Núria Alart www.xtec.cat/~nalart, [email protected], [email protected] SE Anoia Abril 2015
“L’aula actual ha de reconèixer la diversitat cogniHva com una oportunitat per aprendre”
Ens presentem?
Vi$ra h$p://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=eYH1aIyaBjM
Experimentar Recollir informació d’altres fonts Reflexionar sobre els propis senHts Relacionar: comparant i contrastant Memoritzar significaHvament. Avaluar-‐nos Demostrar tot allò que s’ha après de diferents maneres...
En què consisteix la intel·∙ligència del nostre alumnat?
Treballar només la part acadèmica?
“L’alumnat que se sent malament, no reconegut o no encaixa amb l’entorn, no pot aprendre”
Intel·∙ligència múlHple, creaHva, adaptaHva i col·∙lecHva
Scratch: h4p://scratch.mit.edu/
Lego: h$p://www.firstlegoleague.es/
Escola Vi$ra h$p://www.archiIzer.com/en_us/blog/dyn/37250/vi$ra/
“Si volem canviar la manera d’aprendre del nostre alumnat, hem de modificar també la nostra manera d’ensenyar-‐los” J.L. Pozo
No totes les maneres d’organitzar i planificar el procés d’ensenyament i aprenentatge, permeten desenvolupar les capacitats necessàries per assolir les competències bàsiques, definides en els currículums actuals.
(Decrets 142 i 143)
“L’aprenentatge és experiència, tot lo demés és informació” Albert Einstein
… los psicólogos califican el sistema de archivo de la memoria, de “contextual”. … es el contexto en el que se produjo el hecho vivido, la llave del recuerdo que sirve de
pista o recordatorio.” Eduard Punset
ÚNIC DIFERENT
Única Invariable QuanHficable Innata heretada
PràcHca educaHva = Ensenyament igual per a tothom
Una teoria i una bona metodologia
Diferents camins per a la comprensió.
Descobrir el propi aprenentatge.
ParHr de les fortaleses, no debilitats
És una acHtud cap a l’aprenentatge...
La capacitat per a resoldre problemes, generar-‐ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural. Howard Gardner (1983)
Un potencial biopsicològic que fa que cada ésser humà sigui únic
La facultat d’entendre, comprendre, conèixer i pensar. Capacitat d’adaptar-‐se i de relacionar-‐se amb els altres
FRONTAL
TEMPORAL
PARIETAL
OCCIPITAL
CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ
Lingüística: l.temporal esquerra i frontal A:Broca y Wernicke
Logicomatemàtica: l. frontal esquerre i parietal dret
Musical: l.temporal dret
Cinestèsicacorporal: cerebel, ganglis basals escorça motriu
Naturalista: l.parietal esquerra
Intrapersonal: l.frontal, parietals i sistema límbic
Interpersonal: l.frontals, temporals (hemisferi dret) i sistema límbic
Visualespacial: regions posteriors de l’hemisferi dret
Existencial: l.temporal
Font: T. Armstrong
CEREBEL
Les necessitem totes Totes són igual d’importants
Es combinen de forma única en cada ésser humà Tothom les té totes en diferents graus de desenvolupament
Els docents tendim a ENSENYAR de la manera que nosaltres APRENEM
Capacitat per a accedir als senIments propis i comprendre’s un mateix i uIlitzar aquesta informació amb eficàcia en la regulació de la pròpia vida.
Estratègies didàcHques: -‐Autoavaluació -‐Destreses de concentració. -‐Diaris personals. -‐Portafolis.-‐Displays. -‐Projectes de futur. -‐Educació emocional. -‐Autoavaluacions -‐Reconeixement de punts forts i febles.
Capacitat per entendre i respondre de manera adequada als estats d’ànim, temperaments, moIvacions i desitjos dels altres.
Estratègies didàcHques: -‐Reflexions críIques -‐Diàlegs. -‐Negociacions. -‐Resoldre conflictes. -‐Mediacions. -‐Treball cooperaIu. -‐Jocs de simulacions.
Giacomo Rizzolam i el seu equip descobreixen “les neurones mirall” aportant evidències biològiques a l’aprenentatge per imitació i l’empaIa.
Capacitat per a controlar els moviments del propi cos i uHlització d’objectes amb destresa.
Estratègies didàcHques: “aprendre fent” construint, actuant, tocant i senInt els seus propis aprenentatges. Pensament manual. Teatre. Representacions corporals.
Capacitat per a comprendre el món natural i treballar eficaçment en ell.
Estratègies didàcHques: -‐AcIvitats en l’entorn natural. -‐Plantes i mascotes a l’aula. -‐SorIdes a la natura. -‐Ecoestudis. -‐Diaris observacions -‐Projectes. -‐Col·∙leccions -‐Aplicacions del mètode cienkfic
Estratègies didàcHques: Còmics. Vídeos Pel·∙lícules.-‐Murals visuals.-‐Mapes mentals. -‐Panells didàcIcs.-‐Símbols gràfics.
Capacitat per a percebre amb precisió el món visual i espacial.
Capacitat per a apreciar, discriminar, transformar i expressar les formes musicals, sensible al ritme, el to i el Imbre.
Estratègies didàcHques: -‐Cantar el tema treballat -‐Tocar instruments. -‐AssisIr a concerts. -‐Crear acompanyaments i melodies. -‐IdenIficar sons ambientals. -‐Expressar senIments musicals amb melodies...
Convé esImular a l’alumna a fer-‐se preguntes. Reflexionar sobre l’origen de la vida a l’Univers. Quedar-‐se observant deIngudament una pintura, escultura, paisatge...
Capacitat de situar-‐se un mateix en relació amb les facetes més extremes dels cosmos, fer-‐se preguntes sobre el món, l'existència dels éssers humans, la vida o la mort.
Capacitat d’analitzar problemes, portar a terme operacions matemàHques.
Estratègies didàcHques: -‐Aprenentatge cooperaIu.-‐Trencaclosques lògics -‐Càlculs. -‐Preguntes socràIques -‐Fer hipòtesis -‐Pensament críIc. –Experimentar -‐Projectes d’invesIgació -‐Organitzadors gràfics
Estratègies didàcHques: -‐Narracions orals. -‐AcIvitats de biblioteca. -‐Diaris personals. -‐Debats -‐Entrevistes. –Acudits –Embarbussaments -‐Programes de ràdio -‐Revistes -‐Cantar temes treballats. -‐Presentacions en públic.
Es manifesta a través del llenguatge oral i escrit.
Aprenentatge per acumulació de dades i per recepció
El cervell que no s’emociona i no es mou, no aprèn.
NeurodidàcHca: h4p://www.think1.tv/videoteca/es/index/0-‐37/neurodidacHca-‐cinco-‐pilares-‐aprendizaje-‐manfred-‐spitzer-‐psiquiatra-‐insHtuto-‐leibnitz-‐neurobiolog%C3%ADa
MoHvar a parHr de l’emoció
Interpretació segons capacitats, esHls i caracterísHques
L’emoció és un camí cap a la moHvació i la cognició.
Manipulant, fent
Per què treballar les intel·∙ligències a l’aula?
PERSONALITZAR L’APRENENTATGE
Per què treballar les intel·∙ligències a l’aula?
Per què treballar les intel·∙ligències a l’aula?
Competències i/o intel·∙ligències?
Intel·∙ligència = eines, sistemes neuronals. Hem d’esImular, despertar, ampliar...
Competències = capacitat de mobilitzar diferents recursos, cogniIus, habilitats, acItuds i intel·∙ligències per a solucionar problemes. Hem de desenvolupar competències
Competències i/o intel·∙ligències? Metàfora
INTEL·LIGÈNCIES Colors
COMPETÈNCIES Maquineta
La maquineta fa punta als colors per pintar millor
Les tenim totes Naixem amb IM Necessitem despertar-les Són eines. Sistemes neuronals
No naixem amb CCBB Necessitat desenvolupar Necessàries per “esmolar les IM
Harmonitzar i coordinar les IM i la necessitat de ser competent (Transformar la informació en coneixement)
Quin és el rol del professorat que treballi les IM? Autoconeixement positiu Descobriment, els meus punts forts, debilitats, millora, èxits.
Treball en grup cooperatiu i en xarxa
Projecte Espurn@, projectes telemàtics, comunicar, compartir, col·laborar i confiar.
Comunicació i relacions interpersonals
Treball cooperatiu entre tots els agents educatius. Conèixer les diferents intel·ligències i acceptar la diversitat.
Planificació i organització del propi treball
Fer alumnes competents. Riquesa d’activitats. Interdisciplinarietat, transdisciplinarietat.
Dominar les TIC/TAC Posar en pràctica l'escola 2.0 que aprèn conjuntament: pares, alumnes i professors.
Avaluació constant Reflexió constant d’evidències.
Conèixer l’alumnat Orientar-lo: personalment, acadèmicament i professionalment. Fer-lo pensar i gaudir.
Gestió d’aula diversa Diferents metodologies per a la gestió d’aula.
Comunitat d’aprenentatge Aprendre de tothom.
Què fa el professorat que treballa amb les intel·∙ligències
Transforma la classe tradicional per l’acció conjunta d’exploració d’altres mitjans d’informació, dibuixant, projectant vídeos, pel·∙lícules...
Proporciona experiències pràcIques
Permet moments d’autoreflexió
Estableix múlIples interaccions entre l’alumnat
MoIva a l’alumnat a relacionar-‐se amb l’entorn
Fa múlIples gravacions de l’alumnat: debat, críIques...
Treballa la creaIvitat Assoleix els objecIus
Avaluar diferent a la lingüísIca
Què puc fer?
Els fonaments psicopedagògics
Aprenentatge per competències i/o capacitats
Aplicacions didàcHques de la teoria de les IM
S’INSPIREN
Plantejaments socioconstrucHvistes
Vigotsky Zona ZDP Ausubel
A. significaHu
Kilpatrick Projectes
Decroly C. interès Montessori
A. acHu
BasHda; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge
…
Com podem treballar amb IM i CB? AcHvitats docents diversitat d’acIvitats, materials, avaluacions, habilitats socials, reflexió aprenentatge, e-‐portafoli
Perfil d’IM QüesIonaris, observacions, família, valoracions, autoavaluacionsObservacions conductes disrupIves,
Canviant “la mirada” tothom és intel·∙ligent combinació pròpia…
Ambients d’aula decoracions d’aula, expliquem a l’alumnat...
Observem una aula que potencia les intel·∙ligències.
Una aula intrapersonal és la que ajuda a cada alumne a descobrir-‐se i conèixer-‐se profundament que té potencialitats. Fomenta la reflexió personal
Una aula visualespacial entra pels ulls. Comunica amb els seus espais, els seus colors…
Una aula naturalista s’obre al descobriment i a l’exploració. Potencia l’observació mitjançant els 5 senHts.
Una aula cinestèsicacorporal és en 3D, on l’alumne apren amb el seu cos. “Aprendre fent”
Una aula logicomatemàHca es fan moltes preguntes per despertar reptes interessant, significaHus i úHls. Es pot pensar en possibles respostes, encara que siguin errònies. “De l’error també s’apren”
Una aula musical ens acull i ens acomiada amb música. Per a relaxar o acHvar segons el moment.
Una aula lingüística utilitza paraules escollides per arribar als altres amb sentit, constructores i constructives
Una aula interpersonal fomenta les relacions respectuoses entre tothom. L’aula de la companyonia, la generositat, la tolerància… i els valor finalistes en general.
COL·LABORATIVA
Una aula existencial deixa temps per fer preguntes sobre la vida i la mort i el cosmo en general.
1. Coneixements previs i diversitat cognitiva 2. Reptes: tasques complexes a superar 3. Llibertat per a poder prendre decisions. 4. Respecte: recíproc entre el triangle educatiu 5. Afecte: cultura de l’elogi 6. Control: límits, normes clares entre tothom 7. Èxit: ambient de treball “exitós” 8. L’error per a l’aprenentatge 9. La cooperació: per a un treball significatiu 10. La reflexió: per a la millora.
Intel·ligències a l’aula?
“L’aula reconeix la diversitat cogniHva com una oportunitat
per aprendre”
“Sense pràc+ca significa+va diària, no hi
ha aprenentatge” nalart
h4p://www.presentasHco.com/wp-‐content/uploads/2011/02/desHlar-‐la-‐esencia.png
De què hem parlat?
1. Escriu 2 coses del que heu sentit i que penseu que us poden ser d’utilitat.
2. Expliqueu al del costat el per què
us poden ser d’utilitat. 3. Escriure algun canvi que fareu a la
vostra aula.
Les imatges són pròpies o procedeixen de diferents webs com: h$p://www.flickr.com/creaIvecommons/ www.google.es, h$p://search.creaIvecommons.org/ , h$p://flickrcc.bluemountains.net/flickrCC/index.php, h$p://recursosIc.educacion.es/bancoimagenes/web/ ... agraint als autors/es per permetre la seva uIlització.
Podeu consultar:
Pàgina personal: www.xtec.cat/nalart
Presentacions nalart: h$p://pt.slideshare.net/nalart
Vídeos: ikaia tv h$p://www.ikaia.tv/t
think1tv h$p://www.think1.tv/
Núria Alart [email protected], [email protected], www.xtec.cat/~nalart SE Anoia Abril 2015
Top Related