La Mireia vol un gos

8
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol “Hi havia una vegada...” ...CONTES ENCETATS, CONTES CONTATS!!! juny 2012 LA MIREIA VOL UN GOS Inici: Autora Marta Dapena Soriano (responsable BE Escola Miquel Martí i Pol – Sant Feliu Llobregat) Nus: Alumnes 5èB Escola Salvador Espriu, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Iolanda Romero) Desenllaç: Alumnes 6èB Escola Mare de Déu de la Mercè, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Rosa Mateo Domingo)

description

Conte cooperatiu elaborat per l’alumnat de 5èB de l'Escola Salvador Espriu de Sant Feliu de Llobregat i per l’alumnat de 6èB de l’Escola Mare de Déu de la Merce de Sant Feliu de Llobregat

Transcript of La Mireia vol un gos

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

“Hi havia una vegada...”

...CONTES ENCETATS,

CONTES CONTATS!!! juny 2012

LA MIREIA VOL UN GOS

Inici: Autora Marta Dapena Soriano (responsable BE Escola Miquel Martí i Pol – Sant Feliu Llobregat)

Nus: Alumnes 5èB Escola Salvador Espriu, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Iolanda Romero)

Desenllaç: Alumnes 6èB Escola Mare de Déu de la Mercè, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Rosa Mateo Domingo)

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

La Mireia havia de tenir un gos, fos com fos.

La Rut en tenia dos i ella també en volia tenir un.

Un dia, mentre esperava que la vinguessin a recollir, a la porta de l’escola se li va apropar la mare de la Rut amb un gosset a la mà i li va dir:

- Hola Mireia!

La Rut m’ha dit que vols un gosset.

Els nostres gossos han tingut cadells i si els teus pares volen, aquest que tinc a la mà pot ser per a tu.

A la Mireia se li van il·luminar els ulls i, tot i que sabia que no estava bé el que anava a fer, no va poder evitar dir:

- I tant!

Els meus pares estan desitjant tenir un gosset.

- Així doncs, té . -va dir la mare de la Rut-

Aquest és per a tu .

De sobte va sentir:

- Mireia!

Hola filla!

Sento arribar tard!

La Mireia va agafar el cadell i amb un moviment ràpid, el va ficar dins la motxilla.

- Hola mama!

. . .

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

NUS 5èB Escola Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat

- Què tal? -van dir les dues al mateix temps.

- Com ha anat l'escola? -va preguntar la mare.

- Bé -va respondre la Mireia amb un to nerviós tot dissimulant...

- I a tu, com t'ha anat la feina?

- Doncs, la reunió d'avui s'ha allargat i he perdut e l bus.

Quan van anar cap a casa es van trobar la botiga de dolços i al costat la d’animals.

- Em dones 2 euros per comprar dolços? -va dir la Mireia.

- És clar!

T‘espero a casa -va contestar la mare.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

NUS 5èB Escola Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat

- Vols que et porti la motxilla cap a casa? -preguntà la mare.

- No, no gràcies.

Ja la porto jo!

No us penseu que la Mireia anava a comprar dolços, sinó que anava a comprar menjar pel gos. La Mireia no sabia què menjava el gos, per això va trucar a la Ruth per preguntar-li:

- Hola Ruth, quin menjar és el del gos?

- Mira Mireia, és un que surt una pota i un cor. –li va explicar la Ruth.

- Moltes gràcies Ruth!!

- De res!

La Mireia va comprar el menjar pel gos i, com li van sobrar diners, es va comprar uns quants dolços.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

NUS 5èB Escola Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat

Quan va arribar a casa, la mare li va preguntar per la motxilla per rentar-la.

- Un moment mare que vaig a deixar els deures (i el gos).

Va deixar el gos a les golfes i va deixar la motxilla dintre de la rentadora.

Mentre la Mireia s’estava dutxant, la mare va anar a les golfes i va descobrir el gos:

- MIREIA!!!!!!!!!!!! -va cridar la mare…

La Mireia va anar a les golfes amb el barnús posat.

- Mireia què fa aquest gos aquí? -va preguntar la mare.

- No ho sé mare. –va contestar la nena

- Digues la veritat. –li va demanar la seva mare.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

NUS 5èB Escola Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat

- D'acord, t'ho explico.

Me l'ha donat la mare de la Ruth . -va contestar la Mireia

- Mira Mireia a mi no em sembla malament, però tu ja saps que el pare és al·lèrgic als gossos.

Quan va arribar el pare a casa, la Mireia i la mare van anar corrents a dir-li que no pugés a les golfes ja que hi havia ratolins i rates.

Se'n van anar a dormir i van sentir cops a les golfes . . .

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

DESENLLAÇ 6èB Escola Mare de Déu de la Mercè – Sant Feliu de Llobregat

. . . Eren les sis de la matinada.

El pare es va despertar i va anar corrents cap a les golfes, quan de sobte va veure el gos i va cridar:

- Mireia, vine aquí ara mateix! - va cridar amb un to molt enfadat.

- Què vols pare?- va preguntar la nena mig adormida.

- Què és això? - va preguntar el pare.

- Un gos... -va respondre la Mireia amb por.

Tots dos es van tranquil·litzar i . . .

- Mira, Mireia a mi m'agradaria que tinguessim un gos , perquè així

aprendries què és la responsabilitat -va dir el pare seriós.

- Això ja m'ho va dir la mare... -va contestar la nena.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

DESENLLAÇ 6èB Escola Mare de Déu de la Mercè – Sant Feliu de Llobregat

- Tu saps que jo sóc al.lèrgic als gossos i que cada vegada que m'acosto

a un, començo a esternudar. –li va explicar el seu pare.

- Ja ho sé pare, però i si el tinguessim a distància. .. -va dir la Mireia.

- Què vols dir? -li va preguntar el pare

- Vull dir que ens el podríem quedar, però mentre que estigués ben

allunyat de tu.

Podríem fer-li una caseta al gos al pati del darrer e.

Com tu mai passes per allà! -va explicar la nena.

- Quina bona idea!

Estic d'acord. Ho farem. –va respondre el pare.

I així va ser com a partir d’aquell dia, el gos va ser un membre més de la família.