Facultat de Filosofia i Lletres

Memograveria del Treball de Fi de Grau

Autenticitat i inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge

Un estudi fenomenologravegic

Gabriel Alomar Garau

Grau de Filosofia

Any acadegravemic 2019-20

DNI de lrsquoalumne 43044007J Treball tutelat pel Dr Joan Gonzaacutelez Guardiola Departament de Filosofia i Treball Social

Sautoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en acceacutes obert i difusioacute en liacutenia amb finalitats exclusivament acadegravemiques i dinvestigacioacute

Autor Tutor

Siacute No Siacute No

Paraules clau del treball Autenticitat Filosofia del paisatge fenomenologia Heidegger Leacutevinas Benjamin

Iacutendex

Agraiumlments

Pagraveg

1 Introduccioacute Objecte i objectius del treball 1

2 Delimitacioacute del concepte de paisatge 2

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge 10

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute 14

3 Autenticitat i paisatge 20

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures 22

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge 23

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva 29

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt 38

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo 40

5 Conclusions 48

6 Bibliografia 53

Annex drsquoimatges

Agraiumlments

El meu primer agraiumlment va dirigit a les admirables classes i les notes i suggeregravencies del

tutor drsquoaquest treball el Dr Joan Gonzaacutelez Guardiola a qui dec la comprensioacute que per

fi tinc de la metafiacutesica i les fenomenologies de Heidegger i Leacutevinas Comentats i

interpretats per ell srsquoenteacuten millor per quegrave el Dasein laquofuigraquo de la seva millor versioacute o

per quegrave rentar els plats pot resultar un acte de plaer La visioacute del moacuten eacutes realment molt

diferent despreacutes drsquohaver passat cinc anys amb morts predilectes com Empegravedocles Platoacute

Aristogravetil Montaigne Spinoza Rousseau Kant Hegel Schopenhauer Marx Nietzsche

Wittgenstein Austin Benjamin Sartre Gadamer Heidegger Buber Leacutevinas Derrida o

Foucault Tambeacute eacutes diferent despreacutes drsquohaver visitat aquest altre moacuten meacutes fred fet de

proposicions logravegicament vagravelides o aquell meacutes cagravelid fet drsquoencontres amb lrsquoinfinit dels

altres Tot aixograve de la magrave drsquoalguns professors i professores a qui cal agrair sobretot la

seva originalitat i gran estil LrsquoEstegravetica amb el Dr Cabot eacutes impagable Gragravecies al Dr

Casadesuacutes els grecs soacuten tots ells apassionants i merescudament entranyables i tots ens

estimam Sogravecrates La metafiacutesica amb el Dr Gonzaacutelez Guardiola eacutes inicialment difiacutecil i

finalment bella Els grecs en deien χαλεπὰ τὰ καλά Un Treball de Fi de Grau posa

literalment laquoFiraquo Per mi en canvi representa un nou comenccedilament i si lrsquoograveliba de

Minerva aixeca el vol lrsquohorabaixa lrsquohorabaixa mallorquina eacutes tambeacute un mode metafiacutesic

del ser del paisatge

1

1 Introduccioacute Objecte i objectius del treball

El paisatge i la seva teoria sovint vinculada parentalment a la teoria del lloc ha estat

expliacutecitament tematitzat com a categoria filosogravefica almenys des de Simmel (1913)

Tambeacute ho ha estat com a categoria estegravetica artiacutestica arquitectogravenica geogragravefica i fins i

tot ecologravegica En el cas del present treball lrsquoabordem des de la filosofia amb la idea de

lligar-la amb les categories de lrsquoautegraventic i inautegraventic que aquiacute entenem com dos modes

possibles del ser de les coses i que filosograveficament apareixen vinculades amb les nocions

fortes de veritat identitat o experiegravencia del moacuten Certament no soacuten noves les

contribucions teoregravetiques i filosogravefiques a la nocioacute de paisatge com tampoc ho soacuten les

aportacions a la fenomenologia de lrsquoespai i dels ens en lrsquoespai gran part de les quals

citarem i referenciarem al llarg del treball Ara beacute que lrsquoobjecte de la present

investigacioacute sigui lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al

paisatge ens obliga a la tematitzacioacute de la mateixa nocioacute de paisatge semagraventicament

complexa i tambeacute a fer un recorregut per la nocioacute filosogravefica drsquoautenticitat igualment

problemagravetica

Eacutes aixiacute com la primera part del treball amb inici a lrsquoapartat 2 estagrave dedicada a la

delimitacioacute del concepte de paisatge que emprarem aquiacute respecte drsquoaltres

conceptualitzacions que al nostre parer no han sabut separar aquesta categoria de la de

medi fiacutesic o fins i tot de la de naturalesa Si la fenomenologia eacutes la ciegravencia de la

investigacioacute de lrsquoexperiegravencia en primera persona la demarcacioacute conceptual del paisatge

que emprem aquiacute lrsquoemprem tambeacute en tant que espai viscut o percebut en primera

persona En aquest sentit ja que ens interessa la vivegravencia laquoautegraventicaraquo o laquoinautegraventicaraquo

lrsquoeina drsquoestudi eacutes la fenomenologia No es tracta doncs drsquoestudiar lrsquoespai com a

totalitat drsquoens intramundans sinoacute drsquoanalitzar-lo en tant que proveiumldor de vivegravencies

Lrsquoespai fiacutesic teograveric eacutes medible quantificable i eacutes objecte de les ciegravencies positives

Lrsquoespai viscut no eacutes medible ni quantificable i eacutes objecte de la filosofia i la

fenomenologia

Per altra part si lrsquoautenticitat es predica com un concret mode drsquoexistegravencia dels

ens que ens envolten i de les sensacions que ens provoquen aquiacute lrsquoanalitzem quan

srsquoaplica a un intangible que anomenem laquopaisatgeraquo Intangible perquegrave el paisatge

constitueix una categoria filosogravefica molt particular que aquiacute entenem com aquest

embolcall de sensacions que ens presta el medi inaprehensibles perograve experimentades i

2

que podem sentir o no com a laquoautegraventiquesraquo Com es veuragrave defensem una concepcioacute del

paisatge allunyada per complet dels intents de cosificacioacute realitzats per les ciegravencies

naturals laquoPaisatgeraquo no eacutes pas allograve que es veu de lrsquoespai sinoacute una forma de mirar

laquoPaisatgeraquo no eacutes cap disposicioacute particular de coses en lrsquoespai sinoacute laquotonalitatraquo Un

intangible sense estructura ni funcioacute Eacutes experiegravencia vivegravencia El paisatge se sent

Lrsquoapartat 3 preteacuten introduir les anagravelisis que es fan als apartats posteriors i per

aixograve srsquohi fa una revisioacute somera de la nocioacute drsquoautenticitat i la seva aplicabilitat al

paisatge amb vistes a desenvolupar la quumlestioacute de les condicions de possibilitat que han

de reunir-se en el paisatge ndashen lrsquolaquoesdevenimentraquo o Ereignis drsquoun paisatgendash perquegrave la

seva vivegravencia permeti jutjar-lo com autegraventic o inautegraventic A partir drsquoaquiacute lrsquoapartat 4 estagrave

finalment i especiacuteficament dedicat al tractament de lrsquoautenticitat tal com la formulen i

resolen des de la metafiacutesica des de la fenomenologia i tambeacute des de lrsquoestegravetica tres

autors capitals Heidegger Levinas i Benjamin De Heidegger hem acudit a Ser i

Temps (1927) de Leacutevinas a Totalitat i Infinit (1961) i de Benjamin a Lrsquoobra drsquoart a

lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica (1936) tots ells amb el complement

ocasional de Husserl Adorno Buber o Harman La lectura directa drsquoaquests textos

fonamentals ens ha de permetre no nomeacutes descriure les conceptualitzacions que fan de

lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el paisatge sinoacute tambeacute establir certes relacions creuades

drsquointeregraves entre aquestes conceptualitzacions En aquest sentit lrsquoobjectiu uacuteltim de la

nostra investigacioacute eacutes precisament descobrir-ne les eventuals coincidegravencies i

divergegravencies que poden quedar sense desvetllar quan els textos es llegeixen i

srsquoanalitzen de manera aiumlllada

2 Delimitacioacute del concepte de paisatge

El concepte de paisatge que emprem en la present investigacioacute no eacutes el que tot adoptant

un caragravecter meacutes aviat cientificista usualment srsquoempra en disciplines que comparteixen

amb diferents variants lrsquoestudi del medi fiacutesic o el medi habitat ecologia arquitectura

urbanisme agronomia geografia En el nostre cas ens interessa un enfoc humaniacutestic del

paisatge i dins drsquoell filosogravefic inaugurat presumiblement per Georg Simmel (Die

Philosophie der Landschaft 1913)1 i que despreacutes drsquoaixograve ha tingut un llarg i fegravertil

1 Georg Simmel Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros 2013

3

recorregut Sembla de fet que la bibliografia recent al voltant del paisatge srsquoha elevat

per damunt de les contingegravencies que el situen dins lrsquoograverbita de disciplines com les

esmentades per assolir decididament lrsquoagravembit de la filosofia Drsquoalgun temps enccedilagrave no soacuten

pocs els filogravesofs frequumlentment des del camp de la fenomenologia que han pres el

paisatge i lrsquoespai fenomegravenicament percebut com a mategraveria reflexiva i formuladora de

teories

Si lrsquoorigen semagraventic del paisatge es troba primitivament en les Arts aquesta

atribucioacute privativa ha sofert una important distorsioacute de la magrave de disciplines com les

esmentades que srsquohan apropiat de la idea de paisatge fins arribar a tematitzar-la i

resignificar-la com quelcom que difereix considerablement drsquoallograve que evocava en

origen En llengua castellana la paraula paisage [sic] apareix formalment consignada

lrsquoany 1708 al Diccionario de Autoridades el primer de la Real Academia Espantildeola La

definicioacute que sersquon doacutena eacutes laquopedazo de paiacutes en la pinturaraquo cosa que assenyala lrsquoorigen

primagraveriament artiacutestic del concepte Meacutes problemagravetic resulta determinar la formacioacute

genegravetica del concepte de paisatge que Berque (2009) situa en la Xina del segle IV o V

A Occident i a Europa Maderuelo (2005) opta per situar en els primers anys del segle

XVII la consolidacioacute drsquoun concepte que ja venia mostrant laquosiacutemptomes drsquoaquestes noves

actitudsraquo almenys des del segle I quan en la cultura romana es detecten signes drsquouna

apreciacioacute dels valors estegravetics de lrsquoentorn natural

Tot i que els romans coneixien el concepte de manera embrionagraveria no deixaren

encara cap paraula que en doneacutes compte perograve laquosiacute van ser capaccedilos de destilmiddotlar la

locucioacute loca amoenaraquo2 compost legravexic en quegrave molts estudiosos han vist el precedent del

paisatge per tal com fa referegravencia a aquells llocs que resulten especialment plaents i

que es materialitzen sobretot en forma de jardins La seva antiacutetesi eacutes el locus horridus

eacutes a dir el lloc que desperta estats emocionals drsquoiacutendole negativa causats pel

desplegament drsquoun seguit drsquoelements que no afavoreixen la vida o el benestar sogravels

erms vegetacioacute severa calor o fred excessius (el desert o la muntanya) terrenys

accidentats degraveficit hiacutedric No obstant el mateix Maderuelo creu que ni amoenia ndashllocs

plaents amensndash ni prospectus ndashallograve que un veu davant seundash ni topia ndashmotiu pictograveric

diferent de la figurandash prenien a lrsquoantiga Roma el significat que ara teacute la paraula paisatge

perquegrave laquoaquella cultura no aconseguiacute o no va necessitar destilmiddotlar una paraula concreta

2 Javier Maderuelo El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores 2005 pagraveg 173

4

per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de

plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit

articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc

lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap

sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a

laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa

una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic

Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla

en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per

trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen

amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i

beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous

llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements

destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les

terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes

panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa

Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de

Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen

acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva

Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un

objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del

moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al

Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute

pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes

Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor

dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori

Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje

de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes

representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la

finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc

3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64

5

o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix

documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per

referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia

sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a

Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de

paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc

geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb

lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia

La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de

paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel

ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant

nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en

definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels

fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que

varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes

percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents

del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents

laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions

Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del

lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal

com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el

present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute

de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash

tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la

fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash

curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash

drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)

Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo

que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per

tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu

integraverpret situat en el present

5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17

6

Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i

metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient

perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal

vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute

filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un

uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella

nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina

pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten

laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave

precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge

i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues

accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes

distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la

fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva

irreductibilitat

Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions

cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la

predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a

tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el

paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La

pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor

pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el

paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-

lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna

concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que

sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a

lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel

fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute

de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge

8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The

MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119

7

eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens

de la culturaraquo11

A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que

perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger

(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats

suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()

[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb

la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute

paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol

pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma

secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin

tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a

la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp

En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat

Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per

certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La

quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i

productivament estegraveril

Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la

mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes

fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels

carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins

i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la

muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute

amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan

(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va

ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat

mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre

la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a

curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que

11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336

amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant

8

pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells

insectesraquo14

Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel

distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun

punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel

paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el

subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un

primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes

de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola

visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15

Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita

a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa

judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual

donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i

componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es

desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que

es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En

paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo

aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de

lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es

materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva

una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la

vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals

de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps

meteorologravegic

Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel

marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres

paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert

buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del

14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010

pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad

Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001

9

paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp

visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del

punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave

es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg

drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per

lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus

laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica

del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats

punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute

geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves

activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A

aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria

la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota

experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit

perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc

drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens

Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment

en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en

definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du

paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de

paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute

enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar

per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)

representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)

representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del

paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)

representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es

tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals

podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament

18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3

1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel

1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes

Hazan 1995 pagraveg 39

10

paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el

conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori

Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no

invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn

que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes

capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i

subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes

suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera

que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per

aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-

paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris

establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-

paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i

pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera

quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats

modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge

La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un

territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La

consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa

paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho

directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa

universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que

categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash

Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i

estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i

Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge

pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com

21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en

catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia

laquosocietats paisatgeresraquo

11

equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny

constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl

Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves

Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)

La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat

espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques

climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets

fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes

lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del

relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest

autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari

de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes

equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant

com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com

culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com

la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit

de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa

climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24

El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute

que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les

formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre

ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la

Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria

espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de

certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i

existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve

ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de

paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en

realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement

22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl

Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329

12

En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del

paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia

substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un

grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada

kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of

local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific

object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals

identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute

hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del

paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui

visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la

cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc

en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo

En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el

paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val

a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la

laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons

aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol

pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora

del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una

paraula de pintors

Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el

que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el

caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la

fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten

objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix

a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai

eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon

puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista

Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i

25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge

University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of

landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000

13

directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen

obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia

no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes

epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci

deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans

perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la

ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute

humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament

perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament

construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en

primera persona

Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present

investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el

paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa

Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una

construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el

moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute

laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com

la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista

com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens

trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29

Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel

(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir

per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat

espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre

o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en

una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva

laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no

tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota

versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla

28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University

of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18

14

drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del

mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute

olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot

En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels

cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada

conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute

drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute

del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la

laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la

realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament

per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat

drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de

significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del

paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el

mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert

sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple

visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu

entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute

Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i

ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la

geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu

Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha

estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el

nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem

conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa

per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit

drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en

31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie

Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907

15

quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais

desitjats els recordats o els de la imaginacioacute

En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten

Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha

drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la

ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments

humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que

els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais

laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que

Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute

lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat

la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash

sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza

i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu

a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables

El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la

laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg

Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a

ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret

a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la

fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per

treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi

terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc

La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes

reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i

lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-

los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom

observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el

subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans

mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del

32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-

Agostini 1993) p 416

16

subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan

eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-

fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl

descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els

actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa

sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia

del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els

fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes

constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia

sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses

perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai

En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un

espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash

Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina

com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte

Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que

lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que

fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de

lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a

fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com

lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els

ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que

fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el

subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute

fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o

lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre

els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per

cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem

ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41

34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa

correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber

va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix

Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que

habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea

17

Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar

un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe

mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la

Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit

diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i

lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra

manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada

humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el

paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o

olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan

aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva

del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva

drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats

emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash

No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la

materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva

sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle

XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les

formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes

sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia

estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent

En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic

objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge

en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament

accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen

i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge

ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa

Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes

primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute

del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o

incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de

Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17

18

distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes

heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat

el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en

tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera

com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la

present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no

amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions

afectives i de lrsquoestegravetica

Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat

ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que

lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser

i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no

aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai

Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un

paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave

sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens

resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat

que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem

predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de

possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes

o no laquoautegraventicraquo

Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave

ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i

paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits

aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al

segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot

haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la

bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)

Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment

adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun

subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la

19

relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa

que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes

determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un

especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes

contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme

suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia

Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva

obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el

romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)

(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de

Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho

saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un

matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38

Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable

No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna

laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil

2018)

Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge

estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir

present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple

Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment

visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant

privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute

primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats

tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries

soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions

socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia

lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten

les que defineixen estats drsquoagravenim39

37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard

Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col

Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona

Criacutetica 2010 pagraveg 32

20

3 Autenticitat i paisatge

Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi

en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o

laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que

espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara

als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica

com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve

calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic

Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest

cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del

grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell

que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica

laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o

lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva

identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve

que se suposa que eacutesraquo40

Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen

Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i

radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser

siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per

aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia

humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin

grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un

problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute

una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser

autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses

com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones

El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser

(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)

40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg

70 41 Iacutebid pagraveg 71

21

mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42

(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat

drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En

el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve

que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de

desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic

assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o

marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute

Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la

temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que

un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute

es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot

considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si

hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic

quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave

quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta

concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint

del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental

en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica

per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat

Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per

un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo

laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat

modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-

se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva

transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en

altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de

lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de

lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)

No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc

creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega

drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant

42 Iacutebid pagraveg 72

22

drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute

drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que

Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de

la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una

laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa

aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic

llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del

desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures

Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve

que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan

es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo

perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions

lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute

fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal

manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que

prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques

Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-

entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que

corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i

Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria

de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la

realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant

mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o

singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com

un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna

manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que

queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com

estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem

Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que

Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent

23

drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies

quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge

Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de

lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de

Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin

descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria

de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el

valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara

de pragravectica per a la poliacutetica

Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda

meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de

lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia

Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en

quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la

qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i

destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de

lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles

capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia

de lrsquolaquoauraraquo46

En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode

histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode

drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals

les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute

43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen

selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen

purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics

sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos

interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la

historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22

24

les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la

reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la

tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda

per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida

El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de

produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la

produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir

lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les

obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX

relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor

Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle

XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a

esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu

negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de

reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una

nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist

greument afectada

Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute

uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la

pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua

drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma

drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la

seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de

lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot

provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant

que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica

comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i

de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de

comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat

tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit

marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic

de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules

de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen

25

puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten

histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra

singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes

hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la

dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48

El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart

sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo

Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es

defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una

lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir

con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el

que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre

assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo

Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment

natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La

qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva

laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest

aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein

a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del

parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo

que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute

alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat

als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt

aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo

Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl

aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament

lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant

del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en

el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al

47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La

espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21

26

lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual

queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu

existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva

fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos

el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd

tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo

(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i

Martin Buber

Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal

de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador

drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra

de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia

que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador

siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de

aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan

sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans

comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es

formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit

drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes

drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute

de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de

comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror

experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial

tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves

vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que

havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric

drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la

laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular

pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la

memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si

en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat

53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV

Editorial Taurus Madrid 1991

27

En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es

dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten

efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet

extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament

Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber

(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del

laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit

personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de

relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al

moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i

acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva

relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial

fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-

Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes

aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs

actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer

fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se

limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por

algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y

otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro

fundamentoraquo55

Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber

tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un

laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim

drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La

experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene

ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que

lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no

es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat

per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent

a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir

54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14

28

experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no

es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta

(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el

mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y

Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo

allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial

autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula

bagravesica Jo-Turaquo

Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan

aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles

lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix

radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment

laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave

laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el

present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el

pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per

referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present

com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en

lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i

que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part

seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos

casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el

present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur

Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de

lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia

de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en

relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit

des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples

reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En

aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la

qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de

57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22

29

percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan

ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas

(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute

de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel

reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies

reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de

demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma

negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la

campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb

dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig

perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal

soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de

les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials

o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la

posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia

histograveria i el seu propi laquoauraraquo

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva

Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la

seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat

de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa

correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser

humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve

mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el

ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes

tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-

moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem

ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot

59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les

etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo

o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i

laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica 1951)

30

laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono

elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la

analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo

Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que

no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es

caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat

amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en

lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna

forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions

srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu

laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten

lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser

ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova

del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de

moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten

pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo

Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la

seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet

drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes

cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem

descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia

que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein

En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del

paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de

possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun

paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon

No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge

impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada

paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el

que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i

es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a

volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra

eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades

31

ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode

drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna

laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera

Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic

i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan

sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la

forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la

fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a

Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un

objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells

relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes

en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute

deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests

objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma

del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes

aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc

de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades

esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi

Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot

afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les

caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la

vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una

experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop

experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions

precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que

produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla

que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat

Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera

vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la

primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada

mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i

conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia

32

paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-

ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a

totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de

lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el

qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per

tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la

repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva

insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat

En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals

coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem

examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del

moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva

autenticitat

Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable

perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres

Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del

llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta

etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger

hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El

mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i

quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa

al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la

qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les

nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de

ser autegraventic

Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el

paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers

humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el

mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies

possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme

lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el

comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un

estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa

33

els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El

mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser

dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb

els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i

amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva

Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o

distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena

drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la

reflexioacute

Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la

categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant

com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat

drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va

veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes

diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de

distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La

curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en

realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el

θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60

Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba

en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta

modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no

eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten

paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han

esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo

La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix

un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren

cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives

les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en

certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi

vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu

60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria

1997 pagraveg 195

34

agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per

mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat

(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave

expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave

veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten

contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English

Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb

θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un

tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute

paisatgiacutestica

Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-

magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es

cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi

drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la

naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo

Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que

la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit

com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del

botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la

necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim

defensant al present treball

Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)

cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o

laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave

ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas

paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places

carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells

constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a

meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al

qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que

61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany

Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que

expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave

35

Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes

constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot

lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes

en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional

Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la

habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea

para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65

Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels

humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave

orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser

dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes

geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la

naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten

geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles

rectes La naturalesa eacutes corba66

Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens

intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que

conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la

que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la

consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa

examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes

presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la

que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la

possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva

fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En

Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet

pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que

apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera

64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament

perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206

36

que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que

lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat

Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una

interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als

nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la

vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per

Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense

disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell

mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser

que no estigui tintat

Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash

el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la

totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no

eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta

ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix

lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la

possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra

investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes

eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular

Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el

paisatge

A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo

enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes

del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens

amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb

la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente

intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens

causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem

determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem

determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo

Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el

paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els

68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208

37

paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge

Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem

por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que

fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por

drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es

retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein

laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente

perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no

obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i

la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens

intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein

laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave

La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure

fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix

determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en

Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute

amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que

en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens

amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi

ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70

Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges

nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera

negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica

dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant

la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i

renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra

part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de

lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es

manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el

cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa

69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin

existente

38

drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute

mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un

biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la

triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per

exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la

fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un

cristall de quars amb una pedra el quars emet llum

La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la

ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la

foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat

lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic

que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a

lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i

festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha

destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave

paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de

la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda

per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt

La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de

criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de

lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode

verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als

discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas

del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en

aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-

mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo

laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o

propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el

siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una

laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de

39

lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat

de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme

Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix

ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el

llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa

eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que

correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena

res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a

un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula

srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja

pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()

Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71

Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga

nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes

poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble

enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat

irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX

que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara

no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del

laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre

srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun

laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop

meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa

simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que

imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)

aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va

atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert

adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la

deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin

71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal

2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239

40

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo

Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del

paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai

sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que

nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui

generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo

srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el

moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)

Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn

heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la

mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure

drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus

prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en

definitiva una fenomenologia del plaer

Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin

Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat

aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o

desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original

tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes

cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna

reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo

Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna

manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute

sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn

Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de

tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai

de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la

tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era

tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o

73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del

francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia

41

laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per

fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve

primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la

vida)76

Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es

referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure

com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les

particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un

paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis

de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i

Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes

introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits

dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla

ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la

qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en

lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que

puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o

pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat

Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals

gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen

a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes

que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la

qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de

remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que

las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per

Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena

lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable

perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem

en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el

caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]

vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede

76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona

Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141

42

poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten

o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser

contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78

Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon

literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar

en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la

totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De

fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que

utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en

cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-

moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia

intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten

submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb

lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer

Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)

Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes

immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes

possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el

llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo

tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del

mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone

de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede

convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80

Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten

eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta

si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes

clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81

Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i

la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor

78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142

43

no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions

com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions

com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del

llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna

ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per

lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento

tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente

que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se

manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert

punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung

drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que

laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83

Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde

ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno

anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions

inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve

lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com

coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del

cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85

Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve

progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de

possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o

inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en

tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al

reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal

advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens

intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen

laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de

Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un

82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en

apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008

44

laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les

relacions egravetiques amb la naturalesa

El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent

de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement

objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En

Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la

possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo

Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament

com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash

ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa

responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar

drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom

exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no

humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo

En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb

un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute

de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87

escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una

simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo

como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de

lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre

cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens

intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que

ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes

diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana

laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute

laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una

vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten

representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90

87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70

45

Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix

Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes

les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els

eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas

planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes

la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant

de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut

per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els

possibles valors morals

Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo

que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la

qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat

o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de

responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute

drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la

seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se

culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en

pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro

se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla

no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus

drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92

Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal

mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo

humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes

transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests

fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo

Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute

fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la

Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel

laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible

91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83

46

La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la

filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es

basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una

filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de

Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat

del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els

paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant

que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes

pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar

ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat

de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave

Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro

no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto

conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93

Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu

laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas

de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve

es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema

geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que

Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna

manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna

manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge

en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al

coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que

esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem

intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre

quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la

ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit

pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de

record

Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un

laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un

93 Iacutebid pagraveg 55

47

cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve

certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun

paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes

de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible

plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se

cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun

paisatge

Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu

doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat

fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat

radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun

paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que

vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el

paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma

autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta

fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de

sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de

possible sorpresa

Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge

semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut

successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats

caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per

tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem

oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant

en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable

precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir

cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les

singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten

els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es

percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El

paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes

inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer

comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de

48

lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui

reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa

que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat

5 Conclusions

En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de

lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute

ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent

de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de

lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute

de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per

tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo

laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi

entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de

ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute

que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes

definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma

lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una

concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a

la qual cal separacioacute i distagravencia

A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories

filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les

fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo

o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia

Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge

pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura

directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o

impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes

lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes

relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash

que podem sintetitzar de la forma seguumlent

49

1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes

respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una

vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event

naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia

en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute

teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la

seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza

perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i

lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte

de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta

singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash

val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra

banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo

cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica

Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un

laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes

autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per

tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament

tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de

lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el

seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del

paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per

Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del

qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo

suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes

levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i

drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les

experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment

2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i

Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb

50

lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo

laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo

tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo

estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute

amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu

la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i

en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un

laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una

ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua

correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena

reciprocitat

3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i

Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser

humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten

al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal

Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial

vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del

paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat

oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera

recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la

que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber

4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a

lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a

utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El

moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo

(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de

Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute

laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si

mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no

pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla

51

nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes

laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de

projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a

laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la

progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes

congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau

Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute

repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia

de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que

Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per

part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en

un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de

realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el

Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els

ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent

elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament

5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions

humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se

al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute

cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual

metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave

srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra

un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del

Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi

pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash

i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el

martellndash

6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve

laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la

manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta

52

eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui

progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una

reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir

plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge

tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell

Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica

del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a

la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs

autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem

realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants

referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es

podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del

paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten

ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau

drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς

ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer

descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser

considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung

En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb

una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que

reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem

convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes

per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la

humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave

mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig

metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat

inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de

Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del

paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder

seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella

53

6 Bibliografia

Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra

completa 6 Madrid Akal

Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute

Paris Le Seuil

Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura

Econoacutemica

Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press

Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I

Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo

Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos

Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris

Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines

Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel

Editions Champ Vallon

Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux

environnements de synthegravese Pariacutes Hazan

Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje

y Teoriacutea

Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner

Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca

Nueva Madrid

Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder

54

Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in

Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden

Gleerup

Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe

Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426

Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental

Aesthetics Nueva York Columbia University Press

Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps

Minneapolis University of Minnesota Press

Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace

geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217

Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison

Wisconsin The University of Wisconsin Press

Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape

idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62

Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los

sentimientos Barcelona Criacutetica

Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial

Trotta

Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza

Editorial

Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions

Nova York Cambridge University Press

Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects

Chicago and La Salle Open Court

Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos

Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial

Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera

55

Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea

transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial

Criacutetica

Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book

Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros

Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad

Salamanca Ediciones Siacutegueme

Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor

Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores

Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies

Cambridge Massachussetts The MIT Press

Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard

Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta

Agostini

Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado

Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170

Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat

a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-

Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona

3 vols

Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende

Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27

Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion

Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie

Grenoble J Millon Col Krisis

Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva

Paisaje y Teoriacutea

56

Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a

Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley

University of California Press 1963 315-350

Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In

Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts

Institute of Technology

Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre

Editor digital Titivillus

Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm

Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros

Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico

naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique

Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and

Monuments Oxford Berg

Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis

University of Minnesota Press

Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina

57

Annex drsquoimatges

Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal

representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart

occidental

58

Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa

eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir

el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo

59

Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo

Iacutendex

Agraiumlments

Pagraveg

1 Introduccioacute Objecte i objectius del treball 1

2 Delimitacioacute del concepte de paisatge 2

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge 10

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute 14

3 Autenticitat i paisatge 20

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures 22

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge 23

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva 29

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt 38

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo 40

5 Conclusions 48

6 Bibliografia 53

Annex drsquoimatges

Agraiumlments

El meu primer agraiumlment va dirigit a les admirables classes i les notes i suggeregravencies del

tutor drsquoaquest treball el Dr Joan Gonzaacutelez Guardiola a qui dec la comprensioacute que per

fi tinc de la metafiacutesica i les fenomenologies de Heidegger i Leacutevinas Comentats i

interpretats per ell srsquoenteacuten millor per quegrave el Dasein laquofuigraquo de la seva millor versioacute o

per quegrave rentar els plats pot resultar un acte de plaer La visioacute del moacuten eacutes realment molt

diferent despreacutes drsquohaver passat cinc anys amb morts predilectes com Empegravedocles Platoacute

Aristogravetil Montaigne Spinoza Rousseau Kant Hegel Schopenhauer Marx Nietzsche

Wittgenstein Austin Benjamin Sartre Gadamer Heidegger Buber Leacutevinas Derrida o

Foucault Tambeacute eacutes diferent despreacutes drsquohaver visitat aquest altre moacuten meacutes fred fet de

proposicions logravegicament vagravelides o aquell meacutes cagravelid fet drsquoencontres amb lrsquoinfinit dels

altres Tot aixograve de la magrave drsquoalguns professors i professores a qui cal agrair sobretot la

seva originalitat i gran estil LrsquoEstegravetica amb el Dr Cabot eacutes impagable Gragravecies al Dr

Casadesuacutes els grecs soacuten tots ells apassionants i merescudament entranyables i tots ens

estimam Sogravecrates La metafiacutesica amb el Dr Gonzaacutelez Guardiola eacutes inicialment difiacutecil i

finalment bella Els grecs en deien χαλεπὰ τὰ καλά Un Treball de Fi de Grau posa

literalment laquoFiraquo Per mi en canvi representa un nou comenccedilament i si lrsquoograveliba de

Minerva aixeca el vol lrsquohorabaixa lrsquohorabaixa mallorquina eacutes tambeacute un mode metafiacutesic

del ser del paisatge

1

1 Introduccioacute Objecte i objectius del treball

El paisatge i la seva teoria sovint vinculada parentalment a la teoria del lloc ha estat

expliacutecitament tematitzat com a categoria filosogravefica almenys des de Simmel (1913)

Tambeacute ho ha estat com a categoria estegravetica artiacutestica arquitectogravenica geogragravefica i fins i

tot ecologravegica En el cas del present treball lrsquoabordem des de la filosofia amb la idea de

lligar-la amb les categories de lrsquoautegraventic i inautegraventic que aquiacute entenem com dos modes

possibles del ser de les coses i que filosograveficament apareixen vinculades amb les nocions

fortes de veritat identitat o experiegravencia del moacuten Certament no soacuten noves les

contribucions teoregravetiques i filosogravefiques a la nocioacute de paisatge com tampoc ho soacuten les

aportacions a la fenomenologia de lrsquoespai i dels ens en lrsquoespai gran part de les quals

citarem i referenciarem al llarg del treball Ara beacute que lrsquoobjecte de la present

investigacioacute sigui lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al

paisatge ens obliga a la tematitzacioacute de la mateixa nocioacute de paisatge semagraventicament

complexa i tambeacute a fer un recorregut per la nocioacute filosogravefica drsquoautenticitat igualment

problemagravetica

Eacutes aixiacute com la primera part del treball amb inici a lrsquoapartat 2 estagrave dedicada a la

delimitacioacute del concepte de paisatge que emprarem aquiacute respecte drsquoaltres

conceptualitzacions que al nostre parer no han sabut separar aquesta categoria de la de

medi fiacutesic o fins i tot de la de naturalesa Si la fenomenologia eacutes la ciegravencia de la

investigacioacute de lrsquoexperiegravencia en primera persona la demarcacioacute conceptual del paisatge

que emprem aquiacute lrsquoemprem tambeacute en tant que espai viscut o percebut en primera

persona En aquest sentit ja que ens interessa la vivegravencia laquoautegraventicaraquo o laquoinautegraventicaraquo

lrsquoeina drsquoestudi eacutes la fenomenologia No es tracta doncs drsquoestudiar lrsquoespai com a

totalitat drsquoens intramundans sinoacute drsquoanalitzar-lo en tant que proveiumldor de vivegravencies

Lrsquoespai fiacutesic teograveric eacutes medible quantificable i eacutes objecte de les ciegravencies positives

Lrsquoespai viscut no eacutes medible ni quantificable i eacutes objecte de la filosofia i la

fenomenologia

Per altra part si lrsquoautenticitat es predica com un concret mode drsquoexistegravencia dels

ens que ens envolten i de les sensacions que ens provoquen aquiacute lrsquoanalitzem quan

srsquoaplica a un intangible que anomenem laquopaisatgeraquo Intangible perquegrave el paisatge

constitueix una categoria filosogravefica molt particular que aquiacute entenem com aquest

embolcall de sensacions que ens presta el medi inaprehensibles perograve experimentades i

2

que podem sentir o no com a laquoautegraventiquesraquo Com es veuragrave defensem una concepcioacute del

paisatge allunyada per complet dels intents de cosificacioacute realitzats per les ciegravencies

naturals laquoPaisatgeraquo no eacutes pas allograve que es veu de lrsquoespai sinoacute una forma de mirar

laquoPaisatgeraquo no eacutes cap disposicioacute particular de coses en lrsquoespai sinoacute laquotonalitatraquo Un

intangible sense estructura ni funcioacute Eacutes experiegravencia vivegravencia El paisatge se sent

Lrsquoapartat 3 preteacuten introduir les anagravelisis que es fan als apartats posteriors i per

aixograve srsquohi fa una revisioacute somera de la nocioacute drsquoautenticitat i la seva aplicabilitat al

paisatge amb vistes a desenvolupar la quumlestioacute de les condicions de possibilitat que han

de reunir-se en el paisatge ndashen lrsquolaquoesdevenimentraquo o Ereignis drsquoun paisatgendash perquegrave la

seva vivegravencia permeti jutjar-lo com autegraventic o inautegraventic A partir drsquoaquiacute lrsquoapartat 4 estagrave

finalment i especiacuteficament dedicat al tractament de lrsquoautenticitat tal com la formulen i

resolen des de la metafiacutesica des de la fenomenologia i tambeacute des de lrsquoestegravetica tres

autors capitals Heidegger Levinas i Benjamin De Heidegger hem acudit a Ser i

Temps (1927) de Leacutevinas a Totalitat i Infinit (1961) i de Benjamin a Lrsquoobra drsquoart a

lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica (1936) tots ells amb el complement

ocasional de Husserl Adorno Buber o Harman La lectura directa drsquoaquests textos

fonamentals ens ha de permetre no nomeacutes descriure les conceptualitzacions que fan de

lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el paisatge sinoacute tambeacute establir certes relacions creuades

drsquointeregraves entre aquestes conceptualitzacions En aquest sentit lrsquoobjectiu uacuteltim de la

nostra investigacioacute eacutes precisament descobrir-ne les eventuals coincidegravencies i

divergegravencies que poden quedar sense desvetllar quan els textos es llegeixen i

srsquoanalitzen de manera aiumlllada

2 Delimitacioacute del concepte de paisatge

El concepte de paisatge que emprem en la present investigacioacute no eacutes el que tot adoptant

un caragravecter meacutes aviat cientificista usualment srsquoempra en disciplines que comparteixen

amb diferents variants lrsquoestudi del medi fiacutesic o el medi habitat ecologia arquitectura

urbanisme agronomia geografia En el nostre cas ens interessa un enfoc humaniacutestic del

paisatge i dins drsquoell filosogravefic inaugurat presumiblement per Georg Simmel (Die

Philosophie der Landschaft 1913)1 i que despreacutes drsquoaixograve ha tingut un llarg i fegravertil

1 Georg Simmel Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros 2013

3

recorregut Sembla de fet que la bibliografia recent al voltant del paisatge srsquoha elevat

per damunt de les contingegravencies que el situen dins lrsquoograverbita de disciplines com les

esmentades per assolir decididament lrsquoagravembit de la filosofia Drsquoalgun temps enccedilagrave no soacuten

pocs els filogravesofs frequumlentment des del camp de la fenomenologia que han pres el

paisatge i lrsquoespai fenomegravenicament percebut com a mategraveria reflexiva i formuladora de

teories

Si lrsquoorigen semagraventic del paisatge es troba primitivament en les Arts aquesta

atribucioacute privativa ha sofert una important distorsioacute de la magrave de disciplines com les

esmentades que srsquohan apropiat de la idea de paisatge fins arribar a tematitzar-la i

resignificar-la com quelcom que difereix considerablement drsquoallograve que evocava en

origen En llengua castellana la paraula paisage [sic] apareix formalment consignada

lrsquoany 1708 al Diccionario de Autoridades el primer de la Real Academia Espantildeola La

definicioacute que sersquon doacutena eacutes laquopedazo de paiacutes en la pinturaraquo cosa que assenyala lrsquoorigen

primagraveriament artiacutestic del concepte Meacutes problemagravetic resulta determinar la formacioacute

genegravetica del concepte de paisatge que Berque (2009) situa en la Xina del segle IV o V

A Occident i a Europa Maderuelo (2005) opta per situar en els primers anys del segle

XVII la consolidacioacute drsquoun concepte que ja venia mostrant laquosiacutemptomes drsquoaquestes noves

actitudsraquo almenys des del segle I quan en la cultura romana es detecten signes drsquouna

apreciacioacute dels valors estegravetics de lrsquoentorn natural

Tot i que els romans coneixien el concepte de manera embrionagraveria no deixaren

encara cap paraula que en doneacutes compte perograve laquosiacute van ser capaccedilos de destilmiddotlar la

locucioacute loca amoenaraquo2 compost legravexic en quegrave molts estudiosos han vist el precedent del

paisatge per tal com fa referegravencia a aquells llocs que resulten especialment plaents i

que es materialitzen sobretot en forma de jardins La seva antiacutetesi eacutes el locus horridus

eacutes a dir el lloc que desperta estats emocionals drsquoiacutendole negativa causats pel

desplegament drsquoun seguit drsquoelements que no afavoreixen la vida o el benestar sogravels

erms vegetacioacute severa calor o fred excessius (el desert o la muntanya) terrenys

accidentats degraveficit hiacutedric No obstant el mateix Maderuelo creu que ni amoenia ndashllocs

plaents amensndash ni prospectus ndashallograve que un veu davant seundash ni topia ndashmotiu pictograveric

diferent de la figurandash prenien a lrsquoantiga Roma el significat que ara teacute la paraula paisatge

perquegrave laquoaquella cultura no aconseguiacute o no va necessitar destilmiddotlar una paraula concreta

2 Javier Maderuelo El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores 2005 pagraveg 173

4

per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de

plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit

articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc

lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap

sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a

laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa

una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic

Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla

en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per

trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen

amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i

beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous

llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements

destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les

terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes

panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa

Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de

Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen

acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva

Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un

objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del

moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al

Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute

pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes

Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor

dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori

Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje

de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes

representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la

finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc

3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64

5

o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix

documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per

referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia

sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a

Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de

paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc

geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb

lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia

La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de

paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel

ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant

nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en

definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels

fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que

varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes

percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents

del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents

laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions

Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del

lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal

com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el

present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute

de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash

tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la

fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash

curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash

drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)

Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo

que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per

tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu

integraverpret situat en el present

5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17

6

Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i

metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient

perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal

vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute

filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un

uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella

nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina

pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten

laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave

precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge

i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues

accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes

distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la

fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva

irreductibilitat

Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions

cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la

predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a

tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el

paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La

pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor

pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el

paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-

lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna

concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que

sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a

lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel

fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute

de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge

8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The

MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119

7

eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens

de la culturaraquo11

A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que

perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger

(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats

suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()

[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb

la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute

paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol

pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma

secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin

tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a

la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp

En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat

Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per

certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La

quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i

productivament estegraveril

Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la

mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes

fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels

carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins

i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la

muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute

amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan

(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va

ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat

mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre

la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a

curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que

11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336

amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant

8

pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells

insectesraquo14

Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel

distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun

punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel

paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el

subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un

primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes

de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola

visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15

Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita

a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa

judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual

donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i

componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es

desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que

es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En

paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo

aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de

lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es

materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva

una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la

vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals

de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps

meteorologravegic

Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel

marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres

paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert

buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del

14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010

pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad

Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001

9

paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp

visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del

punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave

es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg

drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per

lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus

laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica

del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats

punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute

geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves

activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A

aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria

la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota

experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit

perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc

drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens

Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment

en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en

definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du

paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de

paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute

enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar

per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)

representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)

representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del

paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)

representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es

tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals

podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament

18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3

1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel

1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes

Hazan 1995 pagraveg 39

10

paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el

conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori

Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no

invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn

que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes

capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i

subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes

suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera

que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per

aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-

paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris

establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-

paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i

pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera

quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats

modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge

La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un

territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La

consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa

paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho

directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa

universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que

categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash

Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i

estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i

Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge

pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com

21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en

catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia

laquosocietats paisatgeresraquo

11

equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny

constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl

Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves

Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)

La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat

espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques

climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets

fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes

lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del

relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest

autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari

de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes

equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant

com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com

culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com

la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit

de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa

climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24

El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute

que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les

formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre

ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la

Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria

espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de

certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i

existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve

ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de

paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en

realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement

22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl

Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329

12

En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del

paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia

substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un

grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada

kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of

local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific

object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals

identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute

hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del

paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui

visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la

cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc

en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo

En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el

paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val

a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la

laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons

aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol

pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora

del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una

paraula de pintors

Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el

que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el

caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la

fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten

objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix

a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai

eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon

puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista

Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i

25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge

University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of

landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000

13

directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen

obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia

no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes

epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci

deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans

perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la

ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute

humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament

perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament

construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en

primera persona

Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present

investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el

paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa

Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una

construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el

moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute

laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com

la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista

com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens

trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29

Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel

(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir

per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat

espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre

o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en

una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva

laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no

tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota

versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla

28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University

of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18

14

drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del

mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute

olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot

En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels

cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada

conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute

drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute

del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la

laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la

realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament

per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat

drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de

significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del

paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el

mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert

sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple

visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu

entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute

Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i

ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la

geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu

Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha

estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el

nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem

conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa

per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit

drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en

31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie

Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907

15

quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais

desitjats els recordats o els de la imaginacioacute

En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten

Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha

drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la

ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments

humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que

els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais

laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que

Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute

lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat

la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash

sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza

i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu

a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables

El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la

laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg

Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a

ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret

a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la

fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per

treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi

terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc

La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes

reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i

lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-

los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom

observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el

subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans

mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del

32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-

Agostini 1993) p 416

16

subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan

eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-

fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl

descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els

actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa

sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia

del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els

fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes

constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia

sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses

perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai

En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un

espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash

Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina

com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte

Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que

lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que

fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de

lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a

fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com

lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els

ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que

fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el

subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute

fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o

lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre

els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per

cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem

ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41

34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa

correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber

va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix

Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que

habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea

17

Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar

un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe

mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la

Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit

diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i

lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra

manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada

humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el

paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o

olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan

aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva

del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva

drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats

emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash

No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la

materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva

sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle

XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les

formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes

sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia

estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent

En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic

objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge

en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament

accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen

i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge

ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa

Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes

primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute

del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o

incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de

Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17

18

distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes

heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat

el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en

tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera

com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la

present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no

amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions

afectives i de lrsquoestegravetica

Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat

ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que

lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser

i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no

aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai

Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un

paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave

sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens

resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat

que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem

predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de

possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes

o no laquoautegraventicraquo

Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave

ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i

paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits

aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al

segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot

haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la

bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)

Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment

adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun

subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la

19

relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa

que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes

determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un

especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes

contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme

suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia

Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva

obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el

romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)

(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de

Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho

saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un

matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38

Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable

No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna

laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil

2018)

Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge

estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir

present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple

Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment

visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant

privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute

primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats

tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries

soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions

socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia

lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten

les que defineixen estats drsquoagravenim39

37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard

Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col

Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona

Criacutetica 2010 pagraveg 32

20

3 Autenticitat i paisatge

Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi

en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o

laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que

espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara

als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica

com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve

calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic

Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest

cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del

grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell

que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica

laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o

lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva

identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve

que se suposa que eacutesraquo40

Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen

Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i

radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser

siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per

aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia

humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin

grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un

problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute

una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser

autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses

com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones

El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser

(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)

40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg

70 41 Iacutebid pagraveg 71

21

mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42

(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat

drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En

el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve

que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de

desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic

assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o

marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute

Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la

temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que

un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute

es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot

considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si

hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic

quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave

quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta

concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint

del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental

en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica

per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat

Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per

un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo

laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat

modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-

se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva

transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en

altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de

lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de

lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)

No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc

creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega

drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant

42 Iacutebid pagraveg 72

22

drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute

drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que

Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de

la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una

laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa

aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic

llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del

desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures

Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve

que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan

es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo

perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions

lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute

fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal

manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que

prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques

Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-

entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que

corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i

Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria

de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la

realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant

mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o

singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com

un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna

manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que

queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com

estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem

Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que

Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent

23

drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies

quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge

Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de

lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de

Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin

descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria

de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el

valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara

de pragravectica per a la poliacutetica

Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda

meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de

lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia

Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en

quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la

qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i

destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de

lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles

capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia

de lrsquolaquoauraraquo46

En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode

histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode

drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals

les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute

43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen

selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen

purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics

sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos

interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la

historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22

24

les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la

reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la

tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda

per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida

El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de

produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la

produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir

lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les

obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX

relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor

Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle

XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a

esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu

negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de

reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una

nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist

greument afectada

Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute

uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la

pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua

drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma

drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la

seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de

lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot

provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant

que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica

comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i

de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de

comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat

tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit

marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic

de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules

de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen

25

puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten

histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra

singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes

hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la

dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48

El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart

sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo

Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es

defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una

lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir

con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el

que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre

assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo

Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment

natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La

qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva

laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest

aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein

a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del

parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo

que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute

alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat

als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt

aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo

Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl

aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament

lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant

del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en

el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al

47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La

espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21

26

lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual

queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu

existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva

fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos

el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd

tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo

(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i

Martin Buber

Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal

de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador

drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra

de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia

que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador

siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de

aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan

sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans

comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es

formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit

drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes

drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute

de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de

comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror

experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial

tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves

vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que

havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric

drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la

laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular

pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la

memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si

en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat

53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV

Editorial Taurus Madrid 1991

27

En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es

dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten

efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet

extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament

Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber

(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del

laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit

personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de

relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al

moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i

acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva

relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial

fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-

Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes

aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs

actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer

fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se

limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por

algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y

otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro

fundamentoraquo55

Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber

tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un

laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim

drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La

experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene

ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que

lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no

es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat

per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent

a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir

54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14

28

experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no

es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta

(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el

mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y

Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo

allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial

autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula

bagravesica Jo-Turaquo

Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan

aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles

lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix

radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment

laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave

laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el

present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el

pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per

referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present

com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en

lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i

que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part

seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos

casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el

present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur

Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de

lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia

de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en

relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit

des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples

reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En

aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la

qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de

57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22

29

percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan

ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas

(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute

de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel

reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies

reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de

demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma

negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la

campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb

dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig

perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal

soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de

les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials

o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la

posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia

histograveria i el seu propi laquoauraraquo

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva

Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la

seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat

de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa

correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser

humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve

mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el

ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes

tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-

moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem

ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot

59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les

etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo

o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i

laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica 1951)

30

laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono

elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la

analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo

Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que

no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es

caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat

amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en

lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna

forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions

srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu

laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten

lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser

ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova

del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de

moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten

pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo

Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la

seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet

drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes

cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem

descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia

que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein

En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del

paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de

possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun

paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon

No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge

impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada

paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el

que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i

es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a

volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra

eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades

31

ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode

drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna

laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera

Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic

i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan

sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la

forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la

fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a

Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un

objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells

relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes

en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute

deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests

objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma

del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes

aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc

de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades

esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi

Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot

afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les

caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la

vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una

experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop

experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions

precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que

produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla

que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat

Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera

vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la

primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada

mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i

conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia

32

paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-

ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a

totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de

lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el

qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per

tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la

repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva

insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat

En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals

coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem

examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del

moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva

autenticitat

Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable

perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres

Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del

llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta

etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger

hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El

mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i

quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa

al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la

qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les

nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de

ser autegraventic

Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el

paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers

humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el

mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies

possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme

lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el

comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un

estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa

33

els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El

mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser

dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb

els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i

amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva

Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o

distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena

drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la

reflexioacute

Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la

categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant

com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat

drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va

veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes

diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de

distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La

curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en

realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el

θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60

Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba

en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta

modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no

eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten

paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han

esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo

La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix

un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren

cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives

les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en

certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi

vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu

60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria

1997 pagraveg 195

34

agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per

mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat

(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave

expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave

veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten

contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English

Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb

θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un

tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute

paisatgiacutestica

Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-

magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es

cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi

drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la

naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo

Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que

la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit

com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del

botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la

necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim

defensant al present treball

Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)

cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o

laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave

ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas

paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places

carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells

constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a

meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al

qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que

61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany

Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que

expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave

35

Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes

constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot

lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes

en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional

Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la

habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea

para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65

Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels

humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave

orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser

dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes

geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la

naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten

geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles

rectes La naturalesa eacutes corba66

Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens

intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que

conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la

que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la

consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa

examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes

presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la

que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la

possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva

fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En

Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet

pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que

apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera

64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament

perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206

36

que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que

lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat

Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una

interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als

nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la

vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per

Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense

disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell

mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser

que no estigui tintat

Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash

el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la

totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no

eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta

ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix

lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la

possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra

investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes

eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular

Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el

paisatge

A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo

enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes

del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens

amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb

la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente

intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens

causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem

determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem

determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo

Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el

paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els

68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208

37

paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge

Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem

por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que

fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por

drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es

retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein

laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente

perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no

obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i

la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens

intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein

laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave

La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure

fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix

determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en

Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute

amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que

en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens

amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi

ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70

Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges

nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera

negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica

dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant

la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i

renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra

part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de

lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es

manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el

cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa

69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin

existente

38

drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute

mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un

biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la

triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per

exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la

fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un

cristall de quars amb una pedra el quars emet llum

La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la

ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la

foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat

lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic

que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a

lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i

festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha

destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave

paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de

la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda

per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt

La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de

criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de

lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode

verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als

discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas

del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en

aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-

mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo

laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o

propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el

siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una

laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de

39

lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat

de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme

Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix

ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el

llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa

eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que

correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena

res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a

un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula

srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja

pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()

Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71

Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga

nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes

poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble

enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat

irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX

que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara

no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del

laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre

srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun

laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop

meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa

simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que

imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)

aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va

atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert

adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la

deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin

71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal

2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239

40

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo

Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del

paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai

sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que

nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui

generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo

srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el

moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)

Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn

heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la

mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure

drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus

prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en

definitiva una fenomenologia del plaer

Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin

Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat

aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o

desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original

tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes

cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna

reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo

Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna

manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute

sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn

Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de

tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai

de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la

tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era

tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o

73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del

francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia

41

laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per

fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve

primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la

vida)76

Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es

referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure

com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les

particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un

paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis

de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i

Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes

introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits

dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla

ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la

qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en

lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que

puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o

pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat

Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals

gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen

a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes

que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la

qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de

remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que

las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per

Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena

lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable

perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem

en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el

caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]

vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede

76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona

Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141

42

poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten

o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser

contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78

Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon

literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar

en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la

totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De

fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que

utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en

cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-

moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia

intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten

submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb

lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer

Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)

Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes

immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes

possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el

llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo

tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del

mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone

de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede

convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80

Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten

eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta

si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes

clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81

Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i

la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor

78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142

43

no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions

com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions

com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del

llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna

ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per

lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento

tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente

que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se

manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert

punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung

drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que

laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83

Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde

ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno

anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions

inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve

lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com

coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del

cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85

Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve

progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de

possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o

inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en

tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al

reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal

advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens

intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen

laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de

Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un

82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en

apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008

44

laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les

relacions egravetiques amb la naturalesa

El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent

de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement

objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En

Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la

possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo

Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament

com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash

ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa

responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar

drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom

exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no

humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo

En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb

un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute

de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87

escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una

simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo

como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de

lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre

cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens

intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que

ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes

diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana

laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute

laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una

vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten

representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90

87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70

45

Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix

Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes

les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els

eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas

planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes

la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant

de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut

per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els

possibles valors morals

Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo

que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la

qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat

o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de

responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute

drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la

seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se

culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en

pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro

se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla

no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus

drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92

Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal

mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo

humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes

transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests

fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo

Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute

fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la

Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel

laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible

91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83

46

La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la

filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es

basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una

filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de

Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat

del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els

paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant

que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes

pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar

ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat

de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave

Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro

no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto

conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93

Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu

laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas

de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve

es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema

geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que

Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna

manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna

manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge

en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al

coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que

esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem

intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre

quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la

ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit

pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de

record

Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un

laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un

93 Iacutebid pagraveg 55

47

cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve

certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun

paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes

de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible

plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se

cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun

paisatge

Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu

doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat

fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat

radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun

paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que

vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el

paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma

autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta

fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de

sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de

possible sorpresa

Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge

semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut

successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats

caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per

tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem

oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant

en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable

precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir

cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les

singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten

els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es

percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El

paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes

inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer

comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de

48

lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui

reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa

que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat

5 Conclusions

En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de

lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute

ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent

de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de

lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute

de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per

tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo

laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi

entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de

ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute

que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes

definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma

lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una

concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a

la qual cal separacioacute i distagravencia

A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories

filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les

fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo

o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia

Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge

pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura

directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o

impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes

lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes

relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash

que podem sintetitzar de la forma seguumlent

49

1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes

respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una

vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event

naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia

en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute

teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la

seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza

perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i

lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte

de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta

singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash

val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra

banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo

cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica

Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un

laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes

autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per

tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament

tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de

lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el

seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del

paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per

Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del

qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo

suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes

levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i

drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les

experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment

2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i

Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb

50

lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo

laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo

tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo

estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute

amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu

la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i

en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un

laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una

ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua

correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena

reciprocitat

3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i

Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser

humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten

al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal

Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial

vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del

paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat

oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera

recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la

que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber

4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a

lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a

utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El

moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo

(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de

Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute

laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si

mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no

pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla

51

nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes

laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de

projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a

laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la

progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes

congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau

Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute

repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia

de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que

Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per

part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en

un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de

realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el

Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els

ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent

elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament

5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions

humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se

al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute

cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual

metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave

srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra

un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del

Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi

pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash

i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el

martellndash

6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve

laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la

manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta

52

eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui

progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una

reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir

plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge

tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell

Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica

del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a

la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs

autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem

realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants

referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es

podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del

paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten

ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau

drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς

ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer

descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser

considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung

En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb

una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que

reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem

convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes

per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la

humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave

mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig

metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat

inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de

Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del

paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder

seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella

53

6 Bibliografia

Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra

completa 6 Madrid Akal

Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute

Paris Le Seuil

Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura

Econoacutemica

Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press

Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I

Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo

Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos

Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris

Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines

Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel

Editions Champ Vallon

Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux

environnements de synthegravese Pariacutes Hazan

Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje

y Teoriacutea

Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner

Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca

Nueva Madrid

Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder

54

Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in

Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden

Gleerup

Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe

Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426

Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental

Aesthetics Nueva York Columbia University Press

Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps

Minneapolis University of Minnesota Press

Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace

geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217

Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison

Wisconsin The University of Wisconsin Press

Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape

idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62

Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los

sentimientos Barcelona Criacutetica

Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial

Trotta

Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza

Editorial

Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions

Nova York Cambridge University Press

Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects

Chicago and La Salle Open Court

Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos

Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial

Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera

55

Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea

transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial

Criacutetica

Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book

Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros

Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad

Salamanca Ediciones Siacutegueme

Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor

Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores

Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies

Cambridge Massachussetts The MIT Press

Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard

Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta

Agostini

Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado

Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170

Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat

a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-

Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona

3 vols

Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende

Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27

Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion

Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie

Grenoble J Millon Col Krisis

Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva

Paisaje y Teoriacutea

56

Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a

Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley

University of California Press 1963 315-350

Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In

Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts

Institute of Technology

Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre

Editor digital Titivillus

Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm

Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros

Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico

naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique

Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and

Monuments Oxford Berg

Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis

University of Minnesota Press

Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina

57

Annex drsquoimatges

Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal

representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart

occidental

58

Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa

eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir

el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo

59

Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo

Agraiumlments

El meu primer agraiumlment va dirigit a les admirables classes i les notes i suggeregravencies del

tutor drsquoaquest treball el Dr Joan Gonzaacutelez Guardiola a qui dec la comprensioacute que per

fi tinc de la metafiacutesica i les fenomenologies de Heidegger i Leacutevinas Comentats i

interpretats per ell srsquoenteacuten millor per quegrave el Dasein laquofuigraquo de la seva millor versioacute o

per quegrave rentar els plats pot resultar un acte de plaer La visioacute del moacuten eacutes realment molt

diferent despreacutes drsquohaver passat cinc anys amb morts predilectes com Empegravedocles Platoacute

Aristogravetil Montaigne Spinoza Rousseau Kant Hegel Schopenhauer Marx Nietzsche

Wittgenstein Austin Benjamin Sartre Gadamer Heidegger Buber Leacutevinas Derrida o

Foucault Tambeacute eacutes diferent despreacutes drsquohaver visitat aquest altre moacuten meacutes fred fet de

proposicions logravegicament vagravelides o aquell meacutes cagravelid fet drsquoencontres amb lrsquoinfinit dels

altres Tot aixograve de la magrave drsquoalguns professors i professores a qui cal agrair sobretot la

seva originalitat i gran estil LrsquoEstegravetica amb el Dr Cabot eacutes impagable Gragravecies al Dr

Casadesuacutes els grecs soacuten tots ells apassionants i merescudament entranyables i tots ens

estimam Sogravecrates La metafiacutesica amb el Dr Gonzaacutelez Guardiola eacutes inicialment difiacutecil i

finalment bella Els grecs en deien χαλεπὰ τὰ καλά Un Treball de Fi de Grau posa

literalment laquoFiraquo Per mi en canvi representa un nou comenccedilament i si lrsquoograveliba de

Minerva aixeca el vol lrsquohorabaixa lrsquohorabaixa mallorquina eacutes tambeacute un mode metafiacutesic

del ser del paisatge

1

1 Introduccioacute Objecte i objectius del treball

El paisatge i la seva teoria sovint vinculada parentalment a la teoria del lloc ha estat

expliacutecitament tematitzat com a categoria filosogravefica almenys des de Simmel (1913)

Tambeacute ho ha estat com a categoria estegravetica artiacutestica arquitectogravenica geogragravefica i fins i

tot ecologravegica En el cas del present treball lrsquoabordem des de la filosofia amb la idea de

lligar-la amb les categories de lrsquoautegraventic i inautegraventic que aquiacute entenem com dos modes

possibles del ser de les coses i que filosograveficament apareixen vinculades amb les nocions

fortes de veritat identitat o experiegravencia del moacuten Certament no soacuten noves les

contribucions teoregravetiques i filosogravefiques a la nocioacute de paisatge com tampoc ho soacuten les

aportacions a la fenomenologia de lrsquoespai i dels ens en lrsquoespai gran part de les quals

citarem i referenciarem al llarg del treball Ara beacute que lrsquoobjecte de la present

investigacioacute sigui lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al

paisatge ens obliga a la tematitzacioacute de la mateixa nocioacute de paisatge semagraventicament

complexa i tambeacute a fer un recorregut per la nocioacute filosogravefica drsquoautenticitat igualment

problemagravetica

Eacutes aixiacute com la primera part del treball amb inici a lrsquoapartat 2 estagrave dedicada a la

delimitacioacute del concepte de paisatge que emprarem aquiacute respecte drsquoaltres

conceptualitzacions que al nostre parer no han sabut separar aquesta categoria de la de

medi fiacutesic o fins i tot de la de naturalesa Si la fenomenologia eacutes la ciegravencia de la

investigacioacute de lrsquoexperiegravencia en primera persona la demarcacioacute conceptual del paisatge

que emprem aquiacute lrsquoemprem tambeacute en tant que espai viscut o percebut en primera

persona En aquest sentit ja que ens interessa la vivegravencia laquoautegraventicaraquo o laquoinautegraventicaraquo

lrsquoeina drsquoestudi eacutes la fenomenologia No es tracta doncs drsquoestudiar lrsquoespai com a

totalitat drsquoens intramundans sinoacute drsquoanalitzar-lo en tant que proveiumldor de vivegravencies

Lrsquoespai fiacutesic teograveric eacutes medible quantificable i eacutes objecte de les ciegravencies positives

Lrsquoespai viscut no eacutes medible ni quantificable i eacutes objecte de la filosofia i la

fenomenologia

Per altra part si lrsquoautenticitat es predica com un concret mode drsquoexistegravencia dels

ens que ens envolten i de les sensacions que ens provoquen aquiacute lrsquoanalitzem quan

srsquoaplica a un intangible que anomenem laquopaisatgeraquo Intangible perquegrave el paisatge

constitueix una categoria filosogravefica molt particular que aquiacute entenem com aquest

embolcall de sensacions que ens presta el medi inaprehensibles perograve experimentades i

2

que podem sentir o no com a laquoautegraventiquesraquo Com es veuragrave defensem una concepcioacute del

paisatge allunyada per complet dels intents de cosificacioacute realitzats per les ciegravencies

naturals laquoPaisatgeraquo no eacutes pas allograve que es veu de lrsquoespai sinoacute una forma de mirar

laquoPaisatgeraquo no eacutes cap disposicioacute particular de coses en lrsquoespai sinoacute laquotonalitatraquo Un

intangible sense estructura ni funcioacute Eacutes experiegravencia vivegravencia El paisatge se sent

Lrsquoapartat 3 preteacuten introduir les anagravelisis que es fan als apartats posteriors i per

aixograve srsquohi fa una revisioacute somera de la nocioacute drsquoautenticitat i la seva aplicabilitat al

paisatge amb vistes a desenvolupar la quumlestioacute de les condicions de possibilitat que han

de reunir-se en el paisatge ndashen lrsquolaquoesdevenimentraquo o Ereignis drsquoun paisatgendash perquegrave la

seva vivegravencia permeti jutjar-lo com autegraventic o inautegraventic A partir drsquoaquiacute lrsquoapartat 4 estagrave

finalment i especiacuteficament dedicat al tractament de lrsquoautenticitat tal com la formulen i

resolen des de la metafiacutesica des de la fenomenologia i tambeacute des de lrsquoestegravetica tres

autors capitals Heidegger Levinas i Benjamin De Heidegger hem acudit a Ser i

Temps (1927) de Leacutevinas a Totalitat i Infinit (1961) i de Benjamin a Lrsquoobra drsquoart a

lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica (1936) tots ells amb el complement

ocasional de Husserl Adorno Buber o Harman La lectura directa drsquoaquests textos

fonamentals ens ha de permetre no nomeacutes descriure les conceptualitzacions que fan de

lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el paisatge sinoacute tambeacute establir certes relacions creuades

drsquointeregraves entre aquestes conceptualitzacions En aquest sentit lrsquoobjectiu uacuteltim de la

nostra investigacioacute eacutes precisament descobrir-ne les eventuals coincidegravencies i

divergegravencies que poden quedar sense desvetllar quan els textos es llegeixen i

srsquoanalitzen de manera aiumlllada

2 Delimitacioacute del concepte de paisatge

El concepte de paisatge que emprem en la present investigacioacute no eacutes el que tot adoptant

un caragravecter meacutes aviat cientificista usualment srsquoempra en disciplines que comparteixen

amb diferents variants lrsquoestudi del medi fiacutesic o el medi habitat ecologia arquitectura

urbanisme agronomia geografia En el nostre cas ens interessa un enfoc humaniacutestic del

paisatge i dins drsquoell filosogravefic inaugurat presumiblement per Georg Simmel (Die

Philosophie der Landschaft 1913)1 i que despreacutes drsquoaixograve ha tingut un llarg i fegravertil

1 Georg Simmel Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros 2013

3

recorregut Sembla de fet que la bibliografia recent al voltant del paisatge srsquoha elevat

per damunt de les contingegravencies que el situen dins lrsquoograverbita de disciplines com les

esmentades per assolir decididament lrsquoagravembit de la filosofia Drsquoalgun temps enccedilagrave no soacuten

pocs els filogravesofs frequumlentment des del camp de la fenomenologia que han pres el

paisatge i lrsquoespai fenomegravenicament percebut com a mategraveria reflexiva i formuladora de

teories

Si lrsquoorigen semagraventic del paisatge es troba primitivament en les Arts aquesta

atribucioacute privativa ha sofert una important distorsioacute de la magrave de disciplines com les

esmentades que srsquohan apropiat de la idea de paisatge fins arribar a tematitzar-la i

resignificar-la com quelcom que difereix considerablement drsquoallograve que evocava en

origen En llengua castellana la paraula paisage [sic] apareix formalment consignada

lrsquoany 1708 al Diccionario de Autoridades el primer de la Real Academia Espantildeola La

definicioacute que sersquon doacutena eacutes laquopedazo de paiacutes en la pinturaraquo cosa que assenyala lrsquoorigen

primagraveriament artiacutestic del concepte Meacutes problemagravetic resulta determinar la formacioacute

genegravetica del concepte de paisatge que Berque (2009) situa en la Xina del segle IV o V

A Occident i a Europa Maderuelo (2005) opta per situar en els primers anys del segle

XVII la consolidacioacute drsquoun concepte que ja venia mostrant laquosiacutemptomes drsquoaquestes noves

actitudsraquo almenys des del segle I quan en la cultura romana es detecten signes drsquouna

apreciacioacute dels valors estegravetics de lrsquoentorn natural

Tot i que els romans coneixien el concepte de manera embrionagraveria no deixaren

encara cap paraula que en doneacutes compte perograve laquosiacute van ser capaccedilos de destilmiddotlar la

locucioacute loca amoenaraquo2 compost legravexic en quegrave molts estudiosos han vist el precedent del

paisatge per tal com fa referegravencia a aquells llocs que resulten especialment plaents i

que es materialitzen sobretot en forma de jardins La seva antiacutetesi eacutes el locus horridus

eacutes a dir el lloc que desperta estats emocionals drsquoiacutendole negativa causats pel

desplegament drsquoun seguit drsquoelements que no afavoreixen la vida o el benestar sogravels

erms vegetacioacute severa calor o fred excessius (el desert o la muntanya) terrenys

accidentats degraveficit hiacutedric No obstant el mateix Maderuelo creu que ni amoenia ndashllocs

plaents amensndash ni prospectus ndashallograve que un veu davant seundash ni topia ndashmotiu pictograveric

diferent de la figurandash prenien a lrsquoantiga Roma el significat que ara teacute la paraula paisatge

perquegrave laquoaquella cultura no aconseguiacute o no va necessitar destilmiddotlar una paraula concreta

2 Javier Maderuelo El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores 2005 pagraveg 173

4

per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de

plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit

articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc

lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap

sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a

laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa

una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic

Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla

en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per

trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen

amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i

beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous

llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements

destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les

terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes

panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa

Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de

Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen

acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva

Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un

objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del

moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al

Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute

pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes

Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor

dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori

Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje

de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes

representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la

finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc

3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64

5

o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix

documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per

referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia

sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a

Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de

paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc

geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb

lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia

La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de

paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel

ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant

nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en

definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels

fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que

varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes

percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents

del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents

laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions

Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del

lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal

com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el

present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute

de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash

tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la

fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash

curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash

drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)

Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo

que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per

tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu

integraverpret situat en el present

5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17

6

Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i

metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient

perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal

vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute

filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un

uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella

nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina

pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten

laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave

precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge

i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues

accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes

distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la

fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva

irreductibilitat

Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions

cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la

predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a

tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el

paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La

pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor

pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el

paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-

lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna

concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que

sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a

lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel

fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute

de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge

8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The

MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119

7

eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens

de la culturaraquo11

A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que

perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger

(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats

suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()

[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb

la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute

paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol

pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma

secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin

tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a

la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp

En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat

Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per

certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La

quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i

productivament estegraveril

Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la

mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes

fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels

carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins

i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la

muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute

amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan

(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va

ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat

mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre

la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a

curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que

11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336

amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant

8

pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells

insectesraquo14

Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel

distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun

punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel

paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el

subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un

primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes

de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola

visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15

Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita

a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa

judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual

donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i

componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es

desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que

es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En

paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo

aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de

lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es

materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva

una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la

vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals

de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps

meteorologravegic

Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel

marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres

paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert

buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del

14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010

pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad

Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001

9

paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp

visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del

punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave

es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg

drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per

lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus

laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica

del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats

punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute

geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves

activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A

aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria

la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota

experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit

perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc

drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens

Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment

en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en

definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du

paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de

paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute

enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar

per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)

representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)

representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del

paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)

representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es

tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals

podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament

18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3

1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel

1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes

Hazan 1995 pagraveg 39

10

paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el

conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori

Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no

invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn

que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes

capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i

subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes

suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera

que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per

aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-

paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris

establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-

paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i

pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera

quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats

modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge

La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un

territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La

consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa

paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho

directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa

universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que

categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash

Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i

estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i

Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge

pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com

21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en

catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia

laquosocietats paisatgeresraquo

11

equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny

constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl

Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves

Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)

La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat

espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques

climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets

fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes

lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del

relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest

autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari

de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes

equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant

com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com

culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com

la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit

de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa

climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24

El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute

que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les

formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre

ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la

Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria

espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de

certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i

existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve

ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de

paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en

realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement

22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl

Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329

12

En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del

paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia

substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un

grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada

kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of

local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific

object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals

identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute

hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del

paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui

visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la

cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc

en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo

En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el

paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val

a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la

laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons

aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol

pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora

del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una

paraula de pintors

Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el

que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el

caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la

fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten

objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix

a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai

eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon

puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista

Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i

25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge

University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of

landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000

13

directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen

obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia

no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes

epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci

deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans

perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la

ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute

humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament

perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament

construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en

primera persona

Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present

investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el

paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa

Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una

construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el

moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute

laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com

la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista

com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens

trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29

Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel

(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir

per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat

espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre

o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en

una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva

laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no

tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota

versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla

28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University

of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18

14

drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del

mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute

olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot

En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels

cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada

conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute

drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute

del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la

laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la

realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament

per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat

drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de

significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del

paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el

mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert

sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple

visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu

entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute

Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i

ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la

geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu

Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha

estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el

nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem

conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa

per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit

drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en

31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie

Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907

15

quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais

desitjats els recordats o els de la imaginacioacute

En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten

Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha

drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la

ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments

humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que

els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais

laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que

Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute

lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat

la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash

sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza

i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu

a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables

El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la

laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg

Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a

ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret

a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la

fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per

treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi

terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc

La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes

reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i

lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-

los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom

observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el

subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans

mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del

32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-

Agostini 1993) p 416

16

subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan

eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-

fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl

descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els

actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa

sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia

del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els

fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes

constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia

sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses

perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai

En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un

espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash

Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina

com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte

Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que

lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que

fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de

lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a

fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com

lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els

ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que

fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el

subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute

fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o

lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre

els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per

cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem

ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41

34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa

correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber

va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix

Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que

habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea

17

Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar

un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe

mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la

Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit

diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i

lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra

manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada

humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el

paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o

olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan

aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva

del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva

drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats

emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash

No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la

materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva

sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle

XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les

formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes

sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia

estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent

En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic

objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge

en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament

accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen

i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge

ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa

Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes

primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute

del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o

incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de

Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17

18

distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes

heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat

el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en

tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera

com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la

present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no

amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions

afectives i de lrsquoestegravetica

Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat

ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que

lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser

i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no

aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai

Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un

paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave

sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens

resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat

que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem

predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de

possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes

o no laquoautegraventicraquo

Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave

ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i

paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits

aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al

segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot

haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la

bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)

Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment

adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun

subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la

19

relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa

que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes

determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un

especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes

contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme

suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia

Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva

obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el

romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)

(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de

Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho

saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un

matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38

Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable

No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna

laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil

2018)

Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge

estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir

present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple

Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment

visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant

privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute

primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats

tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries

soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions

socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia

lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten

les que defineixen estats drsquoagravenim39

37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard

Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col

Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona

Criacutetica 2010 pagraveg 32

20

3 Autenticitat i paisatge

Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi

en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o

laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que

espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara

als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica

com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve

calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic

Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest

cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del

grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell

que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica

laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o

lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva

identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve

que se suposa que eacutesraquo40

Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen

Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i

radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser

siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per

aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia

humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin

grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un

problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute

una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser

autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses

com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones

El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser

(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)

40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg

70 41 Iacutebid pagraveg 71

21

mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42

(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat

drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En

el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve

que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de

desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic

assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o

marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute

Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la

temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que

un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute

es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot

considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si

hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic

quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave

quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta

concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint

del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental

en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica

per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat

Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per

un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo

laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat

modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-

se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva

transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en

altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de

lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de

lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)

No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc

creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega

drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant

42 Iacutebid pagraveg 72

22

drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute

drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que

Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de

la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una

laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa

aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic

llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del

desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures

Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve

que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan

es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo

perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions

lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute

fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal

manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que

prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques

Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-

entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que

corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i

Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria

de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la

realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant

mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o

singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com

un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna

manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que

queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com

estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem

Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que

Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent

23

drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies

quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge

Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de

lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de

Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin

descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria

de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el

valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara

de pragravectica per a la poliacutetica

Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda

meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de

lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia

Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en

quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la

qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i

destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de

lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles

capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia

de lrsquolaquoauraraquo46

En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode

histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode

drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals

les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute

43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen

selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen

purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics

sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos

interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la

historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22

24

les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la

reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la

tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda

per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida

El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de

produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la

produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir

lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les

obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX

relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor

Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle

XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a

esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu

negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de

reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una

nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist

greument afectada

Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute

uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la

pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua

drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma

drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la

seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de

lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot

provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant

que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica

comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i

de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de

comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat

tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit

marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic

de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules

de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen

25

puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten

histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra

singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes

hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la

dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48

El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart

sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo

Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es

defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una

lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir

con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el

que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre

assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo

Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment

natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La

qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva

laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest

aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein

a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del

parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo

que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute

alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat

als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt

aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo

Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl

aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament

lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant

del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en

el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al

47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La

espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21

26

lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual

queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu

existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva

fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos

el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd

tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo

(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i

Martin Buber

Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal

de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador

drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra

de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia

que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador

siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de

aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan

sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans

comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es

formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit

drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes

drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute

de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de

comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror

experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial

tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves

vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que

havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric

drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la

laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular

pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la

memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si

en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat

53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV

Editorial Taurus Madrid 1991

27

En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es

dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten

efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet

extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament

Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber

(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del

laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit

personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de

relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al

moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i

acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva

relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial

fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-

Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes

aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs

actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer

fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se

limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por

algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y

otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro

fundamentoraquo55

Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber

tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un

laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim

drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La

experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene

ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que

lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no

es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat

per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent

a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir

54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14

28

experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no

es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta

(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el

mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y

Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo

allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial

autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula

bagravesica Jo-Turaquo

Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan

aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles

lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix

radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment

laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave

laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el

present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el

pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per

referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present

com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en

lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i

que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part

seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos

casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el

present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur

Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de

lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia

de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en

relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit

des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples

reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En

aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la

qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de

57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22

29

percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan

ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas

(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute

de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel

reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies

reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de

demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma

negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la

campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb

dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig

perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal

soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de

les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials

o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la

posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia

histograveria i el seu propi laquoauraraquo

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva

Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la

seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat

de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa

correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser

humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve

mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el

ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes

tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-

moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem

ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot

59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les

etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo

o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i

laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica 1951)

30

laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono

elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la

analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo

Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que

no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es

caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat

amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en

lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna

forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions

srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu

laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten

lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser

ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova

del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de

moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten

pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo

Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la

seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet

drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes

cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem

descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia

que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein

En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del

paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de

possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun

paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon

No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge

impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada

paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el

que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i

es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a

volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra

eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades

31

ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode

drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna

laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera

Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic

i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan

sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la

forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la

fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a

Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un

objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells

relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes

en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute

deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests

objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma

del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes

aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc

de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades

esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi

Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot

afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les

caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la

vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una

experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop

experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions

precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que

produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla

que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat

Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera

vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la

primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada

mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i

conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia

32

paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-

ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a

totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de

lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el

qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per

tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la

repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva

insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat

En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals

coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem

examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del

moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva

autenticitat

Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable

perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres

Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del

llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta

etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger

hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El

mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i

quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa

al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la

qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les

nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de

ser autegraventic

Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el

paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers

humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el

mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies

possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme

lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el

comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un

estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa

33

els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El

mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser

dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb

els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i

amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva

Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o

distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena

drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la

reflexioacute

Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la

categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant

com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat

drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va

veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes

diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de

distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La

curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en

realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el

θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60

Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba

en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta

modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no

eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten

paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han

esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo

La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix

un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren

cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives

les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en

certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi

vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu

60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria

1997 pagraveg 195

34

agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per

mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat

(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave

expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave

veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten

contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English

Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb

θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un

tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute

paisatgiacutestica

Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-

magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es

cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi

drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la

naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo

Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que

la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit

com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del

botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la

necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim

defensant al present treball

Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)

cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o

laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave

ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas

paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places

carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells

constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a

meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al

qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que

61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany

Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que

expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave

35

Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes

constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot

lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes

en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional

Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la

habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea

para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65

Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels

humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave

orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser

dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes

geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la

naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten

geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles

rectes La naturalesa eacutes corba66

Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens

intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que

conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la

que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la

consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa

examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes

presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la

que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la

possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva

fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En

Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet

pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que

apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera

64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament

perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206

36

que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que

lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat

Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una

interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als

nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la

vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per

Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense

disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell

mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser

que no estigui tintat

Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash

el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la

totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no

eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta

ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix

lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la

possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra

investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes

eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular

Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el

paisatge

A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo

enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes

del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens

amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb

la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente

intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens

causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem

determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem

determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo

Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el

paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els

68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208

37

paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge

Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem

por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que

fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por

drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es

retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein

laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente

perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no

obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i

la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens

intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein

laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave

La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure

fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix

determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en

Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute

amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que

en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens

amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi

ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70

Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges

nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera

negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica

dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant

la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i

renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra

part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de

lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es

manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el

cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa

69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin

existente

38

drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute

mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un

biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la

triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per

exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la

fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un

cristall de quars amb una pedra el quars emet llum

La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la

ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la

foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat

lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic

que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a

lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i

festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha

destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave

paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de

la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda

per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt

La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de

criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de

lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode

verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als

discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas

del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en

aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-

mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo

laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o

propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el

siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una

laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de

39

lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat

de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme

Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix

ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el

llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa

eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que

correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena

res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a

un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula

srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja

pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()

Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71

Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga

nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes

poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble

enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat

irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX

que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara

no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del

laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre

srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun

laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop

meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa

simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que

imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)

aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va

atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert

adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la

deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin

71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal

2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239

40

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo

Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del

paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai

sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que

nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui

generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo

srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el

moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)

Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn

heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la

mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure

drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus

prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en

definitiva una fenomenologia del plaer

Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin

Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat

aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o

desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original

tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes

cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna

reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo

Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna

manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute

sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn

Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de

tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai

de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la

tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era

tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o

73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del

francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia

41

laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per

fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve

primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la

vida)76

Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es

referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure

com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les

particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un

paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis

de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i

Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes

introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits

dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla

ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la

qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en

lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que

puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o

pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat

Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals

gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen

a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes

que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la

qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de

remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que

las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per

Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena

lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable

perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem

en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el

caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]

vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede

76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona

Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141

42

poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten

o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser

contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78

Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon

literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar

en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la

totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De

fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que

utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en

cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-

moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia

intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten

submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb

lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer

Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)

Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes

immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes

possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el

llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo

tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del

mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone

de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede

convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80

Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten

eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta

si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes

clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81

Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i

la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor

78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142

43

no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions

com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions

com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del

llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna

ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per

lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento

tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente

que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se

manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert

punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung

drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que

laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83

Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde

ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno

anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions

inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve

lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com

coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del

cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85

Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve

progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de

possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o

inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en

tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al

reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal

advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens

intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen

laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de

Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un

82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en

apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008

44

laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les

relacions egravetiques amb la naturalesa

El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent

de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement

objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En

Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la

possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo

Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament

com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash

ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa

responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar

drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom

exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no

humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo

En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb

un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute

de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87

escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una

simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo

como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de

lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre

cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens

intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que

ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes

diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana

laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute

laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una

vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten

representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90

87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70

45

Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix

Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes

les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els

eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas

planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes

la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant

de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut

per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els

possibles valors morals

Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo

que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la

qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat

o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de

responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute

drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la

seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se

culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en

pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro

se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla

no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus

drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92

Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal

mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo

humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes

transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests

fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo

Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute

fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la

Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel

laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible

91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83

46

La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la

filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es

basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una

filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de

Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat

del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els

paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant

que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes

pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar

ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat

de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave

Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro

no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto

conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93

Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu

laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas

de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve

es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema

geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que

Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna

manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna

manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge

en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al

coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que

esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem

intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre

quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la

ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit

pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de

record

Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un

laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un

93 Iacutebid pagraveg 55

47

cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve

certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun

paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes

de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible

plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se

cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun

paisatge

Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu

doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat

fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat

radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun

paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que

vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el

paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma

autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta

fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de

sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de

possible sorpresa

Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge

semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut

successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats

caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per

tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem

oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant

en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable

precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir

cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les

singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten

els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es

percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El

paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes

inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer

comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de

48

lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui

reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa

que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat

5 Conclusions

En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de

lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute

ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent

de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de

lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute

de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per

tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo

laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi

entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de

ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute

que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes

definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma

lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una

concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a

la qual cal separacioacute i distagravencia

A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories

filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les

fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo

o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia

Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge

pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura

directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o

impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes

lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes

relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash

que podem sintetitzar de la forma seguumlent

49

1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes

respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una

vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event

naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia

en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute

teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la

seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza

perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i

lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte

de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta

singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash

val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra

banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo

cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica

Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un

laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes

autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per

tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament

tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de

lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el

seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del

paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per

Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del

qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo

suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes

levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i

drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les

experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment

2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i

Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb

50

lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo

laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo

tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo

estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute

amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu

la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i

en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un

laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una

ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua

correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena

reciprocitat

3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i

Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser

humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten

al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal

Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial

vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del

paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat

oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera

recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la

que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber

4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a

lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a

utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El

moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo

(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de

Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute

laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si

mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no

pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla

51

nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes

laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de

projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a

laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la

progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes

congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau

Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute

repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia

de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que

Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per

part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en

un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de

realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el

Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els

ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent

elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament

5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions

humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se

al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute

cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual

metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave

srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra

un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del

Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi

pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash

i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el

martellndash

6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve

laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la

manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta

52

eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui

progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una

reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir

plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge

tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell

Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica

del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a

la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs

autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem

realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants

referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es

podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del

paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten

ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau

drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς

ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer

descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser

considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung

En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb

una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que

reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem

convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes

per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la

humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave

mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig

metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat

inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de

Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del

paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder

seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella

53

6 Bibliografia

Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra

completa 6 Madrid Akal

Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute

Paris Le Seuil

Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura

Econoacutemica

Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press

Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I

Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo

Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos

Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris

Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines

Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel

Editions Champ Vallon

Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux

environnements de synthegravese Pariacutes Hazan

Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje

y Teoriacutea

Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner

Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca

Nueva Madrid

Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder

54

Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in

Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden

Gleerup

Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe

Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426

Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental

Aesthetics Nueva York Columbia University Press

Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps

Minneapolis University of Minnesota Press

Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace

geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217

Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison

Wisconsin The University of Wisconsin Press

Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape

idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62

Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los

sentimientos Barcelona Criacutetica

Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial

Trotta

Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza

Editorial

Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions

Nova York Cambridge University Press

Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects

Chicago and La Salle Open Court

Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos

Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial

Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera

55

Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea

transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial

Criacutetica

Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book

Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros

Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad

Salamanca Ediciones Siacutegueme

Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor

Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores

Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies

Cambridge Massachussetts The MIT Press

Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard

Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta

Agostini

Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado

Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170

Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat

a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-

Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona

3 vols

Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende

Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27

Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion

Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie

Grenoble J Millon Col Krisis

Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva

Paisaje y Teoriacutea

56

Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a

Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley

University of California Press 1963 315-350

Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In

Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts

Institute of Technology

Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre

Editor digital Titivillus

Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm

Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros

Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico

naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique

Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and

Monuments Oxford Berg

Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis

University of Minnesota Press

Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina

57

Annex drsquoimatges

Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal

representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart

occidental

58

Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa

eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir

el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo

59

Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo

1

1 Introduccioacute Objecte i objectius del treball

El paisatge i la seva teoria sovint vinculada parentalment a la teoria del lloc ha estat

expliacutecitament tematitzat com a categoria filosogravefica almenys des de Simmel (1913)

Tambeacute ho ha estat com a categoria estegravetica artiacutestica arquitectogravenica geogragravefica i fins i

tot ecologravegica En el cas del present treball lrsquoabordem des de la filosofia amb la idea de

lligar-la amb les categories de lrsquoautegraventic i inautegraventic que aquiacute entenem com dos modes

possibles del ser de les coses i que filosograveficament apareixen vinculades amb les nocions

fortes de veritat identitat o experiegravencia del moacuten Certament no soacuten noves les

contribucions teoregravetiques i filosogravefiques a la nocioacute de paisatge com tampoc ho soacuten les

aportacions a la fenomenologia de lrsquoespai i dels ens en lrsquoespai gran part de les quals

citarem i referenciarem al llarg del treball Ara beacute que lrsquoobjecte de la present

investigacioacute sigui lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al

paisatge ens obliga a la tematitzacioacute de la mateixa nocioacute de paisatge semagraventicament

complexa i tambeacute a fer un recorregut per la nocioacute filosogravefica drsquoautenticitat igualment

problemagravetica

Eacutes aixiacute com la primera part del treball amb inici a lrsquoapartat 2 estagrave dedicada a la

delimitacioacute del concepte de paisatge que emprarem aquiacute respecte drsquoaltres

conceptualitzacions que al nostre parer no han sabut separar aquesta categoria de la de

medi fiacutesic o fins i tot de la de naturalesa Si la fenomenologia eacutes la ciegravencia de la

investigacioacute de lrsquoexperiegravencia en primera persona la demarcacioacute conceptual del paisatge

que emprem aquiacute lrsquoemprem tambeacute en tant que espai viscut o percebut en primera

persona En aquest sentit ja que ens interessa la vivegravencia laquoautegraventicaraquo o laquoinautegraventicaraquo

lrsquoeina drsquoestudi eacutes la fenomenologia No es tracta doncs drsquoestudiar lrsquoespai com a

totalitat drsquoens intramundans sinoacute drsquoanalitzar-lo en tant que proveiumldor de vivegravencies

Lrsquoespai fiacutesic teograveric eacutes medible quantificable i eacutes objecte de les ciegravencies positives

Lrsquoespai viscut no eacutes medible ni quantificable i eacutes objecte de la filosofia i la

fenomenologia

Per altra part si lrsquoautenticitat es predica com un concret mode drsquoexistegravencia dels

ens que ens envolten i de les sensacions que ens provoquen aquiacute lrsquoanalitzem quan

srsquoaplica a un intangible que anomenem laquopaisatgeraquo Intangible perquegrave el paisatge

constitueix una categoria filosogravefica molt particular que aquiacute entenem com aquest

embolcall de sensacions que ens presta el medi inaprehensibles perograve experimentades i

2

que podem sentir o no com a laquoautegraventiquesraquo Com es veuragrave defensem una concepcioacute del

paisatge allunyada per complet dels intents de cosificacioacute realitzats per les ciegravencies

naturals laquoPaisatgeraquo no eacutes pas allograve que es veu de lrsquoespai sinoacute una forma de mirar

laquoPaisatgeraquo no eacutes cap disposicioacute particular de coses en lrsquoespai sinoacute laquotonalitatraquo Un

intangible sense estructura ni funcioacute Eacutes experiegravencia vivegravencia El paisatge se sent

Lrsquoapartat 3 preteacuten introduir les anagravelisis que es fan als apartats posteriors i per

aixograve srsquohi fa una revisioacute somera de la nocioacute drsquoautenticitat i la seva aplicabilitat al

paisatge amb vistes a desenvolupar la quumlestioacute de les condicions de possibilitat que han

de reunir-se en el paisatge ndashen lrsquolaquoesdevenimentraquo o Ereignis drsquoun paisatgendash perquegrave la

seva vivegravencia permeti jutjar-lo com autegraventic o inautegraventic A partir drsquoaquiacute lrsquoapartat 4 estagrave

finalment i especiacuteficament dedicat al tractament de lrsquoautenticitat tal com la formulen i

resolen des de la metafiacutesica des de la fenomenologia i tambeacute des de lrsquoestegravetica tres

autors capitals Heidegger Levinas i Benjamin De Heidegger hem acudit a Ser i

Temps (1927) de Leacutevinas a Totalitat i Infinit (1961) i de Benjamin a Lrsquoobra drsquoart a

lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica (1936) tots ells amb el complement

ocasional de Husserl Adorno Buber o Harman La lectura directa drsquoaquests textos

fonamentals ens ha de permetre no nomeacutes descriure les conceptualitzacions que fan de

lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el paisatge sinoacute tambeacute establir certes relacions creuades

drsquointeregraves entre aquestes conceptualitzacions En aquest sentit lrsquoobjectiu uacuteltim de la

nostra investigacioacute eacutes precisament descobrir-ne les eventuals coincidegravencies i

divergegravencies que poden quedar sense desvetllar quan els textos es llegeixen i

srsquoanalitzen de manera aiumlllada

2 Delimitacioacute del concepte de paisatge

El concepte de paisatge que emprem en la present investigacioacute no eacutes el que tot adoptant

un caragravecter meacutes aviat cientificista usualment srsquoempra en disciplines que comparteixen

amb diferents variants lrsquoestudi del medi fiacutesic o el medi habitat ecologia arquitectura

urbanisme agronomia geografia En el nostre cas ens interessa un enfoc humaniacutestic del

paisatge i dins drsquoell filosogravefic inaugurat presumiblement per Georg Simmel (Die

Philosophie der Landschaft 1913)1 i que despreacutes drsquoaixograve ha tingut un llarg i fegravertil

1 Georg Simmel Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros 2013

3

recorregut Sembla de fet que la bibliografia recent al voltant del paisatge srsquoha elevat

per damunt de les contingegravencies que el situen dins lrsquoograverbita de disciplines com les

esmentades per assolir decididament lrsquoagravembit de la filosofia Drsquoalgun temps enccedilagrave no soacuten

pocs els filogravesofs frequumlentment des del camp de la fenomenologia que han pres el

paisatge i lrsquoespai fenomegravenicament percebut com a mategraveria reflexiva i formuladora de

teories

Si lrsquoorigen semagraventic del paisatge es troba primitivament en les Arts aquesta

atribucioacute privativa ha sofert una important distorsioacute de la magrave de disciplines com les

esmentades que srsquohan apropiat de la idea de paisatge fins arribar a tematitzar-la i

resignificar-la com quelcom que difereix considerablement drsquoallograve que evocava en

origen En llengua castellana la paraula paisage [sic] apareix formalment consignada

lrsquoany 1708 al Diccionario de Autoridades el primer de la Real Academia Espantildeola La

definicioacute que sersquon doacutena eacutes laquopedazo de paiacutes en la pinturaraquo cosa que assenyala lrsquoorigen

primagraveriament artiacutestic del concepte Meacutes problemagravetic resulta determinar la formacioacute

genegravetica del concepte de paisatge que Berque (2009) situa en la Xina del segle IV o V

A Occident i a Europa Maderuelo (2005) opta per situar en els primers anys del segle

XVII la consolidacioacute drsquoun concepte que ja venia mostrant laquosiacutemptomes drsquoaquestes noves

actitudsraquo almenys des del segle I quan en la cultura romana es detecten signes drsquouna

apreciacioacute dels valors estegravetics de lrsquoentorn natural

Tot i que els romans coneixien el concepte de manera embrionagraveria no deixaren

encara cap paraula que en doneacutes compte perograve laquosiacute van ser capaccedilos de destilmiddotlar la

locucioacute loca amoenaraquo2 compost legravexic en quegrave molts estudiosos han vist el precedent del

paisatge per tal com fa referegravencia a aquells llocs que resulten especialment plaents i

que es materialitzen sobretot en forma de jardins La seva antiacutetesi eacutes el locus horridus

eacutes a dir el lloc que desperta estats emocionals drsquoiacutendole negativa causats pel

desplegament drsquoun seguit drsquoelements que no afavoreixen la vida o el benestar sogravels

erms vegetacioacute severa calor o fred excessius (el desert o la muntanya) terrenys

accidentats degraveficit hiacutedric No obstant el mateix Maderuelo creu que ni amoenia ndashllocs

plaents amensndash ni prospectus ndashallograve que un veu davant seundash ni topia ndashmotiu pictograveric

diferent de la figurandash prenien a lrsquoantiga Roma el significat que ara teacute la paraula paisatge

perquegrave laquoaquella cultura no aconseguiacute o no va necessitar destilmiddotlar una paraula concreta

2 Javier Maderuelo El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores 2005 pagraveg 173

4

per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de

plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit

articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc

lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap

sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a

laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa

una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic

Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla

en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per

trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen

amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i

beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous

llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements

destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les

terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes

panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa

Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de

Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen

acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva

Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un

objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del

moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al

Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute

pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes

Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor

dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori

Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje

de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes

representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la

finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc

3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64

5

o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix

documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per

referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia

sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a

Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de

paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc

geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb

lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia

La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de

paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel

ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant

nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en

definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels

fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que

varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes

percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents

del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents

laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions

Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del

lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal

com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el

present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute

de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash

tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la

fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash

curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash

drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)

Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo

que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per

tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu

integraverpret situat en el present

5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17

6

Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i

metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient

perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal

vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute

filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un

uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella

nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina

pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten

laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave

precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge

i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues

accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes

distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la

fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva

irreductibilitat

Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions

cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la

predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a

tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el

paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La

pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor

pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el

paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-

lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna

concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que

sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a

lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel

fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute

de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge

8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The

MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119

7

eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens

de la culturaraquo11

A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que

perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger

(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats

suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()

[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb

la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute

paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol

pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma

secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin

tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a

la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp

En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat

Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per

certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La

quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i

productivament estegraveril

Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la

mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes

fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels

carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins

i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la

muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute

amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan

(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va

ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat

mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre

la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a

curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que

11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336

amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant

8

pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells

insectesraquo14

Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel

distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun

punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel

paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el

subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un

primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes

de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola

visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15

Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita

a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa

judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual

donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i

componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es

desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que

es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En

paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo

aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de

lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es

materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva

una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la

vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals

de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps

meteorologravegic

Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel

marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres

paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert

buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del

14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010

pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad

Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001

9

paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp

visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del

punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave

es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg

drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per

lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus

laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica

del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats

punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute

geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves

activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A

aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria

la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota

experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit

perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc

drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens

Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment

en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en

definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du

paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de

paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute

enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar

per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)

representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)

representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del

paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)

representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es

tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals

podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament

18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3

1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel

1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes

Hazan 1995 pagraveg 39

10

paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el

conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori

Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no

invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn

que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes

capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i

subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes

suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera

que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per

aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-

paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris

establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-

paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i

pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera

quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats

modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge

La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un

territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La

consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa

paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho

directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa

universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que

categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash

Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i

estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i

Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge

pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com

21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en

catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia

laquosocietats paisatgeresraquo

11

equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny

constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl

Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves

Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)

La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat

espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques

climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets

fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes

lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del

relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest

autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari

de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes

equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant

com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com

culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com

la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit

de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa

climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24

El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute

que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les

formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre

ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la

Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria

espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de

certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i

existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve

ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de

paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en

realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement

22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl

Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329

12

En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del

paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia

substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un

grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada

kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of

local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific

object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals

identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute

hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del

paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui

visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la

cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc

en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo

En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el

paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val

a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la

laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons

aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol

pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora

del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una

paraula de pintors

Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el

que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el

caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la

fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten

objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix

a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai

eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon

puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista

Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i

25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge

University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of

landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000

13

directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen

obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia

no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes

epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci

deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans

perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la

ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute

humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament

perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament

construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en

primera persona

Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present

investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el

paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa

Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una

construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el

moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute

laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com

la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista

com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens

trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29

Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel

(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir

per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat

espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre

o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en

una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva

laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no

tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota

versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla

28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University

of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18

14

drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del

mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute

olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot

En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels

cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada

conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute

drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute

del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la

laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la

realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament

per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat

drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de

significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del

paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el

mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert

sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple

visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu

entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute

Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i

ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la

geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu

Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha

estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el

nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem

conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa

per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit

drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en

31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie

Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907

15

quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais

desitjats els recordats o els de la imaginacioacute

En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten

Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha

drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la

ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments

humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que

els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais

laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que

Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute

lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat

la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash

sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza

i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu

a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables

El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la

laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg

Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a

ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret

a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la

fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per

treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi

terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc

La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes

reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i

lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-

los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom

observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el

subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans

mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del

32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-

Agostini 1993) p 416

16

subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan

eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-

fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl

descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els

actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa

sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia

del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els

fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes

constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia

sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses

perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai

En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un

espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash

Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina

com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte

Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que

lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que

fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de

lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a

fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com

lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els

ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que

fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el

subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute

fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o

lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre

els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per

cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem

ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41

34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa

correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber

va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix

Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que

habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea

17

Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar

un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe

mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la

Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit

diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i

lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra

manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada

humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el

paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o

olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan

aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva

del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva

drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats

emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash

No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la

materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva

sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle

XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les

formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes

sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia

estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent

En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic

objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge

en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament

accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen

i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge

ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa

Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes

primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute

del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o

incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de

Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17

18

distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes

heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat

el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en

tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera

com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la

present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no

amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions

afectives i de lrsquoestegravetica

Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat

ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que

lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser

i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no

aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai

Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un

paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave

sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens

resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat

que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem

predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de

possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes

o no laquoautegraventicraquo

Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave

ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i

paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits

aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al

segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot

haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la

bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)

Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment

adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun

subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la

19

relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa

que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes

determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un

especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes

contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme

suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia

Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva

obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el

romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)

(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de

Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho

saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un

matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38

Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable

No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna

laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil

2018)

Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge

estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir

present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple

Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment

visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant

privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute

primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats

tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries

soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions

socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia

lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten

les que defineixen estats drsquoagravenim39

37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard

Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col

Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona

Criacutetica 2010 pagraveg 32

20

3 Autenticitat i paisatge

Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi

en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o

laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que

espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara

als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica

com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve

calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic

Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest

cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del

grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell

que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica

laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o

lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva

identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve

que se suposa que eacutesraquo40

Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen

Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i

radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser

siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per

aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia

humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin

grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un

problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute

una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser

autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses

com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones

El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser

(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)

40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg

70 41 Iacutebid pagraveg 71

21

mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42

(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat

drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En

el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve

que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de

desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic

assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o

marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute

Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la

temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que

un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute

es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot

considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si

hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic

quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave

quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta

concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint

del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental

en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica

per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat

Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per

un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo

laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat

modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-

se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva

transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en

altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de

lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de

lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)

No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc

creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega

drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant

42 Iacutebid pagraveg 72

22

drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute

drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que

Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de

la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una

laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa

aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic

llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del

desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures

Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve

que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan

es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo

perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions

lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute

fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal

manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que

prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques

Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-

entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que

corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i

Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria

de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la

realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant

mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o

singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com

un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna

manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que

queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com

estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem

Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que

Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent

23

drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies

quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge

Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de

lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de

Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin

descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria

de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el

valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara

de pragravectica per a la poliacutetica

Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda

meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de

lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia

Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en

quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la

qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i

destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de

lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles

capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia

de lrsquolaquoauraraquo46

En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode

histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode

drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals

les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute

43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen

selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen

purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics

sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos

interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la

historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22

24

les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la

reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la

tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda

per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida

El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de

produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la

produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir

lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les

obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX

relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor

Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle

XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a

esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu

negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de

reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una

nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist

greument afectada

Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute

uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la

pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua

drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma

drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la

seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de

lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot

provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant

que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica

comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i

de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de

comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat

tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit

marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic

de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules

de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen

25

puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten

histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra

singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes

hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la

dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48

El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart

sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo

Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es

defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una

lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir

con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el

que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre

assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo

Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment

natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La

qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva

laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest

aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein

a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del

parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo

que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute

alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat

als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt

aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo

Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl

aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament

lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant

del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en

el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al

47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La

espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21

26

lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual

queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu

existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva

fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos

el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd

tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo

(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i

Martin Buber

Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal

de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador

drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra

de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia

que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador

siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de

aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan

sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans

comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es

formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit

drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes

drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute

de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de

comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror

experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial

tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves

vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que

havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric

drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la

laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular

pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la

memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si

en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat

53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV

Editorial Taurus Madrid 1991

27

En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es

dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten

efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet

extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament

Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber

(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del

laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit

personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de

relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al

moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i

acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva

relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial

fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-

Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes

aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs

actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer

fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se

limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por

algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y

otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro

fundamentoraquo55

Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber

tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un

laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim

drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La

experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene

ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que

lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no

es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat

per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent

a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir

54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14

28

experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no

es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta

(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el

mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y

Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo

allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial

autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula

bagravesica Jo-Turaquo

Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan

aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles

lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix

radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment

laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave

laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el

present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el

pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per

referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present

com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en

lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i

que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part

seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos

casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el

present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur

Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de

lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia

de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en

relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit

des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples

reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En

aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la

qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de

57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22

29

percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan

ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas

(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute

de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel

reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies

reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de

demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma

negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la

campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb

dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig

perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal

soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de

les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials

o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la

posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia

histograveria i el seu propi laquoauraraquo

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva

Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la

seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat

de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa

correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser

humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve

mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el

ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes

tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-

moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem

ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot

59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les

etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo

o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i

laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica 1951)

30

laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono

elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la

analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo

Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que

no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es

caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat

amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en

lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna

forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions

srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu

laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten

lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser

ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova

del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de

moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten

pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo

Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la

seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet

drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes

cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem

descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia

que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein

En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del

paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de

possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun

paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon

No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge

impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada

paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el

que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i

es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a

volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra

eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades

31

ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode

drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna

laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera

Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic

i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan

sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la

forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la

fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a

Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un

objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells

relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes

en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute

deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests

objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma

del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes

aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc

de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades

esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi

Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot

afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les

caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la

vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una

experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop

experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions

precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que

produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla

que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat

Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera

vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la

primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada

mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i

conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia

32

paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-

ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a

totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de

lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el

qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per

tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la

repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva

insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat

En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals

coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem

examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del

moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva

autenticitat

Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable

perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres

Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del

llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta

etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger

hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El

mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i

quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa

al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la

qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les

nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de

ser autegraventic

Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el

paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers

humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el

mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies

possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme

lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el

comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un

estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa

33

els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El

mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser

dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb

els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i

amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva

Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o

distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena

drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la

reflexioacute

Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la

categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant

com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat

drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va

veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes

diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de

distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La

curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en

realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el

θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60

Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba

en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta

modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no

eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten

paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han

esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo

La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix

un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren

cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives

les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en

certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi

vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu

60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria

1997 pagraveg 195

34

agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per

mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat

(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave

expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave

veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten

contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English

Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb

θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un

tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute

paisatgiacutestica

Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-

magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es

cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi

drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la

naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo

Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que

la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit

com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del

botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la

necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim

defensant al present treball

Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)

cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o

laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave

ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas

paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places

carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells

constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a

meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al

qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que

61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany

Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que

expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave

35

Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes

constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot

lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes

en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional

Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la

habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea

para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65

Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels

humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave

orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser

dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes

geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la

naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten

geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles

rectes La naturalesa eacutes corba66

Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens

intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que

conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la

que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la

consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa

examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes

presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la

que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la

possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva

fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En

Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet

pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que

apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera

64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament

perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206

36

que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que

lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat

Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una

interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als

nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la

vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per

Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense

disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell

mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser

que no estigui tintat

Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash

el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la

totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no

eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta

ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix

lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la

possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra

investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes

eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular

Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el

paisatge

A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo

enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes

del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens

amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb

la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente

intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens

causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem

determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem

determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo

Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el

paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els

68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208

37

paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge

Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem

por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que

fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por

drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es

retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein

laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente

perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no

obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i

la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens

intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein

laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave

La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure

fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix

determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en

Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute

amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que

en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens

amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi

ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70

Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges

nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera

negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica

dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant

la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i

renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra

part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de

lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es

manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el

cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa

69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin

existente

38

drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute

mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un

biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la

triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per

exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la

fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un

cristall de quars amb una pedra el quars emet llum

La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la

ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la

foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat

lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic

que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a

lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i

festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha

destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave

paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de

la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda

per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt

La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de

criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de

lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode

verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als

discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas

del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en

aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-

mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo

laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o

propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el

siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una

laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de

39

lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat

de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme

Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix

ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el

llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa

eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que

correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena

res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a

un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula

srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja

pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()

Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71

Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga

nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes

poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble

enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat

irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX

que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara

no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del

laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre

srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun

laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop

meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa

simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que

imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)

aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va

atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert

adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la

deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin

71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal

2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239

40

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo

Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del

paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai

sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que

nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui

generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo

srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el

moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)

Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn

heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la

mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure

drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus

prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en

definitiva una fenomenologia del plaer

Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin

Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat

aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o

desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original

tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes

cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna

reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo

Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna

manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute

sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn

Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de

tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai

de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la

tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era

tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o

73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del

francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia

41

laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per

fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve

primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la

vida)76

Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es

referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure

com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les

particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un

paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis

de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i

Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes

introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits

dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla

ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la

qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en

lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que

puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o

pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat

Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals

gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen

a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes

que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la

qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de

remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que

las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per

Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena

lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable

perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem

en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el

caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]

vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede

76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona

Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141

42

poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten

o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser

contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78

Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon

literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar

en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la

totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De

fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que

utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en

cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-

moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia

intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten

submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb

lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer

Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)

Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes

immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes

possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el

llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo

tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del

mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone

de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede

convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80

Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten

eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta

si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes

clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81

Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i

la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor

78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142

43

no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions

com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions

com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del

llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna

ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per

lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento

tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente

que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se

manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert

punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung

drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que

laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83

Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde

ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno

anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions

inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve

lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com

coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del

cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85

Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve

progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de

possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o

inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en

tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al

reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal

advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens

intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen

laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de

Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un

82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en

apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008

44

laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les

relacions egravetiques amb la naturalesa

El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent

de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement

objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En

Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la

possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo

Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament

com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash

ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa

responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar

drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom

exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no

humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo

En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb

un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute

de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87

escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una

simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo

como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de

lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre

cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens

intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que

ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes

diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana

laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute

laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una

vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten

representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90

87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70

45

Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix

Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes

les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els

eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas

planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes

la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant

de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut

per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els

possibles valors morals

Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo

que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la

qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat

o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de

responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute

drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la

seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se

culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en

pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro

se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla

no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus

drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92

Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal

mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo

humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes

transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests

fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo

Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute

fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la

Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel

laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible

91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83

46

La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la

filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es

basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una

filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de

Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat

del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els

paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant

que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes

pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar

ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat

de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave

Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro

no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto

conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93

Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu

laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas

de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve

es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema

geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que

Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna

manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna

manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge

en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al

coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que

esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem

intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre

quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la

ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit

pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de

record

Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un

laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un

93 Iacutebid pagraveg 55

47

cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve

certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun

paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes

de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible

plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se

cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun

paisatge

Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu

doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat

fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat

radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun

paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que

vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el

paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma

autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta

fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de

sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de

possible sorpresa

Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge

semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut

successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats

caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per

tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem

oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant

en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable

precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir

cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les

singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten

els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es

percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El

paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes

inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer

comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de

48

lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui

reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa

que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat

5 Conclusions

En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de

lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute

ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent

de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de

lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute

de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per

tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo

laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi

entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de

ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute

que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes

definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma

lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una

concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a

la qual cal separacioacute i distagravencia

A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories

filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les

fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo

o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia

Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge

pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura

directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o

impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes

lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes

relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash

que podem sintetitzar de la forma seguumlent

49

1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes

respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una

vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event

naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia

en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute

teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la

seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza

perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i

lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte

de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta

singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash

val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra

banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo

cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica

Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un

laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes

autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per

tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament

tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de

lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el

seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del

paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per

Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del

qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo

suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes

levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i

drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les

experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment

2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i

Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb

50

lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo

laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo

tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo

estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute

amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu

la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i

en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un

laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una

ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua

correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena

reciprocitat

3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i

Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser

humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten

al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal

Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial

vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del

paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat

oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera

recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la

que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber

4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a

lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a

utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El

moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo

(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de

Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute

laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si

mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no

pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla

51

nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes

laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de

projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a

laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la

progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes

congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau

Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute

repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia

de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que

Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per

part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en

un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de

realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el

Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els

ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent

elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament

5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions

humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se

al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute

cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual

metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave

srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra

un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del

Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi

pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash

i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el

martellndash

6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve

laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la

manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta

52

eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui

progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una

reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir

plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge

tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell

Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica

del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a

la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs

autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem

realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants

referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es

podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del

paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten

ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau

drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς

ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer

descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser

considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung

En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb

una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que

reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem

convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes

per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la

humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave

mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig

metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat

inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de

Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del

paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder

seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella

53

6 Bibliografia

Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra

completa 6 Madrid Akal

Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute

Paris Le Seuil

Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura

Econoacutemica

Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press

Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I

Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo

Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos

Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris

Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines

Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel

Editions Champ Vallon

Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux

environnements de synthegravese Pariacutes Hazan

Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje

y Teoriacutea

Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner

Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca

Nueva Madrid

Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder

54

Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in

Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden

Gleerup

Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe

Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426

Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental

Aesthetics Nueva York Columbia University Press

Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps

Minneapolis University of Minnesota Press

Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace

geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217

Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison

Wisconsin The University of Wisconsin Press

Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape

idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62

Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los

sentimientos Barcelona Criacutetica

Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial

Trotta

Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza

Editorial

Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions

Nova York Cambridge University Press

Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects

Chicago and La Salle Open Court

Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos

Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial

Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera

55

Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea

transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial

Criacutetica

Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book

Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros

Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad

Salamanca Ediciones Siacutegueme

Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor

Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores

Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies

Cambridge Massachussetts The MIT Press

Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard

Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta

Agostini

Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado

Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170

Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat

a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-

Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona

3 vols

Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende

Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27

Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion

Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie

Grenoble J Millon Col Krisis

Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva

Paisaje y Teoriacutea

56

Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a

Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley

University of California Press 1963 315-350

Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In

Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts

Institute of Technology

Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre

Editor digital Titivillus

Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm

Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros

Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico

naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique

Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and

Monuments Oxford Berg

Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis

University of Minnesota Press

Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina

57

Annex drsquoimatges

Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal

representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart

occidental

58

Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa

eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir

el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo

59

Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo

2

que podem sentir o no com a laquoautegraventiquesraquo Com es veuragrave defensem una concepcioacute del

paisatge allunyada per complet dels intents de cosificacioacute realitzats per les ciegravencies

naturals laquoPaisatgeraquo no eacutes pas allograve que es veu de lrsquoespai sinoacute una forma de mirar

laquoPaisatgeraquo no eacutes cap disposicioacute particular de coses en lrsquoespai sinoacute laquotonalitatraquo Un

intangible sense estructura ni funcioacute Eacutes experiegravencia vivegravencia El paisatge se sent

Lrsquoapartat 3 preteacuten introduir les anagravelisis que es fan als apartats posteriors i per

aixograve srsquohi fa una revisioacute somera de la nocioacute drsquoautenticitat i la seva aplicabilitat al

paisatge amb vistes a desenvolupar la quumlestioacute de les condicions de possibilitat que han

de reunir-se en el paisatge ndashen lrsquolaquoesdevenimentraquo o Ereignis drsquoun paisatgendash perquegrave la

seva vivegravencia permeti jutjar-lo com autegraventic o inautegraventic A partir drsquoaquiacute lrsquoapartat 4 estagrave

finalment i especiacuteficament dedicat al tractament de lrsquoautenticitat tal com la formulen i

resolen des de la metafiacutesica des de la fenomenologia i tambeacute des de lrsquoestegravetica tres

autors capitals Heidegger Levinas i Benjamin De Heidegger hem acudit a Ser i

Temps (1927) de Leacutevinas a Totalitat i Infinit (1961) i de Benjamin a Lrsquoobra drsquoart a

lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica (1936) tots ells amb el complement

ocasional de Husserl Adorno Buber o Harman La lectura directa drsquoaquests textos

fonamentals ens ha de permetre no nomeacutes descriure les conceptualitzacions que fan de

lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el paisatge sinoacute tambeacute establir certes relacions creuades

drsquointeregraves entre aquestes conceptualitzacions En aquest sentit lrsquoobjectiu uacuteltim de la

nostra investigacioacute eacutes precisament descobrir-ne les eventuals coincidegravencies i

divergegravencies que poden quedar sense desvetllar quan els textos es llegeixen i

srsquoanalitzen de manera aiumlllada

2 Delimitacioacute del concepte de paisatge

El concepte de paisatge que emprem en la present investigacioacute no eacutes el que tot adoptant

un caragravecter meacutes aviat cientificista usualment srsquoempra en disciplines que comparteixen

amb diferents variants lrsquoestudi del medi fiacutesic o el medi habitat ecologia arquitectura

urbanisme agronomia geografia En el nostre cas ens interessa un enfoc humaniacutestic del

paisatge i dins drsquoell filosogravefic inaugurat presumiblement per Georg Simmel (Die

Philosophie der Landschaft 1913)1 i que despreacutes drsquoaixograve ha tingut un llarg i fegravertil

1 Georg Simmel Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros 2013

3

recorregut Sembla de fet que la bibliografia recent al voltant del paisatge srsquoha elevat

per damunt de les contingegravencies que el situen dins lrsquoograverbita de disciplines com les

esmentades per assolir decididament lrsquoagravembit de la filosofia Drsquoalgun temps enccedilagrave no soacuten

pocs els filogravesofs frequumlentment des del camp de la fenomenologia que han pres el

paisatge i lrsquoespai fenomegravenicament percebut com a mategraveria reflexiva i formuladora de

teories

Si lrsquoorigen semagraventic del paisatge es troba primitivament en les Arts aquesta

atribucioacute privativa ha sofert una important distorsioacute de la magrave de disciplines com les

esmentades que srsquohan apropiat de la idea de paisatge fins arribar a tematitzar-la i

resignificar-la com quelcom que difereix considerablement drsquoallograve que evocava en

origen En llengua castellana la paraula paisage [sic] apareix formalment consignada

lrsquoany 1708 al Diccionario de Autoridades el primer de la Real Academia Espantildeola La

definicioacute que sersquon doacutena eacutes laquopedazo de paiacutes en la pinturaraquo cosa que assenyala lrsquoorigen

primagraveriament artiacutestic del concepte Meacutes problemagravetic resulta determinar la formacioacute

genegravetica del concepte de paisatge que Berque (2009) situa en la Xina del segle IV o V

A Occident i a Europa Maderuelo (2005) opta per situar en els primers anys del segle

XVII la consolidacioacute drsquoun concepte que ja venia mostrant laquosiacutemptomes drsquoaquestes noves

actitudsraquo almenys des del segle I quan en la cultura romana es detecten signes drsquouna

apreciacioacute dels valors estegravetics de lrsquoentorn natural

Tot i que els romans coneixien el concepte de manera embrionagraveria no deixaren

encara cap paraula que en doneacutes compte perograve laquosiacute van ser capaccedilos de destilmiddotlar la

locucioacute loca amoenaraquo2 compost legravexic en quegrave molts estudiosos han vist el precedent del

paisatge per tal com fa referegravencia a aquells llocs que resulten especialment plaents i

que es materialitzen sobretot en forma de jardins La seva antiacutetesi eacutes el locus horridus

eacutes a dir el lloc que desperta estats emocionals drsquoiacutendole negativa causats pel

desplegament drsquoun seguit drsquoelements que no afavoreixen la vida o el benestar sogravels

erms vegetacioacute severa calor o fred excessius (el desert o la muntanya) terrenys

accidentats degraveficit hiacutedric No obstant el mateix Maderuelo creu que ni amoenia ndashllocs

plaents amensndash ni prospectus ndashallograve que un veu davant seundash ni topia ndashmotiu pictograveric

diferent de la figurandash prenien a lrsquoantiga Roma el significat que ara teacute la paraula paisatge

perquegrave laquoaquella cultura no aconseguiacute o no va necessitar destilmiddotlar una paraula concreta

2 Javier Maderuelo El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores 2005 pagraveg 173

4

per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de

plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit

articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc

lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap

sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a

laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa

una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic

Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla

en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per

trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen

amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i

beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous

llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements

destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les

terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes

panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa

Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de

Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen

acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva

Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un

objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del

moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al

Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute

pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes

Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor

dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori

Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje

de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes

representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la

finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc

3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64

5

o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix

documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per

referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia

sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a

Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de

paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc

geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb

lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia

La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de

paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel

ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant

nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en

definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels

fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que

varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes

percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents

del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents

laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions

Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del

lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal

com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el

present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute

de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash

tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la

fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash

curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash

drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)

Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo

que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per

tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu

integraverpret situat en el present

5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17

6

Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i

metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient

perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal

vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute

filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un

uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella

nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina

pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten

laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave

precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge

i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues

accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes

distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la

fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva

irreductibilitat

Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions

cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la

predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a

tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el

paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La

pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor

pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el

paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-

lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna

concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que

sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a

lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel

fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute

de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge

8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The

MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119

7

eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens

de la culturaraquo11

A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que

perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger

(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats

suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()

[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb

la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute

paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol

pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma

secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin

tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a

la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp

En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat

Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per

certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La

quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i

productivament estegraveril

Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la

mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes

fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels

carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins

i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la

muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute

amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan

(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va

ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat

mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre

la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a

curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que

11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336

amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant

8

pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells

insectesraquo14

Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel

distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun

punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel

paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el

subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un

primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes

de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola

visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15

Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita

a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa

judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual

donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i

componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es

desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que

es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En

paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo

aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de

lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es

materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva

una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la

vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals

de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps

meteorologravegic

Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel

marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres

paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert

buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del

14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010

pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad

Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001

9

paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp

visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del

punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave

es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg

drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per

lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus

laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica

del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats

punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute

geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves

activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A

aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria

la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota

experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit

perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc

drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens

Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment

en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en

definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du

paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de

paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute

enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar

per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)

representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)

representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del

paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)

representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es

tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals

podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament

18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3

1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel

1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes

Hazan 1995 pagraveg 39

10

paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el

conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori

Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no

invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn

que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes

capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i

subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes

suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera

que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per

aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-

paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris

establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-

paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i

pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera

quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats

modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge

La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un

territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La

consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa

paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho

directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa

universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que

categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash

Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i

estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i

Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge

pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com

21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en

catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia

laquosocietats paisatgeresraquo

11

equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny

constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl

Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves

Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)

La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat

espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques

climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets

fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes

lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del

relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest

autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari

de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes

equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant

com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com

culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com

la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit

de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa

climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24

El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute

que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les

formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre

ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la

Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria

espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de

certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i

existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve

ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de

paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en

realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement

22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl

Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329

12

En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del

paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia

substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un

grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada

kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of

local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific

object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals

identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute

hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del

paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui

visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la

cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc

en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo

En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el

paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val

a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la

laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons

aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol

pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora

del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una

paraula de pintors

Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el

que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el

caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la

fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten

objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix

a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai

eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon

puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista

Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i

25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge

University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of

landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000

13

directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen

obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia

no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes

epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci

deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans

perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la

ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute

humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament

perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament

construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en

primera persona

Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present

investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el

paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa

Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una

construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el

moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute

laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com

la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista

com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens

trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29

Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel

(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir

per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat

espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre

o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en

una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva

laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no

tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota

versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla

28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University

of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18

14

drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del

mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute

olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot

En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels

cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada

conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute

drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute

del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la

laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la

realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament

per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat

drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de

significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del

paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el

mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert

sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple

visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu

entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute

Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i

ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la

geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu

Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha

estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el

nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem

conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa

per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit

drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en

31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie

Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907

15

quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais

desitjats els recordats o els de la imaginacioacute

En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten

Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha

drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la

ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments

humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que

els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais

laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que

Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute

lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat

la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash

sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza

i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu

a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables

El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la

laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg

Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a

ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret

a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la

fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per

treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi

terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc

La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes

reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i

lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-

los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom

observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el

subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans

mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del

32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-

Agostini 1993) p 416

16

subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan

eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-

fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl

descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els

actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa

sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia

del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els

fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes

constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia

sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses

perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai

En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un

espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash

Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina

com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte

Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que

lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que

fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de

lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a

fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com

lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els

ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que

fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el

subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute

fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o

lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre

els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per

cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem

ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41

34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa

correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber

va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix

Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que

habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea

17

Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar

un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe

mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la

Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit

diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i

lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra

manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada

humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el

paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o

olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan

aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva

del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva

drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats

emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash

No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la

materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva

sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle

XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les

formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes

sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia

estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent

En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic

objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge

en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament

accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen

i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge

ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa

Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes

primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute

del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o

incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de

Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17

18

distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes

heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat

el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en

tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera

com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la

present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no

amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions

afectives i de lrsquoestegravetica

Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat

ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que

lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser

i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no

aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai

Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un

paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave

sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens

resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat

que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem

predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de

possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes

o no laquoautegraventicraquo

Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave

ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i

paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits

aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al

segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot

haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la

bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)

Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment

adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun

subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la

19

relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa

que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes

determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un

especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes

contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme

suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia

Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva

obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el

romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)

(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de

Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho

saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un

matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38

Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable

No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna

laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil

2018)

Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge

estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir

present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple

Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment

visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant

privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute

primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats

tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries

soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions

socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia

lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten

les que defineixen estats drsquoagravenim39

37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard

Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col

Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona

Criacutetica 2010 pagraveg 32

20

3 Autenticitat i paisatge

Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi

en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o

laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que

espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara

als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica

com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve

calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic

Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest

cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del

grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell

que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica

laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o

lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva

identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve

que se suposa que eacutesraquo40

Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen

Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i

radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser

siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per

aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia

humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin

grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un

problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute

una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser

autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses

com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones

El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser

(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)

40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg

70 41 Iacutebid pagraveg 71

21

mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42

(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat

drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En

el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve

que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de

desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic

assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o

marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute

Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la

temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que

un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute

es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot

considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si

hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic

quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave

quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta

concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint

del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental

en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica

per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat

Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per

un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo

laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat

modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-

se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva

transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en

altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de

lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de

lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)

No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc

creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega

drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant

42 Iacutebid pagraveg 72

22

drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute

drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que

Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de

la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una

laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa

aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic

llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del

desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures

Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve

que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan

es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo

perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions

lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute

fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal

manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que

prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques

Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-

entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que

corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i

Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria

de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la

realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant

mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o

singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com

un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna

manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que

queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com

estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem

Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que

Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent

23

drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies

quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge

Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de

lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de

Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin

descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria

de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el

valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara

de pragravectica per a la poliacutetica

Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda

meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de

lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia

Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en

quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la

qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i

destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de

lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles

capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia

de lrsquolaquoauraraquo46

En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode

histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode

drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals

les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute

43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen

selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen

purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics

sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos

interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la

historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22

24

les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la

reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la

tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda

per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida

El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de

produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la

produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir

lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les

obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX

relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor

Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle

XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a

esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu

negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de

reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una

nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist

greument afectada

Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute

uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la

pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua

drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma

drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la

seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de

lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot

provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant

que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica

comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i

de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de

comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat

tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit

marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic

de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules

de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen

25

puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten

histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra

singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes

hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la

dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48

El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart

sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo

Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es

defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una

lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir

con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el

que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre

assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo

Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment

natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La

qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva

laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest

aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein

a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del

parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo

que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute

alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat

als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt

aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo

Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl

aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament

lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant

del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en

el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al

47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La

espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21

26

lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual

queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu

existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva

fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos

el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd

tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo

(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i

Martin Buber

Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal

de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador

drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra

de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia

que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador

siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de

aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan

sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans

comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es

formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit

drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes

drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute

de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de

comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror

experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial

tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves

vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que

havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric

drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la

laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular

pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la

memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si

en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat

53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV

Editorial Taurus Madrid 1991

27

En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es

dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten

efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet

extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament

Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber

(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del

laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit

personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de

relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al

moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i

acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva

relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial

fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-

Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes

aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs

actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer

fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se

limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por

algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y

otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro

fundamentoraquo55

Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber

tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un

laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim

drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La

experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene

ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que

lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no

es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat

per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent

a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir

54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14

28

experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no

es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta

(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el

mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y

Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo

allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial

autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula

bagravesica Jo-Turaquo

Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan

aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles

lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix

radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment

laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave

laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el

present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el

pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per

referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present

com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en

lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i

que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part

seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos

casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el

present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur

Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de

lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia

de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en

relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit

des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples

reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En

aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la

qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de

57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22

29

percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan

ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas

(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute

de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel

reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies

reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de

demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma

negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la

campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb

dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig

perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal

soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de

les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials

o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la

posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia

histograveria i el seu propi laquoauraraquo

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva

Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la

seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat

de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa

correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser

humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve

mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el

ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes

tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-

moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem

ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot

59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les

etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo

o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i

laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica 1951)

30

laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono

elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la

analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo

Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que

no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es

caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat

amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en

lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna

forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions

srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu

laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten

lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser

ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova

del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de

moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten

pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo

Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la

seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet

drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes

cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem

descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia

que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein

En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del

paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de

possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun

paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon

No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge

impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada

paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el

que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i

es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a

volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra

eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades

31

ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode

drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna

laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera

Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic

i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan

sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la

forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la

fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a

Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un

objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells

relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes

en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute

deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests

objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma

del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes

aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc

de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades

esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi

Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot

afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les

caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la

vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una

experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop

experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions

precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que

produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla

que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat

Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera

vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la

primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada

mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i

conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia

32

paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-

ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a

totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de

lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el

qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per

tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la

repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva

insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat

En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals

coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem

examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del

moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva

autenticitat

Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable

perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres

Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del

llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta

etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger

hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El

mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i

quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa

al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la

qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les

nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de

ser autegraventic

Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el

paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers

humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el

mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies

possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme

lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el

comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un

estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa

33

els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El

mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser

dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb

els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i

amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva

Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o

distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena

drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la

reflexioacute

Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la

categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant

com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat

drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va

veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes

diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de

distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La

curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en

realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el

θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60

Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba

en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta

modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no

eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten

paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han

esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo

La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix

un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren

cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives

les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en

certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi

vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu

60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria

1997 pagraveg 195

34

agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per

mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat

(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave

expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave

veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten

contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English

Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb

θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un

tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute

paisatgiacutestica

Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-

magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es

cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi

drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la

naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo

Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que

la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit

com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del

botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la

necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim

defensant al present treball

Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)

cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o

laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave

ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas

paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places

carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells

constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a

meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al

qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que

61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany

Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que

expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave

35

Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes

constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot

lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes

en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional

Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la

habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea

para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65

Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels

humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave

orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser

dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes

geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la

naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten

geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles

rectes La naturalesa eacutes corba66

Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens

intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que

conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la

que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la

consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa

examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes

presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la

que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la

possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva

fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En

Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet

pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que

apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera

64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament

perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206

36

que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que

lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat

Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una

interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als

nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la

vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per

Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense

disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell

mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser

que no estigui tintat

Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash

el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la

totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no

eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta

ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix

lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la

possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra

investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes

eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular

Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el

paisatge

A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo

enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes

del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens

amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb

la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente

intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens

causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem

determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem

determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo

Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el

paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els

68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208

37

paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge

Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem

por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que

fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por

drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es

retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein

laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente

perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no

obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i

la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens

intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein

laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave

La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure

fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix

determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en

Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute

amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que

en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens

amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi

ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70

Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges

nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera

negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica

dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant

la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i

renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra

part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de

lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es

manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el

cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa

69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin

existente

38

drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute

mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un

biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la

triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per

exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la

fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un

cristall de quars amb una pedra el quars emet llum

La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la

ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la

foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat

lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic

que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a

lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i

festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha

destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave

paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de

la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda

per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt

La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de

criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de

lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode

verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als

discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas

del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en

aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-

mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo

laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o

propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el

siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una

laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de

39

lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat

de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme

Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix

ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el

llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa

eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que

correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena

res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a

un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula

srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja

pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()

Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71

Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga

nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes

poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble

enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat

irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX

que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara

no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del

laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre

srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun

laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop

meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa

simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que

imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)

aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va

atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert

adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la

deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin

71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal

2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239

40

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo

Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del

paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai

sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que

nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui

generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo

srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el

moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)

Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn

heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la

mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure

drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus

prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en

definitiva una fenomenologia del plaer

Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin

Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat

aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o

desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original

tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes

cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna

reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo

Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna

manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute

sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn

Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de

tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai

de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la

tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era

tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o

73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del

francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia

41

laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per

fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve

primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la

vida)76

Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es

referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure

com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les

particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un

paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis

de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i

Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes

introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits

dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla

ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la

qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en

lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que

puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o

pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat

Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals

gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen

a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes

que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la

qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de

remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que

las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per

Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena

lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable

perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem

en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el

caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]

vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede

76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona

Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141

42

poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten

o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser

contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78

Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon

literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar

en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la

totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De

fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que

utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en

cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-

moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia

intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten

submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb

lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer

Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)

Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes

immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes

possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el

llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo

tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del

mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone

de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede

convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80

Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten

eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta

si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes

clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81

Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i

la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor

78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142

43

no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions

com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions

com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del

llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna

ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per

lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento

tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente

que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se

manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert

punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung

drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que

laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83

Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde

ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno

anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions

inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve

lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com

coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del

cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85

Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve

progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de

possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o

inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en

tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al

reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal

advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens

intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen

laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de

Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un

82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en

apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008

44

laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les

relacions egravetiques amb la naturalesa

El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent

de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement

objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En

Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la

possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo

Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament

com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash

ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa

responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar

drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom

exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no

humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo

En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb

un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute

de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87

escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una

simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo

como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de

lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre

cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens

intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que

ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes

diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana

laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute

laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una

vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten

representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90

87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70

45

Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix

Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes

les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els

eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas

planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes

la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant

de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut

per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els

possibles valors morals

Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo

que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la

qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat

o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de

responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute

drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la

seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se

culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en

pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro

se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla

no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus

drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92

Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal

mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo

humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes

transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests

fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo

Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute

fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la

Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel

laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible

91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83

46

La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la

filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es

basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una

filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de

Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat

del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els

paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant

que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes

pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar

ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat

de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave

Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro

no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto

conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93

Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu

laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas

de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve

es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema

geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que

Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna

manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna

manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge

en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al

coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que

esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem

intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre

quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la

ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit

pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de

record

Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un

laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un

93 Iacutebid pagraveg 55

47

cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve

certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun

paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes

de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible

plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se

cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun

paisatge

Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu

doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat

fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat

radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun

paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que

vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el

paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma

autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta

fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de

sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de

possible sorpresa

Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge

semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut

successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats

caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per

tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem

oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant

en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable

precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir

cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les

singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten

els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es

percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El

paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes

inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer

comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de

48

lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui

reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa

que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat

5 Conclusions

En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de

lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute

ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent

de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de

lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute

de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per

tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo

laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi

entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de

ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute

que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes

definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma

lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una

concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a

la qual cal separacioacute i distagravencia

A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories

filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les

fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo

o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia

Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge

pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura

directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o

impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes

lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes

relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash

que podem sintetitzar de la forma seguumlent

49

1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes

respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una

vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event

naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia

en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute

teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la

seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza

perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i

lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte

de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta

singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash

val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra

banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo

cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica

Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un

laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes

autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per

tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament

tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de

lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el

seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del

paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per

Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del

qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo

suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes

levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i

drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les

experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment

2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i

Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb

50

lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo

laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo

tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo

estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute

amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu

la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i

en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un

laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una

ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua

correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena

reciprocitat

3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i

Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser

humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten

al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal

Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial

vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del

paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat

oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera

recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la

que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber

4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a

lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a

utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El

moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo

(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de

Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute

laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si

mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no

pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla

51

nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes

laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de

projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a

laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la

progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes

congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau

Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute

repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia

de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que

Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per

part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en

un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de

realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el

Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els

ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent

elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament

5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions

humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se

al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute

cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual

metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave

srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra

un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del

Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi

pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash

i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el

martellndash

6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve

laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la

manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta

52

eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui

progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una

reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir

plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge

tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell

Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica

del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a

la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs

autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem

realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants

referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es

podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del

paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten

ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau

drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς

ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer

descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser

considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung

En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb

una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que

reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem

convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes

per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la

humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave

mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig

metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat

inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de

Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del

paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder

seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella

53

6 Bibliografia

Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra

completa 6 Madrid Akal

Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute

Paris Le Seuil

Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura

Econoacutemica

Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press

Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I

Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo

Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos

Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris

Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines

Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel

Editions Champ Vallon

Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux

environnements de synthegravese Pariacutes Hazan

Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje

y Teoriacutea

Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner

Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca

Nueva Madrid

Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder

54

Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in

Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden

Gleerup

Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe

Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426

Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental

Aesthetics Nueva York Columbia University Press

Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps

Minneapolis University of Minnesota Press

Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace

geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217

Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison

Wisconsin The University of Wisconsin Press

Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape

idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62

Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los

sentimientos Barcelona Criacutetica

Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial

Trotta

Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza

Editorial

Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions

Nova York Cambridge University Press

Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects

Chicago and La Salle Open Court

Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos

Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial

Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera

55

Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea

transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial

Criacutetica

Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book

Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros

Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad

Salamanca Ediciones Siacutegueme

Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor

Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores

Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies

Cambridge Massachussetts The MIT Press

Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard

Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta

Agostini

Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado

Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170

Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat

a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-

Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona

3 vols

Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende

Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27

Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion

Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie

Grenoble J Millon Col Krisis

Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva

Paisaje y Teoriacutea

56

Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a

Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley

University of California Press 1963 315-350

Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In

Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts

Institute of Technology

Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre

Editor digital Titivillus

Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm

Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros

Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico

naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique

Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and

Monuments Oxford Berg

Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis

University of Minnesota Press

Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina

57

Annex drsquoimatges

Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal

representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart

occidental

58

Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa

eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir

el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo

59

Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo

3

recorregut Sembla de fet que la bibliografia recent al voltant del paisatge srsquoha elevat

per damunt de les contingegravencies que el situen dins lrsquoograverbita de disciplines com les

esmentades per assolir decididament lrsquoagravembit de la filosofia Drsquoalgun temps enccedilagrave no soacuten

pocs els filogravesofs frequumlentment des del camp de la fenomenologia que han pres el

paisatge i lrsquoespai fenomegravenicament percebut com a mategraveria reflexiva i formuladora de

teories

Si lrsquoorigen semagraventic del paisatge es troba primitivament en les Arts aquesta

atribucioacute privativa ha sofert una important distorsioacute de la magrave de disciplines com les

esmentades que srsquohan apropiat de la idea de paisatge fins arribar a tematitzar-la i

resignificar-la com quelcom que difereix considerablement drsquoallograve que evocava en

origen En llengua castellana la paraula paisage [sic] apareix formalment consignada

lrsquoany 1708 al Diccionario de Autoridades el primer de la Real Academia Espantildeola La

definicioacute que sersquon doacutena eacutes laquopedazo de paiacutes en la pinturaraquo cosa que assenyala lrsquoorigen

primagraveriament artiacutestic del concepte Meacutes problemagravetic resulta determinar la formacioacute

genegravetica del concepte de paisatge que Berque (2009) situa en la Xina del segle IV o V

A Occident i a Europa Maderuelo (2005) opta per situar en els primers anys del segle

XVII la consolidacioacute drsquoun concepte que ja venia mostrant laquosiacutemptomes drsquoaquestes noves

actitudsraquo almenys des del segle I quan en la cultura romana es detecten signes drsquouna

apreciacioacute dels valors estegravetics de lrsquoentorn natural

Tot i que els romans coneixien el concepte de manera embrionagraveria no deixaren

encara cap paraula que en doneacutes compte perograve laquosiacute van ser capaccedilos de destilmiddotlar la

locucioacute loca amoenaraquo2 compost legravexic en quegrave molts estudiosos han vist el precedent del

paisatge per tal com fa referegravencia a aquells llocs que resulten especialment plaents i

que es materialitzen sobretot en forma de jardins La seva antiacutetesi eacutes el locus horridus

eacutes a dir el lloc que desperta estats emocionals drsquoiacutendole negativa causats pel

desplegament drsquoun seguit drsquoelements que no afavoreixen la vida o el benestar sogravels

erms vegetacioacute severa calor o fred excessius (el desert o la muntanya) terrenys

accidentats degraveficit hiacutedric No obstant el mateix Maderuelo creu que ni amoenia ndashllocs

plaents amensndash ni prospectus ndashallograve que un veu davant seundash ni topia ndashmotiu pictograveric

diferent de la figurandash prenien a lrsquoantiga Roma el significat que ara teacute la paraula paisatge

perquegrave laquoaquella cultura no aconseguiacute o no va necessitar destilmiddotlar una paraula concreta

2 Javier Maderuelo El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores 2005 pagraveg 173

4

per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de

plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit

articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc

lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap

sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a

laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa

una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic

Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla

en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per

trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen

amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i

beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous

llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements

destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les

terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes

panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa

Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de

Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen

acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva

Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un

objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del

moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al

Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute

pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes

Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor

dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori

Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje

de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes

representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la

finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc

3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64

5

o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix

documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per

referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia

sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a

Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de

paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc

geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb

lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia

La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de

paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel

ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant

nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en

definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels

fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que

varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes

percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents

del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents

laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions

Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del

lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal

com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el

present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute

de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash

tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la

fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash

curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash

drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)

Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo

que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per

tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu

integraverpret situat en el present

5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17

6

Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i

metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient

perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal

vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute

filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un

uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella

nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina

pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten

laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave

precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge

i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues

accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes

distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la

fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva

irreductibilitat

Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions

cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la

predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a

tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el

paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La

pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor

pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el

paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-

lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna

concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que

sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a

lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel

fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute

de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge

8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The

MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119

7

eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens

de la culturaraquo11

A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que

perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger

(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats

suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()

[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb

la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute

paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol

pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma

secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin

tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a

la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp

En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat

Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per

certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La

quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i

productivament estegraveril

Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la

mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes

fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels

carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins

i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la

muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute

amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan

(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va

ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat

mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre

la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a

curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que

11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336

amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant

8

pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells

insectesraquo14

Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel

distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun

punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel

paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el

subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un

primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes

de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola

visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15

Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita

a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa

judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual

donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i

componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es

desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que

es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En

paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo

aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de

lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es

materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva

una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la

vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals

de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps

meteorologravegic

Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel

marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres

paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert

buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del

14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010

pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad

Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001

9

paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp

visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del

punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave

es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg

drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per

lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus

laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica

del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats

punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute

geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves

activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A

aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria

la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota

experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit

perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc

drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens

Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment

en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en

definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du

paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de

paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute

enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar

per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)

representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)

representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del

paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)

representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es

tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals

podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament

18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3

1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel

1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes

Hazan 1995 pagraveg 39

10

paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el

conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori

Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no

invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn

que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes

capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i

subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes

suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera

que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per

aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-

paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris

establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-

paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i

pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera

quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats

modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge

La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un

territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La

consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa

paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho

directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa

universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que

categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash

Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i

estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i

Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge

pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com

21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en

catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia

laquosocietats paisatgeresraquo

11

equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny

constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl

Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves

Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)

La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat

espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques

climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets

fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes

lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del

relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest

autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari

de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes

equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant

com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com

culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com

la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit

de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa

climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24

El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute

que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les

formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre

ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la

Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria

espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de

certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i

existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve

ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de

paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en

realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement

22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl

Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329

12

En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del

paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia

substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un

grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada

kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of

local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific

object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals

identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute

hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del

paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui

visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la

cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc

en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo

En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el

paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val

a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la

laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons

aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol

pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora

del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una

paraula de pintors

Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el

que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el

caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la

fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten

objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix

a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai

eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon

puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista

Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i

25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge

University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of

landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000

13

directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen

obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia

no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes

epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci

deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans

perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la

ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute

humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament

perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament

construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en

primera persona

Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present

investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el

paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa

Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una

construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el

moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute

laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com

la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista

com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens

trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29

Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel

(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir

per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat

espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre

o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en

una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva

laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no

tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota

versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla

28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University

of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18

14

drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del

mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute

olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot

En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels

cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada

conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute

drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute

del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la

laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la

realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament

per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat

drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de

significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del

paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el

mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert

sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple

visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu

entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute

Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i

ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la

geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu

Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha

estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el

nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem

conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa

per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit

drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en

31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie

Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907

15

quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais

desitjats els recordats o els de la imaginacioacute

En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten

Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha

drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la

ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments

humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que

els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais

laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que

Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute

lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat

la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash

sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza

i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu

a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables

El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la

laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg

Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a

ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret

a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la

fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per

treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi

terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc

La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes

reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i

lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-

los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom

observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el

subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans

mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del

32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-

Agostini 1993) p 416

16

subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan

eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-

fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl

descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els

actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa

sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia

del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els

fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes

constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia

sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses

perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai

En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un

espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash

Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina

com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte

Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que

lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que

fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de

lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a

fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com

lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els

ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que

fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el

subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute

fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o

lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre

els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per

cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem

ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41

34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa

correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber

va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix

Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que

habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea

17

Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar

un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe

mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la

Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit

diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i

lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra

manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada

humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el

paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o

olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan

aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva

del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva

drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats

emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash

No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la

materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva

sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle

XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les

formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes

sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia

estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent

En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic

objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge

en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament

accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen

i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge

ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa

Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes

primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute

del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o

incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de

Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17

18

distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes

heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat

el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en

tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera

com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la

present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no

amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions

afectives i de lrsquoestegravetica

Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat

ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que

lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser

i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no

aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai

Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un

paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave

sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens

resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat

que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem

predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de

possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes

o no laquoautegraventicraquo

Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave

ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i

paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits

aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al

segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot

haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la

bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)

Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment

adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun

subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la

19

relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa

que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes

determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un

especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes

contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme

suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia

Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva

obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el

romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)

(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de

Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho

saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un

matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38

Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable

No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna

laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil

2018)

Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge

estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir

present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple

Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment

visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant

privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute

primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats

tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries

soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions

socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia

lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten

les que defineixen estats drsquoagravenim39

37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard

Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col

Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona

Criacutetica 2010 pagraveg 32

20

3 Autenticitat i paisatge

Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi

en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o

laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que

espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara

als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica

com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve

calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic

Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest

cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del

grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell

que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica

laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o

lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva

identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve

que se suposa que eacutesraquo40

Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen

Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i

radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser

siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per

aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia

humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin

grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un

problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute

una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser

autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses

com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones

El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser

(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)

40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg

70 41 Iacutebid pagraveg 71

21

mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42

(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat

drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En

el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve

que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de

desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic

assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o

marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute

Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la

temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que

un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute

es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot

considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si

hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic

quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave

quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta

concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint

del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental

en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica

per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat

Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per

un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo

laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat

modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-

se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva

transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en

altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de

lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de

lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)

No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc

creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega

drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant

42 Iacutebid pagraveg 72

22

drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute

drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que

Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de

la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una

laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa

aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic

llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del

desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures

Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve

que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan

es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo

perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions

lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute

fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal

manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que

prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques

Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-

entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que

corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i

Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria

de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la

realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant

mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o

singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com

un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna

manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que

queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com

estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem

Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que

Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent

23

drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies

quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge

Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de

lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de

Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin

descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria

de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el

valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara

de pragravectica per a la poliacutetica

Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda

meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de

lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia

Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en

quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la

qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i

destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de

lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles

capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia

de lrsquolaquoauraraquo46

En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode

histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode

drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals

les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute

43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen

selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen

purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics

sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos

interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la

historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22

24

les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la

reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la

tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda

per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida

El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de

produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la

produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir

lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les

obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX

relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor

Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle

XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a

esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu

negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de

reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una

nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist

greument afectada

Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute

uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la

pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua

drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma

drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la

seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de

lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot

provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant

que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica

comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i

de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de

comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat

tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit

marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic

de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules

de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen

25

puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten

histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra

singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes

hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la

dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48

El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart

sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo

Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es

defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una

lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir

con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el

que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre

assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo

Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment

natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La

qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva

laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest

aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein

a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del

parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo

que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute

alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat

als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt

aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo

Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl

aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament

lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant

del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en

el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al

47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La

espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21

26

lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual

queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu

existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva

fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos

el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd

tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo

(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i

Martin Buber

Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal

de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador

drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra

de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia

que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador

siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de

aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan

sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans

comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es

formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit

drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes

drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute

de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de

comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror

experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial

tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves

vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que

havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric

drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la

laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular

pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la

memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si

en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat

53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV

Editorial Taurus Madrid 1991

27

En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es

dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten

efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet

extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament

Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber

(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del

laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit

personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de

relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al

moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i

acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva

relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial

fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-

Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes

aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs

actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer

fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se

limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por

algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y

otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro

fundamentoraquo55

Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber

tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un

laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim

drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La

experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene

ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que

lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no

es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat

per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent

a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir

54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14

28

experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no

es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta

(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el

mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y

Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo

allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial

autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula

bagravesica Jo-Turaquo

Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan

aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles

lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix

radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment

laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave

laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el

present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el

pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per

referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present

com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en

lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i

que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part

seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos

casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el

present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur

Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de

lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia

de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en

relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit

des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples

reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En

aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la

qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de

57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22

29

percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan

ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas

(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute

de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel

reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies

reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de

demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma

negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la

campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb

dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig

perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal

soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de

les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials

o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la

posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia

histograveria i el seu propi laquoauraraquo

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva

Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la

seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat

de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa

correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser

humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve

mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el

ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes

tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-

moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem

ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot

59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les

etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo

o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i

laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica 1951)

30

laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono

elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la

analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo

Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que

no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es

caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat

amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en

lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna

forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions

srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu

laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten

lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser

ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova

del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de

moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten

pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo

Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la

seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet

drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes

cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem

descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia

que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein

En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del

paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de

possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun

paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon

No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge

impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada

paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el

que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i

es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a

volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra

eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades

31

ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode

drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna

laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera

Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic

i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan

sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la

forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la

fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a

Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un

objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells

relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes

en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute

deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests

objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma

del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes

aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc

de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades

esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi

Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot

afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les

caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la

vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una

experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop

experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions

precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que

produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla

que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat

Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera

vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la

primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada

mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i

conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia

32

paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-

ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a

totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de

lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el

qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per

tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la

repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva

insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat

En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals

coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem

examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del

moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva

autenticitat

Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable

perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres

Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del

llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta

etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger

hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El

mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i

quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa

al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la

qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les

nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de

ser autegraventic

Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el

paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers

humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el

mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies

possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme

lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el

comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un

estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa

33

els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El

mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser

dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb

els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i

amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva

Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o

distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena

drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la

reflexioacute

Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la

categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant

com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat

drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va

veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes

diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de

distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La

curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en

realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el

θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60

Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba

en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta

modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no

eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten

paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han

esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo

La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix

un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren

cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives

les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en

certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi

vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu

60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria

1997 pagraveg 195

34

agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per

mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat

(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave

expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave

veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten

contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English

Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb

θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un

tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute

paisatgiacutestica

Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-

magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es

cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi

drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la

naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo

Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que

la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit

com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del

botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la

necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim

defensant al present treball

Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)

cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o

laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave

ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas

paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places

carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells

constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a

meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al

qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que

61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany

Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que

expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave

35

Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes

constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot

lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes

en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional

Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la

habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea

para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65

Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels

humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave

orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser

dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes

geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la

naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten

geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles

rectes La naturalesa eacutes corba66

Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens

intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que

conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la

que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la

consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa

examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes

presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la

que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la

possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva

fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En

Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet

pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que

apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera

64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament

perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206

36

que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que

lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat

Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una

interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als

nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la

vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per

Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense

disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell

mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser

que no estigui tintat

Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash

el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la

totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no

eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta

ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix

lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la

possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra

investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes

eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular

Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el

paisatge

A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo

enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes

del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens

amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb

la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente

intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens

causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem

determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem

determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo

Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el

paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els

68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208

37

paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge

Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem

por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que

fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por

drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es

retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein

laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente

perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no

obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i

la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens

intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein

laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave

La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure

fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix

determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en

Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute

amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que

en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens

amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi

ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70

Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges

nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera

negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica

dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant

la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i

renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra

part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de

lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es

manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el

cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa

69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin

existente

38

drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute

mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un

biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la

triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per

exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la

fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un

cristall de quars amb una pedra el quars emet llum

La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la

ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la

foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat

lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic

que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a

lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i

festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha

destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave

paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de

la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda

per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt

La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de

criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de

lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode

verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als

discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas

del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en

aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-

mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo

laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o

propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el

siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una

laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de

39

lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat

de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme

Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix

ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el

llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa

eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que

correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena

res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a

un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula

srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja

pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()

Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71

Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga

nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes

poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble

enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat

irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX

que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara

no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del

laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre

srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun

laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop

meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa

simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que

imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)

aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va

atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert

adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la

deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin

71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal

2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239

40

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo

Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del

paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai

sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que

nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui

generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo

srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el

moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)

Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn

heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la

mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure

drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus

prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en

definitiva una fenomenologia del plaer

Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin

Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat

aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o

desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original

tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes

cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna

reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo

Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna

manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute

sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn

Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de

tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai

de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la

tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era

tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o

73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del

francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia

41

laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per

fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve

primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la

vida)76

Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es

referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure

com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les

particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un

paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis

de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i

Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes

introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits

dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla

ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la

qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en

lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que

puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o

pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat

Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals

gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen

a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes

que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la

qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de

remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que

las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per

Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena

lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable

perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem

en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el

caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]

vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede

76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona

Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141

42

poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten

o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser

contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78

Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon

literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar

en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la

totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De

fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que

utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en

cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-

moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia

intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten

submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb

lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer

Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)

Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes

immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes

possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el

llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo

tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del

mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone

de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede

convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80

Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten

eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta

si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes

clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81

Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i

la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor

78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142

43

no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions

com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions

com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del

llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna

ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per

lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento

tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente

que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se

manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert

punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung

drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que

laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83

Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde

ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno

anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions

inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve

lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com

coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del

cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85

Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve

progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de

possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o

inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en

tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al

reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal

advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens

intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen

laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de

Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un

82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en

apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008

44

laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les

relacions egravetiques amb la naturalesa

El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent

de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement

objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En

Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la

possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo

Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament

com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash

ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa

responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar

drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom

exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no

humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo

En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb

un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute

de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87

escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una

simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo

como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de

lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre

cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens

intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que

ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes

diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana

laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute

laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una

vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten

representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90

87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70

45

Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix

Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes

les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els

eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas

planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes

la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant

de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut

per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els

possibles valors morals

Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo

que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la

qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat

o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de

responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute

drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la

seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se

culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en

pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro

se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla

no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus

drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92

Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal

mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo

humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes

transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests

fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo

Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute

fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la

Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel

laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible

91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83

46

La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la

filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es

basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una

filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de

Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat

del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els

paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant

que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes

pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar

ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat

de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave

Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro

no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto

conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93

Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu

laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas

de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve

es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema

geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que

Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna

manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna

manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge

en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al

coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que

esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem

intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre

quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la

ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit

pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de

record

Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un

laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un

93 Iacutebid pagraveg 55

47

cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve

certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun

paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes

de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible

plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se

cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun

paisatge

Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu

doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat

fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat

radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun

paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que

vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el

paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma

autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta

fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de

sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de

possible sorpresa

Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge

semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut

successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats

caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per

tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem

oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant

en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable

precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir

cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les

singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten

els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es

percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El

paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes

inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer

comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de

48

lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui

reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa

que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat

5 Conclusions

En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de

lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute

ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent

de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de

lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute

de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per

tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo

laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi

entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de

ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute

que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes

definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma

lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una

concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a

la qual cal separacioacute i distagravencia

A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories

filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les

fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo

o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia

Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge

pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura

directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o

impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes

lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes

relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash

que podem sintetitzar de la forma seguumlent

49

1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes

respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una

vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event

naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia

en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute

teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la

seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza

perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i

lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte

de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta

singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash

val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra

banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo

cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica

Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un

laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes

autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per

tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament

tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de

lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el

seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del

paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per

Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del

qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo

suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes

levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i

drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les

experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment

2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i

Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb

50

lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo

laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo

tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo

estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute

amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu

la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i

en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un

laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una

ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua

correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena

reciprocitat

3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i

Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser

humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten

al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal

Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial

vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del

paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat

oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera

recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la

que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber

4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a

lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a

utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El

moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo

(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de

Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute

laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si

mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no

pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla

51

nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes

laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de

projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a

laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la

progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes

congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau

Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute

repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia

de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que

Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per

part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en

un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de

realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el

Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els

ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent

elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament

5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions

humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se

al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute

cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual

metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave

srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra

un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del

Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi

pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash

i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el

martellndash

6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve

laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la

manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta

52

eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui

progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una

reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir

plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge

tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell

Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica

del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a

la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs

autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem

realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants

referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es

podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del

paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten

ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau

drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς

ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer

descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser

considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung

En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb

una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que

reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem

convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes

per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la

humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave

mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig

metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat

inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de

Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del

paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder

seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella

53

6 Bibliografia

Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra

completa 6 Madrid Akal

Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute

Paris Le Seuil

Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura

Econoacutemica

Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press

Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I

Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo

Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos

Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris

Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines

Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel

Editions Champ Vallon

Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux

environnements de synthegravese Pariacutes Hazan

Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje

y Teoriacutea

Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner

Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca

Nueva Madrid

Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder

54

Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in

Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden

Gleerup

Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe

Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426

Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental

Aesthetics Nueva York Columbia University Press

Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps

Minneapolis University of Minnesota Press

Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace

geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217

Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison

Wisconsin The University of Wisconsin Press

Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape

idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62

Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los

sentimientos Barcelona Criacutetica

Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial

Trotta

Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza

Editorial

Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions

Nova York Cambridge University Press

Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects

Chicago and La Salle Open Court

Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos

Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial

Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera

55

Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea

transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial

Criacutetica

Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book

Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros

Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad

Salamanca Ediciones Siacutegueme

Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor

Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores

Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies

Cambridge Massachussetts The MIT Press

Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard

Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta

Agostini

Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado

Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170

Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat

a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-

Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona

3 vols

Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende

Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27

Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion

Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie

Grenoble J Millon Col Krisis

Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva

Paisaje y Teoriacutea

56

Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a

Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley

University of California Press 1963 315-350

Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In

Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts

Institute of Technology

Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre

Editor digital Titivillus

Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm

Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros

Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico

naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique

Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and

Monuments Oxford Berg

Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis

University of Minnesota Press

Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina

57

Annex drsquoimatges

Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal

representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart

occidental

58

Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa

eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir

el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo

59

Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo

4

per a expressar aquest plaer de la contemplacioacuteraquo3 eacutes a dir el lloc com un objecte de

plaer estegravetic Abans drsquoaixograve la llengua grega de lrsquoegravepoca post-clagravessica havia aconseguit

articular les paraules topographia i topothesia per a expressar la descripcioacute drsquoun lloc

lloc real i lloc imaginari respectivament malgrat que aquests termes no tradueixen cap

sensibilitat envers lrsquoentorn circumdant i per tant no poden ser traduiumldes com a

laquopaisatgeraquo Topographia i topothesia formen part de la ekphrasis paraula que designa

una descripcioacute perograve aquesta no teacute encara un caragravecter progravepiament paisatgiacutestic

Tampoc lrsquoEdat Mitjana descobriragrave encara el paisatge ndashAlain Roger (2007) parla

en aquest sentit de la laquoceguera medievalraquo4ndash i srsquohauragrave drsquoesperar fins el Renaixement per

trobar que les villes de la Toscana italiana esdevingudes luoghi di delizie srsquoaterrassen

amb la finalitat de dialogar amb el seu lrsquoentorn rural i en definitiva drsquoapropiar-se i

beneficiar-se de les vistes Es redescobreix el gust per la vida ruacutestica i en aquests nous

llocs drsquoesbarjo lrsquoarquitectura renaixentista srsquoocuparagrave de la construccioacute drsquoelements

destinats a gaudir de lrsquoentorn que circumda la construccioacute els belvedere les loggie les

terrasses amb vistes als horts La finalitat de tot plegat eacutes aprofitar les vistes

panoragravemiques a meacutes de les que srsquoobren al jardiacute com en el cas representatiu de Villa

Medici a Fiesole en la Toscana italiana des de la qual es podien veure les torres de

Floregravencia o els meandres del riu Arno Aixograve vol dir que una de les claus que donen

acceacutes a allograve que genuiumlnament eacutes el paisatge sembla ser el plaer o la delectacioacute sensitiva

Aixograve ens situa en una interpretacioacute del paisatge segons la qual aquest eacutes vist com un

objecte de valoracioacute estegravetica i no pas de valoracioacute cognoscitiva almenys des del

moment en quegrave el medi ha esdevingut un eventual proveiumldor de bellesa Al

Renaixement el paesaggio designa la descripcioacute ndashtopographiandash o representacioacute

pictograverica drsquoun lloc del topos grec que ara seragrave el paese o paiacutes

Ja hem dit que eacutes lrsquoArt que inventa el paisatge perquegrave eacutes en la pintura ndashmillor

dit en el dibuixndash a on apareixen les primeres presentacions panoragravemiques drsquoun territori

Segons Maderuelo (2005) lrsquoany 1603 lrsquoholandegraves Hendrick Goltzius dibuixaragrave Paisaje

de dunas cerca de Haarlem (Figura 1) laquoel primer dibuix lrsquoobjectiu del qual eacutes

representar estegraveticament un lloc fiacutesic concret sense que la seva execucioacute hagi tingut la

finalitat de servir com a fons per a una histograveria com a descripcioacute topogragravefica o drsquoun lloc

3 Iacutebid pagraveg 13 4 Alain Roger Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva 2007 pagraveg 64

5

o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix

documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per

referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia

sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a

Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de

paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc

geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb

lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia

La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de

paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel

ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant

nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en

definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels

fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que

varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes

percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents

del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents

laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions

Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del

lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal

com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el

present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute

de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash

tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la

fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash

curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash

drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)

Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo

que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per

tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu

integraverpret situat en el present

5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17

6

Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i

metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient

perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal

vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute

filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un

uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella

nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina

pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten

laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave

precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge

i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues

accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes

distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la

fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva

irreductibilitat

Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions

cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la

predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a

tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el

paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La

pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor

pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el

paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-

lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna

concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que

sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a

lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel

fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute

de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge

8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The

MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119

7

eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens

de la culturaraquo11

A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que

perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger

(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats

suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()

[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb

la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute

paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol

pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma

secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin

tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a

la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp

En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat

Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per

certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La

quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i

productivament estegraveril

Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la

mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes

fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels

carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins

i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la

muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute

amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan

(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va

ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat

mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre

la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a

curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que

11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336

amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant

8

pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells

insectesraquo14

Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel

distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun

punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel

paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el

subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un

primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes

de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola

visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15

Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita

a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa

judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual

donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i

componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es

desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que

es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En

paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo

aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de

lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es

materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva

una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la

vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals

de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps

meteorologravegic

Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel

marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres

paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert

buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del

14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010

pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad

Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001

9

paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp

visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del

punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave

es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg

drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per

lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus

laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica

del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats

punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute

geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves

activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A

aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria

la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota

experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit

perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc

drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens

Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment

en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en

definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du

paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de

paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute

enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar

per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)

representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)

representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del

paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)

representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es

tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals

podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament

18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3

1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel

1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes

Hazan 1995 pagraveg 39

10

paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el

conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori

Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no

invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn

que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes

capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i

subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes

suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera

que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per

aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-

paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris

establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-

paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i

pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera

quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats

modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge

La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un

territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La

consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa

paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho

directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa

universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que

categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash

Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i

estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i

Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge

pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com

21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en

catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia

laquosocietats paisatgeresraquo

11

equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny

constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl

Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves

Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)

La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat

espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques

climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets

fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes

lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del

relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest

autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari

de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes

equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant

com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com

culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com

la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit

de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa

climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24

El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute

que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les

formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre

ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la

Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria

espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de

certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i

existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve

ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de

paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en

realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement

22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl

Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329

12

En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del

paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia

substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un

grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada

kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of

local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific

object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals

identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute

hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del

paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui

visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la

cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc

en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo

En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el

paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val

a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la

laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons

aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol

pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora

del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una

paraula de pintors

Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el

que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el

caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la

fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten

objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix

a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai

eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon

puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista

Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i

25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge

University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of

landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000

13

directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen

obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia

no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes

epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci

deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans

perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la

ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute

humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament

perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament

construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en

primera persona

Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present

investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el

paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa

Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una

construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el

moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute

laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com

la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista

com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens

trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29

Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel

(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir

per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat

espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre

o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en

una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva

laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no

tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota

versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla

28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University

of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18

14

drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del

mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute

olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot

En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels

cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada

conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute

drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute

del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la

laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la

realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament

per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat

drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de

significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del

paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el

mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert

sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple

visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu

entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute

Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i

ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la

geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu

Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha

estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el

nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem

conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa

per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit

drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en

31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie

Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907

15

quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais

desitjats els recordats o els de la imaginacioacute

En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten

Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha

drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la

ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments

humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que

els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais

laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que

Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute

lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat

la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash

sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza

i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu

a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables

El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la

laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg

Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a

ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret

a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la

fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per

treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi

terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc

La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes

reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i

lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-

los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom

observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el

subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans

mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del

32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-

Agostini 1993) p 416

16

subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan

eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-

fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl

descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els

actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa

sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia

del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els

fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes

constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia

sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses

perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai

En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un

espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash

Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina

com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte

Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que

lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que

fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de

lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a

fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com

lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els

ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que

fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el

subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute

fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o

lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre

els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per

cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem

ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41

34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa

correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber

va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix

Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que

habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea

17

Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar

un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe

mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la

Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit

diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i

lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra

manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada

humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el

paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o

olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan

aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva

del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva

drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats

emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash

No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la

materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva

sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle

XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les

formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes

sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia

estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent

En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic

objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge

en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament

accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen

i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge

ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa

Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes

primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute

del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o

incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de

Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17

18

distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes

heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat

el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en

tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera

com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la

present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no

amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions

afectives i de lrsquoestegravetica

Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat

ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que

lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser

i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no

aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai

Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un

paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave

sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens

resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat

que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem

predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de

possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes

o no laquoautegraventicraquo

Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave

ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i

paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits

aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al

segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot

haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la

bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)

Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment

adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun

subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la

19

relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa

que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes

determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un

especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes

contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme

suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia

Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva

obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el

romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)

(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de

Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho

saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un

matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38

Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable

No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna

laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil

2018)

Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge

estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir

present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple

Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment

visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant

privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute

primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats

tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries

soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions

socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia

lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten

les que defineixen estats drsquoagravenim39

37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard

Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col

Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona

Criacutetica 2010 pagraveg 32

20

3 Autenticitat i paisatge

Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi

en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o

laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que

espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara

als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica

com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve

calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic

Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest

cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del

grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell

que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica

laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o

lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva

identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve

que se suposa que eacutesraquo40

Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen

Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i

radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser

siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per

aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia

humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin

grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un

problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute

una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser

autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses

com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones

El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser

(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)

40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg

70 41 Iacutebid pagraveg 71

21

mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42

(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat

drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En

el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve

que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de

desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic

assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o

marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute

Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la

temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que

un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute

es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot

considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si

hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic

quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave

quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta

concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint

del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental

en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica

per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat

Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per

un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo

laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat

modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-

se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva

transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en

altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de

lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de

lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)

No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc

creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega

drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant

42 Iacutebid pagraveg 72

22

drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute

drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que

Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de

la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una

laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa

aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic

llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del

desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures

Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve

que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan

es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo

perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions

lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute

fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal

manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que

prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques

Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-

entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que

corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i

Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria

de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la

realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant

mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o

singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com

un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna

manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que

queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com

estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem

Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que

Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent

23

drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies

quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge

Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de

lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de

Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin

descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria

de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el

valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara

de pragravectica per a la poliacutetica

Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda

meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de

lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia

Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en

quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la

qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i

destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de

lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles

capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia

de lrsquolaquoauraraquo46

En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode

histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode

drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals

les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute

43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen

selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen

purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics

sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos

interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la

historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22

24

les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la

reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la

tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda

per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida

El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de

produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la

produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir

lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les

obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX

relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor

Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle

XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a

esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu

negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de

reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una

nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist

greument afectada

Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute

uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la

pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua

drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma

drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la

seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de

lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot

provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant

que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica

comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i

de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de

comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat

tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit

marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic

de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules

de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen

25

puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten

histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra

singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes

hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la

dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48

El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart

sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo

Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es

defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una

lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir

con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el

que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre

assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo

Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment

natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La

qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva

laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest

aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein

a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del

parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo

que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute

alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat

als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt

aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo

Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl

aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament

lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant

del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en

el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al

47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La

espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21

26

lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual

queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu

existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva

fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos

el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd

tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo

(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i

Martin Buber

Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal

de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador

drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra

de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia

que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador

siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de

aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan

sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans

comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es

formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit

drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes

drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute

de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de

comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror

experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial

tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves

vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que

havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric

drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la

laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular

pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la

memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si

en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat

53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV

Editorial Taurus Madrid 1991

27

En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es

dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten

efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet

extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament

Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber

(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del

laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit

personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de

relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al

moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i

acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva

relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial

fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-

Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes

aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs

actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer

fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se

limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por

algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y

otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro

fundamentoraquo55

Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber

tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un

laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim

drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La

experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene

ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que

lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no

es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat

per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent

a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir

54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14

28

experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no

es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta

(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el

mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y

Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo

allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial

autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula

bagravesica Jo-Turaquo

Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan

aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles

lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix

radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment

laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave

laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el

present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el

pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per

referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present

com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en

lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i

que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part

seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos

casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el

present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur

Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de

lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia

de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en

relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit

des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples

reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En

aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la

qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de

57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22

29

percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan

ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas

(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute

de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel

reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies

reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de

demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma

negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la

campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb

dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig

perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal

soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de

les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials

o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la

posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia

histograveria i el seu propi laquoauraraquo

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva

Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la

seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat

de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa

correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser

humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve

mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el

ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes

tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-

moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem

ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot

59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les

etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo

o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i

laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica 1951)

30

laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono

elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la

analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo

Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que

no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es

caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat

amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en

lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna

forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions

srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu

laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten

lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser

ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova

del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de

moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten

pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo

Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la

seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet

drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes

cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem

descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia

que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein

En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del

paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de

possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun

paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon

No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge

impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada

paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el

que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i

es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a

volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra

eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades

31

ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode

drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna

laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera

Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic

i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan

sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la

forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la

fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a

Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un

objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells

relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes

en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute

deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests

objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma

del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes

aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc

de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades

esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi

Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot

afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les

caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la

vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una

experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop

experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions

precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que

produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla

que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat

Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera

vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la

primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada

mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i

conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia

32

paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-

ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a

totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de

lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el

qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per

tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la

repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva

insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat

En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals

coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem

examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del

moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva

autenticitat

Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable

perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres

Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del

llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta

etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger

hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El

mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i

quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa

al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la

qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les

nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de

ser autegraventic

Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el

paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers

humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el

mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies

possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme

lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el

comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un

estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa

33

els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El

mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser

dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb

els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i

amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva

Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o

distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena

drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la

reflexioacute

Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la

categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant

com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat

drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va

veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes

diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de

distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La

curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en

realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el

θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60

Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba

en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta

modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no

eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten

paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han

esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo

La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix

un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren

cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives

les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en

certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi

vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu

60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria

1997 pagraveg 195

34

agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per

mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat

(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave

expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave

veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten

contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English

Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb

θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un

tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute

paisatgiacutestica

Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-

magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es

cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi

drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la

naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo

Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que

la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit

com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del

botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la

necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim

defensant al present treball

Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)

cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o

laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave

ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas

paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places

carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells

constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a

meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al

qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que

61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany

Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que

expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave

35

Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes

constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot

lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes

en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional

Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la

habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea

para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65

Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels

humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave

orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser

dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes

geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la

naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten

geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles

rectes La naturalesa eacutes corba66

Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens

intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que

conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la

que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la

consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa

examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes

presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la

que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la

possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva

fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En

Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet

pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que

apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera

64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament

perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206

36

que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que

lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat

Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una

interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als

nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la

vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per

Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense

disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell

mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser

que no estigui tintat

Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash

el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la

totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no

eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta

ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix

lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la

possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra

investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes

eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular

Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el

paisatge

A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo

enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes

del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens

amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb

la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente

intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens

causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem

determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem

determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo

Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el

paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els

68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208

37

paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge

Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem

por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que

fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por

drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es

retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein

laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente

perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no

obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i

la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens

intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein

laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave

La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure

fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix

determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en

Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute

amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que

en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens

amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi

ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70

Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges

nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera

negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica

dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant

la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i

renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra

part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de

lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es

manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el

cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa

69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin

existente

38

drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute

mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un

biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la

triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per

exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la

fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un

cristall de quars amb una pedra el quars emet llum

La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la

ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la

foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat

lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic

que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a

lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i

festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha

destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave

paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de

la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda

per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt

La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de

criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de

lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode

verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als

discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas

del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en

aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-

mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo

laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o

propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el

siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una

laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de

39

lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat

de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme

Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix

ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el

llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa

eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que

correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena

res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a

un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula

srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja

pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()

Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71

Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga

nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes

poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble

enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat

irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX

que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara

no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del

laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre

srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun

laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop

meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa

simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que

imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)

aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va

atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert

adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la

deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin

71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal

2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239

40

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo

Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del

paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai

sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que

nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui

generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo

srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el

moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)

Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn

heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la

mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure

drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus

prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en

definitiva una fenomenologia del plaer

Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin

Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat

aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o

desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original

tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes

cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna

reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo

Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna

manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute

sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn

Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de

tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai

de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la

tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era

tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o

73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del

francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia

41

laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per

fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve

primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la

vida)76

Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es

referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure

com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les

particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un

paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis

de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i

Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes

introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits

dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla

ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la

qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en

lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que

puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o

pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat

Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals

gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen

a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes

que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la

qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de

remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que

las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per

Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena

lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable

perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem

en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el

caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]

vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede

76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona

Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141

42

poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten

o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser

contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78

Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon

literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar

en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la

totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De

fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que

utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en

cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-

moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia

intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten

submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb

lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer

Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)

Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes

immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes

possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el

llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo

tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del

mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone

de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede

convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80

Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten

eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta

si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes

clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81

Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i

la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor

78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142

43

no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions

com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions

com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del

llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna

ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per

lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento

tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente

que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se

manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert

punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung

drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que

laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83

Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde

ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno

anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions

inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve

lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com

coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del

cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85

Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve

progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de

possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o

inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en

tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al

reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal

advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens

intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen

laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de

Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un

82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en

apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008

44

laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les

relacions egravetiques amb la naturalesa

El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent

de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement

objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En

Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la

possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo

Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament

com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash

ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa

responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar

drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom

exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no

humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo

En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb

un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute

de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87

escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una

simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo

como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de

lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre

cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens

intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que

ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes

diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana

laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute

laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una

vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten

representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90

87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70

45

Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix

Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes

les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els

eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas

planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes

la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant

de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut

per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els

possibles valors morals

Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo

que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la

qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat

o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de

responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute

drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la

seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se

culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en

pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro

se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla

no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus

drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92

Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal

mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo

humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes

transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests

fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo

Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute

fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la

Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel

laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible

91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83

46

La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la

filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es

basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una

filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de

Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat

del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els

paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant

que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes

pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar

ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat

de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave

Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro

no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto

conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93

Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu

laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas

de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve

es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema

geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que

Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna

manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna

manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge

en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al

coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que

esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem

intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre

quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la

ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit

pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de

record

Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un

laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un

93 Iacutebid pagraveg 55

47

cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve

certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun

paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes

de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible

plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se

cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun

paisatge

Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu

doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat

fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat

radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun

paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que

vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el

paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma

autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta

fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de

sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de

possible sorpresa

Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge

semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut

successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats

caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per

tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem

oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant

en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable

precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir

cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les

singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten

els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es

percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El

paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes

inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer

comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de

48

lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui

reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa

que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat

5 Conclusions

En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de

lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute

ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent

de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de

lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute

de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per

tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo

laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi

entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de

ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute

que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes

definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma

lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una

concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a

la qual cal separacioacute i distagravencia

A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories

filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les

fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo

o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia

Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge

pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura

directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o

impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes

lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes

relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash

que podem sintetitzar de la forma seguumlent

49

1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes

respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una

vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event

naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia

en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute

teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la

seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza

perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i

lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte

de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta

singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash

val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra

banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo

cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica

Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un

laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes

autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per

tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament

tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de

lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el

seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del

paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per

Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del

qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo

suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes

levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i

drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les

experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment

2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i

Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb

50

lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo

laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo

tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo

estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute

amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu

la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i

en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un

laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una

ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua

correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena

reciprocitat

3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i

Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser

humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten

al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal

Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial

vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del

paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat

oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera

recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la

que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber

4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a

lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a

utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El

moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo

(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de

Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute

laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si

mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no

pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla

51

nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes

laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de

projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a

laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la

progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes

congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau

Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute

repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia

de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que

Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per

part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en

un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de

realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el

Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els

ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent

elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament

5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions

humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se

al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute

cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual

metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave

srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra

un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del

Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi

pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash

i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el

martellndash

6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve

laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la

manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta

52

eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui

progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una

reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir

plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge

tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell

Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica

del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a

la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs

autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem

realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants

referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es

podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del

paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten

ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau

drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς

ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer

descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser

considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung

En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb

una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que

reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem

convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes

per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la

humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave

mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig

metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat

inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de

Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del

paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder

seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella

53

6 Bibliografia

Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra

completa 6 Madrid Akal

Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute

Paris Le Seuil

Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura

Econoacutemica

Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press

Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I

Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo

Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos

Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris

Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines

Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel

Editions Champ Vallon

Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux

environnements de synthegravese Pariacutes Hazan

Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje

y Teoriacutea

Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner

Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca

Nueva Madrid

Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder

54

Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in

Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden

Gleerup

Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe

Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426

Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental

Aesthetics Nueva York Columbia University Press

Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps

Minneapolis University of Minnesota Press

Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace

geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217

Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison

Wisconsin The University of Wisconsin Press

Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape

idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62

Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los

sentimientos Barcelona Criacutetica

Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial

Trotta

Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza

Editorial

Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions

Nova York Cambridge University Press

Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects

Chicago and La Salle Open Court

Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos

Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial

Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera

55

Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea

transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial

Criacutetica

Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book

Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros

Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad

Salamanca Ediciones Siacutegueme

Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor

Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores

Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies

Cambridge Massachussetts The MIT Press

Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard

Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta

Agostini

Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado

Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170

Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat

a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-

Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona

3 vols

Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende

Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27

Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion

Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie

Grenoble J Millon Col Krisis

Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva

Paisaje y Teoriacutea

56

Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a

Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley

University of California Press 1963 315-350

Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In

Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts

Institute of Technology

Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre

Editor digital Titivillus

Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm

Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros

Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico

naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique

Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and

Monuments Oxford Berg

Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis

University of Minnesota Press

Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina

57

Annex drsquoimatges

Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal

representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart

occidental

58

Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa

eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir

el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo

59

Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo

5

o com apunt per a una composicioacuteraquo5 No sabem si casualment lrsquoany 1604 apareix

documentada per primera vegada a Occident la paraula holandesa landschap per

referir-se a aquesta mena de paisatges eacutes a dir aquells que tradueixen lrsquoexperiegravencia

sensible lrsquoemocioacute davant una porcioacute drsquoespai El dibuix de Goltzius inauguraria a

Occident i a Europa lrsquoadveniment drsquouna cultura que ja ha destilmiddotlat el concepte de

paisatge separant-lo i dissociant-lo drsquoallograve que no eacutes paisatge medi fiacutesic lloc

geosistema geoforma territori regioacute ecosistema naturalesa Si fos aixiacute amb

lrsquoexpressioacute laquopaisatge naturalraquo es cauria en una tautologia

La interpretacioacute cosificadora del paisatge srsquoallunya per complet del concepte de

paisatge que ens interessa en la present investigacioacute i tambeacute eacutes agravempliament refutada pel

ja citat Maderuelo (2005) per a qui laquoel paisatge no eacutes allograve que estagrave allagrave davant

nosaltres eacutes un concepte inventat o millor dit una construccioacute culturalraquo6 Es tracta en

definitiva drsquoun laquoconstructe una elaboracioacute mental que els homes realitzem a traveacutes dels

fenogravemens de la cultura El paisatge entegraves com a fenomen cultural eacutes una convencioacute que

varia drsquouna cultura a una altra Aixograve ens obliga a fer un esforccedil drsquoimaginar com eacutes

percebut el moacuten en altres cultures en altres egravepoques i en altres medis socials diferents

del nostreraquo7 Des drsquouna perspectiva fenomenologravegica ens obliga a pensar els diferents

laquomoacutens de la vidaraquo (Lebenswelt) que donen lloc a aquestes convencions

Si hem de fer cas drsquoaquesta concepcioacute el paisatge designa una interpretacioacute del

lloc sempre subjectiva i sovint en clau estegravetica Tambeacute en clau hermenegraveutica per tal

com en el paisatge podem veure un totalitzador histograveric un receptacle del passat en el

present un palimpsest La nocioacute de palimpsest aplicada al paisatge ndashuna superposicioacute

de capes histograveriques que deixen veure les successives empremtes fiacutesiques de la tradicioacutendash

tambeacute permet una pluralitat drsquointerpretacions en un mateix lloc En el llenguatge de la

fenomenologia aquest fenomen drsquoacumulacioacute de capes significatives pren el nom ndash

curiosament per mitjagrave de conceptes extrets de les Ciegravencies de la Terrandash

drsquolaquoestratificacioacuteraquo o de laquosedimentacioacuteraquo (no de material rocoacutes sinoacute de laquosentitsraquo)

Gadamer empra un terme geofiacutesic ndashlaquohoritzoacuteraquondash per referir-se a la laquofusioacute drsquohoritzonsraquo

que lrsquohermeneuta ha drsquointentar fer amb els moacutens de significacioacute drsquoaltres egravepoques per

tractar de salvar la distagravencia histograverica i cultural que separa un text original del seu

integraverpret situat en el present

5 Javier Maderuelo op cit pagraveg 14 6 Javier Maderuelo op cit pagraveg 38 7 Iacutebid pagraveg 17

6

Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i

metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient

perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal

vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute

filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un

uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella

nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina

pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten

laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave

precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge

i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues

accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes

distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la

fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva

irreductibilitat

Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions

cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la

predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a

tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el

paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La

pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor

pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el

paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-

lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna

concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que

sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a

lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel

fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute

de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge

8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The

MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119

7

eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens

de la culturaraquo11

A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que

perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger

(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats

suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()

[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb

la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute

paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol

pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma

secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin

tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a

la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp

En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat

Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per

certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La

quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i

productivament estegraveril

Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la

mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes

fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels

carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins

i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la

muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute

amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan

(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va

ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat

mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre

la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a

curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que

11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336

amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant

8

pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells

insectesraquo14

Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel

distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun

punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel

paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el

subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un

primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes

de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola

visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15

Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita

a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa

judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual

donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i

componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es

desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que

es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En

paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo

aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de

lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es

materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva

una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la

vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals

de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps

meteorologravegic

Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel

marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres

paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert

buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del

14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010

pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad

Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001

9

paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp

visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del

punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave

es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg

drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per

lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus

laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica

del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats

punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute

geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves

activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A

aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria

la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota

experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit

perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc

drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens

Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment

en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en

definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du

paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de

paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute

enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar

per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)

representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)

representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del

paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)

representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es

tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals

podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament

18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3

1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel

1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes

Hazan 1995 pagraveg 39

10

paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el

conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori

Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no

invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn

que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes

capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i

subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes

suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera

que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per

aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-

paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris

establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-

paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i

pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera

quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats

modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge

La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un

territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La

consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa

paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho

directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa

universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que

categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash

Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i

estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i

Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge

pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com

21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en

catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia

laquosocietats paisatgeresraquo

11

equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny

constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl

Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves

Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)

La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat

espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques

climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets

fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes

lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del

relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest

autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari

de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes

equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant

com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com

culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com

la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit

de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa

climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24

El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute

que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les

formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre

ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la

Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria

espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de

certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i

existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve

ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de

paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en

realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement

22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl

Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329

12

En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del

paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia

substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un

grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada

kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of

local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific

object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals

identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute

hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del

paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui

visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la

cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc

en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo

En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el

paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val

a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la

laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons

aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol

pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora

del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una

paraula de pintors

Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el

que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el

caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la

fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten

objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix

a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai

eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon

puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista

Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i

25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge

University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of

landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000

13

directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen

obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia

no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes

epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci

deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans

perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la

ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute

humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament

perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament

construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en

primera persona

Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present

investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el

paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa

Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una

construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el

moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute

laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com

la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista

com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens

trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29

Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel

(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir

per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat

espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre

o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en

una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva

laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no

tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota

versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla

28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University

of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18

14

drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del

mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute

olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot

En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels

cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada

conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute

drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute

del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la

laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la

realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament

per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat

drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de

significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del

paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el

mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert

sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple

visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu

entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute

Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i

ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la

geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu

Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha

estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el

nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem

conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa

per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit

drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en

31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie

Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907

15

quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais

desitjats els recordats o els de la imaginacioacute

En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten

Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha

drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la

ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments

humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que

els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais

laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que

Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute

lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat

la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash

sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza

i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu

a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables

El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la

laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg

Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a

ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret

a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la

fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per

treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi

terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc

La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes

reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i

lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-

los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom

observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el

subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans

mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del

32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-

Agostini 1993) p 416

16

subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan

eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-

fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl

descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els

actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa

sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia

del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els

fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes

constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia

sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses

perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai

En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un

espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash

Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina

com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte

Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que

lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que

fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de

lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a

fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com

lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els

ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que

fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el

subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute

fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o

lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre

els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per

cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem

ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41

34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa

correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber

va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix

Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que

habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea

17

Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar

un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe

mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la

Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit

diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i

lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra

manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada

humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el

paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o

olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan

aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva

del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva

drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats

emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash

No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la

materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva

sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle

XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les

formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes

sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia

estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent

En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic

objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge

en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament

accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen

i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge

ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa

Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes

primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute

del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o

incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de

Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17

18

distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes

heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat

el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en

tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera

com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la

present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no

amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions

afectives i de lrsquoestegravetica

Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat

ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que

lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser

i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no

aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai

Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un

paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave

sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens

resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat

que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem

predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de

possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes

o no laquoautegraventicraquo

Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave

ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i

paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits

aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al

segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot

haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la

bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)

Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment

adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun

subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la

19

relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa

que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes

determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un

especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes

contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme

suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia

Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva

obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el

romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)

(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de

Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho

saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un

matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38

Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable

No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna

laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil

2018)

Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge

estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir

present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple

Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment

visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant

privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute

primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats

tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries

soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions

socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia

lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten

les que defineixen estats drsquoagravenim39

37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard

Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col

Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona

Criacutetica 2010 pagraveg 32

20

3 Autenticitat i paisatge

Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi

en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o

laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que

espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara

als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica

com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve

calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic

Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest

cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del

grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell

que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica

laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o

lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva

identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve

que se suposa que eacutesraquo40

Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen

Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i

radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser

siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per

aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia

humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin

grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un

problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute

una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser

autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses

com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones

El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser

(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)

40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg

70 41 Iacutebid pagraveg 71

21

mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42

(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat

drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En

el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve

que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de

desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic

assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o

marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute

Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la

temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que

un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute

es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot

considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si

hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic

quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave

quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta

concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint

del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental

en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica

per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat

Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per

un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo

laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat

modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-

se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva

transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en

altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de

lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de

lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)

No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc

creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega

drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant

42 Iacutebid pagraveg 72

22

drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute

drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que

Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de

la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una

laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa

aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic

llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del

desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures

Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve

que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan

es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo

perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions

lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute

fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal

manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que

prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques

Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-

entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que

corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i

Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria

de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la

realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant

mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o

singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com

un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna

manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que

queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com

estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem

Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que

Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent

23

drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies

quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge

Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de

lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de

Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin

descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria

de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el

valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara

de pragravectica per a la poliacutetica

Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda

meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de

lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia

Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en

quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la

qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i

destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de

lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles

capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia

de lrsquolaquoauraraquo46

En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode

histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode

drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals

les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute

43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen

selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen

purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics

sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos

interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la

historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22

24

les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la

reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la

tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda

per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida

El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de

produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la

produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir

lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les

obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX

relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor

Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle

XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a

esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu

negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de

reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una

nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist

greument afectada

Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute

uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la

pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua

drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma

drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la

seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de

lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot

provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant

que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica

comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i

de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de

comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat

tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit

marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic

de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules

de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen

25

puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten

histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra

singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes

hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la

dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48

El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart

sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo

Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es

defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una

lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir

con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el

que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre

assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo

Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment

natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La

qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva

laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest

aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein

a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del

parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo

que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute

alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat

als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt

aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo

Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl

aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament

lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant

del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en

el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al

47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La

espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21

26

lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual

queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu

existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva

fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos

el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd

tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo

(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i

Martin Buber

Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal

de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador

drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra

de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia

que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador

siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de

aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan

sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans

comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es

formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit

drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes

drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute

de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de

comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror

experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial

tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves

vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que

havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric

drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la

laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular

pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la

memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si

en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat

53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV

Editorial Taurus Madrid 1991

27

En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es

dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten

efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet

extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament

Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber

(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del

laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit

personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de

relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al

moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i

acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva

relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial

fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-

Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes

aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs

actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer

fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se

limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por

algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y

otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro

fundamentoraquo55

Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber

tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un

laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim

drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La

experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene

ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que

lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no

es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat

per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent

a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir

54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14

28

experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no

es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta

(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el

mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y

Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo

allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial

autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula

bagravesica Jo-Turaquo

Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan

aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles

lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix

radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment

laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave

laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el

present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el

pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per

referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present

com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en

lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i

que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part

seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos

casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el

present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur

Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de

lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia

de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en

relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit

des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples

reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En

aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la

qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de

57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22

29

percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan

ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas

(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute

de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel

reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies

reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de

demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma

negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la

campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb

dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig

perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal

soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de

les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials

o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la

posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia

histograveria i el seu propi laquoauraraquo

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva

Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la

seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat

de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa

correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser

humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve

mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el

ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes

tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-

moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem

ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot

59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les

etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo

o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i

laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica 1951)

30

laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono

elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la

analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo

Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que

no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es

caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat

amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en

lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna

forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions

srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu

laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten

lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser

ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova

del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de

moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten

pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo

Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la

seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet

drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes

cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem

descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia

que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein

En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del

paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de

possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun

paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon

No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge

impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada

paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el

que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i

es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a

volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra

eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades

31

ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode

drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna

laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera

Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic

i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan

sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la

forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la

fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a

Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un

objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells

relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes

en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute

deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests

objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma

del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes

aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc

de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades

esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi

Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot

afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les

caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la

vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una

experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop

experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions

precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que

produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla

que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat

Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera

vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la

primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada

mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i

conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia

32

paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-

ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a

totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de

lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el

qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per

tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la

repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva

insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat

En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals

coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem

examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del

moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva

autenticitat

Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable

perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres

Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del

llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta

etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger

hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El

mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i

quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa

al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la

qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les

nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de

ser autegraventic

Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el

paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers

humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el

mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies

possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme

lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el

comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un

estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa

33

els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El

mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser

dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb

els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i

amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva

Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o

distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena

drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la

reflexioacute

Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la

categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant

com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat

drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va

veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes

diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de

distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La

curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en

realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el

θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60

Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba

en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta

modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no

eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten

paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han

esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo

La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix

un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren

cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives

les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en

certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi

vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu

60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria

1997 pagraveg 195

34

agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per

mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat

(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave

expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave

veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten

contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English

Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb

θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un

tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute

paisatgiacutestica

Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-

magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es

cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi

drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la

naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo

Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que

la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit

com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del

botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la

necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim

defensant al present treball

Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)

cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o

laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave

ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas

paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places

carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells

constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a

meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al

qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que

61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany

Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que

expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave

35

Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes

constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot

lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes

en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional

Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la

habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea

para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65

Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels

humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave

orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser

dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes

geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la

naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten

geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles

rectes La naturalesa eacutes corba66

Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens

intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que

conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la

que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la

consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa

examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes

presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la

que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la

possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva

fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En

Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet

pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que

apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera

64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament

perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206

36

que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que

lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat

Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una

interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als

nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la

vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per

Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense

disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell

mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser

que no estigui tintat

Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash

el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la

totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no

eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta

ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix

lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la

possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra

investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes

eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular

Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el

paisatge

A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo

enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes

del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens

amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb

la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente

intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens

causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem

determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem

determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo

Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el

paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els

68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208

37

paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge

Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem

por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que

fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por

drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es

retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein

laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente

perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no

obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i

la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens

intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein

laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave

La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure

fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix

determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en

Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute

amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que

en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens

amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi

ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70

Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges

nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera

negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica

dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant

la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i

renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra

part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de

lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es

manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el

cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa

69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin

existente

38

drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute

mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un

biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la

triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per

exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la

fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un

cristall de quars amb una pedra el quars emet llum

La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la

ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la

foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat

lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic

que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a

lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i

festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha

destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave

paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de

la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda

per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt

La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de

criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de

lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode

verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als

discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas

del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en

aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-

mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo

laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o

propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el

siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una

laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de

39

lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat

de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme

Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix

ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el

llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa

eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que

correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena

res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a

un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula

srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja

pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()

Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71

Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga

nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes

poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble

enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat

irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX

que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara

no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del

laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre

srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun

laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop

meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa

simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que

imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)

aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va

atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert

adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la

deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin

71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal

2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239

40

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo

Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del

paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai

sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que

nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui

generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo

srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el

moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)

Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn

heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la

mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure

drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus

prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en

definitiva una fenomenologia del plaer

Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin

Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat

aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o

desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original

tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes

cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna

reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo

Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna

manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute

sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn

Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de

tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai

de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la

tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era

tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o

73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del

francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia

41

laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per

fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve

primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la

vida)76

Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es

referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure

com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les

particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un

paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis

de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i

Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes

introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits

dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla

ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la

qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en

lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que

puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o

pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat

Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals

gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen

a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes

que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la

qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de

remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que

las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per

Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena

lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable

perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem

en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el

caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]

vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede

76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona

Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141

42

poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten

o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser

contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78

Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon

literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar

en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la

totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De

fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que

utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en

cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-

moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia

intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten

submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb

lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer

Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)

Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes

immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes

possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el

llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo

tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del

mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone

de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede

convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80

Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten

eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta

si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes

clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81

Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i

la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor

78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142

43

no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions

com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions

com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del

llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna

ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per

lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento

tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente

que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se

manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert

punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung

drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que

laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83

Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde

ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno

anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions

inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve

lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com

coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del

cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85

Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve

progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de

possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o

inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en

tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al

reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal

advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens

intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen

laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de

Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un

82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en

apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008

44

laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les

relacions egravetiques amb la naturalesa

El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent

de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement

objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En

Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la

possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo

Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament

com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash

ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa

responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar

drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom

exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no

humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo

En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb

un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute

de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87

escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una

simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo

como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de

lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre

cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens

intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que

ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes

diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana

laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute

laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una

vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten

representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90

87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70

45

Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix

Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes

les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els

eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas

planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes

la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant

de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut

per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els

possibles valors morals

Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo

que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la

qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat

o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de

responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute

drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la

seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se

culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en

pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro

se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla

no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus

drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92

Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal

mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo

humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes

transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests

fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo

Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute

fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la

Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel

laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible

91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83

46

La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la

filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es

basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una

filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de

Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat

del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els

paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant

que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes

pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar

ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat

de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave

Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro

no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto

conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93

Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu

laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas

de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve

es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema

geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que

Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna

manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna

manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge

en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al

coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que

esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem

intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre

quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la

ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit

pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de

record

Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un

laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un

93 Iacutebid pagraveg 55

47

cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve

certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun

paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes

de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible

plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se

cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun

paisatge

Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu

doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat

fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat

radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun

paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que

vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el

paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma

autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta

fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de

sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de

possible sorpresa

Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge

semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut

successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats

caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per

tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem

oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant

en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable

precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir

cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les

singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten

els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es

percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El

paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes

inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer

comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de

48

lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui

reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa

que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat

5 Conclusions

En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de

lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute

ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent

de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de

lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute

de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per

tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo

laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi

entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de

ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute

que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes

definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma

lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una

concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a

la qual cal separacioacute i distagravencia

A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories

filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les

fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo

o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia

Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge

pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura

directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o

impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes

lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes

relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash

que podem sintetitzar de la forma seguumlent

49

1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes

respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una

vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event

naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia

en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute

teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la

seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza

perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i

lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte

de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta

singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash

val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra

banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo

cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica

Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un

laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes

autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per

tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament

tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de

lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el

seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del

paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per

Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del

qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo

suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes

levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i

drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les

experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment

2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i

Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb

50

lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo

laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo

tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo

estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute

amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu

la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i

en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un

laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una

ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua

correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena

reciprocitat

3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i

Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser

humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten

al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal

Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial

vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del

paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat

oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera

recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la

que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber

4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a

lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a

utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El

moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo

(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de

Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute

laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si

mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no

pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla

51

nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes

laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de

projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a

laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la

progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes

congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau

Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute

repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia

de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que

Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per

part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en

un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de

realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el

Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els

ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent

elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament

5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions

humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se

al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute

cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual

metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave

srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra

un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del

Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi

pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash

i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el

martellndash

6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve

laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la

manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta

52

eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui

progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una

reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir

plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge

tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell

Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica

del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a

la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs

autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem

realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants

referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es

podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del

paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten

ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau

drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς

ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer

descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser

considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung

En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb

una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que

reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem

convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes

per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la

humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave

mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig

metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat

inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de

Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del

paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder

seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella

53

6 Bibliografia

Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra

completa 6 Madrid Akal

Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute

Paris Le Seuil

Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura

Econoacutemica

Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press

Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I

Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo

Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos

Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris

Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines

Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel

Editions Champ Vallon

Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux

environnements de synthegravese Pariacutes Hazan

Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje

y Teoriacutea

Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner

Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca

Nueva Madrid

Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder

54

Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in

Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden

Gleerup

Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe

Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426

Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental

Aesthetics Nueva York Columbia University Press

Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps

Minneapolis University of Minnesota Press

Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace

geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217

Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison

Wisconsin The University of Wisconsin Press

Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape

idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62

Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los

sentimientos Barcelona Criacutetica

Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial

Trotta

Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza

Editorial

Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions

Nova York Cambridge University Press

Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects

Chicago and La Salle Open Court

Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos

Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial

Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera

55

Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea

transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial

Criacutetica

Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book

Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros

Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad

Salamanca Ediciones Siacutegueme

Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor

Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores

Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies

Cambridge Massachussetts The MIT Press

Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard

Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta

Agostini

Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado

Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170

Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat

a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-

Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona

3 vols

Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende

Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27

Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion

Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie

Grenoble J Millon Col Krisis

Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva

Paisaje y Teoriacutea

56

Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a

Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley

University of California Press 1963 315-350

Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In

Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts

Institute of Technology

Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre

Editor digital Titivillus

Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm

Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros

Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico

naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique

Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and

Monuments Oxford Berg

Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis

University of Minnesota Press

Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina

57

Annex drsquoimatges

Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal

representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart

occidental

58

Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa

eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir

el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo

59

Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo

6

Malgrat tot cal reconegraveixer que a la quumlestioacute de quegrave eacutes ontologravegicament i

metafiacutesicament paisatge es fa difiacutecil respondre drsquoun sol cop laquoLa foacutermula inconscient

perograve efectiva que produeix el paisatge no pot ilmiddotlustrar-se tan fagravecilment fins i tot tal

vegada no pugui ni tan sols demostrar-seraquo8 Es tracta per tant drsquouna nocioacute

filosograveficament problemagravetica ja que el paisatge no eacutes una categoria riacutegida reduiumlble a un

uacutenic marc teograveric o epistegravemic Ben al contrari cada disciplina ha vingut adoptant aquella

nocioacute que millor ha servit als seus interessos metodologravegics Malgrat aixograve cap disciplina

pot obviar el que hi ha en comuacute laquono hi ha paisatge sense llocraquo els paisatges soacuten

laquoplacescapesraquo (Casey 2002) Ara beacute lrsquoarrel del lsquoproblema del paisatgersquo estagrave

precisament en la necessagraveria separacioacute conceptual entre paisatge i lloc o entre paisatge

i espai geofiacutesic Anagravelogament tampoc eacutes el mateix casa que llar malgrat que les dues

accepcions tenen en comuacute la seva referegravencia a un hagravebitat Soacuten precisament aquestes

distincions i aquestes complicacions les que ens obligaran a emprar les eines de la

fenomenologia per intentar mostrar el llindar que permet alhora el seu veiumlnatge i la seva

irreductibilitat

Si en el terreny de les ciegravencies ambientals i en general des de les posicions

cognitivistes i objectivistes de lrsquoapreciacioacute estegravetica de lrsquoentorn (Carlson 2009) la

predisposicioacute ha estat la drsquoidentificar el paisatge amb quelcom material i preexistent a

tota representacioacute en lrsquoagravembit de les humanitats la directriu sol ser la contragraveria el

paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten Imatge a meacutes a meacutes en sentit literal La

pintura drsquoun paisatge eacutes la pintura drsquoun lloc perograve com a pintura obra drsquoun autor

pressuposa lrsquoadopcioacute del punt de vista particular que inevitablement modifica el

paisatge observat En el paisatge es presenta un lloc i alhora eacutes un mode de presentar-

lo val a dir de representar-lo Tant eacutes aixiacute que hi ha segons Malpas (2011) laquouna

concepcioacute comuacute del paisatge segons la qual el paisatge eacutes el producte drsquouna

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten que

sempre implica separacioacute i distagravencia [detachment]raquo9 El moacuten eacutes un objecte que es posa a

lrsquoabast de la nostra mirada i aquesta mirada eacutes selectiva Per Maderuelo (2005) eacutes laquoel

fruit de lrsquoacumulacioacute i decantacioacute drsquoexperiegravencies visuals que passen per la contemplacioacute

de muacuteltiples fenogravemens nous anteriorment inexistentsraquo10 Per aixograve mateix laquoel paisatge

8 Georg Simmel op cit pagraveg 11 9 Jeff Malpas (ed) The place of landscape Concepts Contexts Studies Cambridge Massachussetts The

MIT Press pagraveg 6 10 Javier Maderuelo op cit pagraveg 119

7

eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens

de la culturaraquo11

A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que

perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger

(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats

suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()

[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb

la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute

paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol

pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma

secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin

tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a

la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp

En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat

Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per

certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La

quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i

productivament estegraveril

Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la

mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes

fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels

carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins

i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la

muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute

amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan

(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va

ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat

mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre

la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a

curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que

11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336

amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant

8

pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells

insectesraquo14

Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel

distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun

punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel

paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el

subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un

primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes

de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola

visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15

Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita

a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa

judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual

donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i

componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es

desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que

es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En

paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo

aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de

lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es

materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva

una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la

vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals

de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps

meteorologravegic

Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel

marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres

paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert

buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del

14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010

pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad

Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001

9

paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp

visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del

punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave

es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg

drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per

lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus

laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica

del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats

punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute

geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves

activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A

aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria

la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota

experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit

perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc

drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens

Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment

en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en

definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du

paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de

paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute

enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar

per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)

representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)

representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del

paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)

representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es

tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals

podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament

18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3

1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel

1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes

Hazan 1995 pagraveg 39

10

paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el

conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori

Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no

invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn

que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes

capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i

subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes

suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera

que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per

aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-

paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris

establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-

paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i

pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera

quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats

modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge

La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un

territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La

consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa

paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho

directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa

universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que

categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash

Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i

estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i

Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge

pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com

21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en

catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia

laquosocietats paisatgeresraquo

11

equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny

constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl

Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves

Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)

La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat

espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques

climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets

fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes

lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del

relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest

autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari

de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes

equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant

com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com

culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com

la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit

de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa

climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24

El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute

que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les

formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre

ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la

Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria

espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de

certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i

existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve

ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de

paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en

realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement

22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl

Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329

12

En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del

paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia

substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un

grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada

kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of

local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific

object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals

identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute

hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del

paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui

visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la

cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc

en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo

En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el

paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val

a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la

laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons

aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol

pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora

del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una

paraula de pintors

Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el

que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el

caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la

fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten

objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix

a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai

eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon

puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista

Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i

25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge

University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of

landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000

13

directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen

obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia

no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes

epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci

deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans

perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la

ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute

humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament

perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament

construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en

primera persona

Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present

investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el

paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa

Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una

construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el

moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute

laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com

la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista

com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens

trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29

Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel

(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir

per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat

espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre

o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en

una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva

laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no

tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota

versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla

28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University

of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18

14

drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del

mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute

olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot

En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels

cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada

conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute

drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute

del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la

laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la

realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament

per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat

drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de

significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del

paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el

mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert

sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple

visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu

entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute

Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i

ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la

geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu

Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha

estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el

nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem

conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa

per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit

drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en

31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie

Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907

15

quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais

desitjats els recordats o els de la imaginacioacute

En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten

Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha

drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la

ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments

humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que

els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais

laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que

Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute

lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat

la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash

sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza

i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu

a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables

El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la

laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg

Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a

ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret

a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la

fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per

treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi

terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc

La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes

reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i

lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-

los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom

observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el

subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans

mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del

32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-

Agostini 1993) p 416

16

subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan

eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-

fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl

descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els

actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa

sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia

del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els

fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes

constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia

sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses

perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai

En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un

espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash

Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina

com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte

Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que

lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que

fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de

lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a

fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com

lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els

ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que

fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el

subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute

fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o

lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre

els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per

cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem

ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41

34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa

correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber

va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix

Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que

habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea

17

Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar

un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe

mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la

Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit

diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i

lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra

manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada

humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el

paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o

olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan

aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva

del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva

drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats

emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash

No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la

materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva

sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle

XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les

formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes

sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia

estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent

En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic

objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge

en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament

accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen

i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge

ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa

Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes

primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute

del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o

incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de

Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17

18

distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes

heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat

el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en

tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera

com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la

present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no

amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions

afectives i de lrsquoestegravetica

Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat

ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que

lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser

i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no

aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai

Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un

paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave

sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens

resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat

que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem

predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de

possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes

o no laquoautegraventicraquo

Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave

ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i

paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits

aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al

segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot

haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la

bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)

Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment

adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun

subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la

19

relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa

que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes

determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un

especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes

contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme

suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia

Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva

obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el

romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)

(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de

Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho

saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un

matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38

Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable

No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna

laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil

2018)

Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge

estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir

present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple

Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment

visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant

privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute

primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats

tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries

soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions

socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia

lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten

les que defineixen estats drsquoagravenim39

37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard

Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col

Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona

Criacutetica 2010 pagraveg 32

20

3 Autenticitat i paisatge

Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi

en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o

laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que

espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara

als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica

com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve

calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic

Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest

cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del

grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell

que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica

laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o

lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva

identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve

que se suposa que eacutesraquo40

Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen

Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i

radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser

siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per

aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia

humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin

grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un

problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute

una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser

autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses

com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones

El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser

(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)

40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg

70 41 Iacutebid pagraveg 71

21

mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42

(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat

drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En

el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve

que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de

desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic

assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o

marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute

Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la

temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que

un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute

es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot

considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si

hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic

quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave

quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta

concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint

del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental

en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica

per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat

Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per

un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo

laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat

modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-

se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva

transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en

altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de

lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de

lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)

No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc

creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega

drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant

42 Iacutebid pagraveg 72

22

drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute

drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que

Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de

la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una

laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa

aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic

llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del

desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures

Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve

que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan

es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo

perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions

lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute

fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal

manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que

prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques

Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-

entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que

corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i

Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria

de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la

realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant

mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o

singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com

un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna

manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que

queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com

estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem

Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que

Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent

23

drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies

quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge

Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de

lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de

Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin

descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria

de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el

valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara

de pragravectica per a la poliacutetica

Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda

meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de

lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia

Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en

quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la

qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i

destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de

lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles

capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia

de lrsquolaquoauraraquo46

En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode

histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode

drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals

les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute

43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen

selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen

purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics

sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos

interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la

historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22

24

les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la

reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la

tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda

per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida

El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de

produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la

produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir

lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les

obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX

relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor

Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle

XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a

esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu

negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de

reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una

nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist

greument afectada

Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute

uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la

pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua

drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma

drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la

seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de

lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot

provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant

que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica

comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i

de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de

comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat

tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit

marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic

de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules

de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen

25

puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten

histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra

singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes

hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la

dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48

El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart

sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo

Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es

defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una

lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir

con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el

que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre

assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo

Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment

natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La

qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva

laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest

aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein

a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del

parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo

que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute

alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat

als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt

aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo

Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl

aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament

lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant

del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en

el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al

47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La

espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21

26

lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual

queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu

existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva

fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos

el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd

tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo

(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i

Martin Buber

Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal

de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador

drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra

de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia

que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador

siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de

aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan

sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans

comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es

formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit

drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes

drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute

de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de

comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror

experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial

tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves

vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que

havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric

drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la

laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular

pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la

memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si

en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat

53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV

Editorial Taurus Madrid 1991

27

En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es

dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten

efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet

extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament

Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber

(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del

laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit

personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de

relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al

moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i

acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva

relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial

fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-

Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes

aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs

actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer

fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se

limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por

algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y

otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro

fundamentoraquo55

Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber

tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un

laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim

drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La

experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene

ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que

lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no

es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat

per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent

a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir

54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14

28

experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no

es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta

(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el

mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y

Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo

allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial

autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula

bagravesica Jo-Turaquo

Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan

aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles

lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix

radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment

laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave

laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el

present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el

pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per

referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present

com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en

lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i

que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part

seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos

casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el

present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur

Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de

lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia

de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en

relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit

des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples

reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En

aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la

qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de

57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22

29

percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan

ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas

(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute

de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel

reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies

reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de

demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma

negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la

campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb

dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig

perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal

soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de

les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials

o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la

posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia

histograveria i el seu propi laquoauraraquo

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva

Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la

seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat

de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa

correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser

humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve

mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el

ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes

tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-

moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem

ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot

59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les

etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo

o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i

laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica 1951)

30

laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono

elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la

analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo

Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que

no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es

caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat

amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en

lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna

forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions

srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu

laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten

lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser

ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova

del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de

moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten

pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo

Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la

seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet

drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes

cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem

descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia

que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein

En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del

paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de

possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun

paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon

No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge

impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada

paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el

que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i

es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a

volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra

eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades

31

ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode

drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna

laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera

Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic

i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan

sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la

forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la

fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a

Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un

objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells

relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes

en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute

deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests

objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma

del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes

aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc

de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades

esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi

Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot

afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les

caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la

vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una

experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop

experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions

precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que

produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla

que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat

Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera

vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la

primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada

mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i

conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia

32

paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-

ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a

totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de

lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el

qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per

tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la

repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva

insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat

En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals

coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem

examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del

moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva

autenticitat

Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable

perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres

Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del

llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta

etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger

hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El

mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i

quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa

al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la

qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les

nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de

ser autegraventic

Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el

paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers

humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el

mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies

possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme

lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el

comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un

estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa

33

els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El

mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser

dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb

els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i

amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva

Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o

distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena

drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la

reflexioacute

Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la

categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant

com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat

drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va

veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes

diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de

distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La

curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en

realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el

θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60

Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba

en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta

modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no

eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten

paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han

esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo

La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix

un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren

cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives

les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en

certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi

vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu

60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria

1997 pagraveg 195

34

agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per

mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat

(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave

expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave

veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten

contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English

Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb

θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un

tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute

paisatgiacutestica

Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-

magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es

cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi

drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la

naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo

Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que

la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit

com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del

botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la

necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim

defensant al present treball

Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)

cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o

laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave

ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas

paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places

carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells

constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a

meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al

qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que

61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany

Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que

expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave

35

Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes

constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot

lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes

en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional

Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la

habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea

para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65

Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels

humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave

orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser

dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes

geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la

naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten

geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles

rectes La naturalesa eacutes corba66

Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens

intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que

conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la

que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la

consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa

examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes

presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la

que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la

possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva

fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En

Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet

pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que

apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera

64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament

perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206

36

que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que

lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat

Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una

interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als

nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la

vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per

Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense

disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell

mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser

que no estigui tintat

Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash

el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la

totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no

eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta

ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix

lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la

possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra

investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes

eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular

Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el

paisatge

A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo

enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes

del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens

amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb

la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente

intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens

causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem

determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem

determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo

Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el

paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els

68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208

37

paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge

Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem

por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que

fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por

drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es

retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein

laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente

perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no

obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i

la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens

intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein

laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave

La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure

fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix

determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en

Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute

amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que

en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens

amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi

ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70

Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges

nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera

negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica

dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant

la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i

renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra

part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de

lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es

manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el

cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa

69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin

existente

38

drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute

mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un

biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la

triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per

exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la

fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un

cristall de quars amb una pedra el quars emet llum

La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la

ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la

foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat

lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic

que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a

lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i

festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha

destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave

paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de

la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda

per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt

La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de

criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de

lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode

verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als

discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas

del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en

aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-

mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo

laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o

propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el

siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una

laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de

39

lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat

de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme

Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix

ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el

llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa

eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que

correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena

res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a

un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula

srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja

pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()

Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71

Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga

nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes

poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble

enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat

irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX

que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara

no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del

laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre

srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun

laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop

meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa

simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que

imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)

aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va

atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert

adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la

deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin

71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal

2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239

40

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo

Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del

paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai

sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que

nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui

generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo

srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el

moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)

Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn

heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la

mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure

drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus

prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en

definitiva una fenomenologia del plaer

Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin

Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat

aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o

desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original

tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes

cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna

reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo

Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna

manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute

sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn

Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de

tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai

de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la

tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era

tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o

73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del

francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia

41

laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per

fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve

primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la

vida)76

Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es

referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure

com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les

particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un

paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis

de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i

Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes

introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits

dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla

ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la

qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en

lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que

puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o

pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat

Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals

gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen

a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes

que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la

qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de

remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que

las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per

Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena

lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable

perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem

en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el

caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]

vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede

76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona

Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141

42

poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten

o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser

contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78

Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon

literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar

en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la

totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De

fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que

utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en

cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-

moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia

intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten

submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb

lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer

Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)

Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes

immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes

possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el

llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo

tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del

mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone

de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede

convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80

Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten

eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta

si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes

clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81

Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i

la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor

78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142

43

no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions

com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions

com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del

llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna

ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per

lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento

tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente

que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se

manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert

punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung

drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que

laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83

Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde

ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno

anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions

inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve

lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com

coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del

cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85

Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve

progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de

possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o

inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en

tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al

reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal

advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens

intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen

laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de

Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un

82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en

apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008

44

laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les

relacions egravetiques amb la naturalesa

El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent

de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement

objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En

Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la

possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo

Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament

com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash

ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa

responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar

drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom

exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no

humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo

En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb

un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute

de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87

escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una

simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo

como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de

lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre

cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens

intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que

ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes

diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana

laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute

laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una

vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten

representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90

87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70

45

Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix

Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes

les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els

eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas

planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes

la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant

de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut

per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els

possibles valors morals

Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo

que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la

qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat

o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de

responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute

drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la

seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se

culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en

pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro

se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla

no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus

drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92

Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal

mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo

humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes

transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests

fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo

Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute

fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la

Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel

laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible

91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83

46

La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la

filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es

basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una

filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de

Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat

del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els

paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant

que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes

pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar

ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat

de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave

Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro

no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto

conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93

Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu

laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas

de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve

es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema

geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que

Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna

manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna

manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge

en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al

coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que

esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem

intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre

quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la

ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit

pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de

record

Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un

laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un

93 Iacutebid pagraveg 55

47

cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve

certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun

paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes

de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible

plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se

cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun

paisatge

Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu

doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat

fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat

radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun

paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que

vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el

paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma

autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta

fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de

sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de

possible sorpresa

Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge

semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut

successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats

caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per

tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem

oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant

en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable

precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir

cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les

singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten

els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es

percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El

paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes

inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer

comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de

48

lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui

reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa

que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat

5 Conclusions

En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de

lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute

ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent

de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de

lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute

de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per

tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo

laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi

entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de

ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute

que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes

definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma

lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una

concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a

la qual cal separacioacute i distagravencia

A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories

filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les

fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo

o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia

Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge

pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura

directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o

impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes

lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes

relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash

que podem sintetitzar de la forma seguumlent

49

1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes

respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una

vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event

naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia

en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute

teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la

seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza

perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i

lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte

de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta

singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash

val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra

banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo

cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica

Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un

laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes

autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per

tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament

tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de

lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el

seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del

paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per

Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del

qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo

suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes

levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i

drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les

experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment

2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i

Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb

50

lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo

laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo

tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo

estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute

amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu

la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i

en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un

laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una

ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua

correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena

reciprocitat

3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i

Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser

humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten

al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal

Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial

vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del

paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat

oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera

recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la

que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber

4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a

lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a

utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El

moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo

(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de

Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute

laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si

mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no

pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla

51

nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes

laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de

projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a

laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la

progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes

congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau

Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute

repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia

de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que

Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per

part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en

un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de

realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el

Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els

ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent

elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament

5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions

humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se

al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute

cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual

metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave

srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra

un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del

Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi

pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash

i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el

martellndash

6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve

laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la

manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta

52

eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui

progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una

reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir

plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge

tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell

Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica

del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a

la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs

autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem

realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants

referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es

podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del

paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten

ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau

drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς

ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer

descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser

considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung

En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb

una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que

reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem

convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes

per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la

humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave

mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig

metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat

inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de

Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del

paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder

seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella

53

6 Bibliografia

Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra

completa 6 Madrid Akal

Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute

Paris Le Seuil

Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura

Econoacutemica

Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press

Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I

Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo

Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos

Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris

Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines

Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel

Editions Champ Vallon

Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux

environnements de synthegravese Pariacutes Hazan

Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje

y Teoriacutea

Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner

Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca

Nueva Madrid

Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder

54

Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in

Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden

Gleerup

Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe

Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426

Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental

Aesthetics Nueva York Columbia University Press

Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps

Minneapolis University of Minnesota Press

Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace

geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217

Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison

Wisconsin The University of Wisconsin Press

Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape

idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62

Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los

sentimientos Barcelona Criacutetica

Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial

Trotta

Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza

Editorial

Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions

Nova York Cambridge University Press

Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects

Chicago and La Salle Open Court

Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos

Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial

Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera

55

Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea

transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial

Criacutetica

Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book

Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros

Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad

Salamanca Ediciones Siacutegueme

Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor

Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores

Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies

Cambridge Massachussetts The MIT Press

Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard

Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta

Agostini

Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado

Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170

Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat

a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-

Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona

3 vols

Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende

Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27

Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion

Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie

Grenoble J Millon Col Krisis

Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva

Paisaje y Teoriacutea

56

Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a

Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley

University of California Press 1963 315-350

Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In

Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts

Institute of Technology

Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre

Editor digital Titivillus

Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm

Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros

Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico

naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique

Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and

Monuments Oxford Berg

Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis

University of Minnesota Press

Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina

57

Annex drsquoimatges

Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal

representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart

occidental

58

Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa

eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir

el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo

59

Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo

7

eacutes un constructe una elaboracioacute mental que els homes realitzam a traveacutes dels fenogravemens

de la culturaraquo11

A lrsquoesmentada concepcioacute representacional del paisatge cal afegir-hi el fet que

perquegrave hi hagi progravepiament paisatge hi ha drsquohaver distagravencia En paraules drsquoAlain Roger

(2007) laquola percepcioacute drsquoun paisatge aquesta invencioacute dels habitants de les ciutats

suposa a la vegada distanciament i cultura una espegravecie de recultura en definitiva ()

[Al camperol] li falta per tant aquella dimensioacute estegravetica que es mesura sembla ser amb

la distagravencia de la mirada indispensable per a la percepcioacute i la delectacioacute

paisatgiacutestiquesraquo12 En efecte podem pressuposar que en lrsquohome primitiu o el camperol

pre-paisatger la dimensioacute estegravetica relativa a lrsquoespai no hi estagrave present meacutes que de forma

secundagraveria Per a ells el territori eacutes el lloc de treball i de rendibilitat drsquoaquiacute que centrin

tota lrsquoatencioacute en les seves propietats fiacutesiques i utilitagraveries proveiumldores o no de fonts per a

la supervivegravencia El camperol rares vegades es passeja ndashen sentit literalndash pel seu camp

En rigor la mirada laquopaisatgiacutesticaraquo eacutes progravepia dels individus cultes educats a la ciutat

Miren el camp o la muntanya de forma ociosa ndashla mateixa actitud que el turista per

certndash i per tant distanciada respecte de lrsquoespai quotidiagrave de lrsquohome del camp La

quotidianeiumltat del camperol estagrave aferrada al tros de terra meacutes que a un horitzoacute distant i

productivament estegraveril

Per altra part no eacutes nomeacutes que el camp obert esdeveacute paisatge de la magrave de la

mirada culta i ociosa de lrsquohabitant de la ciutat sinoacute que a meacutes a meacutes esdeveacute meacutes

fagravecilment paisatge perquegrave ho afavoreix la vista panoragravemica A la ciutat lrsquoestretor dels

carrers i les pantalles visuals dels edificis dificulten la visioacute extensiva de lrsquohoritzoacute ndashfins

i tot la visioacute del celndash Per aixograve sortir de la ciutat per visitar el camp o pujar a la

muntanya13 soacuten accions que jugaren a favor de la descoberta del paisatge En relacioacute

amb aixograve eacutes interessant la descripcioacute de lrsquoantropograveleg Colin Turnbull recollida per Tuan

(2007) del cas drsquoun pigmeu de nom Kenge habitant de la selva pluvial que un dia va

ser conduiumlt dalt drsquoun lloc des del qual es veien les grans pastures obertes Hagravebitat

mancat drsquohoritzoacute sense a penes diferenciacioacute entre cel i terra la selva teacute un efecte sobre

la percepcioacute segons el qual la perspectiva srsquoescurccedila Allograve que es veu es veu sempre a

curta distagravencia Quan el pigmeu va veure per primer cop un ramat de buacutefals que

11 Iacutebid pagraveg 17 12 Alain Roger op cit pagraveg 32 13 Eacutes famosa en la teoria del paisatge lrsquoascensioacute de Petrarca al mont Ventoux el dia 26 drsquoabril de 1336

amb lrsquouacutenica motivacioacute de contemplar i valorar estegraveticament des de dalt el paiacutes circumdant

8

pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells

insectesraquo14

Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel

distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun

punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel

paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el

subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un

primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes

de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola

visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15

Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita

a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa

judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual

donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i

componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es

desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que

es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En

paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo

aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de

lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es

materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva

una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la

vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals

de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps

meteorologravegic

Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel

marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres

paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert

buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del

14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010

pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad

Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001

9

paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp

visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del

punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave

es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg

drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per

lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus

laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica

del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats

punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute

geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves

activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A

aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria

la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota

experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit

perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc

drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens

Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment

en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en

definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du

paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de

paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute

enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar

per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)

representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)

representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del

paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)

representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es

tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals

podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament

18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3

1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel

1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes

Hazan 1995 pagraveg 39

10

paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el

conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori

Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no

invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn

que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes

capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i

subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes

suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera

que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per

aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-

paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris

establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-

paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i

pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera

quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats

modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge

La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un

territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La

consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa

paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho

directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa

universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que

categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash

Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i

estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i

Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge

pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com

21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en

catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia

laquosocietats paisatgeresraquo

11

equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny

constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl

Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves

Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)

La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat

espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques

climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets

fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes

lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del

relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest

autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari

de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes

equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant

com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com

culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com

la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit

de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa

climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24

El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute

que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les

formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre

ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la

Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria

espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de

certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i

existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve

ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de

paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en

realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement

22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl

Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329

12

En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del

paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia

substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un

grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada

kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of

local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific

object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals

identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute

hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del

paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui

visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la

cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc

en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo

En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el

paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val

a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la

laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons

aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol

pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora

del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una

paraula de pintors

Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el

que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el

caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la

fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten

objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix

a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai

eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon

puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista

Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i

25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge

University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of

landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000

13

directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen

obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia

no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes

epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci

deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans

perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la

ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute

humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament

perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament

construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en

primera persona

Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present

investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el

paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa

Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una

construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el

moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute

laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com

la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista

com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens

trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29

Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel

(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir

per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat

espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre

o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en

una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva

laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no

tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota

versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla

28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University

of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18

14

drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del

mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute

olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot

En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels

cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada

conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute

drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute

del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la

laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la

realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament

per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat

drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de

significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del

paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el

mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert

sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple

visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu

entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute

Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i

ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la

geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu

Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha

estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el

nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem

conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa

per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit

drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en

31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie

Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907

15

quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais

desitjats els recordats o els de la imaginacioacute

En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten

Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha

drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la

ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments

humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que

els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais

laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que

Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute

lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat

la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash

sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza

i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu

a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables

El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la

laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg

Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a

ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret

a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la

fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per

treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi

terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc

La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes

reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i

lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-

los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom

observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el

subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans

mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del

32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-

Agostini 1993) p 416

16

subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan

eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-

fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl

descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els

actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa

sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia

del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els

fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes

constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia

sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses

perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai

En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un

espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash

Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina

com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte

Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que

lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que

fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de

lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a

fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com

lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els

ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que

fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el

subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute

fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o

lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre

els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per

cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem

ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41

34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa

correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber

va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix

Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que

habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea

17

Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar

un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe

mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la

Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit

diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i

lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra

manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada

humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el

paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o

olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan

aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva

del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva

drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats

emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash

No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la

materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva

sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle

XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les

formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes

sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia

estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent

En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic

objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge

en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament

accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen

i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge

ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa

Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes

primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute

del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o

incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de

Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17

18

distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes

heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat

el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en

tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera

com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la

present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no

amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions

afectives i de lrsquoestegravetica

Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat

ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que

lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser

i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no

aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai

Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un

paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave

sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens

resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat

que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem

predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de

possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes

o no laquoautegraventicraquo

Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave

ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i

paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits

aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al

segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot

haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la

bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)

Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment

adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun

subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la

19

relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa

que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes

determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un

especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes

contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme

suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia

Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva

obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el

romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)

(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de

Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho

saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un

matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38

Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable

No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna

laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil

2018)

Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge

estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir

present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple

Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment

visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant

privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute

primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats

tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries

soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions

socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia

lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten

les que defineixen estats drsquoagravenim39

37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard

Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col

Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona

Criacutetica 2010 pagraveg 32

20

3 Autenticitat i paisatge

Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi

en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o

laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que

espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara

als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica

com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve

calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic

Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest

cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del

grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell

que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica

laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o

lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva

identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve

que se suposa que eacutesraquo40

Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen

Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i

radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser

siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per

aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia

humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin

grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un

problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute

una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser

autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses

com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones

El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser

(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)

40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg

70 41 Iacutebid pagraveg 71

21

mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42

(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat

drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En

el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve

que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de

desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic

assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o

marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute

Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la

temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que

un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute

es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot

considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si

hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic

quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave

quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta

concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint

del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental

en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica

per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat

Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per

un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo

laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat

modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-

se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva

transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en

altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de

lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de

lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)

No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc

creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega

drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant

42 Iacutebid pagraveg 72

22

drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute

drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que

Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de

la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una

laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa

aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic

llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del

desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures

Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve

que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan

es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo

perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions

lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute

fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal

manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que

prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques

Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-

entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que

corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i

Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria

de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la

realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant

mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o

singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com

un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna

manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que

queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com

estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem

Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que

Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent

23

drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies

quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge

Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de

lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de

Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin

descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria

de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el

valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara

de pragravectica per a la poliacutetica

Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda

meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de

lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia

Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en

quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la

qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i

destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de

lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles

capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia

de lrsquolaquoauraraquo46

En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode

histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode

drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals

les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute

43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen

selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen

purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics

sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos

interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la

historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22

24

les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la

reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la

tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda

per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida

El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de

produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la

produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir

lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les

obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX

relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor

Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle

XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a

esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu

negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de

reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una

nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist

greument afectada

Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute

uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la

pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua

drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma

drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la

seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de

lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot

provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant

que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica

comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i

de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de

comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat

tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit

marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic

de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules

de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen

25

puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten

histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra

singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes

hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la

dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48

El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart

sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo

Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es

defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una

lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir

con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el

que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre

assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo

Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment

natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La

qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva

laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest

aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein

a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del

parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo

que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute

alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat

als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt

aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo

Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl

aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament

lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant

del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en

el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al

47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La

espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21

26

lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual

queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu

existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva

fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos

el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd

tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo

(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i

Martin Buber

Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal

de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador

drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra

de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia

que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador

siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de

aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan

sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans

comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es

formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit

drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes

drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute

de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de

comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror

experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial

tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves

vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que

havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric

drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la

laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular

pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la

memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si

en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat

53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV

Editorial Taurus Madrid 1991

27

En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es

dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten

efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet

extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament

Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber

(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del

laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit

personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de

relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al

moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i

acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva

relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial

fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-

Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes

aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs

actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer

fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se

limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por

algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y

otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro

fundamentoraquo55

Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber

tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un

laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim

drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La

experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene

ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que

lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no

es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat

per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent

a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir

54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14

28

experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no

es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta

(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el

mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y

Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo

allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial

autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula

bagravesica Jo-Turaquo

Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan

aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles

lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix

radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment

laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave

laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el

present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el

pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per

referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present

com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en

lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i

que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part

seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos

casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el

present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur

Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de

lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia

de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en

relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit

des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples

reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En

aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la

qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de

57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22

29

percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan

ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas

(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute

de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel

reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies

reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de

demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma

negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la

campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb

dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig

perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal

soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de

les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials

o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la

posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia

histograveria i el seu propi laquoauraraquo

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva

Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la

seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat

de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa

correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser

humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve

mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el

ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes

tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-

moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem

ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot

59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les

etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo

o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i

laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica 1951)

30

laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono

elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la

analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo

Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que

no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es

caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat

amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en

lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna

forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions

srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu

laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten

lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser

ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova

del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de

moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten

pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo

Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la

seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet

drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes

cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem

descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia

que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein

En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del

paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de

possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun

paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon

No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge

impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada

paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el

que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i

es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a

volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra

eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades

31

ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode

drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna

laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera

Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic

i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan

sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la

forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la

fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a

Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un

objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells

relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes

en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute

deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests

objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma

del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes

aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc

de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades

esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi

Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot

afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les

caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la

vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una

experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop

experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions

precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que

produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla

que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat

Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera

vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la

primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada

mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i

conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia

32

paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-

ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a

totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de

lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el

qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per

tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la

repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva

insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat

En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals

coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem

examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del

moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva

autenticitat

Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable

perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres

Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del

llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta

etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger

hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El

mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i

quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa

al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la

qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les

nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de

ser autegraventic

Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el

paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers

humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el

mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies

possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme

lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el

comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un

estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa

33

els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El

mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser

dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb

els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i

amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva

Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o

distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena

drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la

reflexioacute

Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la

categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant

com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat

drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va

veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes

diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de

distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La

curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en

realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el

θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60

Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba

en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta

modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no

eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten

paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han

esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo

La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix

un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren

cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives

les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en

certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi

vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu

60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria

1997 pagraveg 195

34

agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per

mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat

(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave

expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave

veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten

contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English

Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb

θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un

tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute

paisatgiacutestica

Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-

magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es

cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi

drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la

naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo

Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que

la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit

com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del

botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la

necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim

defensant al present treball

Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)

cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o

laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave

ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas

paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places

carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells

constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a

meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al

qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que

61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany

Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que

expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave

35

Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes

constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot

lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes

en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional

Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la

habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea

para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65

Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels

humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave

orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser

dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes

geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la

naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten

geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles

rectes La naturalesa eacutes corba66

Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens

intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que

conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la

que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la

consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa

examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes

presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la

que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la

possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva

fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En

Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet

pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que

apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera

64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament

perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206

36

que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que

lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat

Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una

interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als

nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la

vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per

Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense

disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell

mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser

que no estigui tintat

Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash

el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la

totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no

eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta

ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix

lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la

possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra

investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes

eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular

Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el

paisatge

A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo

enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes

del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens

amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb

la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente

intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens

causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem

determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem

determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo

Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el

paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els

68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208

37

paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge

Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem

por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que

fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por

drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es

retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein

laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente

perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no

obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i

la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens

intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein

laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave

La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure

fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix

determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en

Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute

amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que

en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens

amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi

ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70

Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges

nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera

negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica

dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant

la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i

renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra

part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de

lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es

manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el

cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa

69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin

existente

38

drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute

mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un

biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la

triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per

exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la

fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un

cristall de quars amb una pedra el quars emet llum

La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la

ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la

foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat

lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic

que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a

lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i

festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha

destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave

paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de

la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda

per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt

La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de

criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de

lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode

verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als

discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas

del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en

aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-

mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo

laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o

propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el

siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una

laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de

39

lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat

de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme

Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix

ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el

llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa

eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que

correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena

res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a

un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula

srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja

pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()

Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71

Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga

nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes

poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble

enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat

irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX

que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara

no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del

laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre

srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun

laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop

meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa

simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que

imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)

aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va

atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert

adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la

deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin

71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal

2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239

40

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo

Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del

paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai

sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que

nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui

generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo

srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el

moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)

Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn

heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la

mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure

drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus

prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en

definitiva una fenomenologia del plaer

Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin

Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat

aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o

desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original

tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes

cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna

reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo

Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna

manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute

sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn

Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de

tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai

de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la

tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era

tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o

73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del

francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia

41

laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per

fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve

primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la

vida)76

Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es

referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure

com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les

particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un

paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis

de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i

Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes

introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits

dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla

ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la

qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en

lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que

puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o

pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat

Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals

gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen

a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes

que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la

qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de

remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que

las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per

Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena

lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable

perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem

en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el

caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]

vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede

76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona

Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141

42

poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten

o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser

contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78

Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon

literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar

en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la

totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De

fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que

utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en

cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-

moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia

intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten

submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb

lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer

Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)

Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes

immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes

possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el

llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo

tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del

mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone

de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede

convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80

Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten

eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta

si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes

clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81

Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i

la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor

78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142

43

no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions

com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions

com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del

llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna

ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per

lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento

tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente

que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se

manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert

punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung

drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que

laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83

Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde

ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno

anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions

inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve

lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com

coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del

cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85

Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve

progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de

possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o

inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en

tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al

reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal

advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens

intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen

laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de

Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un

82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en

apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008

44

laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les

relacions egravetiques amb la naturalesa

El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent

de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement

objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En

Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la

possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo

Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament

com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash

ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa

responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar

drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom

exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no

humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo

En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb

un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute

de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87

escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una

simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo

como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de

lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre

cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens

intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que

ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes

diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana

laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute

laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una

vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten

representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90

87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70

45

Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix

Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes

les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els

eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas

planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes

la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant

de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut

per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els

possibles valors morals

Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo

que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la

qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat

o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de

responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute

drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la

seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se

culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en

pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro

se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla

no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus

drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92

Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal

mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo

humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes

transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests

fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo

Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute

fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la

Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel

laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible

91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83

46

La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la

filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es

basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una

filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de

Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat

del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els

paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant

que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes

pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar

ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat

de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave

Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro

no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto

conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93

Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu

laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas

de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve

es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema

geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que

Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna

manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna

manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge

en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al

coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que

esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem

intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre

quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la

ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit

pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de

record

Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un

laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un

93 Iacutebid pagraveg 55

47

cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve

certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun

paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes

de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible

plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se

cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun

paisatge

Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu

doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat

fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat

radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun

paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que

vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el

paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma

autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta

fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de

sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de

possible sorpresa

Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge

semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut

successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats

caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per

tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem

oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant

en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable

precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir

cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les

singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten

els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es

percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El

paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes

inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer

comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de

48

lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui

reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa

que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat

5 Conclusions

En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de

lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute

ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent

de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de

lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute

de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per

tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo

laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi

entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de

ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute

que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes

definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma

lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una

concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a

la qual cal separacioacute i distagravencia

A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories

filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les

fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo

o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia

Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge

pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura

directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o

impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes

lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes

relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash

que podem sintetitzar de la forma seguumlent

49

1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes

respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una

vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event

naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia

en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute

teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la

seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza

perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i

lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte

de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta

singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash

val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra

banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo

cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica

Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un

laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes

autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per

tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament

tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de

lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el

seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del

paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per

Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del

qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo

suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes

levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i

drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les

experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment

2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i

Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb

50

lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo

laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo

tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo

estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute

amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu

la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i

en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un

laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una

ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua

correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena

reciprocitat

3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i

Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser

humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten

al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal

Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial

vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del

paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat

oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera

recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la

que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber

4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a

lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a

utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El

moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo

(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de

Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute

laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si

mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no

pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla

51

nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes

laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de

projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a

laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la

progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes

congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau

Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute

repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia

de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que

Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per

part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en

un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de

realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el

Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els

ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent

elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament

5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions

humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se

al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute

cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual

metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave

srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra

un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del

Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi

pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash

i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el

martellndash

6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve

laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la

manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta

52

eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui

progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una

reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir

plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge

tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell

Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica

del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a

la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs

autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem

realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants

referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es

podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del

paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten

ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau

drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς

ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer

descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser

considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung

En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb

una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que

reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem

convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes

per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la

humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave

mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig

metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat

inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de

Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del

paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder

seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella

53

6 Bibliografia

Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra

completa 6 Madrid Akal

Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute

Paris Le Seuil

Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura

Econoacutemica

Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press

Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I

Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo

Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos

Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris

Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines

Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel

Editions Champ Vallon

Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux

environnements de synthegravese Pariacutes Hazan

Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje

y Teoriacutea

Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner

Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca

Nueva Madrid

Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder

54

Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in

Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden

Gleerup

Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe

Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426

Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental

Aesthetics Nueva York Columbia University Press

Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps

Minneapolis University of Minnesota Press

Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace

geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217

Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison

Wisconsin The University of Wisconsin Press

Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape

idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62

Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los

sentimientos Barcelona Criacutetica

Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial

Trotta

Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza

Editorial

Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions

Nova York Cambridge University Press

Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects

Chicago and La Salle Open Court

Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos

Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial

Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera

55

Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea

transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial

Criacutetica

Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book

Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros

Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad

Salamanca Ediciones Siacutegueme

Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor

Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores

Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies

Cambridge Massachussetts The MIT Press

Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard

Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta

Agostini

Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado

Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170

Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat

a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-

Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona

3 vols

Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende

Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27

Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion

Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie

Grenoble J Millon Col Krisis

Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva

Paisaje y Teoriacutea

56

Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a

Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley

University of California Press 1963 315-350

Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In

Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts

Institute of Technology

Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre

Editor digital Titivillus

Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm

Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros

Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico

naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique

Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and

Monuments Oxford Berg

Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis

University of Minnesota Press

Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina

57

Annex drsquoimatges

Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal

representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart

occidental

58

Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa

eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir

el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo

59

Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo

8

pasturaven a varis kilogravemetres de distagravencia va preguntar laquoQuins soacuten aquells

insectesraquo14

Segons el que venim dient lrsquoobservador del laquopaisatgeraquo es defineix pel

distanciament que pren respecte de lrsquoobjecte observat i a partir drsquoaquiacute lrsquoadopcioacute drsquoun

punt de vista No debades els programes informagravetics orientats a lrsquoanagravelisi espacial lsquodel

paisatgersquo utilitzen el terme laquopunt observadorraquo per definir la posicioacute des de la qual el

subjecte considera lrsquoescena presentada el seu camp o conca visual A meacutes drsquoaixograve en un

primer moment srsquoenteacuten que lrsquoobservador ndashsi ho eacutes en sentit estricte del paisatgendash ho eacutes

de forma passiva cosa amb la qual Malpas (2011) no hi estagrave drsquoacord per tal com laquola

visioacute com amb tots els modes de compromiacutes sensorial pressuposa activitatraquo15

Lrsquoobservador del paisatge esdeveacute espectador i aquest eacutes un agent actiu que no es limita

a arreplegar laquopaisatgeraquo de forma passiva sinoacute que activament selecciona classifica i fa

judicis de valor dels elements que junts donen forma a la imatge ndashi no cosandash a la qual

donem el nom de paisatge La mirada paisatgiacutestica eacutes una mirada compendiadora i

componedora drsquouna imatge de lrsquoespai i aquesta imatge srsquoinstaura en lrsquoinstant en quegrave es

desvetllen les figures amorfes i imprecises de lrsquoescena contemplada com una boira que

es dispersa i deixa veure la figura desvetllada ja niacutetida de la muntanya o la vall En

paraules de Besse (2010) en la contemplacioacute drsquoun paisatge laquolos trazos del mundo

aparecen a la mirada como una invitacioacuten a explorar los detalles todos los pliegues de

lo visible en una suerte de interminable viajeraquo16 Al capdavall amb el paisatge es

materialitza una particular manera drsquoestar al moacuten i de representar-sersquol i en definitiva

una particular manera drsquoatrapar-lo a distagravencia Des drsquouna ograveptica fenomenologravegica la

vivegravencia del paisatge eacutes distinta no nomeacutes segons les disposicions afectives i culturals

de lrsquoespectador sinoacute tambeacute segons lrsquohora del dia lrsquoestacioacute de lrsquoany o el temps

meteorologravegic

Tot plegat podem estar plenament drsquoacord amb Tiberghien (2001) per a qui laquoel

marc el punt de vista i lrsquohoritzoacute soacuten constitutius del paisatgeraquo17 Sense aquests tres

paragravemetres parlar de laquopaisatge urbagraveraquo eacutes un contrasentit Srsquohi ha drsquohaver creat un cert

buit entre el punt drsquoobservacioacute i lrsquohoritzoacute Si el paisatge eacutes tan sols una part limitada del

14 Yi-Fu Tuan Topofilia Barcelona Melusina 2007 pagravegs 112-113 15 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 16 Jean-Marc Besse La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca Nueva Madrid 2010

pag 19 17 Gilles A Tiberghien laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico naturaleza y ciudad

Fundacioacuten Ceacutesar Manrique 2001

9

paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp

visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del

punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave

es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg

drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per

lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus

laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica

del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats

punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute

geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves

activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A

aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria

la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota

experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit

perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc

drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens

Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment

en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en

definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du

paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de

paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute

enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar

per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)

representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)

representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del

paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)

representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es

tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals

podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament

18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3

1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel

1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes

Hazan 1995 pagraveg 39

10

paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el

conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori

Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no

invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn

que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes

capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i

subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes

suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera

que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per

aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-

paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris

establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-

paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i

pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera

quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats

modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge

La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un

territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La

consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa

paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho

directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa

universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que

categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash

Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i

estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i

Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge

pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com

21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en

catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia

laquosocietats paisatgeresraquo

11

equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny

constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl

Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves

Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)

La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat

espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques

climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets

fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes

lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del

relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest

autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari

de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes

equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant

com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com

culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com

la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit

de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa

climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24

El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute

que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les

formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre

ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la

Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria

espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de

certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i

existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve

ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de

paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en

realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement

22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl

Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329

12

En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del

paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia

substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un

grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada

kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of

local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific

object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals

identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute

hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del

paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui

visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la

cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc

en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo

En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el

paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val

a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la

laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons

aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol

pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora

del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una

paraula de pintors

Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el

que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el

caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la

fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten

objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix

a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai

eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon

puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista

Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i

25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge

University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of

landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000

13

directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen

obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia

no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes

epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci

deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans

perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la

ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute

humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament

perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament

construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en

primera persona

Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present

investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el

paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa

Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una

construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el

moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute

laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com

la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista

com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens

trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29

Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel

(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir

per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat

espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre

o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en

una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva

laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no

tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota

versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla

28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University

of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18

14

drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del

mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute

olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot

En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels

cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada

conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute

drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute

del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la

laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la

realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament

per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat

drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de

significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del

paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el

mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert

sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple

visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu

entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute

Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i

ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la

geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu

Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha

estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el

nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem

conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa

per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit

drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en

31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie

Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907

15

quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais

desitjats els recordats o els de la imaginacioacute

En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten

Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha

drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la

ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments

humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que

els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais

laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que

Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute

lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat

la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash

sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza

i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu

a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables

El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la

laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg

Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a

ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret

a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la

fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per

treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi

terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc

La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes

reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i

lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-

los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom

observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el

subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans

mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del

32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-

Agostini 1993) p 416

16

subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan

eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-

fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl

descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els

actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa

sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia

del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els

fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes

constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia

sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses

perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai

En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un

espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash

Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina

com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte

Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que

lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que

fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de

lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a

fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com

lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els

ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que

fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el

subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute

fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o

lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre

els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per

cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem

ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41

34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa

correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber

va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix

Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que

habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea

17

Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar

un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe

mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la

Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit

diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i

lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra

manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada

humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el

paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o

olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan

aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva

del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva

drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats

emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash

No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la

materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva

sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle

XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les

formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes

sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia

estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent

En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic

objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge

en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament

accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen

i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge

ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa

Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes

primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute

del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o

incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de

Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17

18

distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes

heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat

el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en

tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera

com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la

present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no

amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions

afectives i de lrsquoestegravetica

Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat

ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que

lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser

i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no

aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai

Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un

paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave

sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens

resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat

que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem

predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de

possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes

o no laquoautegraventicraquo

Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave

ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i

paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits

aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al

segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot

haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la

bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)

Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment

adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun

subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la

19

relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa

que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes

determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un

especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes

contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme

suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia

Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva

obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el

romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)

(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de

Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho

saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un

matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38

Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable

No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna

laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil

2018)

Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge

estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir

present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple

Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment

visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant

privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute

primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats

tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries

soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions

socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia

lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten

les que defineixen estats drsquoagravenim39

37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard

Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col

Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona

Criacutetica 2010 pagraveg 32

20

3 Autenticitat i paisatge

Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi

en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o

laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que

espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara

als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica

com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve

calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic

Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest

cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del

grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell

que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica

laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o

lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva

identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve

que se suposa que eacutesraquo40

Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen

Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i

radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser

siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per

aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia

humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin

grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un

problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute

una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser

autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses

com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones

El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser

(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)

40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg

70 41 Iacutebid pagraveg 71

21

mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42

(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat

drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En

el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve

que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de

desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic

assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o

marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute

Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la

temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que

un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute

es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot

considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si

hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic

quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave

quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta

concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint

del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental

en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica

per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat

Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per

un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo

laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat

modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-

se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva

transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en

altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de

lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de

lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)

No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc

creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega

drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant

42 Iacutebid pagraveg 72

22

drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute

drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que

Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de

la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una

laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa

aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic

llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del

desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures

Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve

que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan

es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo

perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions

lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute

fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal

manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que

prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques

Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-

entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que

corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i

Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria

de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la

realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant

mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o

singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com

un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna

manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que

queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com

estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem

Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que

Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent

23

drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies

quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge

Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de

lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de

Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin

descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria

de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el

valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara

de pragravectica per a la poliacutetica

Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda

meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de

lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia

Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en

quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la

qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i

destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de

lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles

capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia

de lrsquolaquoauraraquo46

En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode

histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode

drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals

les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute

43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen

selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen

purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics

sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos

interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la

historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22

24

les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la

reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la

tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda

per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida

El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de

produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la

produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir

lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les

obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX

relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor

Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle

XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a

esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu

negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de

reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una

nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist

greument afectada

Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute

uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la

pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua

drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma

drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la

seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de

lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot

provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant

que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica

comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i

de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de

comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat

tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit

marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic

de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules

de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen

25

puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten

histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra

singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes

hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la

dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48

El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart

sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo

Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es

defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una

lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir

con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el

que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre

assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo

Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment

natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La

qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva

laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest

aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein

a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del

parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo

que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute

alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat

als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt

aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo

Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl

aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament

lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant

del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en

el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al

47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La

espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21

26

lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual

queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu

existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva

fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos

el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd

tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo

(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i

Martin Buber

Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal

de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador

drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra

de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia

que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador

siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de

aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan

sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans

comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es

formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit

drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes

drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute

de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de

comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror

experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial

tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves

vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que

havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric

drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la

laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular

pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la

memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si

en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat

53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV

Editorial Taurus Madrid 1991

27

En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es

dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten

efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet

extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament

Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber

(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del

laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit

personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de

relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al

moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i

acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva

relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial

fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-

Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes

aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs

actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer

fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se

limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por

algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y

otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro

fundamentoraquo55

Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber

tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un

laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim

drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La

experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene

ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que

lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no

es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat

per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent

a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir

54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14

28

experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no

es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta

(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el

mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y

Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo

allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial

autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula

bagravesica Jo-Turaquo

Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan

aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles

lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix

radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment

laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave

laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el

present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el

pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per

referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present

com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en

lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i

que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part

seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos

casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el

present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur

Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de

lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia

de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en

relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit

des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples

reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En

aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la

qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de

57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22

29

percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan

ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas

(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute

de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel

reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies

reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de

demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma

negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la

campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb

dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig

perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal

soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de

les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials

o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la

posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia

histograveria i el seu propi laquoauraraquo

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva

Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la

seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat

de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa

correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser

humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve

mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el

ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes

tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-

moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem

ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot

59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les

etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo

o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i

laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica 1951)

30

laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono

elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la

analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo

Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que

no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es

caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat

amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en

lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna

forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions

srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu

laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten

lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser

ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova

del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de

moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten

pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo

Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la

seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet

drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes

cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem

descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia

que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein

En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del

paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de

possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun

paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon

No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge

impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada

paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el

que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i

es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a

volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra

eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades

31

ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode

drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna

laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera

Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic

i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan

sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la

forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la

fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a

Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un

objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells

relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes

en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute

deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests

objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma

del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes

aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc

de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades

esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi

Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot

afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les

caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la

vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una

experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop

experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions

precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que

produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla

que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat

Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera

vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la

primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada

mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i

conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia

32

paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-

ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a

totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de

lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el

qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per

tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la

repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva

insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat

En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals

coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem

examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del

moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva

autenticitat

Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable

perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres

Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del

llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta

etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger

hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El

mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i

quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa

al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la

qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les

nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de

ser autegraventic

Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el

paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers

humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el

mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies

possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme

lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el

comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un

estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa

33

els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El

mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser

dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb

els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i

amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva

Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o

distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena

drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la

reflexioacute

Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la

categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant

com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat

drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va

veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes

diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de

distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La

curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en

realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el

θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60

Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba

en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta

modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no

eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten

paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han

esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo

La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix

un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren

cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives

les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en

certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi

vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu

60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria

1997 pagraveg 195

34

agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per

mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat

(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave

expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave

veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten

contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English

Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb

θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un

tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute

paisatgiacutestica

Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-

magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es

cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi

drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la

naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo

Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que

la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit

com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del

botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la

necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim

defensant al present treball

Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)

cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o

laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave

ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas

paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places

carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells

constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a

meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al

qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que

61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany

Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que

expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave

35

Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes

constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot

lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes

en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional

Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la

habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea

para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65

Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels

humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave

orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser

dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes

geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la

naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten

geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles

rectes La naturalesa eacutes corba66

Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens

intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que

conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la

que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la

consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa

examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes

presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la

que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la

possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva

fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En

Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet

pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que

apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera

64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament

perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206

36

que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que

lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat

Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una

interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als

nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la

vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per

Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense

disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell

mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser

que no estigui tintat

Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash

el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la

totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no

eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta

ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix

lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la

possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra

investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes

eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular

Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el

paisatge

A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo

enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes

del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens

amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb

la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente

intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens

causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem

determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem

determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo

Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el

paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els

68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208

37

paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge

Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem

por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que

fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por

drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es

retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein

laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente

perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no

obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i

la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens

intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein

laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave

La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure

fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix

determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en

Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute

amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que

en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens

amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi

ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70

Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges

nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera

negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica

dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant

la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i

renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra

part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de

lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es

manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el

cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa

69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin

existente

38

drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute

mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un

biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la

triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per

exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la

fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un

cristall de quars amb una pedra el quars emet llum

La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la

ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la

foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat

lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic

que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a

lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i

festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha

destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave

paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de

la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda

per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt

La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de

criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de

lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode

verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als

discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas

del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en

aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-

mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo

laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o

propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el

siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una

laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de

39

lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat

de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme

Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix

ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el

llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa

eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que

correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena

res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a

un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula

srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja

pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()

Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71

Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga

nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes

poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble

enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat

irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX

que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara

no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del

laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre

srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun

laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop

meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa

simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que

imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)

aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va

atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert

adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la

deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin

71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal

2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239

40

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo

Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del

paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai

sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que

nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui

generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo

srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el

moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)

Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn

heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la

mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure

drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus

prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en

definitiva una fenomenologia del plaer

Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin

Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat

aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o

desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original

tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes

cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna

reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo

Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna

manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute

sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn

Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de

tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai

de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la

tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era

tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o

73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del

francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia

41

laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per

fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve

primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la

vida)76

Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es

referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure

com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les

particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un

paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis

de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i

Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes

introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits

dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla

ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la

qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en

lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que

puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o

pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat

Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals

gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen

a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes

que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la

qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de

remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que

las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per

Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena

lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable

perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem

en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el

caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]

vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede

76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona

Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141

42

poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten

o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser

contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78

Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon

literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar

en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la

totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De

fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que

utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en

cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-

moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia

intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten

submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb

lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer

Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)

Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes

immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes

possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el

llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo

tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del

mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone

de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede

convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80

Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten

eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta

si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes

clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81

Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i

la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor

78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142

43

no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions

com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions

com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del

llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna

ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per

lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento

tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente

que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se

manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert

punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung

drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que

laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83

Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde

ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno

anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions

inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve

lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com

coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del

cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85

Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve

progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de

possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o

inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en

tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al

reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal

advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens

intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen

laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de

Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un

82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en

apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008

44

laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les

relacions egravetiques amb la naturalesa

El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent

de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement

objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En

Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la

possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo

Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament

com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash

ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa

responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar

drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom

exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no

humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo

En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb

un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute

de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87

escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una

simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo

como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de

lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre

cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens

intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que

ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes

diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana

laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute

laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una

vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten

representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90

87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70

45

Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix

Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes

les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els

eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas

planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes

la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant

de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut

per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els

possibles valors morals

Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo

que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la

qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat

o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de

responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute

drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la

seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se

culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en

pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro

se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla

no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus

drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92

Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal

mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo

humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes

transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests

fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo

Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute

fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la

Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel

laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible

91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83

46

La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la

filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es

basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una

filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de

Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat

del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els

paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant

que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes

pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar

ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat

de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave

Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro

no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto

conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93

Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu

laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas

de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve

es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema

geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que

Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna

manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna

manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge

en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al

coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que

esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem

intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre

quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la

ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit

pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de

record

Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un

laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un

93 Iacutebid pagraveg 55

47

cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve

certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun

paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes

de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible

plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se

cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun

paisatge

Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu

doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat

fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat

radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun

paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que

vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el

paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma

autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta

fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de

sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de

possible sorpresa

Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge

semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut

successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats

caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per

tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem

oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant

en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable

precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir

cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les

singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten

els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es

percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El

paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes

inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer

comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de

48

lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui

reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa

que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat

5 Conclusions

En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de

lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute

ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent

de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de

lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute

de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per

tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo

laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi

entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de

ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute

que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes

definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma

lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una

concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a

la qual cal separacioacute i distagravencia

A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories

filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les

fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo

o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia

Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge

pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura

directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o

impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes

lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes

relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash

que podem sintetitzar de la forma seguumlent

49

1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes

respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una

vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event

naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia

en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute

teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la

seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza

perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i

lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte

de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta

singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash

val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra

banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo

cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica

Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un

laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes

autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per

tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament

tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de

lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el

seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del

paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per

Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del

qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo

suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes

levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i

drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les

experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment

2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i

Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb

50

lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo

laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo

tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo

estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute

amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu

la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i

en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un

laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una

ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua

correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena

reciprocitat

3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i

Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser

humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten

al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal

Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial

vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del

paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat

oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera

recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la

que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber

4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a

lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a

utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El

moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo

(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de

Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute

laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si

mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no

pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla

51

nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes

laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de

projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a

laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la

progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes

congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau

Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute

repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia

de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que

Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per

part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en

un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de

realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el

Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els

ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent

elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament

5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions

humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se

al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute

cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual

metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave

srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra

un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del

Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi

pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash

i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el

martellndash

6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve

laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la

manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta

52

eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui

progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una

reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir

plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge

tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell

Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica

del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a

la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs

autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem

realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants

referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es

podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del

paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten

ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau

drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς

ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer

descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser

considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung

En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb

una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que

reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem

convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes

per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la

humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave

mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig

metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat

inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de

Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del

paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder

seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella

53

6 Bibliografia

Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra

completa 6 Madrid Akal

Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute

Paris Le Seuil

Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura

Econoacutemica

Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press

Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I

Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo

Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos

Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris

Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines

Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel

Editions Champ Vallon

Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux

environnements de synthegravese Pariacutes Hazan

Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje

y Teoriacutea

Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner

Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca

Nueva Madrid

Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder

54

Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in

Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden

Gleerup

Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe

Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426

Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental

Aesthetics Nueva York Columbia University Press

Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps

Minneapolis University of Minnesota Press

Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace

geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217

Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison

Wisconsin The University of Wisconsin Press

Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape

idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62

Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los

sentimientos Barcelona Criacutetica

Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial

Trotta

Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza

Editorial

Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions

Nova York Cambridge University Press

Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects

Chicago and La Salle Open Court

Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos

Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial

Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera

55

Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea

transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial

Criacutetica

Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book

Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros

Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad

Salamanca Ediciones Siacutegueme

Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor

Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores

Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies

Cambridge Massachussetts The MIT Press

Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard

Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta

Agostini

Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado

Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170

Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat

a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-

Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona

3 vols

Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende

Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27

Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion

Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie

Grenoble J Millon Col Krisis

Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva

Paisaje y Teoriacutea

56

Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a

Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley

University of California Press 1963 315-350

Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In

Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts

Institute of Technology

Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre

Editor digital Titivillus

Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm

Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros

Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico

naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique

Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and

Monuments Oxford Berg

Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis

University of Minnesota Press

Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina

57

Annex drsquoimatges

Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal

representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart

occidental

58

Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa

eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir

el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo

59

Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo

9

paiacutes eacutes perquegrave hi ha una posicioacute de lrsquoespectador que determina lrsquoamplitud del camp

visual i una rugositat del terreny que determina quina part es veu i quina no des del

punt drsquoobservacioacute Collot (1986) fenomenologravegicament distingeix dues maneres en quegrave

es manifesta aquesta limitacioacute per la circumscripcioacute o delimitacioacute del paisatge al llarg

drsquouna liacutenia meacutes enllagrave de la qual res no eacutes visible ndasheacutes el seu laquohoritzoacute exteriorraquondash i per

lrsquoexistegravencia drsquounes parts que no soacuten visibles dins lrsquoespai aixiacute delimitat ndashsoacuten els seus

laquohoritzons interiorsraquondash18 En definitiva tot paisatge es caracteritza per aquesta dialegravectica

del visible-no visible amb unes parts de lrsquoespai que no soacuten visibles des de determinats

punts drsquoobservacioacute i altres que siacute ho soacuten Tambeacute es pot dir que hi ha una predisposicioacute

geometrizant primordial en lrsquoeacutesser humagrave la predisposicioacute a enquadrar les seves

activitats dins un marc drsquoestabilitat visual de dimensions conegudes i expressades A

aquesta inclinacioacute per lrsquoenquadrament sembla que srsquooposa dialegravecticament la contragraveria

la curiositat pel que hi ha en la part de darrera dels horitzons En aquest sentit tota

experiegravencia laquode paisatgeraquo suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit

perquegrave al mateix temps que la visioacute drsquoun paisatge confina aquest moacuten dins del marc

drsquoestabilitat visual tambeacute obre un horitzoacute darrera del qual es presagien altres moacutens

Fetes les anteriors consideracions eacutes important i necessari referir-se al moment

en quegrave histogravericament i culturalment srsquoinaugura la mirada progravepiament paisatgiacutestica i en

definitiva el paisatge Augustin Berque en Cinq propositions pour une theacuteorie du

paysage (1994)19 i en Les Raisons du paysage (1995)20 explica que el concepte de

paisatge no estagrave present a totes les societats o en totes les egravepoques i a partir drsquoaquiacute

enumera els quatre criteris empiacuterics que una societat o una civilitzacioacute ha de presentar

per a poder considerar-se en sentit estricte una civilitzacioacute paisatgista o paisatgera 1)

representacions linguumliacutestiques eacutes a dir una o vagraveries paraules per dir paisatge 2)

representacions literagraveries orals o escrites que cantin o descriguin les belleses del

paisatge 3) representacions pictograveriques el tema del qual sigui el paisatge i 4)

representacions jardineres que tradueixin una apreciacioacute estegravetica de la naturalesa (no es

tracta doncs de jardins de subsistegravencia) Soacuten nombroses les societats en les quals

podem trobar un o altre dels tres uacuteltims criteris perograve les uacuteniques societats progravepiament

18 Michel Collot laquoPoints de vue sur la perception des paysagesraquo Espace geacuteographique tom 15 nuacutem 3

1986 pagraveg 212 19 Augustin Berque Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Editions Champ Vallon Seyssel

1994 pagraveg 19 20 Augustin Berque Les Raisons du paysage De la Chine antique aux environnements de synthegravese Pariacutes

Hazan 1995 pagraveg 39

10

paisatgiacutestiques21 soacuten aquelles en quegrave a meacutes de presentar el primer criteri reuneixen el

conjunt dels quatre criteris Sigui com sigui el primer nrsquoeacutes determinant i discriminatori

Cal dir tanmateix que la circumstagravencia no-paisatgiacutestica de certes societats no

invalida el fet que els seus habitants no establissin relacions sensorials amb lrsquoentorn

que Berque denomina proto-paisatgiacutestiques ja que tots els humans comparteixen unes

capacitats sensorials comunes relatives a la percepcioacute ambiental que soacuten anteriors i

subjacents a lrsquoaparicioacute del paisatge com a tal La sensibilitat cap a lrsquoentorn no eacutes

suficient per demostrar la seva valoracioacute en termes estrictament paisatgiacutestics de manera

que calen certes proves culturals que certifiquin un interegraves genuiumlnament paisatgiacutestic per

aquest entorn Per altra banda Roger (2007) prefereix reservar la denominacioacute de proto-

paisatgiacutestiques per a aquelles societats que nomeacutes presenten almenys un dels criteris

establerts per Berque Per a ell tota societat productora de jardins per a lrsquooci eacutes proto-

paisatgera de grau u mentre que quan srsquohi afegeixen representacions literagraveries i

pictograveriques del paisatge eacutes proto-paisatgera de grau dos i tres Eacutes plenament paisatgera

quan una societat presenta ja la paraula paisatge com ocorre en el cas de les societats

modernes en quegrave la tradicioacute visual orientada al paisatge estagrave plenament consolidada

21 Conceptes geofiacutesic artiacutestic i filosogravefic de paisatge

La paraula paisatge serveix avui per referir-se tant a un entorn natural o humanitzat (un

territori) com a una representacioacute drsquoaquest entorn (una pintura de paisatge) La

consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que la fixacioacute teograverica del concepte de paisatge i la mateixa

paraula sersquons presenta ambiacuteguumla confusa i certament polisegravemica cosa que dificulta ndasho

directament impedeixndash la seva concrecioacute en forma drsquoun definicioacute amb validesa

universal La primera referegravencia eacutes geogragravefica i la segona artiacutestica En tant que

categoria geogragravefica Siegfried Passarge funda el 1913 el terme Landschaftgeographie ndash

Geografia del Paisatgendash i posteriorment el de Landschaftkunde ndashCiegravencia del Paisatgendash i

estableix per primer cop la distincioacute entre Naturlandschaft o paisatge natural i

Kulturlandschaft o paisatge cultural Eacutes drsquoaquesta manera que lrsquoestudi del paisatge

pertany a la tradicioacute de la moderna Geografia en tant en quant el paisatge es concep com

21 En llengua francesa Augustin Berque (1994 i 1995) fa servir lrsquoexpressioacute laquosocieacuteteacutes paysagegraveresraquo que en

catalagrave podem traduir com laquosocietats paisatgiacutestiquesraquo o per mitjagrave drsquoun galicisme drsquoeleccioacute progravepia

laquosocietats paisatgeresraquo

11

equivalent a una agraverea o regioacute caracteritzable per les formes que pren el terreny

constituiumldes a partir drsquouns elements fiacutesics i culturals Lrsquoany 1939 altre geogravegraf Carl

Troll introdueix el terme laquoecologia del paisatgeraquo poc despreacutes que el botagravenic anglegraves

Tansley introduiacutes el drsquolaquoecosistemaraquo (1935)

La geografia cientiacutefica moderna identifica el paisatge amb aquella entitat

espacial modelada per la reunioacute integrada de certes caracteriacutestiques geologravegiques

climagravetiques hidrologravegiques biologravegiques i humanes A la homogeneiumltat dels trets

fisiogragravefics se li posa el nom drsquounitat de paisatge Per als geogravelegs el paisatge eacutes

lrsquoexpressioacute drsquouna configuracioacute determinada drsquoun territori en funcioacute de la forma del

relleu En un assaig famoacutes de Carl Sauer The Morphology of Landscape (1925) aquest

autor preconitza que el terme paisatge sigui proposat laquoper a designar el concepte unitari

de la geografia per a caracteritzar lrsquoassociacioacute de fets peculiarment geogragravefica Termes

equivalents en cert sentit soacuten els drsquoagraverea i regioacute [El paisatge] podria ser definit per tant

com una agraverea composta per una associacioacute distintiva de formes tant fiacutesiques com

culturalsraquo22 Abans el mateix Sauer defensa que laquola tasca de la geografia es concep com

la drsquoestablir un sistema criacutetic que abasti la fenomenologia del paisatge amb el propogravesit

de copsar en tot el seu significat i color la varietat de lrsquoescena terrestreraquo23 I afirma laquoLa

climatologia ha sigut fenomenologravegica abans que genegraveticaraquo24

El cas eacutes que la disciplina geogragravefica tot compartint un objecte drsquoestudi comuacute

que eacutes la superfiacutecie de la Terra apareix molt fragmentada pel que fa als megravetodes i a les

formes drsquoentendre epistemologravegicament la seva raoacute de ser Hi ha un combat entre

ciegravencia nomotegravetica i ciegravencia ideogragravefica Lrsquoortodogravexia positivista i quantitativista de la

Geografia Teoregravetica liderada per William Bunge (1966) per a la qual la geometria

espacial i la matriu de dades geogragravefiques ndashel llenguatge de lrsquoespaindash eacutes garantia de

certeses ha estat contestada per la geografia humaniacutestica ndashfenomenologravegica i

existencialistandash que destaca les implicacions subjectives privatives del paisatge Aixograve

ha estat rebutjat per exemple per Cosgrove (1985) per a qui la histograveria de la idea de

paisatge suggereix en realitat que lrsquoorigen de la seva valoracioacute estegravetica es troba en

realitat en les recerques empiacuteriques de la certesa pels humanistes del Renaixement

22 Carl O Sauer laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a Selection from the Writings of Carl

Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley University of California Press 1963 pagraveg 321 23 Iacutebid pagraveg 320 24 Iacutebid pagraveg 329

12

En liacutenia amb les concepcions positivistes la denominada escola ecologravegica del

paisatge americana redunda en la concepcioacute positivista del paisatge i amplia

substancialment el seu caragravecter ecosistegravemic per afirmar que eacutes laquoun mosaic en quegrave un

grup drsquoecosistemes locals es repeteix de forma similar en una agraverea drsquoamplada

kilomegravetrica (un objecte especiacutefic amb liacutemits reconeixibles) ndashA mosaic where a cluster of

local ecosystems is repeated in similar form over a kilometers-wide area (a specific

object with recognizable boundaries)ndashraquo25 Com es veu les ciegravencies ambientals

identifiquen el paisatge com quelcom que estagrave allagrave abans del paisatge Amb aixograve tambeacute

hi estagrave drsquoacord Schatzki (2011) que teacute una concepcioacute doblement restringida del

paisatge laquoun paisatge eacutes una escena visible () i res no pot ser un paisatge que no sigui

visible (hellip) Un paisatge eacutes una part del moacuten no una vista drsquoell (hellip) El paisatge eacutes la

cosa no lrsquoexperiegravencia visualraquo26 No nomeacutes aixograve sinoacute que per Schatzki tan sols un lloc

en quegrave hi ha activitat humana pot ser laquopaisatgeraquo

En el costat oposat a la versioacute cientificista i en tant que categoria pictograverica el

paisatge designa la representacioacute drsquouna porcioacute de terreny amb una finalitat artiacutestica val

a dir amb la finalitat de suscitar una emocioacute En paraules de Kessler (2000) eacutes la

laquoplasmacioacute pictograverica de la sensibilitat que desperta en alguacute lrsquoespai geogragraveficraquo27 Segons

aquesta versioacute el paisatge no eacutes objectivable i per tant queda exclograves de qualsevol

pretesa observacioacute o anagravelisi cientiacutefica ja que el plaer estegravetic o la sensibilitat queden fora

del seu propogravesit Ja hem vist tambeacute que la paraula paisatge era en origen nomeacutes una

paraula de pintors

Geofiacutesica i pintura soacuten dues formes distintes de representacioacute del moacuten perograve el

que ens interessa ara als efectes de la present investigacioacute eacutes explorar no tan sols el

caragravecter fenomegravenic del paisatge sinoacute ampliar el seu estudi sobre la base de la

fenomenologia Com es veuragrave tot seguit des drsquoaquesta perspectiva no existeix un moacuten

objectiu emancipat de lrsquoexperiegravencia humana de manera que tot coneixement srsquoadquireix

a partir de lrsquoexperiegravencia drsquoallograve que experimentem del moacuten De totes maneres si lrsquoespai

eacutes agravembit de lrsquoexperiegravencia viscuda en primera persona aixograve no significa que no sersquon

puguin obtenir les generalitzacions que persegueix la ciegravencia de tall positivista

Certament les relacions emocionals o afectives amb el lloc no soacuten fagravecilment i

25 Richard TT Forman Land Mosaic The ecology of landscapes and regions Nova York Cambridge

University Press 1995 pagraveg 39 26 Theodore R Schatzki laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In Malpas J (ed) The place of

landscape concepts contexts studies Massachusetts Institute of Technology 2011 pagraveg 66 27 Mathieu Kessler El paisaje y su sombra Barcelona Idea Books 2000

13

directament reduiumlbles a dades i per aixograve les afeccions envers el paisatge escapen

obstinadament als intents de concrecioacute i objectivacioacute cientiacutefica Perograve la fenomenologia

no nega lrsquoexistegravencia drsquouna realitat o un moacuten extramental ndashi en aquest sentit eacutes

epistemologravegicament realistandash Tan sols rebutja que la dotacioacute de sentit del moacuten es faci

deslligada de lrsquoexperiegravencia humana El sentit emergeix despreacutes de lrsquoepojeacute no abans

perquegrave el contrari suposa acceptar les tesis del positivisme meacutes ingenu Al capdavall la

ciegravencia les dades dels cientiacutefics i la descoberta cientiacutefica del moacuten eacutes una construccioacute

humana En el cas del present treball hem escollit lrsquoenfoc fenomenologravegic precisament

perquegrave lrsquoentitat a la que anomenem laquopaisatgeraquo eacutes una entitat caracteriacutesticament

construiumlda i dotada de sentit en tant que percebuda o vivenciada interiorment en

primera persona

Dit aixograve el caragravecter fenomenologravegic de lrsquoestudi que estem fent en la present

investigacioacute ens obliga a rebutjar per complet les conceptualitzacions que cosifiquen el

paisatge i a insistir en el seu caragravecter intangible Aquesta eacutes la liacutenia en la que se situa

Cosgrove (1984) per a qui laquoel paisatge no eacutes nomeacutes el moacuten que veiem sinoacute que eacutes una

construccioacute una composicioacute drsquoaquest moacuten El paisatge eacutes una manera de veure el

moacutenraquo28 Per part seva Malpas (2011) pensa que el paisatge teacute el caragravecter de revelacioacute

laquoCom la revelacioacute el paisatge uneix les coses les connecta les permet aparegraveixer com

la revelacioacute el paisatge tambeacute amaga les coses les elimina les enfosqueix de la vista

com la revelacioacute el paisatge eacutes cristall singular i allograve meacutes remot El paisatge eacutes on ens

trobem i tambeacute ens perdem nosaltres mateixosraquo29

Especialment uacutetil i rellevant per al nostre treball eacutes la concepcioacute de Simmel

(2013) ndashla que aquiacute manejarem principalmentndash segons la qual el paisatge es pot definir

per la seva Stimmung que en alemany significa al mateix temps laquoatmosferaraquo laquotonalitat

espiritualraquo laquoestat drsquoagravenimraquo La Stimmung del paisatge eacutes la laquounitat que coloreja sempre

o momentagraveniamentraquo i que laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en

una laquounitat sentidaraquo30 Cada paisatge pot ser definit ndashtot i que inefablementndash per la seva

laquotonalitatraquo caracteritzadora En tant que intangible el paisatge es pot sentir perograve no

tocar Els matisos laquotonalsraquo del paisatge es capten polisensorialment drsquoaquiacute que tota

versioacute cosificada objectivada i tegravecnicament replicada del paisatge en una pantalla

28 Denis E Cosgrove Social Formation and Symbolic Landscape Madison Wisconsin The University

of Wisconsin Press 1984 pagraveg 13 29 Jeff Malpas op cit pagraveg 6 30 Georg Simmel op cit pagraveg 18

14

drsquoordenador no produeixi afectes ni emocions el sol no brilla realment Lrsquoescuma del

mar no centelleja Les fulles verdes de lrsquoarbre tenen lrsquoaspecte del plagravestic Lrsquoaire no teacute

olor Els sons de la naturalesa soacuten els drsquoun robot

En relacioacute amb aquests aspectes ve al cas la idea segons la qual la visioacute eacutes dels

cinc sentits un sentit privilegiat Si aixograve srsquoaccepta podem dir que eacutes la mirada ndashmirada

conscient i intencionalndash allograve que funda el paisatge perquegrave eacutes allograve que facilita la creacioacute

drsquoun determinat enquadrament del moacuten-entorn Tanmateix seguint Heidegger la visioacute

del moacuten no eacutes de cap manera pura virginal innocent neutra tal com propugna la

laquoreduccioacuteraquo de Husserl31 Ben al contrari la visioacute del paisatge estagrave ja impregnada de la

realitat cultural social i intersubjectiva del subjecte que contempla perograve precisament

per aixograve el subjecte eacutes capaccedil de donar una estructura a la confusa i desgavellada infinitat

drsquoimatges que es presenten davant la vista En definitiva eacutes capaccedil de dotar de

significacioacute i de sentit al moacuten No eacutes menys important la idea segons la qual la visioacute del

paisatge comporta distints nivells jeragraverquics drsquoatencioacute visual perquegrave no sembla el

mateix veure que mirar ni mirar que observar ni observar que contemplar En cert

sentit lrsquoacte de contemplar comporta un nivell de pensament superior al de la simple

visioacute mirada o observacioacute i es pot dir que la histograveria de la mirada de lrsquohome al seu

entorn culmina quan el lloc es comenccedila a contemplar com un objecte de plaer estegravetic

22 Lrsquoenfoc fenomenologravegic La vivegravencia Lrsquoemocioacute

Lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi de lrsquoespai i del paisatge no eacutes completament nou i

ha estat explorat de fet per no pocs investigadors del camp de la filosofia i de la

geografia de tall fenomenologravegic Edward Relph (1976) David Seamon (1979) Yi-Fu

Tuan (1977 2007) o Anne Buttimer (1969) entre drsquoaltres Tuan per exemple ha

estudiat els llaccedilos afectius de lrsquoeacutesser humagrave amb lrsquoentorn material vincles als que doacutena el

nom de topofilia un neologisme Dins del mateix camp de comprensioacute trobem

conceptes tals com topofogravebia topolatria o toponegligegravencia aquest uacuteltim com a causa

per exemple de les crisis ecologravegiques Tambeacute ha estat estudiada la formacioacute del sentit

drsquoidentitat i pertinenccedila respecte a un lloc cosa que vol dir transformar lrsquoespai en

31 El concepte fenomenologravegic de laquoreduccioacuteraquo apareix per primera vegada a Idee der Phaumlnomenologie

Fuumlnf Vorlesungen (La idea de la fenomenologia Cinc lliccedilons) drsquoEdmund Husserl lrsquoany 1907

15

quelcom amb significacioacute Soacuten igualment interessants els estudis relatius als espais

desitjats els recordats o els de la imaginacioacute

En relacioacute amb aquests aspectes destaca La poeacutetique de lrsquoespace de Gastoacuten

Bachelard (1957)32 per a qui la investigacioacute o laquotopoanagravelisiraquo sobre lrsquoespai o el lloc ha

drsquoocupar un lloc preminent en tot estudi fenomenologravegic de la memograveria del jo i de la

ment humana els llocs que habitem lrsquoespai habitat donen forma als pensaments

humans als records i als sentiments ndashels espais laquointeriorsraquondash de la mateixa manera que

els nostres pensaments records i sentiments tambeacute donen forma al lloc ndashels espais

laquoexteriorsraquondash En aquest sentit hi ha una dialegravectica jo-espai que srsquoha drsquoexplorar i que

Bachelard aplica no nomeacutes als espais tancats domegravestics i intims com lrsquohabitacioacute

lrsquoarmari o la llar sinoacute tambeacute a la seva extensioacute ndashel paisatgendash el jardiacute el poble la ciutat

la vall el cel el mar Espai interior o intern ndashmentndash i espai exterior o extern ndashmoacutenndash

sembla que es transformen muacutetuament en la mesura en quegrave lrsquoespai interior srsquoexternalitza

i lrsquoespai exterior srsquointerioritza Merleau-Ponty examina tambeacute aquesta dicotomia i escriu

a Pheacutenomeacutenologie de la perception (1945) laquoEl interior y el exterior son inseparables

El mundo estaacute todo al interior y yo estoy todo al exterior de miacuteraquo33 Per part seva la

laquofenomenologia del paisatgeraquo que resa en el tiacutetol drsquoun llibre famoacutes de lrsquoarqueograveleg

Christopher Tilley (1994) no eacutes una fenomenologia del paisatge conceptualitzat com a

ens immaterial sinoacute com a ens format pels materials del passat que lrsquoarqueologia ha tret

a la llum i que lrsquoinvestigador ha drsquointerpretar hermenegraveuticament amb les eines de la

fenomenologia eacutes a dir entrant directament en el lloc de la troballa arqueologravegica per

treurersquon la informacioacute sensorial ndashvista oiumlda olfacte tactendash que proveeix el propi

terreny val a dir la laquomaterialitatraquo del lloc

La Fenomenologia inaugurada per Husserl fa una distincioacute entre els objectes

reals i els laquofenogravemensraquo Els primers soacuten aquells que existeixen per si mateixos i

lrsquoexistegravencia dels quals no depegraven del fet que els humans puguin advertir-los observar-

los Els segons soacuten els objectes en tant que laquofenogravemensraquo eacutes a dir en tant que quelcom

observat i conegut per nosaltres Hi ha una correlacioacute directa entre el fenomen i el

subjecte davant del qual apareix Lrsquoeacutesser dels objectes-reals no depegraven dels humans

mentre que lrsquoeacutesser dels objectes-fenomen siacute en depegraven i eacutes inseparable dels actes del

32 Gastoacuten Bachelard La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura Econoacutemica 2000 33 Maurice Merleau-Ponty Fenomenologiacutea de la percepcioacuten trad J Cabanes (Barcelona Planeta-

Agostini 1993) p 416

16

subjecte Allograve que mena de lrsquoobjecte-real al fenomen pur ndashaquell que srsquoevidencia quan

eacutes descobert pels sentitsndash eacutes la reduccioacute fenomenologravegica que permet que els objectes-

fenomen es revelin com quelcom diferent dels objectes-reals Per altra part Husserl

descriu un jo pur que no eacutes cap cosa sinoacute lrsquoagravembit mental en el qual es produeixen els

actes que fan que els fenogravemens es manifestin com a tals Tan sols el jo pur veu pensa

sent recorda o imagina perquegrave eacutes en el jo pur ndashen lrsquoesfera immanent de la consciegravencia

del subjectendash a on es doacutena tot fenomen originagraveriament Tambeacute Kant limita els

fenogravemens a allograve que el subjecte en la consciegravencia hi pot rebre perquegrave el subjecte eacutes

constitutiu del fenomen Fins i tot lrsquoespai en Kant no eacutes un concepte de lrsquoexperiegravencia

sinoacute condicioacute a priori de tota experiegravencia exterior podem imaginar espai amb coses

perograve no eacutes possible imaginar coses sense espai

En base a les anteriors consideracions es pot afirmar que hi ha un espai-real i un

espai-fenomegravenic ndashel que nomeacutes capta el jo pur com a contingut de la consciegravenciandash

Lrsquoestudi de la fenomenologia implica invertir la direccioacute de la investigacioacute i examina

com lrsquoespai objectiu estagrave constituiumlt com a tal objectiu en lrsquoexperiegravencia del subjecte

Lrsquoestudi fenomenologravegic de lrsquoespai eacutes aquell en quegrave allograve que srsquoestudia no eacutes el que

lrsquoobjecte-espai eacutes sinoacute com apareix o es manifesta en la consciegravencia en tant que

fenomen o vivegravencia intencional En aquest sentit la fenomenologia eacutes superadora de

lrsquoontologia En tant que estudi de lrsquoespai que sersquons presenta subjectivament com a

fenomen la fenomenologia de lrsquoespai implica la descripcioacute de la manera com

lrsquoexperimentem en primera persona experiment amb la vista i en general amb els

ogravergans sensorials perograve tambeacute lrsquoexperiment del record o de la imaginacioacute En tant que

fenomen lrsquoespai no pot ser concebut com quelcom separat de la seva experiegravencia en el

subjecte Fenomenologravegicament lrsquoespai eacutes espai viscut La mateixa tradicioacute

fenomenologravegica utilitza el terme alemany Erlebnis per designar allograve viscut o

lrsquoexperiegravencia viscuda En aquest punt pot esmentar-se la distincioacute que es pot fer entre

els conceptes de vivegravencia (Erlebnis) i experiegravencia (Erfahrung) distincioacute que motivagrave per

cert un desencontre filosogravefic entre Walter Benjamin i Martin Buber34 que tindrem

ocasioacute drsquoexaminar a lrsquoapartat 41

34 Malgrat que aquests pensadors ndashtots dos jueus alemanysndash foren coetanis i mantingueren certa

correspondegravencia sembla que Benjamin va manifestar una especial i vehement oposicioacute al culte que Buber

va professar a la laquovivegravenciaraquo Aixiacute en un llibre de Gershom Scholem amic iacutentim de Benjamin el mateix

Scholem escriu laquo[Benjamin] deciacutea sarcaacutesticamente que si por Buber fuera la primera pregunta que

habriacutea que hacer a todo judiacuteo deberiacutea ser lsquoiquestHa tenido usted ya su vivencia judiacutearsquo Benjamin pretendiacutea

17

Lrsquoograveptica fenomenologravegica de lrsquoespai eacutes precisament la que ens permet abordar

un intangible com eacutes el paisatge perquegrave segons hem aclarit el paisatge eacutes un constructe

mental una manera de mirar una revelacioacute particular drsquouna part de la superfiacutecie de la

Terra el resultat de la qual nrsquoeacutes una imatge personal i dotada de sentit En aquest sentit

diu Simmel que la naturalesa laquoeacutes reconstruiumlda per la mirada de lrsquohome que la divideix i

lrsquoaiumllla en unitats distintes en individualitats anomenades paisatgeraquo35 Dit drsquouna altra

manera no hi ha paisatge fins que un fragment de lrsquoespai rep lrsquoatencioacute de la mirada

humana ndashhi ha per cert una preponderagravencia de la percepcioacute visual quan atenem el

paisatge perograve la recepcioacute del paisatge no eacutes incompatible amb la percepcioacute sonora o

olfactivandash Els ens del moacuten fenomegravenicament constituiumlts els rebem sensorialment i quan

aquest fenomen crea una resposta emocional ndashuna afeccioacutendash en el subjecte que lrsquoobserva

del resultat en diem paisatge Paisatge eacutes drsquoentrada experiegravencia sensible afectiva

drsquoallograve espacial que ens embolcalla cosa que explica que el seu aspecte desperti estats

emocionals de signe positiu ndashagradable o plaentndash o negatiu ndashdesagradable o displaentndash

No eacutes estrany que fossin els artistes en tant que individualitats predisposades a la

materialitzacioacute drsquouna emocioacute en forma drsquoobra drsquoart els primers en mostrar la seva

sensibilitat particular envers els elements del paisatge Tambeacute eacutes conegut que al segle

XVIII hi hauragrave un creixent interegraves en donar noms ndashcertes categories estegravetiquesndash a les

formes diferenciades en quegrave es presenta lrsquoagradable bell pintoresc gracioacutes curioacutes

sublim etc Srsquoempregraven aixiacute un proceacutes de racionalitzacioacute de lrsquoagravembit de lrsquoexperiegravencia

estegravetica i del judici del gust amb Kant com a figura preeminent

En qualsevol cas des drsquoun punt de vista fenomenologravegic lrsquoespai geofiacutesic

objectual geometrizable eacutes espai viscut en la mateixa mesura en quegrave ho eacutes el paisatge

en tant que revelador drsquouna emocioacute Totes dues entitats soacuten fenomenologravegicament

accessibles com a espais viscuts lrsquoespai geofiacutesic ho eacutes pels humans que el geometritzen

i lrsquoexaminen cognoscitivament o cientiacuteficament de la mateixa manera que el paisatge

ho eacutes pels humans que adopten envers ell una actitud contemplativa distanciada ociosa

Coincidim aquiacute amb el plantejament que fa Besse (2010) segons el qual el paisatge eacutes

primerament laquocontemplacioacute a distagravencia del moacutenraquo36 cosa que comporta una separacioacute

del subjecte davant lrsquoobjecte i que alhora estableix lrsquoobertura a una relacioacute nova o

incitarme a introducir en mi artiacuteculo una resuelta criacutetica de la vivencia y de la orientacioacuten lsquovivencialrsquo de

Buberraquo (Scholem 1975 32-33) 35 Georg Simmel op cit pagraveg 9 36 Jean-Marc Besse op cit pagraveg 17

18

distintiva amb el lloc o amb el medi i en definitiva a un mode drsquoexistegravencia que no eacutes

heideggerianament el de lrsquoocupacioacute amb els uacutetils laquoa-la-magraveraquo (zuhanden) sinoacute meacutes aviat

el de laquoser al davantraquo (vorhanden) Beacute com a espai geofiacutesic beacute com a espai viscut en

tots dos casos lrsquoespai sembla orgagravenicament lligat a nosaltres i nosaltres a ell a la manera

com es manifesta i es representa fenomegravenicament en la nostra consciegravencia Ara beacute en la

present investigacioacute defensem la idea que lrsquoespai es laquopaisatgitzaraquo quan srsquohi accedeix no

amb una actitud cognoscitiva sinoacute per la via de les emocions de les disposicions

afectives i de lrsquoestegravetica

Si en lrsquounivers aristotegravelic hi ha tres agravembits de validesa o de relacioacute amb la realitat

ndashla teoria (la veritat) la pragravectica (lrsquoaccioacute) i la poegravetica (lrsquoestegravetica)ndash podem dir que

lrsquoespai en rigor esdeveacute paisatge per mitjagrave de la poegravetica En aquest sentit lrsquoespai pot ser

i eacutes un objecte de coneixement i de recerca teoregravetica de certes veritats cientiacutefiques no

aixiacute el paisatge entegraves com a tal El geogravemetra no medeix un paisatge medeix un espai

Lrsquoartista paisatgista no representa pictogravericament un espai representa un paisatge Un

paisatge ens agrada o ens desagrada no perquegrave contingui meacutes o menys veritat o perquegrave

sigui moralment meacutes o menys correcte sinoacute perquegrave la seva imatge o allograve que evoca ens

resulta meacutes o menys plaent Lrsquoanagravelisi fenomenologravegica de lrsquoautenticitat i inautenticitat

que fem en la present investigacioacute no eacutes de lrsquoautenticitat i inautenticitat que puguem

predicar de lrsquoespai sinoacute del paisatge Lrsquoobjectiu eacutes conegraveixer les condicions de

possibilitat que ha de reunir un paisatge perquegrave la seva vivegravencia ens permeti jutjar si eacutes

o no laquoautegraventicraquo

Si fem aquestes distincions i si elegim la via aristotegravelica per fer-les eacutes perquegrave

ens permeten separar adequadament les dues categories del nostre interegraves ndashespai i

paisatgendash i evitar sinoniacutemies no desitjades Cal dir per altra part que els tres agravembits

aristotegravelics de validesa esmentats es mantindran durant molt de temps i seragrave Kant al

segle XVIII qui nrsquoescriuragrave tres respectives criacutetiques Criacutetica de la raoacute pura (com hi pot

haver ciegravencia) Criacutetica de la raoacute pragravectica (com hem de conduir la nostra vida cap a la

bondat) i la Criacutetica del judici (sobre la facultat de jutjar)

Als efectes de la nostra investigacioacute una definicioacute de paisatge especialment

adequada eacutes la que doacutena Berque (1986) laquolrsquoexpressioacute sensible de la relacioacute drsquoun

subjecte individual o colmiddotlectiu amb lrsquoespai i la naturaraquo (Lrsquoexpreacutession sensible de la

19

relation drsquoun sujet individuel ou collectif agrave lrsquoespace et agrave la nature)37 Aixograve significa

que el paisatge esdeveacute un estiacutemul emocionalment competent que com a tal suscita unes

determinades disposicions afectives El romanticisme com eacutes sabut va mostrar un

especial interegraves en aquest aspecte i si ho recordam eacutes perquegrave el moviment romagraventic eacutes

contemporani de la moderna concepcioacute del paisatge Aixiacute per exemple el romanticisme

suprimiacute les connotacions negatives que fins aleshores tenia la muntanya lrsquoorofogravebia

Friedrich o Turner explotaran la idea i lrsquoexperiegravencia del sublim Marc Richir en la seva

obra Pheacutenomegravenes temps et ecirctres (1987) reprodueix un aclariment que va fer el

romagraventic Constable a propogravesit del seu quadre Englefield House Berkshire (1832)

(Figura 2) laquono eacutes una casa eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo Lrsquoaclariment de

Constable serveix a Richir per definir quegrave eacutes un fenomen laquoEls pintors per exemple ho

saben des de fa molt temps I Constable ja ho sabia qui un dia va assenyalar hellip eacutes un

matiacute drsquoestiu on hi ha una casa Perquegrave un fenomen eacutes direm una fase de moacutenraquo38

Richir eacutes clar identifica el fenomen amb el quadre drsquoun paisatge pintat per Constable

No es tracta el paisatge drsquoun objecte (una casa els arbres els nuacutevols) sinoacute drsquouna

laquofaseraquo un moment que apareix per mediacioacute drsquouna epojeacute fenomenologravegica (Mesnil

2018)

Per tancar el present apartat si fenomenologravegicament amb la nocioacute de paisatge

estam expressant la vivegravencia emocional i laquosentidaraquo drsquouna part de lrsquoespai cal tenir

present la distincioacute conceptual entre emocions i sentiments com la que fa per exemple

Damasio (2010) Les emocions soacuten accions o reaccions psicofisiologravegiques normalment

visibles als altres (soacuten exterioritzacions) Els sentiments en canvi soacuten mentals i per tant

privatius de cada individu i invisibles als altres (soacuten interioritats) Aquesta distincioacute

primordial no lleva que emocions i sentiments estiguin neurobiologravegicament relacionats

tot i que srsquoadmet que les emocions precedeixen els sentiments Les emocions primagraveries

soacuten especialment visibles (por iraragravebia fagravestic sorpresa tristesa alegria) les emocions

socials inclouen la simpatia la torbacioacute la vergonya la culpabilitat lrsquoorgull la gelosia

lrsquoenveja la gratitud lrsquoadmiracioacute la indignacioacute i el menyspreu les emocions de fons soacuten

les que defineixen estats drsquoagravenim39

37 Augustin Berque Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris Eacuteditions Gallimard

Bibliothegraveque des Sciences Humaines 1986 pagraveg 154 38 Marc Richir Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie Grenoble J Millon Col

Krisis 1987 pagraveg 292 39 Antonio Damasio En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los sentimientos Barcelona

Criacutetica 2010 pagraveg 32

20

3 Autenticitat i paisatge

Recapitulant hem dit que lrsquoenfoc fenomenologravegic de lrsquoestudi del paisatge posa lrsquoegravemfasi

en la vivegravencia percebuda interiorment en primera persona relativa a lrsquolaquoembolcallraquo o

laquoenvolupantraquo que podem dir que constitueix un paisatge laquoEmbolcallraquo perquegrave allograve que

espacialment ens laquoembolcallaraquo o ens laquoenvoltaraquo ho podem traduir com a paisatge Ara

als apartats que segueixen srsquointentaragrave aclarir quan la vivegravencia drsquoun paisatge es predica

com laquoautegraventicaraquo i quan el paisatge per aquesta via esdeveacute laquoautegraventicraquo Abans drsquoaixograve

calen uns apunts introductoris de caragravecter terminologravegic

Autenticitat defineix per mitjagrave del sufix ndashitat una qualitat o propietat en aquest

cas la qualitat drsquooriginal i per tant pur o veritable El llatiacute authenticus estagrave prestat del

grec authentikoacutes amb el significat de laquoque teacute autoritatraquo Per aixograve authenteacutes eacutes aquell

que actua per siacute mateix amo dels seus actes Naturalment el prefix autoacutes indica

laquomateixraquo El Diccionario de Filosofiacutea de Ferrater Mora (1983) descriu lrsquoautenticitat o

lrsquoautegraventic com allograve que es diu drsquouna cosa laquoquan srsquoestableix sense cap dubte la seva

identitat eacutes a dir quan srsquoestableix de manera definitiva que eacutes certa i positivament allograve

que se suposa que eacutesraquo40

Vist aixograve resulten meacutes o menys clares certes coses que aquiacute ens importen

Lrsquoautenticitat designa el caragravecter drsquoun ens quan esdeveacute allograve que eacutes veritablement i

radicalment Certament com assenyala Ferrater Mora laquoles coses no poden deixar de ser

siacute mateixes de ser el que soacuten En canvi lrsquohome pot deixar de ser el que eacutesraquo41 Eacutes per

aixograve que en filosofia laquoautegraventicraquo i laquoinautegraventicraquo srsquoapliquen particularment a lrsquoexistegravencia

humana En cert sentit tambeacute eacutes una quumlestioacute de grau ja que amb ella es medeix en quin

grau una cosa eacutes congruent amb el seu original o amb la seva identitat Aixograve suposa un

problema afegit perquegrave condueix a la incogravegnita de la identitat Idegraventic eacutes allograve que manteacute

una relacioacute drsquoigualtat plena entre dues o meacutes coses o amb ella mateixa Ara beacute si ser

autegraventic vol dir ser idegraventic a siacute mateix lrsquoidegraventic a siacute mateix es privilegi tant de coses

com de persones mentre que el ser autegraventic sembla un privilegi nomeacutes de les persones

El mateix Ferrater Mora (1983) fa veure que la identitat srsquoaplica a un mode de ser

(Qualsevol X eacutes laquoidegraventicraquo a siacute mateix en tant en quant eacutes ell mateix i no un altre)

40 Joseacute Ferrater Mora Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza Editorial 1983 pagraveg

70 41 Iacutebid pagraveg 71

21

mentre que lrsquoautenticitat o inautenticitat soacuten laquotendegravencies mai plenament realitzadesraquo42

(X eacutes laquoautegraventicraquo nomeacutes si actua com ell mateix) En aquest uacuteltim sentit lrsquoautenticitat

drsquoun ens pressuposa fidelitat a allograve que aquell ens eacutes en origen fidelitat a lrsquooriginal En

el costat oposat es troba lrsquoinautegraventic cosa que comporta una pegraverdua el desgast drsquoallograve

que era absolutament allograve Aquesta pegraverdua del que eacutes propi denota un moviment de

desautentitzacioacute En aquest sentit podem dir que la dicotomia autegraventic-inautegraventic

assenyala un conflicte una tensioacute Tambeacute un proceacutes dialegravectic i en termes hegelians o

marxistes entendriacuteem la pegraverdua drsquoautenticitat com alienacioacute

Els ens ndashi el paisatge era aquella laquounitat sentidaraquo drsquoensndash estan marcats per la

temporalitat la caducitat lrsquoobsolescegravencia lrsquoalienacioacute Eacutes dubtoacutes si no impossible que

un paisatge pugui reconstruir-se i ser retornat a una presumible puresa original Tambeacute

es pot debatre en quin moment un paisatge quelcom en permanent actualitzacioacute es pot

considerar que ha assolit el seu pic de perfeccioacute o drsquoautenticitat eacutes a dir lrsquoentelegravequia Si

hi ha una teleologia aplicable al paisatge foacutera interessant discutir en sentit aristotegravelic

quin eacutes el seu estadi drsquoenergeia drsquoentelejeacuteia i de teacutelos O discutir en sentit heideggeriagrave

quines soacuten les seves possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades malgrat que aquesta

concepcioacute laquopossibilistaraquo del ser nomeacutes eacutes aplicable al Dasein i no pas a un ens distint

del Dasein Tanmateix si convenim que el paisatge eacutes quelcom contingent accidental

en sentit existencial es fa difiacutecil establir una mena de seguretat o confianccedila ontologravegica

per la qual puguem dir que un paisatge ha assolit una progravepia i definitiva identitat

Srsquoha de dir per altra part que lrsquoinautegraventic eacutes una categoria que es reconeix per

un seguit drsquoetiquetes definitograveries com la de laquobanalraquo laquofalsraquo laquosimulacreraquo laquocogravepiaraquo

laquoimitacioacuteraquo laquoaparenccedilaraquo Aplicades respectivament al paisatge i a la ciutat

modernament es fan servir les expressions laquobanalscapesraquo i laquourbanalitzacioacuteraquo per referir-

se en aquest uacuteltim cas a la tematitzacioacute del paisatge de la ciutat en el sentit de la seva

transformacioacute en laquoparcs temagravetics fragments de ciutats reproduiumlts replicats clonatsraquo en

altres ciutats de tal forma que laquoel paisatge de la ciutat sotmegraves aixiacute a les regles de

lrsquourbanal acaba per no pertagravenyer ni a la ciutat ni al fet urbagrave sinoacute al govern de

lrsquoespectacle i a la seva cadena global drsquoimatgesraquo (Muntildeoz 2004)

No de pegraverdues sinoacute de caregravencies parla la coneguda expressioacute del no-lloc

creacioacute de lrsquoantropograveleg Marc Augeacute (1992) Si el lloc eacutes espai viscut que teacute una cagraverrega

drsquohistograveria i en el qual srsquohi arrela el no-lloc eacutes espai sempre de tragravensit i per tant

42 Iacutebid pagraveg 72

22

drsquoimpossible colonitzacioacute o domesticacioacute (lrsquoaeroport el centre comercial lrsquohabitacioacute

drsquohotel la carretera) Totes aquestes expressions linguumliacutestiques donen compte del que

Zygmunt Bauman (2000) definiacute com a laquomodernitat liacutequidaraquo una nova caracteritzacioacute de

la modernitat segons la qual srsquoha passat drsquouna modernitat laquosogravelidaraquo ndashestablendash a una

laquoliacutequidaraquo ndashtransitograveria volublendash en la qual cap nou marc de referegravencia o certesa

aconsegueix perdurar i laquosolidificarraquo Eacutes el marc idoni pel desplegament de lrsquoinautegraventic

llevat del cas en el qual podem dir que la inautenticitat tambeacute eacutes caracteriacutestica del

desplegament de la realitat humana cosa que examinem en lrsquoapartat 42

4 La vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge Tres lectures

Si laquoautegraventicraquo eacutes un dels atributs ontologravegics de la realitat i laquoautegraventicraquo eacutes pot dir drsquoallograve

que no pot deixar de ser el que eacutes ndashser siacute-mateixndash cal veure com es tradueix aixograve quan

es doacutena com a vivegravencia Certament les coses no poden abandonar la seva laquomateixitatraquo

perograve la recepcioacute drsquoaquesta circumstagravencia en la consciegravencia siacute estagrave subjecta a variacions

lrsquoarbre el nuacutevol la casa la flor la ciutat soacuten el que soacuten perograve la seva manifestacioacute

fenomegravenica eacutes rebuda en la consciegravencia en virtut de certes disposicions afectives de tal

manera que els ens del moacuten-entorn es poden experimentar tambeacute com a vivegravencies que

prediquem com a autegraventiques o inautegraventiques

Al present apartat es presenten tres formulacions filosogravefiques distintes del moacuten-

entorn lligat a la seva presumpta autenticitat i inautenticitat formulacions que

corresponen a tres autors de referegravencia Walter Benjamin Martin Heidegger i

Emmanuel Leacutevinas Tots tres srsquohan referit expliacutecitament o impliacutecitament a la categoria

de lrsquoautegraventic i tots tres han buscat les formes en quegrave la relacioacute o lrsquoencontre amb la

realitat exterior ndashrealitat transcendentndash aconsegueixen singularitzar-la i per tant

mostrar-la com laquoautegraventicaraquo Kierkegaard per a qui lrsquoAbsolut eacutes una relacioacute personal o

singular de lrsquoeacutesser humagrave amb la transcendegravencia parlava drsquoaquesta singularitzacioacute com

un laquoinstant que srsquoeternitzaraquo laquoEternraquo eacutes lrsquoabsegravencia de temps i eacutes cert que drsquoalguna

manera davant drsquoun paisatge singularment bell ndashlaquoautegraventicraquondash el temps sembla que

queda en suspens Per Jaspers la singularitzacioacute srsquoaconsegueix en base a la manera com

estem temperats afectivament i aniacutemicament Cal dir que als textos que analitzem

Benjamin dialoga amb la fenomenologia des de fora de la fenomenologia mentre que

Heidegger i Leacutevinas es mostren meacutes clarament fenomenogravelegs Aixograve vol dir un intent

23

drsquoanar laquoa les coses mateixesraquo43 val a dir pensar des de les coses i les experiegravencies

quotidianes sense els prejudicis de la tradicioacute mirant-les com si fos la primera vegada

41 Benjamin Lrsquoexperiegravencia auragravetica del paisatge

Un dels assajos meacutes coneguts i comentats de Benjamin sobretot des de lrsquoArt i des de

lrsquoEstegravetica eacutes el que duu per tiacutetol Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica (1936)44 Lrsquoassaig ve encapccedilalat per una llarga cita de Paul Valeacutery extreta de

Piegraveces sur lrsquoart (laquoLa conquecircte de lrsquoubiquiteacuteraquo) i per un prograveleg en el que Benjamin

descriu el context social de partida drsquoevocacioacute marxista Es preteacuten enunciar una teoria

de lrsquoart que sigui uacutetil per a la formulacioacute de demandes revolucionagraveries Un cop perdut el

valor ritual de lrsquoobra drsquoart lrsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat tegravecnica serviragrave ara

de pragravectica per a la poliacutetica

Si aquiacute ens interessa la seva lectura eacutes perquegrave en aquest assaig queda

meridianament exposada la tesis segons la qual la condicioacute de possibilitat de

lrsquoautenticitat drsquouna obra ndashhumana o naturalndash eacutes laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo de la seva experiegravencia

Els ens del moacuten en quegrave es compleix aquesta condicioacute tenen laquoauraraquo El marc filosogravefic en

quegrave es pot inscriure el text eacutes el de la filosofia negativa ndasho tragravegicandash de la histograveria la

qual en oposicioacute a lrsquooptimisme de la Ilmiddotlustracioacute emfatitza els aspectes negatius i

destructius del progreacutes Al text es destaquen dues coses per una banda lrsquoatrogravefia de

lrsquoexperiegravencia45 com a consequumlegravencia de les vides alienades que empobreixen les velles

capacitats drsquoaprenentatge dels individus basades en la tradicioacute per altra banda lrsquoatrogravefia

de lrsquolaquoauraraquo46

En relacioacute amb la primera drsquoaquestes atrogravefies hi ha per Benjamin un mode

histograveric drsquoexistegravencia en el qual es manifesta realment lrsquoexperiegravencia aquest mode

drsquoexistegravencia eacutes ndasho era millor ditndash el de les societats tradicionals i els rituals en les quals

les formes orals de comunicacioacute eren les preponderants i en determinats casos gairebeacute

43 Eacutes coneguda la consigna en alemany de la fenomenologia inaugurada per Husserl laquoZu den Sachen

selbstraquo (laquoa les coses mateixesraquo) que preconitza lrsquoestudi de les coses tal com es fan presents o es donen

purament en la consciegravencia un cop la consciegravencia ha pogut prescindir de la cagraverrega dels supogravesits teograverics

sobre aquestes coses de la tradicioacute i del sentit comuacute aquell en el que estem en laquoactitud naturalraquo 44 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo Discursos

interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989 45 Walter Benjamin laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la

historia Madrid Taurus 1989 pagravegs 167 i ss 46 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22

24

les uacuteniques Pel que fa a lrsquoatrogravefia de lrsquolaquoauraraquo es refereix al moviment pel qual la

reproductibilitat tegravecnica de les imatges ha desvinculat allograve reproduiumlt de lrsquoagravembit de la

tradicioacute al mateix temps que la presegravencia irrepetible de lrsquoobra drsquoart ha estat substituiumlda

per la seva presegravencia massiva com a cogravepia repetida

El raonament de Benjamin eacutes que els canvis en les estructures materials de

produccioacute progravepies del segle XX ndashles estructures progravepies de la industrialitzacioacute i de la

produccioacute de beacutens consumndash han afectat tambeacute lrsquoagravembit de les superestructures eacutes a dir

lrsquoagravembit de la ideologia i lrsquoagravembit de les formes artiacutestiques i estegravetiques Certament les

obres drsquoart srsquohan reproduiumlt o copiat sempre perograve abans dels canvis operats al segle XX

relatius a la produccioacute industrial es tractava drsquouna cogravepia diguem-ne drsquoofici de pintor

Aquest tipus de reproduccioacute contrasta amb la reproduccioacute mecagravenica progravepia del segle

XX en quegrave lrsquoobra drsquoart srsquoindependitza del seu context i de la seva tradicioacute per a

esdevenir mera imatge i mera cogravepia seriada Si lrsquooriginal drsquouna fotografia eacutes el seu

negatiu el negatiu es positivitza i es reprodueix infinitament Aquesta nova forma de

reprografia ha remodulat la percepcioacute del moacuten fins al punt que ha permegraves crear tota una

nova narracioacute del moacuten i en definitiva un nou producte cultural La nocioacute drsquoart srsquoha vist

greument afectada

Entrant en mategraveria si lrsquolaquoauraraquo es pot definir com laquolrsquoaquiacute i araraquo drsquouna creacioacute

uacutenica la pegraverdua del valor drsquolaquoauraraquo significa la pegraverdua de laquolrsquoaquiacute i araraquo eacutes a dir la

pegraverdua de la continuiumltat histograverica amb aquella creacioacute Els grecs adoraven una estagravetua

drsquoAfrodita la qual posteriorment el cristianisme interpretagrave com una forma

drsquohedonisme perograve lrsquoobra en siacute conservava la seva cagraverrega drsquohistoricitat i al capdavall la

seva continuiumltat histograverica El mateix pot dir-se del Partenoacute atenenc dalt del turoacute de

lrsquoAcrogravepoli La irrupcioacute de la reproductibilitat tegravecnica trenca aquesta continuiumltat tot

provocant la pegraverdua del valor cultual de lrsquoobra artiacutestica el culte que srsquohi proferia en tant

que objecte de contemplacioacute i de lligam histograveric La ruptura amb la continuiumltat histograverica

comporta la ruptura de les formes tradicionals de transmissioacute de lrsquoexperiegravencia estegravetica i

de la vivegravencia cultual Els objectes artiacutestics esdevenen no tant objectes de creacioacute o de

comunioacute espiritual sinoacute objectes de consum De la mateixa manera el paisatge replicat

tegravecnicament per mitjagrave de la fotografia esdeveacute tambeacute mer objecte de consum i en sentit

marxista mera mercaderia No debades el paisatge eacutes avui un recurs economico-turiacutestic

de primer ordre La seva utilitat com a recurs publicitari eacutes prou coneguda En paraules

de Benjamin laquola autenticidad de una cosa es la cifra de todo lo que desde el origen

25

puede transmitirse en ella desde su duracioacuten material hasta su testificacioacuten

histoacutericaraquo47 Eacutes aixiacute com lrsquoobra humana eacutes autegraventica en la mesura en quegrave eacutes una obra

singular que aconsegueix transmetre materialment tota la seva histograveria En termes

hegelians podriacuteem dir que transmet la histograveria de lrsquoEsperit humagrave En sentit contrari la

dislocacioacute temporal i espacial de lrsquoobra produeix una laquoconmocioacuten de la tradicioacutenraquo48

El cas eacutes que certament el valor drsquolaquoauraraquo no es troba nomeacutes en les obres drsquoart

sinoacute tambeacute en els laquoobjectes naturalsraquo forma que Benjamin teacute de dir laquopaisatgeraquo

Lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge ndashlrsquoesdeveniment auragravetic drsquoun paisatge podriacuteem dir-nendash es

defineix de vagraveries maneres entre elles la seguumlent laquoLa manifestacioacuten irrepetible de una

lejaniacutea (por cercana que pueda estar) Descansar en un atardecer de verano y seguir

con la mirada una cordillera en el horizonte o una rama que arroja su sombra sobre el

que reposa eso es aspirar el aura de esas montantildeas de esa ramaraquo49 En un altre

assaig50 lrsquolaquoauraraquo queda definida com laquouna trama muy particular de espacio y tiemporaquo

Eacutes particular perquegrave el valor auragravetic i cultual de lrsquoobra artiacutestica o de lrsquoesdeveniment

natural ve donat per la impossibilitat de fer-lo progravexim malgrat el tinguem al davant La

qualitat essencial drsquoallograve auragravetic eacutes la seva inaproximabilitat perquegrave conserva la seva

laquollunyaniaraquo immaterial malgrat es faci materialment present En relacioacute amb aquest

aspecte les anagravelisis de Heidegger entorn dels modes possibles drsquoexistegravencia del Dasein

a les que meacutes envant dediquem un apartat propi inclouen tambeacute una particular visioacute del

parell dicotogravemic laquollunyagrave-prograveximraquo laquoLo presuntamente maacutes cercano no es en absoluto lo

que estaacute a la miacutenima distancia de nosotros Lo maacutes cercano se haya en lo que estaacute

alejado dentro de una posibilidad media de alcanzarlo cogerlo verloraquo51 Tot plegat

als seus escrits sobre la fotografia i la induacutestria de la imatge Benjamin se situa molt

aprop de donar una definicioacute fenomenologravegica de lrsquolaquoauraraquo

Per altra part Benjamin identifica directament lrsquoauragravetic amb lrsquoautenticitat laquoEl

aquiacute y ahora del original constituye el concepto de su autenticidadraquo52 Dit altrament

lrsquoautenticitat no la confereix altra cosa que la presegravencia fagravectica de lrsquoobservador davant

del fenomen observat laquoPresegravenciaraquo aquiacute cal prendre-la en un doble sentit literal tant en

el seu sentit de temps verbal com en el seu sentit espacial presegravencia en el present i al

47 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit pagraveg 22 48 Iacutebid pagraveg 23 49 Iacutebid pagraveg 24 50 Walter Benjamin laquoPequentildea historia de la fotografiacutearaquo Discursos interrumpidos I op cit pagraveg 75 51 Martin Heidegger El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1951 sect 23 La

espacialidad del ser-en-el-mundo pagraveg 122 52 Walter Benjamin laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo op cit 21

26

lloc mateix de la presegravencia La reproductibilitat tegravecnica eacutes el mitjagrave a traveacutes del qual

queda suprimit laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo del paisatge afectivament percebut queda usurpada laquosu

existencia irrepetible en el lugar en que se encuentraraquo Des drsquouna perspectiva

fenomenologravegica les consequumlegravencies drsquoaquesta pegraverdua no soacuten menors ja que en perdrersquos

el caragravecter essencialment laquopresencialistaraquo que confereix autenticitat al paisatge es perd

tambeacute un tipus essencial drsquoexperiegravencia laquoExperiegravenciaraquo (Erfahrung) perograve no laquovivegravenciaraquo

(Erlebnis) dues nocions sobre les quals confrontaren amb certa hostilitat Benjamin i

Martin Buber

Tot al respecte Benjamin assenyala lrsquooralitat com una forma arcaica i artesanal

de comunicacioacute drsquouna experiegravencia En les formes arcaiques de narracioacute oral el narrador

drsquohistograveries ha format part directament o indirecta de lrsquoexperiegravencia que ell mateix narra

de manera que lrsquoexperiegravencia narrada adquireix un doble valor el valor de lrsquoexperiegravencia

que srsquoestagrave comunicant i el valor de la mateixa pragravectica comunicacional laquoEl narrador

siempre extrae de la experiencia aquello que narra de su propia experiencia o bien de

aquella que le han contado Y a su vez lo convierte en experiencia de quienes escuchan

sus historiasraquo53 Per aquesta via la narracioacute oral era la forma en quegrave els eacutessers humans

comprenien i evocaven una experiegravencia del moacuten srsquointegraven en la societat i es

formaven els seus propis horitzons de vida val a dir una idea sobre el seu futur Dit

drsquouna altra manera en lrsquoessegravencia de la narracioacute oral estan les relacions que a traveacutes

drsquoella srsquoestableixen amb lrsquoexperiegravencia amb una veritat o amb la saviesa Amb lrsquoextincioacute

de lrsquoarcaica figura del narrador oral Benjamin observa que la nostra capacitat de

comunicar-nos ha disminuiumlt beacute a causa de la tecnologia beacute davant lrsquohorror

experimentat en la guerra ndashels soldats que sobrevisqueren a la Primera Guerra Mundial

tornaren muts incapaccedilos de contar les seves experiegravencies Nomeacutes parlaven de les seves

vivegravencies de petites anegravecdotes que tanmateix no permetien entendre tot allograve que

havien viscutndash En aquest sentit la narracioacute oral arcaica obre la porta a un mode histograveric

drsquoexistegravencia en el qual lrsquolaquoexperiegravenciaraquo comunicable encara no ha estat eliminada per la

laquovivegravenciaraquo Tot plegat Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una forma particular

pobre i disminuiumlda drsquolaquoexperiegravenciaraquo en la que la informacioacute les dades ha substituiumlt la

memograveria Lrsquolaquoexperiegravenciaraquo esdeveacute laquovivegravenciaraquo eacutes a dir mera recolmiddotleccioacute drsquoevents que si

en origen eren singulars han perdut la seva singularitat en la generalitat

53 Walter Benjamin laquoEl narradorraquo Para una criacutetica de la violencia y otros ensayos Iluminaciones IV

Editorial Taurus Madrid 1991

27

En el costat oposat a lrsquolaquoexperiegravenciaraquo un dels esforccedilos filosogravefics de Buber es

dirigeixen a quumlestionar-la criacuteticament per dir que lrsquoeacutesser humagrave experimenta el moacuten

efectivament a traveacutes del quotidiagrave contacte amb el ens del moacuten cosa que li permet

extraurersquon un saber utilitari relatiu a les seves propietats fiacutesiques i al seu funcionament

Els objectes amb els que aixiacute ens relacionem constitueixen en lrsquoaccepcioacute de Buber

(1923) el moacuten objectiu de lrsquolaquoAllograveraquo que cal distingir i separar del moacuten personal del

laquoTuraquo54 LrsquolaquoAllograveraquo ndashagravembit objectiu entre un subjecte i un objectendash i el laquoTuraquo ndashagravembit

personal entre subjectesndash soacuten dues maneres diferenciades drsquoestar al moacuten i de

relacionar-se amb el moacuten Amb el parell laquoJo-Allograveraquo es designa una manera drsquoestar al

moacuten i de relacioacute amb els ens del moacuten que tan sols proporciona una informacioacute creixent i

acumulada drsquoaquests ens Es tracta drsquouna experiegravencia perifegraverica del moacuten perquegrave la seva

relacioacute amb ell teacute una finalitat pragravectica i per aixograve mateix eacutes una relacioacute parcial

fragmentagraveria Al contrari quan la relacioacute dialogravegica no eacutes del tipus laquoJo-Allograveraquo sinoacute laquoJo-

Turaquo el laquoTuraquo no es diu com a objecte Per Buber la forma egravetica drsquoestar al moacuten eacutes

aquella en quegrave la vida no es compon drsquoaccions que poden ser traduiumldes com a verbs

actius ndashtransitiusndash voler sentir pensar estimar intentar percebre analitzar conegraveixer

fer etc laquoLa vida del ser humano no se limita al ciacuterculo de los verbos activos No se

limita a las actividades que tienen algo por objeto Yo percibo algo Yo me afecto por

algo Yo me represento algo Yo quiero algo Yo siento algo (hellip) Todas esas cosas y

otras semejantes en conjunto fundan el reino del Ello Pero el reino del Tuacute tiene otro

fundamentoraquo55

Certament lrsquoeacutesser humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo perograve en la tesis de Buber

tenir laquoexperiegravenciesraquo tan sols significa que es teacute un moacuten al davant i que aquest moacuten eacutes un

laquoAllograveraquo El moacuten del que diem laquoJo-Allograveraquo no es veu afectat per lrsquoexperiegravencia que en tenim

drsquoell laquoEl ser humano experimentador no tiene participacioacuten alguna en el mundo La

experiencia se da ciertamente lsquoen eacutelrsquo pero no entre eacutel y el mundo El mundo no tiene

ninguna participacioacuten en la experiencia El mundo se deja experimentar pero sin que

lo afecte pues la experiencia nada le antildeade y eacutel nada antildeade a la experienciaraquo56 Si no

es veu afectat per lrsquoexperiegravencia subjectiva que en tenim el moacuten en canvi siacute eacutes afectat

per les nostres accions cosa que es demostra en el fet que el moacuten eacutes fiacutesicament diferent

a causa de lrsquoaccioacute humana orientada a la seva transformacioacute material Ara beacute tenir

54 Martin Buber Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder 2017 55 Martin Buber op cit pagraveg 12 56 Martin Buber op cit pagraveg 14

28

experiegravencies del moacuten no acosta lrsquoeacutesser laquoexperimentadorraquo a un moacuten que tanmateix no

es deixa afectar laquoEl ser humano explora la superficie de las cosas y las experimenta

(hellip) Experimenta lo que estaacute en las cosas Pero las experiencias solas no acercan el

mundo al ser humano Pues ellas le acercan solamente un mundo compuesto de Ello y

Ello de Eacutel y Ella y de Ella y Elloraquo57 La consequumlegravencia drsquoaixograve eacutes que lrsquolaquoexperiegravenciaraquo

allunya lrsquoeacutesser humagrave del laquoTuraquo perquegrave eacutes allunyament de lrsquouacutenica relacioacute existencial

autegraventicament humana la que segons Buber es funda quan es pronuncia la laquoparaula

bagravesica Jo-Turaquo

Tot plegat de la mateixa manera que lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge es manifesta quan

aquest lsquosucceacutesrsquo teacute lloc en un aquiacute i un ara que soacuten per definicioacute uacutenics i irrepetibles

lrsquoencontre humagrave amb un laquoTuraquo eacutes un esdeveniment uacutenic que a meacutes a meacutes compareix

radicalment en el present Benjamin i Buber coincideixen en la condicioacute radicalment

laquopresencialistaraquo drsquoun paisatge que experimentem com auragravetic o autegraventic Quan srsquoestagrave

laquoen relacioacuteraquo amb un laquoTuraquo lrsquoencontre laquoJo-Turaquo esdeveacute sempre i radicalment en el

present laquoLos seres verdaderos son vividos en la actualidad los objetos en el

pasadoraquo58 Cal dir per cert que en alemany Buber utilitza la paraula Gegenwart per

referir-se a lrsquoencontre present amb un altre (gegen) que srsquooposa a mi eacutes a dir al present

com lrsquoinstant en el qual es produeix lrsquoencontre amb lrsquoaltre Perograve laquopresentraquo en

lrsquoaccepcioacute de Buber no eacutes temps que transcorre sinoacute quelcom que estagrave davant nostre i

que dura davant nostre Eacutes aixiacute com en Buber laquopresentraquo esdeveacute laquopresegravenciaraquo Per part

seva Benjamin utilitza la paraula Jetztzeit amb el significat de laquotemps-araraquo En tots dos

casos ndashGegenwart i Jetztzeitndash es tracta drsquoun temps qualitatiu i no cronologravegic o lineal el

present eacutes allograve en la qual cosa es fonen el passat i el futur

Per finalitzar si laquolrsquoaquiacute i lrsquoararaquo transcendentals soacuten la marca drsquoautenticitat de

lrsquoesdeveniment drsquoun paisatge i si lrsquolaquoauraraquo drsquoun paisatge srsquoidentifica amb lrsquoexperiegravencia

de lrsquoirrepetible la pegraverdua drsquoaquestes marques impedeix calibrar el valor del paisatge en

relacioacute amb el seu valor cultual o ritual Les referegravencies a la tradicioacute ja no tenen sentit

des del moment en quegrave srsquoha perdut lrsquooriginalitat per mediacioacute de les muacuteltiples

reproduccions tegravecniques El paisatge com lrsquoobra drsquoart tan sols teacute un valor exhibitiu En

aquest punt i en discussioacute amb la tesi de Benjamin podem introduir la idea segons la

qual aquesta nova posicioacute laquoexhibitivaraquo del paisatge estableix una forma nova de

57 Iacutebid pagraveg 13 58 Iacutebid pagraveg 22

29

percepcioacute social Allograve fals esdeveacute laquoautegraventicamentraquo fals ndashun oxiacutemoronndash una falsedat tan

ben aconseguida que desperta noves formes drsquoadmiracioacute La ciutat de Las Vegas

(Figura 3) tota ella impostada representa el paroxisme no ja del mal gust estegravetic sinoacute

de la banalitzacioacute de lrsquoobra drsquoart arquitectogravenica original La parisina torre Eiffel

reproduiumlda a escala els canals venecians imitats i recreats les piragravemides egiacutepcies

reconstruiumldes en cartoacute-pedra soacuten impostures que han iniciat un tipus renovat de

demanda social aquella que valora la singularitzacioacute i la instauracioacute drsquouna forma

negativa drsquoautenticitat la falsedat autegraventica Els paisatges imitats ndashfragments de la

campanya anglesa reproduiumlts en un desertndash funden un nou estatut simbogravelic i estegravetic amb

dret propi Rosenkranz un deixeble de Hegel escriuragrave el 1878 una estegravetica del lleig

perquegrave allograve lleig tambeacute teacute una histograveria Els paisatges impostats simulacres de lrsquooriginal

soacuten ficcions en les que la imatge ha substituiumlt allograve real Perograve si en la teoria metafiacutesica de

les Idees de Platoacute allograve fals lleig o dolent no soacuten entitats reals sinoacute mers estats carencials

o absegravencies drsquoallograve vertader bell o bo els paisatges impostats propis de la

posmodernitat semblen haver adquirit estatut propi i comencen a tenir la seva progravepia

histograveria i el seu propi laquoauraraquo

42 Heidegger El Dasein disposicioacute afectiva

Si en la present investigacioacute hem incorporat les anagravelisis de Heidegger eacutes perquegrave en la

seva obra capital Ser i Temps (Sein und Zeit 1927) realitza un examen pormenoritzat

de les categories de lrsquoautegraventic (eigentlich) i inautegraventic (uneigentlich)59 que el filogravesof fa

correspondre amb els dos modes de ser fonamentals del Dasein eacutes a dir de lrsquoeacutesser

humagrave laquoEacutesser humagraveraquo eacutes perograve lrsquoexpressioacute que Heidegger preteacuten evitar i que per aixograve

mateix substitueix per un ser (sein) que teacute un laquoaquiacuteraquo (da) el lloc en quegrave es manifesta el

ser En Husserl aquest laquoaquiacuteraquo eacutes la consciegravencia Ontologravegicament lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser eacutes

tambeacute allograve a la qual cosa srsquoobre aquest ser de tal manera que el ser-aquiacute o ser-en-el-

moacuten eacutes meacutes que una realitat present possibilitat o obertura som meacutes allograve que podem

ser que allograve que som En cert sentit es tracta drsquouna drsquoeleccioacute ja que lrsquoeacutesser humagrave pot

59 Jorge Eduardo Rivera (Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial Universitaria 1997) tradueix les

etiquetes en alemany eigentlich i uneigentlich com laquopropiraquo i laquoimpropiraquo respectivament perograve laquopropietatraquo

o laquoimpropietatraquo com a modes possibles de ser del Dasein srsquohan traduiumlt a vegades com a laquoautenticitatraquo i

laquoinautenticitatraquo per exemple en la versioacute de Joseacute Gaos (El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica 1951)

30

laquoelegir-se a si mateixraquo i laquoguanyar-seraquo ndashi aleshores fer-se laquoautegraventicraquondash o beacute pot laquono

elegir-se a si mateixraquo i laquoperdrersquosraquo ndashi aleshores fer-se laquoinautegraventicraquondash (sect 9 Tema de la

analiacutetica del ser ahiacute) La tradicioacute marxista en podria dir laquoalienar-seraquo

Tot plegat Heidegger interpreta lrsquoexistegravencia humana com un ser-en-el-moacuten que

no eacutes aquella consciegravencia intencional reflexiva transcendental de Husserl sinoacute que es

caracteritza com quelcom que estagrave laquollenccedilatraquo al moacuten que estagrave envoltat drsquoens i ocupat

amb ells i que es projecta cap al futur La laquoprojeccioacuteraquo juga un paper fonamental en

lrsquoanaliacutetica de Ser i Temps perquegrave els eacutessers humans actuen projectant-se cap a alguna

forma de ser eacutes a dir mirant cap endavant cap al futur Quan les seves accions

srsquoorienten cap la realitzacioacute exitosa drsquoallograve que es vol ser lrsquoeacutesser humagrave viu

laquoautegraventicamentraquo En cas contrari quan es laquodistreuraquo i les seves accions no soacuten

lrsquoexpressioacute del que es vol ser realment el Dasein viu laquoinautegraventicamentraquo (sect 31 El ser

ahiacute como comprender) Que el Dasein sigui projecte obertura possibilitat eacutes una prova

del caragravecter privilegiat de la seva existegravencia el Dasein teacute moacuten i alhora nrsquoeacutes creador de

moacuten Les pedres els minerals no tenen moacuten els animals no humans en tenen perograve soacuten

pobres en moacuten perquegrave en ells predomina allograve natural i no hi ha laquohoritzoacuteraquo

Per altra part el principal interegraves de Heidegger eacutes investigar el ser-aquiacute en la

seva facticitat eacutes a dir no mediat per la seva conceptualitzacioacute teograverica perquegrave el fet

drsquoestar laquollenccedilatraquo al moacuten el viure meacutes immediat difiacutecilment eacutes traduiumlble a conceptes

cientiacutefics i resulta inefable Per aixograve el ser-aquiacute el nostre estar-al-moacuten no el podem

descriure amb les eines de les ciegravencies positives perograve siacute amb les de la fenomenologia

que soacuten de fet les que Heidegger utilitza en lrsquoanaliacutetica del Dasein

En la hipogravetesi que es pogueacutes discutir drsquoun doble mode ontologravegic de ser del

paisatge en primer lloc es podria pensar heideggerianament que lrsquohoritzoacute de

possibilitats de modes de ser drsquoun paisatge jove eacutes meacutes ample que no pas el drsquoun

paisatge relicte vell Soacuten majors les realitats possibles en el primer cas que en el segon

No obstant encara que el caragravecter radicalment i inherentment dinagravemic del paisatge

impedeix precisar en quin instant assoleix el seu pic entelegravequic existencial cada

paisatge existeix laquoautegraventicamentraquo en la mesura en quegrave no deixa de projectar-se com el

que eacutes La nit estrellada eacutes laquoautegraventicaraquo mentre srsquoestagrave separant del crepuscle del que ve i

es projecta cap a meacutes nit El volcagrave en erupcioacute eacutes laquoautegraventicraquo mentre es projecta com a

volcagrave i no com cap altre ens del moacuten La pedrera drsquoon srsquoextreu mecagravenicament la pedra

eacutes un paisatge en construccioacute que es projecta cap a les seves possibilitats meacutes elevades

31

ndashser una pedrerandash en la mesura en quegrave no cessa lrsquoactivitat extractiva Aquest mode

drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo es tradueix fenomenologravegicament com la vivegravencia drsquouna

laquoautegraventicaraquo nit volcagrave o pedrera

Dient aixograve estem fent una relectura de les categories heideggerianes de lrsquoautegraventic

i inautegraventic les quals es sentit estricte Heidegger considera com a possibilitats que tan

sols pertanyen al Dasein perograve no als ens ndashla nit el volcagrave la pedrerandash que no tenen la

forma de ser del Dasein Nomeacutes certes anagravelisis molt recents procedents de la

fenomenologia realista el realisme especulatiu i la denominada Ontologia Orientada a

Objectes (Harman 2002) han desenvolupat la idea segons la qual tot allograve que eacutes eacutes un

objecte i els objectes ndashtant els humans com els no humansndash poden establir entre ells

relacions estructurals laquode sentitraquo Les relacions entre els objectes deformen els objectes

en la relacioacute de la mateixa manera que la consciegravencia humana drsquoalguna manera tambeacute

deforma els objectes amb els que estableix relacioacute Aixiacute els objectes laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) dels humans estan ajustats al Dasein al qual remeten ndashi per aixograve aquests

objectes soacuten humaniformes o millor daseinformesndash de la mateixa manera que la forma

del niu que fabrica lrsquoaucell estagrave ajustada a lrsquoaucell al qual remet ndashi per aixograve eacutes

aucelliformendash La roca srsquoencaixa a la gota de pluja El coixiacute es doblega a la cara El floc

de neu srsquoextingeix exposat a la calor La flor srsquoobre i busca la llum del sol Les onades

esborren la platja El paisatge esdeveacute una desfiguracioacute sense fi

Per altra part hi ha un nombre limitat de vegades en quegrave vivencialment es pot

afirmar lrsquoautenticitat drsquoun paisatge perquegrave el seu propi dinamisme modifica les

caracteriacutestiques de la seva vivegravencia pel Dasein En consequumlegravencia es pot dir que la

vivegravencia laquoautegraventicaraquo del paisatge teacute la caracteriacutestica de la irreversibilitat Quan es teacute una

experiegravencia afectivament o emocionalment laquoautegraventicaraquo del paisatge un cop

experimentada eacutes irreversible per al Dasein perquegrave no soacuten restaurables les condicions

precises ndashla laquotonalitatraquo la Stimmung en expressioacute ja comentada de Simmel (1913)ndash que

produiumlren aquella emocioacute Lrsquohoritzoacute drsquoexpectatives drsquoautenticitat dels fenogravemens sembla

que es tanca o srsquoesgota un cop srsquohan vivenciat

Aixiacute fenomenologravegicament el mar que un subjecte novell contempla per primera

vegada causa una impressioacute sensible irrepetible en el subjecte No soacuten restaurables ni la

primera impressioacute ndashla impressioacute virginalndash ni la Stimmung drsquoaquell primer mar Cada

mar fenomegravenicament percebut es pot assemblar a les imatges dels altres mars retinguts i

conservats en la memograveria perograve es tracta de mars diferents En consequumlegravencia la vivegravencia

32

paisatgiacutestica de la primera vegada eacutes una vivegravencia amb contingut de la qual podem dir-

ne que eacutes autegraventica perquegrave no eacutes transferible a cap segona tercera o quarta vegada ni a

totes les incomptables noves vegades Si fos transferible ho seria en detriment de

lrsquoautenticitat La repeticioacute incessant de lrsquoinstant en quegrave un fenomen del moacuten va assolir el

qualificatiu drsquoautegraventic revelaria que aquell instant esdeveacute intercanviable repetible i per

tant inautegraventic ja que tota repeticioacute teacute el caragravecter de cogravepia Dit drsquouna altra manera la

repeticioacute drsquoinstants de presumible autenticitat es produiria al preu de la seva

insubstancialitat i la pegraverdua de contingut ergo de la pegraverdua drsquoautenticitat

En aquest punt de la teoria de la projeccioacute del Dasein trobem casuals

coincidegravencies amb el que Benjamin diragrave de lrsquoexperiegravencia de lrsquoirrepetible i que hem

examinat en lrsquoapartat precedent la reproduccioacute o repetibilitat tegravecnica de les imatges del

moacuten ha destruiumlt la seva originalitat el seu valor auragravetic i en definitiva la seva

autenticitat

Cal dir tanmateix que el moacuten drsquoexistegravencia en la inautenticitat eacutes inevitable

perquegrave Heidegger el vincula al mode de ser puacuteblic eacutes a dir del ser amb els altres

Lrsquoeacutesser individual quan estagrave en comunitat cau necessagraveriament en les estructures del

llenguatge puacuteblic parla amb el llenguatge puacuteblic fa el que es fa fa allograve que es porta

etc Eacutes el famoacutes imperi de lrsquoes de lrsquohom caragravecter de lrsquoeacutesser individual que Heidegger

hereta de Kierkegaard i que a Ser i Temps apareix esmentat com a lrsquoU (das Man) El

mode drsquoexistegravencia inautegraventic o impropi eacutes aquell que apareix dissolt en allograve puacuteblic i

quotidiagrave i per tant aquell que no apunta cap les progravepies possibilitats sinoacute al que hom fa

al das Man En la terminologia de Heidegger eacutes la caiguda (Verfallen) paraula amb la

qual el filogravesof denomina el mode drsquoexistegravencia inautegraventic En la caiguda laquofugimraquo de les

nostres possibilitats drsquoexistegravencia meacutes elevades retrocedim respecte del nostre mode de

ser autegraventic

Resulta tambeacute particularment interessant als efectes del present treball el

paragravegraf sect 32 de Ser i Temps Comprender e Interpretacioacuten Si hem dit que els eacutessers

humans ens desdoblem en dos modes drsquoexistegravencia possibles tambeacute podem ser en el

mode drsquoexistegravencia de la comprensioacute la qual cosa significa estar obert cap a les progravepies

possibilitats La interpretacioacute (Auslegung) que eacutes la forma en quegrave es duu a terme

lrsquoobertura del Dasein eacutes ja el desenvolupament o elaboracioacute de la projeccioacute que en el

comprendre apunta cap a les progravepies possibilitats Per altra part lrsquoestar al moacuten eacutes un

estar ocupat i ocupat vol dir enmig de coses que tenen dos tipus de modes de ser cosa

33

els uacutetils i els objectes (sect 15 El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El

mode de ser del uacutetils eacutes laquoa-la-magraveraquo (zuhanden un adjectiu) mentre que el mode de ser

dels objectes eacutes laquoser al davantraquo laquoser enfrontraquo laquoser davant els ullsraquo (vorhanden) Amb

els uacutetils (Zeugganzes totalitat drsquouacutetils) hi tractem hi estem ocupats barrejats amb ells i

amb els objectes mantenim una relacioacute una mirada purament teoregravetica reflexiva

Aquest mode de laquoser al davantraquo drsquoalguna manera suposa un allunyament o

distanciament del moacuten en tant que moacuten format per uacutetils laquoa-la-magraveraquo Hi ha una mena

drsquoempobriment del moacuten meacutes immediat que substituiumlm per la seva teoritzacioacute per la

reflexioacute

Traslladada aquesta doble concepcioacute del mode de ser dels ens del moacuten a la

categoria del paisatge podem dir que el paisatge no compareix dins del moacuten circumdant

com una totalitat drsquouacutetils (Zeugganzheit) laquoa-la-magraveraquo sinoacute meacutes aviat com una totalitat

drsquoens el mode de ser dels quals eacutes ser objectes de la contemplacioacute reflexiva No en va

veure les coses del moacuten circumdant en el sentit elemental de notar-les drsquoadonar-sersquon eacutes

diferent de veure-les en el sentit meacutes elevat de contemplar-les Aquesta mena de

distincions queden indirectament exposades en el paragravegraf sect 36 dedicat a La

curiosidad Si la curiositat laquobusca la constante posibilidad de la distraccioacutenraquo en

realitat laquono tiene nada que ver con la contemplacioacuten admirativa del ente con el

θαυμάζειν no estaacute interesada en que el asombro la lleve a un no‐comprenderraquo60

Drsquoacord amb aixograve podem afirmar que el paisatge teacute un moment constitutiu que es troba

en aquesta forma privilegiada del veure que eacutes la contemplacioacute admirativa Aquesta

modalitat de lrsquoestar al moacuten inaugura un tipus de mirada ndashla mirada paisatgiacutesticandash que no

eacutes de coneixement ni tan sols egravetica sinoacute estegravetica laquoAsombroraquo y laquoadmiracioacutenraquo soacuten

paraules clau que tan sols es poden aplicar a un mode de ser vorhanden dels ens que han

esdevingut progravepiament laquopaisatgeraquo

La referegravencia de Heidegger al verb grec θαυμάζειν no eacutes casual i tambeacute mereix

un comentari addicional Si com hem tingut ocasioacute de veure els grecs no destilmiddotlaren

cap paraula que pogueacutessim traduir directament com a laquopaisatgeraquo semblen suggestives

les connotacions que en aquest sentit teacute el verb θαυμάζειν un verb triplement emprat en

certs versos homegraverics de lrsquoOdissea (sect V 73ss) laquo que alliacute un immortal que hi

vingueacutes srsquohi hauria embadalit mirant (θηήσαιτο de θεάομαι) i hi hauria esbargit el seu

60 Martin Heidegger Ser y Tiempo trad Jorge Eduardo Rivera Santiago de Chile Editorial Universitaria

1997 pagraveg 195

34

agravenim (τερφθείη φρεσὶν delectar-se alegrar-se lrsquoagravenim el cor) Va aturar-se llavors per

mirar (θηεῖτο) el missatger Argifontes Quan perograve en el seu cor hagueacute admirat

(θηήσατο) cada cosa entragrave tot drsquouna dins lrsquoample covalraquo61 Amb θαυμάζειν srsquoestagrave

expressant un tipus drsquoadmiracioacute meacutes aviat valorativa del contingut drsquoallograve que srsquoestagrave

veient i no tant el plaer estegravetic que produeixen en lrsquoespectador els ens del moacuten

contemplats un tipus de plaer millor expressat amb el verb τέρπω que el Greek-English

Lexicon de Liddell i Scott tradueix com delectar-se) Heidegger esmenta el verb

θαυμάζειν perquegrave necessita la paraula que originagraveriament en grec ja expressava un

tipus de contemplacioacute admirativa com la que pot suscitar una determinada composicioacute

paisatgiacutestica

Certament en la visioacute de Heidegger la naturalesa pot esdevenir un uacutetil laquoa-la-

magraveraquo de la mateixa manera que el bosc esdeveacute un recurs forestal o que laquoel cerro es

cantera el riacuteo energiacutea hidraacuteulica el viento es viento lsquoen las velasrsquoraquo62 (sect 15) En canvi

drsquoaquest mode de ser de la naturalesa laquoa-la-magraveraquo sersquon pot prescindir i aleshores la

naturalesa laquopuede ser descubierta y determinada solamente en su puro estar‐ahiacuteraquo

Nosaltres direm que eacutes en aquest uacuteltim mode drsquoexistegravencia laquoen su puro estar‐ahiacuteraquo63 que

la naturalesa pot esdevenir paisatge cosa que en paraules de Heidegger pot ser descrit

com allograve que laquose agita y afana nos asalta nos cautiva como paisaje Las plantas del

botaacutenico no son las flores en la laderaraquo En el filogravesof de Ser i Temps sembla clara la

necessagraveria distincioacute entre naturalesa i paisatge una distincioacute que eacutes la que venim

defensant al present treball

Dels ens que soacuten uacutetils laquoa-la-magraveraquo sersquon diu que soacuten per a quelcom (laquopara algoraquo)

cosa que vol dir en la terminologia de Heidegger que tenen laquosignificativitatraquo o

laquoremissioacuteraquo En aquest sentit els ens volumegravetrics i espacials construiumlts per lrsquoeacutesser humagrave

ndashespais artificials humanitzats i per tant oposats als naturals amb la ciutat com a cas

paroxismalndash constitueixen tambeacute en cert sentit espais laquoa-la-magraveraquo edificis places

carrers i carreteres tuacutenels ponts rampes parets escales andanes Tots ells

constitueixen artefactes de lrsquohagravebitat humagrave i per a lrsquohagravebitat humagrave de manera que a meacutes a

meacutes es pot dir que guarden una certa relacioacute formal amb la corporalitat del Dasein al

qual es remeten soacuten com hem tingut ocasioacute de comentar humaniformes condicioacute que

61 La traduccioacute catalana del grec eacutes de Carles Riba a LrsquoOdissea Barcelona Editorial Alpha 1953 62 Martin Heidegger op cit pagraveg 98 63 laquoEstar-ahiacuteraquo o laquoestar-ahiacute-delanteraquo eacutes la traduccioacute que Rivera ofereix de la paraula en alemany

Vorhandenheit mentre que Gaos prefereix laquoser ante los ojosraquo Heidegger ho oposa a Zuhandenheit que

expressa el mode de ser drsquoallograve amb la qual cosa estem ocupats en lrsquouacutes quotidiagrave

35

Heidegger denomina laquocondicioacute respectivaraquo o Bewandtnis Aquests artefactes

constitueixen una totalitat drsquouacutetils remissionals (ja que soacuten per a quelcom) Fins i tot

lrsquohabitacioacute drsquouna casa per Heidegger no eacutes allograve que es troba laquoentre las cuatro paredes

en un sentido espacial geomeacutetrico sino como uacutetil para habitarraquo64 o un uacutetil-habitacional

Leacutevinas (1961) hi coincideix amb aquesta concepcioacute i escriu laquoCabe interpretar la

habitacioacuten como la utilizacioacuten de un lsquoutensiliorsquo entre los lsquoutensiliosrsquo La casa serviriacutea

para habitar como el martillo para clavar un clavo o la pluma para escribirraquo65

Al capdavall tots els objectes humans el moacuten-entorn sencer construiumlt pels

humans estan orientats a la cura de la vida humana en el seu mantenir-se (i per tant estagrave

orientat cap al futur ja que drsquoacord amb la tesi principal de Ser i Temps el sentit del ser

dels ens resideix en el temps) Tambeacute podem afirmar que en lrsquoespai les formes

geomegravetriques rectes o angulars que hi veiem remeten a un creador humagrave perquegrave la

naturalesa rarament es mostra recta Eacutes el Dasein qui amb el seu habitar el moacuten

geometritza el seu espai viscut i perceptivament accessible La naturalesa no crea angles

rectes La naturalesa eacutes corba66

Dit aixograve Heidegger considera la manera com el ser del Dasein descobreix lrsquolaquoens

intramundagraveraquo val a dir tots els ens que estan al moacuten i dels que nosaltres podem dir que

conformen el laquopaisatgeraquo del moacuten eacutes a dir no la disposicioacute espacial orgagravenica amb la

que els ens es presenten al moacuten sinoacute lrsquoaspecte laquotonalraquo amb que sersquons presenten en la

consciegravencia en tant que fenogravemens de la consciegravencia En aquest punt ens interessa

examinar la idea heideggeriana de lrsquolaquoangoixaraquo (Angst) en tant en quant aquesta eacutes

presentada com un tipus de disposicioacute afectiva (Stimmungen) o situacioacute emotiva en la

que es troba el ser-aquiacute el ser que es troba en situacioacute i a traveacutes de la qual tenim la

possibilitat de conegraveixer el moacuten i en definitiva la veritat (sect 40 La disposicioacuten afectiva

fundamental de la angustia como modo eminente de la aperturidad del Dasein) En

Heidegger la veritat no eacutes en cap cas una funcioacute de la logravegica proposicional i eacutes de fet

pre-predicativa Drsquoentre totes les disposicions afectives possibles hi una drsquoespecial que

apareix anomenada com laquoel modo eminente de aperturidad del Daseinraquo67 de tal manera

64 Martin Heidegger op cit pagraveg 96 65 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 pagraveg 167 66 La naturalesa eacutes corba diem perograve ho eacutes a una escala no atogravemica o molecular que eacutes no immediatament

perceptible 67 Martin Heidegger op cit pagraveg 206

36

que hi ha un laquoaquiacuteraquo del ser que teacute el caragravecter drsquolaquoeminentraquo i que no eacutes altre que

lrsquolaquoangoixaraquo La seva preeminegravencia proveacute del fet que ens acosta a la veritat

Les disposicions afectives son horitzograventiques i eacutes Husserl qui elaboraragrave una

interessant teoria fenomenologravegica dels colors segons la qual aquests apareixen lligats als

nostres estats aniacutemics si estem tristos el moacuten es tinta de color gris si estem alegres la

vida pren un color rosa les nostres esperances la tinten de blau La quumlestioacute eacutes que per

Heidegger no hi ha obertura del moacuten de la realitat ndashi per tant no hi ha sentitndash sense

disposicioacute afectiva perquegrave lrsquolaquoaquiacuteraquo del ser allograve a la qual cosa srsquoobre el ser conteacute ell

mateix una determinada disposicioacute afectiva En altres paraules no hi ha laquoaquiacuteraquo del ser

que no estigui tintat

Aixiacute les coses el Dasein manteacute una relacioacute drsquoobertura als laquoens intramundansraquo ndash

el nuacutevol lrsquoarbre la casa lrsquohabitacioacute la flor els animals la ciutatndash i el moacuten eacutes la

totalitat de remissions drsquoaquests ens quan existeixen laquoa-la-magraveraquo (segons aixograve el moacuten no

eacutes cap concepte metafiacutesic) Quan srsquoenfonsa aquesta forma en quegrave el moacuten sersquons presenta

ndashamb tota la seva significativitat i la seva totalitat o xarxa de remissionsndash compareix

lrsquolaquoangoixaraquo i aleshores es descobreix que lrsquoexistir autegraventicament eacutes viure cap a la

possibilitat meacutes elevada de ser que eacutes la mort la finitud Als efectes de la nostra

investigacioacute el Dasein en tant que ser-aquiacute en situacioacute o estat drsquoagravenim laquoangoixatraquo eacutes

eacutesser experimentador de capta el laquopaisatgeraquo del moacuten drsquouna manera estranyada singular

Davant lrsquolaquoangoixaraquo srsquoaltera lrsquoaspecte o laquotonalitatraquo dels elements que conformen el

paisatge

A banda drsquoaixograve al moacuten tambeacute hi ha uns laquoens perjudicials intramundansraquo

enfront dels quals tambeacute laquofugimraquo perograve en aquest cas es tracta drsquouna fugida que no eacutes

del laquoante-siacute-mismoraquo o sigui del mode de ser autegraventic sinoacute que ho eacutes drsquouns ens

amenaccedilants Aquiacute srsquoestableix una diferegravencia entre lrsquolaquoangoixaraquo i la laquoporraquo drsquoacord amb

la qual en paraules de Heidegger laquoel ante-queacute de la angustia no es un ente

intramundanoraquo68 (sect 40) i per tant eacutes quelcom indeterminat mentre que allograve que ens

causa sensacions negatives com la laquoporraquo ndashperograve no laquoangoixaraquondash eacutes quelcom que podem

determinar i precisar En sentit contrari lrsquolaquoangoixaraquo compareix quan no podem

determinar cap ens causant el laquoante-queacuteraquo

Aquesta idea pot ser traslladada als efectes que en les sensacions ens causa el

paisatge i que es pot entendre millor si la concretem en el paisatge nocturn els

68 Martin Heidegger op cit pagraveg 208

37

paisatges de la nit que fenomenologravegicament soacuten un tipus especiacutefic de paisatge

Tiacutepicament la nit la foscor srsquoha identificat amb la disposicioacute afectiva que anomenem

por perquegrave per la nit els laquoens intramundansraquo prenen el caragravecter drsquoallograve amenaccedilador que

fa que els tinguem por Es tracta drsquouna por intencional en el sentit que es teacute por

drsquoalguna cosa Davant la por es produeix una caiguda i una fugida perquegrave es

retrocedeix respecte drsquoalguna cosa perograve aquiacute no es tracta de la fugida que fa el Dasein

laquoante-el-siacute-mismoraquo sinoacute drsquouna fugida drsquoun laquoante-queacuteraquo que laquoes siempre un ente

perjudicial intramundano que desde una cierta zona se acerca en la cercaniacutea y que no

obstante puede que no alcanzamosraquo69 Srsquoestableix aixiacute una diferegravencia entre la caiguda i

la por en la caiguda es laquofuigraquo drsquoun mateix propi o autegraventic que laquofuigraquo cap als ens

intramundans que conformen imperi de lrsquohom del das Man en el qual el Dasein

laquosrsquoabsorbeixraquo En canvi drsquoallograve que es laquofuigraquo amb la por eacutes drsquoun altre ens intramundagrave

La nit eacutes afavoridora de la por perquegrave com hem dit la foscor impedeix veure

fagravecticament o localitzar amb la vista els ens intramundans amenaccediladors Impedeix

determinar fenomegravenicament els ens intramundans perjudicials de manera que en

Heidegger allograve que es manifesta amb la por a la nit eacutes lrsquoangoixa del no-res En relacioacute

amb aquest no-res Levinas ([1947] 2000) reinterpretaragrave la por a la nit dient que allograve que

en la foscor produeix por no eacutes el fet que hi puguin haver ens intramundans que ens

amenacen ndashi que no podem determinar amb la vistandash sinoacute la possibilitat que no hi hagi

ens i que en Levinas vol dir que no hi hagi moacuten70

Sortint ja de la lectura de Ser i Temps perograve continuant amb la idea dels paisatges

nocturns podem dir que aquest inicialment apunten a un contrasentit la foscor opera

negant la possibilitat de veure i per tant actua ocultant tota manifestacioacute fenomegravenica

dels ens la laquotonalitatraquo o Stimmung dels quals constitueixen el seu paisatge No obstant

la nit no elimina la resta de sentits i de fet en termes sensorials de nit operen sons i

renous que donen forma a un paisatge sonor nocturn diferenciable del diuumlrn Per altra

part contrafagravecticament podem dir la llum resulta meacutes eficaccedil quan fa fosc en el paiacutes de

lrsquoobscuritat un llumiacute encegraves eacutes un far fabuloacutes Determinats fenogravemens lluminosos es

manifesten nomeacutes si eacutes de nit i meacutes encara en lrsquoobscuritat meacutes absoluta i opaca Eacutes el

cas de la bioluminescegravencia lrsquoemissioacute de llum produiumlda per certs organismes a causa

69 Iacutebid pagraveg 208 70 Emmanuel Levinas De la existencia al existente Madrid Arena Libros 2000 sect 2 Existencia sin

existente

38

drsquouna reaccioacute quiacutemica interna que pot ser activada per un moviment o beacute per una accioacute

mecagravenica Una aglomeracioacute drsquoorganismes bioluminescents tindria com a resultat un

biopaisatge nocturn formidable Dins de la mateixa togravenica pot mencionar-se el cas de la

triboluminescegravencia que eacutes la produccioacute de llum per una accioacute mecagravenica ndashla friccioacute per

exemplendash feta sobre determinats elements o substagravencies i de manera tiacutepica el quars la

fluorita el marbre o lrsquoesfarelita (i fins i tot el sucre) si es fricciona a les fosques un

cristall de quars amb una pedra el quars emet llum

La por a la nit ha pogut ser impugnada per lrsquoeacutesser humagrave gragravecies a lrsquoinvent de la

ilmiddotluminacioacute artificial La llum elegravectrica representa un destacable triomf humagrave contra la

foscor de la nit i la ciutat postmoderna eacutes un himne a la luminotegravecnia Ella ha motivat

lrsquoaparicioacute drsquouns nous paisatges els de la ilmiddotluminacioacute nocturna per lrsquoenllumenat puacuteblic

que tenen les seves progravepies particularitats fenomenologravegiques Les nits urbanes a

lrsquoempara de la llum artificial operen com a focus drsquoinsomni o com a focus luacutedics i

festius La nit ilmiddotluminada artificialment ndashuna falsa llum i per tant inautegraventicandash ha

destruiumlt la puresa de la nit Una nit que tanmateix no eacutes completament fosca perquegrave

paradoxalment en el cel de la nit meacutes fosca eacutes quan eacutes possible observar el fenomen de

la llum zodiacal que eacutes la banda de llum visible sobre el plagravenol de lrsquoecliacuteptica produiumlda

per la presegravencia de les constelmiddotlacions que formen el Zodiacuteac

421 Criacutetica drsquoAdorno a la laquojergaraquo de lrsquoautenticitat Un apunt

La recepcioacute coetagravenia del Heidegger que tematitza lrsquoautenticitat no ha estat exempta de

criacutetiques com la famosa drsquoAdorno (2005) quan examina la laquojergaraquo al voltant de

lrsquoautenticitat ndashla xerrameca o el galimaties podriacuteem dir-nendash que ell veu com el mode

verbal drsquoexpressioacute caracteriacutestic del nazisme La drsquoAdorno eacutes una criacutetica mordaccedil als

discursos drsquoautenticitat fets per Heidegger i Jaspers sobretot els del primer En el cas

del Heidegger de Ser i Temps podem recordar la disputa existencial que srsquoestableix en

aquest ens humagrave particular que eacutes el Dasein entre el mode de ser genuiumlnament siacute-

mateix i aquell altre mode de ser que cau sota el domini del que laquofa el que hom faraquo

laquodiu el que hom diuraquo etc Per Adorno el vincle del mode de ser genuiacute ndashautegraventic o

propindash amb la laquopuresaraquo srsquointerpretagrave en lrsquoAlemanya nazi com una identificacioacute entre el

siacute-mateix i la casta agraveria Lrsquoargument drsquoAdorno eacutes que lrsquoautenticitat va esdevenir una

laquojergaraquo que conduiacute a Auschwitz A meacutes drsquoaixograve lrsquoinstrumental linguumliacutestic de

39

lrsquoautenticitat serviacute al poder nazi per crear la ilmiddotlusioacute heideggeriana drsquoun retorn a un estat

de naturalesa rural i pastoril allunyat de lrsquoindustrialisme

Per altra banda en un aclariment criacutetic Adorno (2005) ens fa veure que el sufix

ndashitat comporta una substantivacioacute molt particular La cita literal tortuosa en el

llenguatge drsquoAdorno eacutes la seguumlent laquondashitat eacutes el concepte general per allograve que una cosa

eacutes sempre la substantivacioacute drsquouna propietat aixiacute laboriositat eacutes aquella que

correspon a tots els laboriosos com allograve comuacute a ells En canvi autenticitat no anomena

res autegraventic en tant que propietat especiacutefica sinoacute que segueix essent formal relativa a

un contingut estalviat en la paraula possiblement rebutjat fins i tot quan la paraula

srsquoempra com a adjectiu No diu quegrave sigui una cosa sinoacute si en quina mesura eacutes allograve ja

pressuposat en el seu concepte en impliacutecita oposicioacute a allograve que merament sembla ()

Allograve suprem seria segons aquesta logravegica allograve que eacutes absolutament el que eacutesraquo71

Si Adorno denuncia tot el seguit de trampes ideologravegiques que conteacute la jerga

nosaltres tambeacute la detectam al voltant de la identitat a la qual tambeacute se li ha donat un uacutes

poliacutetic per exemple com a dispositiu que ajuda a reforccedilar la unitat drsquoun paiacutes o un poble

enfront drsquoun enemic compartit Lrsquoautenticitat tambeacute es vincula amb un passat

irrecuperable i seragrave la ideologia romagraventica a finals del segle XIX i principis del XX

que estendragrave la passioacute pel passat o la passioacute per allograve antic tradicional o natural encara

no pervertit per la civilitzacioacute moderna Rousseau pre-romagraventic llenccedila la idea del

laquoretour agrave la pure natureraquo com una forma moral drsquoestar al moacuten La naturalesa silvestre

srsquoutilitza com a siacutembol moral per a declarar uns anhels de llibertat personal i drsquoun

laquoretourraquo capaccedil de restituir la felicitat edegravenica extraviada en lrsquohome civilitzat cada cop

meacutes industrial i meacutes urbagrave Lrsquoegravetica de lrsquoautenticitat roussoniana srsquoexpressa

simbogravelicament en el jardiacute drsquoestil anglegraves ndashdenominat jardiacute laquopaisatgistaraquondash aquell que

imita les formes irregulars i desgeometritzades de la naturalesa Segons Beruete (2016)

aquest jardiacute laquocontribuiacute a forjar la idea del passeig com una activitat cultural i li va

atorgar una dimensioacute artiacutestica i un estatus filosograveficraquo72 El caminant ocioacutes per cert

adoptaragrave a la ciutat decimonogravenica la forma del flacircneur el passejant desocupat i a la

deriva retratat per Baudelaire Balzac o Walter Benjamin

71 Theodor W Adorno Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra completa 6 Madrid Akal

2005 pagraveg 470 72 Santiago Beruete Jardinosofiacutea Madrid Turner 2016 pagraveg 239

40

43 Leacutevinas Paisatges laquoinesperatsraquo i laquoinoblidablesraquo

Les aportacions del francegraves drsquoorigen lituagrave Emmanuel Leacutevinas a la fenomenologia del

paisatge les prenem ndashmeacutes aviat les entreveiemndash del seu assaig Totaliteacute et infini Essai

sur lrsquoexteacuterioriteacute (1961)73 perquegrave eacutes aquiacute on apareixen clares referegravencies a allograve que

nomeacutes fins a cert punt esdeveacute paisatge i que Leacutevinas expressa amb la denominacioacute sui

generis drsquolaquoElementraquo conceptualitzacioacute que desenvolupem tot seguit Amb lrsquolaquoelementraquo

srsquoestagrave fent una reinterpretacioacute del moacuten-entorn tal com apareix descrit en Heidegger si el

moacuten que ens compareix com a immediat eacutes la remissioacute (els ens que soacuten per a quelcom)

Leacutevinas diragrave que el tracte amb els ens en tant que utensilis es doacutena no en el moacuten-entorn

heideggeriagrave sinoacute en lrsquolaquoelementraquo i que aquest tracte pot ser plaent Viure eacutes plaent de la

mateixa manera que ho eacutes el tacte dels peus amb lrsquoarena humida o lrsquoaire respirat lliure

drsquoimpureses Al capdavall laquodisfrutamos del mundo antes de referirnos a sus

prolongaciones respiramos andamos vemos nos paseamosraquo74 Es pot fer en

definitiva una fenomenologia del plaer

Al mateix temps Leacutevinas beu de la font filosofico-poegravetica del tambeacute jueu Martin

Buber i la seva filosofia dialogravegica expressada en el parell laquoJo-Turaquo i laquoJo-Allograveraquo Malgrat

aquesta influegravencia si Buber determina que hi ha una mena drsquoirreductibilitat o

desconnexioacute entre lrsquoaparell del laquoJo-Allograveraquo i del laquoJo-Turaquo Levinas faragrave una original

tombarella segons la qual es pot identificar una relacioacute entre el laquoJoraquo i lrsquolaquoAllograveraquo que no eacutes

cognoscitiva i que precisament perquegrave no eacutes de coneixement es pot parlar drsquouna

reduccioacute de lrsquolaquoAllograveraquo al laquoTuraquo

Si al present treball ens hem estat referint al paisatge com allograve que drsquoalguna

manera ens envolta i ens embolcalla i per tant allograve en o dins del que estem tambeacute

sabem que hom srsquoha referit a aixograve per mitjagrave de paraules com medi ambient75 entorn

Accepcions com aquestes ens situen en lrsquoesfera del transcendent val a dir en lrsquoesfera de

tot el que no eacutes el subjecte immanent En termes cartesians hi ha una res extensa lrsquoespai

de les substagravencies corpograveries En termes de Levinas una laquoexterioritatraquo Heidegger la

tematitzaragrave com a laquomoacuten-entornraquo Husserl ho faragrave com a laquohoritzoacuteraquo Per Von Veumlxkuumlll era

tambeacute lrsquoUmwelt (literalment laquomoacuten-entornraquo) Ernst Mach empra lrsquoexpressioacute Naturwelt o

73 Emmanuel Leacutevinas Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad Salamanca Ediciones Siacutegueme

2016 74 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 152 Per a les cites de Totalidad e Infinito emprem la traduccioacute del

francegraves al castellagrave de Miguel Garciacutea-Baroacute per a Ediciones Siacutegueme (2016) 75 Lrsquoaccepcioacute laquomedi ambientraquo eacutes clarament una tautologia

41

laquomoacuten naturalraquo Husserl se serviragrave drsquoaquests dos antecedents ndashUmwelt i Naturweltndash per

fusionar-los amb el nom de Lebenswelt el laquomoacuten de la vidaraquo que definiragrave com allograve

primerament intuiumlt (sect 34 Exposicioacuten del problema de una ciencia del mundo de la

vida)76

Dit aixograve i en relacioacute amb el que aquiacute ens interessa estrictament Leacutevinas es

referiragrave al laquomediraquo no com a naturalesa sinoacute com lrsquolaquoelementraquo que alhora es pot veure

com una versioacute aproximada de lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Les explicacions relatives a les

particulars tesis sobre el medi les trobem a la Seccioacute II de Totalidad e Infinito en un

paragravegraf titulat El elemento y las cosas los utensilios on Leacutevinas corregeix les anagravelisis

de la realitat circummundana de Heidegger en concret les del paragravegraf 15 de Ser i

Temps (El ser del ente que comparece en el mundo circundante) El seu propogravesit eacutes

introduir la idea del plaer que eventualment podem sentir en tant que eacutessers subsumits

dins una xarxa drsquouacutetils remissionals amb els que estem sempre ocupats El plaer sembla

ser una omissioacute de Ser i Temps que Leacutevinas impugnaragrave per defensar la tesi segons la

qual lrsquoestar ocupat amb els uacutetils pot esdevenir un acte plaent Eacutes meacutes gaudir en

lrsquoocupacioacute amb els objectes circummundans eacutes anterior a la relacioacute cognoscitiva que

puguem establir amb aquests objectes com tambeacute anterior a la relacioacute instrumental o

pragravectica En cert sentit es preteacuten restaurar la perspectiva de la passivitat

Ara beacute cal descriure de quina manera compareixen els objectes dels quals

gaudim laquoEl disfrute no las alcanza precisamente en tanto que cosas Las cosas vienen

a la representacioacuten a partir de un transfondo del que emergen ()raquo77 La idea aquiacute eacutes

que el plaer suspegraven drsquoalguna manera la representacioacute que ens fem de les coses segons la

qual aquestes coses soacuten per a quelcom Suspegraven el sistema de referegravencies la xarxa de

remissions Per aixograve laquolas cosas en el disfrute no se hunden en la finalidad teacutecnica que

las organiza en sistema Se escorzan en un medio dentro del cual se las tomaraquo Per

Leacutevinas el laquomediraquo eacutes un medi que doacutena i doacutena generosament Per comenccedilar doacutena

lrsquoaire que respirem perograve tambeacute doacutena aliment doacutena calor o frescor El laquomediraquo eacutes amable

perquegrave esdeveacute un medi protector i sustentador de la vida i les coses amb les quals estem

en el tracte laquose encuentran en el espacio en el aire sobre la tierra en la calle en el

caminoraquo En altres paraules lrsquolaquoelementraquo eacutes el laquomedio a partir del cual [las cosas]

vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadie fondo o terreno comuacuten que no puede

76 Edmund Husserl La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea transcendental Barcelona

Editorial Criacutetica 1991 77 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 141

42

poseerlo por esencia nadie lsquopersona algunarsquo Tierra mar luz ciudad Toda relacioacuten

o posesioacuten se situacutea en el seno de lo no poseiacuteble que rodea o contiene sin poder ser

contenido ni rodeado Lo llamamos lo elementalraquo78

Aixograve que laquorodea o contiene sin poder ser contenido ni rodeadoraquo es correspon

literalment amb lrsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell i aquesta eacutes la nostra primera forma efectiva drsquoexistegravencia la drsquoestar

en lrsquolaquoelementraquo que eacutes la forma amb quegrave Leacutevinas vol referir-se al moacuten i que no eacutes la

totalitat de remissions dels objectes ni la seva practicitat tal com creu Heidegger De

fet lrsquolaquoelementraquo no eacutes cap objecte aprehensible no eacutes cap cosa ja que laquoel navegante que

utiliza el mar y el viento domina esos elementos pero no por ello los transforma en

cosas Conservan la indeterminacioacuten de elementosraquo79 Drsquoaquesta manera lrsquoeacutesser-en-el-

moacuten que havia descrit Heidegger ndashi que segons ell mateix no eacutes aquella consciegravencia

intencional reflexiva transcendental de Husserlndash en Leacutevinas eacutes un eacutesser-en-el-moacuten

submergit en lrsquolaquoelementraquo La nostra relacioacute meacutes immediata primordial eacutes amb

lrsquolaquoelementraquo que a meacutes a meacutes eacutes proveiumldor de plaer

Si Husserl i Heidegger han analitzat el plaer des de la teoria (quegrave eacutes el plaer)

Leacutevinas proposa descriurersquol tal com es desplega en allograve meacutes immediat I allograve meacutes

immediat eacutes aquest laquoelementraquo que laquono tiene cara algunaraquo i que en consequumlegravencia no eacutes

possible abordar o acotar Tan sols laquobanyar-seraquo en ell Aquiacute Leacutevinas intenta forccedilar el

llenguatge als liacutemits de les possibilitats de la descripcioacute fenomenologravegica Si lrsquolaquoelementraquo

tingueacutes cara inicialment no estaria conformada meacutes que per un costat laquosuperficie del

mar y del campo soplo del viento el medio en el que se dibuja esa faz no se compone

de cosas sino que se despliega en su dimensioacuten propia la profundidad que no puede

convertirse en anchura y largura por las que se extiende la cara del elementoraquo80

Drsquoaquesta manera si el relat que fa Husserl de la manera que tenim de percebre el moacuten

eacutes un relat segons el qual percebem primerament cares i escorccedilos Leacutevinas es pregunta

si eacutes correcte dir que un ens com el cel teacute realment perfil ndasho escorccedil si es volndash No eacutes

clar laquoDigamos toda la verdad el elemento no tiene cara algunaraquo81

Les equivalegravencies que podem establir entre aquesta descripcioacute de lrsquolaquoelementalraquo i

la nocioacute de paisatge soacuten prou temptadores En efecte hem dit que el paisatge en rigor

78 Iacutebid pagraveg 142 79 Iacutebid pagraveg 142 80 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 142 81 Iacutebid pagraveg 142

43

no eacutes cap suma totalitzadora drsquoobjectes del moacuten-entorn ndashaixograve eacutes reserva per accepcions

com medi fiacutesic o territorindash tot i que modernament srsquoaccepten com a bones expressions

com laquoel paisatge linguumliacutesticraquo (aquell que preteacuten donar compte de lrsquouacutes social del

llenguatge aplicat per exemple al conjunt de topogravenims que donen nom als carrers drsquouna

ciutat) o laquoel paisatge industrialraquo (sinogravenim de teixit industrial aquell conformat per

lrsquoactivitat industrial en un lloc) En el nostre cas si lrsquolaquoelementraquo de Leacutevinas laquoes viento

tierra mar cielo aire () Pero no se trata precisamente de cierto lsquoalgorsquo de un ente

que se manifiesta como refractario a la determinacioacuten cualitativa La cualidad se

manifiesta en el elemento como no determinando nadaraquo82 aixograve coincideix fins a cert

punt amb la intangibilitat i la indeterminacioacute que nosaltres hem atribuiumlt a la Stimmung

drsquoun paisatge lrsquolaquoatmosferaraquo la laquounitat que coloreja sempre o momentagraveniamentraquo i que

laquopenetra tots els seus distints elementsraquo fins a reunir-los en una laquounitat sentidaraquo83

Per altra banda diu Leacutevinas que laquoel elemento no viene hacia nosotros desde

ninguna parte La cara que nos ofrece no determina un objeto se queda en el pleno

anonimatoraquo84 cosa aplicable al paisatge entegraves com a embolcall de sensacions

inaprehensibles perograve experimentades o viscudes que ens presta el medi A meacutes drsquoaixograve

lrsquolaquoelementraquo com ara el paisatge no eacutes cap cosa susceptible de poder posseir-se com

coses que puguem endur-nos com laquomoblesraquo Ben al contrari laquoel medio a partir del

cual vienen a miacute estaacute ahiacute sin que lo herede nadieraquo85

Sense entrar a valorar a fons els paralmiddotlelismes entre allograve laquoelementalraquo i allograve

progravepiament paisatgiacutestic el que ara ens interessa eacutes examinar les condicions de

possibilitat del paisatge perquegrave fenomenologravegicament es percebi com autegraventic o

inautegraventic cosa que intentarem fer a partir de la metagravefora del laquorostreraquo i de lrsquoAltre en

tant que laquoabsolutament Altreraquo aquell que Leacutevinas convoca per referir-se al

reconeixement de lrsquoAltre sense la prefiguracioacute de les etiquetes que li puguem posar Cal

advertir tanmateix que en Leacutevinas el laquorostreraquo eacutes tan sols laquorostreraquo humagrave Els ens

intramundans no humans ndashlrsquoarbre el nuacutevol la pedra el cel el bosc la ciutatndash no tenen

laquorostreraquo ni tan sols els animals no humans cosa que Derrida86 (1997) criticaragrave de

Leacutevinas amb lrsquoargument que al seu parer hi poden haver relacions egravetiques amb un

82 Iacutebid pagraveg 143 83 Repetim aquiacute les concepcions de Simmel al voltant de la nocioacute de paisatge que hem examinat en

apartats anteriors 84 Iacutebid pagraveg 143 85 Emmanuel Leacutevinas op cit pagravegs 141-142 86 Jaques Derrida El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial Trotta 2008

44

laquoaltre absolutraquo que fos un eacutesser viu distint de lrsquohumagrave aspecte que obre el ventall a les

relacions egravetiques amb la naturalesa

El cas eacutes que Leacutevinas reconeix en el ja citat Jo i Tu de Buber (1923) lrsquoantecedent

de la relacioacute amb lrsquoAltre ndashlrsquolaquoabsolutament altreraquondash com irreductible al coneixement

objectiu i per tant una relacioacute que assoleix lrsquoAltre com a laquoTuraquo i no com a laquoAllograveraquo En

Leacutevinas quan ens relacionem amb un altre eacutesser humagrave mirant-lo a la cara srsquoobre la

possibilitat de posseir-lo ndashaprehendrersquol cognoscitivamentndash i en definitiva dominar-lo

Quan la presegravencia immediata de lrsquoaltre es manifesta no com a cara sinoacute precisament

com un laquorostreraquo (visage en francegraves) en tant que laquorostreraquo ens interpelmiddotla i ens demana ndash

ens ordena de fetndash Allograve que ens demana eacutes una resposta i allograve amb la qual cosa

responem eacutes amb un acte de responsabilitat Tan sols un laquorostreraquo humagrave pot interpelmiddotlar

drsquoaquesta manera perquegrave tan sols allograve humagrave pot albergar en el seu horitzoacute quelcom

exclusivament humagrave com la responsabilitat o la irresponsabilitat La naturalesa no

humana dels ens intramundans no humans els impedeix laquorespondreraquo

En Buber aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la relacioacute dialogravegica que el laquoJoraquo estableix amb

un laquoTuraquo aquella que fonamenta un mode drsquoexistegravencia vertaderament egravetic eacutes una relacioacute

de plena corresponsabilitat entre els ens que entren en relacioacute laquoAnte miacute un aacuterbolraquo87

escriu Buber laquoEl aacuterbol no es una impresioacuten ni un juego de mi representacioacuten ni una

simple disposicioacuten aniacutemica sino que posee existencia corporal y tiene que ver conmigo

como yo con eacutel aunque de forma distintaraquo88 Aixiacute mentre que en Leacutevinas el laquorostreraquo de

lrsquoaltre ens interpelmiddotla perograve la responsabilitat amb la que responem no exigeix de lrsquoaltre

cap reciacuteproca correspondegravencia ndashergo no hi ha una relacioacute drsquoigualtatndash en Buber lrsquoens

intramundagrave amb el que ens relacionem ndashun altre humagrave perograve tambeacute un arbrendash laquotiene que

ver conmigo como yo con eacutelraquo ndashergo la relacioacute eacutes de reciprocitatndash Comentant aquestes

diferegravencies el mateix Leacutevinas es demana si realment la relacioacute laquoJo-Turaquo buberiana

laquopuede unir al hombre con las cosas igual que el hombre con el hombreraquo89 Si la relacioacute

laquoJo-Turaquo eacutes esdeveniment (Geschehen) Leacutevinas diragrave que laquono permite dar cuenta de una

vida distinta de la amistad (la economiacutea la buacutesqueda de la felicidad la relacioacuten

representativa con las cosas) Todas estas vidas quedan inexploradas e inexplicadasraquo90

87 Martin Buber op cit pagraveg 15 88 Martin Buber op cit pagravegs 16-17 89 Emmanuel Leacutevinas op cit pagraveg 70 90 Iacutebid pagraveg 70

45

Fetes aquestes distincions la tesis de Leacutevinas es resumeix com segueix

Lrsquoontologia eacutes una projeccioacute violenta del moacuten violegravencia que exerceixen els conceptes

les paraules La tradicioacute filosogravefica ha creat un conjunt de marcs ontologravegics en quegrave els

eacutessers humans srsquointerpreten amb la finalitat de dominar-los Davant aixograve Leacutevinas

planteja un tipus de relacioacute humana en quegrave lrsquoencontre directe amb un laquorostreraquo humagrave eacutes

la guspira drsquoignicioacute del mandat egravetic laquono mataragravesraquo perquegrave aquest eacutes el cas meacutes flagrant

de la suspensioacute egravetica entre les persones laquoNo mataragravesraquo eacutes el mandat del respecte absolut

per la singularitat de lrsquoaltre i aquesta eacutes la base sobre la que srsquohan drsquoedificar els

possibles valors morals

Si fem una lectura lliure i personal en relacioacute amb el mandat egravetic del laquorostreraquo

que ens interpelmiddotla i ens diu laquono mataragravesraquo podriacuteem considerar una situacioacute segons la

qual laquoallograve que ens prohibeix matarraquo fos el laquorostreraquo drsquoun paisatge En tal cas la fragilitat

o indefensioacute drsquoaquest paisatge hauria de promoure en nosaltres una resposta de

responsabilitat drsquoajuda i de cura envers ell Potser eacutes realment aixiacute la contemplacioacute

drsquoun paisatge excepcionalment bell drsquoalguna manera ens interpelmiddotla perquegrave respectem la

seva bellesa i ens prohibim matar-lo En sentit contrari lrsquoeacutesser humagrave sembla no sentir-se

culpable per haver laquomortraquo un paisatge en un gest de poder ndashlrsquoexcavadora que elimina en

pocs minuts el bosc encantatndash perquegrave no ha vist aquest bosc com a laquorostreraquo i laquoel rostro

se niega a la posesioacuten a mis poderesraquo91 El paisatge sense laquorostreraquo no ens interpelmiddotla

no ens parla no hi ha llenguatge ni manament (laquono mataragravesraquo) drsquoaquiacute que aquest tipus

drsquoencontre amb lrsquoaltre laquose produce en el modo de la violencia del odio y del desdeacutenraquo92

Tot plegat Leacutevinas diu que cal una egravetica en virtut de la qual la nocioacute de Totalitat cal

mutar-la per la nocioacute drsquoInfinit Lrsquoinfinit eacutes allograve que no podem captar i cada laquorostreraquo

humagrave cada laquorostreraquo singular eacutes una petjada un fragment de lrsquoInfinit LrsquoInfinit eacutes

transcendent i inaccessible perograve es deixa veure humanament tan sols a traveacutes drsquoaquests

fragments a traveacutes del laquorostreraquo de lrsquoaltre quan demana ajuda i ens diu laquono mataragravesraquo

Per altra banda la trobada amb el laquorostreraquo de lrsquoaltre sobrepassa la seva captacioacute

fenomegravenica Perograve el cas eacutes que de tots els segles i milers de segles que ha tingut la

Creacioacute lrsquoUnivers el moment en quegrave dues persones es troben cara a cara mediats pel

laquorostreraquo eacutes un moment uacutenic i irrepetible

91 Iacutebid pagraveg 219 92 Emmanuel Leacutevinas Eacutetica e Infinito Madrid Visor 1991 pagraveg 83

46

La idea de fons de Leacutevinas eacutes la de la superacioacute dels paragravemetres de la metafiacutesica o la

filosofia de la Totalitat una metafiacutesica que lliga coneixement amb ser i que per tant es

basa exclusivament en la pretensioacute de fer una descripcioacute ontologravegica del Mateix una

filosofia de la identitat en quegrave la quumlestioacute de lrsquoAltre queda en suspens La metafiacutesica de

Leacutevinas consistiragrave en el rebuig de la filosofia de la identitat i de la cerca de la Totalitat

del ser En la fissura que srsquoobre en lrsquoagravembit de la subjectivitat intentar sobrepassar els

paragravemetres de lrsquoontologia i tractar de copsar quegrave eacutes allograve que eacutes Infinit lrsquoInfinit en tant

que irreductible no reduiumlble a allograve finit Lrsquointent duragrave Levinas a acostar-se a allograve que eacutes

pregraveviament intencional eacutes a dir a allograve que es desvetlla en la consciegravencia abans drsquooperar

ontologravegicament En relacioacute amb aixograve podem veure una primera conjectura drsquoautenticitat

de la nostra vivegravencia del paisatge quan hi entrem laquoen relacioacute directaraquo en el sentit en quegrave

Leacutevinas concep aquest tipus immediat de relacioacute laquoEstar en relacioacuten directa con el otro

no es tematizar al otro y considerarlo de la misma manera que consideramos un objeto

conocido ni comunicarle un conocimientoraquo93

Aplicat aquest intent ontologitzador al cas del paisatge i a lrsquoautenticitat del seu

laquoesdevenimentraquo hem estat fent lrsquoobservacioacute segons la qual el paisatge ndashcom en el cas

de lrsquolaquoelementraquo levinasiagravendash no eacutes una categoria que serveixi per fer una ontologia Aixograve

es reserva per a les categories espacials que definim com a medi fiacutesic ecosistema

geosistema territori Defensem que aixograve eacutes aixiacute perquegrave en el paisatge en tant que

Stimmung intangible es manifesta una relacioacute amb lrsquoexterioritat com lrsquoelement drsquouna

manifestacioacute de lrsquoInfinit ndashuna laquoepifaniaraquo en paraules de Leacutevinasndash i que drsquoalguna

manera escapa a les regles que guien tota relacioacute cognoscitiva ontologravegica El paisatge

en tant que exterioritat meacutes aviat volagravetil pot ser vist com aquell Altre irreductible al

coneixement que no podem posseir absolutament perquegrave sempre hi ha alguna cosa que

esquiva la nostra comprensioacute Sostraient-lo de la seva alteritat intentar negar-la podem

intentar comprendrersquol perograve la comprensioacute sempre eacutes inacabada i imperfecta Sempre

quedaragrave un reducte de singularitat una singularitat irreductible als cagravenons del Jo de la

ipseiumltat o subjectivitat de lrsquoego cogito cartesiagrave Aquest reducte com veurem tot seguit

pot ser una de les marques de la seva autenticitat un reducte de sorpresa i un reducte de

record

Ja hem advertit que el laquorostreraquo en el qual es desvetlla lrsquoInfinit eacutes tan sols un

laquorostreraquo humagrave i Leacutevinas no considera la possibilitat que el mar un camp una ciutat un

93 Iacutebid pagraveg 55

47

cel una posta de Sol srsquoexpressin no com a cares sinoacute com a laquorostresraquo Malgrat aixograve

certament cada paisatge ndashmillor dit cada visioacute fenomegravenicament constitutiva drsquoun

paisatgendash eacutes en siacute mateix irrepetible i uacutenic ndashllevat del cas en quegrave srsquohi apliqui un proceacutes

de reproductibilitat tegravecnica com hem analitzat amb Benjaminndash Per aixograve no eacutes possible

plasmar ontologravegicament un universal drsquoaquesta visioacute com no eacutes possible apropiar-se

cognoscitivament de lrsquolaquoesdevenimentraquo meacutes aviat flotant eteri i contingent drsquoun

paisatge

Dit aixograve el cas eacutes que lrsquoAltre definit fenomenologravegicament queda marcat pel seu

doble caragravecter drsquoinesperat i drsquoinoblidable En el cas del paisatge la seva autenticitat

fenomegravenica ve marcada per aquestes dues notes caracteritzadores de la singularitat

radical de cada paisatge que en definitiva eacutes la singularitat de cada vivegravencia drsquoun

paisatge Si eacutes inesperat no eacutes possible tenir una relacioacute cognoscitiva amb allograve que

vivencialment compareix drsquouna manera diferent a lrsquoesperada de tal manera que el

paisatge que esdeveacute estranyat o aliegrave a les nostres expectatives esdeveacute en la seva forma

autegraventica En tant que inesperat el paisatge eacutes experiencialment autegraventic perquegrave resta

fora de la nostra capacitat predictiva El paisatge autegraventic eacutes aquell que eacutes capaccedil de

sorprendrersquons Lrsquoinautegraventic no sorpregraven perquegrave no ens eacutes aliegrave ni conserva cap reducte de

possible sorpresa

Per altra part si eacutes inoblidable significa que cap altra experiegravencia drsquoun paisatge

semblant a la primera pot substituir lrsquoexperiegravencia original Si un paisatge eacutes viscut

successives vegades sense diferegravencies vol dir que hem oblidat les singularitats

caracteritzadores de la primera vegada i totes les vivegravencies se senten com a iguals i per

tant inautegraventiques Lrsquoautenticitat la podem predicar drsquoun paisatge quan no ens en podem

oblidar quan per alguna raoacute esquiva la possibilitat de lrsquooblit i per tant continua brillant

en el record Eacutes tan laquoabsolutament altreraquo que la seva experiegravencia eacutes irreemplaccedilable

precisament en virtut de la seva autenticitat Al contrari aconseguir subsumir

cognoscitivament un paisatge oblidar-sersquon o presagiar-lo eacutes al preu de la pegraverdua de les

singularitats que fundaven la seva autenticitat En resum lrsquoinesperat i lrsquoinoblidable soacuten

els paragravemetres drsquoallograve que no es deixa reduir a coneixement i que en aquest sentit es

percep com laquoabsolutament altreraquo ndashcom autegraventicament Altre podriacuteem dir-nendash El

paisatge copsat com a Altre es caracteritza ontologravegicament perquegrave eacutes inesperat i eacutes

inoblidable i no es deixa reduir a cap teoria que el pugui explicar ja que explicar eacutes fer

comprensible i coneguda alguna cosa estranya De la mateixa manera apropiar-se de

48

lrsquoestrany en el paisatge laquoegoiumlficar-loraquo donar-li alguna forma que lrsquoego pugui

reconegraveixer eacutes neutralitzar la seva singularitat i en definitiva laquodesautentitzar-loraquo Cosa

que no eacutes possible quan el paisatge irromp i descolmiddotloca la progravepia identitat

5 Conclusions

En la present investigacioacute srsquoha abordat amb les eines de la fenomenologia lrsquoestudi de

lrsquoautenticitat i la inautenticitat com a categories drsquoaplicacioacute al paisatge La investigacioacute

ha comenccedilat per la necessagraveria demarcacioacute conceptual del terme laquopaisatgeraquo en lrsquointent

de separar-lo drsquoaltres conceptualitzacions lligades parentalment a la teoria del lloc o de

lrsquoespai i en lrsquointent drsquoevitar una conceptualitzacioacute cosificadora i positivista de la nocioacute

de paisatge Hem defensat que aquesta categoria no eacutes reduiumlble a cap realitat fiacutesica i per

tant cal distingir-la semagraventicament drsquoexpressions com ara laquomediraquo laquoterritoriraquo

laquonaturalesaraquo que no posseeixen la cagraverrega emocional que precisament siacute teacute el medi

entegraves com a laquopaisatgeraquo En virtut drsquoaquesta irreductibilitat fonamental el paisatge ha de

ser entegraves com un intangible per la qual cosa hem optat per adoptar la conceptualitzacioacute

que en fa Georg Simmel a Filosofia del paisatge (1913) per a qui el paisatge eacutes

definible per la seva Stimmung la laquotonalitatraquo que adquireix el medi i que transforma

lrsquoexperiegravencia del medi en una laquounitat sentidaraquo Per altra part tambeacute hem adoptat una

concepcioacute segons la qual el paisatge eacutes una imatge fenomegravenica del moacuten i una

interpretacioacute essencialment representacional de la nostra relacioacute amb el moacuten cosa per a

la qual cal separacioacute i distagravencia

A partir drsquoaquestes delimitacions de partida srsquohan recuperat les categories

filosogravefiques drsquoautenticitat i inautenticitat amb el propogravesit de vincular-les

fenomenologravegicament a la vivegravencia del paisatge eacutes a dir a aquest mode de ser laquoautegraventicraquo

o laquoinautegraventicraquo en quegrave fenomegravenicament el paisatge es representa en la consciegravencia

Metodologravegicament lrsquoanagravelisi de les circumstagravencies que concorren perquegrave un paisatge

pugui ser experimentat i predicat com a laquoautegraventicraquo srsquoha pogut fer per mitjagrave de la lectura

directa de certs textos filosogravefics fonamentals en els quals expliacutecitament o

impliacutecitament es tematitzen lrsquoautenticitat lrsquoespai viscut i el mateix paisatge Aquestes

lectures han permegraves establir certes relacions creuades al voltant drsquoaquests temes

relacions que han desvetllat algunes interessants coincidegravencies ndashi tambeacute divergegravenciesndash

que podem sintetitzar de la forma seguumlent

49

1 Lrsquolaquoauraraquo definida per Benjamin i el laquorostreraquo definit per Leacutevinas soacuten dues formes

respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb lrsquoexterioritat traduiumlble a una

vivegravencia paisatgiacutestica Per Benjamin (Lrsquoobra drsquoart a lrsquoegravepoca de la seva reproductibilitat

tegravecnica 1936) la marca drsquoautenticitat drsquouna creacioacute artiacutestica humana ndasho un event

naturalndash es troba en lrsquoaquiacute i lrsquoara de la seva manifestacioacute i aquesta marca es compendia

en el concepte drsquolaquoauraraquo El paisatge auragravetic eacutes uacutenic i irrepetible perquegrave la seva donacioacute

teacute lloc com a laquoexistegravencia irrepetible en el lloc en el que es trobaraquo En sentit contrari la

seva reproductibilitat tegravecnica com a cogravepia repetida destrueix lrsquooriginal i el desautentitza

perquegrave lrsquooriginal resta desvinculat de lrsquoagravembit de la tradicioacute i del seu aquiacute i ara Lrsquoaquiacute i

lrsquoara benjaminiagrave sembla coincidir amb la marca que Leacutevinas confereix al seu concepte

de laquorostreraquo que eacutes la forma en quegrave lrsquoencontre amb lrsquoaltre suposa captar la seva absoluta

singularitat Per una banda lrsquoencontre amb un laquorostreraquo eacutes un encontre laquocara a cararaquo ndash

val dir en un ara i un aquiacutendash uacutenic i irrepetible i en aquest sentit esdeveacute auragravetic Per altra

banda la visioacute de lrsquoaltre com a laquorostreraquo significa la impossibilitat de tematitzar-lo

cognoscitivament La relacioacute no eacutes de coneixement sinoacute egravetica

Tot i que Leacutevinas (Totalitat i Infinit 1961) limita la nocioacute de laquorostreraquo a un

laquorostreraquo humagrave ndashla naturalesa no en teacutendash superant aquesta limitacioacute podem dir que eacutes

autegraventic el paisatge laquoabsolutament Altreraquo perquegrave eacutes aquell que no es deixa posseir i per

tant dominar Autegraventic eacutes aquell paisatge que si no es deixa aprehendre ontologravegicament

tan sols es mostra com a Infinit eacutes a dir com transcendent i inaccessible La recepcioacute de

lrsquoinfinit drsquoun paisatge escapa al domini que lrsquohome en pugui fer i per tant conserva el

seu singular i original mode drsquoexistegravencia laquoautegraventicraquo Per beacute que la recepcioacute auragravetica del

paisatge descrita per Benjamin no eacutes lrsquoequivalent a la recepcioacute de lrsquoinfinit descrita per

Leacutevinas certament en el paisatge srsquoexposa un infinit que proveacute de lrsquohoritzoacute darrera del

qual es presagien altres moacutens infinits moacutens Per aixograve tota experiegravencia laquode paisatgeraquo

suposa el desplegament de lrsquoinfinit del moacuten en allograve finit Per altra banda en termes

levinasians el paisatge viscut com laquoautegraventicraquo eacutes aquell que teacute el caragravecter drsquoinoblidable i

drsquoinesperat eacutes a dir capaccedil de sorpresa Es pot concloure en aquest sentit que les

experiegravencies auragravetiques no srsquoobliden fagravecilment

2 El laquorostreraquo definit per Leacutevinas i la laquoparaula bagravesica Jo-Turaquo definida per Buber (Jo i

Tu 1923) tambeacute soacuten dues formes respectives drsquoexpressar lrsquoautegraventic drsquouna relacioacute amb

50

lrsquoexterioritat traduiumlble a una vivegravencia paisatgiacutestica El paisatge laquoabsolutament Altreraquo

laquoautegraventicraquo en tant que irreductible al coneixement i a lrsquoanagravelisi es pot assimilar al laquoTuraquo

tematitzat per Buber eacutes a dir el paisatge que es teacute al davant i amb el qual el laquoJoraquo

estableix una relacioacute dialogravegica en quegrave el paisatge no eacutes cap objecte i en quegrave la relacioacute

amb ell no es compon drsquoaccions traduiumlbles a verbs transitius El verb que millor descriu

la relacioacute laquoautegraventicaraquo amb el paisatge que es teacute al davant eacutes estar que eacutes un estar aquiacute i

en el present davant drsquoun altre que ja no eacutes un laquoAllograveraquo impersonal i objectiu sinoacute un

laquoTuraquo Tant el laquoTuraquo buberiagrave com el laquorostreraquo levinasiagrave escapen a lrsquointent de fer-ne una

ontologia tot i que en rigor lrsquolaquoabsolutament Altreraquo no exigeix cap muacutetua

correspondegravencia amb el laquoJoraquo mentre que la relacioacute amb el laquoTuraquo buberiagrave eacutes de plena

reciprocitat

3 En relacioacute amb la nocioacute drsquoexperiegravencia hem detectat una discussioacute entre Benjamin i

Buber a propogravesit de les expressions laquoexperiegravenciaraquo i laquovivegravenciaraquo Si per Buber lrsquoeacutesser

humagrave eacutes un eacutesser laquoexperimentadorraquo tenir experiegravencies nomeacutes vol dir que es teacute un moacuten

al davant ndashun paisatgendash i que aquest moacuten eacutes un laquoAllograveraquo un objecte impersonal

Lrsquoexperiegravencia del moacuten com a laquoAllograveraquo ens allunya de lrsquouacutenica relacioacute existencial

vertaderament humana la que es funda quan el que tenim al davant li diem laquoTuraquo Del

paisatge en tant que laquoTuraquo no sersquon teacute una experiegravencia sinoacute una vivegravencia En el costat

oposat drsquoaquesta apreciacioacute Benjamin veu la laquovivegravenciaraquo nomeacutes com una mera

recopilacioacute drsquoevents personals que no doacutena compte de la vertadera laquoexperiegravenciaraquo la

que quan es comunica o es narra expressa un vertader saber

4 Pel que fa a la tematitzacioacute de Heidegger (Ser i Temps 1927) en relacioacute a

lrsquoautenticitat la conclusioacute eacutes que el paisatge no srsquoesdeveacute en el mode de ser laquoa-la-magraveraquo

(zuhanden) ndashmode de ser en quegrave els ens intramundans estan a la nostra disposicioacute com a

utensilisndash perquegrave no entenem el paisatge com a una totalitat drsquouacutetils remissionals El

moacuten esdeveacute laquopaisatgeraquo quan no srsquoestagrave ocupat sinoacute laquoal davantraquo o laquodavant els ullsraquo

(vorhanden) Cal reflexioacute i distagravencia Tambeacute hem repassat les descripcions de

Heidegger sobre el mode drsquoexistegravencia en quegrave el Dasein lrsquoeacutesser humagrave esdeveacute

laquoautegraventicraquolaquopropiraquo o laquoinautegraventicraquolaquoimpropiraquo Tan sols el Dasein pot laquoelegir-se a si

mateixraquo i per tant fer-se autegraventic una laquoeleccioacuteraquo que el paisatge ndashque no eacutes Daseinndash no

pot fer Malgrat aixograve al present treball hem forccedilat la idea segons la qual un paisatge ndashla

51

nit el volcagrave en erupcioacute lrsquoaurorandash siacute es projecta com el que eacutes ndashi en tal cas eacutes

laquoautegraventicraquondash fins que assoleix un pic entelegravequic existencial a partir del qual deixa de

projectar-se aixiacute ndashi en tal cas es laquodesautentitzaraquondash El paisatge nocturn comenccedila a

laquodesautentitzar-seraquo un cop la nit astronogravemica ha assolit el seu zenit i es mou cap la

progravexima aurora Aixiacute en la mesura en quegrave podem establir en quin grau una cosa eacutes

congruent amb el seu original podem dir que lrsquoautenticitat eacutes una quumlestioacute de grau

Per altra banda hem detectat lrsquoaparent paradoxa segons la qual la contemplacioacute

repetida i repetitiva drsquoun paisatge originalment laquoautegraventicraquo revelaria el caragravecter de cogravepia

de cada nova contemplacioacute de manera que es perdria el caragravecter drsquoirrepetible que

Benjamin confereix a lrsquoautenticitat drsquoun paisatge i aquest esdevindria inautegraventic Per

part seva Harman (Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects 2002) en

un intent de superacioacute de les formulacions de Heidegger fa un exercici neo-metafiacutesic de

realisme especulatiu per dir que els objectes intramundans i no exclusivament el

Dasein estableixen relacions i es donen sentit entre ells i sense nosaltres Si fos aixiacute els

ens intramundans es desfiguren entre siacute i el resultat nrsquoeacutes el paisatge en permanent

elaboracioacute i reelaboracioacute cosa que de fet es confirma empiacutericament

5 En relacioacute amb les conceptualitzacions del medi com a agravembit de la vida i les accions

humanes Leacutevinas discrepa amb Heidegger en certs aspectes fonamentals Per referir-se

al medi Leacutevinas introdueix la nocioacute drsquolaquoElementraquo que no eacutes un ens i no eacutes cosa i laquono teacute

cap cararaquo perfil o escorccedil Eacutes aquell laquomediraquo que ens embolcalla i en el qual

metafogravericament estem laquosubmergitsraquo En aquest sentit lrsquolaquoelementalraquo levinasiagrave

srsquoaproxima conceptualment a la idea drsquolaquohoritzoacuteraquo de Husserl Si Heidegger ens mostra

un medi ndashlrsquoaquiacute del serndash en el que es desenvolupa el moviment i lrsquoaccioacute pragravectica del

Dasein un medi de la totalitat de referegravencies pragravectiques Leacutevinas diragrave que aquest medi

pot ser plaent La naturalesa doacutena tambeacute en un sentit de plaer ndashlrsquoaire pur que respiremndash

i fins i tot lrsquoocupacioacute amb els utensilis tambeacute pot resultar plaent ndashclavar el clau amb el

martellndash

6 La descripcioacute levinasiana de lrsquolaquoelementalraquo hem tractat de vincular-la a allograve

laquopaisatgiacutesticraquo LrsquolaquoElementraquo sembla que ens embolcalla drsquouna manera semblant a la

manera com estem embolcallats de paisatge Som part drsquoun laquotransfonsraquo gairebeacute fins a la

indistincioacute amb ell Ara beacute si el nadoacute que ha nascut ha nascut en lrsquolaquoElementraquo i aquesta

52

eacutes la seva primera forma efectiva drsquoexistegravencia en rigor no podem dir que el nadoacute tingui

progravepiament paisatge Encara aixiacute lrsquolaquoElementraquo i el paisatge soacuten tots dos una

reinterpretacioacute filosogravefica del moacuten-entorn A meacutes a meacutes si de lrsquolaquoElementraquo puc obtenir

plaer ndashi en la versioacute de Leacutevinas viure eacutes plaentndash no eacutes menys cert que del paisatge

tambeacute obtinc un plaer visual quan eacutes bell

Finalment un treball com el present que teacute com a fil conductor la categoria filosogravefica

del paisatge certament obre liacutenies futures drsquoinvestigacioacute que podrien anar orientades a

la recerca de les diferents maneres de referir-se al paisatge als textos filosogravefics de certs

autors drsquointeregraves una recerca que vagi un poc meacutes enllagrave de les contribucions que hem

realitzat en la nostra investigacioacute No en va fora drsquoella hem trobat clares i interessants

referegravencies al paisatge en autors com Schopenhauer Kant o Rousseau Tambeacute es

podrien iniciar altres recerques explorant lrsquoorigen natiu de la consciegravencia humana del

paisatge als textos de lrsquoantiguitat arcaica i clagravessica i en concret als textos homegraverics Soacuten

ben conegudes les descripcions homegraveriques dels presumptes laquojardinsraquo del palau

drsquoAlciacutenoo que tenen un sentit admiratiu Foacutermules homegraveriques com πόντου βὰς

ἰοειδέος (violaci mar) o ῥοδοδάκτυλος Ἠώς (Eos de dits rosacis) amb la que Homer

descriu el naixement del dia que impregna la terra drsquouna tonalitat rosagravecia poden ser

considerades foacutermules paisatgiacutestiques epiacutetets que assenyalen una Stimmung

En relacioacute amb els temes tractats en la present investigacioacute podem acabar amb

una reflexioacute segons la qual les concepcions examinades en el treball i el tractament que

reben als textos analitzats ens han situat en el camp de la metafiacutesica Si lrsquohem

convocada eacutes perquegrave pensem que la filosofia ha de continuar preguntant-se no nomeacutes

per la realitat sinoacute pel sentit que els eacutessers humans donam a aquesta realitat inclosa la

humana El positivisme logravegic teacute bones raons per dir que tota afirmacioacute metafiacutesica estagrave

mancada de sentit i de significat perograve per causes que sersquons escapen el laquodesig

metafiacutesicraquo del que parla Leacutevinas continua colpejant Kant parlava drsquouna laquonecessitat

inevitableraquo i Schopenhauer concloiumla que som laquoanimals metafiacutesicsraquo Lrsquoadmiracioacute de

Kant pel laquocel estrellat damunt meuraquo eacutes tambeacute admiracioacute emocionada davant del

paisatge de la nit de Koumlnigsberg i del poder de lrsquoobscuritat i la filosofia ha de poder

seguir preguntant-se metafiacutesicament per ella

53

6 Bibliografia

Adorno Th W (2005) [1970] Dialeacutectica negativa La jerga de la autenticidad Obra

completa 6 Madrid Akal

Augeacute Marc (1992) Non-lieux Introduction agrave une anthropologie de la surmoderniteacute

Paris Le Seuil

Bachelard Gastoacuten (2000) La poeacutetica del espacio Buenos Aires Fondo de Cultura

Econoacutemica

Bauman Zygmunt (2000) Liquid Modernity Cambridge Polity Press

Walter Benjamin (1933) laquoExperiencia y pobrezaraquo Discursos interrumpidos I

Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (1936) laquoLa obra de arte en la eacutepoca de su reproductibilidad teacutecnicaraquo

Discursos interrumpidos I Filosofia del arte y de la historia Madrid Taurus 1989

Benjamin Walter (2008) Sobre la fotografiacutea Valencia Pre-Textos

Berque Augustin (1986) Le sauvage et lrsquoartifice Les japonais devant la nature Paris

Eacuteditions Gallimard Bibliothegraveque des Sciences Humaines

Berque Augustin (1994) Cinq propositions pour une theacuteorie du paysage Seyssel

Editions Champ Vallon

Berque Augustin (1995) Les Raisons du paysage De la Chine antique aux

environnements de synthegravese Pariacutes Hazan

Berque Augustin (2009) El pensamiento paisajero Madrid Biblioteca Nueva Paisaje

y Teoriacutea

Beruete Santiago (2016) Jardinosofiacutea Madrid Turner

Besse Jean-Marc (2010) La sombra de las cosas Sobre paisaje y geografiacutea Biblioteca

Nueva Madrid

Buber Martin (2017) [1923] Yo y Tuacute Barcelona Editorial Herder

54

Bunge William (1966) Theoretical Geography Second Edition Lund Studies in

Geography Series C General and Mathematical Geography No 1 Lund Sweden

Gleerup

Buttimer Anne (1969) The Social Space in Interdisciplinary Perspective ldquoThe

Geographical Reviewrdquo New York vol 59 pagravegs 417-426

Carlson Allen (2009) Nature and Landscape An Introduction to Environmental

Aesthetics Nueva York Columbia University Press

Casey Edward S (2002) Re-Presenting Place Landscape Painting and Maps

Minneapolis University of Minnesota Press

Collot Michel (1986) Points de vue sur la perception des paysages Espace

geacuteographique tom 15 nuacutem 3 pp 211-217

Cosgrove Denis E (1984) Social Formation and Symbolic Landscape Madison

Wisconsin The University of Wisconsin Press

Cosgrove Denis E (1985) Prospect perspective and the evolution of the landscape

idea Transactions of the Institute of British Geographers 10 45-62

Damasio Antonio (2010) En busca de Spinoza Neurobiologiacutea de la emocioacuten y los

sentimientos Barcelona Criacutetica

Derrida Jaques (2008) [1997] El animal que luego estoy si(gui)endo Madrid Editorial

Trotta

Ferrater Mora Joseacute (1983) Diccionario de Filosofiacutea de Bolsillo A-H Madrid Alianza

Editorial

Forman Richard TT (1995) Land Mosaic The ecology of landscapes and regions

Nova York Cambridge University Press

Harman Graham (2002) Tool-Being Heidegger and the Metaphysics of Objects

Chicago and La Salle Open Court

Heidegger Martin (1986) [1927] El Ser y el Tiempo Meacutexico Fondo de Cultura

Econoacutemica Traduccioacute de Joseacute Gaos

Heidegger Martin (1997) [1927] Ser y Tiempo Santiago de Chile Editorial

Universitaria Traduccioacute de Jorge Eduardo Rivera

55

Husserl Edmund (1991) La crisis de las ciencias europeas y la fenomenologiacutea

transcendental Una introduccioacuten a la filosofiacutea fenomenoloacutegica Barcelona Editorial

Criacutetica

Kessler Mathieu (2000) El paisaje y su sombra Barcelona Idea Book

Leacutevinas Emmanuel (2000) [1947] De la existencia al existente Madrid Arena Libros

Leacutevinas Emmanuel (2016) [1961] Totalidad e Infinito Ensayo sobre la exterioridad

Salamanca Ediciones Siacutegueme

Leacutevinas Emmanuel (1991) [1982] Eacutetica e Infinito Madrid Visor

Maderuelo Javier (2005) El paisaje Geacutenesis de un concepto Madrid Abada Editores

Malpas Jeff (ed) (2011) The place of landscape Concepts Contexts Studies

Cambridge Massachussetts The MIT Press

Merleau-Ponty Maurice (1945) Pheacutenomeacutenologie de la perception Paris Gallimard

Merleau-Ponty Maurice (1993) Fenomenologiacutea de la percepcioacuten Barcelona Planeta

Agostini

Mesnil Joeumllle (2018) Fenomenologiacutea del espacio del paisaje un espacio encarnado

Eikasia Revista de filosofiacutea 83 139-170

Muntildeoz Francesc (2004) UrBANALitzacioacute La produccioacute residencial de baixa densitat

a la provincia de Barcelona 1985-2001 Tesi Doctoral dirigida pel Drs Ignasi de Solaacute-

Morales i Rosa Ascoacuten Departament de Geografia Universitat Autogravenoma de Barcelona

3 vols

Passarge Siegfried (1913) laquoPhysiogeographie und vergleichende

Landschaftsgeographieraquo Mitt Geogr Gess Hamburg nuacutem 27 1-27

Relph Edward (1976) Place and Placelessness London Pion

Richir Marc (1987) Pheacutenomegravenes temps et ecirctres Ontologie et pheacutenomeacutenologie

Grenoble J Millon Col Krisis

Roger Alain (2007) Breve tratado del paisaje Madrid Editorial Biblioteca Nueva

Paisaje y Teoriacutea

56

Sauer Carl Ortwin (1925) laquoThe Morphology of Landscaperaquo Land and Life a

Selection from the Writings of Carl Ortwin Sauer Ed John Leighly Berkeley

University of California Press 1963 315-350

Schatzki Theodore R (2011) laquoLandscapes as Temporalspatial Phenomenaraquo In

Malpas J (ed) The place of landscape concepts contexts studies Massachusetts

Institute of Technology

Scholem Gershom (1975) Walter Benjamin Historia de una amistad Epublibre

Editor digital Titivillus

Seamon David (1979) A geography of lifeworld London Croom Helm

Simmel Georg (2013) [1913] Filosofiacutea del paisaje Madrid Casimiro Libros

Tiberghien Gilles A (2001) laquoHorizontesraquo En Maderuelo J (ed) Arte puacuteblico

naturaleza y ciudad Fundacioacuten Ceacutesar Manrique

Tilley Christopher (1994) A Phenomenology of Landscape Places Paths and

Monuments Oxford Berg

Tuan Yi-Fu (1977) Space and Place The Perspective of Experience Minneapolis

University of Minnesota Press

Tuan Yi-Fu (2007) Topofilia Barcelona Melusina

57

Annex drsquoimatges

Figura 1 Paisaje de dunes prop de la ciutat de Haarlem (1603) H Goltzius principal

representant del barroc nograverdic Segons J Maderuelo (2007) el primer paisatge de lrsquoart

occidental

58

Figura 2 Englefield House (1832) J Constable En paraules del pintor laquono eacutes una casa

eacutes un matiacute drsquoestiu a on hi ha una casaraquo descripcioacute que serveix Richir (1987) per definir

el fenomen i el paisatge com una laquofase del moacutenraquo

59

Figura 3 Las Vegas Paisatge veneciagrave imitat i banalitzat la falsedat esdeveacute laquoautegraventicaraquo