Download - de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

Transcript
Page 1: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

0

Mollet del Vallès

XXV

Certamen literari de prosa i poesia

Sant Jordi 2016

Obres guanyadores

Page 2: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

1

INTRODUCCIÓ

CATEGORIA A (INFANTIL)

1r premi - El món dels peluixos - Elisa Oller Pedrosa (Mollet del Vallès) 2n premi - L’amulet màgic - Núria Puyuelo (Mollet del Vallès) 3r premi - La lluna plora- Núria de Manuel (Mollet del Vallès)

CATEGORIA B (JUVENIL)

1r premi - Como acabé en la portada del periódico - Laia Cabanillas Hidalgo (Mollet del Vallès) 2n premi - Perdut, descansa... - Laia Ausió Roca (Les Masies de Voltregà) 3r premi - Tempestad - Coral Culebras Guillén (Llinars del Vallès, Barcelona)

CATEGORIA ADULTS

Prosa Castellana

1r Premi - Cenizas - Joan Carles Gonzalez Pujalte (Mataró) 2n premi - Mi regalo de cumpleaños - Miguel Pereira Rodrigo (Sevilla) Premi local - Una sombra en el parque - Montserrat Domingo Fernández

SUMARI

Page 3: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

2

Poesia castellana

1r premi - El pinar en la tarde - Jesús Andrés Pico Rebollo (Sabadell) 2n premi - Los tristes - Diana Rodrigo Ruiz (Ciudad Real)

Prosa catalana

1r premi - nonfuture2.0 - Ramon Freixenet Estol (Blanes, Girona) 2n premi - El funàmbul - Àngel Fabregat Morera (Belianes, Lleida) Premi Local - Ho heu provat mai? - Núria Sempere Vives

Poesia catalana

1r. Premi - Solidaritat que vius a l’ànima - Susana Grau Seco (Parets del Vallès) 2n. Premi - Europa - Rossend Picó i Torres (Barcelona)

Page 4: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

3

Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració, sobretot perquè aquesta xifra dóna fe del compromís de l’Associació Cultural 7 Plomes i l’Ajuntament de Mollet per portar-lo endavant cada any. Lògicament, també s’ha d’agrair als milers d’escriptors i escriptores d’arreu del món la seva participació ja que, tot i que és una frase no gaire original, sense la seva presència el premi no hauria pogut arribar als vint-i-cinc anys, ni molt menys convertir-se en un clàssic de la vida cultural de Mollet del Vallès. Així que serveixin aquestes línies per reconèixer la feina de tota aquella gent que ha participat d’una forma o una altra per consolidar aquest certamen al llarg d’un quart de segle (que es diu aviat). Pel que fa als guanyadors de l’edició 2016 s’ha de destacar que el tema escollit, el concepte de “solidaritat”, va permetre rebre obres de molt calat emocional, que creiem que és el millor que es pot esperar d’una obra escrita. Que emocioni i arribi molt endins dels lectors. Des de l’organització desitgem que gaudiu de les obres guanyadores que us oferim en aquest humil recull i, sobretot, que no dubteu en participar en la XXVI edició!

INTRODUCCIÓ

Page 5: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

4

1r. Premi Elisa Oller Pedrosa (Mollet del Vallès)

EL MÓN DELS PELUIXOS

Com cada matí, la Júlia es llevava al costat del seu peluix, un osset vell i trencat.

La seva mare sempre li deia que li podia comprar el peluix que ella volgués, ja que el

seu estava molt malament, però la Júlia només s’estimava al seu vell osset.

Un dia qualsevol de primavera, mentre passejaven la seva mare i ella, enmig

d’un camp de flors, va veure una cosa molt estranya que es movia, i hi va sortir

corrents darrere seu. La figura es va esvair de sobte, i la Júlia no va saber què fer. Quan

va tornar amb la seva mare, li va explicar tot el que havia passat; la mare pensava que

només havia sigut un conillet o un altre animaló de camp, però la Júlia no estava tant

segura. Cada dia, quan anava a l’escola, quan anava a fer encàrrecs, a qualsevol hora i

en qualsevol lloc, es trobava amb la mateixa figura. Al principi només va pensar que

eren al·lucinacions seves, però després de tantes trobades, ja no sabia què pensar. Els

dies anaven passant, i la Júlia no parava de veure el mateix ésser, dia rere dia. Ella va

decidir que la pròxima vegada que veiés la figura, la seguiria per veure d’on venia; i així

ho va fer, la va seguir fins a endinsar-se en un bosc meravellós, ple de vegetació i

animalets. Va continuar fins a un túnel de pedra bastant estret, però allò no va impedir

que la Júlia continués. Al final de l’estret passadís va veure una gran obertura plena de

CATEGORIA A - INFANTIL

Page 6: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

5

llum. Quan va poder veure que hi havia darrere d’aquella llum es va sorprendre molt;

hi havien un munt de mini-casetes i peluixos passejant per allà. La Júlia estava molt

contenta, perquè mai s’havia imaginat una cosa així. Va començar a jugar per allà, amb

tots els peluixos. S’ho estava passant pipa! Cada dia hi anava, i es passava una bona

estona fent el cabra per aquell món quasi imaginar! Van passar mesos, i la Júlia ja

s’estava avorrint de jugar amb els ninots. Ja quasi no se’n recordava del seu estimat

vell peluix, fins que al pas del temps, el va acabar oblidant del tot. L’última vegada que

va jugar amb ell, el va deixar dins de l’armari de la seva habitació, i d’allà, no el va

tornar a veure mai més.

Anys després, la Júlia va començar a veure fotografies de quan era petita. Va

trobar unes quantes on sortia ella i el seu vell i oblidat peluix. Com no tenia res a fer el

va començar a buscar per tota l’habitació, però no hi havia rastre d’ell. La Júlia va

preguntar-li a la seva mare si l’havia llençat a la brossa, o si l’havia regalat; la mare li va

dir que busqués per l’armari, però no hi havia rastre del peluix. Més tard, quan es va

cansar de buscar va recordar aquell món que va trobar quan era més petita, i hi va

decidir anar. Després d’una estona, li va semblar veure el ninot de la seva infància. I sí,

ho era! De sobte, després d’intentar agafar-lo, es va tornar al principi de l’entrada del

món dels peluixos. No sabia què havia passat, però no hi podia tornar a entrar. Després

d’haver rumiat molt, va treure una conclusió: en aquell món hi habitaven tots els

peluixos oblidats pels nens.

Page 7: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

6

2n Premi Núria Puyuelo (Mollet del Vallès)

L’AMULET MÀGIC

Tot va començar un vespre amb un aire fresc i molest. L’Olga mirava des de la

seva finestra com se n’anava el sol. L’Olga estava trista perquè volia un amulet com el

de la seva amiga Marta, que aquell mateix dia havia portat a l’escola.

Al cap d’una estona la mare de l’Olga va anar cap a l’habitació de l’Olga per fer-

li un petó de bona nit. L’Olga li va dir lo de l’amulet, i la seva mare va dir que si tanta

il·lusió li feia, que demà al mercat li compraria un.

L’endemà al matí l’Olga, com van quedar, va anar al mercat amb la seva mare,

hi havia molts amulets però ella no volia això, volia un amulet únic. Va passar per

parades i paradetes però no trobava el que ella volia. Fins que mirant una parada, al

costat, hi havia una àvia, que venia coses a sobre d’un cartró i asseguda al terra. A

sobre del cartró hi tenia coses molt estranyes, hi havia un amulet de diferents colors.

L’Olga va dir a la seva mare que volia aquell amulet. La seva mare li va comprar. Al dia

següent va anar amb el seu amulet a l’escola. Però aquell dia va notar coses molt

estranyes, com a educació física, fent broma va dir: - Us imagineu que ara apareixen

pilotes al terra!!! I van aparèixer!!! L’amulet de l’Olga era molt poderós. I l’Olga el feia

servir per tenir coses molt cares com algun videojoc...

Page 8: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

7

El seu secret no el podia explicar a ningú. Ni molt menys als seus amics...

Va passar un temps així, però anava demanant moltíssimes coses al seu amulet

(una bicicleta nova, collarets, bales...). Però l’Olga no se n’adonava que aquest amulet,

quan li donava coses a ella, les havia d’agafar d’algú, i cada vegada que demanava li

treia a algú alguna cosa.

L’Olga era inconscient del que estava fent, fins que un dia demanant una

camisa que tenia la seva amiga Andrea, li va treure la camisa a l’Andrea i la tenia

posada ella. L’Andrea enfadada se’n va anar a un altre lloc perquè la pobra estava amb

samarreta interior.

L’Olga estava molt amoïnada, perquè el seu amulet estava causant moltíssimes

catàstrofes! Després de la classe, l’Olga quan tornava a casa, va voler passar pel mercat

a preguntar-li a aquella àvia com podia controlar això, i a tornar-li l’amulet. L’àvia

abans de que l’Olga li digués res va dir-li que no i la pobra Olga no sabia què fer.

L’Olga, aquella mateixa nit, mentre mirava els estels va tenir una idea brillant, va tenir

la idea de que, en comptes de tenir el que ella volia amb aquell amulet, ajudaria als

seus companys, a la gent que li falten diners...

Però no amb aquell amulet que treia coses a la gent, no, amb les seves coses.

Quan ho va fer, va demanar perdó a totes les persones a les que havia pogut fer

mal.

Page 9: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

8

Al matí següent va anar al mercat per tornar-li l’amulet a aquella àvia, però no

hi era.

L’Olga va tirar l’amulet al terra i el va trepitjar. L’amulet es va trencar, i al

trencar-se, va desaparèixer tot el que la nena havia desitjat.

Des d’aquell dia no va tornar a tenir enveja del que tenien els altres.

3r Premi Núria de Manuel (Mollet del Vallès)

LA LLUNA PLORA

Hola, sóc la Jasmine, una gata negra de camp. Cada nit m’agrada pujar a la lluna

i dormir mirant les estrelles.

Us deveu preguntar, “la lluna plora?”. Normalment no, però un dia quan estava

morta de son li vaig veure una llàgrima que li lliscava per la galta.

Això no va ser el pitjor. El pitjor va ser que el seu llagrimot gegant em va caure a

sobre i ja sabeu que als gats no ens agrada gaire l’aigua.

Després de recuperar-me li vaig preguntar què li passava. Molt trista em va dir:

Page 10: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

9

-El sol pateix molt amb les guerres i s’està plantejant marxar, mudar-se i ser el sol d’un

altre sistema solar. Li vaig dir que era una bogeria, però hi he estat pensant i no està

malament. Els humans estan destrossant la Terra i les guerres són eternes.

Però què podia fer jo, una simple gata entre un milió? No podia parar la guerra,

ni l’ambició dels humans, només podia quedar-m’ho mirant amb ulls tristos.

Per animar-la, li vaig estar parlant dels humans:

-No tot és dolent, van inventar la música i l’art, les rialles dels nens t’arriben al cor i

t’omplen d’alegria...

La lluna va somriure:

-Tens raó, potser només són mals pensaments i per això ho veig tot negre.

Després de la llarga conversa em vaig adormir profundament.

L’endemà vaig sentir com la lluna em deia:

-Gràcies.

I em vaig sentir feliç d’haver-la ajudat.

Heu d’evitar la guerra, les baralles, la contaminació...

Perquè jo no puc fer res però vosaltres sí.

Petonets lunars de la vostra amiga Jasmine.

Page 11: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

10

1r Premi Laia Cabanillas Hidalgo (Mollet del Vallès)

COMO ACABÉ EN LA PORTADA DEL PERIÓDICO

Saqué la tarjeta y la metí en el cajero. Solicité sacar 50 €. En ese instante me

pareció ver algo inusual en una de las personas que entraron. No le di importancia.

Volví la vista al cajero. Entonces vi que no me quedaba dinero en la cuenta, pero es

más, estaba en números rojos. El mundo se me caía encima, aunque pronto eso no me

importaría demasiado. En ese momento vi entrar a otra persona. Un chándal negro,

unas zapatillas de deporte de una marca que no puedo recordar y un velo es todo lo

que se veía de ella. Llevaba una chaqueta negra muy ancha, aunque le hacía una forma

inusual. Luego me fijé en las manos, blancas como la nieve, pero no por ello más

bonitas. Estaban llenas de callos y padrastros, como si hubiese estado escribiendo o

dibujando durante muchos años. Parecía que fuese sorda o muda ya que hacía gestos

con las manos a otra persona, con la misma vestimenta que esta. El cajero empezó a

hacer unos ruidos muy extraños. Me giré y me percaté de que estaba expulsando la

tarjeta, entonces la cogí y me la guardé en el bolso. Me puse a la cola. Necesitaba un

préstamo, aunque no tenía muy claro si me lo iban a dar. Me fijé en que había una

persona, dos o tres sitios más adelante, que vestía igual que las otras dos que había

visto hacía unos minutos. Esta también parecía muda. No paraba de hacer

CATEGORIA B - JUVENIL

Page 12: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

11

movimientos con las manos, a los que las otras dos respondían. Me fijé en uno de los

inusuales bultos. De allí se asomó una punta redonda, como de una pistola. Solo

entonces lo comprendí, aunque ya era demasiado tarde para actuar. Uno de los

individuos se aproximaba a la puerta. Yo estaba demasiado lejos de ella para salir. En

ese instante sacó un tubo de hierro con la forma de las manetas de la puerta. Su

operación para atracar el banco había empezado y yo formaba parte de su plan.

Tomamos asiento en el suelo, como si fuéramos indios. No nos podíamos mover ya

que nos apuntaban con múltiples pistolas. Me dediqué simplemente a observar a las

últimas personas que vería en mi vida. Eran personas normales, como yo. De entre los

rehenes había una embarazada. Empecé a pensar en lo triste que sería que no

sobreviviese. Ha de ser duro morir sabiendo que no verás a en tu vida a tu hijo, que

morirá contigo. En ese momento me percaté de que tenía el móvil en el bolsillo. Sin

que se dieran cuenta puse el móvil a grabar. Decidido de mí mismo me levanté. En un

instante me apuntaban tres pistolas. Di una vuelta lentamente a mí mismo para que la

cámara captase todo. Así la policía sabría dónde estaban los rehenes y los atracadores.

Tragué saliva y dije contundente:

- Llevamos un buen rato aquí sentados y creo que hablo por todos cuando digo

que tendríamos que empezar a organizar excursiones al baño, si quieren que

esto siga limpio.

Dos pistolas dejaron de apuntarme. El hombre me hizo unos gestos con el arma

indicándome que caminara hacia los servicios. No respiraba. Contenía el aliento como

Page 13: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

12

si me fuese la vida en ello. Y al fin llegué a los servicios. Abrí la puerta. Entré. La cerré

suave y lentamente. Paré el vídeo. Levanté la tapa del váter y la cerré haciendo un

ruido estremecedor. Abrí un poco el grifo. De pequeño siempre lo hacía cuando no

quería hacer algo. Me encerraba en el baño y nadie me molestaba. Rápidamente

mandé un SMS a la policía local y envié el vídeo. Les envié la ubicación y les expliqué

un poco la situación. Un ruido ensordecedor fue el resultado de un golpe de puño en la

puerta. Me dirigí al grifo y lo fui cerrando lentamente. Tiré de la cisterna. Cerré la tapa.

Escondí el móvil y salí. Transcurrieron unos minutos. Fueron los minutos más largos de

mi vida. Y de pronto: “tiritirí”. Era mi móvil. No le había bajado el volumen. En ese

instante me quedé de piedra. Deseé que la tierra me tragase. Me quitaron el móvil y

me tiraron al suelo. Suerte que previamente había borrado los SMS. Solo vieron un

mensaje en el que decía: “Entraremos ahora, prepara a los demás”. Me miraron

desafiantes y con desprecio. En ese momento algo empezó a pitar. La puerta explotó y

la policía entró rápidamente. En un abrir y cerrar de ojos todo se volvió negro para mí.

De repente sentí un grave dolor en el estómago. Una bala me atravesó. Sentí un

calor insoportable. ¿Cómo podía una cosa tan fría como una bala arder como el fuego?

Los atracadores cayeron tendidos al suelo. Uno de los velos me tapó la cara. No tuve

tiempo de quitármelo para observar nada más. Por mucho que me lo quitaran todo

seguiría negro para mí.

Page 14: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

13

2n Premi Laia Ausió Roca (Les Masies de Voltregà)

PERDUT, DESCANSA...

Si perds algú estimat, el temps no cura,

Si saps que l’has perdut i que només

Et queda la pols d’ell, que no és res

La ferida al teu cor sempre perdura .

Per més que vols recuperar el perdut

I que et queda lluitar contra la mort

Ho deixes d’intentar car ningú pot.

Toca esperar, resar, implorar ajut.

Doncs si la pols és pols i res es queda,

Si és sols un cos inert que es refreda,

Què és la vida si al final morim?

Em cal una resposta per dar al cor,

Que en cada batec embaluma dolor.

Ens correspon l’eternitat sublim?

Page 15: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

14

3r Premi Coral Culebras Guillén (Llinars del Vallès, Barcelona)

TEMPESTAD

En la lejanía,

observo cómo se acerca la tempestad.

El sol pálido,

escondido entre las nubes,

Me ilumina la cara

con sus últimos rayos de luz.

El viento sopla,

cada vez con más fuerza

Cuando me doy cuenta,

abro mis brazos

para sentirme parte de ella.

De aquella magnífica tempestad.

Noto la lluvia,

como cae;

cae sobre mí.

Al poco tiempo siento mi ropa mojada,

de aquellas gotas que caían,

Page 16: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

15

sintiendo como forman parte de mí.

Desaparece tan rápido

que ni mis ojos las pueden

observar con claridad.

Las nubes empiezan a desaparecer,

se despeja el cielo.

El sol vuelve a brillar,

tanto que acaba secando mi piel.

Page 17: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

16

Prosa castellana - 1r Premi Joan Carles Gonzalez Pujalte (Mataró)

CENIZAS

Baja del tren un hombre que arrastra una sombra fláccida. La estación está

vacía, húmeda de una pátina de vapores enganchosos. El hombre entra en la cafetería

trajinando sobre sus hombros un bloque de niebla y moviendo en sus bolsillos algunas

de esas monedas que en los azares nunca ganan. El camarero, secando con un trapo

uno de los últimos vasos de la jornada, lo mira con la indiferencia con se aprende a

mirar a los extraños en su trabajo. Silba el último tren desde los raíles. Suena lejísimos

una campana. Con un cascabeleo metálico el hombre saca un paquete de tabaco de la

máquina. - Su tabaco, gracias -, le dice alguien desde algún lugar de otra existencia.

El hombre se sienta en la barra y parece que su esfuerzo sea como el de

levantar una montaña. En sus manos se acumulan las marcas de los años y de las

pólvoras de antiguas batallas, de fiebre y de desgracia. Fuma y el humo se le enreda en

las canas. El camarero siente alguna cosa en las entrañas, como si un puño se las

removiera. Ya no es hora de servir nada, pero el camarero se ofrece - ¿Qué

pondremos? -Un vaso de leche desnatada-, son cinco palabras casi heladas que han

caído de sus labios como las gotas que caen desde los tejados. El camarero corta la

CATEGORIA – ADULTS

Page 18: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

17

punta de un tetrabrick mientras le mira a los ojos donde flotan los restos de un

naufragio. Al cortar esa porción de cartón siente como si cortara el cordón umbilical

que une a ese hombre con las estructuras de su propia realidad y lo dejase flotar en un

marasmo de agua enfangada.

Silencio de dos hombres cara a cara, sin mirarse. El televisor está encendido, sin

volumen. Se ven tristes imágenes de gente que también naufraga. El hombre bebe

pequeños sorbos que alterna con profundas caladas. No entra nadie más. El mundo

parece absolutamente vacío. El camarero quiere salir de ese barro pútrido y necesita

hacer algo. Barre. Los camareros barren cuando están a punto de cerrar los bares. Por

el espejo de detrás de la barra ve que el hombre llora. Llora con poca traza, como

quien no está acostumbrado a llorar. El camarero maldice su humanidad. Haciendo un

gesto que ni él mismo se esperaba, le pasa un pañuelo y el hombre se seca las lágrimas

y ve que sus ojos ya no esconden tantos abismos.

.- Lo siento – dice el extraño con voz rugosa y acento de tierra lejana. Paga y sale a la

noche que es como un vientre de iguana, cargado de vergüenzas y desconcierto. El

camarero siente el peso de mil piedras en el centro del corazón y en la garganta una

tenaza. Otra noche, cuando el último tren llegue y entre alguien en la cantina con el

corazón en cenizas él le dirá, sin concesiones, que ya cerraba, que no sirve leche

desnatada, que no hay tabaco en la máquina, que le esperan en casa, que se busque

otra barra. Y se pone a barrer con la persiana ya bajada. Silba una canción que se ha

inventado con una alegría falsa. No quiere volver a casa con el alma tan pesada.

Page 19: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

18

Finalmente tira por el desagüe toda la leche desnatada que le quedaba, como

quien hace un ritual. Pero no puede evitar que en los párpados le nazca una lágrima.

Prosa castellana – 2n Premi Miguel Pereira Rodrigo (Sevilla)

MI REGALO DE CUMPLEAÑOS

Mañana es mi cumpleaños, y solo me dejan pedir un regalo. Dicen que no están

los tiempos para tirar la casa por la ventana, pero yo no quería tirar nada por la

ventana, solo quería un balón de fútbol para aprender a jugar bien. A veces, Luisito

dice que soy más torpe que un pato mareado, pero la profe me ha dicho que quién la

sigue la consigue, y yo quiero ser futbolista, como Cristiano, para poder comprarles

una casa a mis padres como la que teníamos antes. Aunque ahora no sé si cambiar mi

regalo. Seguiré buscando mi bañador, y si no lo encuentro me lo tendré que pedir. No

hay otra posibilidad. Mi abuelo Tomás siempre dice que hay que tener un plan B, por si

las cosas no salen como queremos, y yo como ya soy mayor debo pensar en todo.

Además, alguien tiene que arreglar el problema, pues mi padre últimamente

siempre pone mala cara, como cuando se enfada con mi madre, si aparecen en las

noticias personas ahogadas. Y aunque él no se dé cuenta, yo le estoy mirando. Es

cierto que no les grita, pero suele decir que a qué vienen si aquí ya no cabe nadie más,

Page 20: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

19

y aunque muchas veces no tiene razón aquí yo creo que sí la lleva, ya que desde que

nos vinimos a vivir con los abuelos no tenemos espacio en el piso para nada, y si

alguno de esos pobres ahogados quisiera venir a casa tendría que dormir en el salón,

que tampoco es muy grande. Mi abuelo le suele interrumpir, diciendo que si en su país

no tienen para comer que qué van a hacer. Y mi padre se calla, y se pone rojo como un

tomate. Igual que me pasa a mí cuando Andrea me dice que soy muy guapo, aunque la

cara de él es de mucho enfado. De todas formas he pensado que si un día llegan unos

pocos a la playa, hay otras casas, y podrían vivir con otras familias. Pero bueno,

supongo que aunque el abuelo sabe mucho, mi padre también es muy listo, y si lo dice

por algo será. Y aunque nosotros comemos todos los días, yo paso más hambre que

cuando empecé a ir a la escuela, porque mi madre ya no me compra nada para

desayunar en el cole, y siempre tengo que pedirle a Luisito un trozo de su bocadillo. Y

luego para comer siempre hay macarrones, espaguetis o arroz. Y aunque me gustaban

mucho, ahora ya me cansan. Por eso creo que papá cuando se enfada con los que se

ahogan viniendo hacia aquí no lo hace por mal, sino porque tiene miedo. Tiene miedo

que no tengamos comida para todos, y sobre todo, tiene miedo porque mamá le dice

que si no encuentran trabajo en un año tendremos que irnos a otro país para poder

vivir. Y eso a papá le asusta porque nunca ha estado en otro país. Y sabe que igual que

se ahogan ellos, nos podemos ahogar nosotros. Por eso quiero encontrar mi bañador,

porque este verano le voy a decir a mi abuelo que me lleve a la playa, y me enseñe

otra vez a nadar. Así podré recordar lo que aprendí cuando de pequeñito iba a

natación... Mi abuelo Tomás me va a ayudar, seguro…

Page 21: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

20

Me gustaría decírselo a mi padre, pero no lo haré hasta que no sepa todo lo

que sabía. Ya lo estoy viendo. Se alegrará muchísimo, y no volverá a tener miedo, ni se

enfadará cuando salen hombres ahogados, pues si mi madre y mi padre saben nadar y

yo sé nadar, ninguno de los tres nos ahogaremos cuando vayamos a otro país. Y así

dejará de poner mala cara a mi madre cuando hablan de irse fuera, y mis abuelos

estarán más tranquilos, pues a la abuela tanta gente en casa la está volviendo loca, y

se despista un montón, o por lo menos eso es lo que dice mamá. A lo mejor ha sido

ella quien ha guardado donde no debía el bañador, por eso no aparece por ningún

lado. Pero si no lo encuentro rápido, tendré que decirles que no me compren la pelota,

y que no se preocupen que con un bañador nuevo voy a ser más feliz todavía. Y lo de

ser futbolista… a lo mejor no es buena idea, pues como dice Luisito soy un pato

mareado.

Prosa castellana – Premi local Montserrat Domingo Fernández

UNA SOMBRA EN EL PARQUE

Vivo desde hace tiempo en un parque muy especial. Su emplazamiento dista

tan sólo unos metros del mar, lo que permite a la gente recrearse frente a la

espléndida panorámica que se extiende hacia una imponente masa de aguas

aturquesadas. Lamentablemente, yo no puedo acercarme al mirador y vislumbrar las

Page 22: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

21

delicias de la costa. Mis pies están paralizados. Quizá disponga de unas vistas

limitadas, ¡pero privilegiadas! Alzar la vista al cielo sí puedo.

¿Quién se da el lujo hoy en día de contemplar sin prisas la belleza de un

ruborizado atardecer suspirando por la inminente llegada de la esfera plateada? Yo

tengo todo el tiempo del mundo. A mí nadie me espera. Por desgracia, la gente suele

ignorarme y quien se me acerca lo hace por interés; excepto los niños y los ancianos.

También me aprecian las gaviotas; se posan en mí con frecuencia y me cantan al

amanecer. Todo un detalle que agradecer. Pocos se percatan de mi existencia, entre

tanta sublimidad. Algunos hasta me hacen confidencias porque sé guardar secretos.

Nunca rechisto. Siempre callada y quietecita, como una estatua o una mera sombra.

Reconozco que adoro el silencio, pero no la soledad. Si me aíslo es para no molestar.

He tenido que acostumbrarme a que me traten como un cacharro viejo; a que nadie se

preocupe de mí; incluso a la angustiosa soledad. ¡Cuántas noches de tormenta he

preferido morirme de miedo, rezagada en un rinconcito de la plaza, antes que solicitar

ayuda ajena! Me hago la fuerte y no me quejo. A pesar de eso he derramado muchas

lágrimas, lo confieso.

Mi mayor virtud es la generosidad. Por el simple hecho de sentirme útil presto

mis servicios a un sinfín de personas que acuden a mí. Limpio heridas, calmo nervios y

despierto a somnolientos. Soy un manantial de bondad, aunque no todos piensan así.

En alguna ocasión he sido fuente de conflictos, sobre todo en verano, cuando a la

gente le da por agolparse en mí, y si no les doy lo que buscan se enfadan. A veces me

roban hasta la última gota de vida, dejándome exhausta y más seca que la mojama. De

Page 23: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

22

todas formas, no me siento desdichada. Tengo la fortuna de rodearme de amigos

solidarios que, al igual que yo, ofrecen lo que poseen: unas majestuosas palmeras (que

me cobijan de las inclemencias climáticas) y alegres flores (que cubren de colores y dan

vida a mis pies inertes). ¡Ellas son un regalo para mí!

No me considero bonita sino más bien poquita cosa, pues soy vieja y mi piel ya

no es suave como antaño. Las caricias de la brisa salina la han ajado. Sin embargo, hay

quien alaga mi belleza. ¡Eso me consuela! Tal vez no sea tan fea. ¿Sabéis que he sido

fuente de inspiración para algún que otro artista? Y fuente de sorpresas: ¡Me encanta

salpicar a la gente y sacarle los colores!

Como bien indicaba, soy una anciana. He visto crecer a varias generaciones:

niños jugando a mi vera, adolescentes paseando de la mano en primavera, jóvenes y

adultos escondiéndose tras los arbustos. ¡Cuántas sombras de amantes en esta

apartada orilla! De todos ellos almaceno en mi memoria mil y una historias. No

siempre he presenciado espectáculos dignos de elogiar, sino también actos vandálicos

que dejan inhabilitado parte del mobiliario urbano. ¡Qué poca solidaridad!¡Hay que

pensar más en los demás!

Hoy cumplo un siglo de vida, saciando la sed de quién lo necesita. Por eso van a

homenajearme. ¡Quizás importe más de lo que creía! Dicen que soy más humana que

muchas personas. Tiene gracia que piensen eso de mí: la fuente del jardín. Un

manantial solitario con corazón solidario, esa soy yo.

Page 24: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

23

Poesia castellana – 1r Premi Jesús Andrés Pico Rebollo (Sabadell)

EL PINAR EN LA TARDE

Y tienen, ¡miradlos!, trenzadas las manos

los puros pinos de luz, cicatrizadas

las heridas que nos dieran calor y alumbraron

en las noches primeras cuando el niño

se abrazaba a la madre y el hombre

al hermano, al compañero, y era de todos

el exiguo sustento y la tristeza.

Tienen, solidarios, trenzadas las ramas

donde anidan las aves que vivirán del trigo,

de la espiga granada creciendo junto a otra espiga

y otra espiga y otra espiga hasta lograr

el pan de cada día para todos.

Y tienen, ¡sentidlos!, la humedad del llanto

y el dolor que el viento acerca a sus oídos

desde lejanas playas y palmeras sin sombra

porque la muerte copia su silueta y convierte

en espanto el fuego de sus hojas

Page 25: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

24

y el agua en sed y sangre.

Conservan recuerdos antiguos de incendios

y heridas de bala de una guerra fratricida

que los hombres olvidan con la misma indiferencia

con que ignoran ahora otras guerras que llenan

sus momentos escasos de tranquilo relajo

entre el largo trabajo y el ocio dirigido.

Bajo el lento pinar esta tarde de invierno

-la ciudad está cerca, serena, adormecida,

tendida en el asfalto de un domingo benévolo-

nos sentimos seguros, acaso más humanos

porque hemos visto a un niño

sin vida en una playa y sentimos su muerte,

indignados si quieres, solidarios verbales,

y volvemos a casa sin saber que pisamos

lágrimas cristalizadas que derraman los pinos.

Ellos tienen, ¡nos miran!, el tormento, la pena,

el desprecio y condena, la amargura del mundo

y un punto de esperanza en sus altas pupilas.

Page 26: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

25

Poesia castellana – 2n Premi Diana Rodrigo Ruiz (Ciudad Real)

LOS TRISTES

Fuimos tristes. Los tristes sin nada.

Desdichados sin dicha y sin rumbo.

Sí tuvimos las calles amargas,

y de pan las migajas del hambre,

de vestidos la luz del silencio

y por vida miserias calladas.

Nos cubrimos de miedo y vergüenza,

de miradas al suelo marchitas

por temor a injusticia y condena,

al ser nuestro delito ser pobres

que llenaban su vientre de frío

y sus ojos de rabia y arena.

Nuestra carne sufrió el desarraigo

y las lágrimas sombras sombrías,

y las bombas, y la ira y el llanto.

El exilio fue nuestro destino,

nuestro lecho una lona amarilla...

¡Y a soñar bajo un cielo estrellado!

Que silencio tan agrio y tan duro

ha tenido la noche de siempre,

Page 27: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

26

que desgaja el dolor moribundo

y arrebata a las almas la dicha,

que destroza mi vida y mi muerte

al llenar de vacío mis puños.

Ni una hogaza de amor y alegría

que llevarnos al cuerpo y al alma,

Prosa catalana – 1r Premi Ramon Freixenet Estol (Blanes, Girona)

nonfuture2.0

Tu no seràs explorador ni viatger. No tindràs cap mitjà de transport, ni infraestructura,

ni bibliografia de l’indret. No portaràs cap altra cosa sinó el que duràs posat i,

tanmateix, compartiràs protagonisme amb el major èxode del segle vint-i-u. Així que tu

tindràs la majúscula necessitat de travessar sense papers quantes fronteres menin al

lloc. Fins i tot, sense saber nadar, creuaràs mars i oceans. I en arribar el cord d’Europa,

un superlatiu nonfuture, amablement, et convidarà a girar cua.

Page 28: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

27

Prosa catalana – 2n Premi Àngel Fabregat Morera (Belianes, Lleida)

EL FUNÀMBUL «La vida era una pedra que a poc a poc s’anava gastant i afilant». Raymond Carver

Sóc psiquiatra. Treballo en un cap de barriada. Quan passejo pel carrer em trobo que

alguns dels meus pacients miren cap un altre costat quan en veuen. Avui en dia amb els

anomenats telèfons intel·ligents és molt fàcil. Només cal fer veure que has rebut una piulada o

bé un missatge de whatsapp. Jo estic una mica antiquat en aquest aspecte, encara em giro vers

un aparador i faig veure que m’interesso per alguna roba o complement. De pas puc veure en

el reflex si l’altre en qüestió mira o passa de llarg. Sempre penso que potser és per què els hi fa

vergonya haver-me explicat amb detall les seves penes. De fet qui no en té de penes?...

Jo mateix quan arribo a casa, des de fa gairebé un any que no li faig ja un petó a la

meva dona. Inclús dormim en llits separats. No és una separació física perquè vivim sota el

mateix trèvol. Però si emocional i afectiva. Ens tenim repartit l’espai del pis que ens vàrem

comprar a mitges amb una hipoteca que hem de pagar durant trenta anys. Mira’t així sembla

una condemna. No ens hem separat pel què diran i per interessos comuns. I per què els

nostres pares estan tan joiosos del que som i tenim. Cada diumenge anem a dinar a casa d’uns

o bé, dels altres. I quan ens veuen entrar per la porta amb el Gerard, el nostre fill de set anys,

els hi cau la baba. Hem après a actuar de tal manera que no sospitin la nostra situació. Ja en

tenim bastant pràctica. Durant el dinar sempre els hi expliquem on anirem de vacances o que

estem pensant en canviar el cotxe. Hi veus que ells estan contents del bé que estem. Quan

Page 29: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

28

tornem cap a casa no ens diem res. Jo condueixo i ella mira per la finestra pensativa. A l’arribar

cadascú va a la seva habitació. La setmana passada vàrem tenir una disputa a la cuina per què

els dos apressats teníem que fer-nos el dinar. Al final vam decidir comprar una cinta adhesiva

vermella —de la que es fa servir per empaquetar paquets— i delimitar les nostres zones. La

qüestió és que l’un no envaeixi l’espai de l’altre.

El dia del repartiment va ser patètic. Semblàvem dos països de l’antiga Iugoslàvia

durant l’acord de pau. Vam amidar cada estança comuna i la vam dividir escrupolosament per

dos. Jo em vaig quedar amb el bany petit a canvi del televisor de plasma de més polsades.

L’endemà al mati, mentre estàvem esmorzant veient el telenotícies de primera hora. De cop

vam sentir com el Gerard que ja s’havia acabat el desdejuni que li havia preparat la seva mare,

estava cantant. Encuriosits, vam anar cap on provenien aquells alegres càntics. I el vam veure

fem equilibris sobre aquella línia roja que dividia la sala d’estar. Quan li vaig preguntar que

estava fent. Ens va dir que de gran volia ser funàmbul. Ens vam mirar amb ella i no vam poder

evitar riure. Ara no recordo pas l’última vegada que ho vam fer!.

Page 30: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

29

Prosa catalana – Premi local Núria Sempere Vives

HO HEU PROVAT MAI?

Estem tots replegats esperant alguna senyal. Ningú gosa emetre cap so que

desperti sospita de la nostra ubicació. Es fa difícil que els més petits no estosseguin o

esclatin en el plor poruc d’una situació que no entenen. Fa fred, la nit és fosca i les

esperances comencen a desaparèixer arrossegades per una brisa gèlida i humida que

fa voleiar els cabells innocents dels nostres infants. Els cors bategen totalment

compassats per mantenir la sincronia d’una melodia que no inciti a l’enemic a cap

sospita per intervenir. Som més de vint i cinc els que gràcies a la foscor de la contrada,

tot i la claror d’uns ulls espantats i abatuts, pugem aconseguir passar desapercebuts.

El més menut, que no para quiet, m’estira de la màniga insistint per reclamar la meva

atenció. No tinc altre opció que fer-li cas i descobrir que per la pressió que fem tots

reculant atemorits, hem fet possible que s’obri una porta que pot oferir-nos la

salvació. Un per un i amb indicacions silencioses hem aconseguit desaparèixer.

Les veus que escoltem són molt llunyanes, proclamen victòria i tot i no entendre el

seu sentit ens reconforten.

No gosem alçar la veu i ens abracem amb emoció. Estar clar que hem avançat i

continuem tots junts, ningú ha sortit malparat. S’ha encès una llum verda sobre els

nostres caps que ens dona esperança per no perdre la il·lusió. Continuarem endavant.

Page 31: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

30

Fa estona que no hi ha cap canvi. Ens estem començant a desesperar. Potser hem

caigut en una trampa creient que estàvem salvats. Som esclaus i la llibertat no

l’aconseguirem gratuïtament.

- Hem alliberat a més de vint persones. Ho estem aconseguint! Hem de

continuar atents i concentrats.

- Però ara hem de resoldre una situació més complicada. Seran més de

cinquanta persones les que hem de protegir.

I així es presentava el segon nivell.

Aquest cop calia amagar i oferir acollida a refugiats que escapaven de les seves

llars i països sotmesos a una guerra inhumana que els obligava a desplaçar-se a llocs

més segurs però desconeguts.

Estàvem cansats, havíem recorregut més de cent quilòmetres de fam, fred i

desconfiança. Les il·lusions es perdien a mesura que les malalties proliferaven entre

nosaltres. Quan ja creiem que no hi havia sortida possible va aparèixer entre la boira

un helicòpter que aterrava amb urgència per oferir-nos aliments, medicaments, abric i

esperança.

- Salvats!!!

Game over.

La premsa informa:

“Les notícies no deixen d’emetre la revolució i l’èxit obtingut pel nou videojoc solidari

que està fent furor . Les vendes s’han disparat i s’han esgotat en la majoria

d’establiments comercials i per Internet. S’ha convertit en el joc de tots, fins i tot dels

Page 32: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

31

inusuals jugadors de videojocs d’edat més avançada. Declaracions d’un avi de setanta

vuit anys: “ És increïble, el meu net em reclama per què conjuntament continuem

ajudant als més desfavorits”. Encara es desconeix qui és el creador i altruista inventor

que està donant tots els guanys de la venda del joc a les ONG’s que lluiten per mantenir

la dignitat i drets humans de totes les persones. La realitat ha superat la ficció. Aquest

cop la solidaritat a guanyat a l’agressivitat.”

Em dic Joel i tinc deu anys. El que he imaginat se que no és real però hauria

desitjat que ho fos. No és gaire la paga que rebo a la setmana, però ja fa uns mesos

que li dic als pares que vull que la donin a causes humanes. Se que no és gaire el que

puc oferir, però o faig. I per què? Quan veig les imatges a la televisió no deixo de

pensar que podria ser jo el que em trobo en la seva situació. Ho has provat mai?

Poesia catalana – 1r Premi Susana Grau Seco (Parets del Vallès)

SOLIDARITAT QUE VIUS A L’ÀNIMA Solidaritat que vius a l’ànima

del que necessita sang

del que passa gana.

Page 33: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

32

Que t’enfonses a l’Àfrica

que trontolles a cegues

que camines descalça

que calmes les penes.

Des del carrer estret de la meva terra

t’he mirat als ulls, com si fos una nena

que no és caritat, això va quedar enrere

és sinceritat, amor sense ceguera.

Voluntariat de nens, joves i vells

força de vida que aclareix cervells

veritat sensible de cors treballats

omple de llum dies ennuvolats

Sentiment intern i profund que uns contenen

passaran molts anys i seràs eterna

donar i rebre, collaret d’amor que molts atenen

cor immens que a poc a poc batega.

Aprenentatge diari que als meus fills vull ensenyar

avui m’has mirat discreta des del camp de refugiats

junts farem camins per l’ansiada igualtat.

Page 34: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

33

Poesia catalana – 2n Premi Rossend Picó i Torres (Barcelona)

EUROPA

Ja fa temps que la vergonya aliena omple d'angoixa les meves nits, convertint-les en llargues nits de vetlla i aquesta angoixa es queda amb mi, no marxa al matí, quan el sol es lleva. Ja fa temps que en parla tothom, la vella Europa està canviant la cara. Abans eres un model per a mig món per la teva societat solidària. Ara, Europa, fins i tot fas por. Si em punxen no em troben sang, com a molt, una mica de fel, per tants infants que passen fam i por i malalties i fred fugint de la guerra, en camps de refugiats. Aquests infants que passen fam, no són pas lluny, són a les teves portes, a les teves portes estan trucant i sembla que tu no els escoltes,

Page 35: de prosa i poesia · 2018-03-03 · Arribar a la 25a edició d’un concurs literari com ho va fer el 2016 el Certamen Literari de Prosa i Poesia Sant Jordi és un bon motiu de celebració,

34

tens més por que afany per ajudar. Que s'ha fet d'aquella Europa de concòrdia i de solidaritat? Avui només en queden la vergonya i la ràbia, difícil d'amagar, veient com calles i no dónes resposta.