
Saragossa
2
Sau (Barcelona)
5
Segòvia
1
Selva del Camp (Tarragona)
2
Semanat (Barcelona)
2
Senillosa (França)
1
Sentfores (Barcelona)
37
Setúbal (Portugal)
2
Seva (Barcelona)
1
Sevilla
1
Sisquer (Lleida)
4
Sobremunt (Barcelona)
3
Solsona (Lleida)
4
Sora (Barcelona)
4
Sort (Lleida)
2
Taberdes (Barcelona)
1
Tabèrnoles (Barcelona)
2
Tagamanent (Barcelona)
1
Taradell (Barcelona)
51
Tarragona
8
Tavertet (Barcelona)
3
Tivissa (Tarragona)
1
Toledo
6
Tona (Barcelona)
34
Tordera (Barcelona)
3
Torelló (Barcelona)
15
Torre d'Oristà (Barcelona)
1
Torrecilla de Cameros (Logronyo)
1
Torroella de Montgri (Girona)
2
Tortellà (Girona)
3
Tossa (Girona)
5
Tost (Lleida)
3
Tuixent (Lleida)
2
Turbià (Tarragona)
1
València
1
Vallcebre (Barcelona)
2
Vallfogona (Girona)
7
Vallfogona (Tarragona)
1
Vespella (Barcelona)
4
Vianya (Girona)
1
Vic (Barcelona)
3980
Vidrà (Girona)
9
Vila Roja (Girona)
1
Vilada (Barcelona)
2
La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871
120
Viladrau (Girona)
10
Vilafranca del Penedès (Barcelona)
3
Vilafranca (Tarragona)
1
Vilajuïga (Barcelona)
4
Vilalleons (Barcelona)
12
Vilallonga (Barcelona)
1
Vilanova de Sau (Barcelona)
1
Vilanova de Sitjàs (Barcelona)
1
Vilatorta (Barcelona)
15
Villafranca (Barcelona)
2
Vinyoles (Barcelona)
2
TOTAL
5908
Top Related