AulaNaturaMarjalGandia

EXPLORANTLA MARJAL DEGANDIA

1

LOCALITZACIÓ DE LA ZONA natural DELA MARJAL

Anem a començar una excursió per tal dedescobrir tot el que amaga La Marjal. Si ensfixem atentament i estem relaxats i en silencipodrem vore els seus habitants: ànecs, peixos,granotes i tortugues, plantes d’aigua, cultius,plantes aromàtiques i algunes tòxiques (aniremamb compte!).Fa ja molts anys que els habitants de Gandiadescobriren La Marjal i tot allò que aquesta elsproporcionava: pesca, caça, cultius, aigua pera beure i paisatges preciosos... Al llarg delssegles La Marjal ha segut fonamental per a lavida i avui dia encara ho és.

Comença l’expedició!

GAUDIR DE LA MARJAL naturalMENT

2

Per fer tot el recorregut necessitaràs:- calçat còmode- roba còmoda- gorra o barret

Has de fer la ruta:- sense fer soroll per poder sentir bé les ausi no espantar-les- sense embrutar, ja que estem al seu hàbitatnatural i no hem d’alterar-lo- respectant les plantes i els animals- i sobretot gaudint de La Marjal al NATURAL!

APRENENT A SER naturalISTA

PRISMÀTICSQUADERNI BOLI

PROTECCIÓSOLAR

AIGUA

3

L’Alqueria del Duc és un edifici del segle XVIII (això és l’any 1700, enl’època dels castells, les armadures i les batalles a cavall!). Va pertànyera la família dels Borja, que eren els Ducs de Gandia i foren molt conegutsa Europa. L’utilitzaven com a pavelló per caçar.

APRENENT HISTÒRIA AMB naturalITAT

4

5

CAVALLERISSES

PATI CELLERGRANER

PLANTA BAIXA

En l’última pàgina trobaràs uns adhesius dels diferents elements quepodríem trobar en les sales i habitacions. Atreveix-te a enganxar-les!

ADHESIUS

6

HABITACIÓ DUCS

CAPELLA

SALÓ

PATI

PRIMER PIS

La Marjal és una zona humida d’aigua dolça junt a la mar mediterrània.No sempre ha tingut el mateix aspecte ja que ha anat canviant al llargdels anys. A vore si saps dir quina forma tenia en cada època. Uneixamb una fletxa els dibuixos amb cada nom i indica perquè han ocorregutaquests canvis: causes naturals o acció de l’home

Fa 100.000 anys, durantl’última glaciació..

Fa 7.000 anys, quan pujà latemperatura i es desferen lesmasses de gel.

Fa 2.000 anys, en l’èpocadels romans, quan la mar estava en la posició que

coneguem avui.

Actualment, que hemconstruït molts edificis

en la línia de costa.

UN PAISATGE QUE EVOLUCIONAnaturalMENT

7

8

Si pugem fins dalt del Montdúver, al punt més alt, tindrem una àmpliavista de La Marjal i de tot el paisatge. Posa el nom dels components delpaisatge al següent dibuix:

1-muntanyes de pedra calcària2-ventall al·luvial3-zona de marjal4-dunes5-platja

LA natura CANVIA DES DE LAMUNTANYA FINS LA PLATJA

9

En La Marjal, l’aigua té un paper fonamental, ja que condiciona tot elque l’envolta: la fauna, les plantes, la terra... L’aigua mai no s’està quietaal mateix lloc. I tu, sabries trobar en aquesta sopa de lletres 2 entradesi 5 eixides d’aigua del cicle de l’aigua?

Entrades: precipitació, surgènciaEixides: evaporació, escorrentia, transpiració, bombeig, sèquies

EL CICLE natural DE L´AIGUA

10

En La Marjal, l’aigua té un paper fonamental, ja que condiciona tot elque l’envolta: la fauna, les plantes, la terra... L’aigua mai no s’està quietaal mateix lloc. I tu, sabries trobar en aquesta sopa de lletres 2 entradesi 5 eixides d’aigua del cicle de l’aigua?

Entrades: precipitació, surgènciaEixides: evaporació, escorrentia, transpiració, bombeig, sèquies

MENR IZOB IUMAB

ISURGENC IABEO

OCC ISTOALULSM

GOHOLASMLAEBB

PREC IP ITAC IOE

I IMONT IPEESM I

SEQU IES ISNEBG

OA ITNERROCSEO

SOEVAPORAC IOA

TRAMPARANO IAO

EALE IOEG IMSPR

TRANSP IRAC IOS

ASBEOESANORJE

Els habitants dels voltants de La Marjal, han utilitzat les plantes perfabricar estris, per menjar, per a la medicina... Demostra que tu tambésaps com utilitzar-les, busca-les amb l’ajuda de la foto i uneix cada plantaamb el seu nom i l’ús que li correspon, però compte perquè també hi haplantes tòxiques!

Fer els canuts de les eixides de pirotècnia

Tutores per a les plantesdels horts

Cura bronquitis i faringitis

Ús extern (pell)

Menjar-se les llavors

Fabricar els palsdels gelats

ELS AVANTATGES DEL naturalISME

ÀLBER

BOVA

CANYA

FÀLZIA

CUA DE CAVALL

11

NENÚFAR

12

Pica en la pell, compte!

Malalties de l’intestí,els ulls i la pell

Indicador de la contaminacióde les aigües

Digestiva i antisèptica

Flors verinoses compte!

LLENTILLES D´AIGUA

SALICÀRIA

BALADRE

MENTA BORDA

ORTIGA

REPARTINT L´AIGUA natural

En La Marjal sempre s’han cultivat moltes hortalisses: carabassetes,tomaques, albergínies... Per poder distribuir bé l’aigua, s’utilitzen unessèquies i comportes anomenades canos, tentos i testellaors. I tu, comportaries l’aigua des de la sèquia mare fins al teu camp?

SÈQUIA MARE

EL TEUCAMP

13

LA CADENA natural D´ALIMENTACIÓDE LA MARJAL

En la Natura unes espècies s’alimenten d’altres, siguen animals o plantes.Açò s’anomena cadena tròfica.

BLACK - BASS

COLA DE ZORRO

14

ARPALLOTGARSA REIAL

RATA D´AIGUA

LLENTILLESD´AIGUA

Alguns dels habitants de La marjal són difícils de vore, però si has estatatent pot ser que ho hages aconseguit. Marca amb una X les casellesdels animals que has aconseguit trobar.

ELS VEÏNS naturalS DE LA MARJAL

COLLVERD

FOTJA

GARSA

GRANOTA

CAMALLONGA

BLACK-BASS

15

PAROTET

ESCARABAT

SARGANTANA

16

GAMBÚSIA

ARPALLOT

La Marjal de Gandia, a més de ser un lloc per a gaudir, ens ofereix totauna sèrie de serveis molt útils per a la nostra vida.Explica amb les teues paraules i amb l’ajuda dels teus professors imonitors què signifiquen aquestes funcions naturals:

1. És una reserva d’aigua

2. Actua com a albelló de CO2

3. Neteja l’aigua i la purifica

4. Capta l’energia del sol

5. Intervé al cicle de la clorofil·la i del carboni

SERVEIS QUE ENS DÓNA LA MARJALnaturalMENT GRATIS

17

naturalMENT TAMBÉ JUGUEM

Seguint les passes aconsegueix fer una granota de paper.

21

5

3 4

6 7

PREM PER TAL QUEBOTE LA GRANOTA

18

Tots tenim dret a passar-ho bé en La Marjal, però hem de tractar-la béper tal que mantinga un bon aspecte i els seus recursos es conservenbé. Digues si el que fan els xiquets del dibuix penses que es pot fer

GAUDINT EN LA natura

VINDRE A ESMORZAR O BERENAR

APRENDRE DE LA VIDA I COSTUMSDELS ANIMALS

SI

NO

SI

NO

TIRAR FEM AL TERRA

RECOLLIR PAPERS QUEENS TROBEM PEL CAMÍ TIRAR LLAUNES A L´AIGUA

SI

NO

SI

NO

SI

NO

19

ARRENCAR FLORS DELA MARJAL SI

NO

OLORAR L´AROMA DE LES PLANTES

SI

NO

INTRODUCIR ANIMALSQUE NO SÓN D´AQUESTHÀBITAT

SI

NO

GAUDIR DEL PAISATGE,DEL SOL Y DEL CANT DELS

OCELLSSI

NO

MOLESTAR ELS ANIMALS

SI

NO

TRENCAR LES PAPERERES IELS CARTELLS INFORMATIUS

SI

NO

20

21

RESPECTANT MÉS LA natura

Per mantenir un entorn sa i saludable, hem de tractar-lo bé. Una formade fer-ho és aplicant el principi de les anomenades 3R: Reutilitzar, Reduiri Reciclar.Ajuda’ns i afegeix idees noves a les que apareixen ací:

REUTILIZEM si usem les coses més d’una vegada. Reutilitzant a mésestalviem dines. Per exemple, podem reutilitzarà un llibre que ja ha llegitun amic per llegir-lo nosaltres i passar-ho bé.

REDUÏM si utilitzem just allò que necessitem, ni més ni menys. Perexemple, si ens dutxem en comptes de banyar-nos aconseguim un bonrentat i a més consumim menys aigua.

RECICLEM quan a partir dels materials amb què està fabricat un objecte,fabriquem un de nou. Per exemple, quan reciclem el paper s’obtenenfolis nous sense haver de desforestar els nostres boscos,

22

EditorsMaría José Viñals i María Pilar Donat

Autors del textMireia Alonso-Monasterio, Pau Alonso-

Monasterio, María Pilar Donat, Maryland Morant,Lola Teruel, María José Viñals, Jesús Villaplana

Il·lustracionsLuis Rivera i Cristina Portalés

Fons fotogràficsMaría José Viñals, María Pilar Donat, MireiaAlonso-Monasterio i Pau Alonso-Monasterio

Direcció d´art i maquetacióLuis Rivera

ISBN978-84-8363-305-2

CopyrightMaría José Viñals i María Pilar Donat, 2008

NORMES

- Està prohibit fer foc

- No pescar

- No circular amb vehicles a motor

- No banyar-se en l’Ullal

RECOMANACIONS

- Passejar sense abandonar els senders

- Portar les mascotes controlades

- Respectar els altres usuaris

- No molestar la fauna ni arrencar plantes

- Utilitzar les papereres

- Tenir cura dels equipaments i