Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
“Hi havia una vegada...”
...CONTES ENCETATS,
CONTES CONTATS!!! juny 2012
LA MIREIA VOL UN GOS
Inici: Autora Marta Dapena Soriano (responsable BE Escola Miquel Martí i Pol – Sant Feliu Llobregat)
Nus: Alumnes 5èB Escola Salvador Espriu, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Iolanda Romero)
Desenllaç: Alumnes 6èB Escola Mare de Déu de la Mercè, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Rosa Mateo Domingo)
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
La Mireia havia de tenir un gos, fos com fos.
La Rut en tenia dos i ella també en volia tenir un.
Un dia, mentre esperava que la vinguessin a recollir, a la porta de l’escola se li va apropar la mare de la Rut amb un gosset a la mà i li va dir:
- Hola Mireia!
La Rut m’ha dit que vols un gosset.
Els nostres gossos han tingut cadells i si els teus pares volen, aquest que tinc a la mà pot ser per a tu.
A la Mireia se li van il·luminar els ulls i, tot i que sabia que no estava bé el que anava a fer, no va poder evitar dir:
- I tant!
Els meus pares estan desitjant tenir un gosset.
- Així doncs, té . -va dir la mare de la Rut-
Aquest és per a tu .
De sobte va sentir:
- Mireia!
Hola filla!
Sento arribar tard!
La Mireia va agafar el cadell i amb un moviment ràpid, el va ficar dins la motxilla.
- Hola mama!
. . .
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
NUS 5èB Escola Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat
- Què tal? -van dir les dues al mateix temps.
- Com ha anat l'escola? -va preguntar la mare.
- Bé -va respondre la Mireia amb un to nerviós tot dissimulant...
- I a tu, com t'ha anat la feina?
- Doncs, la reunió d'avui s'ha allargat i he perdut e l bus.
Quan van anar cap a casa es van trobar la botiga de dolços i al costat la d’animals.
- Em dones 2 euros per comprar dolços? -va dir la Mireia.
- És clar!
T‘espero a casa -va contestar la mare.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
NUS 5èB Escola Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat
- Vols que et porti la motxilla cap a casa? -preguntà la mare.
- No, no gràcies.
Ja la porto jo!
No us penseu que la Mireia anava a comprar dolços, sinó que anava a comprar menjar pel gos. La Mireia no sabia què menjava el gos, per això va trucar a la Ruth per preguntar-li:
- Hola Ruth, quin menjar és el del gos?
- Mira Mireia, és un que surt una pota i un cor. –li va explicar la Ruth.
- Moltes gràcies Ruth!!
- De res!
La Mireia va comprar el menjar pel gos i, com li van sobrar diners, es va comprar uns quants dolços.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
NUS 5èB Escola Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat
Quan va arribar a casa, la mare li va preguntar per la motxilla per rentar-la.
- Un moment mare que vaig a deixar els deures (i el gos).
Va deixar el gos a les golfes i va deixar la motxilla dintre de la rentadora.
Mentre la Mireia s’estava dutxant, la mare va anar a les golfes i va descobrir el gos:
- MIREIA!!!!!!!!!!!! -va cridar la mare…
La Mireia va anar a les golfes amb el barnús posat.
- Mireia què fa aquest gos aquí? -va preguntar la mare.
- No ho sé mare. –va contestar la nena
- Digues la veritat. –li va demanar la seva mare.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
NUS 5èB Escola Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat
- D'acord, t'ho explico.
Me l'ha donat la mare de la Ruth . -va contestar la Mireia
- Mira Mireia a mi no em sembla malament, però tu ja saps que el pare és al·lèrgic als gossos.
Quan va arribar el pare a casa, la Mireia i la mare van anar corrents a dir-li que no pugés a les golfes ja que hi havia ratolins i rates.
Se'n van anar a dormir i van sentir cops a les golfes . . .
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
DESENLLAÇ 6èB Escola Mare de Déu de la Mercè – Sant Feliu de Llobregat
. . . Eren les sis de la matinada.
El pare es va despertar i va anar corrents cap a les golfes, quan de sobte va veure el gos i va cridar:
- Mireia, vine aquí ara mateix! - va cridar amb un to molt enfadat.
- Què vols pare?- va preguntar la nena mig adormida.
- Què és això? - va preguntar el pare.
- Un gos... -va respondre la Mireia amb por.
Tots dos es van tranquil·litzar i . . .
- Mira, Mireia a mi m'agradaria que tinguessim un gos , perquè així
aprendries què és la responsabilitat -va dir el pare seriós.
- Això ja m'ho va dir la mare... -va contestar la nena.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
DESENLLAÇ 6èB Escola Mare de Déu de la Mercè – Sant Feliu de Llobregat
- Tu saps que jo sóc al.lèrgic als gossos i que cada vegada que m'acosto
a un, començo a esternudar. –li va explicar el seu pare.
- Ja ho sé pare, però i si el tinguessim a distància. .. -va dir la Mireia.
- Què vols dir? -li va preguntar el pare
- Vull dir que ens el podríem quedar, però mentre que estigués ben
allunyat de tu.
Podríem fer-li una caseta al gos al pati del darrer e.
Com tu mai passes per allà! -va explicar la nena.
- Quina bona idea!
Estic d'acord. Ho farem. –va respondre el pare.
I així va ser com a partir d’aquell dia, el gos va ser un membre més de la família.