Facultat de Filosofia i Lletres
Memograveria del Treball de Fi de Grau
Autenticitat i inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge
Un estudi fenomenologravegic
Gabriel Alomar Garau
Grau de Filosofia
Any acadegravemic 2019-20
DNI de lrsquoalumne 43044007J Treball tutelat pel Dr Joan Gonzaacutelez Guardiola Departament de Filosofia i Treball Social
Sautoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en acceacutes obert i difusioacute en liacutenia amb finalitats exclusivament acadegravemiques i dinvestigacioacute
Autor Tutor
Siacute No Siacute No
Paraules clau del treball Autenticitat Filosofia del paisatge fenomenologia Heidegger Leacutevinas Benjamin
Iacutendex
Agraiumlments
Pagraveg
1 Introduccioacute Objecte i objectius del treball 1
2 Delimitacioacute del concepte de paisatge 2
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge 10
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute 14
3 Autenticitat i paisatge 20
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures 22
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge 23
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva 29
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt 38
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo 40
5 Conclusions 48
6 Bibliografia 53
Annex drsquoimatges
Agraiumlments
El meu primer agraiumlment va dirigit a les admirables classes i les notes i suggeregravencies del
tutor drsquoaquest treball el Dr Joan Gonzaacutelez Guardiola a qui dec la comprensioacute que per
fi tinc de la metafiacutesica i les fenomenologies de Heidegger i Leacutevinas Comentats i
interpretats per ell srsquoenteacuten millor per quegrave el Dasein laquofuigraquo de la seva millor versioacute o
per quegrave rentar els plats pot resultar un acte de plaer La visioacute del moacuten eacutes realment molt
diferent despreacutes drsquohaver passat cinc anys amb morts predilectes com Empegravedocles Platoacute
Aristogravetil Montaigne Spinoza Rousseau Kant Hegel Schopenhauer Marx Nietzsche
Wittgenstein Austin Benjamin Sartre Gadamer Heidegger Buber Leacutevinas Derrida o
Foucault Tambeacute eacutes diferent despreacutes drsquohaver visitat aquest altre moacuten meacutes fred fet de
proposicions logravegicament vagravelides o aquell meacutes cagravelid fet drsquoencontres amb lrsquoinfinit dels
altres Tot aixograve de la magrave drsquoalguns professors i professores a qui cal agrair sobretot la
seva originalitat i gran estil LrsquoEstegravetica amb el Dr Cabot eacutes impagable Gragravecies al Dr
Casadesuacutes els grecs soacuten tots ells apassionants i merescudament entranyables i tots ens
estimam Sogravecrates La metafiacutesica amb el Dr Gonzaacutelez Guardiola eacutes inicialment difiacutecil i
finalment bella Els grecs en deien χαλεπὰ τὰ καλά Un Treball de Fi de Grau posa
literalment laquoFiraquo Per mi en canvi representa un nou comenccedilament i si lrsquoograveliba de
Minerva aixeca el vol lrsquohorabaixa lrsquohorabaixa mallorquina eacutes tambeacute un mode metafiacutesic
del ser del paisatge
1
1 Introduccioacute Objecte i objectius del treball
El paisatge i la seva teoria sovint vinculada parentalment a la teoria del lloc ha estat
expliacutecitament tematitzat com a categoria filosogravefica almenys des de Simmel (1913)
Tambeacute ho ha estat com a categoria estegravetica artiacutestica arquitectogravenica geogragravefica i fins i
tot ecologravegica En el cas del present treball lrsquoabordem des de la filosofia amb la idea de
lligar-la amb les categories de lrsquoautegraventic i inautegraventic que aquiacute entenem com dos modes
possibles del ser de les coses i que filosograveficament apareixen vinculades amb les nocions
fortes de veritat identitat o experiegravencia del moacuten Certament no soacuten noves les
contribucions teoregravetiques i filosogravefiques a la nocioacute de paisatge com tampoc ho soacuten les
aportacions a la fenomenologia de lrsquoespai i dels ens en lrsquoespai gran part de les quals
citarem i referenciarem al llarg del treball Ara beacute que lrsquoobjecte de la present
investigacioacute sigui lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al
paisatge ens obliga a la tematitzacioacute de la mateixa nocioacute de paisatge semagraventicament
complexa i tambeacute a fer un recorregut per la nocioacute filosogravefica drsquoautenticitat igualment
problemagravetica
Eacutes aixiacute com la primera part del treball amb inici a lrsquoapartat 2 estagrave dedicada a la
delimitacioacute del concepte de paisatge que emprarem aquiacute respecte drsquoaltres
conceptualitzacions que al nostre parer no han sabut separar aquesta categoria de la de
medi fiacutesic o fins i tot de la de naturalesa Si la fenomenologia eacutes la ciegravencia de la
investigacioacute de lrsquoexperiegravencia en primera persona la demarcacioacute conceptual del paisatge
que emprem aquiacute lrsquoemprem tambeacute en tant que espai viscut o percebut en primera
persona En aquest sentit ja que ens interessa la vivegravencia laquoautegraventicaraquo o laquoinautegraventicaraquo
lrsquoeina drsquoestudi eacutes la fenomenologia No es tracta doncs drsquoestudiar lrsquoespai com a
totalitat drsquoens intramundans sinoacute drsquoanalitzar-lo en tant que proveiumldor de vivegravencies
Lrsquoespai fiacutesic teograveric eacutes medible quantificable i eacutes objecte de les ciegravencies positives
Lrsquoespai viscut no eacutes medible ni quantificable i eacutes objecte de la filosofia i la
fenomenologia
Per altra part si lrsquoautenticitat es predica com un concret mode drsquoexistegravencia dels
ens que ens envolten i de les sensacions que ens provoquen aquiacute lrsquoanalitzem quan
srsquoaplica a un intangible que anomenem laquopaisatgeraquo Intangible perquegrave el paisatge
constitueix una categoria filosogravefica molt particular que aquiacute entenem com aquest
embolcall de sensacions que ens presta el medi inaprehensibles perograve experimentades i
2
que podem sentir o no com a laquoautegraventiquesraquo Com es veuragrave defensem una concepcioacute del
paisatge allunyada per complet dels intents de cosificacioacute realitzats per les ciegravencies
naturals laquoPaisatgeraquo no eacutes pas allograve que es veu de lrsquoespai sinoacute una forma de mirar
laquoPaisatgeraquo no eacutes cap disposicioacute particular de coses en lrsquoespai sinoacute laquotonalitatraquo Un
intangible sense estructura ni funcioacute Eacutes experiegravencia vivegravencia El paisatge se sent
Lrsquoapartat 3 preteacuten introduir les anagravelisis que es fan als apartats posteriors i per
aixograve srsquohi fa una revisioacute somera de la nocioacute drsquoautenticitat i la seva aplicabilitat al
paisatge amb vistes a desenvolupar la quumlestioacute de les condicions de possibilitat que han
de reunir-se en el paisatge ndashen lrsquolaquoesdevenimentraquo o Ereignis drsquoun paisatgendash perquegrave la
seva vivegravencia permeti jutjar-lo com autegraventic o inautegraventic A partir drsquoaquiacute lrsquoapartat 4 estagrave
finalment i especiacuteficament dedicat al tractament de lrsquoautenticitat tal com la formulen i
resolen des de la metafiacutesica des de la fenomenologia i tambeacute des de lrsquoestegravetica tres
autors capitals Heidegger Levinas i Benjamin De Heidegger hem acudit a Ser i
Temps (1927) de Leacutevinas a Totalitat i Infinit (1961) i de Benjamin a Lrsquoobra drsquoart a
lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica (1936) tots ells amb el complement
ocasional de Husserl Adorno Buber o Harman La lectura directa drsquoaquests textos
fonamentals ens ha de permetre no nomeacutes descriure les conceptualitzacions que fan de
lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el paisatge sinoacute tambeacute establir certes relacions creuades
drsquointeregraves entre aquestes conceptualitzacions En aquest sentit lrsquoobjectiu uacuteltim de la
nostra investigacioacute eacutes precisament descobrir-ne les eventuals coincidegravencies i
divergegravencies que poden quedar sense desvetllar quan els textos es llegeixen i
srsquoanalitzen de manera aiumlllada
2 Delimitacioacute del concepte de paisatge
El concepte de paisatge que emprem en la present investigacioacute no eacutes el que tot adoptant
un caragravecter meacutes aviat cientificista usualment srsquoempra en disciplines que comparteixen
amb diferents variants lrsquoestudi del medi fiacutesic o el medi habitat ecologia arquitectura
urbanisme agronomia geografia En el nostre cas ens interessa un enfoc humaniacutestic del
paisatge i dins drsquoell filosogravefic inaugurat presumiblement per Georg Simmel (Die
Philosophie der Landschaft 1913)1 i que despreacutes drsquoaixograve ha tingut un llarg i fegravertil
1 Georg Simmel Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros 2013
3
recorregut Sembla de fet que la bibliografia recent al voltant del paisatge srsquoha elevat
per damunt de les contingegravencies que el situen dins lrsquoograverbita de disciplines com les
esmentades per assolir decididament lrsquoagravembit de la filosofia Drsquoalgun temps enccedilagrave no soacuten
pocs els filogravesofs frequumlentment des del camp de la fenomenologia que han pres el
paisatge i lrsquoespai fenomegravenicament percebut com a mategraveria reflexiva i formuladora de
teories
Si lrsquoorigen semagraventic del paisatge es troba primitivament en les Arts aquesta
atribucioacute privativa ha sofert una important distorsioacute de la magrave de disciplines com les
esmentades que srsquohan apropiat de la idea de paisatge fins arribar a tematitzar-la i
resignificar-la com quelcom que difereix considerablement drsquoallograve que evocava en
origen En llengua castellana la paraula paisage [sic] apareix formalment consignada
lrsquoany 1708 al Diccionario de Autoridades el primer de la Real Academia Espantildeola La
definicioacute que sersquon doacutena eacutes laquopedazo de paiacutes en la pinturaraquo cosa que assenyala lrsquoorigen
primagraveriament artiacutestic del concepte Meacutes problemagravetic resulta determinar la formacioacute
genegravetica del concepte de paisatge que Berque (2009) situa en la Xina del segle IV o V
A Occident i a Europa Maderuelo (2005) opta per situar en els primers anys del segle
XVII la consolidacioacute drsquoun concepte que ja venia mostrant laquosiacutemptomes drsquoaquestes noves
actitudsraquo almenys des del segle I quan en la cultura romana es detecten signes drsquouna
apreciacioacute dels valors estegravetics de lrsquoentorn natural
Tot i que els romans coneixien el concepte de manera embrionagraveria no deixaren
encara cap paraula que en doneacutes compte perograve laquosiacute van ser capaccedilos de destilmiddotlar la
locucioacute loca amoenaraquo2 compost legravexic en quegrave molts estudiosos han vist el precedent del
paisatge per tal com fa referegravencia a aquells llocs que resulten especialment plaents i
que es materialitzen sobretot en forma de jardins La seva antiacutetesi eacutes el locus horridus
eacutes a dir el lloc que desperta estats emocionals drsquoiacutendole negativa causats pel
desplegament drsquoun seguit drsquoelements que no afavoreixen la vida o el benestar sogravels
erms vegetacioacute severa calor o fred excessius (el desert o la muntanya) terrenys
accidentats degraveficit hiacutedric No obstant el mateix Maderuelo creu que ni amoenia ndashllocs
plaents amensndash ni prospectus ndashallograve que un veu davant seundash ni topia ndashmotiu pictograveric
diferent de la figurandash prenien a lrsquoantiga Roma el significat que ara teacute la paraula paisatge
perquegrave laquoaquella cultura no aconseguiacute o no va necessitar destilmiddotlar una paraula concreta
2 Javier Maderuelo El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores 2005 pagraveg 173
4
per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de
plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit
articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc
lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap
sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a
laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa
una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic
Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla
en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per
trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen
amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i
beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous
llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements
destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les
terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes
panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa
Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de
Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen
acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva
Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un
objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del
moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al
Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute
pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes
Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor
dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori
Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje
de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes
representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la
finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc
3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64
5
o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix
documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per
referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia
sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a
Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de
paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc
geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb
lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia
La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de
paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel
ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant
nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en
definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels
fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que
varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes
percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents
del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents
laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions
Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del
lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal
com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el
present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute
de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash
tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la
fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash
curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash
drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)
Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo
que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per
tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu
integraverpret situat en el present
5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17
6
Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i
metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient
perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal
vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute
filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un
uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella
nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina
pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten
laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave
precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge
i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues
accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes
distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la
fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva
irreductibilitat
Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions
cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la
predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a
tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el
paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La
pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor
pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el
paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-
lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna
concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que
sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a
lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel
fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute
de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge
8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The
MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119
7
eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens
de la culturaraquo11
A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que
perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger
(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats
suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()
[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb
la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute
paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol
pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma
secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin
tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a
la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp
En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat
Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per
certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La
quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i
productivament estegraveril
Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la
mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes
fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels
carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins
i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la
muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute
amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan
(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va
ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat
mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre
la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a
curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que
11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336
amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant
8
pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells
insectesraquo14
Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel
distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun
punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel
paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el
subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un
primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes
de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola
visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15
Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita
a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa
judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual
donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i
componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es
desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que
es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En
paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo
aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de
lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es
materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva
una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la
vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals
de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps
meteorologravegic
Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel
marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres
paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert
buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del
14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010
pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad
Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001
9
paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp
visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del
punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave
es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg
drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per
lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus
laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica
del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats
punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute
geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves
activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A
aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria
la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota
experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit
perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc
drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens
Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment
en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en
definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du
paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de
paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute
enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar
per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)
representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)
representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del
paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)
representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es
tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals
podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament
18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3
1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel
1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes
Hazan 1995 pagraveg 39
10
paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el
conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori
Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no
invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn
que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes
capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i
subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes
suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera
que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per
aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-
paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris
establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-
paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i
pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera
quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats
modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge
La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un
territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La
consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa
paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho
directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa
universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que
categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash
Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i
estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i
Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge
pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com
21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en
catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia
laquosocietats paisatgeresraquo
11
equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny
constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl
Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves
Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)
La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat
espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques
climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets
fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes
lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del
relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest
autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari
de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes
equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant
com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com
culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com
la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit
de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa
climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24
El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute
que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les
formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre
ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la
Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria
espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de
certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i
existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve
ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de
paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en
realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement
22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl
Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329
12
En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del
paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia
substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un
grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada
kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of
local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific
object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals
identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute
hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del
paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui
visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la
cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc
en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo
En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el
paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val
a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la
laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons
aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol
pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora
del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una
paraula de pintors
Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el
que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el
caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la
fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten
objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix
a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai
eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon
puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista
Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i
25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge
University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of
landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000
13
directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen
obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia
no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes
epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci
deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans
perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la
ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute
humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament
perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament
construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en
primera persona
Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present
investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el
paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa
Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una
construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el
moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute
laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com
la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista
com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens
trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29
Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel
(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir
per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat
espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre
o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en
una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva
laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no
tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota
versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla
28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University
of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18
14
drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del
mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute
olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot
En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels
cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada
conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute
drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute
del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la
laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la
realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament
per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat
drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de
significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del
paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el
mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert
sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple
visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu
entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute
Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i
ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la
geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu
Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha
estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el
nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem
conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa
per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit
drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en
31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie
Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907
15
quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais
desitjats els recordats o els de la imaginacioacute
En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten
Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha
drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la
ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments
humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que
els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais
laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que
Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute
lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat
la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash
sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza
i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu
a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables
El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la
laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg
Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a
ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret
a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la
fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per
treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi
terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc
La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes
reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i
lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-
los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom
observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el
subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans
mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del
32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-
Agostini 1993) p 416
16
subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan
eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-
fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl
descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els
actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa
sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia
del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els
fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes
constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia
sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses
perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai
En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un
espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash
Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina
com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte
Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que
lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que
fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de
lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a
fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com
lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els
ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que
fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el
subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute
fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o
lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre
els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per
cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem
ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41
34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa
correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber
va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix
Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que
habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea
17
Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar
un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe
mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la
Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit
diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i
lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra
manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada
humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el
paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o
olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan
aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva
del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva
drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats
emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash
No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la
materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva
sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle
XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les
formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes
sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia
estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent
En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic
objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge
en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament
accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen
i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge
ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa
Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes
primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute
del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o
incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de
Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17
18
distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes
heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat
el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en
tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera
com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la
present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no
amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions
afectives i de lrsquoestegravetica
Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat
ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que
lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser
i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no
aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai
Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un
paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave
sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens
resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat
que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem
predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de
possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes
o no laquoautegraventicraquo
Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave
ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i
paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits
aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al
segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot
haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la
bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)
Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment
adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun
subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la
19
relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa
que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes
determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un
especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes
contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme
suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia
Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva
obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el
romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)
(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de
Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho
saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un
matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38
Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable
No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna
laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil
2018)
Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge
estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir
present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple
Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment
visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant
privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute
primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats
tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries
soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions
socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia
lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten
les que defineixen estats drsquoagravenim39
37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard
Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col
Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona
Criacutetica 2010 pagraveg 32
20
3 Autenticitat i paisatge
Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi
en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o
laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que
espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara
als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica
com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve
calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic
Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest
cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del
grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell
que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica
laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o
lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva
identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve
que se suposa que eacutesraquo40
Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen
Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i
radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser
siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per
aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia
humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin
grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un
problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute
una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser
autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses
com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones
El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser
(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)
40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg
70 41 Iacutebid pagraveg 71
21
mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42
(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat
drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En
el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve
que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de
desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic
assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o
marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute
Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la
temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que
un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute
es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot
considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si
hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic
quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave
quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta
concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint
del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental
en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica
per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat
Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per
un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo
laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat
modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-
se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva
transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en
altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de
lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de
lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)
No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc
creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega
drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant
42 Iacutebid pagraveg 72
22
drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute
drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que
Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de
la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una
laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa
aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic
llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del
desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures
Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve
que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan
es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo
perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions
lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute
fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal
manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que
prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques
Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-
entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que
corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i
Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria
de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la
realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant
mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o
singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com
un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna
manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que
queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com
estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem
Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que
Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent
23
drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies
quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge
Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de
lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de
Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin
descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria
de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el
valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara
de pragravectica per a la poliacutetica
Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda
meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de
lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia
Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en
quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la
qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i
destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de
lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles
capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia
de lrsquolaquoauraraquo46
En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode
histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode
drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals
les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute
43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen
selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen
purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics
sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos
interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la
historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22
24
les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la
reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la
tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda
per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida
El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de
produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la
produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir
lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les
obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX
relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor
Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle
XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a
esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu
negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de
reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una
nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist
greument afectada
Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute
uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la
pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua
drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma
drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la
seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de
lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot
provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant
que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica
comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i
de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de
comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat
tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit
marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic
de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules
de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen
25
puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten
histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra
singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes
hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la
dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48
El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart
sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo
Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es
defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una
lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir
con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el
que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre
assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo
Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment
natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La
qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva
laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest
aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein
a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del
parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo
que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute
alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat
als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt
aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo
Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl
aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament
lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant
del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en
el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al
47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La
espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21
26
lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual
queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu
existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva
fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos
el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd
tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo
(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i
Martin Buber
Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal
de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador
drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra
de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia
que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador
siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de
aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan
sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans
comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es
formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit
drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes
drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute
de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de
comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror
experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial
tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves
vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que
havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric
drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la
laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular
pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la
memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si
en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat
53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV
Editorial Taurus Madrid 1991
27
En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es
dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten
efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet
extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament
Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber
(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del
laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit
personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de
relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al
moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i
acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva
relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial
fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-
Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes
aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs
actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer
fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se
limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por
algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y
otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro
fundamentoraquo55
Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber
tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un
laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim
drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La
experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene
ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que
lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no
es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat
per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent
a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir
54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14
28
experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no
es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta
(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el
mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y
Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo
allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial
autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula
bagravesica Jo-Turaquo
Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan
aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles
lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix
radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment
laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave
laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el
present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el
pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per
referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present
com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en
lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i
que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part
seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos
casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el
present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur
Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de
lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia
de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en
relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit
des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples
reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En
aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la
qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de
57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22
29
percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan
ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas
(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute
de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel
reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies
reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de
demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma
negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la
campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb
dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig
perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal
soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de
les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials
o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la
posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia
histograveria i el seu propi laquoauraraquo
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva
Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la
seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat
de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa
correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser
humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve
mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el
ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes
tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-
moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem
ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot
59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les
etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo
o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i
laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica 1951)
30
laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono
elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la
analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo
Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que
no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es
caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat
amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en
lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna
forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions
srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu
laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten
lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser
ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova
del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de
moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten
pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo
Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la
seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet
drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes
cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem
descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia
que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein
En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del
paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de
possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun
paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon
No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge
impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada
paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el
que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i
es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a
volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra
eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades
31
ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode
drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna
laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera
Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic
i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan
sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la
forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la
fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a
Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un
objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells
relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes
en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute
deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests
objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma
del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes
aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc
de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades
esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi
Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot
afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les
caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la
vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una
experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop
experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions
precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que
produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla
que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat
Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera
vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la
primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada
mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i
conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia
32
paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-
ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a
totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de
lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el
qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per
tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la
repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva
insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat
En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals
coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem
examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del
moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva
autenticitat
Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable
perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres
Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del
llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta
etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger
hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El
mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i
quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa
al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la
qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les
nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de
ser autegraventic
Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el
paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers
humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el
mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies
possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme
lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el
comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un
estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa
33
els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El
mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser
dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb
els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i
amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva
Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o
distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena
drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la
reflexioacute
Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la
categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant
com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat
drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va
veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes
diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de
distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La
curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en
realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el
θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60
Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba
en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta
modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no
eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten
paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han
esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo
La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix
un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren
cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives
les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en
certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi
vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu
60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria
1997 pagraveg 195
34
agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per
mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat
(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave
expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave
veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten
contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English
Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb
θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un
tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute
paisatgiacutestica
Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-
magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es
cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi
drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la
naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo
Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que
la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit
com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del
botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la
necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim
defensant al present treball
Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)
cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o
laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave
ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas
paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places
carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells
constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a
meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al
qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que
61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany
Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que
expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave
35
Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes
constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot
lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes
en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional
Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la
habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea
para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65
Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels
humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave
orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser
dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes
geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la
naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten
geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles
rectes La naturalesa eacutes corba66
Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens
intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que
conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la
que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la
consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa
examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes
presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la
que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la
possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva
fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En
Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet
pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que
apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera
64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament
perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206
36
que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que
lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat
Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una
interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als
nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la
vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per
Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense
disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell
mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser
que no estigui tintat
Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash
el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la
totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no
eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta
ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix
lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la
possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra
investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes
eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular
Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el
paisatge
A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo
enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes
del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens
amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb
la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente
intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens
causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem
determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem
determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo
Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el
paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els
68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208
37
paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge
Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem
por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que
fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por
drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es
retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein
laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente
perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no
obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i
la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens
intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein
laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave
La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure
fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix
determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en
Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute
amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que
en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens
amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi
ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70
Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges
nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera
negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica
dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant
la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i
renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra
part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de
lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es
manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el
cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa
69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin
existente
38
drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute
mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un
biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la
triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per
exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la
fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un
cristall de quars amb una pedra el quars emet llum
La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la
ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la
foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat
lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic
que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a
lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i
festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha
destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave
paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de
la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda
per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt
La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de
criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de
lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode
verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als
discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas
del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en
aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-
mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo
laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o
propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el
siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una
laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de
39
lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat
de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme
Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix
ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el
llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa
eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que
correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena
res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a
un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula
srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja
pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()
Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71
Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga
nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes
poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble
enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat
irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX
que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara
no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del
laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre
srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun
laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop
meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa
simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que
imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)
aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va
atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert
adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la
deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin
71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal
2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239
40
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo
Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del
paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai
sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que
nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui
generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo
srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el
moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)
Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn
heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la
mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure
drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus
prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en
definitiva una fenomenologia del plaer
Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin
Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat
aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o
desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original
tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes
cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna
reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo
Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna
manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute
sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn
Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de
tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai
de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la
tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era
tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o
73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del
francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia
41
laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per
fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve
primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la
vida)76
Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es
referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure
com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les
particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un
paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis
de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i
Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes
introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits
dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla
ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la
qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en
lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que
puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o
pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat
Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals
gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen
a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes
que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la
qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de
remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que
las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per
Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena
lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable
perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem
en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el
caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]
vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede
76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona
Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141
42
poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten
o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser
contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78
Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon
literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar
en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la
totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De
fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que
utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en
cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-
moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia
intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten
submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb
lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer
Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)
Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes
immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes
possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el
llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo
tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del
mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone
de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede
convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80
Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten
eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta
si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes
clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81
Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i
la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor
78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142
43
no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions
com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions
com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del
llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna
ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per
lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento
tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente
que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se
manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert
punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung
drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que
laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83
Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde
ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno
anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions
inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve
lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com
coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del
cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85
Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve
progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de
possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o
inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en
tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al
reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal
advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens
intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen
laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de
Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un
82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en
apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008
44
laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les
relacions egravetiques amb la naturalesa
El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent
de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement
objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En
Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la
possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo
Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament
com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash
ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa
responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar
drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom
exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no
humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo
En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb
un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute
de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87
escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una
simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo
como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de
lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre
cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens
intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que
ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes
diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana
laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute
laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una
vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten
representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90
87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70
45
Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix
Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes
les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els
eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas
planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes
la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant
de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut
per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els
possibles valors morals
Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo
que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la
qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat
o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de
responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute
drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la
seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se
culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en
pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro
se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla
no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus
drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92
Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal
mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo
humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes
transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests
fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo
Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute
fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la
Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel
laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible
91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83
46
La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la
filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es
basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una
filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de
Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat
del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els
paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant
que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes
pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar
ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat
de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave
Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro
no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto
conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93
Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu
laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas
de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve
es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema
geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que
Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna
manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna
manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge
en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al
coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que
esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem
intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre
quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la
ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit
pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de
record
Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un
laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un
93 Iacutebid pagraveg 55
47
cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve
certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun
paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes
de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible
plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se
cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun
paisatge
Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu
doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat
fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat
radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun
paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que
vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el
paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma
autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta
fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de
sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de
possible sorpresa
Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge
semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut
successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats
caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per
tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem
oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant
en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable
precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir
cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les
singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten
els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es
percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El
paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes
inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer
comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de
48
lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui
reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa
que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat
5 Conclusions
En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de
lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute
ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent
de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de
lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute
de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per
tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo
laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi
entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de
ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute
que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes
definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma
lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una
concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a
la qual cal separacioacute i distagravencia
A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories
filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les
fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo
o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia
Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge
pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura
directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o
impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes
lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes
relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash
que podem sintetitzar de la forma seguumlent
49
1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes
respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una
vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event
naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia
en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute
teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la
seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza
perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i
lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte
de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta
singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash
val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra
banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo
cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica
Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un
laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes
autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per
tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament
tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de
lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el
seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del
paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per
Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del
qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo
suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes
levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i
drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les
experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment
2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i
Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb
50
lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo
laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo
tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo
estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute
amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu
la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i
en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un
laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una
ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua
correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena
reciprocitat
3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i
Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser
humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten
al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal
Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial
vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del
paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat
oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera
recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la
que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber
4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a
lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a
utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El
moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo
(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de
Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute
laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si
mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no
pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla
51
nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes
laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de
projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a
laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la
progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes
congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau
Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute
repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia
de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que
Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per
part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en
un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de
realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el
Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els
ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent
elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament
5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions
humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se
al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute
cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual
metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave
srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra
un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del
Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi
pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash
i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el
martellndash
6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve
laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la
manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta
52
eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui
progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una
reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir
plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge
tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell
Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica
del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a
la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs
autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem
realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants
referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es
podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del
paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten
ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau
drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς
ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer
descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser
considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung
En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb
una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que
reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem
convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes
per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la
humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave
mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig
metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat
inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de
Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del
paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder
seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella
53
6 Bibliografia
Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra
completa 6 Madrid Akal
Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute
Paris Le Seuil
Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura
Econoacutemica
Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press
Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I
Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo
Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos
Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris
Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines
Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel
Editions Champ Vallon
Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux
environnements de synthegravese Pariacutes Hazan
Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje
y Teoriacutea
Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner
Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca
Nueva Madrid
Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder
54
Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in
Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden
Gleerup
Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe
Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426
Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental
Aesthetics Nueva York Columbia University Press
Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps
Minneapolis University of Minnesota Press
Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace
geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217
Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison
Wisconsin The University of Wisconsin Press
Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape
idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62
Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los
sentimientos Barcelona Criacutetica
Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial
Trotta
Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza
Editorial
Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions
Nova York Cambridge University Press
Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects
Chicago and La Salle Open Court
Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos
Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial
Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera
55
Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea
transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial
Criacutetica
Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book
Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros
Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad
Salamanca Ediciones Siacutegueme
Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor
Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores
Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies
Cambridge Massachussetts The MIT Press
Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard
Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta
Agostini
Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado
Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170
Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat
a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-
Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona
3 vols
Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende
Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27
Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion
Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie
Grenoble J Millon Col Krisis
Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva
Paisaje y Teoriacutea
56
Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a
Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley
University of California Press 1963 315-350
Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In
Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts
Institute of Technology
Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre
Editor digital Titivillus
Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm
Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros
Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico
naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique
Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and
Monuments Oxford Berg
Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis
University of Minnesota Press
Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina
57
Annex drsquoimatges
Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal
representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart
occidental
58
Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa
eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir
el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo
59
Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo
Iacutendex
Agraiumlments
Pagraveg
1 Introduccioacute Objecte i objectius del treball 1
2 Delimitacioacute del concepte de paisatge 2
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge 10
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute 14
3 Autenticitat i paisatge 20
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures 22
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge 23
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva 29
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt 38
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo 40
5 Conclusions 48
6 Bibliografia 53
Annex drsquoimatges
Agraiumlments
El meu primer agraiumlment va dirigit a les admirables classes i les notes i suggeregravencies del
tutor drsquoaquest treball el Dr Joan Gonzaacutelez Guardiola a qui dec la comprensioacute que per
fi tinc de la metafiacutesica i les fenomenologies de Heidegger i Leacutevinas Comentats i
interpretats per ell srsquoenteacuten millor per quegrave el Dasein laquofuigraquo de la seva millor versioacute o
per quegrave rentar els plats pot resultar un acte de plaer La visioacute del moacuten eacutes realment molt
diferent despreacutes drsquohaver passat cinc anys amb morts predilectes com Empegravedocles Platoacute
Aristogravetil Montaigne Spinoza Rousseau Kant Hegel Schopenhauer Marx Nietzsche
Wittgenstein Austin Benjamin Sartre Gadamer Heidegger Buber Leacutevinas Derrida o
Foucault Tambeacute eacutes diferent despreacutes drsquohaver visitat aquest altre moacuten meacutes fred fet de
proposicions logravegicament vagravelides o aquell meacutes cagravelid fet drsquoencontres amb lrsquoinfinit dels
altres Tot aixograve de la magrave drsquoalguns professors i professores a qui cal agrair sobretot la
seva originalitat i gran estil LrsquoEstegravetica amb el Dr Cabot eacutes impagable Gragravecies al Dr
Casadesuacutes els grecs soacuten tots ells apassionants i merescudament entranyables i tots ens
estimam Sogravecrates La metafiacutesica amb el Dr Gonzaacutelez Guardiola eacutes inicialment difiacutecil i
finalment bella Els grecs en deien χαλεπὰ τὰ καλά Un Treball de Fi de Grau posa
literalment laquoFiraquo Per mi en canvi representa un nou comenccedilament i si lrsquoograveliba de
Minerva aixeca el vol lrsquohorabaixa lrsquohorabaixa mallorquina eacutes tambeacute un mode metafiacutesic
del ser del paisatge
1
1 Introduccioacute Objecte i objectius del treball
El paisatge i la seva teoria sovint vinculada parentalment a la teoria del lloc ha estat
expliacutecitament tematitzat com a categoria filosogravefica almenys des de Simmel (1913)
Tambeacute ho ha estat com a categoria estegravetica artiacutestica arquitectogravenica geogragravefica i fins i
tot ecologravegica En el cas del present treball lrsquoabordem des de la filosofia amb la idea de
lligar-la amb les categories de lrsquoautegraventic i inautegraventic que aquiacute entenem com dos modes
possibles del ser de les coses i que filosograveficament apareixen vinculades amb les nocions
fortes de veritat identitat o experiegravencia del moacuten Certament no soacuten noves les
contribucions teoregravetiques i filosogravefiques a la nocioacute de paisatge com tampoc ho soacuten les
aportacions a la fenomenologia de lrsquoespai i dels ens en lrsquoespai gran part de les quals
citarem i referenciarem al llarg del treball Ara beacute que lrsquoobjecte de la present
investigacioacute sigui lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al
paisatge ens obliga a la tematitzacioacute de la mateixa nocioacute de paisatge semagraventicament
complexa i tambeacute a fer un recorregut per la nocioacute filosogravefica drsquoautenticitat igualment
problemagravetica
Eacutes aixiacute com la primera part del treball amb inici a lrsquoapartat 2 estagrave dedicada a la
delimitacioacute del concepte de paisatge que emprarem aquiacute respecte drsquoaltres
conceptualitzacions que al nostre parer no han sabut separar aquesta categoria de la de
medi fiacutesic o fins i tot de la de naturalesa Si la fenomenologia eacutes la ciegravencia de la
investigacioacute de lrsquoexperiegravencia en primera persona la demarcacioacute conceptual del paisatge
que emprem aquiacute lrsquoemprem tambeacute en tant que espai viscut o percebut en primera
persona En aquest sentit ja que ens interessa la vivegravencia laquoautegraventicaraquo o laquoinautegraventicaraquo
lrsquoeina drsquoestudi eacutes la fenomenologia No es tracta doncs drsquoestudiar lrsquoespai com a
totalitat drsquoens intramundans sinoacute drsquoanalitzar-lo en tant que proveiumldor de vivegravencies
Lrsquoespai fiacutesic teograveric eacutes medible quantificable i eacutes objecte de les ciegravencies positives
Lrsquoespai viscut no eacutes medible ni quantificable i eacutes objecte de la filosofia i la
fenomenologia
Per altra part si lrsquoautenticitat es predica com un concret mode drsquoexistegravencia dels
ens que ens envolten i de les sensacions que ens provoquen aquiacute lrsquoanalitzem quan
srsquoaplica a un intangible que anomenem laquopaisatgeraquo Intangible perquegrave el paisatge
constitueix una categoria filosogravefica molt particular que aquiacute entenem com aquest
embolcall de sensacions que ens presta el medi inaprehensibles perograve experimentades i
2
que podem sentir o no com a laquoautegraventiquesraquo Com es veuragrave defensem una concepcioacute del
paisatge allunyada per complet dels intents de cosificacioacute realitzats per les ciegravencies
naturals laquoPaisatgeraquo no eacutes pas allograve que es veu de lrsquoespai sinoacute una forma de mirar
laquoPaisatgeraquo no eacutes cap disposicioacute particular de coses en lrsquoespai sinoacute laquotonalitatraquo Un
intangible sense estructura ni funcioacute Eacutes experiegravencia vivegravencia El paisatge se sent
Lrsquoapartat 3 preteacuten introduir les anagravelisis que es fan als apartats posteriors i per
aixograve srsquohi fa una revisioacute somera de la nocioacute drsquoautenticitat i la seva aplicabilitat al
paisatge amb vistes a desenvolupar la quumlestioacute de les condicions de possibilitat que han
de reunir-se en el paisatge ndashen lrsquolaquoesdevenimentraquo o Ereignis drsquoun paisatgendash perquegrave la
seva vivegravencia permeti jutjar-lo com autegraventic o inautegraventic A partir drsquoaquiacute lrsquoapartat 4 estagrave
finalment i especiacuteficament dedicat al tractament de lrsquoautenticitat tal com la formulen i
resolen des de la metafiacutesica des de la fenomenologia i tambeacute des de lrsquoestegravetica tres
autors capitals Heidegger Levinas i Benjamin De Heidegger hem acudit a Ser i
Temps (1927) de Leacutevinas a Totalitat i Infinit (1961) i de Benjamin a Lrsquoobra drsquoart a
lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica (1936) tots ells amb el complement
ocasional de Husserl Adorno Buber o Harman La lectura directa drsquoaquests textos
fonamentals ens ha de permetre no nomeacutes descriure les conceptualitzacions que fan de
lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el paisatge sinoacute tambeacute establir certes relacions creuades
drsquointeregraves entre aquestes conceptualitzacions En aquest sentit lrsquoobjectiu uacuteltim de la
nostra investigacioacute eacutes precisament descobrir-ne les eventuals coincidegravencies i
divergegravencies que poden quedar sense desvetllar quan els textos es llegeixen i
srsquoanalitzen de manera aiumlllada
2 Delimitacioacute del concepte de paisatge
El concepte de paisatge que emprem en la present investigacioacute no eacutes el que tot adoptant
un caragravecter meacutes aviat cientificista usualment srsquoempra en disciplines que comparteixen
amb diferents variants lrsquoestudi del medi fiacutesic o el medi habitat ecologia arquitectura
urbanisme agronomia geografia En el nostre cas ens interessa un enfoc humaniacutestic del
paisatge i dins drsquoell filosogravefic inaugurat presumiblement per Georg Simmel (Die
Philosophie der Landschaft 1913)1 i que despreacutes drsquoaixograve ha tingut un llarg i fegravertil
1 Georg Simmel Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros 2013
3
recorregut Sembla de fet que la bibliografia recent al voltant del paisatge srsquoha elevat
per damunt de les contingegravencies que el situen dins lrsquoograverbita de disciplines com les
esmentades per assolir decididament lrsquoagravembit de la filosofia Drsquoalgun temps enccedilagrave no soacuten
pocs els filogravesofs frequumlentment des del camp de la fenomenologia que han pres el
paisatge i lrsquoespai fenomegravenicament percebut com a mategraveria reflexiva i formuladora de
teories
Si lrsquoorigen semagraventic del paisatge es troba primitivament en les Arts aquesta
atribucioacute privativa ha sofert una important distorsioacute de la magrave de disciplines com les
esmentades que srsquohan apropiat de la idea de paisatge fins arribar a tematitzar-la i
resignificar-la com quelcom que difereix considerablement drsquoallograve que evocava en
origen En llengua castellana la paraula paisage [sic] apareix formalment consignada
lrsquoany 1708 al Diccionario de Autoridades el primer de la Real Academia Espantildeola La
definicioacute que sersquon doacutena eacutes laquopedazo de paiacutes en la pinturaraquo cosa que assenyala lrsquoorigen
primagraveriament artiacutestic del concepte Meacutes problemagravetic resulta determinar la formacioacute
genegravetica del concepte de paisatge que Berque (2009) situa en la Xina del segle IV o V
A Occident i a Europa Maderuelo (2005) opta per situar en els primers anys del segle
XVII la consolidacioacute drsquoun concepte que ja venia mostrant laquosiacutemptomes drsquoaquestes noves
actitudsraquo almenys des del segle I quan en la cultura romana es detecten signes drsquouna
apreciacioacute dels valors estegravetics de lrsquoentorn natural
Tot i que els romans coneixien el concepte de manera embrionagraveria no deixaren
encara cap paraula que en doneacutes compte perograve laquosiacute van ser capaccedilos de destilmiddotlar la
locucioacute loca amoenaraquo2 compost legravexic en quegrave molts estudiosos han vist el precedent del
paisatge per tal com fa referegravencia a aquells llocs que resulten especialment plaents i
que es materialitzen sobretot en forma de jardins La seva antiacutetesi eacutes el locus horridus
eacutes a dir el lloc que desperta estats emocionals drsquoiacutendole negativa causats pel
desplegament drsquoun seguit drsquoelements que no afavoreixen la vida o el benestar sogravels
erms vegetacioacute severa calor o fred excessius (el desert o la muntanya) terrenys
accidentats degraveficit hiacutedric No obstant el mateix Maderuelo creu que ni amoenia ndashllocs
plaents amensndash ni prospectus ndashallograve que un veu davant seundash ni topia ndashmotiu pictograveric
diferent de la figurandash prenien a lrsquoantiga Roma el significat que ara teacute la paraula paisatge
perquegrave laquoaquella cultura no aconseguiacute o no va necessitar destilmiddotlar una paraula concreta
2 Javier Maderuelo El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores 2005 pagraveg 173
4
per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de
plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit
articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc
lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap
sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a
laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa
una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic
Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla
en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per
trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen
amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i
beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous
llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements
destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les
terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes
panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa
Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de
Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen
acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva
Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un
objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del
moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al
Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute
pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes
Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor
dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori
Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje
de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes
representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la
finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc
3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64
5
o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix
documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per
referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia
sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a
Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de
paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc
geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb
lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia
La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de
paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel
ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant
nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en
definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels
fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que
varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes
percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents
del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents
laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions
Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del
lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal
com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el
present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute
de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash
tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la
fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash
curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash
drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)
Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo
que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per
tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu
integraverpret situat en el present
5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17
6
Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i
metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient
perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal
vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute
filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un
uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella
nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina
pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten
laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave
precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge
i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues
accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes
distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la
fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva
irreductibilitat
Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions
cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la
predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a
tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el
paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La
pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor
pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el
paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-
lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna
concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que
sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a
lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel
fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute
de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge
8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The
MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119
7
eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens
de la culturaraquo11
A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que
perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger
(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats
suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()
[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb
la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute
paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol
pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma
secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin
tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a
la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp
En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat
Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per
certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La
quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i
productivament estegraveril
Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la
mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes
fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels
carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins
i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la
muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute
amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan
(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va
ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat
mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre
la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a
curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que
11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336
amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant
8
pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells
insectesraquo14
Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel
distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun
punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel
paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el
subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un
primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes
de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola
visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15
Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita
a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa
judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual
donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i
componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es
desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que
es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En
paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo
aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de
lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es
materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva
una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la
vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals
de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps
meteorologravegic
Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel
marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres
paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert
buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del
14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010
pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad
Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001
9
paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp
visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del
punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave
es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg
drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per
lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus
laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica
del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats
punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute
geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves
activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A
aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria
la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota
experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit
perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc
drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens
Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment
en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en
definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du
paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de
paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute
enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar
per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)
representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)
representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del
paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)
representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es
tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals
podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament
18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3
1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel
1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes
Hazan 1995 pagraveg 39
10
paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el
conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori
Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no
invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn
que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes
capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i
subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes
suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera
que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per
aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-
paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris
establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-
paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i
pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera
quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats
modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge
La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un
territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La
consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa
paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho
directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa
universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que
categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash
Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i
estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i
Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge
pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com
21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en
catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia
laquosocietats paisatgeresraquo
11
equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny
constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl
Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves
Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)
La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat
espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques
climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets
fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes
lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del
relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest
autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari
de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes
equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant
com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com
culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com
la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit
de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa
climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24
El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute
que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les
formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre
ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la
Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria
espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de
certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i
existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve
ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de
paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en
realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement
22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl
Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329
12
En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del
paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia
substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un
grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada
kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of
local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific
object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals
identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute
hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del
paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui
visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la
cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc
en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo
En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el
paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val
a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la
laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons
aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol
pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora
del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una
paraula de pintors
Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el
que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el
caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la
fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten
objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix
a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai
eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon
puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista
Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i
25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge
University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of
landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000
13
directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen
obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia
no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes
epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci
deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans
perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la
ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute
humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament
perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament
construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en
primera persona
Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present
investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el
paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa
Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una
construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el
moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute
laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com
la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista
com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens
trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29
Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel
(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir
per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat
espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre
o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en
una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva
laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no
tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota
versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla
28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University
of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18
14
drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del
mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute
olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot
En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels
cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada
conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute
drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute
del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la
laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la
realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament
per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat
drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de
significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del
paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el
mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert
sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple
visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu
entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute
Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i
ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la
geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu
Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha
estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el
nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem
conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa
per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit
drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en
31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie
Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907
15
quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais
desitjats els recordats o els de la imaginacioacute
En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten
Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha
drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la
ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments
humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que
els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais
laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que
Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute
lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat
la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash
sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza
i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu
a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables
El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la
laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg
Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a
ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret
a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la
fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per
treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi
terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc
La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes
reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i
lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-
los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom
observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el
subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans
mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del
32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-
Agostini 1993) p 416
16
subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan
eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-
fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl
descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els
actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa
sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia
del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els
fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes
constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia
sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses
perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai
En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un
espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash
Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina
com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte
Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que
lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que
fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de
lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a
fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com
lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els
ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que
fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el
subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute
fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o
lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre
els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per
cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem
ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41
34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa
correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber
va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix
Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que
habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea
17
Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar
un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe
mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la
Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit
diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i
lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra
manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada
humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el
paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o
olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan
aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva
del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva
drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats
emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash
No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la
materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva
sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle
XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les
formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes
sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia
estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent
En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic
objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge
en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament
accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen
i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge
ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa
Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes
primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute
del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o
incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de
Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17
18
distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes
heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat
el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en
tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera
com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la
present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no
amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions
afectives i de lrsquoestegravetica
Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat
ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que
lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser
i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no
aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai
Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un
paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave
sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens
resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat
que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem
predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de
possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes
o no laquoautegraventicraquo
Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave
ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i
paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits
aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al
segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot
haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la
bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)
Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment
adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun
subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la
19
relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa
que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes
determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un
especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes
contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme
suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia
Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva
obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el
romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)
(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de
Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho
saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un
matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38
Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable
No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna
laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil
2018)
Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge
estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir
present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple
Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment
visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant
privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute
primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats
tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries
soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions
socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia
lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten
les que defineixen estats drsquoagravenim39
37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard
Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col
Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona
Criacutetica 2010 pagraveg 32
20
3 Autenticitat i paisatge
Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi
en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o
laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que
espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara
als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica
com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve
calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic
Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest
cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del
grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell
que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica
laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o
lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva
identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve
que se suposa que eacutesraquo40
Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen
Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i
radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser
siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per
aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia
humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin
grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un
problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute
una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser
autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses
com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones
El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser
(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)
40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg
70 41 Iacutebid pagraveg 71
21
mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42
(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat
drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En
el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve
que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de
desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic
assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o
marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute
Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la
temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que
un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute
es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot
considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si
hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic
quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave
quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta
concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint
del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental
en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica
per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat
Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per
un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo
laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat
modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-
se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva
transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en
altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de
lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de
lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)
No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc
creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega
drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant
42 Iacutebid pagraveg 72
22
drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute
drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que
Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de
la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una
laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa
aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic
llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del
desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures
Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve
que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan
es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo
perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions
lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute
fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal
manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que
prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques
Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-
entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que
corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i
Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria
de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la
realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant
mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o
singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com
un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna
manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que
queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com
estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem
Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que
Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent
23
drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies
quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge
Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de
lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de
Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin
descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria
de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el
valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara
de pragravectica per a la poliacutetica
Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda
meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de
lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia
Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en
quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la
qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i
destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de
lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles
capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia
de lrsquolaquoauraraquo46
En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode
histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode
drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals
les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute
43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen
selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen
purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics
sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos
interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la
historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22
24
les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la
reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la
tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda
per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida
El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de
produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la
produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir
lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les
obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX
relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor
Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle
XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a
esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu
negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de
reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una
nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist
greument afectada
Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute
uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la
pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua
drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma
drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la
seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de
lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot
provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant
que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica
comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i
de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de
comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat
tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit
marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic
de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules
de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen
25
puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten
histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra
singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes
hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la
dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48
El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart
sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo
Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es
defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una
lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir
con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el
que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre
assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo
Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment
natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La
qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva
laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest
aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein
a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del
parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo
que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute
alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat
als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt
aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo
Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl
aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament
lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant
del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en
el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al
47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La
espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21
26
lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual
queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu
existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva
fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos
el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd
tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo
(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i
Martin Buber
Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal
de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador
drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra
de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia
que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador
siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de
aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan
sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans
comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es
formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit
drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes
drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute
de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de
comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror
experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial
tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves
vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que
havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric
drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la
laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular
pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la
memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si
en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat
53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV
Editorial Taurus Madrid 1991
27
En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es
dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten
efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet
extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament
Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber
(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del
laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit
personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de
relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al
moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i
acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva
relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial
fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-
Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes
aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs
actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer
fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se
limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por
algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y
otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro
fundamentoraquo55
Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber
tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un
laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim
drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La
experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene
ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que
lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no
es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat
per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent
a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir
54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14
28
experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no
es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta
(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el
mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y
Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo
allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial
autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula
bagravesica Jo-Turaquo
Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan
aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles
lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix
radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment
laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave
laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el
present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el
pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per
referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present
com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en
lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i
que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part
seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos
casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el
present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur
Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de
lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia
de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en
relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit
des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples
reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En
aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la
qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de
57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22
29
percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan
ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas
(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute
de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel
reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies
reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de
demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma
negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la
campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb
dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig
perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal
soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de
les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials
o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la
posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia
histograveria i el seu propi laquoauraraquo
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva
Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la
seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat
de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa
correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser
humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve
mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el
ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes
tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-
moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem
ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot
59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les
etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo
o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i
laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica 1951)
30
laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono
elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la
analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo
Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que
no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es
caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat
amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en
lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna
forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions
srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu
laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten
lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser
ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova
del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de
moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten
pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo
Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la
seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet
drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes
cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem
descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia
que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein
En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del
paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de
possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun
paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon
No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge
impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada
paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el
que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i
es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a
volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra
eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades
31
ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode
drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna
laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera
Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic
i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan
sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la
forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la
fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a
Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un
objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells
relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes
en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute
deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests
objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma
del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes
aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc
de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades
esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi
Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot
afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les
caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la
vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una
experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop
experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions
precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que
produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla
que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat
Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera
vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la
primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada
mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i
conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia
32
paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-
ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a
totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de
lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el
qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per
tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la
repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva
insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat
En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals
coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem
examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del
moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva
autenticitat
Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable
perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres
Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del
llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta
etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger
hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El
mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i
quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa
al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la
qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les
nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de
ser autegraventic
Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el
paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers
humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el
mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies
possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme
lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el
comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un
estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa
33
els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El
mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser
dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb
els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i
amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva
Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o
distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena
drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la
reflexioacute
Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la
categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant
com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat
drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va
veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes
diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de
distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La
curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en
realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el
θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60
Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba
en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta
modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no
eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten
paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han
esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo
La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix
un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren
cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives
les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en
certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi
vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu
60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria
1997 pagraveg 195
34
agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per
mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat
(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave
expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave
veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten
contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English
Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb
θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un
tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute
paisatgiacutestica
Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-
magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es
cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi
drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la
naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo
Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que
la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit
com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del
botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la
necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim
defensant al present treball
Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)
cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o
laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave
ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas
paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places
carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells
constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a
meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al
qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que
61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany
Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que
expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave
35
Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes
constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot
lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes
en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional
Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la
habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea
para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65
Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels
humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave
orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser
dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes
geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la
naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten
geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles
rectes La naturalesa eacutes corba66
Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens
intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que
conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la
que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la
consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa
examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes
presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la
que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la
possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva
fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En
Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet
pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que
apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera
64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament
perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206
36
que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que
lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat
Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una
interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als
nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la
vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per
Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense
disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell
mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser
que no estigui tintat
Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash
el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la
totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no
eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta
ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix
lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la
possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra
investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes
eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular
Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el
paisatge
A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo
enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes
del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens
amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb
la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente
intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens
causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem
determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem
determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo
Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el
paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els
68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208
37
paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge
Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem
por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que
fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por
drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es
retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein
laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente
perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no
obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i
la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens
intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein
laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave
La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure
fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix
determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en
Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute
amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que
en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens
amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi
ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70
Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges
nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera
negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica
dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant
la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i
renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra
part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de
lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es
manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el
cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa
69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin
existente
38
drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute
mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un
biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la
triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per
exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la
fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un
cristall de quars amb una pedra el quars emet llum
La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la
ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la
foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat
lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic
que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a
lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i
festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha
destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave
paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de
la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda
per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt
La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de
criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de
lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode
verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als
discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas
del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en
aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-
mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo
laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o
propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el
siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una
laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de
39
lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat
de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme
Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix
ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el
llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa
eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que
correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena
res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a
un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula
srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja
pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()
Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71
Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga
nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes
poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble
enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat
irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX
que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara
no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del
laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre
srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun
laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop
meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa
simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que
imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)
aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va
atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert
adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la
deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin
71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal
2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239
40
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo
Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del
paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai
sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que
nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui
generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo
srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el
moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)
Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn
heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la
mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure
drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus
prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en
definitiva una fenomenologia del plaer
Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin
Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat
aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o
desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original
tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes
cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna
reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo
Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna
manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute
sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn
Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de
tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai
de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la
tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era
tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o
73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del
francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia
41
laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per
fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve
primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la
vida)76
Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es
referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure
com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les
particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un
paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis
de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i
Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes
introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits
dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla
ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la
qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en
lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que
puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o
pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat
Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals
gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen
a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes
que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la
qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de
remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que
las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per
Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena
lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable
perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem
en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el
caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]
vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede
76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona
Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141
42
poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten
o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser
contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78
Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon
literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar
en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la
totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De
fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que
utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en
cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-
moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia
intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten
submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb
lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer
Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)
Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes
immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes
possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el
llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo
tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del
mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone
de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede
convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80
Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten
eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta
si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes
clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81
Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i
la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor
78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142
43
no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions
com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions
com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del
llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna
ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per
lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento
tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente
que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se
manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert
punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung
drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que
laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83
Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde
ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno
anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions
inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve
lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com
coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del
cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85
Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve
progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de
possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o
inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en
tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al
reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal
advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens
intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen
laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de
Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un
82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en
apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008
44
laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les
relacions egravetiques amb la naturalesa
El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent
de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement
objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En
Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la
possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo
Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament
com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash
ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa
responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar
drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom
exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no
humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo
En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb
un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute
de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87
escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una
simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo
como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de
lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre
cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens
intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que
ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes
diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana
laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute
laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una
vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten
representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90
87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70
45
Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix
Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes
les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els
eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas
planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes
la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant
de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut
per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els
possibles valors morals
Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo
que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la
qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat
o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de
responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute
drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la
seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se
culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en
pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro
se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla
no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus
drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92
Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal
mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo
humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes
transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests
fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo
Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute
fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la
Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel
laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible
91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83
46
La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la
filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es
basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una
filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de
Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat
del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els
paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant
que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes
pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar
ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat
de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave
Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro
no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto
conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93
Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu
laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas
de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve
es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema
geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que
Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna
manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna
manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge
en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al
coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que
esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem
intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre
quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la
ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit
pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de
record
Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un
laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un
93 Iacutebid pagraveg 55
47
cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve
certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun
paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes
de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible
plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se
cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun
paisatge
Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu
doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat
fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat
radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun
paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que
vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el
paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma
autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta
fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de
sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de
possible sorpresa
Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge
semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut
successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats
caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per
tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem
oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant
en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable
precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir
cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les
singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten
els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es
percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El
paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes
inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer
comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de
48
lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui
reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa
que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat
5 Conclusions
En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de
lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute
ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent
de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de
lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute
de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per
tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo
laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi
entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de
ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute
que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes
definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma
lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una
concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a
la qual cal separacioacute i distagravencia
A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories
filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les
fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo
o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia
Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge
pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura
directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o
impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes
lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes
relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash
que podem sintetitzar de la forma seguumlent
49
1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes
respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una
vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event
naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia
en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute
teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la
seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza
perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i
lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte
de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta
singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash
val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra
banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo
cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica
Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un
laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes
autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per
tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament
tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de
lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el
seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del
paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per
Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del
qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo
suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes
levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i
drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les
experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment
2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i
Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb
50
lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo
laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo
tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo
estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute
amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu
la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i
en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un
laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una
ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua
correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena
reciprocitat
3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i
Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser
humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten
al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal
Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial
vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del
paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat
oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera
recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la
que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber
4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a
lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a
utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El
moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo
(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de
Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute
laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si
mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no
pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla
51
nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes
laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de
projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a
laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la
progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes
congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau
Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute
repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia
de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que
Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per
part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en
un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de
realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el
Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els
ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent
elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament
5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions
humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se
al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute
cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual
metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave
srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra
un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del
Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi
pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash
i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el
martellndash
6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve
laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la
manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta
52
eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui
progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una
reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir
plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge
tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell
Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica
del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a
la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs
autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem
realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants
referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es
podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del
paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten
ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau
drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς
ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer
descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser
considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung
En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb
una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que
reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem
convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes
per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la
humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave
mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig
metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat
inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de
Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del
paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder
seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella
53
6 Bibliografia
Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra
completa 6 Madrid Akal
Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute
Paris Le Seuil
Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura
Econoacutemica
Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press
Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I
Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo
Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos
Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris
Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines
Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel
Editions Champ Vallon
Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux
environnements de synthegravese Pariacutes Hazan
Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje
y Teoriacutea
Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner
Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca
Nueva Madrid
Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder
54
Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in
Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden
Gleerup
Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe
Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426
Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental
Aesthetics Nueva York Columbia University Press
Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps
Minneapolis University of Minnesota Press
Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace
geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217
Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison
Wisconsin The University of Wisconsin Press
Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape
idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62
Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los
sentimientos Barcelona Criacutetica
Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial
Trotta
Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza
Editorial
Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions
Nova York Cambridge University Press
Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects
Chicago and La Salle Open Court
Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos
Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial
Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera
55
Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea
transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial
Criacutetica
Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book
Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros
Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad
Salamanca Ediciones Siacutegueme
Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor
Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores
Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies
Cambridge Massachussetts The MIT Press
Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard
Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta
Agostini
Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado
Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170
Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat
a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-
Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona
3 vols
Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende
Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27
Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion
Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie
Grenoble J Millon Col Krisis
Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva
Paisaje y Teoriacutea
56
Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a
Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley
University of California Press 1963 315-350
Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In
Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts
Institute of Technology
Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre
Editor digital Titivillus
Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm
Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros
Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico
naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique
Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and
Monuments Oxford Berg
Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis
University of Minnesota Press
Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina
57
Annex drsquoimatges
Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal
representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart
occidental
58
Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa
eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir
el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo
59
Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo
Agraiumlments
El meu primer agraiumlment va dirigit a les admirables classes i les notes i suggeregravencies del
tutor drsquoaquest treball el Dr Joan Gonzaacutelez Guardiola a qui dec la comprensioacute que per
fi tinc de la metafiacutesica i les fenomenologies de Heidegger i Leacutevinas Comentats i
interpretats per ell srsquoenteacuten millor per quegrave el Dasein laquofuigraquo de la seva millor versioacute o
per quegrave rentar els plats pot resultar un acte de plaer La visioacute del moacuten eacutes realment molt
diferent despreacutes drsquohaver passat cinc anys amb morts predilectes com Empegravedocles Platoacute
Aristogravetil Montaigne Spinoza Rousseau Kant Hegel Schopenhauer Marx Nietzsche
Wittgenstein Austin Benjamin Sartre Gadamer Heidegger Buber Leacutevinas Derrida o
Foucault Tambeacute eacutes diferent despreacutes drsquohaver visitat aquest altre moacuten meacutes fred fet de
proposicions logravegicament vagravelides o aquell meacutes cagravelid fet drsquoencontres amb lrsquoinfinit dels
altres Tot aixograve de la magrave drsquoalguns professors i professores a qui cal agrair sobretot la
seva originalitat i gran estil LrsquoEstegravetica amb el Dr Cabot eacutes impagable Gragravecies al Dr
Casadesuacutes els grecs soacuten tots ells apassionants i merescudament entranyables i tots ens
estimam Sogravecrates La metafiacutesica amb el Dr Gonzaacutelez Guardiola eacutes inicialment difiacutecil i
finalment bella Els grecs en deien χαλεπὰ τὰ καλά Un Treball de Fi de Grau posa
literalment laquoFiraquo Per mi en canvi representa un nou comenccedilament i si lrsquoograveliba de
Minerva aixeca el vol lrsquohorabaixa lrsquohorabaixa mallorquina eacutes tambeacute un mode metafiacutesic
del ser del paisatge
1
1 Introduccioacute Objecte i objectius del treball
El paisatge i la seva teoria sovint vinculada parentalment a la teoria del lloc ha estat
expliacutecitament tematitzat com a categoria filosogravefica almenys des de Simmel (1913)
Tambeacute ho ha estat com a categoria estegravetica artiacutestica arquitectogravenica geogragravefica i fins i
tot ecologravegica En el cas del present treball lrsquoabordem des de la filosofia amb la idea de
lligar-la amb les categories de lrsquoautegraventic i inautegraventic que aquiacute entenem com dos modes
possibles del ser de les coses i que filosograveficament apareixen vinculades amb les nocions
fortes de veritat identitat o experiegravencia del moacuten Certament no soacuten noves les
contribucions teoregravetiques i filosogravefiques a la nocioacute de paisatge com tampoc ho soacuten les
aportacions a la fenomenologia de lrsquoespai i dels ens en lrsquoespai gran part de les quals
citarem i referenciarem al llarg del treball Ara beacute que lrsquoobjecte de la present
investigacioacute sigui lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al
paisatge ens obliga a la tematitzacioacute de la mateixa nocioacute de paisatge semagraventicament
complexa i tambeacute a fer un recorregut per la nocioacute filosogravefica drsquoautenticitat igualment
problemagravetica
Eacutes aixiacute com la primera part del treball amb inici a lrsquoapartat 2 estagrave dedicada a la
delimitacioacute del concepte de paisatge que emprarem aquiacute respecte drsquoaltres
conceptualitzacions que al nostre parer no han sabut separar aquesta categoria de la de
medi fiacutesic o fins i tot de la de naturalesa Si la fenomenologia eacutes la ciegravencia de la
investigacioacute de lrsquoexperiegravencia en primera persona la demarcacioacute conceptual del paisatge
que emprem aquiacute lrsquoemprem tambeacute en tant que espai viscut o percebut en primera
persona En aquest sentit ja que ens interessa la vivegravencia laquoautegraventicaraquo o laquoinautegraventicaraquo
lrsquoeina drsquoestudi eacutes la fenomenologia No es tracta doncs drsquoestudiar lrsquoespai com a
totalitat drsquoens intramundans sinoacute drsquoanalitzar-lo en tant que proveiumldor de vivegravencies
Lrsquoespai fiacutesic teograveric eacutes medible quantificable i eacutes objecte de les ciegravencies positives
Lrsquoespai viscut no eacutes medible ni quantificable i eacutes objecte de la filosofia i la
fenomenologia
Per altra part si lrsquoautenticitat es predica com un concret mode drsquoexistegravencia dels
ens que ens envolten i de les sensacions que ens provoquen aquiacute lrsquoanalitzem quan
srsquoaplica a un intangible que anomenem laquopaisatgeraquo Intangible perquegrave el paisatge
constitueix una categoria filosogravefica molt particular que aquiacute entenem com aquest
embolcall de sensacions que ens presta el medi inaprehensibles perograve experimentades i
2
que podem sentir o no com a laquoautegraventiquesraquo Com es veuragrave defensem una concepcioacute del
paisatge allunyada per complet dels intents de cosificacioacute realitzats per les ciegravencies
naturals laquoPaisatgeraquo no eacutes pas allograve que es veu de lrsquoespai sinoacute una forma de mirar
laquoPaisatgeraquo no eacutes cap disposicioacute particular de coses en lrsquoespai sinoacute laquotonalitatraquo Un
intangible sense estructura ni funcioacute Eacutes experiegravencia vivegravencia El paisatge se sent
Lrsquoapartat 3 preteacuten introduir les anagravelisis que es fan als apartats posteriors i per
aixograve srsquohi fa una revisioacute somera de la nocioacute drsquoautenticitat i la seva aplicabilitat al
paisatge amb vistes a desenvolupar la quumlestioacute de les condicions de possibilitat que han
de reunir-se en el paisatge ndashen lrsquolaquoesdevenimentraquo o Ereignis drsquoun paisatgendash perquegrave la
seva vivegravencia permeti jutjar-lo com autegraventic o inautegraventic A partir drsquoaquiacute lrsquoapartat 4 estagrave
finalment i especiacuteficament dedicat al tractament de lrsquoautenticitat tal com la formulen i
resolen des de la metafiacutesica des de la fenomenologia i tambeacute des de lrsquoestegravetica tres
autors capitals Heidegger Levinas i Benjamin De Heidegger hem acudit a Ser i
Temps (1927) de Leacutevinas a Totalitat i Infinit (1961) i de Benjamin a Lrsquoobra drsquoart a
lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica (1936) tots ells amb el complement
ocasional de Husserl Adorno Buber o Harman La lectura directa drsquoaquests textos
fonamentals ens ha de permetre no nomeacutes descriure les conceptualitzacions que fan de
lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el paisatge sinoacute tambeacute establir certes relacions creuades
drsquointeregraves entre aquestes conceptualitzacions En aquest sentit lrsquoobjectiu uacuteltim de la
nostra investigacioacute eacutes precisament descobrir-ne les eventuals coincidegravencies i
divergegravencies que poden quedar sense desvetllar quan els textos es llegeixen i
srsquoanalitzen de manera aiumlllada
2 Delimitacioacute del concepte de paisatge
El concepte de paisatge que emprem en la present investigacioacute no eacutes el que tot adoptant
un caragravecter meacutes aviat cientificista usualment srsquoempra en disciplines que comparteixen
amb diferents variants lrsquoestudi del medi fiacutesic o el medi habitat ecologia arquitectura
urbanisme agronomia geografia En el nostre cas ens interessa un enfoc humaniacutestic del
paisatge i dins drsquoell filosogravefic inaugurat presumiblement per Georg Simmel (Die
Philosophie der Landschaft 1913)1 i que despreacutes drsquoaixograve ha tingut un llarg i fegravertil
1 Georg Simmel Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros 2013
3
recorregut Sembla de fet que la bibliografia recent al voltant del paisatge srsquoha elevat
per damunt de les contingegravencies que el situen dins lrsquoograverbita de disciplines com les
esmentades per assolir decididament lrsquoagravembit de la filosofia Drsquoalgun temps enccedilagrave no soacuten
pocs els filogravesofs frequumlentment des del camp de la fenomenologia que han pres el
paisatge i lrsquoespai fenomegravenicament percebut com a mategraveria reflexiva i formuladora de
teories
Si lrsquoorigen semagraventic del paisatge es troba primitivament en les Arts aquesta
atribucioacute privativa ha sofert una important distorsioacute de la magrave de disciplines com les
esmentades que srsquohan apropiat de la idea de paisatge fins arribar a tematitzar-la i
resignificar-la com quelcom que difereix considerablement drsquoallograve que evocava en
origen En llengua castellana la paraula paisage [sic] apareix formalment consignada
lrsquoany 1708 al Diccionario de Autoridades el primer de la Real Academia Espantildeola La
definicioacute que sersquon doacutena eacutes laquopedazo de paiacutes en la pinturaraquo cosa que assenyala lrsquoorigen
primagraveriament artiacutestic del concepte Meacutes problemagravetic resulta determinar la formacioacute
genegravetica del concepte de paisatge que Berque (2009) situa en la Xina del segle IV o V
A Occident i a Europa Maderuelo (2005) opta per situar en els primers anys del segle
XVII la consolidacioacute drsquoun concepte que ja venia mostrant laquosiacutemptomes drsquoaquestes noves
actitudsraquo almenys des del segle I quan en la cultura romana es detecten signes drsquouna
apreciacioacute dels valors estegravetics de lrsquoentorn natural
Tot i que els romans coneixien el concepte de manera embrionagraveria no deixaren
encara cap paraula que en doneacutes compte perograve laquosiacute van ser capaccedilos de destilmiddotlar la
locucioacute loca amoenaraquo2 compost legravexic en quegrave molts estudiosos han vist el precedent del
paisatge per tal com fa referegravencia a aquells llocs que resulten especialment plaents i
que es materialitzen sobretot en forma de jardins La seva antiacutetesi eacutes el locus horridus
eacutes a dir el lloc que desperta estats emocionals drsquoiacutendole negativa causats pel
desplegament drsquoun seguit drsquoelements que no afavoreixen la vida o el benestar sogravels
erms vegetacioacute severa calor o fred excessius (el desert o la muntanya) terrenys
accidentats degraveficit hiacutedric No obstant el mateix Maderuelo creu que ni amoenia ndashllocs
plaents amensndash ni prospectus ndashallograve que un veu davant seundash ni topia ndashmotiu pictograveric
diferent de la figurandash prenien a lrsquoantiga Roma el significat que ara teacute la paraula paisatge
perquegrave laquoaquella cultura no aconseguiacute o no va necessitar destilmiddotlar una paraula concreta
2 Javier Maderuelo El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores 2005 pagraveg 173
4
per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de
plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit
articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc
lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap
sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a
laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa
una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic
Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla
en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per
trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen
amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i
beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous
llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements
destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les
terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes
panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa
Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de
Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen
acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva
Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un
objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del
moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al
Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute
pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes
Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor
dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori
Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje
de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes
representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la
finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc
3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64
5
o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix
documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per
referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia
sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a
Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de
paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc
geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb
lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia
La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de
paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel
ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant
nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en
definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels
fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que
varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes
percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents
del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents
laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions
Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del
lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal
com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el
present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute
de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash
tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la
fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash
curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash
drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)
Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo
que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per
tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu
integraverpret situat en el present
5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17
6
Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i
metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient
perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal
vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute
filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un
uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella
nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina
pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten
laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave
precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge
i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues
accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes
distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la
fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva
irreductibilitat
Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions
cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la
predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a
tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el
paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La
pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor
pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el
paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-
lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna
concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que
sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a
lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel
fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute
de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge
8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The
MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119
7
eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens
de la culturaraquo11
A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que
perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger
(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats
suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()
[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb
la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute
paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol
pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma
secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin
tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a
la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp
En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat
Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per
certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La
quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i
productivament estegraveril
Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la
mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes
fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels
carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins
i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la
muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute
amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan
(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va
ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat
mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre
la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a
curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que
11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336
amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant
8
pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells
insectesraquo14
Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel
distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun
punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel
paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el
subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un
primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes
de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola
visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15
Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita
a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa
judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual
donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i
componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es
desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que
es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En
paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo
aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de
lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es
materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva
una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la
vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals
de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps
meteorologravegic
Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel
marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres
paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert
buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del
14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010
pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad
Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001
9
paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp
visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del
punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave
es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg
drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per
lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus
laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica
del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats
punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute
geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves
activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A
aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria
la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota
experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit
perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc
drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens
Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment
en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en
definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du
paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de
paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute
enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar
per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)
representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)
representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del
paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)
representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es
tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals
podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament
18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3
1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel
1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes
Hazan 1995 pagraveg 39
10
paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el
conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori
Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no
invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn
que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes
capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i
subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes
suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera
que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per
aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-
paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris
establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-
paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i
pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera
quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats
modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge
La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un
territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La
consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa
paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho
directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa
universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que
categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash
Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i
estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i
Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge
pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com
21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en
catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia
laquosocietats paisatgeresraquo
11
equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny
constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl
Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves
Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)
La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat
espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques
climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets
fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes
lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del
relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest
autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari
de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes
equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant
com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com
culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com
la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit
de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa
climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24
El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute
que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les
formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre
ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la
Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria
espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de
certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i
existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve
ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de
paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en
realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement
22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl
Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329
12
En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del
paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia
substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un
grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada
kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of
local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific
object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals
identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute
hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del
paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui
visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la
cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc
en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo
En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el
paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val
a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la
laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons
aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol
pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora
del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una
paraula de pintors
Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el
que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el
caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la
fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten
objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix
a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai
eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon
puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista
Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i
25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge
University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of
landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000
13
directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen
obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia
no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes
epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci
deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans
perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la
ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute
humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament
perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament
construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en
primera persona
Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present
investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el
paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa
Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una
construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el
moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute
laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com
la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista
com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens
trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29
Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel
(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir
per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat
espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre
o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en
una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva
laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no
tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota
versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla
28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University
of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18
14
drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del
mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute
olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot
En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels
cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada
conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute
drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute
del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la
laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la
realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament
per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat
drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de
significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del
paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el
mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert
sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple
visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu
entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute
Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i
ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la
geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu
Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha
estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el
nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem
conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa
per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit
drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en
31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie
Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907
15
quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais
desitjats els recordats o els de la imaginacioacute
En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten
Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha
drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la
ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments
humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que
els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais
laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que
Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute
lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat
la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash
sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza
i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu
a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables
El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la
laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg
Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a
ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret
a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la
fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per
treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi
terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc
La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes
reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i
lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-
los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom
observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el
subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans
mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del
32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-
Agostini 1993) p 416
16
subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan
eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-
fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl
descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els
actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa
sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia
del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els
fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes
constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia
sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses
perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai
En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un
espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash
Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina
com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte
Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que
lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que
fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de
lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a
fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com
lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els
ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que
fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el
subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute
fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o
lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre
els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per
cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem
ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41
34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa
correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber
va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix
Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que
habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea
17
Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar
un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe
mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la
Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit
diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i
lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra
manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada
humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el
paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o
olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan
aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva
del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva
drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats
emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash
No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la
materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva
sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle
XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les
formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes
sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia
estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent
En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic
objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge
en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament
accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen
i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge
ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa
Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes
primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute
del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o
incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de
Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17
18
distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes
heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat
el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en
tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera
com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la
present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no
amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions
afectives i de lrsquoestegravetica
Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat
ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que
lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser
i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no
aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai
Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un
paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave
sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens
resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat
que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem
predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de
possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes
o no laquoautegraventicraquo
Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave
ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i
paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits
aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al
segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot
haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la
bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)
Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment
adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun
subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la
19
relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa
que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes
determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un
especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes
contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme
suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia
Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva
obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el
romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)
(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de
Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho
saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un
matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38
Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable
No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna
laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil
2018)
Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge
estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir
present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple
Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment
visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant
privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute
primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats
tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries
soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions
socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia
lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten
les que defineixen estats drsquoagravenim39
37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard
Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col
Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona
Criacutetica 2010 pagraveg 32
20
3 Autenticitat i paisatge
Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi
en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o
laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que
espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara
als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica
com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve
calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic
Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest
cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del
grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell
que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica
laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o
lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva
identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve
que se suposa que eacutesraquo40
Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen
Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i
radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser
siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per
aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia
humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin
grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un
problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute
una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser
autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses
com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones
El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser
(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)
40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg
70 41 Iacutebid pagraveg 71
21
mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42
(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat
drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En
el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve
que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de
desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic
assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o
marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute
Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la
temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que
un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute
es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot
considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si
hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic
quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave
quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta
concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint
del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental
en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica
per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat
Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per
un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo
laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat
modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-
se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva
transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en
altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de
lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de
lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)
No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc
creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega
drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant
42 Iacutebid pagraveg 72
22
drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute
drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que
Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de
la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una
laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa
aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic
llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del
desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures
Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve
que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan
es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo
perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions
lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute
fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal
manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que
prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques
Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-
entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que
corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i
Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria
de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la
realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant
mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o
singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com
un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna
manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que
queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com
estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem
Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que
Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent
23
drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies
quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge
Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de
lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de
Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin
descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria
de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el
valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara
de pragravectica per a la poliacutetica
Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda
meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de
lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia
Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en
quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la
qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i
destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de
lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles
capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia
de lrsquolaquoauraraquo46
En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode
histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode
drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals
les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute
43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen
selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen
purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics
sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos
interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la
historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22
24
les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la
reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la
tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda
per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida
El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de
produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la
produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir
lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les
obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX
relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor
Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle
XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a
esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu
negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de
reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una
nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist
greument afectada
Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute
uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la
pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua
drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma
drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la
seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de
lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot
provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant
que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica
comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i
de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de
comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat
tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit
marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic
de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules
de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen
25
puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten
histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra
singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes
hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la
dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48
El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart
sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo
Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es
defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una
lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir
con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el
que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre
assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo
Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment
natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La
qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva
laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest
aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein
a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del
parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo
que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute
alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat
als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt
aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo
Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl
aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament
lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant
del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en
el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al
47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La
espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21
26
lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual
queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu
existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva
fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos
el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd
tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo
(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i
Martin Buber
Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal
de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador
drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra
de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia
que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador
siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de
aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan
sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans
comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es
formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit
drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes
drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute
de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de
comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror
experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial
tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves
vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que
havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric
drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la
laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular
pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la
memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si
en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat
53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV
Editorial Taurus Madrid 1991
27
En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es
dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten
efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet
extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament
Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber
(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del
laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit
personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de
relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al
moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i
acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva
relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial
fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-
Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes
aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs
actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer
fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se
limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por
algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y
otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro
fundamentoraquo55
Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber
tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un
laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim
drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La
experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene
ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que
lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no
es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat
per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent
a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir
54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14
28
experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no
es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta
(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el
mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y
Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo
allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial
autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula
bagravesica Jo-Turaquo
Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan
aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles
lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix
radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment
laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave
laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el
present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el
pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per
referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present
com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en
lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i
que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part
seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos
casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el
present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur
Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de
lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia
de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en
relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit
des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples
reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En
aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la
qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de
57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22
29
percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan
ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas
(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute
de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel
reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies
reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de
demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma
negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la
campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb
dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig
perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal
soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de
les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials
o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la
posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia
histograveria i el seu propi laquoauraraquo
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva
Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la
seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat
de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa
correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser
humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve
mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el
ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes
tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-
moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem
ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot
59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les
etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo
o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i
laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica 1951)
30
laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono
elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la
analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo
Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que
no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es
caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat
amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en
lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna
forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions
srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu
laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten
lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser
ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova
del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de
moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten
pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo
Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la
seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet
drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes
cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem
descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia
que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein
En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del
paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de
possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun
paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon
No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge
impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada
paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el
que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i
es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a
volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra
eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades
31
ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode
drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna
laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera
Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic
i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan
sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la
forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la
fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a
Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un
objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells
relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes
en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute
deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests
objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma
del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes
aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc
de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades
esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi
Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot
afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les
caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la
vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una
experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop
experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions
precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que
produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla
que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat
Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera
vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la
primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada
mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i
conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia
32
paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-
ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a
totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de
lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el
qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per
tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la
repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva
insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat
En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals
coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem
examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del
moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva
autenticitat
Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable
perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres
Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del
llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta
etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger
hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El
mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i
quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa
al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la
qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les
nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de
ser autegraventic
Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el
paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers
humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el
mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies
possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme
lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el
comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un
estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa
33
els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El
mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser
dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb
els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i
amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva
Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o
distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena
drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la
reflexioacute
Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la
categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant
com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat
drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va
veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes
diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de
distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La
curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en
realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el
θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60
Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba
en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta
modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no
eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten
paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han
esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo
La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix
un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren
cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives
les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en
certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi
vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu
60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria
1997 pagraveg 195
34
agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per
mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat
(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave
expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave
veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten
contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English
Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb
θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un
tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute
paisatgiacutestica
Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-
magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es
cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi
drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la
naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo
Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que
la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit
com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del
botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la
necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim
defensant al present treball
Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)
cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o
laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave
ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas
paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places
carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells
constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a
meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al
qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que
61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany
Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que
expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave
35
Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes
constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot
lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes
en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional
Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la
habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea
para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65
Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels
humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave
orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser
dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes
geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la
naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten
geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles
rectes La naturalesa eacutes corba66
Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens
intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que
conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la
que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la
consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa
examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes
presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la
que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la
possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva
fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En
Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet
pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que
apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera
64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament
perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206
36
que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que
lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat
Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una
interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als
nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la
vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per
Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense
disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell
mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser
que no estigui tintat
Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash
el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la
totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no
eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta
ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix
lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la
possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra
investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes
eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular
Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el
paisatge
A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo
enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes
del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens
amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb
la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente
intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens
causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem
determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem
determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo
Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el
paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els
68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208
37
paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge
Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem
por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que
fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por
drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es
retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein
laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente
perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no
obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i
la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens
intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein
laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave
La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure
fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix
determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en
Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute
amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que
en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens
amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi
ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70
Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges
nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera
negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica
dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant
la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i
renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra
part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de
lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es
manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el
cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa
69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin
existente
38
drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute
mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un
biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la
triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per
exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la
fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un
cristall de quars amb una pedra el quars emet llum
La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la
ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la
foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat
lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic
que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a
lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i
festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha
destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave
paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de
la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda
per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt
La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de
criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de
lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode
verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als
discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas
del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en
aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-
mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo
laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o
propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el
siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una
laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de
39
lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat
de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme
Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix
ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el
llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa
eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que
correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena
res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a
un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula
srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja
pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()
Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71
Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga
nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes
poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble
enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat
irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX
que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara
no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del
laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre
srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun
laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop
meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa
simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que
imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)
aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va
atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert
adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la
deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin
71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal
2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239
40
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo
Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del
paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai
sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que
nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui
generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo
srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el
moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)
Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn
heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la
mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure
drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus
prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en
definitiva una fenomenologia del plaer
Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin
Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat
aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o
desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original
tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes
cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna
reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo
Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna
manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute
sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn
Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de
tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai
de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la
tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era
tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o
73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del
francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia
41
laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per
fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve
primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la
vida)76
Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es
referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure
com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les
particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un
paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis
de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i
Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes
introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits
dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla
ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la
qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en
lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que
puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o
pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat
Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals
gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen
a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes
que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la
qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de
remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que
las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per
Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena
lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable
perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem
en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el
caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]
vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede
76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona
Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141
42
poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten
o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser
contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78
Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon
literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar
en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la
totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De
fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que
utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en
cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-
moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia
intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten
submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb
lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer
Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)
Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes
immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes
possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el
llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo
tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del
mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone
de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede
convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80
Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten
eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta
si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes
clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81
Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i
la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor
78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142
43
no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions
com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions
com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del
llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna
ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per
lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento
tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente
que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se
manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert
punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung
drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que
laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83
Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde
ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno
anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions
inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve
lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com
coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del
cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85
Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve
progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de
possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o
inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en
tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al
reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal
advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens
intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen
laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de
Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un
82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en
apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008
44
laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les
relacions egravetiques amb la naturalesa
El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent
de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement
objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En
Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la
possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo
Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament
com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash
ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa
responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar
drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom
exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no
humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo
En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb
un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute
de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87
escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una
simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo
como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de
lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre
cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens
intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que
ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes
diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana
laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute
laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una
vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten
representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90
87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70
45
Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix
Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes
les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els
eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas
planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes
la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant
de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut
per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els
possibles valors morals
Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo
que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la
qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat
o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de
responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute
drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la
seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se
culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en
pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro
se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla
no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus
drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92
Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal
mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo
humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes
transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests
fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo
Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute
fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la
Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel
laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible
91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83
46
La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la
filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es
basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una
filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de
Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat
del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els
paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant
que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes
pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar
ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat
de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave
Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro
no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto
conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93
Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu
laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas
de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve
es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema
geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que
Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna
manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna
manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge
en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al
coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que
esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem
intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre
quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la
ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit
pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de
record
Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un
laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un
93 Iacutebid pagraveg 55
47
cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve
certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun
paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes
de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible
plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se
cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun
paisatge
Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu
doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat
fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat
radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun
paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que
vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el
paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma
autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta
fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de
sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de
possible sorpresa
Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge
semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut
successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats
caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per
tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem
oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant
en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable
precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir
cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les
singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten
els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es
percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El
paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes
inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer
comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de
48
lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui
reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa
que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat
5 Conclusions
En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de
lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute
ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent
de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de
lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute
de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per
tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo
laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi
entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de
ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute
que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes
definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma
lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una
concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a
la qual cal separacioacute i distagravencia
A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories
filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les
fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo
o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia
Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge
pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura
directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o
impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes
lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes
relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash
que podem sintetitzar de la forma seguumlent
49
1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes
respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una
vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event
naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia
en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute
teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la
seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza
perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i
lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte
de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta
singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash
val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra
banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo
cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica
Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un
laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes
autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per
tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament
tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de
lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el
seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del
paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per
Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del
qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo
suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes
levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i
drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les
experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment
2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i
Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb
50
lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo
laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo
tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo
estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute
amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu
la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i
en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un
laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una
ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua
correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena
reciprocitat
3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i
Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser
humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten
al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal
Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial
vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del
paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat
oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera
recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la
que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber
4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a
lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a
utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El
moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo
(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de
Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute
laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si
mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no
pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla
51
nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes
laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de
projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a
laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la
progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes
congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau
Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute
repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia
de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que
Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per
part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en
un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de
realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el
Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els
ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent
elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament
5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions
humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se
al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute
cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual
metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave
srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra
un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del
Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi
pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash
i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el
martellndash
6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve
laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la
manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta
52
eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui
progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una
reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir
plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge
tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell
Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica
del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a
la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs
autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem
realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants
referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es
podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del
paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten
ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau
drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς
ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer
descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser
considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung
En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb
una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que
reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem
convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes
per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la
humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave
mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig
metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat
inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de
Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del
paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder
seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella
53
6 Bibliografia
Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra
completa 6 Madrid Akal
Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute
Paris Le Seuil
Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura
Econoacutemica
Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press
Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I
Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo
Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos
Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris
Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines
Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel
Editions Champ Vallon
Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux
environnements de synthegravese Pariacutes Hazan
Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje
y Teoriacutea
Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner
Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca
Nueva Madrid
Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder
54
Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in
Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden
Gleerup
Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe
Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426
Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental
Aesthetics Nueva York Columbia University Press
Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps
Minneapolis University of Minnesota Press
Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace
geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217
Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison
Wisconsin The University of Wisconsin Press
Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape
idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62
Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los
sentimientos Barcelona Criacutetica
Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial
Trotta
Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza
Editorial
Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions
Nova York Cambridge University Press
Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects
Chicago and La Salle Open Court
Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos
Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial
Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera
55
Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea
transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial
Criacutetica
Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book
Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros
Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad
Salamanca Ediciones Siacutegueme
Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor
Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores
Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies
Cambridge Massachussetts The MIT Press
Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard
Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta
Agostini
Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado
Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170
Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat
a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-
Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona
3 vols
Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende
Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27
Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion
Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie
Grenoble J Millon Col Krisis
Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva
Paisaje y Teoriacutea
56
Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a
Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley
University of California Press 1963 315-350
Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In
Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts
Institute of Technology
Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre
Editor digital Titivillus
Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm
Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros
Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico
naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique
Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and
Monuments Oxford Berg
Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis
University of Minnesota Press
Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina
57
Annex drsquoimatges
Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal
representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart
occidental
58
Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa
eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir
el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo
59
Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo
1
1 Introduccioacute Objecte i objectius del treball
El paisatge i la seva teoria sovint vinculada parentalment a la teoria del lloc ha estat
expliacutecitament tematitzat com a categoria filosogravefica almenys des de Simmel (1913)
Tambeacute ho ha estat com a categoria estegravetica artiacutestica arquitectogravenica geogragravefica i fins i
tot ecologravegica En el cas del present treball lrsquoabordem des de la filosofia amb la idea de
lligar-la amb les categories de lrsquoautegraventic i inautegraventic que aquiacute entenem com dos modes
possibles del ser de les coses i que filosograveficament apareixen vinculades amb les nocions
fortes de veritat identitat o experiegravencia del moacuten Certament no soacuten noves les
contribucions teoregravetiques i filosogravefiques a la nocioacute de paisatge com tampoc ho soacuten les
aportacions a la fenomenologia de lrsquoespai i dels ens en lrsquoespai gran part de les quals
citarem i referenciarem al llarg del treball Ara beacute que lrsquoobjecte de la present
investigacioacute sigui lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al
paisatge ens obliga a la tematitzacioacute de la mateixa nocioacute de paisatge semagraventicament
complexa i tambeacute a fer un recorregut per la nocioacute filosogravefica drsquoautenticitat igualment
problemagravetica
Eacutes aixiacute com la primera part del treball amb inici a lrsquoapartat 2 estagrave dedicada a la
delimitacioacute del concepte de paisatge que emprarem aquiacute respecte drsquoaltres
conceptualitzacions que al nostre parer no han sabut separar aquesta categoria de la de
medi fiacutesic o fins i tot de la de naturalesa Si la fenomenologia eacutes la ciegravencia de la
investigacioacute de lrsquoexperiegravencia en primera persona la demarcacioacute conceptual del paisatge
que emprem aquiacute lrsquoemprem tambeacute en tant que espai viscut o percebut en primera
persona En aquest sentit ja que ens interessa la vivegravencia laquoautegraventicaraquo o laquoinautegraventicaraquo
lrsquoeina drsquoestudi eacutes la fenomenologia No es tracta doncs drsquoestudiar lrsquoespai com a
totalitat drsquoens intramundans sinoacute drsquoanalitzar-lo en tant que proveiumldor de vivegravencies
Lrsquoespai fiacutesic teograveric eacutes medible quantificable i eacutes objecte de les ciegravencies positives
Lrsquoespai viscut no eacutes medible ni quantificable i eacutes objecte de la filosofia i la
fenomenologia
Per altra part si lrsquoautenticitat es predica com un concret mode drsquoexistegravencia dels
ens que ens envolten i de les sensacions que ens provoquen aquiacute lrsquoanalitzem quan
srsquoaplica a un intangible que anomenem laquopaisatgeraquo Intangible perquegrave el paisatge
constitueix una categoria filosogravefica molt particular que aquiacute entenem com aquest
embolcall de sensacions que ens presta el medi inaprehensibles perograve experimentades i
2
que podem sentir o no com a laquoautegraventiquesraquo Com es veuragrave defensem una concepcioacute del
paisatge allunyada per complet dels intents de cosificacioacute realitzats per les ciegravencies
naturals laquoPaisatgeraquo no eacutes pas allograve que es veu de lrsquoespai sinoacute una forma de mirar
laquoPaisatgeraquo no eacutes cap disposicioacute particular de coses en lrsquoespai sinoacute laquotonalitatraquo Un
intangible sense estructura ni funcioacute Eacutes experiegravencia vivegravencia El paisatge se sent
Lrsquoapartat 3 preteacuten introduir les anagravelisis que es fan als apartats posteriors i per
aixograve srsquohi fa una revisioacute somera de la nocioacute drsquoautenticitat i la seva aplicabilitat al
paisatge amb vistes a desenvolupar la quumlestioacute de les condicions de possibilitat que han
de reunir-se en el paisatge ndashen lrsquolaquoesdevenimentraquo o Ereignis drsquoun paisatgendash perquegrave la
seva vivegravencia permeti jutjar-lo com autegraventic o inautegraventic A partir drsquoaquiacute lrsquoapartat 4 estagrave
finalment i especiacuteficament dedicat al tractament de lrsquoautenticitat tal com la formulen i
resolen des de la metafiacutesica des de la fenomenologia i tambeacute des de lrsquoestegravetica tres
autors capitals Heidegger Levinas i Benjamin De Heidegger hem acudit a Ser i
Temps (1927) de Leacutevinas a Totalitat i Infinit (1961) i de Benjamin a Lrsquoobra drsquoart a
lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica (1936) tots ells amb el complement
ocasional de Husserl Adorno Buber o Harman La lectura directa drsquoaquests textos
fonamentals ens ha de permetre no nomeacutes descriure les conceptualitzacions que fan de
lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el paisatge sinoacute tambeacute establir certes relacions creuades
drsquointeregraves entre aquestes conceptualitzacions En aquest sentit lrsquoobjectiu uacuteltim de la
nostra investigacioacute eacutes precisament descobrir-ne les eventuals coincidegravencies i
divergegravencies que poden quedar sense desvetllar quan els textos es llegeixen i
srsquoanalitzen de manera aiumlllada
2 Delimitacioacute del concepte de paisatge
El concepte de paisatge que emprem en la present investigacioacute no eacutes el que tot adoptant
un caragravecter meacutes aviat cientificista usualment srsquoempra en disciplines que comparteixen
amb diferents variants lrsquoestudi del medi fiacutesic o el medi habitat ecologia arquitectura
urbanisme agronomia geografia En el nostre cas ens interessa un enfoc humaniacutestic del
paisatge i dins drsquoell filosogravefic inaugurat presumiblement per Georg Simmel (Die
Philosophie der Landschaft 1913)1 i que despreacutes drsquoaixograve ha tingut un llarg i fegravertil
1 Georg Simmel Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros 2013
3
recorregut Sembla de fet que la bibliografia recent al voltant del paisatge srsquoha elevat
per damunt de les contingegravencies que el situen dins lrsquoograverbita de disciplines com les
esmentades per assolir decididament lrsquoagravembit de la filosofia Drsquoalgun temps enccedilagrave no soacuten
pocs els filogravesofs frequumlentment des del camp de la fenomenologia que han pres el
paisatge i lrsquoespai fenomegravenicament percebut com a mategraveria reflexiva i formuladora de
teories
Si lrsquoorigen semagraventic del paisatge es troba primitivament en les Arts aquesta
atribucioacute privativa ha sofert una important distorsioacute de la magrave de disciplines com les
esmentades que srsquohan apropiat de la idea de paisatge fins arribar a tematitzar-la i
resignificar-la com quelcom que difereix considerablement drsquoallograve que evocava en
origen En llengua castellana la paraula paisage [sic] apareix formalment consignada
lrsquoany 1708 al Diccionario de Autoridades el primer de la Real Academia Espantildeola La
definicioacute que sersquon doacutena eacutes laquopedazo de paiacutes en la pinturaraquo cosa que assenyala lrsquoorigen
primagraveriament artiacutestic del concepte Meacutes problemagravetic resulta determinar la formacioacute
genegravetica del concepte de paisatge que Berque (2009) situa en la Xina del segle IV o V
A Occident i a Europa Maderuelo (2005) opta per situar en els primers anys del segle
XVII la consolidacioacute drsquoun concepte que ja venia mostrant laquosiacutemptomes drsquoaquestes noves
actitudsraquo almenys des del segle I quan en la cultura romana es detecten signes drsquouna
apreciacioacute dels valors estegravetics de lrsquoentorn natural
Tot i que els romans coneixien el concepte de manera embrionagraveria no deixaren
encara cap paraula que en doneacutes compte perograve laquosiacute van ser capaccedilos de destilmiddotlar la
locucioacute loca amoenaraquo2 compost legravexic en quegrave molts estudiosos han vist el precedent del
paisatge per tal com fa referegravencia a aquells llocs que resulten especialment plaents i
que es materialitzen sobretot en forma de jardins La seva antiacutetesi eacutes el locus horridus
eacutes a dir el lloc que desperta estats emocionals drsquoiacutendole negativa causats pel
desplegament drsquoun seguit drsquoelements que no afavoreixen la vida o el benestar sogravels
erms vegetacioacute severa calor o fred excessius (el desert o la muntanya) terrenys
accidentats degraveficit hiacutedric No obstant el mateix Maderuelo creu que ni amoenia ndashllocs
plaents amensndash ni prospectus ndashallograve que un veu davant seundash ni topia ndashmotiu pictograveric
diferent de la figurandash prenien a lrsquoantiga Roma el significat que ara teacute la paraula paisatge
perquegrave laquoaquella cultura no aconseguiacute o no va necessitar destilmiddotlar una paraula concreta
2 Javier Maderuelo El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores 2005 pagraveg 173
4
per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de
plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit
articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc
lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap
sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a
laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa
una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic
Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla
en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per
trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen
amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i
beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous
llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements
destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les
terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes
panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa
Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de
Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen
acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva
Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un
objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del
moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al
Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute
pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes
Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor
dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori
Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje
de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes
representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la
finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc
3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64
5
o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix
documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per
referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia
sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a
Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de
paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc
geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb
lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia
La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de
paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel
ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant
nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en
definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels
fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que
varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes
percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents
del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents
laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions
Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del
lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal
com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el
present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute
de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash
tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la
fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash
curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash
drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)
Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo
que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per
tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu
integraverpret situat en el present
5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17
6
Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i
metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient
perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal
vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute
filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un
uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella
nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina
pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten
laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave
precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge
i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues
accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes
distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la
fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva
irreductibilitat
Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions
cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la
predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a
tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el
paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La
pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor
pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el
paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-
lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna
concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que
sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a
lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel
fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute
de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge
8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The
MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119
7
eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens
de la culturaraquo11
A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que
perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger
(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats
suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()
[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb
la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute
paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol
pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma
secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin
tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a
la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp
En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat
Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per
certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La
quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i
productivament estegraveril
Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la
mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes
fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels
carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins
i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la
muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute
amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan
(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va
ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat
mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre
la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a
curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que
11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336
amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant
8
pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells
insectesraquo14
Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel
distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun
punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel
paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el
subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un
primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes
de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola
visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15
Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita
a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa
judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual
donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i
componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es
desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que
es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En
paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo
aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de
lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es
materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva
una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la
vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals
de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps
meteorologravegic
Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel
marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres
paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert
buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del
14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010
pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad
Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001
9
paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp
visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del
punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave
es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg
drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per
lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus
laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica
del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats
punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute
geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves
activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A
aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria
la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota
experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit
perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc
drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens
Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment
en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en
definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du
paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de
paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute
enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar
per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)
representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)
representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del
paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)
representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es
tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals
podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament
18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3
1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel
1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes
Hazan 1995 pagraveg 39
10
paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el
conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori
Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no
invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn
que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes
capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i
subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes
suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera
que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per
aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-
paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris
establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-
paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i
pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera
quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats
modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge
La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un
territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La
consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa
paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho
directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa
universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que
categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash
Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i
estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i
Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge
pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com
21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en
catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia
laquosocietats paisatgeresraquo
11
equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny
constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl
Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves
Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)
La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat
espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques
climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets
fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes
lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del
relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest
autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari
de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes
equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant
com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com
culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com
la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit
de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa
climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24
El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute
que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les
formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre
ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la
Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria
espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de
certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i
existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve
ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de
paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en
realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement
22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl
Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329
12
En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del
paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia
substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un
grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada
kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of
local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific
object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals
identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute
hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del
paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui
visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la
cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc
en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo
En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el
paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val
a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la
laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons
aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol
pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora
del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una
paraula de pintors
Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el
que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el
caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la
fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten
objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix
a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai
eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon
puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista
Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i
25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge
University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of
landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000
13
directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen
obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia
no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes
epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci
deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans
perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la
ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute
humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament
perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament
construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en
primera persona
Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present
investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el
paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa
Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una
construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el
moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute
laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com
la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista
com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens
trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29
Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel
(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir
per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat
espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre
o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en
una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva
laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no
tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota
versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla
28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University
of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18
14
drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del
mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute
olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot
En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels
cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada
conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute
drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute
del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la
laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la
realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament
per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat
drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de
significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del
paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el
mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert
sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple
visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu
entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute
Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i
ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la
geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu
Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha
estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el
nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem
conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa
per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit
drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en
31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie
Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907
15
quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais
desitjats els recordats o els de la imaginacioacute
En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten
Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha
drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la
ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments
humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que
els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais
laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que
Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute
lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat
la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash
sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza
i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu
a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables
El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la
laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg
Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a
ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret
a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la
fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per
treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi
terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc
La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes
reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i
lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-
los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom
observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el
subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans
mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del
32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-
Agostini 1993) p 416
16
subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan
eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-
fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl
descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els
actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa
sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia
del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els
fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes
constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia
sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses
perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai
En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un
espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash
Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina
com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte
Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que
lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que
fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de
lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a
fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com
lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els
ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que
fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el
subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute
fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o
lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre
els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per
cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem
ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41
34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa
correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber
va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix
Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que
habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea
17
Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar
un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe
mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la
Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit
diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i
lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra
manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada
humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el
paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o
olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan
aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva
del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva
drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats
emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash
No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la
materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva
sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle
XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les
formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes
sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia
estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent
En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic
objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge
en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament
accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen
i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge
ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa
Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes
primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute
del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o
incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de
Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17
18
distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes
heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat
el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en
tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera
com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la
present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no
amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions
afectives i de lrsquoestegravetica
Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat
ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que
lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser
i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no
aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai
Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un
paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave
sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens
resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat
que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem
predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de
possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes
o no laquoautegraventicraquo
Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave
ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i
paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits
aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al
segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot
haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la
bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)
Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment
adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun
subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la
19
relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa
que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes
determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un
especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes
contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme
suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia
Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva
obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el
romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)
(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de
Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho
saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un
matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38
Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable
No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna
laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil
2018)
Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge
estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir
present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple
Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment
visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant
privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute
primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats
tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries
soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions
socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia
lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten
les que defineixen estats drsquoagravenim39
37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard
Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col
Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona
Criacutetica 2010 pagraveg 32
20
3 Autenticitat i paisatge
Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi
en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o
laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que
espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara
als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica
com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve
calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic
Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest
cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del
grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell
que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica
laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o
lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva
identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve
que se suposa que eacutesraquo40
Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen
Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i
radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser
siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per
aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia
humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin
grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un
problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute
una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser
autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses
com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones
El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser
(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)
40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg
70 41 Iacutebid pagraveg 71
21
mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42
(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat
drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En
el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve
que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de
desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic
assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o
marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute
Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la
temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que
un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute
es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot
considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si
hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic
quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave
quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta
concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint
del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental
en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica
per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat
Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per
un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo
laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat
modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-
se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva
transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en
altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de
lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de
lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)
No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc
creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega
drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant
42 Iacutebid pagraveg 72
22
drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute
drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que
Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de
la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una
laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa
aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic
llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del
desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures
Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve
que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan
es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo
perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions
lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute
fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal
manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que
prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques
Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-
entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que
corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i
Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria
de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la
realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant
mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o
singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com
un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna
manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que
queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com
estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem
Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que
Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent
23
drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies
quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge
Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de
lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de
Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin
descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria
de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el
valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara
de pragravectica per a la poliacutetica
Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda
meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de
lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia
Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en
quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la
qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i
destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de
lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles
capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia
de lrsquolaquoauraraquo46
En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode
histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode
drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals
les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute
43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen
selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen
purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics
sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos
interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la
historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22
24
les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la
reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la
tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda
per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida
El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de
produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la
produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir
lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les
obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX
relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor
Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle
XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a
esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu
negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de
reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una
nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist
greument afectada
Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute
uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la
pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua
drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma
drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la
seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de
lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot
provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant
que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica
comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i
de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de
comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat
tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit
marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic
de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules
de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen
25
puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten
histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra
singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes
hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la
dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48
El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart
sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo
Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es
defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una
lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir
con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el
que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre
assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo
Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment
natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La
qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva
laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest
aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein
a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del
parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo
que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute
alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat
als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt
aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo
Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl
aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament
lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant
del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en
el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al
47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La
espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21
26
lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual
queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu
existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva
fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos
el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd
tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo
(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i
Martin Buber
Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal
de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador
drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra
de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia
que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador
siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de
aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan
sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans
comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es
formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit
drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes
drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute
de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de
comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror
experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial
tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves
vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que
havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric
drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la
laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular
pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la
memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si
en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat
53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV
Editorial Taurus Madrid 1991
27
En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es
dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten
efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet
extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament
Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber
(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del
laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit
personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de
relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al
moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i
acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva
relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial
fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-
Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes
aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs
actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer
fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se
limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por
algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y
otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro
fundamentoraquo55
Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber
tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un
laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim
drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La
experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene
ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que
lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no
es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat
per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent
a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir
54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14
28
experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no
es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta
(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el
mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y
Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo
allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial
autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula
bagravesica Jo-Turaquo
Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan
aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles
lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix
radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment
laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave
laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el
present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el
pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per
referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present
com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en
lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i
que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part
seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos
casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el
present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur
Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de
lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia
de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en
relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit
des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples
reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En
aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la
qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de
57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22
29
percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan
ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas
(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute
de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel
reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies
reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de
demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma
negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la
campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb
dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig
perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal
soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de
les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials
o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la
posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia
histograveria i el seu propi laquoauraraquo
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva
Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la
seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat
de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa
correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser
humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve
mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el
ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes
tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-
moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem
ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot
59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les
etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo
o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i
laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica 1951)
30
laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono
elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la
analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo
Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que
no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es
caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat
amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en
lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna
forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions
srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu
laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten
lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser
ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova
del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de
moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten
pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo
Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la
seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet
drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes
cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem
descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia
que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein
En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del
paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de
possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun
paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon
No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge
impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada
paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el
que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i
es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a
volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra
eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades
31
ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode
drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna
laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera
Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic
i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan
sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la
forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la
fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a
Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un
objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells
relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes
en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute
deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests
objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma
del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes
aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc
de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades
esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi
Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot
afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les
caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la
vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una
experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop
experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions
precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que
produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla
que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat
Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera
vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la
primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada
mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i
conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia
32
paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-
ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a
totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de
lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el
qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per
tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la
repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva
insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat
En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals
coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem
examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del
moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva
autenticitat
Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable
perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres
Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del
llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta
etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger
hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El
mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i
quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa
al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la
qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les
nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de
ser autegraventic
Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el
paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers
humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el
mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies
possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme
lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el
comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un
estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa
33
els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El
mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser
dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb
els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i
amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva
Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o
distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena
drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la
reflexioacute
Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la
categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant
com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat
drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va
veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes
diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de
distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La
curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en
realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el
θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60
Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba
en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta
modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no
eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten
paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han
esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo
La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix
un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren
cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives
les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en
certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi
vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu
60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria
1997 pagraveg 195
34
agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per
mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat
(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave
expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave
veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten
contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English
Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb
θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un
tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute
paisatgiacutestica
Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-
magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es
cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi
drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la
naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo
Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que
la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit
com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del
botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la
necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim
defensant al present treball
Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)
cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o
laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave
ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas
paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places
carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells
constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a
meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al
qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que
61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany
Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que
expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave
35
Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes
constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot
lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes
en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional
Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la
habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea
para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65
Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels
humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave
orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser
dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes
geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la
naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten
geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles
rectes La naturalesa eacutes corba66
Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens
intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que
conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la
que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la
consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa
examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes
presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la
que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la
possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva
fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En
Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet
pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que
apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera
64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament
perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206
36
que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que
lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat
Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una
interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als
nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la
vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per
Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense
disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell
mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser
que no estigui tintat
Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash
el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la
totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no
eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta
ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix
lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la
possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra
investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes
eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular
Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el
paisatge
A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo
enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes
del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens
amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb
la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente
intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens
causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem
determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem
determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo
Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el
paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els
68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208
37
paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge
Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem
por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que
fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por
drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es
retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein
laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente
perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no
obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i
la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens
intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein
laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave
La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure
fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix
determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en
Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute
amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que
en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens
amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi
ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70
Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges
nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera
negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica
dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant
la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i
renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra
part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de
lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es
manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el
cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa
69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin
existente
38
drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute
mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un
biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la
triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per
exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la
fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un
cristall de quars amb una pedra el quars emet llum
La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la
ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la
foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat
lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic
que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a
lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i
festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha
destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave
paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de
la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda
per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt
La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de
criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de
lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode
verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als
discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas
del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en
aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-
mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo
laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o
propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el
siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una
laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de
39
lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat
de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme
Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix
ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el
llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa
eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que
correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena
res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a
un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula
srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja
pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()
Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71
Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga
nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes
poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble
enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat
irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX
que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara
no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del
laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre
srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun
laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop
meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa
simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que
imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)
aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va
atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert
adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la
deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin
71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal
2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239
40
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo
Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del
paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai
sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que
nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui
generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo
srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el
moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)
Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn
heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la
mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure
drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus
prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en
definitiva una fenomenologia del plaer
Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin
Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat
aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o
desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original
tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes
cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna
reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo
Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna
manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute
sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn
Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de
tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai
de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la
tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era
tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o
73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del
francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia
41
laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per
fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve
primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la
vida)76
Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es
referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure
com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les
particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un
paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis
de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i
Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes
introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits
dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla
ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la
qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en
lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que
puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o
pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat
Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals
gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen
a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes
que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la
qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de
remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que
las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per
Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena
lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable
perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem
en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el
caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]
vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede
76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona
Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141
42
poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten
o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser
contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78
Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon
literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar
en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la
totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De
fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que
utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en
cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-
moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia
intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten
submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb
lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer
Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)
Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes
immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes
possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el
llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo
tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del
mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone
de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede
convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80
Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten
eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta
si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes
clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81
Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i
la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor
78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142
43
no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions
com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions
com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del
llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna
ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per
lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento
tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente
que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se
manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert
punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung
drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que
laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83
Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde
ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno
anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions
inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve
lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com
coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del
cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85
Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve
progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de
possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o
inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en
tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al
reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal
advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens
intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen
laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de
Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un
82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en
apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008
44
laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les
relacions egravetiques amb la naturalesa
El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent
de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement
objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En
Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la
possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo
Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament
com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash
ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa
responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar
drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom
exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no
humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo
En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb
un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute
de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87
escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una
simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo
como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de
lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre
cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens
intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que
ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes
diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana
laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute
laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una
vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten
representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90
87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70
45
Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix
Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes
les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els
eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas
planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes
la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant
de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut
per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els
possibles valors morals
Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo
que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la
qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat
o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de
responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute
drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la
seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se
culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en
pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro
se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla
no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus
drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92
Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal
mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo
humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes
transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests
fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo
Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute
fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la
Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel
laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible
91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83
46
La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la
filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es
basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una
filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de
Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat
del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els
paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant
que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes
pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar
ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat
de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave
Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro
no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto
conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93
Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu
laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas
de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve
es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema
geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que
Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna
manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna
manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge
en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al
coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que
esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem
intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre
quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la
ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit
pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de
record
Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un
laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un
93 Iacutebid pagraveg 55
47
cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve
certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun
paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes
de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible
plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se
cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun
paisatge
Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu
doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat
fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat
radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun
paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que
vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el
paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma
autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta
fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de
sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de
possible sorpresa
Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge
semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut
successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats
caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per
tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem
oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant
en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable
precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir
cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les
singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten
els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es
percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El
paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes
inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer
comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de
48
lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui
reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa
que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat
5 Conclusions
En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de
lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute
ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent
de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de
lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute
de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per
tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo
laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi
entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de
ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute
que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes
definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma
lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una
concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a
la qual cal separacioacute i distagravencia
A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories
filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les
fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo
o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia
Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge
pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura
directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o
impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes
lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes
relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash
que podem sintetitzar de la forma seguumlent
49
1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes
respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una
vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event
naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia
en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute
teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la
seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza
perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i
lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte
de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta
singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash
val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra
banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo
cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica
Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un
laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes
autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per
tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament
tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de
lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el
seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del
paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per
Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del
qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo
suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes
levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i
drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les
experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment
2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i
Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb
50
lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo
laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo
tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo
estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute
amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu
la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i
en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un
laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una
ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua
correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena
reciprocitat
3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i
Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser
humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten
al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal
Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial
vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del
paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat
oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera
recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la
que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber
4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a
lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a
utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El
moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo
(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de
Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute
laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si
mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no
pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla
51
nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes
laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de
projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a
laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la
progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes
congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau
Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute
repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia
de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que
Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per
part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en
un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de
realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el
Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els
ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent
elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament
5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions
humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se
al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute
cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual
metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave
srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra
un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del
Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi
pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash
i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el
martellndash
6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve
laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la
manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta
52
eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui
progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una
reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir
plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge
tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell
Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica
del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a
la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs
autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem
realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants
referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es
podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del
paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten
ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau
drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς
ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer
descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser
considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung
En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb
una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que
reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem
convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes
per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la
humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave
mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig
metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat
inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de
Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del
paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder
seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella
53
6 Bibliografia
Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra
completa 6 Madrid Akal
Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute
Paris Le Seuil
Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura
Econoacutemica
Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press
Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I
Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo
Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos
Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris
Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines
Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel
Editions Champ Vallon
Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux
environnements de synthegravese Pariacutes Hazan
Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje
y Teoriacutea
Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner
Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca
Nueva Madrid
Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder
54
Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in
Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden
Gleerup
Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe
Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426
Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental
Aesthetics Nueva York Columbia University Press
Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps
Minneapolis University of Minnesota Press
Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace
geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217
Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison
Wisconsin The University of Wisconsin Press
Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape
idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62
Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los
sentimientos Barcelona Criacutetica
Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial
Trotta
Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza
Editorial
Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions
Nova York Cambridge University Press
Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects
Chicago and La Salle Open Court
Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos
Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial
Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera
55
Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea
transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial
Criacutetica
Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book
Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros
Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad
Salamanca Ediciones Siacutegueme
Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor
Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores
Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies
Cambridge Massachussetts The MIT Press
Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard
Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta
Agostini
Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado
Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170
Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat
a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-
Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona
3 vols
Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende
Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27
Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion
Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie
Grenoble J Millon Col Krisis
Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva
Paisaje y Teoriacutea
56
Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a
Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley
University of California Press 1963 315-350
Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In
Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts
Institute of Technology
Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre
Editor digital Titivillus
Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm
Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros
Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico
naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique
Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and
Monuments Oxford Berg
Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis
University of Minnesota Press
Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina
57
Annex drsquoimatges
Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal
representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart
occidental
58
Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa
eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir
el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo
59
Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo
2
que podem sentir o no com a laquoautegraventiquesraquo Com es veuragrave defensem una concepcioacute del
paisatge allunyada per complet dels intents de cosificacioacute realitzats per les ciegravencies
naturals laquoPaisatgeraquo no eacutes pas allograve que es veu de lrsquoespai sinoacute una forma de mirar
laquoPaisatgeraquo no eacutes cap disposicioacute particular de coses en lrsquoespai sinoacute laquotonalitatraquo Un
intangible sense estructura ni funcioacute Eacutes experiegravencia vivegravencia El paisatge se sent
Lrsquoapartat 3 preteacuten introduir les anagravelisis que es fan als apartats posteriors i per
aixograve srsquohi fa una revisioacute somera de la nocioacute drsquoautenticitat i la seva aplicabilitat al
paisatge amb vistes a desenvolupar la quumlestioacute de les condicions de possibilitat que han
de reunir-se en el paisatge ndashen lrsquolaquoesdevenimentraquo o Ereignis drsquoun paisatgendash perquegrave la
seva vivegravencia permeti jutjar-lo com autegraventic o inautegraventic A partir drsquoaquiacute lrsquoapartat 4 estagrave
finalment i especiacuteficament dedicat al tractament de lrsquoautenticitat tal com la formulen i
resolen des de la metafiacutesica des de la fenomenologia i tambeacute des de lrsquoestegravetica tres
autors capitals Heidegger Levinas i Benjamin De Heidegger hem acudit a Ser i
Temps (1927) de Leacutevinas a Totalitat i Infinit (1961) i de Benjamin a Lrsquoobra drsquoart a
lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica (1936) tots ells amb el complement
ocasional de Husserl Adorno Buber o Harman La lectura directa drsquoaquests textos
fonamentals ens ha de permetre no nomeacutes descriure les conceptualitzacions que fan de
lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el paisatge sinoacute tambeacute establir certes relacions creuades
drsquointeregraves entre aquestes conceptualitzacions En aquest sentit lrsquoobjectiu uacuteltim de la
nostra investigacioacute eacutes precisament descobrir-ne les eventuals coincidegravencies i
divergegravencies que poden quedar sense desvetllar quan els textos es llegeixen i
srsquoanalitzen de manera aiumlllada
2 Delimitacioacute del concepte de paisatge
El concepte de paisatge que emprem en la present investigacioacute no eacutes el que tot adoptant
un caragravecter meacutes aviat cientificista usualment srsquoempra en disciplines que comparteixen
amb diferents variants lrsquoestudi del medi fiacutesic o el medi habitat ecologia arquitectura
urbanisme agronomia geografia En el nostre cas ens interessa un enfoc humaniacutestic del
paisatge i dins drsquoell filosogravefic inaugurat presumiblement per Georg Simmel (Die
Philosophie der Landschaft 1913)1 i que despreacutes drsquoaixograve ha tingut un llarg i fegravertil
1 Georg Simmel Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros 2013
3
recorregut Sembla de fet que la bibliografia recent al voltant del paisatge srsquoha elevat
per damunt de les contingegravencies que el situen dins lrsquoograverbita de disciplines com les
esmentades per assolir decididament lrsquoagravembit de la filosofia Drsquoalgun temps enccedilagrave no soacuten
pocs els filogravesofs frequumlentment des del camp de la fenomenologia que han pres el
paisatge i lrsquoespai fenomegravenicament percebut com a mategraveria reflexiva i formuladora de
teories
Si lrsquoorigen semagraventic del paisatge es troba primitivament en les Arts aquesta
atribucioacute privativa ha sofert una important distorsioacute de la magrave de disciplines com les
esmentades que srsquohan apropiat de la idea de paisatge fins arribar a tematitzar-la i
resignificar-la com quelcom que difereix considerablement drsquoallograve que evocava en
origen En llengua castellana la paraula paisage [sic] apareix formalment consignada
lrsquoany 1708 al Diccionario de Autoridades el primer de la Real Academia Espantildeola La
definicioacute que sersquon doacutena eacutes laquopedazo de paiacutes en la pinturaraquo cosa que assenyala lrsquoorigen
primagraveriament artiacutestic del concepte Meacutes problemagravetic resulta determinar la formacioacute
genegravetica del concepte de paisatge que Berque (2009) situa en la Xina del segle IV o V
A Occident i a Europa Maderuelo (2005) opta per situar en els primers anys del segle
XVII la consolidacioacute drsquoun concepte que ja venia mostrant laquosiacutemptomes drsquoaquestes noves
actitudsraquo almenys des del segle I quan en la cultura romana es detecten signes drsquouna
apreciacioacute dels valors estegravetics de lrsquoentorn natural
Tot i que els romans coneixien el concepte de manera embrionagraveria no deixaren
encara cap paraula que en doneacutes compte perograve laquosiacute van ser capaccedilos de destilmiddotlar la
locucioacute loca amoenaraquo2 compost legravexic en quegrave molts estudiosos han vist el precedent del
paisatge per tal com fa referegravencia a aquells llocs que resulten especialment plaents i
que es materialitzen sobretot en forma de jardins La seva antiacutetesi eacutes el locus horridus
eacutes a dir el lloc que desperta estats emocionals drsquoiacutendole negativa causats pel
desplegament drsquoun seguit drsquoelements que no afavoreixen la vida o el benestar sogravels
erms vegetacioacute severa calor o fred excessius (el desert o la muntanya) terrenys
accidentats degraveficit hiacutedric No obstant el mateix Maderuelo creu que ni amoenia ndashllocs
plaents amensndash ni prospectus ndashallograve que un veu davant seundash ni topia ndashmotiu pictograveric
diferent de la figurandash prenien a lrsquoantiga Roma el significat que ara teacute la paraula paisatge
perquegrave laquoaquella cultura no aconseguiacute o no va necessitar destilmiddotlar una paraula concreta
2 Javier Maderuelo El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores 2005 pagraveg 173
4
per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de
plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit
articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc
lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap
sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a
laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa
una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic
Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla
en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per
trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen
amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i
beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous
llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements
destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les
terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes
panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa
Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de
Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen
acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva
Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un
objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del
moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al
Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute
pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes
Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor
dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori
Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje
de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes
representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la
finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc
3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64
5
o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix
documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per
referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia
sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a
Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de
paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc
geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb
lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia
La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de
paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel
ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant
nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en
definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels
fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que
varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes
percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents
del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents
laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions
Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del
lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal
com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el
present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute
de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash
tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la
fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash
curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash
drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)
Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo
que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per
tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu
integraverpret situat en el present
5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17
6
Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i
metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient
perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal
vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute
filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un
uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella
nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina
pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten
laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave
precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge
i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues
accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes
distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la
fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva
irreductibilitat
Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions
cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la
predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a
tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el
paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La
pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor
pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el
paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-
lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna
concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que
sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a
lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel
fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute
de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge
8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The
MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119
7
eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens
de la culturaraquo11
A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que
perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger
(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats
suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()
[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb
la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute
paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol
pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma
secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin
tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a
la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp
En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat
Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per
certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La
quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i
productivament estegraveril
Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la
mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes
fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels
carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins
i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la
muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute
amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan
(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va
ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat
mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre
la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a
curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que
11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336
amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant
8
pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells
insectesraquo14
Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel
distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun
punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel
paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el
subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un
primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes
de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola
visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15
Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita
a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa
judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual
donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i
componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es
desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que
es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En
paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo
aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de
lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es
materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva
una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la
vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals
de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps
meteorologravegic
Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel
marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres
paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert
buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del
14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010
pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad
Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001
9
paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp
visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del
punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave
es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg
drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per
lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus
laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica
del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats
punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute
geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves
activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A
aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria
la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota
experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit
perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc
drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens
Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment
en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en
definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du
paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de
paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute
enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar
per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)
representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)
representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del
paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)
representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es
tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals
podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament
18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3
1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel
1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes
Hazan 1995 pagraveg 39
10
paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el
conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori
Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no
invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn
que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes
capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i
subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes
suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera
que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per
aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-
paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris
establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-
paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i
pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera
quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats
modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge
La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un
territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La
consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa
paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho
directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa
universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que
categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash
Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i
estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i
Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge
pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com
21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en
catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia
laquosocietats paisatgeresraquo
11
equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny
constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl
Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves
Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)
La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat
espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques
climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets
fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes
lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del
relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest
autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari
de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes
equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant
com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com
culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com
la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit
de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa
climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24
El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute
que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les
formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre
ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la
Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria
espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de
certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i
existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve
ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de
paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en
realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement
22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl
Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329
12
En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del
paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia
substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un
grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada
kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of
local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific
object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals
identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute
hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del
paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui
visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la
cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc
en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo
En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el
paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val
a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la
laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons
aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol
pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora
del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una
paraula de pintors
Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el
que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el
caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la
fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten
objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix
a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai
eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon
puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista
Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i
25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge
University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of
landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000
13
directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen
obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia
no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes
epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci
deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans
perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la
ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute
humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament
perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament
construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en
primera persona
Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present
investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el
paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa
Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una
construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el
moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute
laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com
la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista
com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens
trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29
Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel
(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir
per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat
espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre
o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en
una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva
laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no
tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota
versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla
28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University
of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18
14
drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del
mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute
olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot
En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels
cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada
conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute
drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute
del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la
laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la
realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament
per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat
drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de
significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del
paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el
mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert
sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple
visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu
entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute
Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i
ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la
geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu
Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha
estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el
nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem
conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa
per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit
drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en
31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie
Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907
15
quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais
desitjats els recordats o els de la imaginacioacute
En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten
Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha
drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la
ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments
humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que
els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais
laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que
Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute
lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat
la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash
sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza
i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu
a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables
El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la
laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg
Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a
ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret
a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la
fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per
treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi
terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc
La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes
reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i
lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-
los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom
observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el
subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans
mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del
32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-
Agostini 1993) p 416
16
subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan
eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-
fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl
descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els
actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa
sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia
del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els
fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes
constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia
sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses
perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai
En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un
espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash
Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina
com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte
Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que
lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que
fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de
lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a
fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com
lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els
ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que
fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el
subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute
fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o
lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre
els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per
cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem
ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41
34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa
correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber
va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix
Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que
habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea
17
Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar
un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe
mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la
Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit
diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i
lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra
manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada
humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el
paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o
olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan
aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva
del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva
drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats
emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash
No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la
materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva
sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle
XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les
formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes
sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia
estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent
En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic
objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge
en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament
accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen
i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge
ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa
Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes
primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute
del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o
incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de
Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17
18
distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes
heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat
el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en
tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera
com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la
present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no
amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions
afectives i de lrsquoestegravetica
Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat
ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que
lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser
i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no
aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai
Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un
paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave
sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens
resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat
que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem
predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de
possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes
o no laquoautegraventicraquo
Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave
ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i
paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits
aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al
segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot
haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la
bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)
Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment
adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun
subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la
19
relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa
que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes
determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un
especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes
contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme
suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia
Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva
obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el
romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)
(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de
Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho
saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un
matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38
Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable
No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna
laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil
2018)
Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge
estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir
present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple
Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment
visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant
privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute
primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats
tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries
soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions
socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia
lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten
les que defineixen estats drsquoagravenim39
37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard
Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col
Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona
Criacutetica 2010 pagraveg 32
20
3 Autenticitat i paisatge
Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi
en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o
laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que
espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara
als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica
com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve
calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic
Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest
cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del
grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell
que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica
laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o
lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva
identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve
que se suposa que eacutesraquo40
Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen
Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i
radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser
siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per
aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia
humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin
grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un
problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute
una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser
autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses
com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones
El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser
(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)
40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg
70 41 Iacutebid pagraveg 71
21
mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42
(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat
drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En
el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve
que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de
desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic
assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o
marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute
Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la
temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que
un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute
es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot
considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si
hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic
quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave
quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta
concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint
del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental
en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica
per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat
Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per
un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo
laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat
modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-
se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva
transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en
altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de
lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de
lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)
No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc
creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega
drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant
42 Iacutebid pagraveg 72
22
drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute
drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que
Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de
la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una
laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa
aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic
llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del
desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures
Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve
que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan
es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo
perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions
lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute
fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal
manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que
prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques
Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-
entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que
corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i
Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria
de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la
realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant
mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o
singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com
un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna
manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que
queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com
estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem
Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que
Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent
23
drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies
quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge
Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de
lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de
Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin
descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria
de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el
valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara
de pragravectica per a la poliacutetica
Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda
meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de
lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia
Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en
quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la
qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i
destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de
lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles
capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia
de lrsquolaquoauraraquo46
En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode
histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode
drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals
les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute
43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen
selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen
purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics
sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos
interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la
historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22
24
les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la
reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la
tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda
per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida
El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de
produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la
produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir
lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les
obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX
relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor
Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle
XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a
esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu
negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de
reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una
nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist
greument afectada
Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute
uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la
pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua
drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma
drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la
seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de
lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot
provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant
que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica
comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i
de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de
comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat
tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit
marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic
de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules
de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen
25
puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten
histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra
singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes
hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la
dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48
El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart
sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo
Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es
defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una
lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir
con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el
que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre
assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo
Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment
natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La
qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva
laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest
aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein
a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del
parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo
que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute
alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat
als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt
aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo
Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl
aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament
lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant
del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en
el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al
47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La
espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21
26
lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual
queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu
existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva
fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos
el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd
tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo
(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i
Martin Buber
Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal
de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador
drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra
de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia
que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador
siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de
aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan
sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans
comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es
formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit
drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes
drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute
de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de
comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror
experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial
tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves
vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que
havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric
drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la
laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular
pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la
memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si
en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat
53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV
Editorial Taurus Madrid 1991
27
En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es
dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten
efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet
extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament
Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber
(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del
laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit
personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de
relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al
moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i
acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva
relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial
fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-
Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes
aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs
actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer
fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se
limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por
algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y
otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro
fundamentoraquo55
Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber
tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un
laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim
drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La
experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene
ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que
lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no
es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat
per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent
a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir
54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14
28
experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no
es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta
(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el
mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y
Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo
allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial
autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula
bagravesica Jo-Turaquo
Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan
aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles
lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix
radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment
laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave
laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el
present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el
pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per
referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present
com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en
lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i
que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part
seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos
casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el
present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur
Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de
lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia
de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en
relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit
des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples
reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En
aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la
qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de
57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22
29
percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan
ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas
(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute
de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel
reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies
reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de
demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma
negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la
campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb
dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig
perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal
soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de
les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials
o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la
posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia
histograveria i el seu propi laquoauraraquo
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva
Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la
seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat
de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa
correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser
humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve
mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el
ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes
tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-
moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem
ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot
59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les
etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo
o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i
laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica 1951)
30
laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono
elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la
analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo
Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que
no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es
caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat
amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en
lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna
forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions
srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu
laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten
lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser
ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova
del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de
moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten
pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo
Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la
seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet
drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes
cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem
descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia
que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein
En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del
paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de
possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun
paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon
No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge
impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada
paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el
que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i
es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a
volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra
eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades
31
ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode
drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna
laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera
Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic
i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan
sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la
forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la
fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a
Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un
objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells
relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes
en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute
deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests
objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma
del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes
aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc
de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades
esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi
Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot
afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les
caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la
vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una
experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop
experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions
precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que
produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla
que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat
Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera
vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la
primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada
mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i
conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia
32
paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-
ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a
totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de
lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el
qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per
tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la
repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva
insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat
En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals
coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem
examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del
moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva
autenticitat
Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable
perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres
Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del
llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta
etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger
hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El
mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i
quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa
al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la
qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les
nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de
ser autegraventic
Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el
paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers
humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el
mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies
possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme
lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el
comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un
estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa
33
els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El
mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser
dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb
els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i
amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva
Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o
distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena
drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la
reflexioacute
Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la
categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant
com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat
drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va
veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes
diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de
distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La
curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en
realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el
θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60
Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba
en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta
modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no
eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten
paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han
esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo
La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix
un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren
cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives
les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en
certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi
vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu
60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria
1997 pagraveg 195
34
agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per
mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat
(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave
expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave
veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten
contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English
Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb
θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un
tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute
paisatgiacutestica
Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-
magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es
cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi
drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la
naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo
Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que
la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit
com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del
botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la
necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim
defensant al present treball
Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)
cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o
laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave
ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas
paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places
carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells
constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a
meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al
qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que
61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany
Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que
expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave
35
Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes
constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot
lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes
en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional
Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la
habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea
para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65
Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels
humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave
orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser
dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes
geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la
naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten
geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles
rectes La naturalesa eacutes corba66
Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens
intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que
conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la
que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la
consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa
examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes
presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la
que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la
possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva
fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En
Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet
pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que
apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera
64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament
perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206
36
que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que
lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat
Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una
interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als
nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la
vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per
Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense
disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell
mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser
que no estigui tintat
Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash
el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la
totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no
eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta
ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix
lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la
possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra
investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes
eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular
Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el
paisatge
A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo
enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes
del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens
amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb
la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente
intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens
causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem
determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem
determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo
Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el
paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els
68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208
37
paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge
Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem
por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que
fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por
drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es
retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein
laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente
perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no
obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i
la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens
intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein
laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave
La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure
fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix
determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en
Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute
amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que
en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens
amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi
ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70
Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges
nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera
negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica
dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant
la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i
renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra
part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de
lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es
manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el
cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa
69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin
existente
38
drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute
mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un
biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la
triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per
exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la
fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un
cristall de quars amb una pedra el quars emet llum
La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la
ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la
foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat
lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic
que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a
lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i
festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha
destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave
paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de
la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda
per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt
La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de
criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de
lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode
verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als
discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas
del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en
aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-
mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo
laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o
propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el
siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una
laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de
39
lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat
de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme
Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix
ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el
llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa
eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que
correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena
res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a
un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula
srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja
pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()
Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71
Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga
nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes
poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble
enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat
irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX
que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara
no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del
laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre
srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun
laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop
meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa
simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que
imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)
aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va
atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert
adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la
deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin
71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal
2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239
40
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo
Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del
paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai
sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que
nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui
generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo
srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el
moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)
Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn
heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la
mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure
drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus
prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en
definitiva una fenomenologia del plaer
Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin
Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat
aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o
desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original
tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes
cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna
reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo
Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna
manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute
sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn
Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de
tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai
de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la
tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era
tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o
73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del
francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia
41
laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per
fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve
primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la
vida)76
Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es
referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure
com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les
particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un
paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis
de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i
Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes
introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits
dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla
ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la
qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en
lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que
puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o
pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat
Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals
gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen
a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes
que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la
qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de
remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que
las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per
Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena
lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable
perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem
en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el
caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]
vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede
76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona
Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141
42
poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten
o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser
contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78
Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon
literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar
en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la
totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De
fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que
utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en
cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-
moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia
intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten
submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb
lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer
Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)
Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes
immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes
possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el
llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo
tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del
mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone
de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede
convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80
Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten
eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta
si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes
clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81
Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i
la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor
78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142
43
no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions
com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions
com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del
llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna
ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per
lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento
tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente
que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se
manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert
punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung
drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que
laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83
Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde
ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno
anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions
inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve
lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com
coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del
cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85
Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve
progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de
possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o
inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en
tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al
reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal
advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens
intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen
laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de
Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un
82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en
apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008
44
laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les
relacions egravetiques amb la naturalesa
El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent
de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement
objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En
Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la
possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo
Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament
com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash
ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa
responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar
drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom
exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no
humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo
En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb
un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute
de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87
escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una
simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo
como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de
lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre
cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens
intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que
ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes
diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana
laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute
laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una
vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten
representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90
87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70
45
Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix
Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes
les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els
eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas
planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes
la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant
de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut
per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els
possibles valors morals
Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo
que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la
qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat
o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de
responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute
drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la
seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se
culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en
pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro
se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla
no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus
drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92
Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal
mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo
humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes
transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests
fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo
Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute
fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la
Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel
laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible
91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83
46
La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la
filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es
basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una
filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de
Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat
del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els
paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant
que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes
pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar
ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat
de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave
Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro
no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto
conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93
Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu
laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas
de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve
es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema
geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que
Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna
manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna
manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge
en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al
coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que
esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem
intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre
quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la
ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit
pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de
record
Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un
laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un
93 Iacutebid pagraveg 55
47
cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve
certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun
paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes
de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible
plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se
cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun
paisatge
Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu
doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat
fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat
radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun
paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que
vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el
paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma
autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta
fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de
sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de
possible sorpresa
Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge
semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut
successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats
caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per
tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem
oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant
en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable
precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir
cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les
singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten
els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es
percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El
paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes
inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer
comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de
48
lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui
reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa
que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat
5 Conclusions
En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de
lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute
ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent
de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de
lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute
de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per
tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo
laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi
entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de
ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute
que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes
definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma
lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una
concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a
la qual cal separacioacute i distagravencia
A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories
filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les
fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo
o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia
Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge
pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura
directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o
impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes
lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes
relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash
que podem sintetitzar de la forma seguumlent
49
1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes
respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una
vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event
naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia
en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute
teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la
seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza
perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i
lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte
de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta
singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash
val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra
banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo
cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica
Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un
laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes
autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per
tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament
tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de
lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el
seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del
paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per
Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del
qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo
suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes
levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i
drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les
experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment
2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i
Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb
50
lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo
laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo
tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo
estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute
amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu
la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i
en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un
laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una
ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua
correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena
reciprocitat
3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i
Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser
humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten
al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal
Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial
vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del
paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat
oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera
recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la
que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber
4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a
lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a
utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El
moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo
(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de
Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute
laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si
mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no
pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla
51
nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes
laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de
projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a
laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la
progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes
congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau
Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute
repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia
de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que
Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per
part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en
un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de
realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el
Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els
ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent
elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament
5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions
humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se
al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute
cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual
metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave
srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra
un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del
Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi
pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash
i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el
martellndash
6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve
laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la
manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta
52
eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui
progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una
reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir
plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge
tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell
Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica
del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a
la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs
autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem
realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants
referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es
podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del
paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten
ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau
drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς
ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer
descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser
considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung
En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb
una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que
reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem
convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes
per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la
humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave
mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig
metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat
inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de
Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del
paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder
seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella
53
6 Bibliografia
Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra
completa 6 Madrid Akal
Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute
Paris Le Seuil
Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura
Econoacutemica
Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press
Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I
Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo
Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos
Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris
Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines
Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel
Editions Champ Vallon
Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux
environnements de synthegravese Pariacutes Hazan
Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje
y Teoriacutea
Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner
Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca
Nueva Madrid
Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder
54
Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in
Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden
Gleerup
Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe
Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426
Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental
Aesthetics Nueva York Columbia University Press
Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps
Minneapolis University of Minnesota Press
Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace
geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217
Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison
Wisconsin The University of Wisconsin Press
Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape
idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62
Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los
sentimientos Barcelona Criacutetica
Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial
Trotta
Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza
Editorial
Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions
Nova York Cambridge University Press
Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects
Chicago and La Salle Open Court
Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos
Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial
Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera
55
Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea
transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial
Criacutetica
Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book
Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros
Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad
Salamanca Ediciones Siacutegueme
Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor
Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores
Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies
Cambridge Massachussetts The MIT Press
Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard
Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta
Agostini
Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado
Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170
Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat
a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-
Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona
3 vols
Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende
Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27
Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion
Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie
Grenoble J Millon Col Krisis
Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva
Paisaje y Teoriacutea
56
Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a
Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley
University of California Press 1963 315-350
Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In
Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts
Institute of Technology
Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre
Editor digital Titivillus
Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm
Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros
Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico
naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique
Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and
Monuments Oxford Berg
Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis
University of Minnesota Press
Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina
57
Annex drsquoimatges
Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal
representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart
occidental
58
Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa
eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir
el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo
59
Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo
3
recorregut Sembla de fet que la bibliografia recent al voltant del paisatge srsquoha elevat
per damunt de les contingegravencies que el situen dins lrsquoograverbita de disciplines com les
esmentades per assolir decididament lrsquoagravembit de la filosofia Drsquoalgun temps enccedilagrave no soacuten
pocs els filogravesofs frequumlentment des del camp de la fenomenologia que han pres el
paisatge i lrsquoespai fenomegravenicament percebut com a mategraveria reflexiva i formuladora de
teories
Si lrsquoorigen semagraventic del paisatge es troba primitivament en les Arts aquesta
atribucioacute privativa ha sofert una important distorsioacute de la magrave de disciplines com les
esmentades que srsquohan apropiat de la idea de paisatge fins arribar a tematitzar-la i
resignificar-la com quelcom que difereix considerablement drsquoallograve que evocava en
origen En llengua castellana la paraula paisage [sic] apareix formalment consignada
lrsquoany 1708 al Diccionario de Autoridades el primer de la Real Academia Espantildeola La
definicioacute que sersquon doacutena eacutes laquopedazo de paiacutes en la pinturaraquo cosa que assenyala lrsquoorigen
primagraveriament artiacutestic del concepte Meacutes problemagravetic resulta determinar la formacioacute
genegravetica del concepte de paisatge que Berque (2009) situa en la Xina del segle IV o V
A Occident i a Europa Maderuelo (2005) opta per situar en els primers anys del segle
XVII la consolidacioacute drsquoun concepte que ja venia mostrant laquosiacutemptomes drsquoaquestes noves
actitudsraquo almenys des del segle I quan en la cultura romana es detecten signes drsquouna
apreciacioacute dels valors estegravetics de lrsquoentorn natural
Tot i que els romans coneixien el concepte de manera embrionagraveria no deixaren
encara cap paraula que en doneacutes compte perograve laquosiacute van ser capaccedilos de destilmiddotlar la
locucioacute loca amoenaraquo2 compost legravexic en quegrave molts estudiosos han vist el precedent del
paisatge per tal com fa referegravencia a aquells llocs que resulten especialment plaents i
que es materialitzen sobretot en forma de jardins La seva antiacutetesi eacutes el locus horridus
eacutes a dir el lloc que desperta estats emocionals drsquoiacutendole negativa causats pel
desplegament drsquoun seguit drsquoelements que no afavoreixen la vida o el benestar sogravels
erms vegetacioacute severa calor o fred excessius (el desert o la muntanya) terrenys
accidentats degraveficit hiacutedric No obstant el mateix Maderuelo creu que ni amoenia ndashllocs
plaents amensndash ni prospectus ndashallograve que un veu davant seundash ni topia ndashmotiu pictograveric
diferent de la figurandash prenien a lrsquoantiga Roma el significat que ara teacute la paraula paisatge
perquegrave laquoaquella cultura no aconseguiacute o no va necessitar destilmiddotlar una paraula concreta
2 Javier Maderuelo El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores 2005 pagraveg 173
4
per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de
plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit
articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc
lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap
sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a
laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa
una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic
Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla
en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per
trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen
amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i
beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous
llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements
destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les
terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes
panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa
Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de
Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen
acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva
Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un
objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del
moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al
Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute
pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes
Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor
dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori
Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje
de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes
representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la
finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc
3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64
5
o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix
documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per
referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia
sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a
Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de
paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc
geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb
lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia
La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de
paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel
ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant
nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en
definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels
fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que
varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes
percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents
del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents
laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions
Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del
lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal
com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el
present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute
de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash
tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la
fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash
curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash
drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)
Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo
que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per
tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu
integraverpret situat en el present
5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17
6
Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i
metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient
perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal
vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute
filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un
uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella
nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina
pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten
laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave
precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge
i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues
accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes
distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la
fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva
irreductibilitat
Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions
cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la
predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a
tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el
paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La
pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor
pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el
paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-
lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna
concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que
sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a
lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel
fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute
de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge
8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The
MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119
7
eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens
de la culturaraquo11
A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que
perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger
(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats
suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()
[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb
la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute
paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol
pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma
secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin
tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a
la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp
En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat
Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per
certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La
quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i
productivament estegraveril
Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la
mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes
fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels
carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins
i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la
muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute
amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan
(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va
ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat
mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre
la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a
curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que
11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336
amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant
8
pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells
insectesraquo14
Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel
distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun
punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel
paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el
subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un
primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes
de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola
visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15
Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita
a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa
judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual
donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i
componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es
desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que
es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En
paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo
aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de
lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es
materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva
una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la
vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals
de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps
meteorologravegic
Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel
marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres
paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert
buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del
14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010
pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad
Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001
9
paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp
visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del
punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave
es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg
drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per
lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus
laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica
del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats
punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute
geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves
activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A
aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria
la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota
experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit
perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc
drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens
Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment
en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en
definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du
paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de
paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute
enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar
per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)
representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)
representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del
paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)
representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es
tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals
podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament
18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3
1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel
1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes
Hazan 1995 pagraveg 39
10
paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el
conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori
Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no
invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn
que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes
capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i
subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes
suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera
que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per
aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-
paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris
establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-
paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i
pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera
quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats
modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge
La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un
territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La
consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa
paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho
directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa
universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que
categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash
Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i
estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i
Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge
pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com
21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en
catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia
laquosocietats paisatgeresraquo
11
equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny
constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl
Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves
Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)
La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat
espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques
climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets
fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes
lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del
relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest
autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari
de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes
equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant
com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com
culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com
la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit
de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa
climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24
El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute
que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les
formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre
ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la
Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria
espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de
certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i
existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve
ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de
paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en
realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement
22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl
Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329
12
En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del
paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia
substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un
grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada
kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of
local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific
object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals
identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute
hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del
paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui
visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la
cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc
en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo
En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el
paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val
a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la
laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons
aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol
pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora
del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una
paraula de pintors
Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el
que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el
caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la
fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten
objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix
a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai
eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon
puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista
Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i
25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge
University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of
landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000
13
directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen
obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia
no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes
epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci
deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans
perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la
ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute
humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament
perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament
construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en
primera persona
Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present
investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el
paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa
Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una
construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el
moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute
laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com
la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista
com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens
trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29
Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel
(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir
per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat
espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre
o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en
una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva
laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no
tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota
versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla
28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University
of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18
14
drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del
mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute
olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot
En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels
cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada
conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute
drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute
del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la
laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la
realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament
per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat
drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de
significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del
paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el
mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert
sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple
visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu
entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute
Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i
ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la
geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu
Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha
estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el
nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem
conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa
per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit
drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en
31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie
Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907
15
quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais
desitjats els recordats o els de la imaginacioacute
En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten
Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha
drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la
ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments
humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que
els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais
laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que
Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute
lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat
la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash
sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza
i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu
a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables
El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la
laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg
Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a
ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret
a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la
fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per
treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi
terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc
La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes
reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i
lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-
los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom
observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el
subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans
mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del
32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-
Agostini 1993) p 416
16
subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan
eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-
fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl
descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els
actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa
sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia
del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els
fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes
constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia
sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses
perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai
En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un
espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash
Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina
com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte
Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que
lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que
fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de
lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a
fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com
lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els
ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que
fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el
subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute
fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o
lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre
els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per
cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem
ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41
34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa
correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber
va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix
Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que
habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea
17
Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar
un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe
mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la
Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit
diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i
lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra
manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada
humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el
paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o
olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan
aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva
del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva
drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats
emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash
No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la
materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva
sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle
XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les
formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes
sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia
estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent
En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic
objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge
en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament
accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen
i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge
ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa
Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes
primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute
del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o
incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de
Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17
18
distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes
heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat
el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en
tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera
com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la
present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no
amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions
afectives i de lrsquoestegravetica
Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat
ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que
lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser
i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no
aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai
Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un
paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave
sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens
resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat
que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem
predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de
possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes
o no laquoautegraventicraquo
Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave
ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i
paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits
aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al
segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot
haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la
bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)
Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment
adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun
subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la
19
relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa
que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes
determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un
especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes
contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme
suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia
Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva
obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el
romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)
(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de
Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho
saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un
matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38
Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable
No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna
laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil
2018)
Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge
estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir
present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple
Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment
visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant
privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute
primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats
tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries
soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions
socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia
lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten
les que defineixen estats drsquoagravenim39
37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard
Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col
Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona
Criacutetica 2010 pagraveg 32
20
3 Autenticitat i paisatge
Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi
en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o
laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que
espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara
als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica
com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve
calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic
Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest
cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del
grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell
que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica
laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o
lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva
identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve
que se suposa que eacutesraquo40
Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen
Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i
radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser
siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per
aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia
humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin
grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un
problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute
una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser
autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses
com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones
El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser
(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)
40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg
70 41 Iacutebid pagraveg 71
21
mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42
(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat
drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En
el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve
que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de
desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic
assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o
marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute
Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la
temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que
un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute
es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot
considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si
hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic
quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave
quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta
concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint
del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental
en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica
per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat
Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per
un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo
laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat
modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-
se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva
transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en
altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de
lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de
lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)
No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc
creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega
drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant
42 Iacutebid pagraveg 72
22
drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute
drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que
Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de
la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una
laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa
aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic
llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del
desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures
Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve
que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan
es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo
perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions
lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute
fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal
manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que
prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques
Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-
entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que
corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i
Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria
de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la
realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant
mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o
singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com
un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna
manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que
queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com
estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem
Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que
Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent
23
drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies
quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge
Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de
lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de
Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin
descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria
de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el
valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara
de pragravectica per a la poliacutetica
Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda
meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de
lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia
Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en
quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la
qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i
destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de
lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles
capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia
de lrsquolaquoauraraquo46
En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode
histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode
drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals
les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute
43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen
selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen
purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics
sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos
interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la
historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22
24
les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la
reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la
tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda
per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida
El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de
produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la
produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir
lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les
obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX
relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor
Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle
XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a
esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu
negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de
reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una
nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist
greument afectada
Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute
uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la
pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua
drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma
drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la
seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de
lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot
provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant
que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica
comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i
de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de
comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat
tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit
marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic
de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules
de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen
25
puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten
histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra
singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes
hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la
dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48
El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart
sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo
Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es
defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una
lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir
con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el
que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre
assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo
Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment
natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La
qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva
laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest
aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein
a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del
parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo
que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute
alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat
als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt
aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo
Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl
aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament
lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant
del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en
el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al
47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La
espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21
26
lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual
queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu
existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva
fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos
el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd
tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo
(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i
Martin Buber
Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal
de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador
drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra
de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia
que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador
siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de
aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan
sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans
comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es
formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit
drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes
drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute
de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de
comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror
experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial
tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves
vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que
havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric
drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la
laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular
pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la
memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si
en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat
53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV
Editorial Taurus Madrid 1991
27
En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es
dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten
efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet
extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament
Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber
(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del
laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit
personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de
relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al
moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i
acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva
relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial
fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-
Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes
aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs
actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer
fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se
limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por
algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y
otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro
fundamentoraquo55
Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber
tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un
laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim
drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La
experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene
ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que
lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no
es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat
per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent
a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir
54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14
28
experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no
es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta
(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el
mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y
Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo
allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial
autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula
bagravesica Jo-Turaquo
Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan
aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles
lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix
radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment
laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave
laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el
present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el
pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per
referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present
com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en
lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i
que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part
seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos
casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el
present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur
Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de
lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia
de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en
relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit
des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples
reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En
aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la
qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de
57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22
29
percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan
ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas
(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute
de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel
reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies
reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de
demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma
negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la
campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb
dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig
perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal
soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de
les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials
o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la
posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia
histograveria i el seu propi laquoauraraquo
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva
Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la
seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat
de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa
correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser
humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve
mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el
ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes
tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-
moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem
ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot
59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les
etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo
o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i
laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica 1951)
30
laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono
elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la
analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo
Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que
no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es
caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat
amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en
lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna
forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions
srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu
laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten
lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser
ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova
del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de
moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten
pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo
Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la
seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet
drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes
cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem
descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia
que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein
En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del
paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de
possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun
paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon
No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge
impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada
paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el
que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i
es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a
volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra
eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades
31
ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode
drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna
laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera
Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic
i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan
sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la
forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la
fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a
Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un
objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells
relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes
en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute
deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests
objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma
del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes
aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc
de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades
esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi
Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot
afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les
caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la
vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una
experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop
experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions
precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que
produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla
que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat
Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera
vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la
primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada
mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i
conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia
32
paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-
ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a
totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de
lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el
qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per
tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la
repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva
insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat
En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals
coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem
examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del
moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva
autenticitat
Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable
perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres
Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del
llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta
etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger
hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El
mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i
quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa
al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la
qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les
nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de
ser autegraventic
Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el
paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers
humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el
mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies
possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme
lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el
comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un
estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa
33
els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El
mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser
dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb
els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i
amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva
Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o
distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena
drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la
reflexioacute
Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la
categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant
com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat
drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va
veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes
diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de
distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La
curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en
realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el
θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60
Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba
en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta
modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no
eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten
paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han
esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo
La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix
un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren
cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives
les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en
certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi
vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu
60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria
1997 pagraveg 195
34
agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per
mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat
(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave
expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave
veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten
contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English
Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb
θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un
tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute
paisatgiacutestica
Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-
magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es
cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi
drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la
naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo
Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que
la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit
com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del
botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la
necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim
defensant al present treball
Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)
cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o
laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave
ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas
paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places
carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells
constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a
meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al
qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que
61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany
Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que
expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave
35
Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes
constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot
lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes
en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional
Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la
habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea
para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65
Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels
humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave
orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser
dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes
geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la
naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten
geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles
rectes La naturalesa eacutes corba66
Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens
intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que
conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la
que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la
consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa
examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes
presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la
que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la
possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva
fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En
Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet
pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que
apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera
64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament
perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206
36
que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que
lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat
Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una
interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als
nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la
vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per
Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense
disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell
mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser
que no estigui tintat
Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash
el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la
totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no
eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta
ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix
lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la
possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra
investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes
eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular
Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el
paisatge
A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo
enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes
del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens
amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb
la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente
intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens
causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem
determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem
determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo
Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el
paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els
68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208
37
paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge
Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem
por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que
fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por
drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es
retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein
laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente
perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no
obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i
la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens
intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein
laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave
La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure
fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix
determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en
Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute
amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que
en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens
amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi
ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70
Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges
nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera
negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica
dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant
la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i
renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra
part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de
lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es
manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el
cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa
69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin
existente
38
drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute
mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un
biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la
triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per
exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la
fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un
cristall de quars amb una pedra el quars emet llum
La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la
ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la
foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat
lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic
que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a
lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i
festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha
destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave
paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de
la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda
per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt
La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de
criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de
lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode
verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als
discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas
del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en
aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-
mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo
laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o
propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el
siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una
laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de
39
lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat
de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme
Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix
ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el
llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa
eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que
correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena
res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a
un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula
srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja
pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()
Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71
Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga
nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes
poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble
enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat
irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX
que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara
no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del
laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre
srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun
laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop
meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa
simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que
imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)
aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va
atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert
adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la
deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin
71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal
2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239
40
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo
Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del
paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai
sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que
nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui
generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo
srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el
moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)
Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn
heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la
mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure
drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus
prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en
definitiva una fenomenologia del plaer
Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin
Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat
aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o
desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original
tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes
cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna
reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo
Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna
manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute
sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn
Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de
tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai
de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la
tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era
tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o
73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del
francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia
41
laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per
fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve
primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la
vida)76
Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es
referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure
com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les
particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un
paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis
de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i
Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes
introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits
dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla
ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la
qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en
lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que
puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o
pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat
Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals
gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen
a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes
que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la
qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de
remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que
las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per
Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena
lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable
perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem
en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el
caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]
vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede
76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona
Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141
42
poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten
o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser
contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78
Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon
literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar
en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la
totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De
fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que
utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en
cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-
moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia
intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten
submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb
lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer
Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)
Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes
immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes
possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el
llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo
tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del
mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone
de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede
convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80
Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten
eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta
si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes
clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81
Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i
la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor
78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142
43
no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions
com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions
com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del
llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna
ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per
lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento
tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente
que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se
manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert
punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung
drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que
laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83
Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde
ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno
anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions
inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve
lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com
coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del
cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85
Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve
progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de
possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o
inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en
tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al
reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal
advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens
intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen
laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de
Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un
82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en
apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008
44
laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les
relacions egravetiques amb la naturalesa
El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent
de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement
objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En
Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la
possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo
Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament
com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash
ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa
responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar
drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom
exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no
humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo
En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb
un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute
de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87
escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una
simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo
como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de
lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre
cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens
intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que
ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes
diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana
laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute
laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una
vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten
representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90
87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70
45
Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix
Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes
les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els
eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas
planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes
la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant
de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut
per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els
possibles valors morals
Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo
que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la
qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat
o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de
responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute
drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la
seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se
culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en
pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro
se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla
no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus
drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92
Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal
mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo
humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes
transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests
fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo
Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute
fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la
Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel
laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible
91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83
46
La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la
filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es
basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una
filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de
Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat
del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els
paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant
que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes
pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar
ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat
de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave
Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro
no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto
conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93
Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu
laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas
de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve
es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema
geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que
Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna
manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna
manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge
en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al
coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que
esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem
intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre
quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la
ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit
pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de
record
Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un
laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un
93 Iacutebid pagraveg 55
47
cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve
certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun
paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes
de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible
plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se
cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun
paisatge
Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu
doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat
fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat
radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun
paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que
vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el
paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma
autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta
fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de
sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de
possible sorpresa
Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge
semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut
successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats
caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per
tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem
oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant
en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable
precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir
cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les
singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten
els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es
percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El
paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes
inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer
comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de
48
lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui
reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa
que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat
5 Conclusions
En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de
lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute
ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent
de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de
lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute
de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per
tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo
laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi
entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de
ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute
que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes
definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma
lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una
concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a
la qual cal separacioacute i distagravencia
A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories
filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les
fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo
o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia
Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge
pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura
directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o
impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes
lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes
relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash
que podem sintetitzar de la forma seguumlent
49
1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes
respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una
vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event
naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia
en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute
teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la
seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza
perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i
lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte
de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta
singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash
val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra
banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo
cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica
Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un
laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes
autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per
tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament
tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de
lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el
seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del
paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per
Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del
qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo
suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes
levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i
drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les
experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment
2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i
Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb
50
lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo
laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo
tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo
estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute
amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu
la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i
en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un
laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una
ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua
correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena
reciprocitat
3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i
Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser
humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten
al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal
Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial
vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del
paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat
oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera
recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la
que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber
4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a
lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a
utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El
moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo
(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de
Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute
laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si
mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no
pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla
51
nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes
laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de
projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a
laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la
progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes
congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau
Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute
repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia
de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que
Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per
part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en
un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de
realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el
Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els
ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent
elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament
5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions
humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se
al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute
cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual
metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave
srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra
un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del
Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi
pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash
i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el
martellndash
6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve
laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la
manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta
52
eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui
progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una
reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir
plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge
tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell
Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica
del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a
la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs
autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem
realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants
referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es
podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del
paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten
ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau
drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς
ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer
descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser
considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung
En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb
una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que
reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem
convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes
per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la
humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave
mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig
metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat
inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de
Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del
paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder
seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella
53
6 Bibliografia
Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra
completa 6 Madrid Akal
Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute
Paris Le Seuil
Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura
Econoacutemica
Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press
Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I
Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo
Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos
Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris
Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines
Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel
Editions Champ Vallon
Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux
environnements de synthegravese Pariacutes Hazan
Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje
y Teoriacutea
Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner
Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca
Nueva Madrid
Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder
54
Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in
Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden
Gleerup
Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe
Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426
Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental
Aesthetics Nueva York Columbia University Press
Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps
Minneapolis University of Minnesota Press
Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace
geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217
Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison
Wisconsin The University of Wisconsin Press
Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape
idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62
Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los
sentimientos Barcelona Criacutetica
Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial
Trotta
Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza
Editorial
Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions
Nova York Cambridge University Press
Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects
Chicago and La Salle Open Court
Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos
Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial
Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera
55
Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea
transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial
Criacutetica
Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book
Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros
Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad
Salamanca Ediciones Siacutegueme
Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor
Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores
Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies
Cambridge Massachussetts The MIT Press
Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard
Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta
Agostini
Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado
Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170
Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat
a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-
Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona
3 vols
Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende
Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27
Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion
Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie
Grenoble J Millon Col Krisis
Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva
Paisaje y Teoriacutea
56
Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a
Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley
University of California Press 1963 315-350
Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In
Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts
Institute of Technology
Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre
Editor digital Titivillus
Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm
Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros
Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico
naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique
Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and
Monuments Oxford Berg
Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis
University of Minnesota Press
Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina
57
Annex drsquoimatges
Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal
representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart
occidental
58
Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa
eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir
el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo
59
Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo
4
per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de
plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit
articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc
lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap
sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a
laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa
una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic
Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla
en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per
trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen
amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i
beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous
llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements
destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les
terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes
panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa
Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de
Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen
acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva
Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un
objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del
moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al
Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute
pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes
Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor
dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori
Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje
de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes
representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la
finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc
3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64
5
o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix
documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per
referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia
sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a
Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de
paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc
geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb
lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia
La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de
paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel
ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant
nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en
definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels
fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que
varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes
percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents
del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents
laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions
Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del
lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal
com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el
present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute
de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash
tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la
fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash
curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash
drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)
Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo
que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per
tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu
integraverpret situat en el present
5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17
6
Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i
metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient
perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal
vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute
filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un
uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella
nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina
pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten
laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave
precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge
i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues
accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes
distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la
fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva
irreductibilitat
Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions
cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la
predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a
tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el
paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La
pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor
pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el
paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-
lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna
concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que
sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a
lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel
fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute
de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge
8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The
MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119
7
eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens
de la culturaraquo11
A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que
perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger
(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats
suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()
[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb
la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute
paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol
pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma
secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin
tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a
la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp
En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat
Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per
certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La
quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i
productivament estegraveril
Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la
mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes
fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels
carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins
i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la
muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute
amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan
(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va
ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat
mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre
la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a
curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que
11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336
amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant
8
pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells
insectesraquo14
Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel
distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun
punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel
paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el
subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un
primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes
de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola
visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15
Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita
a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa
judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual
donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i
componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es
desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que
es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En
paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo
aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de
lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es
materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva
una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la
vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals
de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps
meteorologravegic
Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel
marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres
paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert
buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del
14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010
pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad
Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001
9
paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp
visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del
punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave
es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg
drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per
lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus
laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica
del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats
punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute
geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves
activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A
aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria
la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota
experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit
perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc
drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens
Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment
en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en
definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du
paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de
paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute
enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar
per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)
representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)
representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del
paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)
representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es
tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals
podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament
18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3
1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel
1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes
Hazan 1995 pagraveg 39
10
paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el
conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori
Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no
invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn
que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes
capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i
subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes
suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera
que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per
aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-
paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris
establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-
paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i
pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera
quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats
modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge
La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un
territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La
consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa
paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho
directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa
universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que
categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash
Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i
estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i
Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge
pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com
21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en
catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia
laquosocietats paisatgeresraquo
11
equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny
constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl
Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves
Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)
La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat
espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques
climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets
fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes
lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del
relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest
autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari
de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes
equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant
com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com
culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com
la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit
de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa
climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24
El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute
que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les
formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre
ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la
Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria
espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de
certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i
existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve
ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de
paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en
realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement
22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl
Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329
12
En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del
paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia
substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un
grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada
kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of
local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific
object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals
identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute
hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del
paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui
visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la
cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc
en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo
En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el
paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val
a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la
laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons
aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol
pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora
del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una
paraula de pintors
Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el
que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el
caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la
fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten
objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix
a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai
eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon
puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista
Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i
25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge
University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of
landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000
13
directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen
obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia
no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes
epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci
deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans
perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la
ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute
humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament
perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament
construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en
primera persona
Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present
investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el
paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa
Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una
construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el
moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute
laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com
la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista
com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens
trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29
Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel
(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir
per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat
espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre
o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en
una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva
laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no
tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota
versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla
28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University
of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18
14
drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del
mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute
olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot
En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels
cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada
conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute
drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute
del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la
laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la
realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament
per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat
drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de
significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del
paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el
mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert
sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple
visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu
entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute
Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i
ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la
geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu
Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha
estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el
nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem
conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa
per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit
drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en
31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie
Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907
15
quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais
desitjats els recordats o els de la imaginacioacute
En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten
Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha
drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la
ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments
humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que
els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais
laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que
Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute
lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat
la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash
sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza
i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu
a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables
El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la
laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg
Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a
ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret
a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la
fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per
treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi
terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc
La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes
reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i
lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-
los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom
observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el
subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans
mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del
32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-
Agostini 1993) p 416
16
subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan
eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-
fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl
descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els
actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa
sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia
del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els
fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes
constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia
sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses
perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai
En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un
espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash
Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina
com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte
Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que
lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que
fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de
lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a
fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com
lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els
ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que
fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el
subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute
fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o
lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre
els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per
cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem
ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41
34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa
correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber
va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix
Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que
habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea
17
Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar
un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe
mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la
Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit
diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i
lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra
manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada
humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el
paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o
olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan
aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva
del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva
drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats
emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash
No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la
materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva
sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle
XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les
formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes
sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia
estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent
En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic
objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge
en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament
accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen
i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge
ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa
Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes
primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute
del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o
incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de
Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17
18
distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes
heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat
el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en
tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera
com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la
present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no
amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions
afectives i de lrsquoestegravetica
Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat
ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que
lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser
i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no
aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai
Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un
paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave
sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens
resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat
que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem
predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de
possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes
o no laquoautegraventicraquo
Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave
ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i
paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits
aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al
segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot
haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la
bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)
Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment
adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun
subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la
19
relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa
que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes
determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un
especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes
contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme
suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia
Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva
obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el
romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)
(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de
Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho
saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un
matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38
Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable
No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna
laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil
2018)
Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge
estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir
present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple
Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment
visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant
privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute
primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats
tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries
soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions
socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia
lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten
les que defineixen estats drsquoagravenim39
37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard
Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col
Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona
Criacutetica 2010 pagraveg 32
20
3 Autenticitat i paisatge
Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi
en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o
laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que
espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara
als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica
com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve
calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic
Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest
cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del
grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell
que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica
laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o
lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva
identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve
que se suposa que eacutesraquo40
Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen
Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i
radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser
siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per
aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia
humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin
grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un
problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute
una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser
autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses
com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones
El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser
(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)
40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg
70 41 Iacutebid pagraveg 71
21
mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42
(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat
drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En
el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve
que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de
desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic
assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o
marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute
Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la
temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que
un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute
es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot
considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si
hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic
quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave
quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta
concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint
del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental
en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica
per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat
Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per
un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo
laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat
modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-
se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva
transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en
altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de
lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de
lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)
No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc
creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega
drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant
42 Iacutebid pagraveg 72
22
drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute
drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que
Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de
la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una
laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa
aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic
llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del
desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures
Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve
que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan
es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo
perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions
lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute
fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal
manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que
prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques
Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-
entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que
corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i
Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria
de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la
realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant
mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o
singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com
un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna
manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que
queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com
estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem
Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que
Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent
23
drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies
quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge
Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de
lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de
Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin
descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria
de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el
valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara
de pragravectica per a la poliacutetica
Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda
meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de
lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia
Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en
quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la
qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i
destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de
lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles
capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia
de lrsquolaquoauraraquo46
En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode
histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode
drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals
les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute
43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen
selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen
purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics
sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos
interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la
historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22
24
les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la
reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la
tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda
per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida
El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de
produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la
produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir
lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les
obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX
relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor
Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle
XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a
esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu
negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de
reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una
nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist
greument afectada
Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute
uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la
pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua
drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma
drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la
seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de
lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot
provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant
que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica
comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i
de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de
comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat
tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit
marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic
de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules
de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen
25
puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten
histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra
singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes
hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la
dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48
El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart
sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo
Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es
defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una
lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir
con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el
que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre
assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo
Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment
natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La
qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva
laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest
aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein
a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del
parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo
que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute
alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat
als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt
aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo
Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl
aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament
lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant
del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en
el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al
47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La
espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21
26
lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual
queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu
existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva
fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos
el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd
tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo
(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i
Martin Buber
Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal
de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador
drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra
de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia
que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador
siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de
aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan
sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans
comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es
formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit
drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes
drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute
de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de
comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror
experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial
tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves
vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que
havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric
drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la
laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular
pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la
memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si
en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat
53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV
Editorial Taurus Madrid 1991
27
En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es
dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten
efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet
extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament
Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber
(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del
laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit
personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de
relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al
moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i
acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva
relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial
fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-
Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes
aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs
actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer
fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se
limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por
algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y
otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro
fundamentoraquo55
Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber
tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un
laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim
drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La
experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene
ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que
lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no
es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat
per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent
a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir
54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14
28
experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no
es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta
(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el
mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y
Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo
allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial
autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula
bagravesica Jo-Turaquo
Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan
aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles
lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix
radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment
laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave
laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el
present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el
pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per
referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present
com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en
lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i
que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part
seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos
casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el
present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur
Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de
lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia
de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en
relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit
des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples
reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En
aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la
qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de
57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22
29
percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan
ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas
(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute
de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel
reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies
reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de
demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma
negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la
campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb
dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig
perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal
soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de
les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials
o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la
posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia
histograveria i el seu propi laquoauraraquo
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva
Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la
seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat
de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa
correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser
humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve
mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el
ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes
tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-
moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem
ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot
59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les
etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo
o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i
laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica 1951)
30
laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono
elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la
analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo
Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que
no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es
caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat
amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en
lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna
forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions
srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu
laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten
lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser
ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova
del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de
moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten
pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo
Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la
seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet
drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes
cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem
descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia
que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein
En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del
paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de
possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun
paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon
No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge
impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada
paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el
que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i
es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a
volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra
eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades
31
ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode
drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna
laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera
Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic
i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan
sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la
forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la
fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a
Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un
objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells
relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes
en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute
deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests
objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma
del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes
aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc
de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades
esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi
Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot
afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les
caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la
vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una
experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop
experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions
precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que
produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla
que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat
Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera
vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la
primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada
mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i
conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia
32
paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-
ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a
totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de
lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el
qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per
tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la
repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva
insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat
En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals
coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem
examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del
moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva
autenticitat
Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable
perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres
Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del
llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta
etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger
hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El
mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i
quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa
al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la
qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les
nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de
ser autegraventic
Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el
paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers
humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el
mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies
possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme
lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el
comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un
estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa
33
els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El
mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser
dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb
els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i
amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva
Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o
distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena
drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la
reflexioacute
Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la
categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant
com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat
drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va
veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes
diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de
distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La
curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en
realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el
θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60
Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba
en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta
modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no
eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten
paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han
esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo
La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix
un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren
cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives
les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en
certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi
vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu
60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria
1997 pagraveg 195
34
agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per
mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat
(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave
expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave
veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten
contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English
Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb
θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un
tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute
paisatgiacutestica
Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-
magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es
cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi
drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la
naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo
Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que
la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit
com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del
botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la
necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim
defensant al present treball
Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)
cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o
laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave
ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas
paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places
carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells
constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a
meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al
qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que
61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany
Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que
expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave
35
Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes
constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot
lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes
en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional
Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la
habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea
para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65
Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels
humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave
orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser
dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes
geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la
naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten
geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles
rectes La naturalesa eacutes corba66
Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens
intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que
conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la
que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la
consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa
examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes
presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la
que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la
possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva
fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En
Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet
pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que
apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera
64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament
perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206
36
que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que
lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat
Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una
interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als
nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la
vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per
Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense
disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell
mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser
que no estigui tintat
Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash
el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la
totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no
eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta
ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix
lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la
possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra
investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes
eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular
Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el
paisatge
A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo
enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes
del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens
amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb
la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente
intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens
causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem
determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem
determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo
Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el
paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els
68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208
37
paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge
Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem
por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que
fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por
drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es
retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein
laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente
perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no
obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i
la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens
intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein
laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave
La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure
fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix
determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en
Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute
amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que
en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens
amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi
ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70
Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges
nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera
negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica
dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant
la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i
renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra
part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de
lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es
manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el
cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa
69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin
existente
38
drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute
mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un
biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la
triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per
exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la
fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un
cristall de quars amb una pedra el quars emet llum
La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la
ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la
foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat
lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic
que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a
lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i
festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha
destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave
paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de
la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda
per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt
La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de
criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de
lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode
verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als
discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas
del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en
aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-
mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo
laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o
propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el
siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una
laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de
39
lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat
de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme
Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix
ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el
llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa
eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que
correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena
res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a
un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula
srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja
pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()
Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71
Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga
nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes
poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble
enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat
irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX
que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara
no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del
laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre
srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun
laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop
meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa
simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que
imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)
aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va
atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert
adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la
deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin
71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal
2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239
40
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo
Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del
paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai
sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que
nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui
generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo
srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el
moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)
Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn
heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la
mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure
drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus
prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en
definitiva una fenomenologia del plaer
Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin
Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat
aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o
desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original
tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes
cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna
reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo
Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna
manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute
sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn
Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de
tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai
de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la
tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era
tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o
73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del
francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia
41
laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per
fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve
primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la
vida)76
Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es
referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure
com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les
particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un
paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis
de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i
Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes
introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits
dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla
ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la
qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en
lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que
puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o
pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat
Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals
gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen
a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes
que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la
qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de
remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que
las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per
Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena
lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable
perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem
en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el
caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]
vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede
76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona
Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141
42
poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten
o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser
contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78
Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon
literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar
en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la
totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De
fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que
utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en
cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-
moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia
intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten
submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb
lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer
Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)
Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes
immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes
possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el
llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo
tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del
mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone
de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede
convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80
Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten
eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta
si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes
clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81
Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i
la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor
78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142
43
no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions
com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions
com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del
llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna
ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per
lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento
tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente
que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se
manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert
punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung
drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que
laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83
Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde
ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno
anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions
inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve
lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com
coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del
cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85
Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve
progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de
possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o
inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en
tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al
reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal
advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens
intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen
laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de
Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un
82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en
apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008
44
laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les
relacions egravetiques amb la naturalesa
El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent
de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement
objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En
Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la
possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo
Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament
com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash
ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa
responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar
drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom
exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no
humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo
En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb
un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute
de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87
escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una
simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo
como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de
lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre
cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens
intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que
ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes
diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana
laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute
laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una
vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten
representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90
87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70
45
Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix
Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes
les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els
eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas
planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes
la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant
de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut
per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els
possibles valors morals
Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo
que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la
qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat
o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de
responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute
drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la
seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se
culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en
pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro
se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla
no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus
drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92
Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal
mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo
humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes
transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests
fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo
Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute
fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la
Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel
laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible
91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83
46
La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la
filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es
basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una
filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de
Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat
del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els
paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant
que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes
pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar
ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat
de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave
Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro
no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto
conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93
Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu
laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas
de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve
es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema
geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que
Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna
manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna
manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge
en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al
coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que
esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem
intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre
quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la
ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit
pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de
record
Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un
laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un
93 Iacutebid pagraveg 55
47
cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve
certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun
paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes
de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible
plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se
cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun
paisatge
Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu
doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat
fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat
radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun
paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que
vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el
paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma
autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta
fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de
sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de
possible sorpresa
Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge
semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut
successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats
caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per
tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem
oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant
en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable
precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir
cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les
singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten
els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es
percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El
paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes
inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer
comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de
48
lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui
reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa
que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat
5 Conclusions
En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de
lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute
ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent
de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de
lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute
de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per
tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo
laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi
entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de
ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute
que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes
definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma
lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una
concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a
la qual cal separacioacute i distagravencia
A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories
filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les
fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo
o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia
Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge
pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura
directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o
impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes
lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes
relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash
que podem sintetitzar de la forma seguumlent
49
1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes
respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una
vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event
naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia
en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute
teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la
seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza
perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i
lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte
de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta
singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash
val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra
banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo
cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica
Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un
laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes
autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per
tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament
tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de
lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el
seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del
paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per
Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del
qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo
suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes
levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i
drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les
experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment
2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i
Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb
50
lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo
laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo
tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo
estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute
amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu
la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i
en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un
laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una
ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua
correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena
reciprocitat
3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i
Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser
humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten
al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal
Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial
vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del
paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat
oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera
recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la
que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber
4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a
lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a
utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El
moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo
(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de
Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute
laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si
mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no
pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla
51
nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes
laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de
projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a
laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la
progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes
congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau
Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute
repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia
de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que
Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per
part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en
un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de
realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el
Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els
ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent
elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament
5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions
humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se
al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute
cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual
metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave
srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra
un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del
Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi
pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash
i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el
martellndash
6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve
laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la
manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta
52
eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui
progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una
reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir
plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge
tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell
Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica
del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a
la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs
autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem
realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants
referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es
podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del
paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten
ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau
drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς
ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer
descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser
considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung
En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb
una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que
reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem
convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes
per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la
humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave
mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig
metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat
inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de
Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del
paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder
seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella
53
6 Bibliografia
Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra
completa 6 Madrid Akal
Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute
Paris Le Seuil
Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura
Econoacutemica
Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press
Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I
Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo
Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos
Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris
Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines
Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel
Editions Champ Vallon
Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux
environnements de synthegravese Pariacutes Hazan
Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje
y Teoriacutea
Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner
Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca
Nueva Madrid
Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder
54
Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in
Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden
Gleerup
Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe
Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426
Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental
Aesthetics Nueva York Columbia University Press
Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps
Minneapolis University of Minnesota Press
Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace
geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217
Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison
Wisconsin The University of Wisconsin Press
Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape
idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62
Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los
sentimientos Barcelona Criacutetica
Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial
Trotta
Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza
Editorial
Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions
Nova York Cambridge University Press
Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects
Chicago and La Salle Open Court
Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos
Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial
Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera
55
Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea
transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial
Criacutetica
Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book
Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros
Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad
Salamanca Ediciones Siacutegueme
Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor
Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores
Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies
Cambridge Massachussetts The MIT Press
Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard
Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta
Agostini
Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado
Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170
Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat
a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-
Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona
3 vols
Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende
Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27
Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion
Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie
Grenoble J Millon Col Krisis
Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva
Paisaje y Teoriacutea
56
Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a
Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley
University of California Press 1963 315-350
Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In
Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts
Institute of Technology
Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre
Editor digital Titivillus
Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm
Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros
Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico
naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique
Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and
Monuments Oxford Berg
Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis
University of Minnesota Press
Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina
57
Annex drsquoimatges
Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal
representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart
occidental
58
Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa
eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir
el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo
59
Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo
5
o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix
documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per
referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia
sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a
Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de
paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc
geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb
lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia
La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de
paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel
ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant
nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en
definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels
fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que
varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes
percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents
del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents
laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions
Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del
lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal
com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el
present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute
de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash
tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la
fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash
curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash
drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)
Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo
que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per
tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu
integraverpret situat en el present
5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17
6
Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i
metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient
perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal
vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute
filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un
uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella
nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina
pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten
laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave
precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge
i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues
accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes
distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la
fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva
irreductibilitat
Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions
cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la
predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a
tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el
paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La
pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor
pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el
paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-
lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna
concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que
sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a
lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel
fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute
de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge
8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The
MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119
7
eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens
de la culturaraquo11
A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que
perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger
(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats
suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()
[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb
la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute
paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol
pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma
secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin
tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a
la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp
En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat
Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per
certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La
quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i
productivament estegraveril
Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la
mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes
fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels
carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins
i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la
muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute
amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan
(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va
ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat
mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre
la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a
curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que
11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336
amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant
8
pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells
insectesraquo14
Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel
distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun
punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel
paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el
subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un
primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes
de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola
visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15
Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita
a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa
judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual
donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i
componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es
desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que
es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En
paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo
aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de
lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es
materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva
una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la
vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals
de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps
meteorologravegic
Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel
marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres
paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert
buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del
14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010
pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad
Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001
9
paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp
visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del
punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave
es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg
drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per
lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus
laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica
del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats
punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute
geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves
activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A
aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria
la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota
experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit
perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc
drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens
Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment
en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en
definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du
paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de
paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute
enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar
per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)
representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)
representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del
paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)
representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es
tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals
podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament
18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3
1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel
1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes
Hazan 1995 pagraveg 39
10
paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el
conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori
Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no
invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn
que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes
capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i
subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes
suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera
que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per
aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-
paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris
establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-
paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i
pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera
quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats
modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge
La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un
territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La
consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa
paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho
directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa
universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que
categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash
Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i
estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i
Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge
pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com
21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en
catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia
laquosocietats paisatgeresraquo
11
equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny
constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl
Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves
Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)
La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat
espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques
climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets
fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes
lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del
relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest
autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari
de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes
equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant
com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com
culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com
la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit
de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa
climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24
El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute
que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les
formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre
ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la
Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria
espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de
certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i
existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve
ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de
paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en
realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement
22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl
Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329
12
En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del
paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia
substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un
grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada
kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of
local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific
object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals
identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute
hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del
paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui
visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la
cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc
en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo
En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el
paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val
a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la
laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons
aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol
pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora
del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una
paraula de pintors
Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el
que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el
caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la
fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten
objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix
a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai
eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon
puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista
Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i
25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge
University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of
landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000
13
directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen
obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia
no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes
epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci
deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans
perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la
ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute
humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament
perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament
construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en
primera persona
Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present
investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el
paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa
Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una
construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el
moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute
laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com
la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista
com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens
trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29
Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel
(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir
per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat
espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre
o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en
una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva
laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no
tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota
versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla
28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University
of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18
14
drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del
mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute
olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot
En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels
cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada
conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute
drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute
del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la
laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la
realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament
per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat
drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de
significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del
paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el
mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert
sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple
visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu
entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute
Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i
ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la
geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu
Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha
estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el
nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem
conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa
per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit
drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en
31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie
Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907
15
quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais
desitjats els recordats o els de la imaginacioacute
En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten
Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha
drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la
ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments
humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que
els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais
laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que
Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute
lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat
la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash
sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza
i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu
a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables
El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la
laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg
Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a
ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret
a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la
fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per
treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi
terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc
La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes
reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i
lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-
los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom
observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el
subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans
mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del
32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-
Agostini 1993) p 416
16
subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan
eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-
fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl
descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els
actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa
sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia
del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els
fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes
constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia
sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses
perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai
En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un
espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash
Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina
com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte
Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que
lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que
fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de
lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a
fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com
lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els
ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que
fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el
subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute
fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o
lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre
els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per
cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem
ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41
34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa
correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber
va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix
Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que
habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea
17
Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar
un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe
mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la
Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit
diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i
lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra
manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada
humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el
paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o
olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan
aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva
del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva
drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats
emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash
No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la
materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva
sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle
XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les
formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes
sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia
estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent
En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic
objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge
en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament
accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen
i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge
ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa
Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes
primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute
del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o
incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de
Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17
18
distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes
heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat
el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en
tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera
com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la
present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no
amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions
afectives i de lrsquoestegravetica
Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat
ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que
lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser
i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no
aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai
Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un
paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave
sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens
resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat
que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem
predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de
possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes
o no laquoautegraventicraquo
Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave
ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i
paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits
aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al
segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot
haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la
bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)
Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment
adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun
subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la
19
relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa
que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes
determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un
especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes
contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme
suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia
Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva
obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el
romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)
(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de
Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho
saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un
matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38
Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable
No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna
laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil
2018)
Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge
estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir
present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple
Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment
visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant
privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute
primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats
tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries
soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions
socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia
lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten
les que defineixen estats drsquoagravenim39
37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard
Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col
Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona
Criacutetica 2010 pagraveg 32
20
3 Autenticitat i paisatge
Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi
en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o
laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que
espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara
als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica
com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve
calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic
Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest
cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del
grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell
que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica
laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o
lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva
identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve
que se suposa que eacutesraquo40
Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen
Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i
radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser
siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per
aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia
humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin
grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un
problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute
una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser
autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses
com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones
El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser
(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)
40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg
70 41 Iacutebid pagraveg 71
21
mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42
(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat
drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En
el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve
que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de
desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic
assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o
marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute
Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la
temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que
un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute
es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot
considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si
hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic
quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave
quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta
concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint
del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental
en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica
per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat
Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per
un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo
laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat
modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-
se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva
transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en
altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de
lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de
lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)
No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc
creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega
drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant
42 Iacutebid pagraveg 72
22
drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute
drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que
Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de
la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una
laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa
aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic
llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del
desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures
Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve
que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan
es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo
perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions
lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute
fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal
manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que
prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques
Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-
entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que
corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i
Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria
de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la
realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant
mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o
singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com
un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna
manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que
queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com
estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem
Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que
Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent
23
drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies
quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge
Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de
lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de
Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin
descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria
de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el
valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara
de pragravectica per a la poliacutetica
Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda
meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de
lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia
Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en
quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la
qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i
destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de
lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles
capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia
de lrsquolaquoauraraquo46
En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode
histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode
drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals
les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute
43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen
selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen
purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics
sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos
interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la
historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22
24
les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la
reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la
tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda
per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida
El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de
produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la
produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir
lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les
obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX
relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor
Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle
XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a
esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu
negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de
reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una
nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist
greument afectada
Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute
uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la
pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua
drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma
drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la
seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de
lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot
provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant
que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica
comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i
de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de
comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat
tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit
marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic
de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules
de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen
25
puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten
histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra
singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes
hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la
dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48
El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart
sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo
Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es
defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una
lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir
con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el
que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre
assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo
Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment
natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La
qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva
laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest
aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein
a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del
parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo
que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute
alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat
als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt
aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo
Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl
aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament
lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant
del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en
el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al
47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La
espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21
26
lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual
queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu
existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva
fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos
el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd
tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo
(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i
Martin Buber
Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal
de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador
drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra
de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia
que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador
siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de
aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan
sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans
comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es
formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit
drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes
drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute
de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de
comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror
experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial
tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves
vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que
havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric
drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la
laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular
pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la
memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si
en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat
53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV
Editorial Taurus Madrid 1991
27
En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es
dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten
efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet
extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament
Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber
(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del
laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit
personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de
relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al
moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i
acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva
relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial
fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-
Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes
aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs
actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer
fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se
limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por
algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y
otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro
fundamentoraquo55
Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber
tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un
laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim
drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La
experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene
ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que
lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no
es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat
per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent
a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir
54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14
28
experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no
es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta
(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el
mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y
Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo
allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial
autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula
bagravesica Jo-Turaquo
Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan
aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles
lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix
radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment
laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave
laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el
present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el
pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per
referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present
com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en
lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i
que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part
seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos
casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el
present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur
Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de
lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia
de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en
relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit
des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples
reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En
aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la
qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de
57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22
29
percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan
ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas
(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute
de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel
reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies
reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de
demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma
negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la
campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb
dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig
perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal
soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de
les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials
o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la
posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia
histograveria i el seu propi laquoauraraquo
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva
Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la
seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat
de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa
correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser
humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve
mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el
ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes
tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-
moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem
ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot
59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les
etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo
o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i
laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica 1951)
30
laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono
elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la
analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo
Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que
no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es
caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat
amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en
lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna
forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions
srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu
laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten
lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser
ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova
del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de
moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten
pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo
Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la
seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet
drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes
cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem
descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia
que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein
En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del
paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de
possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun
paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon
No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge
impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada
paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el
que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i
es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a
volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra
eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades
31
ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode
drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna
laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera
Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic
i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan
sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la
forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la
fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a
Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un
objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells
relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes
en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute
deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests
objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma
del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes
aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc
de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades
esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi
Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot
afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les
caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la
vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una
experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop
experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions
precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que
produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla
que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat
Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera
vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la
primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada
mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i
conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia
32
paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-
ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a
totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de
lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el
qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per
tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la
repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva
insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat
En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals
coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem
examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del
moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva
autenticitat
Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable
perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres
Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del
llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta
etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger
hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El
mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i
quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa
al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la
qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les
nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de
ser autegraventic
Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el
paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers
humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el
mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies
possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme
lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el
comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un
estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa
33
els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El
mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser
dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb
els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i
amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva
Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o
distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena
drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la
reflexioacute
Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la
categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant
com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat
drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va
veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes
diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de
distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La
curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en
realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el
θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60
Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba
en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta
modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no
eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten
paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han
esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo
La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix
un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren
cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives
les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en
certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi
vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu
60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria
1997 pagraveg 195
34
agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per
mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat
(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave
expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave
veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten
contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English
Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb
θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un
tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute
paisatgiacutestica
Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-
magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es
cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi
drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la
naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo
Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que
la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit
com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del
botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la
necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim
defensant al present treball
Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)
cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o
laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave
ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas
paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places
carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells
constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a
meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al
qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que
61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany
Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que
expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave
35
Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes
constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot
lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes
en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional
Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la
habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea
para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65
Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels
humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave
orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser
dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes
geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la
naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten
geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles
rectes La naturalesa eacutes corba66
Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens
intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que
conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la
que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la
consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa
examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes
presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la
que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la
possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva
fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En
Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet
pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que
apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera
64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament
perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206
36
que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que
lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat
Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una
interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als
nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la
vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per
Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense
disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell
mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser
que no estigui tintat
Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash
el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la
totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no
eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta
ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix
lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la
possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra
investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes
eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular
Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el
paisatge
A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo
enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes
del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens
amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb
la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente
intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens
causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem
determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem
determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo
Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el
paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els
68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208
37
paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge
Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem
por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que
fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por
drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es
retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein
laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente
perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no
obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i
la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens
intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein
laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave
La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure
fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix
determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en
Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute
amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que
en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens
amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi
ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70
Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges
nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera
negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica
dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant
la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i
renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra
part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de
lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es
manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el
cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa
69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin
existente
38
drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute
mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un
biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la
triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per
exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la
fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un
cristall de quars amb una pedra el quars emet llum
La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la
ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la
foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat
lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic
que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a
lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i
festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha
destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave
paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de
la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda
per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt
La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de
criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de
lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode
verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als
discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas
del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en
aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-
mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo
laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o
propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el
siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una
laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de
39
lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat
de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme
Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix
ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el
llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa
eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que
correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena
res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a
un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula
srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja
pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()
Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71
Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga
nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes
poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble
enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat
irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX
que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara
no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del
laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre
srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun
laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop
meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa
simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que
imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)
aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va
atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert
adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la
deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin
71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal
2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239
40
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo
Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del
paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai
sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que
nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui
generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo
srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el
moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)
Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn
heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la
mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure
drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus
prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en
definitiva una fenomenologia del plaer
Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin
Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat
aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o
desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original
tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes
cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna
reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo
Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna
manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute
sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn
Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de
tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai
de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la
tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era
tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o
73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del
francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia
41
laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per
fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve
primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la
vida)76
Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es
referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure
com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les
particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un
paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis
de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i
Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes
introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits
dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla
ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la
qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en
lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que
puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o
pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat
Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals
gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen
a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes
que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la
qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de
remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que
las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per
Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena
lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable
perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem
en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el
caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]
vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede
76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona
Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141
42
poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten
o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser
contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78
Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon
literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar
en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la
totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De
fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que
utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en
cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-
moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia
intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten
submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb
lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer
Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)
Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes
immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes
possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el
llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo
tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del
mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone
de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede
convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80
Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten
eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta
si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes
clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81
Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i
la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor
78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142
43
no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions
com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions
com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del
llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna
ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per
lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento
tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente
que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se
manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert
punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung
drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que
laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83
Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde
ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno
anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions
inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve
lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com
coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del
cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85
Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve
progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de
possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o
inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en
tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al
reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal
advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens
intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen
laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de
Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un
82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en
apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008
44
laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les
relacions egravetiques amb la naturalesa
El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent
de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement
objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En
Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la
possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo
Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament
com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash
ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa
responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar
drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom
exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no
humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo
En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb
un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute
de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87
escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una
simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo
como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de
lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre
cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens
intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que
ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes
diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana
laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute
laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una
vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten
representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90
87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70
45
Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix
Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes
les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els
eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas
planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes
la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant
de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut
per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els
possibles valors morals
Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo
que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la
qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat
o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de
responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute
drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la
seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se
culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en
pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro
se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla
no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus
drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92
Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal
mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo
humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes
transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests
fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo
Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute
fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la
Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel
laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible
91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83
46
La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la
filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es
basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una
filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de
Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat
del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els
paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant
que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes
pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar
ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat
de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave
Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro
no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto
conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93
Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu
laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas
de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve
es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema
geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que
Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna
manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna
manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge
en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al
coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que
esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem
intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre
quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la
ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit
pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de
record
Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un
laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un
93 Iacutebid pagraveg 55
47
cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve
certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun
paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes
de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible
plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se
cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun
paisatge
Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu
doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat
fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat
radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun
paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que
vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el
paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma
autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta
fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de
sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de
possible sorpresa
Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge
semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut
successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats
caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per
tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem
oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant
en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable
precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir
cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les
singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten
els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es
percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El
paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes
inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer
comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de
48
lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui
reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa
que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat
5 Conclusions
En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de
lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute
ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent
de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de
lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute
de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per
tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo
laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi
entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de
ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute
que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes
definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma
lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una
concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a
la qual cal separacioacute i distagravencia
A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories
filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les
fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo
o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia
Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge
pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura
directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o
impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes
lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes
relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash
que podem sintetitzar de la forma seguumlent
49
1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes
respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una
vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event
naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia
en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute
teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la
seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza
perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i
lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte
de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta
singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash
val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra
banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo
cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica
Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un
laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes
autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per
tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament
tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de
lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el
seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del
paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per
Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del
qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo
suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes
levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i
drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les
experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment
2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i
Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb
50
lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo
laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo
tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo
estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute
amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu
la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i
en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un
laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una
ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua
correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena
reciprocitat
3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i
Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser
humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten
al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal
Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial
vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del
paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat
oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera
recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la
que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber
4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a
lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a
utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El
moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo
(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de
Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute
laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si
mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no
pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla
51
nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes
laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de
projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a
laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la
progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes
congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau
Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute
repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia
de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que
Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per
part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en
un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de
realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el
Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els
ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent
elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament
5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions
humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se
al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute
cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual
metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave
srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra
un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del
Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi
pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash
i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el
martellndash
6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve
laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la
manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta
52
eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui
progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una
reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir
plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge
tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell
Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica
del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a
la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs
autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem
realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants
referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es
podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del
paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten
ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau
drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς
ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer
descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser
considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung
En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb
una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que
reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem
convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes
per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la
humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave
mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig
metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat
inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de
Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del
paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder
seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella
53
6 Bibliografia
Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra
completa 6 Madrid Akal
Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute
Paris Le Seuil
Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura
Econoacutemica
Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press
Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I
Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo
Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos
Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris
Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines
Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel
Editions Champ Vallon
Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux
environnements de synthegravese Pariacutes Hazan
Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje
y Teoriacutea
Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner
Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca
Nueva Madrid
Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder
54
Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in
Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden
Gleerup
Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe
Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426
Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental
Aesthetics Nueva York Columbia University Press
Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps
Minneapolis University of Minnesota Press
Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace
geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217
Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison
Wisconsin The University of Wisconsin Press
Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape
idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62
Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los
sentimientos Barcelona Criacutetica
Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial
Trotta
Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza
Editorial
Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions
Nova York Cambridge University Press
Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects
Chicago and La Salle Open Court
Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos
Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial
Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera
55
Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea
transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial
Criacutetica
Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book
Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros
Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad
Salamanca Ediciones Siacutegueme
Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor
Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores
Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies
Cambridge Massachussetts The MIT Press
Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard
Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta
Agostini
Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado
Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170
Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat
a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-
Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona
3 vols
Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende
Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27
Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion
Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie
Grenoble J Millon Col Krisis
Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva
Paisaje y Teoriacutea
56
Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a
Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley
University of California Press 1963 315-350
Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In
Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts
Institute of Technology
Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre
Editor digital Titivillus
Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm
Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros
Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico
naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique
Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and
Monuments Oxford Berg
Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis
University of Minnesota Press
Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina
57
Annex drsquoimatges
Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal
representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart
occidental
58
Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa
eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir
el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo
59
Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo
6
Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i
metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient
perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal
vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute
filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un
uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella
nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina
pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten
laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave
precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge
i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues
accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes
distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la
fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva
irreductibilitat
Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions
cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la
predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a
tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el
paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La
pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor
pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el
paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-
lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna
concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que
sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a
lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel
fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute
de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge
8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The
MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119
7
eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens
de la culturaraquo11
A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que
perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger
(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats
suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()
[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb
la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute
paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol
pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma
secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin
tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a
la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp
En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat
Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per
certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La
quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i
productivament estegraveril
Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la
mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes
fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels
carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins
i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la
muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute
amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan
(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va
ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat
mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre
la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a
curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que
11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336
amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant
8
pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells
insectesraquo14
Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel
distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun
punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel
paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el
subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un
primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes
de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola
visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15
Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita
a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa
judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual
donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i
componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es
desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que
es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En
paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo
aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de
lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es
materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva
una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la
vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals
de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps
meteorologravegic
Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel
marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres
paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert
buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del
14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010
pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad
Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001
9
paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp
visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del
punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave
es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg
drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per
lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus
laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica
del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats
punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute
geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves
activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A
aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria
la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota
experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit
perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc
drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens
Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment
en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en
definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du
paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de
paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute
enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar
per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)
representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)
representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del
paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)
representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es
tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals
podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament
18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3
1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel
1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes
Hazan 1995 pagraveg 39
10
paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el
conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori
Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no
invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn
que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes
capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i
subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes
suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera
que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per
aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-
paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris
establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-
paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i
pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera
quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats
modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge
La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un
territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La
consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa
paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho
directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa
universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que
categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash
Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i
estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i
Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge
pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com
21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en
catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia
laquosocietats paisatgeresraquo
11
equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny
constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl
Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves
Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)
La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat
espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques
climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets
fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes
lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del
relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest
autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari
de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes
equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant
com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com
culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com
la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit
de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa
climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24
El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute
que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les
formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre
ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la
Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria
espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de
certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i
existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve
ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de
paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en
realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement
22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl
Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329
12
En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del
paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia
substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un
grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada
kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of
local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific
object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals
identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute
hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del
paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui
visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la
cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc
en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo
En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el
paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val
a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la
laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons
aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol
pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora
del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una
paraula de pintors
Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el
que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el
caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la
fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten
objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix
a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai
eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon
puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista
Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i
25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge
University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of
landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000
13
directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen
obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia
no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes
epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci
deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans
perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la
ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute
humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament
perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament
construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en
primera persona
Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present
investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el
paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa
Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una
construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el
moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute
laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com
la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista
com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens
trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29
Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel
(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir
per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat
espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre
o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en
una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva
laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no
tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota
versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla
28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University
of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18
14
drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del
mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute
olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot
En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels
cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada
conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute
drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute
del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la
laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la
realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament
per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat
drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de
significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del
paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el
mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert
sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple
visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu
entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute
Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i
ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la
geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu
Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha
estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el
nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem
conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa
per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit
drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en
31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie
Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907
15
quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais
desitjats els recordats o els de la imaginacioacute
En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten
Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha
drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la
ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments
humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que
els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais
laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que
Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute
lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat
la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash
sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza
i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu
a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables
El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la
laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg
Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a
ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret
a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la
fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per
treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi
terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc
La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes
reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i
lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-
los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom
observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el
subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans
mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del
32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-
Agostini 1993) p 416
16
subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan
eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-
fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl
descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els
actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa
sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia
del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els
fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes
constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia
sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses
perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai
En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un
espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash
Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina
com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte
Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que
lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que
fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de
lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a
fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com
lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els
ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que
fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el
subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute
fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o
lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre
els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per
cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem
ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41
34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa
correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber
va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix
Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que
habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea
17
Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar
un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe
mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la
Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit
diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i
lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra
manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada
humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el
paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o
olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan
aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva
del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva
drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats
emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash
No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la
materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva
sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle
XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les
formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes
sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia
estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent
En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic
objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge
en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament
accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen
i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge
ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa
Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes
primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute
del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o
incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de
Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17
18
distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes
heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat
el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en
tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera
com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la
present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no
amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions
afectives i de lrsquoestegravetica
Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat
ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que
lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser
i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no
aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai
Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un
paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave
sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens
resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat
que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem
predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de
possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes
o no laquoautegraventicraquo
Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave
ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i
paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits
aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al
segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot
haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la
bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)
Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment
adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun
subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la
19
relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa
que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes
determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un
especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes
contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme
suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia
Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva
obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el
romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)
(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de
Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho
saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un
matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38
Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable
No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna
laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil
2018)
Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge
estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir
present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple
Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment
visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant
privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute
primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats
tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries
soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions
socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia
lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten
les que defineixen estats drsquoagravenim39
37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard
Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col
Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona
Criacutetica 2010 pagraveg 32
20
3 Autenticitat i paisatge
Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi
en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o
laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que
espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara
als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica
com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve
calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic
Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest
cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del
grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell
que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica
laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o
lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva
identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve
que se suposa que eacutesraquo40
Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen
Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i
radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser
siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per
aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia
humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin
grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un
problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute
una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser
autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses
com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones
El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser
(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)
40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg
70 41 Iacutebid pagraveg 71
21
mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42
(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat
drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En
el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve
que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de
desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic
assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o
marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute
Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la
temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que
un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute
es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot
considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si
hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic
quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave
quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta
concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint
del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental
en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica
per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat
Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per
un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo
laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat
modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-
se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva
transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en
altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de
lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de
lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)
No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc
creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega
drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant
42 Iacutebid pagraveg 72
22
drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute
drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que
Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de
la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una
laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa
aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic
llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del
desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures
Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve
que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan
es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo
perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions
lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute
fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal
manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que
prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques
Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-
entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que
corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i
Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria
de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la
realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant
mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o
singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com
un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna
manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que
queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com
estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem
Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que
Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent
23
drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies
quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge
Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de
lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de
Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin
descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria
de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el
valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara
de pragravectica per a la poliacutetica
Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda
meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de
lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia
Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en
quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la
qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i
destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de
lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles
capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia
de lrsquolaquoauraraquo46
En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode
histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode
drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals
les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute
43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen
selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen
purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics
sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos
interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la
historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22
24
les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la
reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la
tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda
per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida
El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de
produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la
produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir
lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les
obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX
relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor
Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle
XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a
esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu
negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de
reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una
nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist
greument afectada
Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute
uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la
pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua
drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma
drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la
seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de
lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot
provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant
que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica
comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i
de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de
comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat
tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit
marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic
de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules
de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen
25
puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten
histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra
singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes
hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la
dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48
El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart
sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo
Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es
defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una
lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir
con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el
que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre
assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo
Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment
natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La
qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva
laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest
aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein
a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del
parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo
que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute
alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat
als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt
aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo
Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl
aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament
lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant
del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en
el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al
47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La
espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21
26
lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual
queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu
existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva
fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos
el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd
tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo
(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i
Martin Buber
Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal
de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador
drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra
de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia
que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador
siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de
aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan
sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans
comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es
formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit
drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes
drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute
de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de
comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror
experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial
tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves
vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que
havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric
drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la
laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular
pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la
memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si
en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat
53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV
Editorial Taurus Madrid 1991
27
En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es
dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten
efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet
extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament
Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber
(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del
laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit
personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de
relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al
moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i
acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva
relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial
fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-
Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes
aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs
actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer
fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se
limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por
algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y
otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro
fundamentoraquo55
Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber
tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un
laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim
drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La
experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene
ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que
lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no
es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat
per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent
a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir
54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14
28
experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no
es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta
(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el
mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y
Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo
allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial
autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula
bagravesica Jo-Turaquo
Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan
aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles
lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix
radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment
laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave
laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el
present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el
pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per
referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present
com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en
lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i
que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part
seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos
casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el
present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur
Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de
lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia
de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en
relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit
des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples
reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En
aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la
qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de
57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22
29
percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan
ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas
(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute
de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel
reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies
reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de
demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma
negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la
campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb
dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig
perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal
soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de
les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials
o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la
posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia
histograveria i el seu propi laquoauraraquo
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva
Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la
seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat
de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa
correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser
humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve
mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el
ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes
tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-
moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem
ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot
59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les
etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo
o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i
laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica 1951)
30
laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono
elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la
analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo
Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que
no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es
caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat
amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en
lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna
forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions
srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu
laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten
lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser
ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova
del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de
moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten
pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo
Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la
seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet
drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes
cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem
descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia
que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein
En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del
paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de
possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun
paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon
No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge
impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada
paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el
que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i
es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a
volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra
eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades
31
ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode
drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna
laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera
Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic
i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan
sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la
forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la
fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a
Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un
objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells
relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes
en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute
deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests
objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma
del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes
aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc
de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades
esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi
Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot
afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les
caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la
vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una
experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop
experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions
precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que
produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla
que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat
Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera
vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la
primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada
mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i
conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia
32
paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-
ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a
totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de
lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el
qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per
tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la
repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva
insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat
En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals
coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem
examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del
moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva
autenticitat
Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable
perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres
Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del
llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta
etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger
hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El
mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i
quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa
al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la
qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les
nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de
ser autegraventic
Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el
paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers
humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el
mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies
possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme
lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el
comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un
estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa
33
els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El
mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser
dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb
els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i
amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva
Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o
distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena
drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la
reflexioacute
Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la
categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant
com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat
drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va
veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes
diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de
distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La
curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en
realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el
θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60
Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba
en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta
modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no
eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten
paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han
esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo
La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix
un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren
cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives
les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en
certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi
vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu
60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria
1997 pagraveg 195
34
agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per
mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat
(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave
expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave
veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten
contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English
Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb
θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un
tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute
paisatgiacutestica
Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-
magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es
cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi
drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la
naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo
Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que
la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit
com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del
botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la
necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim
defensant al present treball
Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)
cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o
laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave
ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas
paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places
carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells
constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a
meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al
qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que
61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany
Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que
expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave
35
Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes
constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot
lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes
en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional
Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la
habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea
para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65
Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels
humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave
orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser
dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes
geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la
naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten
geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles
rectes La naturalesa eacutes corba66
Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens
intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que
conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la
que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la
consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa
examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes
presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la
que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la
possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva
fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En
Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet
pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que
apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera
64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament
perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206
36
que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que
lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat
Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una
interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als
nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la
vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per
Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense
disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell
mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser
que no estigui tintat
Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash
el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la
totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no
eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta
ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix
lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la
possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra
investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes
eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular
Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el
paisatge
A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo
enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes
del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens
amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb
la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente
intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens
causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem
determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem
determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo
Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el
paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els
68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208
37
paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge
Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem
por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que
fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por
drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es
retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein
laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente
perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no
obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i
la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens
intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein
laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave
La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure
fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix
determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en
Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute
amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que
en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens
amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi
ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70
Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges
nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera
negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica
dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant
la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i
renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra
part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de
lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es
manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el
cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa
69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin
existente
38
drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute
mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un
biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la
triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per
exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la
fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un
cristall de quars amb una pedra el quars emet llum
La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la
ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la
foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat
lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic
que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a
lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i
festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha
destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave
paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de
la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda
per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt
La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de
criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de
lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode
verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als
discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas
del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en
aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-
mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo
laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o
propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el
siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una
laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de
39
lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat
de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme
Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix
ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el
llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa
eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que
correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena
res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a
un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula
srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja
pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()
Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71
Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga
nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes
poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble
enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat
irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX
que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara
no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del
laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre
srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun
laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop
meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa
simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que
imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)
aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va
atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert
adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la
deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin
71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal
2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239
40
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo
Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del
paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai
sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que
nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui
generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo
srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el
moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)
Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn
heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la
mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure
drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus
prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en
definitiva una fenomenologia del plaer
Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin
Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat
aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o
desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original
tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes
cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna
reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo
Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna
manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute
sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn
Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de
tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai
de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la
tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era
tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o
73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del
francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia
41
laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per
fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve
primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la
vida)76
Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es
referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure
com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les
particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un
paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis
de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i
Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes
introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits
dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla
ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la
qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en
lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que
puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o
pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat
Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals
gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen
a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes
que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la
qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de
remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que
las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per
Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena
lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable
perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem
en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el
caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]
vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede
76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona
Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141
42
poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten
o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser
contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78
Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon
literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar
en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la
totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De
fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que
utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en
cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-
moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia
intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten
submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb
lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer
Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)
Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes
immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes
possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el
llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo
tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del
mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone
de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede
convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80
Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten
eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta
si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes
clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81
Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i
la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor
78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142
43
no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions
com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions
com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del
llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna
ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per
lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento
tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente
que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se
manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert
punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung
drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que
laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83
Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde
ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno
anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions
inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve
lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com
coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del
cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85
Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve
progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de
possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o
inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en
tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al
reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal
advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens
intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen
laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de
Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un
82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en
apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008
44
laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les
relacions egravetiques amb la naturalesa
El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent
de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement
objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En
Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la
possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo
Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament
com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash
ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa
responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar
drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom
exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no
humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo
En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb
un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute
de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87
escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una
simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo
como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de
lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre
cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens
intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que
ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes
diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana
laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute
laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una
vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten
representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90
87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70
45
Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix
Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes
les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els
eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas
planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes
la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant
de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut
per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els
possibles valors morals
Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo
que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la
qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat
o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de
responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute
drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la
seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se
culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en
pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro
se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla
no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus
drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92
Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal
mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo
humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes
transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests
fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo
Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute
fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la
Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel
laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible
91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83
46
La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la
filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es
basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una
filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de
Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat
del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els
paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant
que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes
pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar
ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat
de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave
Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro
no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto
conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93
Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu
laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas
de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve
es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema
geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que
Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna
manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna
manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge
en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al
coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que
esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem
intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre
quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la
ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit
pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de
record
Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un
laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un
93 Iacutebid pagraveg 55
47
cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve
certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun
paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes
de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible
plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se
cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun
paisatge
Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu
doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat
fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat
radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun
paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que
vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el
paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma
autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta
fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de
sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de
possible sorpresa
Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge
semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut
successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats
caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per
tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem
oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant
en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable
precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir
cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les
singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten
els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es
percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El
paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes
inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer
comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de
48
lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui
reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa
que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat
5 Conclusions
En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de
lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute
ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent
de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de
lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute
de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per
tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo
laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi
entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de
ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute
que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes
definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma
lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una
concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a
la qual cal separacioacute i distagravencia
A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories
filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les
fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo
o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia
Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge
pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura
directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o
impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes
lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes
relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash
que podem sintetitzar de la forma seguumlent
49
1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes
respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una
vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event
naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia
en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute
teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la
seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza
perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i
lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte
de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta
singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash
val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra
banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo
cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica
Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un
laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes
autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per
tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament
tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de
lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el
seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del
paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per
Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del
qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo
suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes
levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i
drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les
experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment
2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i
Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb
50
lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo
laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo
tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo
estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute
amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu
la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i
en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un
laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una
ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua
correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena
reciprocitat
3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i
Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser
humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten
al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal
Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial
vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del
paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat
oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera
recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la
que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber
4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a
lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a
utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El
moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo
(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de
Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute
laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si
mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no
pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla
51
nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes
laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de
projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a
laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la
progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes
congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau
Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute
repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia
de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que
Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per
part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en
un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de
realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el
Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els
ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent
elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament
5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions
humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se
al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute
cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual
metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave
srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra
un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del
Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi
pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash
i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el
martellndash
6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve
laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la
manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta
52
eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui
progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una
reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir
plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge
tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell
Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica
del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a
la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs
autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem
realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants
referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es
podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del
paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten
ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau
drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς
ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer
descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser
considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung
En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb
una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que
reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem
convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes
per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la
humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave
mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig
metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat
inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de
Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del
paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder
seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella
53
6 Bibliografia
Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra
completa 6 Madrid Akal
Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute
Paris Le Seuil
Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura
Econoacutemica
Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press
Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I
Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo
Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos
Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris
Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines
Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel
Editions Champ Vallon
Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux
environnements de synthegravese Pariacutes Hazan
Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje
y Teoriacutea
Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner
Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca
Nueva Madrid
Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder
54
Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in
Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden
Gleerup
Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe
Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426
Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental
Aesthetics Nueva York Columbia University Press
Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps
Minneapolis University of Minnesota Press
Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace
geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217
Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison
Wisconsin The University of Wisconsin Press
Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape
idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62
Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los
sentimientos Barcelona Criacutetica
Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial
Trotta
Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza
Editorial
Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions
Nova York Cambridge University Press
Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects
Chicago and La Salle Open Court
Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos
Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial
Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera
55
Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea
transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial
Criacutetica
Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book
Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros
Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad
Salamanca Ediciones Siacutegueme
Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor
Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores
Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies
Cambridge Massachussetts The MIT Press
Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard
Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta
Agostini
Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado
Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170
Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat
a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-
Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona
3 vols
Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende
Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27
Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion
Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie
Grenoble J Millon Col Krisis
Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva
Paisaje y Teoriacutea
56
Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a
Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley
University of California Press 1963 315-350
Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In
Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts
Institute of Technology
Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre
Editor digital Titivillus
Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm
Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros
Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico
naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique
Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and
Monuments Oxford Berg
Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis
University of Minnesota Press
Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina
57
Annex drsquoimatges
Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal
representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart
occidental
58
Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa
eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir
el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo
59
Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo
7
eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens
de la culturaraquo11
A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que
perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger
(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats
suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()
[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb
la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute
paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol
pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma
secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin
tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a
la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp
En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat
Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per
certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La
quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i
productivament estegraveril
Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la
mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes
fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels
carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins
i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la
muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute
amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan
(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va
ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat
mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre
la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a
curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que
11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336
amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant
8
pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells
insectesraquo14
Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel
distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun
punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel
paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el
subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un
primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes
de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola
visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15
Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita
a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa
judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual
donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i
componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es
desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que
es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En
paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo
aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de
lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es
materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva
una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la
vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals
de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps
meteorologravegic
Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel
marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres
paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert
buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del
14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010
pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad
Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001
9
paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp
visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del
punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave
es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg
drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per
lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus
laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica
del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats
punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute
geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves
activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A
aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria
la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota
experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit
perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc
drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens
Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment
en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en
definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du
paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de
paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute
enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar
per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)
representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)
representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del
paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)
representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es
tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals
podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament
18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3
1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel
1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes
Hazan 1995 pagraveg 39
10
paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el
conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori
Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no
invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn
que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes
capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i
subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes
suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera
que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per
aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-
paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris
establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-
paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i
pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera
quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats
modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge
La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un
territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La
consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa
paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho
directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa
universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que
categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash
Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i
estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i
Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge
pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com
21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en
catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia
laquosocietats paisatgeresraquo
11
equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny
constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl
Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves
Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)
La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat
espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques
climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets
fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes
lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del
relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest
autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari
de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes
equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant
com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com
culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com
la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit
de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa
climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24
El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute
que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les
formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre
ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la
Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria
espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de
certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i
existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve
ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de
paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en
realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement
22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl
Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329
12
En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del
paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia
substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un
grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada
kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of
local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific
object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals
identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute
hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del
paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui
visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la
cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc
en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo
En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el
paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val
a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la
laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons
aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol
pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora
del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una
paraula de pintors
Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el
que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el
caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la
fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten
objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix
a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai
eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon
puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista
Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i
25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge
University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of
landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000
13
directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen
obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia
no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes
epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci
deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans
perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la
ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute
humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament
perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament
construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en
primera persona
Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present
investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el
paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa
Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una
construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el
moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute
laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com
la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista
com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens
trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29
Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel
(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir
per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat
espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre
o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en
una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva
laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no
tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota
versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla
28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University
of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18
14
drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del
mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute
olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot
En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels
cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada
conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute
drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute
del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la
laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la
realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament
per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat
drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de
significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del
paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el
mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert
sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple
visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu
entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute
Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i
ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la
geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu
Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha
estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el
nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem
conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa
per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit
drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en
31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie
Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907
15
quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais
desitjats els recordats o els de la imaginacioacute
En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten
Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha
drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la
ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments
humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que
els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais
laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que
Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute
lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat
la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash
sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza
i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu
a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables
El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la
laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg
Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a
ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret
a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la
fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per
treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi
terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc
La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes
reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i
lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-
los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom
observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el
subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans
mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del
32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-
Agostini 1993) p 416
16
subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan
eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-
fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl
descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els
actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa
sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia
del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els
fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes
constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia
sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses
perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai
En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un
espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash
Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina
com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte
Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que
lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que
fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de
lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a
fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com
lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els
ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que
fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el
subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute
fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o
lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre
els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per
cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem
ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41
34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa
correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber
va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix
Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que
habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea
17
Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar
un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe
mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la
Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit
diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i
lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra
manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada
humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el
paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o
olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan
aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva
del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva
drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats
emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash
No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la
materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva
sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle
XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les
formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes
sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia
estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent
En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic
objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge
en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament
accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen
i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge
ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa
Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes
primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute
del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o
incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de
Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17
18
distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes
heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat
el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en
tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera
com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la
present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no
amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions
afectives i de lrsquoestegravetica
Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat
ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que
lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser
i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no
aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai
Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un
paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave
sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens
resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat
que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem
predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de
possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes
o no laquoautegraventicraquo
Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave
ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i
paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits
aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al
segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot
haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la
bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)
Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment
adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun
subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la
19
relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa
que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes
determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un
especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes
contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme
suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia
Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva
obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el
romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)
(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de
Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho
saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un
matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38
Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable
No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna
laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil
2018)
Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge
estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir
present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple
Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment
visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant
privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute
primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats
tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries
soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions
socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia
lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten
les que defineixen estats drsquoagravenim39
37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard
Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col
Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona
Criacutetica 2010 pagraveg 32
20
3 Autenticitat i paisatge
Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi
en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o
laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que
espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara
als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica
com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve
calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic
Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest
cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del
grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell
que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica
laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o
lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva
identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve
que se suposa que eacutesraquo40
Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen
Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i
radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser
siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per
aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia
humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin
grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un
problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute
una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser
autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses
com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones
El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser
(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)
40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg
70 41 Iacutebid pagraveg 71
21
mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42
(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat
drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En
el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve
que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de
desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic
assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o
marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute
Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la
temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que
un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute
es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot
considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si
hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic
quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave
quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta
concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint
del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental
en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica
per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat
Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per
un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo
laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat
modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-
se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva
transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en
altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de
lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de
lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)
No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc
creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega
drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant
42 Iacutebid pagraveg 72
22
drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute
drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que
Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de
la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una
laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa
aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic
llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del
desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures
Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve
que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan
es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo
perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions
lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute
fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal
manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que
prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques
Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-
entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que
corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i
Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria
de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la
realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant
mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o
singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com
un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna
manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que
queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com
estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem
Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que
Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent
23
drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies
quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge
Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de
lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de
Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin
descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria
de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el
valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara
de pragravectica per a la poliacutetica
Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda
meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de
lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia
Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en
quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la
qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i
destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de
lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles
capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia
de lrsquolaquoauraraquo46
En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode
histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode
drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals
les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute
43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen
selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen
purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics
sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos
interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la
historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22
24
les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la
reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la
tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda
per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida
El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de
produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la
produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir
lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les
obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX
relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor
Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle
XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a
esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu
negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de
reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una
nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist
greument afectada
Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute
uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la
pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua
drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma
drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la
seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de
lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot
provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant
que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica
comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i
de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de
comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat
tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit
marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic
de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules
de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen
25
puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten
histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra
singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes
hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la
dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48
El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart
sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo
Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es
defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una
lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir
con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el
que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre
assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo
Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment
natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La
qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva
laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest
aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein
a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del
parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo
que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute
alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat
als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt
aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo
Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl
aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament
lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant
del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en
el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al
47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La
espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21
26
lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual
queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu
existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva
fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos
el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd
tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo
(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i
Martin Buber
Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal
de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador
drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra
de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia
que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador
siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de
aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan
sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans
comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es
formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit
drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes
drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute
de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de
comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror
experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial
tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves
vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que
havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric
drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la
laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular
pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la
memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si
en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat
53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV
Editorial Taurus Madrid 1991
27
En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es
dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten
efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet
extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament
Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber
(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del
laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit
personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de
relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al
moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i
acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva
relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial
fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-
Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes
aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs
actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer
fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se
limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por
algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y
otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro
fundamentoraquo55
Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber
tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un
laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim
drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La
experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene
ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que
lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no
es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat
per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent
a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir
54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14
28
experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no
es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta
(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el
mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y
Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo
allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial
autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula
bagravesica Jo-Turaquo
Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan
aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles
lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix
radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment
laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave
laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el
present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el
pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per
referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present
com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en
lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i
que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part
seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos
casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el
present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur
Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de
lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia
de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en
relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit
des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples
reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En
aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la
qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de
57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22
29
percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan
ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas
(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute
de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel
reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies
reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de
demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma
negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la
campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb
dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig
perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal
soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de
les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials
o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la
posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia
histograveria i el seu propi laquoauraraquo
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva
Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la
seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat
de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa
correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser
humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve
mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el
ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes
tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-
moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem
ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot
59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les
etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo
o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i
laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica 1951)
30
laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono
elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la
analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo
Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que
no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es
caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat
amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en
lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna
forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions
srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu
laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten
lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser
ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova
del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de
moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten
pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo
Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la
seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet
drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes
cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem
descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia
que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein
En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del
paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de
possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun
paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon
No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge
impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada
paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el
que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i
es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a
volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra
eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades
31
ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode
drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna
laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera
Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic
i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan
sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la
forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la
fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a
Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un
objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells
relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes
en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute
deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests
objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma
del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes
aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc
de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades
esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi
Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot
afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les
caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la
vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una
experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop
experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions
precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que
produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla
que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat
Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera
vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la
primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada
mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i
conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia
32
paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-
ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a
totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de
lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el
qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per
tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la
repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva
insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat
En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals
coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem
examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del
moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva
autenticitat
Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable
perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres
Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del
llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta
etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger
hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El
mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i
quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa
al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la
qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les
nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de
ser autegraventic
Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el
paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers
humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el
mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies
possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme
lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el
comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un
estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa
33
els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El
mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser
dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb
els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i
amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva
Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o
distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena
drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la
reflexioacute
Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la
categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant
com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat
drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va
veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes
diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de
distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La
curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en
realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el
θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60
Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba
en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta
modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no
eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten
paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han
esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo
La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix
un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren
cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives
les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en
certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi
vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu
60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria
1997 pagraveg 195
34
agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per
mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat
(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave
expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave
veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten
contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English
Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb
θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un
tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute
paisatgiacutestica
Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-
magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es
cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi
drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la
naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo
Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que
la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit
com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del
botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la
necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim
defensant al present treball
Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)
cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o
laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave
ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas
paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places
carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells
constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a
meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al
qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que
61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany
Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que
expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave
35
Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes
constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot
lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes
en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional
Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la
habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea
para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65
Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels
humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave
orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser
dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes
geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la
naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten
geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles
rectes La naturalesa eacutes corba66
Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens
intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que
conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la
que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la
consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa
examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes
presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la
que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la
possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva
fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En
Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet
pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que
apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera
64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament
perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206
36
que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que
lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat
Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una
interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als
nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la
vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per
Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense
disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell
mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser
que no estigui tintat
Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash
el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la
totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no
eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta
ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix
lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la
possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra
investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes
eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular
Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el
paisatge
A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo
enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes
del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens
amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb
la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente
intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens
causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem
determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem
determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo
Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el
paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els
68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208
37
paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge
Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem
por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que
fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por
drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es
retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein
laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente
perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no
obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i
la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens
intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein
laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave
La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure
fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix
determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en
Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute
amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que
en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens
amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi
ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70
Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges
nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera
negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica
dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant
la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i
renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra
part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de
lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es
manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el
cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa
69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin
existente
38
drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute
mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un
biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la
triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per
exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la
fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un
cristall de quars amb una pedra el quars emet llum
La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la
ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la
foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat
lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic
que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a
lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i
festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha
destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave
paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de
la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda
per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt
La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de
criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de
lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode
verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als
discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas
del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en
aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-
mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo
laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o
propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el
siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una
laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de
39
lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat
de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme
Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix
ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el
llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa
eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que
correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena
res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a
un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula
srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja
pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()
Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71
Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga
nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes
poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble
enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat
irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX
que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara
no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del
laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre
srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun
laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop
meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa
simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que
imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)
aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va
atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert
adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la
deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin
71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal
2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239
40
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo
Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del
paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai
sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que
nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui
generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo
srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el
moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)
Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn
heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la
mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure
drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus
prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en
definitiva una fenomenologia del plaer
Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin
Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat
aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o
desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original
tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes
cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna
reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo
Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna
manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute
sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn
Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de
tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai
de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la
tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era
tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o
73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del
francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia
41
laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per
fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve
primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la
vida)76
Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es
referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure
com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les
particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un
paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis
de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i
Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes
introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits
dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla
ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la
qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en
lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que
puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o
pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat
Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals
gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen
a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes
que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la
qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de
remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que
las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per
Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena
lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable
perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem
en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el
caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]
vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede
76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona
Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141
42
poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten
o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser
contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78
Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon
literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar
en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la
totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De
fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que
utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en
cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-
moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia
intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten
submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb
lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer
Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)
Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes
immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes
possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el
llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo
tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del
mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone
de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede
convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80
Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten
eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta
si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes
clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81
Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i
la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor
78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142
43
no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions
com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions
com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del
llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna
ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per
lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento
tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente
que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se
manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert
punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung
drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que
laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83
Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde
ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno
anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions
inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve
lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com
coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del
cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85
Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve
progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de
possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o
inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en
tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al
reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal
advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens
intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen
laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de
Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un
82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en
apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008
44
laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les
relacions egravetiques amb la naturalesa
El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent
de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement
objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En
Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la
possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo
Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament
com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash
ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa
responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar
drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom
exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no
humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo
En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb
un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute
de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87
escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una
simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo
como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de
lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre
cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens
intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que
ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes
diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana
laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute
laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una
vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten
representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90
87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70
45
Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix
Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes
les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els
eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas
planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes
la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant
de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut
per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els
possibles valors morals
Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo
que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la
qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat
o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de
responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute
drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la
seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se
culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en
pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro
se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla
no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus
drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92
Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal
mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo
humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes
transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests
fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo
Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute
fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la
Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel
laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible
91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83
46
La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la
filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es
basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una
filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de
Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat
del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els
paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant
que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes
pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar
ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat
de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave
Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro
no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto
conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93
Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu
laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas
de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve
es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema
geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que
Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna
manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna
manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge
en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al
coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que
esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem
intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre
quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la
ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit
pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de
record
Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un
laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un
93 Iacutebid pagraveg 55
47
cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve
certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun
paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes
de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible
plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se
cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun
paisatge
Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu
doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat
fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat
radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun
paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que
vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el
paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma
autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta
fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de
sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de
possible sorpresa
Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge
semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut
successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats
caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per
tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem
oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant
en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable
precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir
cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les
singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten
els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es
percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El
paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes
inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer
comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de
48
lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui
reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa
que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat
5 Conclusions
En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de
lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute
ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent
de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de
lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute
de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per
tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo
laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi
entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de
ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute
que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes
definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma
lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una
concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a
la qual cal separacioacute i distagravencia
A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories
filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les
fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo
o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia
Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge
pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura
directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o
impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes
lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes
relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash
que podem sintetitzar de la forma seguumlent
49
1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes
respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una
vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event
naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia
en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute
teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la
seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza
perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i
lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte
de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta
singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash
val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra
banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo
cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica
Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un
laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes
autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per
tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament
tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de
lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el
seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del
paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per
Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del
qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo
suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes
levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i
drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les
experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment
2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i
Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb
50
lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo
laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo
tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo
estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute
amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu
la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i
en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un
laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una
ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua
correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena
reciprocitat
3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i
Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser
humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten
al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal
Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial
vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del
paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat
oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera
recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la
que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber
4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a
lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a
utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El
moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo
(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de
Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute
laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si
mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no
pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla
51
nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes
laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de
projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a
laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la
progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes
congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau
Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute
repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia
de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que
Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per
part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en
un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de
realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el
Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els
ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent
elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament
5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions
humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se
al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute
cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual
metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave
srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra
un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del
Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi
pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash
i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el
martellndash
6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve
laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la
manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta
52
eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui
progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una
reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir
plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge
tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell
Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica
del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a
la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs
autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem
realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants
referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es
podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del
paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten
ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau
drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς
ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer
descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser
considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung
En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb
una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que
reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem
convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes
per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la
humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave
mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig
metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat
inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de
Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del
paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder
seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella
53
6 Bibliografia
Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra
completa 6 Madrid Akal
Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute
Paris Le Seuil
Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura
Econoacutemica
Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press
Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I
Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo
Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos
Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris
Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines
Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel
Editions Champ Vallon
Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux
environnements de synthegravese Pariacutes Hazan
Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje
y Teoriacutea
Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner
Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca
Nueva Madrid
Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder
54
Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in
Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden
Gleerup
Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe
Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426
Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental
Aesthetics Nueva York Columbia University Press
Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps
Minneapolis University of Minnesota Press
Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace
geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217
Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison
Wisconsin The University of Wisconsin Press
Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape
idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62
Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los
sentimientos Barcelona Criacutetica
Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial
Trotta
Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza
Editorial
Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions
Nova York Cambridge University Press
Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects
Chicago and La Salle Open Court
Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos
Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial
Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera
55
Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea
transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial
Criacutetica
Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book
Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros
Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad
Salamanca Ediciones Siacutegueme
Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor
Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores
Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies
Cambridge Massachussetts The MIT Press
Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard
Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta
Agostini
Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado
Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170
Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat
a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-
Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona
3 vols
Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende
Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27
Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion
Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie
Grenoble J Millon Col Krisis
Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva
Paisaje y Teoriacutea
56
Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a
Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley
University of California Press 1963 315-350
Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In
Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts
Institute of Technology
Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre
Editor digital Titivillus
Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm
Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros
Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico
naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique
Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and
Monuments Oxford Berg
Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis
University of Minnesota Press
Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina
57
Annex drsquoimatges
Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal
representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart
occidental
58
Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa
eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir
el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo
59
Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo
8
pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells
insectesraquo14
Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel
distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun
punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel
paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el
subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un
primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes
de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola
visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15
Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita
a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa
judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual
donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i
componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es
desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que
es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En
paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo
aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de
lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es
materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva
una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la
vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals
de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps
meteorologravegic
Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel
marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres
paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert
buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del
14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010
pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad
Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001
9
paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp
visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del
punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave
es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg
drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per
lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus
laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica
del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats
punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute
geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves
activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A
aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria
la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota
experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit
perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc
drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens
Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment
en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en
definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du
paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de
paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute
enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar
per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)
representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)
representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del
paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)
representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es
tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals
podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament
18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3
1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel
1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes
Hazan 1995 pagraveg 39
10
paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el
conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori
Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no
invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn
que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes
capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i
subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes
suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera
que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per
aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-
paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris
establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-
paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i
pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera
quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats
modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge
La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un
territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La
consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa
paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho
directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa
universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que
categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash
Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i
estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i
Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge
pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com
21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en
catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia
laquosocietats paisatgeresraquo
11
equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny
constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl
Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves
Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)
La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat
espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques
climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets
fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes
lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del
relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest
autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari
de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes
equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant
com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com
culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com
la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit
de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa
climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24
El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute
que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les
formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre
ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la
Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria
espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de
certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i
existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve
ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de
paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en
realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement
22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl
Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329
12
En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del
paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia
substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un
grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada
kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of
local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific
object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals
identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute
hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del
paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui
visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la
cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc
en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo
En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el
paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val
a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la
laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons
aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol
pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora
del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una
paraula de pintors
Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el
que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el
caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la
fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten
objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix
a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai
eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon
puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista
Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i
25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge
University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of
landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000
13
directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen
obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia
no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes
epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci
deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans
perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la
ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute
humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament
perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament
construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en
primera persona
Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present
investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el
paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa
Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una
construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el
moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute
laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com
la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista
com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens
trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29
Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel
(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir
per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat
espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre
o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en
una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva
laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no
tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota
versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla
28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University
of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18
14
drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del
mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute
olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot
En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels
cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada
conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute
drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute
del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la
laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la
realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament
per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat
drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de
significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del
paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el
mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert
sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple
visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu
entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute
Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i
ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la
geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu
Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha
estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el
nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem
conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa
per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit
drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en
31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie
Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907
15
quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais
desitjats els recordats o els de la imaginacioacute
En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten
Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha
drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la
ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments
humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que
els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais
laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que
Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute
lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat
la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash
sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza
i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu
a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables
El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la
laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg
Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a
ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret
a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la
fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per
treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi
terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc
La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes
reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i
lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-
los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom
observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el
subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans
mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del
32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-
Agostini 1993) p 416
16
subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan
eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-
fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl
descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els
actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa
sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia
del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els
fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes
constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia
sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses
perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai
En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un
espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash
Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina
com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte
Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que
lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que
fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de
lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a
fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com
lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els
ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que
fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el
subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute
fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o
lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre
els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per
cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem
ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41
34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa
correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber
va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix
Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que
habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea
17
Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar
un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe
mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la
Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit
diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i
lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra
manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada
humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el
paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o
olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan
aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva
del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva
drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats
emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash
No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la
materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva
sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle
XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les
formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes
sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia
estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent
En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic
objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge
en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament
accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen
i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge
ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa
Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes
primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute
del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o
incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de
Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17
18
distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes
heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat
el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en
tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera
com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la
present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no
amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions
afectives i de lrsquoestegravetica
Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat
ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que
lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser
i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no
aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai
Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un
paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave
sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens
resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat
que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem
predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de
possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes
o no laquoautegraventicraquo
Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave
ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i
paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits
aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al
segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot
haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la
bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)
Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment
adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun
subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la
19
relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa
que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes
determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un
especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes
contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme
suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia
Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva
obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el
romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)
(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de
Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho
saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un
matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38
Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable
No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna
laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil
2018)
Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge
estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir
present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple
Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment
visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant
privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute
primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats
tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries
soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions
socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia
lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten
les que defineixen estats drsquoagravenim39
37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard
Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col
Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona
Criacutetica 2010 pagraveg 32
20
3 Autenticitat i paisatge
Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi
en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o
laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que
espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara
als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica
com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve
calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic
Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest
cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del
grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell
que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica
laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o
lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva
identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve
que se suposa que eacutesraquo40
Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen
Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i
radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser
siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per
aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia
humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin
grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un
problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute
una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser
autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses
com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones
El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser
(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)
40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg
70 41 Iacutebid pagraveg 71
21
mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42
(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat
drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En
el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve
que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de
desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic
assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o
marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute
Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la
temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que
un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute
es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot
considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si
hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic
quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave
quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta
concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint
del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental
en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica
per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat
Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per
un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo
laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat
modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-
se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva
transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en
altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de
lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de
lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)
No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc
creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega
drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant
42 Iacutebid pagraveg 72
22
drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute
drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que
Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de
la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una
laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa
aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic
llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del
desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures
Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve
que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan
es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo
perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions
lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute
fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal
manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que
prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques
Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-
entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que
corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i
Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria
de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la
realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant
mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o
singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com
un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna
manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que
queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com
estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem
Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que
Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent
23
drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies
quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge
Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de
lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de
Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin
descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria
de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el
valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara
de pragravectica per a la poliacutetica
Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda
meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de
lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia
Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en
quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la
qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i
destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de
lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles
capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia
de lrsquolaquoauraraquo46
En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode
histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode
drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals
les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute
43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen
selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen
purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics
sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos
interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la
historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22
24
les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la
reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la
tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda
per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida
El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de
produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la
produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir
lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les
obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX
relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor
Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle
XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a
esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu
negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de
reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una
nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist
greument afectada
Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute
uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la
pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua
drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma
drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la
seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de
lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot
provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant
que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica
comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i
de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de
comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat
tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit
marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic
de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules
de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen
25
puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten
histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra
singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes
hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la
dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48
El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart
sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo
Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es
defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una
lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir
con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el
que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre
assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo
Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment
natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La
qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva
laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest
aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein
a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del
parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo
que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute
alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat
als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt
aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo
Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl
aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament
lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant
del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en
el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al
47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La
espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21
26
lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual
queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu
existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva
fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos
el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd
tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo
(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i
Martin Buber
Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal
de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador
drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra
de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia
que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador
siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de
aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan
sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans
comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es
formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit
drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes
drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute
de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de
comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror
experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial
tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves
vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que
havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric
drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la
laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular
pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la
memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si
en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat
53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV
Editorial Taurus Madrid 1991
27
En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es
dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten
efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet
extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament
Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber
(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del
laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit
personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de
relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al
moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i
acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva
relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial
fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-
Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes
aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs
actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer
fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se
limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por
algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y
otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro
fundamentoraquo55
Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber
tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un
laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim
drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La
experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene
ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que
lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no
es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat
per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent
a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir
54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14
28
experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no
es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta
(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el
mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y
Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo
allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial
autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula
bagravesica Jo-Turaquo
Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan
aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles
lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix
radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment
laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave
laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el
present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el
pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per
referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present
com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en
lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i
que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part
seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos
casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el
present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur
Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de
lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia
de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en
relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit
des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples
reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En
aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la
qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de
57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22
29
percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan
ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas
(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute
de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel
reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies
reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de
demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma
negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la
campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb
dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig
perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal
soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de
les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials
o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la
posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia
histograveria i el seu propi laquoauraraquo
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva
Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la
seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat
de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa
correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser
humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve
mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el
ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes
tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-
moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem
ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot
59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les
etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo
o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i
laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica 1951)
30
laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono
elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la
analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo
Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que
no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es
caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat
amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en
lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna
forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions
srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu
laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten
lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser
ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova
del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de
moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten
pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo
Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la
seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet
drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes
cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem
descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia
que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein
En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del
paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de
possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun
paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon
No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge
impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada
paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el
que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i
es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a
volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra
eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades
31
ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode
drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna
laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera
Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic
i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan
sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la
forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la
fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a
Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un
objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells
relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes
en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute
deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests
objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma
del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes
aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc
de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades
esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi
Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot
afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les
caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la
vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una
experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop
experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions
precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que
produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla
que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat
Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera
vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la
primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada
mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i
conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia
32
paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-
ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a
totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de
lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el
qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per
tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la
repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva
insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat
En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals
coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem
examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del
moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva
autenticitat
Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable
perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres
Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del
llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta
etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger
hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El
mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i
quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa
al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la
qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les
nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de
ser autegraventic
Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el
paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers
humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el
mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies
possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme
lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el
comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un
estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa
33
els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El
mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser
dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb
els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i
amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva
Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o
distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena
drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la
reflexioacute
Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la
categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant
com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat
drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va
veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes
diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de
distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La
curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en
realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el
θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60
Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba
en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta
modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no
eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten
paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han
esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo
La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix
un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren
cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives
les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en
certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi
vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu
60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria
1997 pagraveg 195
34
agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per
mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat
(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave
expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave
veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten
contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English
Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb
θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un
tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute
paisatgiacutestica
Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-
magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es
cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi
drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la
naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo
Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que
la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit
com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del
botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la
necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim
defensant al present treball
Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)
cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o
laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave
ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas
paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places
carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells
constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a
meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al
qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que
61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany
Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que
expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave
35
Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes
constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot
lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes
en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional
Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la
habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea
para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65
Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels
humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave
orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser
dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes
geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la
naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten
geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles
rectes La naturalesa eacutes corba66
Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens
intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que
conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la
que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la
consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa
examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes
presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la
que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la
possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva
fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En
Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet
pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que
apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera
64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament
perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206
36
que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que
lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat
Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una
interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als
nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la
vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per
Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense
disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell
mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser
que no estigui tintat
Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash
el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la
totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no
eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta
ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix
lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la
possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra
investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes
eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular
Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el
paisatge
A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo
enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes
del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens
amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb
la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente
intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens
causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem
determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem
determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo
Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el
paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els
68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208
37
paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge
Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem
por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que
fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por
drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es
retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein
laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente
perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no
obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i
la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens
intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein
laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave
La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure
fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix
determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en
Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute
amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que
en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens
amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi
ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70
Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges
nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera
negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica
dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant
la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i
renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra
part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de
lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es
manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el
cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa
69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin
existente
38
drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute
mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un
biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la
triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per
exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la
fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un
cristall de quars amb una pedra el quars emet llum
La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la
ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la
foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat
lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic
que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a
lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i
festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha
destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave
paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de
la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda
per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt
La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de
criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de
lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode
verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als
discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas
del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en
aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-
mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo
laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o
propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el
siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una
laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de
39
lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat
de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme
Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix
ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el
llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa
eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que
correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena
res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a
un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula
srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja
pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()
Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71
Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga
nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes
poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble
enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat
irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX
que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara
no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del
laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre
srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun
laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop
meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa
simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que
imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)
aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va
atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert
adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la
deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin
71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal
2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239
40
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo
Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del
paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai
sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que
nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui
generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo
srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el
moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)
Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn
heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la
mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure
drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus
prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en
definitiva una fenomenologia del plaer
Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin
Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat
aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o
desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original
tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes
cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna
reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo
Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna
manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute
sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn
Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de
tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai
de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la
tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era
tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o
73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del
francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia
41
laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per
fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve
primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la
vida)76
Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es
referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure
com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les
particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un
paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis
de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i
Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes
introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits
dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla
ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la
qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en
lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que
puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o
pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat
Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals
gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen
a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes
que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la
qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de
remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que
las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per
Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena
lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable
perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem
en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el
caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]
vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede
76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona
Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141
42
poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten
o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser
contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78
Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon
literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar
en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la
totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De
fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que
utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en
cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-
moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia
intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten
submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb
lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer
Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)
Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes
immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes
possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el
llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo
tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del
mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone
de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede
convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80
Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten
eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta
si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes
clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81
Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i
la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor
78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142
43
no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions
com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions
com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del
llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna
ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per
lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento
tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente
que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se
manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert
punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung
drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que
laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83
Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde
ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno
anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions
inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve
lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com
coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del
cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85
Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve
progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de
possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o
inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en
tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al
reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal
advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens
intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen
laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de
Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un
82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en
apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008
44
laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les
relacions egravetiques amb la naturalesa
El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent
de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement
objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En
Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la
possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo
Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament
com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash
ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa
responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar
drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom
exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no
humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo
En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb
un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute
de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87
escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una
simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo
como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de
lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre
cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens
intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que
ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes
diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana
laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute
laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una
vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten
representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90
87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70
45
Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix
Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes
les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els
eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas
planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes
la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant
de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut
per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els
possibles valors morals
Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo
que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la
qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat
o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de
responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute
drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la
seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se
culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en
pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro
se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla
no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus
drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92
Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal
mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo
humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes
transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests
fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo
Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute
fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la
Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel
laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible
91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83
46
La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la
filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es
basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una
filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de
Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat
del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els
paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant
que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes
pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar
ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat
de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave
Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro
no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto
conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93
Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu
laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas
de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve
es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema
geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que
Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna
manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna
manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge
en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al
coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que
esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem
intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre
quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la
ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit
pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de
record
Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un
laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un
93 Iacutebid pagraveg 55
47
cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve
certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun
paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes
de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible
plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se
cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun
paisatge
Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu
doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat
fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat
radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun
paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que
vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el
paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma
autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta
fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de
sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de
possible sorpresa
Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge
semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut
successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats
caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per
tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem
oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant
en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable
precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir
cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les
singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten
els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es
percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El
paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes
inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer
comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de
48
lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui
reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa
que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat
5 Conclusions
En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de
lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute
ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent
de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de
lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute
de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per
tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo
laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi
entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de
ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute
que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes
definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma
lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una
concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a
la qual cal separacioacute i distagravencia
A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories
filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les
fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo
o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia
Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge
pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura
directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o
impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes
lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes
relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash
que podem sintetitzar de la forma seguumlent
49
1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes
respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una
vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event
naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia
en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute
teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la
seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza
perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i
lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte
de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta
singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash
val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra
banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo
cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica
Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un
laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes
autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per
tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament
tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de
lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el
seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del
paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per
Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del
qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo
suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes
levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i
drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les
experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment
2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i
Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb
50
lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo
laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo
tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo
estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute
amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu
la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i
en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un
laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una
ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua
correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena
reciprocitat
3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i
Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser
humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten
al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal
Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial
vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del
paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat
oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera
recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la
que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber
4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a
lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a
utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El
moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo
(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de
Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute
laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si
mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no
pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla
51
nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes
laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de
projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a
laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la
progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes
congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau
Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute
repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia
de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que
Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per
part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en
un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de
realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el
Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els
ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent
elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament
5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions
humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se
al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute
cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual
metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave
srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra
un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del
Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi
pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash
i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el
martellndash
6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve
laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la
manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta
52
eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui
progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una
reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir
plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge
tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell
Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica
del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a
la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs
autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem
realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants
referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es
podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del
paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten
ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau
drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς
ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer
descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser
considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung
En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb
una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que
reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem
convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes
per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la
humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave
mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig
metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat
inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de
Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del
paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder
seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella
53
6 Bibliografia
Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra
completa 6 Madrid Akal
Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute
Paris Le Seuil
Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura
Econoacutemica
Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press
Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I
Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo
Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos
Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris
Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines
Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel
Editions Champ Vallon
Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux
environnements de synthegravese Pariacutes Hazan
Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje
y Teoriacutea
Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner
Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca
Nueva Madrid
Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder
54
Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in
Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden
Gleerup
Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe
Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426
Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental
Aesthetics Nueva York Columbia University Press
Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps
Minneapolis University of Minnesota Press
Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace
geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217
Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison
Wisconsin The University of Wisconsin Press
Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape
idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62
Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los
sentimientos Barcelona Criacutetica
Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial
Trotta
Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza
Editorial
Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions
Nova York Cambridge University Press
Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects
Chicago and La Salle Open Court
Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos
Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial
Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera
55
Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea
transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial
Criacutetica
Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book
Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros
Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad
Salamanca Ediciones Siacutegueme
Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor
Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores
Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies
Cambridge Massachussetts The MIT Press
Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard
Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta
Agostini
Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado
Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170
Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat
a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-
Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona
3 vols
Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende
Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27
Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion
Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie
Grenoble J Millon Col Krisis
Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva
Paisaje y Teoriacutea
56
Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a
Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley
University of California Press 1963 315-350
Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In
Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts
Institute of Technology
Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre
Editor digital Titivillus
Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm
Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros
Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico
naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique
Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and
Monuments Oxford Berg
Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis
University of Minnesota Press
Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina
57
Annex drsquoimatges
Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal
representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart
occidental
58
Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa
eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir
el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo
59
Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo
9
paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp
visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del
punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave
es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg
drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per
lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus
laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica
del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats
punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute
geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves
activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A
aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria
la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota
experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit
perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc
drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens
Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment
en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en
definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du
paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de
paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute
enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar
per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)
representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)
representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del
paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)
representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es
tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals
podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament
18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3
1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel
1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes
Hazan 1995 pagraveg 39
10
paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el
conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori
Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no
invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn
que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes
capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i
subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes
suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera
que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per
aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-
paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris
establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-
paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i
pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera
quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats
modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada
21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge
La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un
territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La
consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa
paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho
directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa
universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que
categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash
Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i
estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i
Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge
pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com
21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en
catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia
laquosocietats paisatgeresraquo
11
equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny
constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl
Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves
Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)
La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat
espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques
climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets
fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes
lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del
relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest
autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari
de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes
equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant
com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com
culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com
la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit
de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa
climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24
El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute
que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les
formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre
ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la
Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria
espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de
certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i
existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve
ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de
paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en
realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement
22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl
Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329
12
En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del
paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia
substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un
grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada
kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of
local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific
object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals
identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute
hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del
paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui
visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la
cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc
en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo
En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el
paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val
a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la
laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons
aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol
pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora
del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una
paraula de pintors
Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el
que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el
caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la
fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten
objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix
a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai
eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon
puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista
Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i
25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge
University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of
landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000
13
directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen
obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia
no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes
epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci
deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans
perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la
ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute
humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament
perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament
construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en
primera persona
Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present
investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el
paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa
Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una
construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el
moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute
laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com
la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista
com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens
trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29
Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel
(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir
per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat
espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre
o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en
una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva
laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no
tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota
versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla
28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University
of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18
14
drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del
mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute
olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot
En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels
cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada
conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute
drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute
del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la
laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la
realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament
per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat
drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de
significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del
paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el
mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert
sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple
visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu
entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic
22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute
Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i
ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la
geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu
Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha
estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el
nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem
conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa
per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit
drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en
31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie
Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907
15
quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais
desitjats els recordats o els de la imaginacioacute
En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten
Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha
drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la
ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments
humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que
els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais
laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que
Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute
lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat
la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash
sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza
i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu
a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables
El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la
laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg
Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a
ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret
a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la
fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per
treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi
terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc
La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes
reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i
lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-
los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom
observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el
subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans
mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del
32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-
Agostini 1993) p 416
16
subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan
eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-
fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl
descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els
actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa
sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia
del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els
fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes
constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia
sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses
perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai
En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un
espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash
Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina
com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte
Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que
lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que
fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de
lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a
fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com
lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els
ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que
fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el
subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute
fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o
lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre
els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per
cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem
ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41
34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa
correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber
va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix
Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que
habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea
17
Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar
un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe
mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la
Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit
diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i
lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra
manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada
humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el
paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o
olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan
aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva
del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva
drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats
emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash
No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la
materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva
sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle
XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les
formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes
sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia
estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent
En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic
objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge
en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament
accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen
i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge
ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa
Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes
primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute
del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o
incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de
Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17
18
distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes
heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat
el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en
tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera
com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la
present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no
amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions
afectives i de lrsquoestegravetica
Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat
ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que
lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser
i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no
aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai
Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un
paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave
sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens
resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat
que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem
predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de
possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes
o no laquoautegraventicraquo
Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave
ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i
paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits
aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al
segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot
haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la
bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)
Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment
adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun
subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la
19
relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa
que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes
determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un
especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes
contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme
suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia
Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva
obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el
romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)
(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de
Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho
saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un
matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38
Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable
No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna
laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil
2018)
Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge
estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir
present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple
Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment
visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant
privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute
primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats
tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries
soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions
socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia
lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten
les que defineixen estats drsquoagravenim39
37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard
Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col
Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona
Criacutetica 2010 pagraveg 32
20
3 Autenticitat i paisatge
Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi
en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o
laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que
espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara
als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica
com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve
calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic
Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest
cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del
grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell
que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica
laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o
lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva
identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve
que se suposa que eacutesraquo40
Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen
Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i
radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser
siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per
aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia
humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin
grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un
problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute
una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser
autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses
com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones
El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser
(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)
40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg
70 41 Iacutebid pagraveg 71
21
mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42
(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat
drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En
el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve
que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de
desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic
assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o
marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute
Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la
temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que
un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute
es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot
considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si
hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic
quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave
quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta
concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint
del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental
en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica
per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat
Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per
un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo
laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat
modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-
se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva
transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en
altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de
lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de
lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)
No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc
creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega
drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant
42 Iacutebid pagraveg 72
22
drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute
drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que
Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de
la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una
laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa
aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic
llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del
desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42
4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures
Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve
que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan
es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo
perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions
lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute
fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal
manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que
prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques
Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-
entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que
corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i
Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria
de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la
realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant
mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o
singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com
un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna
manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que
queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com
estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem
Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que
Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent
23
drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies
quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada
41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge
Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de
lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de
Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin
descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria
de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el
valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara
de pragravectica per a la poliacutetica
Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda
meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de
lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia
Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en
quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la
qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i
destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de
lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles
capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia
de lrsquolaquoauraraquo46
En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode
histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode
drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals
les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute
43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen
selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen
purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics
sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos
interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la
historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22
24
les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la
reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la
tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda
per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida
El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de
produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la
produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir
lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les
obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX
relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor
Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle
XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a
esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu
negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de
reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una
nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist
greument afectada
Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute
uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la
pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua
drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma
drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la
seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de
lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot
provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant
que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica
comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i
de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de
comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat
tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit
marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic
de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules
de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen
25
puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten
histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra
singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes
hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la
dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48
El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart
sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo
Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es
defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una
lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir
con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el
que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre
assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo
Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment
natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La
qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva
laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest
aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein
a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del
parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo
que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute
alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat
als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt
aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo
Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl
aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament
lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant
del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en
el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al
47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La
espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21
26
lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual
queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu
existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva
fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos
el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd
tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo
(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i
Martin Buber
Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal
de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador
drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra
de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia
que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador
siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de
aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan
sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans
comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es
formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit
drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes
drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute
de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de
comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror
experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial
tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves
vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que
havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric
drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la
laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular
pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la
memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si
en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat
53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV
Editorial Taurus Madrid 1991
27
En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es
dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten
efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet
extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament
Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber
(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del
laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit
personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de
relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al
moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i
acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva
relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial
fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-
Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes
aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs
actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer
fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se
limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por
algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y
otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro
fundamentoraquo55
Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber
tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un
laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim
drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La
experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene
ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que
lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no
es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat
per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent
a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir
54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14
28
experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no
es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta
(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el
mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y
Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo
allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial
autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula
bagravesica Jo-Turaquo
Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan
aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles
lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix
radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment
laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave
laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el
present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el
pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per
referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present
com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en
lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i
que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part
seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos
casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el
present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur
Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de
lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia
de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en
relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit
des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples
reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En
aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la
qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de
57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22
29
percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan
ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas
(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute
de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel
reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies
reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de
demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma
negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la
campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb
dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig
perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal
soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de
les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials
o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la
posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia
histograveria i el seu propi laquoauraraquo
42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva
Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la
seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat
de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa
correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser
humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve
mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el
ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes
tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-
moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem
ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot
59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les
etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo
o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i
laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica 1951)
30
laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono
elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la
analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo
Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que
no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es
caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat
amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en
lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna
forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions
srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu
laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten
lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser
ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova
del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de
moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten
pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo
Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la
seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet
drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes
cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem
descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia
que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein
En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del
paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de
possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun
paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon
No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge
impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada
paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el
que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i
es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a
volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra
eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades
31
ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode
drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna
laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera
Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic
i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan
sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la
forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la
fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a
Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un
objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells
relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes
en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute
deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests
objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma
del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes
aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc
de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades
esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi
Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot
afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les
caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la
vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una
experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop
experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions
precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que
produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla
que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat
Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera
vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la
primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada
mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i
conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia
32
paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-
ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a
totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de
lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el
qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per
tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la
repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva
insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat
En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals
coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem
examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del
moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva
autenticitat
Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable
perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres
Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del
llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta
etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger
hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El
mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i
quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa
al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la
qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les
nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de
ser autegraventic
Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el
paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers
humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el
mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies
possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme
lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el
comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un
estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa
33
els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El
mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser
dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb
els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i
amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva
Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o
distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena
drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la
reflexioacute
Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la
categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant
com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat
drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va
veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes
diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de
distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La
curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en
realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el
θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60
Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba
en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta
modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no
eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten
paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han
esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo
La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix
un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren
cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives
les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en
certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi
vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu
60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria
1997 pagraveg 195
34
agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per
mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat
(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave
expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave
veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten
contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English
Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb
θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un
tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute
paisatgiacutestica
Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-
magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es
cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi
drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la
naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo
Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que
la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit
com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del
botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la
necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim
defensant al present treball
Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)
cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o
laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave
ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas
paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places
carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells
constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a
meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al
qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que
61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany
Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que
expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave
35
Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes
constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot
lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes
en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional
Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la
habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea
para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65
Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels
humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave
orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser
dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes
geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la
naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten
geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles
rectes La naturalesa eacutes corba66
Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens
intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que
conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la
que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la
consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa
examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes
presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la
que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la
possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva
fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En
Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet
pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que
apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera
64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament
perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206
36
que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que
lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat
Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una
interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als
nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la
vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per
Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense
disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell
mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser
que no estigui tintat
Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash
el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la
totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no
eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta
ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix
lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la
possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra
investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes
eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular
Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el
paisatge
A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo
enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes
del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens
amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb
la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente
intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens
causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem
determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem
determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo
Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el
paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els
68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208
37
paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge
Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem
por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que
fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por
drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es
retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein
laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente
perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no
obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i
la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens
intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein
laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave
La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure
fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix
determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en
Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute
amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que
en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens
amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi
ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70
Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges
nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera
negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica
dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant
la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i
renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra
part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de
lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es
manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el
cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa
69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin
existente
38
drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute
mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un
biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la
triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per
exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la
fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un
cristall de quars amb una pedra el quars emet llum
La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la
ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la
foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat
lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic
que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a
lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i
festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha
destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave
paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de
la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda
per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac
421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt
La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de
criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de
lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode
verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als
discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas
del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en
aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-
mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo
laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o
propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el
siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una
laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de
39
lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat
de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme
Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix
ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el
llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa
eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que
correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena
res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a
un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula
srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja
pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()
Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71
Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga
nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes
poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble
enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat
irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX
que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara
no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del
laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre
srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun
laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop
meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa
simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que
imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)
aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va
atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert
adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la
deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin
71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal
2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239
40
43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo
Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del
paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai
sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que
nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui
generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo
srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el
moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)
Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn
heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la
mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure
drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus
prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en
definitiva una fenomenologia del plaer
Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin
Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat
aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o
desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original
tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes
cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna
reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo
Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna
manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute
sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn
Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de
tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai
de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la
tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era
tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o
73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme
2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del
francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia
41
laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per
fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve
primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la
vida)76
Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es
referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure
com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les
particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un
paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis
de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i
Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes
introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits
dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla
ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la
qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en
lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que
puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o
pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat
Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals
gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen
a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes
que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la
qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de
remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que
las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per
Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena
lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable
perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem
en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el
caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]
vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede
76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona
Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141
42
poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten
o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser
contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78
Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon
literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar
en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la
totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De
fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que
utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en
cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-
moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia
intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten
submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb
lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer
Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)
Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes
immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes
possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el
llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo
tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del
mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone
de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede
convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80
Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten
eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta
si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes
clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81
Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i
la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor
78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142
43
no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions
com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions
com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del
llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna
ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per
lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento
tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente
que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se
manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert
punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung
drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que
laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83
Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde
ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno
anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions
inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve
lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com
coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del
cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85
Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve
progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de
possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o
inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en
tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al
reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal
advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens
intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen
laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de
Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un
82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en
apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008
44
laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les
relacions egravetiques amb la naturalesa
El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent
de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement
objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En
Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la
possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo
Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament
com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash
ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa
responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar
drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom
exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no
humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo
En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb
un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute
de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87
escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una
simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo
como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de
lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre
cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens
intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que
ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes
diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana
laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute
laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una
vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten
representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90
87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70
45
Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix
Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes
les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els
eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas
planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes
la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant
de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut
per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els
possibles valors morals
Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo
que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la
qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat
o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de
responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute
drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la
seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se
culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en
pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro
se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla
no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus
drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92
Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal
mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo
humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes
transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests
fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo
Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute
fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la
Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel
laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible
91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83
46
La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la
filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es
basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una
filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de
Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat
del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els
paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant
que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes
pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar
ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat
de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave
Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro
no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto
conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93
Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu
laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas
de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve
es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema
geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que
Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna
manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna
manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge
en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al
coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que
esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem
intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre
quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la
ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit
pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de
record
Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un
laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un
93 Iacutebid pagraveg 55
47
cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve
certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun
paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes
de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible
plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se
cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun
paisatge
Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu
doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat
fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat
radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun
paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que
vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el
paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma
autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta
fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de
sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de
possible sorpresa
Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge
semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut
successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats
caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per
tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem
oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant
en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable
precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir
cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les
singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten
els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es
percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El
paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes
inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer
comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de
48
lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui
reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa
que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat
5 Conclusions
En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de
lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute
ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent
de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de
lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute
de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per
tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo
laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi
entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de
ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute
que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes
definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma
lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una
concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una
interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a
la qual cal separacioacute i distagravencia
A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories
filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les
fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo
o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia
Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge
pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura
directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o
impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes
lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes
relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash
que podem sintetitzar de la forma seguumlent
49
1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes
respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una
vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat
tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event
naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia
en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute
teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la
seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza
perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i
lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte
de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta
singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash
val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra
banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo
cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica
Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un
laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes
autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per
tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament
tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de
lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el
seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del
paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per
Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del
qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo
suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes
levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i
drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les
experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment
2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i
Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb
50
lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo
laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo
tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo
estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute
amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu
la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i
en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un
laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una
ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua
correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena
reciprocitat
3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i
Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser
humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten
al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal
Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial
vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del
paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat
oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera
recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la
que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber
4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a
lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo
(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a
utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El
moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo
(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de
Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute
laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si
mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no
pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla
51
nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes
laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de
projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a
laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la
progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes
congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau
Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute
repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia
de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que
Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per
part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en
un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de
realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el
Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els
ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent
elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament
5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions
humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se
al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute
cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual
metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave
srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra
un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del
Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi
pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash
i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el
martellndash
6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve
laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la
manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la
indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta
52
eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui
progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una
reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir
plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge
tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell
Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica
del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a
la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs
autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem
realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants
referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es
podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del
paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten
ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau
drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς
ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer
descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser
considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung
En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb
una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que
reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem
convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes
per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la
humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave
mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig
metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat
inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de
Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del
paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder
seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella
53
6 Bibliografia
Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra
completa 6 Madrid Akal
Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute
Paris Le Seuil
Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura
Econoacutemica
Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press
Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I
Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo
Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989
Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos
Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris
Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines
Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel
Editions Champ Vallon
Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux
environnements de synthegravese Pariacutes Hazan
Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje
y Teoriacutea
Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner
Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca
Nueva Madrid
Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder
54
Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in
Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden
Gleerup
Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe
Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426
Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental
Aesthetics Nueva York Columbia University Press
Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps
Minneapolis University of Minnesota Press
Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace
geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217
Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison
Wisconsin The University of Wisconsin Press
Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape
idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62
Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los
sentimientos Barcelona Criacutetica
Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial
Trotta
Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza
Editorial
Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions
Nova York Cambridge University Press
Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects
Chicago and La Salle Open Court
Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos
Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial
Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera
55
Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea
transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial
Criacutetica
Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book
Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros
Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad
Salamanca Ediciones Siacutegueme
Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor
Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores
Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies
Cambridge Massachussetts The MIT Press
Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard
Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta
Agostini
Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado
Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170
Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat
a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-
Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona
3 vols
Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende
Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27
Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion
Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie
Grenoble J Millon Col Krisis
Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva
Paisaje y Teoriacutea
56
Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a
Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley
University of California Press 1963 315-350
Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In
Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts
Institute of Technology
Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre
Editor digital Titivillus
Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm
Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros
Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico
naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique
Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and
Monuments Oxford Berg
Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis
University of Minnesota Press
Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina
57
Annex drsquoimatges
Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal
representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart
occidental
58
Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa
eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir
el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo
59
Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo
Top Related