Riu EbREEcosistemes de Catalunya

El riu Ebre neix a la serralada Cantàbrica i recull les aigües d’una conca hidrogràfica de 85.569 km2 al llarg dels seus 910 km de longitud, fet que li atorga la categoria de ser el segon riu més llarg i cabalós de la península Ibèrica i el tercer riu que aporta més aigua a la Mediterrània després del Nil i el Po. El riu Ebre transcorre pel nord-oest de la Península Ibèrica, entra a Catalunya per Mequinensa i arriba a Tortosa, amb una aportació de més de 14.000 hm³ anuals, per desembocar a l’emblemàtic Delta de l’Ebre.

Com a riu de gran cabal, ofereix uns hàbitats que donen refugi a una gran diversitat d’organismes que no es poden trobar enlloc més del país. Alhora, però, aquest gran riu també pateix una forta pressió humana que deriva en una gran quantitat i diversitat d’alteracions hidromorfològiques, fisicoquímiques i biològiques. Amb més de 200 grans embassaments per garantir el subministrament d’aigua per a usos domèstics, agrícoles, industrials i generació d’energia hidroelèctrica, el cabal del riu Ebre es troba fortament regulat. Aquesta regulació té conseqüències directes sobre els hàbitats que han estat inundats o eixugats i la seva biodiversitat. A més, també suposa una reducció considerable de l’aportació de sediments que ha portat al Delta de l’Ebre a una etapa de regressió de difícil solució. Les grans ciutats i indústries que s’aixequen a les seves ribes hi aboquen contaminants de diferent naturalesa que són, en bona part, diluïts pel seu gran cabal. Un altre aspecte preocupant és la gran quantitat d’espècies exòtiques invasores que han arribat de la mà de l’home a aquest riu i, sobretot, el fet que sovint n’apareix alguna de nova. Aquestes noves espècies no només desplacen les espècies autòctones, sinó que les poden arribar a extingir i, a més, també poden tenir conseqüències nefastes per a la salut i les activitats humanes.

Amb el suport de:

REF:

CEN

0014

-201

6

* amenaçada o protegida ! considerada entre les pitjors 100 espècies invasores

autòctona

abundant comuna rara

introduïda

1 Volantí comúCeratophyllum demersum

10 PalometaEphoron virgo

19 RasboretaPseudorasbora parva

! 2 Llengua d’oca

Potamogeton natans11 Mosca negra

Simulium erythrocephalum20 Gambúsia

Gambusia holbrooki !

3 Gambeta d’aigua dolçaAtyaephyra desmaresti

12 Cargol d’ullalMelanopsis tricarinata

21 SilurSilurus glanis

4 Musclo zebratDreissena polymorpha

!

13 SabogaAlosa fallax

22 Agró blancArdea alba

5 Cloïssa asiàticaCorbicula fluminea

!

14 AnguilaAnguilla anguilla

23 Agró roigArdea purpurea

6 Nàiade auriculadaMargaritifera auricularia

*

15 Barb comúLuciobarbus graellsii

Endèmica de l’Ebre

24 Corb maríPhalacrocorax carbo

7 CutimanyaNaucoris maculatus

16 CarpaCyprinus carpio

!

25 Martinet de nitNycticorax nycticorax

8 NeritaTheodoxus fluviatilis

17 SandraSander lucioperca

26 OriolOriolus oriolus

9 SangoneraPiscicola geometra

18 Peix solLepomis gibbosus

27 BlauetAlcedo atthis

28 Ànec collverdAnas platyrhynchos

© de les il·lustracions: Toni Llobet

Coordinació i continguts: Jesús Ortiz i Eduard Piera (Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals, www.assoc-cen.org)Assessorament i revisió: Carles Alcaraz (IRTA Ecosistemes aquàtics), Carolina Solà i Antoni Munné (Agència Catalana de l’Aigua)Il·lustració: Toni LlobetPrimera edició: abril 2016

Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals

©

12

3

4

5 6

78

9

1011

11

12

13

14

15

16

1718

19 20

25

21

26

22

2227

28

28

23

24