Les invasions biològiques
en territoris metropolitans:
què ens revel·la l’EXOCAT?
Jara Andreu
Joan Pino
CREAF
Foto
: (cc
) Ta
nak
a Ju
uyo
h
X Jornada CREAF SCB ICHN
Les invasions en àrees metropolitanes
Les àrees metropolitanes són particularment vulnerables a la invasió per espècies exòtiques.
Entrada i introducció Establiment Impactes
Grau d’invasió
Èxit invasor de les espècies
Èxit d’invasió
Capacitat invasora
Concordaça climàtica
Factors antròpics: • Pressió de propàgul • Via d’entrada
Invasibilitat
Expansió
El procés d’invasió
Proporció de sòl urbà Longitud de vies de tren Longitud de carreteres
+ + +
Grau regional d’invasió
Gassó et al. (2009) Div. Distr.
• Gran disponibilitat de recursos.
• Elevada freqüència de pertorbacions.
Hàbitats
agrícoles
Hàbitats
urbans i
costaners
Hàbitats
ruderals
Èxit d’invasió 1 2 3 4 5 C
Els hàbitats més envaïbles:
Davis et al. (2000) Journal of Ecology 88: 528-534.
Grau d’invasió dels hàbitats
0
0.2
0.4
0.6
0.8
1
1.2
1.4
1.6
1.8 B
1
B3
C1
C2
C3
D1
D2
D4
D6
E1
E2
E3
E4
E5.2
E5.5
E5.6
E6
F2
F3
F4
F5
F6
F7
F9.1
F9.3
G1
G
2
G3
H2
H3
H5
.6 I1
Hàbitat EUNIS
No
mb
re d
es
pla
nte
s ex
òti
qu
es
• Zones conreades i jardins • Hàbitats ruderals • Àrees trepitjades • Boscos de ribera
• Molleres i torberes • Prats i matollars alpins i subalpins • Matollars mediterranis • Garrigues • Alzinars • Boscos de coníferes
Vilà et al. (2007) J. Veg. Sci.
Grau d’invasió dels hàbitats
Hàbitats més i menys envaïts
Conreus
Herbassars ruderals i trepitjats
Boscos i bosquines de ribera
Més envaïts Menys (gens) envaïts
Molleres i torberes
Prats i matollars alpins i subalpins
Matollars mediterranis
espinosos
Grau d’invasió dels hàbitats
Els hàbitats dels paisatges més urbanitzats són més susceptibles a la invasió que els d'altres paisatges.
El context regional afecta la riquesa d’espècies exòtiques en diferents tipus d’hàbitats.
Grau d’invasió dels hàbitats
Gassó et al. (2012) Appl. Veg. Sci.
Mostreig semi-estratificat:
– 658 punts de mostreig circulars de 10 m de diàmetre
– 10 grans tipus d’hàbitat
Grau d’invasió dels hàbitats
Anàlisi de la presència i abundància de plantes exòtiques a la província de Barcelona
Arroba-Benítez (2012) Tesi Màster.
Les pinedes i els prats I herbassrasde la RMB gairebé tripliquen el seu percentatge d’invasió respecte els de tota la província.
Els boscos de la província de Barcelona es troben poc envaïts, però els de la Regió Metropolitana de Barcelona més.
Parc
el·le
s en
vaïd
es (
%)
Grau d’invasió dels hàbitats
Arroba-Benítez (2012) Tesi Màster.
Nombre potencial
d’espècies
0.006
0.398
0.801
1.205
1.609
2.000
2.403
2.807
3.211
Risc d’invasió
0.002
0.103
0.208
0.314
0.419
0.520
0.625
0.731
0.836
10 0 50 km
N
Riquesa potencial d’espècies exòtiques
Grau d’invasió dels hàbitats
Arroba-Benítez (2012) Tesi Màster.
Nombre potencial
d’espècies
0.006
0.398
0.801
1.205
1.609
2.000
2.403
2.807
3.211
Risc d’invasió
0.002
0.103
0.208
0.314
0.419
0.520
0.625
0.731
0.836
10 0 50 km
N
Nombre potencial
d’espècies
0.006
0.398
0.801
1.205
1.609
2.000
2.403
2.807
3.211
Risc d’invasió
0.002
0.103
0.208
0.314
0.419
0.520
0.625
0.731
0.836
10 0 50 km
N
Nombre potencial
d’espècies
0.006
0.398
0.801
1.205
1.609
2.000
2.403
2.807
3.211
Risc d’invasió
0.002
0.103
0.208
0.314
0.419
0.520
0.625
0.731
0.836
10 0 50 km
N
Probabilitat d’invasió
Grau d’invasió dels hàbitats
Arroba-Benítez (2012) Tesi Màster.
Les invasions en àrees metropolitanes
• Elevada densitat de població. • Elevada activitat comercial i industrial. • Elevada freqüència de pertorbacions. • Elevada disponibilitat d’aigua i nutrients. • Paisatges antropitzats. • Clima favorable.
• Elevada concentració d’espècies exòtiques.
• Informació dispersa i fragmentària.
• Heterogeneïtat de dades per grups taxonòmics.
Les invasions biològiques a Catalunya
• CONÈIXER l’estat i el risc d’invasió de Catalunya per organismes exòtics a escales diverses (hàbitats, regions...).
• ENDREÇAR la informació existent per un millor coneixement i gestió del problema.
• PROPOSAR directrius i eines per a una eventual estratègia de gestió de les invasions biològiques.
El projecte EXOCAT
Objectius del projecte EXOCAT
• Avaluar l’estat actual d’invasió de Catalunya:
– Identificació i caracterització de totes les espècies exòtiques (taxonomia, origen, estatus, hàbitat, via d’entrada, impactes, etc.).
– Identificació dels principals experts o grups de recerca d’espècies exòtiques.
– Recopilació de bibliografia sobre totes les espècies exòtiques.
– Recopilació de la informació cartogràfica disponible.
46 espècies translocades
1.066 espècies exòtiques
L’estat de les invasions a Catalunya
+ 621 plantes
8 diatomees
45 inv. aquàtics
139 inv. terrestres
152 ocells
29 rèptils
38 peixos
6 amfibis
11 mamífers
17 algues
EXOCAT 20 0 20 40 60 Kilometers
N
Sistema d’informació de les espècies exòtiques dels ecosistemes aquàtics de Catalunya (EXOAQUA)
Banc de dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC)
Dades inèdites i publicades
L’estat de les invasions a Catalunya
EXOCAT
> 19.000 citacions
> 7.200 citacions
> 23.500 citacions
UTM 1x1
UTM 10x10
Punts (x,y)
L’estat de les invasions a Catalunya
10 0 50 kmN
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
10 0 50 kmN
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
L’estat de les invasions a Catalunya
Espècies exòtiques continentals
10 0 50 kmN
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
10 0 50 kmN
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
L’estat de les invasions a Catalunya
Barcelona i voltants > 200 espècies exòtiques DF28 = 338 espècies
Espècies exòtiques continentals
10 0 50 kmN
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
10 0 50 kmN
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
L’estat de les invasions a Catalunya
Espècies exòtiques continentals
Planes i maresmes litorals
Costes metropolitanes (Maresme) Corredors prelitorals (Vallès)
Regadius interiors
Èxit d’invasió 1 2 3 4 5 C Regions més envaïdes
10 0 50 kmN
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
10 0 50 kmN
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
L’estat de les invasions a Catalunya
Espècies exòtiques continentals
Secans interiors Serralades forestals
Pirineu Paisatges agroforestals
Èxit d’invasió 1 2 3 4 5 C Regions menys envaïdes
L’estat de les invasions a Catalunya
Espècies exòtiques marines
10 0 50 kmN
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
10 0 50 kmN
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
Límits de comarca
Riquesa total
d'espècies exòtiques
[1, 21]
[22, 41]
[42, 62]
[63, 82]
[83, 103]
[104, 123]
[124, 144]
[145, 164]
[165, 185]
LA FLORA AL·LOCTONA DE CATALUNYA. Catàleg raonat de les plantes vasculares exòtiques que creixen sense cultiu al NE de la Península Ibèrica
CASASAYAS (1989)
EXOCAT (2012)
Canvis en el patró d’invasió
Giraldo et al. (2013) Tesi Màster
• Les UTMs on s’ha incrementat més la riquesa d’especies exòtiques són diferents a les UTMs tradicionalment més envaïdes.
• Nous hot spots d’invasió?
Riquesa històrica Increment de riquesa
Canvis en el patró d’invasió
Giraldo et al. (2013) Tesi Màster
Què ens permet fer EXOCAT?
• Un accés ràpid a la informació sobre espècies exòtiques i una resposta ràpida.
• Identificar espècies i zones prioritàries de gestió.
• Analitzar el risc d'invasió i expansió de les principals espècies exòtiques de Catalunya.
EXOCAT, una eina amb múltiples aplicacions
• Josep Maria Olmo, Manel Pomarol, Santi Palazón. Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals (Generalitat de Catalunya).
• Miquel Vall-llosera, Daniel Sol, Jordi Bosch, Núria Gassó., Corina Basnou CREAF.
• Marc Anton, Sergi Herrando. Institut Català d’Ornitologia (ICO).
• Antoni Munné, Carolina Solà, Evelyn García, Mariona de Torres, Marta Manzanera. Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
• Enric Ballesteros, Maria García, Boris Weitzmann, Xavier Turón, Eduard Serrano. Centre d’Estudis Avançats Blanes (CEAB) - CSIC.
• Beatriu Rodríguez-Labajos, Sònia Sànchez, Martí Boada. ICTA.
• Miguel Clavero. Estación Biológica de Doñana - CSIC (EBD-CSIC).
• Domènech Lloris, Pere Abelló, Verónica Fuentes. ICM-CSIC.
• Dani Villero. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC).
• Quim Pou. Sorelló-estudis al medi aquàtic.
• Gustavo Llorente, Albert Montori, Guillem Pascual, Alberto Maceda, Dolors Vinyoles. Departament de Biologia Animal (UB).
• Jaume Cambra. Departament Biologia Vegetal (UB).
• Emili García-Berthou, Lluís Zamora, Lluís Benejam, Dani Boix. Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona (UdG).
• Joan Font. Departament de Ciències Ambientals (UdG).
• Llorenç Sáez. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
• Albert Martínez, Joaquim Soler. Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC).
• Joan Budó, Xavier Capalleres. Centre de Recuperació de Tortugues de l’Albera.
• David Carrera. Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.
• Antoni Curcó, Nati Franch. Parc Natural del Delta de l’Ebre.
• Daniel Guinart, Sònia Solórzano. Parc Natural del Montseny.
• Ester Trullols. Parc Natural de Cap de Creus.
• Emili Bassols. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
• Rosa Llinàs. Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
• Joan Mestre. Parc Natural del Ports.
• Jordi García. Parc Natural del Cadí-Moixeró.
• Juan Fernández. Parc Natural de l’Alt Pirineu.
• Francesc Llimona, Joan Vilamú, Séan Cahill. Parc Natural de la Serra de Collserola.
• Maria Pilar Carabús. Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.
• Guillem Llimós. Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
• Josep Torrentó, Albert Peris, Vicenç Bros. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
• Enric de Roa. Espais Naturals del Delta del Llobregat.
• Xavier Buqueras. Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet.
• Mireia Vila. Parc Fluvial del Besòs.
• Miquel Campos, Carles Feo. Consorci de l’Estany de Banyoles.
• Roser Loire. Consorci del Parc de la Serralada Litoral.
• Teia Puigverd. Consorci Alba-Ter.
• Enric Bisbe. Consorci de les Gavarres.
• Pere Josep Jiménez, Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix.
• Elisenda Olivella. Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
• Concha Durán, Antonia Anadón. CHE.
• Andrea Munita, Rocío del Río. Associació Hàbitats.
• Maria Guirado. Diputació de Girona.
• Eduard Filella, Joan Ferrer, Xavier Rivera. Societat Catalana d’Herpetologia.
• Jordi Clavell. Sociedad Española de Ornitología.
• Ramón M. Álvarez. Sociedad Española de Malacología.
• Antoni Tarruella, David M. Alba. Associació Catalana de Malacologia (ACM).
• Xavier Béjar. Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN).
• Francisco Amat. Instituto de Acuicultura de Torre de la Sal (IATS - CSIC).
• Imanol Cia. Anhidra.
• Roser Ortiz. Asconit consultans.
• Rafael Carbonell, Josep Barbarà, Josep Manel Sesma,
Agraïments
Top Related