Ecosistemes de Catalunya Riu EbRE › mediamb › publicacions › Posters ›...
Transcript of Ecosistemes de Catalunya Riu EbRE › mediamb › publicacions › Posters ›...
Riu EbREEcosistemes de Catalunya
El riu Ebre neix a la serralada Cantàbrica i recull les aigües d’una conca hidrogràfica de 85.569 km2 al llarg dels seus 910 km de longitud, fet que li atorga la categoria de ser el segon riu més llarg i cabalós de la península Ibèrica i el tercer riu que aporta més aigua a la Mediterrània després del Nil i el Po. El riu Ebre transcorre pel nord-oest de la Península Ibèrica, entra a Catalunya per Mequinensa i arriba a Tortosa, amb una aportació de més de 14.000 hm³ anuals, per desembocar a l’emblemàtic Delta de l’Ebre.
Com a riu de gran cabal, ofereix uns hàbitats que donen refugi a una gran diversitat d’organismes que no es poden trobar enlloc més del país. Alhora, però, aquest gran riu també pateix una forta pressió humana que deriva en una gran quantitat i diversitat d’alteracions hidromorfològiques, fisicoquímiques i biològiques. Amb més de 200 grans embassaments per garantir el subministrament d’aigua per a usos domèstics, agrícoles, industrials i generació d’energia hidroelèctrica, el cabal del riu Ebre es troba fortament regulat. Aquesta regulació té conseqüències directes sobre els hàbitats que han estat inundats o eixugats i la seva biodiversitat. A més, també suposa una reducció considerable de l’aportació de sediments que ha portat al Delta de l’Ebre a una etapa de regressió de difícil solució. Les grans ciutats i indústries que s’aixequen a les seves ribes hi aboquen contaminants de diferent naturalesa que són, en bona part, diluïts pel seu gran cabal. Un altre aspecte preocupant és la gran quantitat d’espècies exòtiques invasores que han arribat de la mà de l’home a aquest riu i, sobretot, el fet que sovint n’apareix alguna de nova. Aquestes noves espècies no només desplacen les espècies autòctones, sinó que les poden arribar a extingir i, a més, també poden tenir conseqüències nefastes per a la salut i les activitats humanes.
Amb el suport de:
REF:
CEN
0014
-201
6
* amenaçada o protegida ! considerada entre les pitjors 100 espècies invasores
autòctona
abundant comuna rara
introduïda
1 Volantí comúCeratophyllum demersum
10 PalometaEphoron virgo
19 RasboretaPseudorasbora parva
! 2 Llengua d’oca
Potamogeton natans11 Mosca negra
Simulium erythrocephalum20 Gambúsia
Gambusia holbrooki !
3 Gambeta d’aigua dolçaAtyaephyra desmaresti
12 Cargol d’ullalMelanopsis tricarinata
21 SilurSilurus glanis
4 Musclo zebratDreissena polymorpha
!
13 SabogaAlosa fallax
22 Agró blancArdea alba
5 Cloïssa asiàticaCorbicula fluminea
!
14 AnguilaAnguilla anguilla
23 Agró roigArdea purpurea
6 Nàiade auriculadaMargaritifera auricularia
*
15 Barb comúLuciobarbus graellsii
Endèmica de l’Ebre
24 Corb maríPhalacrocorax carbo
7 CutimanyaNaucoris maculatus
16 CarpaCyprinus carpio
!
25 Martinet de nitNycticorax nycticorax
8 NeritaTheodoxus fluviatilis
17 SandraSander lucioperca
26 OriolOriolus oriolus
9 SangoneraPiscicola geometra
18 Peix solLepomis gibbosus
27 BlauetAlcedo atthis
28 Ànec collverdAnas platyrhynchos
© de les il·lustracions: Toni Llobet
Coordinació i continguts: Jesús Ortiz i Eduard Piera (Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals, www.assoc-cen.org)Assessorament i revisió: Carles Alcaraz (IRTA Ecosistemes aquàtics), Carolina Solà i Antoni Munné (Agència Catalana de l’Aigua)Il·lustració: Toni LlobetPrimera edició: abril 2016
Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals
©
12
3
4
5 6
78
9
1011
11
12
13
14
15
16
1718
19 20
25
21
26
22
2227
28
28
23
24