48

cultura DISSABTE, 10 D’OCTUBRE DEL 2015 ara

Llorenç Capdevila i David Cirici, premi infantil i juvenil, a la seu de l’editorial. PERE VIRGILI

David Cirici i Llorenç Capdevila guanyen els premis Cruïlla

LITERATURA

L’editorial Cruïlla va atorgar ahir el 31è premi El Vaixell de Vapor de literatura infantil a David Ci-rici i el 25è Gran Angular de literatura juvenil a Llorenç Capdevila. Els premis, que tenen una do-tació econòmica de 15.000 euros cadascun, no només premien la qualitat literària sinó que te-nen l’objectiu de fomentar la literatura catalana per a nens i adolescents i transmetre valors so-cials i humans. Enric Masllorens, director de Cru-ïlla, remarcava la “feina educativa” de l’editori-al tot i els “moments difícils per al mercat”.

D’entre 29 obres presentades, el jurat va es-collir la del novel·lista i col·laborador de l’ARA David Cirici. El vol de l’oreneta explica la histò-ria del Seydou, un nen malià que viu a Barcelo-na amb els seus pares adoptius, però que decideix tornar al seu país d’origen per conèixer una ami-ga de la infància. L’autor confessa que aquest lli-bre en realitat parla d’ell mateix, ja que viatjar a països com Mali, on es desenvolupa la història, és una manera de retrobar-se amb la seva infantesa. Cirici també explica que, tot i que es tracta d’una novel·la d’aventures, “l’eix real és un enfocament poètic”, ja que reflecteix la relació de compromís i amistat entre els nens.

L’obra de Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969) ha sigut escollida per unanimitat entre el jurat, entre 13 finalistes. L’articulista i professor a Santpedor ja havia sigut guardonat amb el mateix premi l’any 2007 amb El secret del bandoler. A L’herència del vell pirata explica com un adolescent s’enfronta per primer cop a la mort d’un ésser estimat i aprèn a conviure-hi. L’aventura del Met, un noi de 15 anys que acaba de perdre el seu padrí, també gi-ra al voltant de la recuperació de la memòria his-tòrica, ja que a través de diversos enigmes inspi-rats en la novel·la L’illa del tresor, que és un refe-rent literari per a Capdevila, el Met va descobrint a poc a poc qui va ser el seu padrí.e

BARCELONANÚRIA TARRAGÓ

Explorant les cares encara inèdites de Companys

‘‘LLUÍS COMPANYS. DE LA REVOLUCIÓ SOCIAL AL NACIONALISME’ L’historiador Josep Maria Figueres, que ha estudiat els escrits de Com-panys, publica Lluís Companys. De la revolució social al nacionalisme (Ed. Base). Figueres analitza la tra-jectòria del polític des dels anys vint fins a l’exili a França, després d’una extensa recerca als arxius. Explica l’etapa de Companys com a director del diari España Nueva o els judicis i empresonaments dels anys vint. Tot sense oblidar la seva actuació com a president de Catalunya du-

rant els Fets d’Octubre, la Guerra Civil i l’exili.

‘EL DEFENSOR’

Víctor Gay Zarago-za és l’autor d’una obra novel·lada so-bre el militar cata-là Ramon de Colu-

bí, a qui va ser assig-nada la defensa de

Companys en el judici sumaríssim. Tot i alguns

flash-backs, El defensor (Co-lumna) se centra en els dies pre-vis al judici i en l’afusellament. Gay Zaragoza és parent llunyà de Colubí, que al seu torn va desco-brir aquell octubre del 1940 una relació familiar amb el mateix

Companys. Colubí va quedar trastocat per la personalitat de Companys, i va portar molt més enllà del que el règim fran-quista volia la seva defensa. [Vegeu-ne més informació a l’Ara Llegim.]

‘RETRAT D’UN MAGNICIDI’ Si el 2003 el periodista Jordi Fi-nestres va localitzar a Veneçue-la Ramon de Colubí, en el nou vo-lum que publica Ara Llibres abor-da les últimes hores del presi-dent. ¿De qui va ser el tret de gràcia? ¿Qui era Benjamí Benet Blanch, que va dir a la seva famí-lia: “Jo l’he rematat a terra. Que Déu tingui pietat de la seva ànima i perdoni la meva”? L’historiador repassa amb un to divulgatiu els passos finals del polític i els per-sonatges que el van envoltar. ‘EL VIATGE DE COMPANYS’ Els periodistes Antoni Tortajada i Eloi Vila han ampliat la recerca per a un documental de TV3 i aprofundeixen en una figura po-lítica que encara avui fa certa por d’abordar. El llibre es llegeix com una biografia però es construeix també amb entrevistes a histori-adors que hi aporten la visió i la reflexió des de l’avui.e

L’ARA publica demà un diari especial sobre el president català

75è ANIVERSARI DE L’AFUSELLAMENT DE COMPANYS

Companys va morir el 15 d’octubre del 1940. Abans d’enfrontar-se al seu piquet d’afusellament va treu-re’s les espardenyes perquè volia morir trepitjant terra catalana. Enmig d’un gran silenci, mirant els ulls dels que li havien de dispa-rar, va cridar: “Per Catalunya”, i va caure mort. Dijous que ve es com-pleixen 75 anys de la seva mort. Encara ara, però, hi ha molts in-terrogants sobre la seva trajectò-ria i també el seu final. Ho demos-tra l’allau de novetats editorials que han sortit i sortiran a l’entorn del president català.

L’ARA també dedicarà demà diumenge un dossier especial de vuit pàgines a analitzar la figura de Companys, amb les contribucions de tretze historiadors com Joa-quim Aloy, Joan Esculies, Xavier Domènech, Josep Maria Solé i Sa-baté, Jordi Guixé i Hilari Raguer, entre d’altres, que responen a quinze qüestions sobre la seva personalitat, la popularitat, els enemics, la soledat, les claus de la seva detenció i el consell de guer-ra i el paper de símbol. A més, al llarg del diari hi haurà 27 reflexi-ons que mostren l’ideari polític del president català: no només la seva trajectòria política i els es-forços que va fer per millorar les condicions dels més vulnerables, sinó també les polèmiques que van envoltar la seva vida.

El diari oferirà gratuïtament de demà a dijous quatre cartells i un adhesiu en record del president. El dia 15 al vespre l’ARA organitzarà un acte al CCCB, amb la col·labora-ció de Moritz, en què Antoni Bassas moderarà un debat sobre Com-panys amb la participació de Joan B. Culla i Enric Ucelay-Da Cal.

‘LLUÍS COMPANYS. UNA VIDA EN IMATGES’ Els historiadors Arnau González i Mercè Morales, que ja tenen una llarga bibliografia a l’entorn de la figura del president català, pu-bliquen Lluís Com-panys. Una vida en imatges (Ed. Base). “Hi ha fotografies familiars i de l’em-presonament a Ma-drid pels Fets d’Octu-bre que encara no s’ha-vien publicat mai”, expli-ca González. “A més, també hi ha correspondència i escrits inèdits, com els que va publicar a La Calle, que deixen bastant tocat el seu cata-lanisme, o articles franquistes real-ment punyents en què es fa mofa del president”, detalla l’historiador.

BARCELONASÍLVIA MARIMON

Amb l’ARA

Demà, dossier especial. Dijous,

Antoni Bassas farà un debat amb historiadors.

De demà al dia 15, quatre cartells i

un adhesiu

NÚMERO 1764

2,50 EUROS

DIUMENGE 11 D’OCTUBRE DEL 2015

ARADIUMENGE

HE

LL

E V

IBE

KE

JEN

SE

N

11 _ 10 _ 2015 #75

EN EL LLOC DEL REFUGIAT

De Bòsnia a Mali, supervivents acollits a Catalunya

‘I si estiguéssim en guerra?’ Assaig de Janne Teller

Òscar Camps, un socorrista badaloní a l’illa de Lesbos

AVUI EMPORTA’T

ELS SUPLEMENTS

ventntststsss acacollitsacollits acollits acollits acollits C t la Catal na Catalunya Catalunya Catalunyyaaaa

ssimmm eeeeennn guerra?’erra? Assaig de Assaig de Janne TelJanne Tellerler

ta bbaaadddddaaaloní a l’illa de Lesbos

HOME DEL FUTUR

rarara.cat11 D’OCTUBRE DEL 2015

SETMANA 70

AVUI L’ARA inclou avui,

gratis, un cartell amb un poema de Pablo Neruda

d’homenatge a Companys. De dilluns a dimecres en

donarem tres més. I dijous, un

adhesiu

COMPANYS

75 ANYS DE L’AFUSELLAMENT Dijous es compleixen els 75 anys de l’execució del president Lluís Companys a mans del franquisme. Avui analitzem la seva figura amb un retrat coral fet amb les aportacions dels historiadors Joaquim Aloy, Xavier Domènech, Oriol Dueñas, Joan Esculies, Josep M. Figueres, Arnau González, Jordi Guixé, Jordi Pomés, Hilari Raguer, Luis Martín Ramos, Manel Risques, Josep Maria Solé Sabaté i Enric Ucelay-Da Cal.

EFE

L’IDEALISME TRÀGIC

| Cultura i Espectacles | 37EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 D’OCTUBRE DEL 2015

8649

07-1

1183

76w

armen Domingo fauna aportació al pas-sat silenciat i ignorat

de les dones en les pre-sons franquistes. Més en-llà de la pel·lícula 13 rosas,fent una mirada calidoscò-pica que il·lumina una rea-litat indecent. Aquestesombres ofegades interpel-len els espectadors d’avui,des de la paraula al movi-ment i el so, en un espai

C

abstracte, obert, mutant ique permet un daltabaixde temperatures emocio-nals. Revelant un passatrebel·la en el present.

Els personatges de No-més són dones són de baixperfil polític, tot i que demilitància de pedra picada.Míriam Iscla dóna veu i cosa la jove de 19 anys que fabroma de com contestavaals soldats mentre la tor-turaven; o a la muller catò-lica que és acusada d’es-pionatge per haver trucatel seu home (i que el mos-sèn no vol perdonar des-prés de sentir la confes-sió). Allà on la paraula nohi arriba per expressaraquest llarg silenci, hi en-

tra la música de Maika Ma-kovski (entre militant id’una sensibilitat que posala pell de gallina) i la dansade Sol Picó.

L’espectacle, dirigit perCarme Portaceli, se sumaa Un cel de plom, interpre-tat amb una claredat ro-tunda per Mercè Arànega.

En els dos casos, han op-tat per denunciar l’oblit através d’un espai simbòlic.Neus Català narra les se-ves memòries per fer justí-cia amb les altres compa-nyes, sent fidel al que vaveure, i li van explicar enprimera persona. La peçade l’estudiosa i ara drama-turga Marta Domingo, encanvi, parteix de la veritatper ficcionar-la, ajuntapassatges de diferents do-nes i els encarna en unade sola, o imagina un finaltràgic però d’una justíciapoètica imaginant que al-gú va posar els noms deles executades en un pa-per dins d’una botella devidre...

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Críticateatre

Ombra que rebel·la per un passat ofegatNomés són donesDramatúrgia: CarmenDomingoDirectora: Carme PortaceliIntèrprets: Míriam Iscla, SolPicó, Maika Makovski7 d’octubre (fins al 8 de novembre)a la Sala Petita del TNC.

Míriam Iscla i Sol Picó empenyent una piscina amb rodes,en un instant del muntatge. ■ ALBERT ARMENGOL

Jordi Bordes

Jeremy Irons interpretarà elrol d’Egmont en el concertprevist el 23 de gener al GranTeatre del Liceu. L’actor brità-nic substituirà així John Mal-kovichen, que ha cancel·lat laseva participació per motiusprofessionals. Irons recitaràels passatges d’Egmont queBeethoven va incloure en laseva obra inspirada en el clàs-sic de Goethe. El programad’aquest concert, una pro-posta de la Wiener Akademiedirigida per Martin Haselbö-kes, es completa amb lesobres de Beethoven Ah Perfi-do, op. 65; i la Simfonia núm.7, op.92. ■ REDACCIÓ

L’escriptor David Cirici haguanyat la 31a edició delpremi de literatura infantil ElVaixell de Vapor –15.000 eu-ros– amb l’obra El vol del’oreneta i Llorenç CapdevilaRoure ha guanyat la 25a edi-ció del juvenil Gran Angular–15.000 euros–, amb l’obraL’herència del vell pirata. Da-vid Cirici escriu sobre enSeydou, un nen africà adop-tat que torna al seu país na-tal, Mali, per retrobar-seamb una amiga. L’herènciadel vell pirata està protago-nitzada pel jove Met, de 15anys, que per primer cop had’afrontar la mort d’un ésserestimat. ■ REDACCIÓ

Jeremy Ironsrecitarà al Liceul’obra ‘Egmont’

LITERATURADavid Ciriciguanya el premi ElVaixell de Vapor

MÚSICA

No tothom a qui li atrau lalírica té prou decisió peranar al Liceu. Lamenta-blement, encara imposaun respecte intimidador abona part del públic. Tam-bé hi ha bons cantants ijoves promeses que tenendificultats per accedir alnostre coliseu líric. Unainiciativa que dóna res-posta a les dues situacionssón els Sopars Lírics, enquè els comensals espec-tadors podran gaudir d’unbon àpat al restaurant 7Portes i, després de sopar,presenciaran un recitallíric. Els artistes, acompa-nyats al piano per JosepBuforn, seran introduïtsper l’especialista musicalRoger Alier, que, jun-tament amb Jordi Madda-leno, és el responsable dela direcció artística. Enaquesta quarta tempo-rada que ara s’enceta, hiactuaran: el tenor BeñatEgiarte (16 d’octubre); lamezzosoprano María Lui-sa Corbacho; el baix IosuYeregui; el contratenor

Víctor Jiménez; les sopra-nos Irene Mas, Anna Nie-bla i Cristina Sánchez, i eltenor Marc Sala. Lainiciativa dóna la possibili-tat als espectadors de col-laborar amb els artistesfent un petit mecenatge.

“A més d’afavorir que hiactuï gent jove, volem fo-mentar la proximitat ambl’espectador perquè pugui

viure una experiència quehabitualment no es potviure als grans teatres”, vaexplicar ahir Alier.

Més àpats culturalsA banda dels Sopars Lí-rics, l’emblemàtic restau-rant endega aquesta tem-porada els sopars Clàssicaal 7 Portes, amb el mateixformat, però dedicats als

instrumentistes. La pro-gramació i la presentacióvan a càrrec del crític Jor-ge de Persia i de Solé Lut-hiers, una família de fabri-cants i comerciants d’ins-truments que també posa-rà a disposició dels músicsalgunes de les seves pecesmés especials.

Canviant de registre,però en la mateixa sinto-

nia de maridar la cultura iel bon menjar, el 7 Portescontinuarà aquest cursamb els esmorzars domi-nicals de forquilla en quèes planteja un tema d’ac-tualitat. La novetat d’en-guany seran els esmorzarsdedicats específicament ala ciència, organitzats perThe Big Van Theory, ungrup especialitzat en ladivulgació humorística dela ciència, i l’AssociacióCatalana de ComunicacióCientífica. En aquestaproposta, hi participa demanera molt activa ElPunt Avui Televisió, queretransmetrà aquests es-morzars de forquilla de te-màtica científica. ■

El restaurant 7 Portes de Barcelona promou l’actuació de joves talentsde l’òpera amb sopars que combinen la cultura i la gastronomia

Jaume VidalBARCELONA

Lírica digestiva

La jove soprano Anna Niebla participarà en els Sopars Lírics ■ ARXIU

La iniciativas’afegeix alsesmorzarsde forquilladedicatsa la ciència

CATALUÑA

C. S.- Barcelona

La lucha contra la explotación de la mujer continúa siendo una prioridad para las fuerzas de se-guridad del Estado. La Policía Nacional detuvo en Barcelona y Girona a tres presuntos miembros de una organización dedicada a explotar sexualmente a mujeres inmigrantes de origen sudameri-cano, prostituyéndolas en hoteles ubicados en distintas poblaciones francesas.

Según informó la Dirección General de la Policía, la operación, que se llevó a cabo en colabora-ción con la policía francesa y co-ordinada a través de ofi ciales de ambos países, es fruto de una in-vestigación iniciada el pasado mes de enero sobre una organiza-ción dedicada a la trata de seres humanos.

En total, en Barcelona y Girona se detuvieron a tres presuntos integrantes de la red, que tenían

abundante material informático a los presuntos integrantes de la red, que incluía cuatro ordenado-res portátiles, tres tabletas, tres discos duros, 25 teléfonos móvi-les, tarjetas SIM y lápices de me-moria, así como 26.000 euros en efectivo y trece tarjetas de crédi-to.

El pasado mes de mayo, la Poli-

órdenes europeas de busca y cap-tura y se suman a otros dos su-puestos miembros de la organiza-ción arrestados en Francia.

La banda controlaba una pági-na web en la que las víctimas ofrecían sus servicios sexuales y, posteriormente, llevaba a las mu-jeres a hoteles ubicados en distin-tas poblaciones francesas, ha-ciéndolas pasar por turistas, para que se prostituyeran. Con el fi n de evitar sospechas, las víctimas so-lían permanecer un máximo de dos o tres semanas en los hoteles de Francia donde se prostituían y después cambiaban de ubica-ción.

En la operación, se intervino

La red obligaba a inmigrantes de origen sudamericano a prostituirse en hoteles

Tres detenidos por explotar sexualemente a mujeres en Francia

Efe

cía Nacional puso en marcha en las redes sociales una campaña de concienciación contra la explota-ción sexual, que en su segunda fase incluye la publicación de ví-deos y carteles en los medios de comunicación que buscan impli-car en la persecución de ese tipo de bandas a posibles clientes de servicios sexuales

La Policía Nacional incautó abundante material informático como cuatro ordenadores portátiles, tres tàblets, tres discos duros y 25 móviles

DURANTE LA OPERACIÓN SE INCAUTARON 25 TELÉFONOS MÓVILES Y 26.000 EUROS

Expertos en salud mental lamentan la poca atención pública para estas enfermedades

Expertos en salud mental recla-maron ayer más atención para este tipo de enfermedades e hicie-ron público un manifi esto que reclama una transformación para «que la mejora de la salud mental sea una prioridad de las políticas públicas». El manifi esto se leyó dentro del Fórum de Salud Mental (FSM) celebrado ayer en Barcelo-na coincidiendo con el Día Mun-dial de la Salud Mental. El actor Roger Pera fue el encargado de leerlo, en un escrito que denun-ciaba que «la respuesta a la situa-ción de las personas con trastor-nos de salud mental no ha estado nunca a la altura del nivel de de-

sarrollo económico, social y cul-tural de nuestro país».

Según el presidente del FSM, Enric Arqués, «tener un problema de salud mental no debería signi-fi car perder el trabajo, la educa-ción, el hogar. Hay que asegurar que los derechos de las personas con estos trastornos estén plena-mente valorados, respetados y promovidos». Para conseguir su objetivo, el manifi esto proponía «potenciar la promoción de la salud mental, la prevención de los trastornos, especialmente en los adolescentes y jóvenes, el acceso a las intervenciones psicotera-péuticas, reducir del nivel de paro e inactividad laboral», entre otras iniciativas.

El FSM también reclamó que se impulsen los planes ya defi nidos: el Plan Integral de Salud Mental y Adicciones, el Plan Integral de Salud Pública y el Plan Director de Salud Mental y Adicciones. Por su parte, la vicepresidenta, conselle-ra de Bienestar Social y Familia y portavoz de la Generalitat, Neus Munté, insistió que «hay que dar la cara por la salud mental, no un día al año, sino cada día».

La comisionada de Salud del Ayuntamiento de Barcelona, Ge-mma Tarafa, pidió a su vez que «se potencie tanto la parte sanitaria como la consideración social de las enfermedades mentales para que deje de ser un tabú en nuestra sociedad». El acto fi nalizó con una fotografía del público levantando piezas del juego Tetris con el men-saje de que «son piezas de diferen-tes colores y formas y todas pue-den encajar», según explicó Neus Munté.

L.R. - Barcelona

Hoy se celebra el Día Mundial de la Salud Mental con diversos actos

BREVES

Agentes de la Guardia Ci-vil registraron ayer du-

rante ocho horas la sede del Instituto Municipal de Ser-vicios Sociales (IMSST), si-tuado en la plaza Prim de Tarragona, en busca de do-cumentación por el llamado caso Inipro, que denunció la CUP y que provocó la dimi-sión de su gerente, Antonio Muñoz. Empleados del Ins-tituto aseguraron que en 2010 el IMSST adjudicó a Inipro un servicio de asis-tencia al inmigrante a través de la fórmula legal de invitar a tres empresas a participar en un concurso, de las que una se retiró e Inipro ganó.

REGISTRAN LOS SERVICIOS SOCIALES DE TARRAGONA

Un submarino concebido y creado en Cataluña, el

Ictineu 3, uno de los dos únicos de Europa que puede descender a 1.200 metros con tres pasajeros, confi rmó la existencia de construc-ción naval ibérica en el siglo I aC durante la exploración del yacimiento Cala Cativa I en aguas de Port de la Selva, donde se hallan los restos de un barco de esa época. La primera campaña científi ca del Ictineu 3 fue presentada por el Centro de Arqueología Subacuática de Cataluña.

APARECE UNA NAVE IBÉRICA DEL SIGLO I EN PORT DE LA SELVA

E l escritor David Cirici ganó ayer el premio de

literatura infantil «El Vaixell de Vapor», dotado con 15.000 euros y convocado por editorial Cruïlla, con la novela «El vol de l’oreneta», mientras que Llorenç Cap-devila se llevó el «Gran An-gular» con «L’herència del vell pirata». El jurado desta-có el ritmo y la actualidad de las dos obras, la primera sobre un niño adoptado que regresa a su África natal y la segunda, una refl exión sobre la memoria histórica.

EL ESCRITOR DAVID CIRICI GANA EL PREMIO CRUÏLLA

4 Sábado. 10 de octubre de 2015 • LA RAZÓN

Regió7DISSABTE, 10 D’OCTUBRE DEL 201550

CULTURES

ixí com cada famíliadissortada ho és a laseva manera, tambécada poeta escriu i

diu els seus poemes a la sevamanera: no n’hi ha dos d’iguals.

Joan Margarit i David Castillopertanyen a generacions dife-rents. El primer és fill de la post-guerra. El segon es va fer granamb la Transició. Margarit, tot ihaver viscut durant bona part dela seva vida a la ciutat, manté lesarrels arrapades a la terra delsseus avis. L’obra de Castillo, encanvi, és radicalment urbana:sovint descriu els personatgesque vaguen pels suburbis deBarcelona i reflexiona sobre elsproblemes socials que reflec-teixen.

Dimecres al vespre la salad’actes de la Casa Lluvià deManresa es va omplir per es-coltar aquestes dues veus tan di-ferents convidades pel festivalTocats de Lletra. Castillo va ferriure l’auditori amb els seus ver-sos més irònics i va fer arrufar elnas a més d’un quan va ense-nyar les vergonyes de «la ciutatde moda». Margarit va recitarpoemes del recull Des d’on tor-nar a estimar. La veu del poetade Sanaüja, fonda com una oli-vera mil·lenària, va regalar als as-sistents un doll de saviesa, tandur d’empassar com la vida.

Crònica

VÍCTOR GONZÁLEZ | MANRESA

A

Margarit ola veu fondade l’oliveramil·lenària

omés aterrar a París em dirigeixo al cemen-tiri de Père-Lachaise, a l’est, a saludar els cul-pables de la meva predilecció per les ribes delSena. Jim Morrison, el cantat de The Doors,

és el primer a qui reto culte. No sé si escopir sobre el seupanteó, en homenatge a Boris Vian, o què. Un home des-calç, que vacil·la per allà amb una regadora, em confessa

que han precintat el recinte perquè s’hi practicava sexe(«El Rei Llangardaix» era conegut també com a «mis-sioner del sexe apocalíptic»). La meva marxa fúnebre imitòmana segueix cap als sepulcres d’altres il·lustres: Wil-de, Proust, Mèliés, Modigliani, La Fontaine, Apollinaire,Molière, Chopin, Delacroix, Balzac, Nerval, Musset,Moustaki, Taro i Piaf. El seu silenci d’ultratomba em diumolt més que qualsevol obra contemporània.En sortir de la residència mefistofèlica visito lamaison de l’estimat novel·lista realista Hono-ré de Balzac, ubicada al vessant del Passy, onme l’imagino al seu despatx, desvetllat pelsdeutes, devorant cafès i escrivint tota la nitcom un posseït, a la vora del foc, la desco-munal Comèdia humana. A la seva cambraem vénen al cap alguns passatges de Les il·lu-sions perdudes: «Els homes il·lustres de cada èpo-ca es veuen forçats a viure a part. No són els ocells delbosc? Canten, donen encant a la naturalesa, i ningú hade veure’ls (...) El poble hipòcrita i ingrat desterrarà eltalent del seu si com Atenes va desterrar Arístedes (...)Un gran escriptor és un màrtir que no morirà». Saltant de rue a rue, i de la Sorbona (la de Sartre, Des-cartes, Victor Hugo i companyia) a l’Òpera («L’Estat sócjo», deia el seu fundador Lluís XIV), em planto a la im-

premta on es va editar l’inigualable Ulisses de Joyce. Totseguit em submergeixo a la mítica llibreria Shakespea-re&Co, on hi ha un llit que poden utilitzar els poetes, iun piano vell (però ben afinat) presidit per una frase em-marcada de Tom Waits: «The piano has been drinking,not me». Al Louvre em declaro a la Venus de Milo, i alPompidou contemplo la simfonia d’El violinista a la fi-

nestra de Matisse. Després vago pel Barri Llatí, a larecerca de l’spleen de Baudelaire. Més tard prenc

un chambord al Café de dos Moulins, on es varodar Amélie, abans d’enfilar-me amb laboira a Montmatre i Montparnasse, on noqueda rastre de nabis, ni incohérents, ni bo-hemis del XIX, ni cabarets plens de fum; no-

més indústria turística de reduccionismealgebraic. «Au revoir modernité».

A boca de fosc, penso en Henry Miller i el seu lli-bre Tròpic de càncer: «París és com una puta. Des de

lluny sembla captivadora, no pots esperar fins a tenir-la als teus braços. I minuts després et sents buit, fastiguejatde tu mateix. Et sents burlat». Tot i així m’encantaaquesta ciutat, perquè a cada cantonada et pots toparamb la cultura, mentre que a les nostres cantonades no-més hi ha tertúlies de futbol, política i alguna burilla malapagada.

NA les cantonades de París

per Damià VicensPERIODISTA

Henry Millerdefinia la ciutat

de París com«una puta»

DESTINACIÓ:

PARÍS

La vivència de la mort que expe-rimenta un adolescent i la recu-peració de la memòria històrica através del record del seu avi són elseixos de la novel·la L’herència delvell pirata, amb què Llorenç Cap-devila (Alpicat, 1969) s’ha adjudi-cat el prestigiós premi Gran An-gular de literatura juvenil, dotatamb 15.000 euros. L’autor, que re-sideix a Manresa des del 1994 iexerceix de professor a l’institutd’Auro de Santpedor, a més decol·laborar en diversos mitjans decomunicació, entre els quals Re-gió7, repeteix el triomf que ja vaobtenir el 2007. El llibre sortirà a lavenda la setmana vinent amb el se-gell Cruïlla i significa la segonaobra guardonada de Capdevilaaquest any, després de merèixer elPremi Ferran Canyameres de no-vel·la el juny amb Pacte de silenci.

«Per a molts nois i noies, la pèr-dua de l’avi és el primer contacteque tenen amb la mort d’un ésserproper», va explicar ahir Capdevila.Per narrar aquesta experiència,l’escriptor va crear el Met, un noide 15 anys que perd un familiar dela vida del qual va descobrint as-pectes desconeguts. «Quan teniala història al cap, a l’interès inicials’hi va afegir la voluntat de parlartambé de la memòria del maquisi de la lluita contra el franquisme»,va apuntar l’autor. D’aquesta ma-nera, la figura de l’avi difunt, en Cis-cu, va prendre més volada, so-bretot a través dels fragments d’unquadern que descobreix el nét.

Llorenç Capdevila va guanyar elGran Angular per primer cop el2007 amb El secret del bandoler.Des de fa una dècada i mitja, laseva trajectòria s’ha distingit per al-

ternar la narrativa per a adults i lajuvenil, dos territoris en els qualsha obtingut nombrosos premis.«Quan tenia 16 anys, es va morirl’únic avi que vaig conèixer», co-

menta l’autor, que creu que la do-cència amb adolescents també ésun motiu que l’ha fet interessar peltema de L’herència del vell pirata.«He vist nois molt afectats per lamort d’un avi, ho pateixen més queno sembla», va afegir.

La novel·la es cus amb les aven-tures que protagonitza el Met apartir del moment que, poc des-prés del funeral del padrí, desco-breix un sobre amb el seu nom.

Enigmes i misteris apareixerandavant seu, així com les revelacionssobre el passat guerriller de l’avi, enuna acció ambientada al poblede Vilanova del Tossal, un trans-sumpte del seu Alpicat (Segrià) na-tal que apareix en altres obres deCapdevila. D’altra banda, en lamateixa convocatòria literària,l’autor barceloní David Cirici vaguanyar el Premi de literatura in-fantil El Vaixell de Vapor, amb El volde l’oreneta.

TONI MATA I RIU | MANRESA

Capdevila obté el Premi Gran Angularamb un relat sobre la mort i la memòria

L’autor manresà guanya per segon cop el guardó de literatura juvenil dotat amb 15.000 euros

L’escriptor manresà Llorenç Capdevila, ahir amb el llibre guanyador

SALVADOR REDÓ

«L’HERÈNCIA DEL VELL PIRATA»Pep Albanell, escriptor; Joan Dal-

mases, lector i redactor d’informesde lectura; Lali Diumaró, llibretera;Maite Ricart, especialista en litera-tura infantil i juvenil; i Dolors Ortiz,editora de Cruïlla, van formar el ju-rat que va valorar de la novel·la elfet que «l’argument és creïble i eldesenllaç no decep; al contrari,conté una sorpresa relacionadaamb ‘L’illa del tresor’».

Un adolescent i el seu aviprotagonitzen «L’herència delvell pirata», que sortirà a lavenda la setmana vinent

Prensa Leridana SA. Carrer del Riu, 6. 25007. Lleida. Tel. 973 248 000.“Club del Subscriptor”: 973 248 008. Fax Redacció: 973 246 031. Fax Publicitat: 973 229 076. FaxAdministració: 973224688.Apt. deCorreus: 543. Correuelectrònic: redaccio@segre.com • Impressió.C-13, km11. 25660.Alcoletge.Tel. 973196600. Fax: 973197001.

TOTS ELSDRETS RESERVATS. PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓTOTALO PARCIAL SENSE AUTORITZACIÓ EXPRESSADE L’EMPRESA EDITORA. www.segre.com

RAMON CAMATS || CAVE CANEM

Ala literatura, els personatgesalienats han rebut sovint untracte amable. Fins les sevestragèdies tenien alguna cosa

tendra i encara raonable. Erasme fa dela personificació de bogeria el personat-ge principal del seu Elogi de la follia.Cervantes fa immortal un boig que des-varieja amb la mateixa seriositat queal·lucina. Un dia s’inventa una Dulcineaenamorada i un altre envesteix gegantsque no són sinó molins de vent. El seuLicenciadoVidriera, que no desmereixgens del Quijote, no deixa que el toquiningú, obsessionat com està que puguitrencar-se en mil bocins, com el vidre dequè creu que està fet. En els tres casos,la bogeria que parla per boca dels per-sonatges és molt lúcida. Qui sap si no ésperquè, com passa amb els acudits i lesbromes, la veritat s’obre pas a travésseu. Però aquesta visió literària de la bo-geria no es correspon amb la realitat del tracte que tra-dicionalment han rebut els malalts mentals. Jean Etien-ne Esquirol, al seu llibre Des établissements consacrésaux aliénés en France et des moyens de les améliorer(Sobre els establiments dedicats als alienats a França ide la manera de millorar-los) de 1818, retrata el que

era moneda corrent de tots els manico-mis d’Europa. Escriu, després d’una ins-pecció: “Jo els he vist despullats, cobertsde parracs, no disposant de res més quepalla per estalviar-se la freda humitat del’empedrat on estan ajaguts. Els he vistmal alimentats, privats d’aire per respi-rar, d’aigua per assaciar la set i de lescoses més necessàries per a la vida. Elshe vist lliurats a autèntics carcellers,abandonats a la seva brutal vigilància.Els he vist en closos estrets, bruts, infec-tes, sense aire, sense llum, on no tanca-ríem els animals ferotges que el governmanté amb grans luxes a les capitals”.Ara, la malaltia mental ja no s’anome-na bogeria si no és per ignorància oamb voluntat d’ofendre. I els antics ma-nicomis ja no són presons sinó institu-cions de salut. Que avui sigui el DiaMundial de la Salut Mental declarat perl’OMS i que el seu lema sigui Dignitat i

salut mental diu tant dels progressos realitzats com delque encara queda per fer. La dignitat dels malalts men-tals, condemnats a l’estigmatizació i la discriminació,encara no és prou reconeguda. Esperem que aquestajornada ens en faci memòria. I recordi, vostè –com jomateix– també pot patir un dia una malaltia mental.

Dignitat i salutmental

Cervantes fa

immortal un boig

que desvarieja amb

la mateixa

seriositat que

al·lucina

Correu electrònic: ramoncamatsguardia@gmail.com · Blog: http://rcamats.wordpress.com · Facebook: https://www.facebook.com/ramon.camats

L’embarassada,sense campanadaAhir va ser l’estrena aborsa de Lleida.net iés tradició que elsresponsables del’empresa que arribaal parquet toquin lacampana que marcal’inici de la sessió. Elpresident, SiscoSapena, tocava lacampana a Madrid i aBarcelona hi haviad’anar una directivaen avançat estat degestació. Tant quedijous va avisar que elmetge ordenavarepòs i la va rellevarun altre directiu.

El so de la fidelmónAhir es va estrenar lapel·lícula de CarlesPorta, Segon origen,ambientada a lesnostres comarques iamb referències aLleida de tot tipus.Fins i tot el so que hatriat en les escenesdel final del mónarriba de Lleida: eldels caragolscrepitant a la llauna,però amplificat.Vagin a veure-lai escoltin.

El Govern dificultal’autoconsum energè-tic amb l’aprovacióahir del denominatimpost al sol quegravarà moltesfamílies.

JoséM. Soria

Aquest escriptorlleidatà ha guanyatel premi GranAngu-lar per una novel·lasobre la memòriahistòrica i la convi-vència amb la mort.

Llorenç Capdevila

La Cooperativa Cadíde la Seu d’Urgell,que presideix, fa centanys apostant per lainternacionalitzaciódel seu producte es-trella: el formatge.

Lluís Clotet

Lleida.net, la firma decertificacions electrò-niques que dirigeixaquest lleidatà, va co-mençar ahir a cotitzara la borsa, al MercatAlternatiu Borsari.

la imatgedeldiaLa cooperativa Cadícelebra els 100 anysLa cooperativa Cadí de laSeu d’Urgell, la primeralletera que es va crear aEspanya, compleix centanys i ahir ho va celebraramb els seus associats enpresència del consellerAndreu Mas-Colell i ambel repte d’exportar encaramés el seu producteestrella, el formatge.

CYNTHIA SANS

Sisco Sapena

DISSABTE, 10 D’OCTUBRE DEL 2015

l’ascensorprivat

48 GUIASEGRE

Dissabte, 10 d’octubre del 2015Cultura

Llorenç Capdevila (Gran Angular) i David Cirici (El Vaixell de Vapor).

ACN

J.B.❘ BARCELONA ❘ L’escriptor lleidatàLlorenç Capdevila (Alpicat,1969) va guanyar ahir el XXVPremi GranAngular de literatu-ra juvenil, dotat amb 15.000 eu-ros, per la novel·la L’herènciadel vell pirata, una obra en laqual explica com un jove de 15anys s’enfronta per primera ve-gada a la pèrdua d’un ésser es-timat quan es mor el seu avi.L’autor va explicar a SEGRE que“jo vaig viure als 16 anys la mortdel meu avi i sempre em ronda-va pel cap narrar com conviu unadolescent amb la mort”. Peròla novel·la guanyadora no s’atu-ra aquí.

Capdevila va assenyalar que“a mesura que vaig anar perfi-lant el personatge de l’avi mort,va anar apareixent la qüestió dela recuperació de la memòriahistòrica: el nét va descobrintque el seu avi va participar ambels maquis quan era un adoles-cent”. En definitiva, l’obra dis-

El lleidatà Llorenç Capdevilaguanya el premi GranAngularAmbuna novel·la sobrememòria històrica i aprendre a conviure amb lamort

LITERATURAJUVENIL

corre amb dos històries en dosplans, a través dels quals el lec-tor coneixerà tant l’aventura ju-venil de l’avi com el procés dedescobriment per part del nét.Capdevila va afegir que ha uti-litzat nombroses referències li-

teràries, entre les quals –d’aquíla referència al pirata en el títol–la de la novel·la L’illa del tresorde Stevenson. “El jove tambéviu una aventura buscant un tre-sor a partir de les pistes que lideixa el seu avi abans demorir”,

Olis de JoanaSantamans, avui al’Espai Guinovart

EXPOSICIÓ

❘ AGRAMUNT ❘ L’Espai Guinovartd’Agramunt inaugurarà avui(11.00 h) una exposició de setolis sobre taula de gran for-mat de Joana Santamans (Bar-celona, 1977), en els qualsl’artista ha retratat un cavall,un cigne, una cigonya, una va-ca, una llebre, una gallina i unaòliba. Santamans acabarà unaltre dels seus quadres durantla Fira delTorró.

Aplec Saó d’artambiental, demàa Farrera

FESTIVAL

❘FARRERA ❘ El Centre d’Art i Na-tura de Farrera, al Pallars So-birà, celebrarà demà el tecerAplec Saó, un festival d’ex-pressió artística a la natura-lesa, que comptarà amb di-versos artistes internacionals:d’11.00 a 14.00 h amb Que-lic Berga,TraceyWarr i Joa-nès Simon-Ferret; a les 15.30,sortida a l’ermita Mare deDéu de la Serra amb accionsde música i pintura.

L’Escola d’Escriptura de Lleida esgota lesplaces en un dels tres primers cursos

LITERATURAPROPOSTES

Imatge d’arxiu de la presentació de l’Escola.

❘ LLEIDA ❘ L’Escola d’Escriptura deLleida ja ha esgotat les placesper al primer dels tres cursosamb els quals engega,Trenquemel gel! Una aproximació a laNarrativa que impartirà l’es-criptora, filòloga i editoraTere-sa Muñoz, a partir del 15 d’oc-tubre. Per això, Núria Serrate,impulsora de l’Escola, no va des-cartar oferir-ne un altre més.Ai-xò sí, per als interessats encara

queden places per assistir ald’iniciació a la poesia, a càrrecde la poeta i periodista GemmaCasamajó –a partir del dia 16–,així com un altre d’estil de tex-tos amb Marcel·laAndreu, queestà previst que comenci el 20d’octubre. L’Escola es va pre-sentar el 30 de setembre, en unacte apadrinat per l’escriptorPepAlbanell davant de més d’uncentenar de persones.Aquesta

setmana es va constituir el Con-sellAssessor de l’escola. Els res-ponsables del centre ja havienorganitzat un congrés d’escrip-tura i un curs de la Universitatd’Estiu, que va rebre una pun-tuació mitjana de 9 sobre 10 perpart dels alumnes.

Els interessats poden inscriu-re’s al web www.escolaescrip-turalleida.cat. De gener a junyhi ha previstos tres cursos més.

va comentar l’escriptor sense re-velar el final de la novel·la, queCruïlla posarà a la venda d’aquíamb prou feines una setmana.Capdevila, establert des de fa 16anys a Manresa, on imparteixclasses en un institut de Santpe-dor, ja va guanyar el premi GranAngular el 2007 amb El secretdel bandoler.

Col·laborador de la revista do-minical Lectura de SEGRE,compta amb una àmplia trajec-tòria literària, sobretot en elgènere de novel·la històrica, ambtítols com El color del crepusc-le, O rei o res!, Ànima de llop iSerrallonga, l’últim bandoler.

D’altra banda, l’escriptor bar-celoní David Cirici (1954) va serguardonat amb el XXXI PremiElVaixell deVapor de literatu-ra infantil per El vol de l’orene-ta, una història protagonitzadaper un nen barceloní adoptatque es cola en un avió per tor-nar a l’Àfrica i poder veure unaamiga de la infantesa.

Diari Dissabte, 10 d’octubre de 201536 CATALUNYA |

TRIBUNALS ■ E L F I S C A L A N T I CO R R U P C I Ó CO N S I D E R A Q U E E STA N V I N C U L AT S

La Fiscalia demana que s’uneixin les

causes de Pujol i la del seu fill Jordi

■ La Fiscalia Anticorrupció ha demanat que l’Audiència Nacio-nal investigui en una sola causa la fortuna oculta de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i els moviments de fons del seu pri-mogènit, Jordi Pujol Ferrusola, en entendre que els dos casos es-tan vinculats.

El Ministeri Públic ha presen-tat un informe davant la titular del jutjat d’instrucció número 31

de Barcelona, que investiga la for-tuna oculta dels Pujol, perquè s’inhibeixi a favor del jutjat núme-ro 5 de l’Audiència Nacional.

El Ministeri Públic creu que la investigació sobre la «regulari-tat de la fortuna amassada» per l’expresident català «no es pot desenvolupar de manera autòno-ma a la investigació» dels fets que s’atribueixen a Jordi Pujol Ferru-sola, que està imputat a l’Audièn-

cia Nacional per delictes de blan-queig de capitals i contra la Hi-senda pública. L’opinió de la Fis-calia és que les indagacions sobre l’origen de la fortuna de l’expre-sident català no pot deslligar-se de les sospites de blanqueig i co-brament de comissions per la qual està imputat Jordi Pujol Ferru-sola, que a més va administrar en-tre 1990 i 1992 els fons de la seva família ocults a Andorra.

CULTURA ■ D E L I T E R AT U R A I N FA N T I L I J U V E N I L

David Cirici i Llorenç

Cadpevila, Premis Cruïlla

■ David Cirici i Llorenç Capde-vila han guanyat els premis Cruïl-la de literatura infantil i juve-nil, segons van informar ahir. Cirici (Barcelona, 1954) ha re-but el guardó El Vaixell de Vapor 2015, dotat amb 15.000 euros, amb l’obra ‘El vol de l’oreneta’. Una història protagonitzada pel Seydou, un nen barceloní adoptat que es cola en un avió i se’n torna a l’Africa perquè una

amiga de la seva infantesa li ha dit en un mail que el vol veure.

Per altra banda, Llorenç Capdevila (Segrià, 1969), s’ha emportat el premi de literatu-ra juvenil Gran Angular, dotat també amb 15.000 euros, per ‘L’herència del vell pirata’, que explica com el Met s’ha d’en-frontar per primer cop a la pèr-dua d’un ésser estimat quan es mor el seu padrí.

AGÈNCIES

L’Audiència Nacional va decidir ahir obrir diligències per acla-rir el tall que es va produir di-jous passat en els cables de la fi-bra d’òptica de la línia de l’AVE a Catalunya, que va sembrar el ca-os ferroviari i va paralitzar una quarantena de trens entre Ta-rragona i Figueres en plena ho-ra punta.

El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3 investiga el cas després de rebre una co-municació per part del Cos Nacio-nal de Policia. L’anunci el va rea-litzar la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que va qua-lificar l’incident d ‘«extrema gra-vetat». «Podria ser un sabotat-ge, i atès que hi ha una investiga-ció judicial ja oberta, demanem el màxim respecte i la màxima col·la-boració per part de tots amb aques-ta investigació», va dir la núme-ro dos de l’executiu.

L’incident, que va afectar a més de 13.000 viatgers, va obligar a suspendre el servei de l’AVE a Ca-talunya durant més de tres ho-res a primera hora del matí. Tot apunta que uns desconeguts van arrencar les línies de la fibra òp-tica que manté la comunicació a la xarxa de l’AVE, dos talls nets en un sentit i un altre de la mar-xa, entre Vilafranca del Penedès i Gelida, a uns 40 quilòmetres de Barcelona.

El Govern espanyol va dema-nar ahir deixar actuar a les for-

ces de seguretat de l’Estat i a l’Au-diència Nacional perquè s’aclarei-xi si es va tractar d’un acte de van-dalisme o d’un sabotatge. El jut-ge haurà de determinar si els autors, encara desconeguts, van

cometre un delicte de «estralls terroristes». Només en aquest cas, aquest tribunal seria com-petent per investigar l’incident.

En paral·lel, un jutjat de Vila-franca del Penedès, a Barcelona, ??va obrir també una investigació per aclarir els fets, i per tant en els

pròxims dies haurà de dirimir quin òrgan judicial té la com-petència per instruir l’incident.

El cas està judicialitzat, però té la seva derivada política, ja que ha agreujat les relacions entre el Govern central i la Generalitat, després que el ministre de Justí-cia acusés els Mossos d’Esqua-dra de no atendre com calia la lí-nia de l’AVE. «Sembla que no hi ha hagut tanta atenció com ha-gués estat desitjable», va afirmar Rafael Catalá, que abans que ti-tular de Justícia va ser secretari d’Estat d’Infraestructures i ha recordat que va demanar en dues ocasions al govern català que col·laborés en aquest punt.

La ministra de Foment, Ana Pastor, va reclamar al seu torn als Mossos i a la Generalitat que «col·laborin de manera inten-sa», ja que més del 50% dels ro-batoris de cable i fibra òptica de

la xarxa ferroviària es produeixen a Catalunya.

La vicepresidenta no va voler aprofundir en la polèmica, però va incidir que a Catalunya s’ha produït «un bon nombre de ro-batoris de coure». «A tots -va dir Sáenz de Santamaría- ens corres-pon treballar per lluitar contra el delicte i en el cas d’aquest ele-ment cal saber per on va la inves-tigació, perquè crec que tots es-tarem molt interessats a adop-tar totes les mesures necessàries per enfortir la seguretat».

Des de la Generalitat van repli-car que la policia catalana actua amb «el màxim rigor i la màxima contundència» i van apuntar que els titulars de les infraestructu-res també tenen responsabilitat en la seguretat. El conseller d’In-terior, Jordi Jané, va defensar que

els Mossos d’Esquadra estan exer-cint la «màxima pressió» per ga-rantir la seguretat de la línia de l’AVE, i va demanar que ningú «defugi» responsabilitats, inclòs el responsable de la via.

Jané va detallar que els últims cinc mesos s’ha reduït en un 35% el robatori de coure a la xarxa fe-rroviària catalana, en relació amb l’any anterior, gràcies a la pres-sió exercida per la policia catala-na, que cada mes porta a terme més de 14.000 hores de patrulla per prevenir aquest tipus de furts.

El conseller de Territori de la Generalitat, Santi Vila, va dema-nar a Renfe «corregir amb urgèn-cia» l’atenció als usuaris catalans quan hi ha avaries, sigui quina si-gui la causa, a la xarxa ferroviària catalana.

Vila va insistir que s’han de protegir i mantenir bé les vies, així com tenir mecanismes que evitin la paralització del servei en cas d’incidència, i que «si tot falla, els ciutadans no poden es-tar desatesos».

SUCCESSOS ■ L A M I N I S T R A D E S TA C A Q U E E L 5 0 % D E L S R O B AT O R I S D E C A B L E E S P R O D U E I X E N A C ATA L U N YA

L’Audiència Nacional investigarà el

sabotatge a la fibra òptica de l’AVE L’incident va afectar més de 13.000 viatgers. El ministre de Justícia acusa els Mossos de no vigilar prou les vies de tren

‘Catalunya està desgovernada’

■ Per la presidenta del PPC, Alí-cia Sánchez-Camacho, el succés que va deixar dijous milers de pas-satgers sense servei d’AVE «és un exemple més que Catalunya està desgovernada, que al govern d’Artur Mas només l’ha preo-cupat el procés independentis-ta i no vigilar la seguretat dels nos-tres trens ni l’increment de ro-batori de coure a Catalunya».

Els sindicats de Mossos d’Es-quadra van criticar el ministre de Justícia, Rafael Catalá: «És lamen-table que un ministre busqui excuses de mal pagador i culpi un cos policial per un robatori o sabotatge en un tram de via per justificar el desastre d’ahir».

S E G O N S E L P P C ATA L À

Jané defensa l’actuació dels Mossos i demana no ‘defugir’ responsabilitats

Centenars de passatgers van haver de fer llargues cues a l’estació Camp de Tarragona de l’AVE. FOTO: EFE

Vila demana ‘corregir amb urgència’ l’atenció als usuaris de Renfe quan hi ha avaries

Enllaços mitjans digitals

9 octubre

http://cort.as/Y6uj

9 octubre

http://cort.as/Y6um

9 octubre

http://cort.as/Y6ur

9 octubre

http://cort.as/Y6uv

9 octubre

http://cort.as/Y6uy

9 octubre

http://cort.as/Y6v5

9 octubre

http://cort.as/Y6vT

9 octubre

http://cort.as/Y6vc

9 octubre

http://cort.as/Y6vx

9 octubre

http://cort.as/Y6w1

9 octubre

http://cort.as/Y73C (David Cirici)

9 octubre

http://cort.as/Y75b (Llorenç Capdevila)

10 octubre

http://cort.as/Y83o

10 octubre

http://cort.as/Y859

10 octubre

http://cort.as/Y85l

10 octubre

http://cort.as/Y861