13. Un món dividit en blocs (1945-91)
13.1. El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units (1)
El món capitalista
viu
supremacia dels USA
compta amb
gran potencial econòmic
basat en
-molts recursos naturals-control matèries primeres al món-innovació científica i tècnològica
-modernitat empresarial-gran nombre de multinacionals
-capacitat financera: banca més gran i dinàmica, dòlar com a moneda mundial de referència gràcies a Bretton Woods (1944) que van portar a la creació del FMI i el BM
facilita
prosperitat dècades 50 i 60
comporta
augment espectacular del consum i assoliment nivell de
vida més alt de la seva história
permet
construir model social pròsper i dinámic: més població activa, més facilitats per canviar de
feina i ascendir escala social, més llibertat d’empresa i més
facilitats obtenció crèdits
per bé
mantenen desigualtats (generen marginació i
delinqüència)
propicien
gran contestació social:-igualtat drets negres (Luther
King, Panteres Negres)-protesta juvenil (hippy)-moviments femenistes
sistema polític
caracterizat per
Constitució del 1787 (modificada amb
esmenes: supressió esclavitud, 1868; vot
de la dona, 1920)
divisió de poders i presidencialisme
federalisme
bipartidisme
sistema electoral (limitacions degudes a:
-abstencionisme-gran influència mcs
-costos elevats)
governat per
Truman, Eisenhower: conservadors
-Kennedy (Nova Frontera): lluita contra pobresa i segregació racial, progrés científic i tecnolòlgic i
foment de la pau- Johnson: certa continuïtat
-Nixon: substituït arran del Watergate-Carter
-Reagan, Bush: política liberal-Clinton
-Bush (fill)
13. Un món dividit en blocs (1945-91)
13.1. El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units (2)
El món capitalista
comprèn
Europa occidental
viurecuperació econòmica
gràcies a
-ajuda dels USA (Pla Marshall)-assimilació noves tecnologies i
mètodes empresarials americans-plans d’integració econòmica (OECE i
Mercat Comú)
produeix
creixement població (baby boom): TN 20 %o
entre 1955-65
prosperitat econòmica (+indústria –agricultura)
transformacions socials:-incorporació dona al treball
-extensió laïcisme-ampliació sistemes protecció
social (Estat del Benestar)
consolidació sistemes polítics democràtics
llevat
-Portugal (Salazar-Caetano: 1928-74)-Grècia (1967-74)
-Espanya (Franco: 1939-75)
compten
-divisió de poders-pluripartidisme (conservadors i
democristians, socialistes o laboristes, comunistes) i alternança
-consens en la creació d’un Estat del Benestar
han viscut
diverses etapes
moviments de protesta (joves i estudiants a través
de grups d’extrema esquerra): Maig de 1968
(poc rellevant políticament però important culturalment)
postguerra: governs de coalició que van establir les bases de la reconstrucció democràtica
del 1947 a la dècada dels 50:-predomini conservador
-creixement econòmic accelerat-De Gasperi, De Gaulle, Adenauer,
Churchill i MacMillan
dècada dels 60:-governs socialistes
-repartiment més equitatiu de la riquesa
-Wilson, Brandt i Schmidt
13. Un món dividit en blocs (1945-91)
13.1. El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units (3)
13.2. Crisi i transformació del capitalisme a Occident
El món capitalista
comprènJapó
va experimentar
el ritme de creixement més elevat (1955 i 1973)
l’ha convertit en
la segona potència econòmica mundial
gràcies a
l’ajut tècnic i financer dels EUA
la intervenció de l’Estat:-foment de la indústria pesant
-règim fiscal favorable a l’estalvi privat i a la inversió-planificació eficaç
-especialització de l’economia en productes de consum d’alta
tecnologia-competitivitat dels productes
-alta taxa d’inversió, relacionada amb el...-gran esforç d’innovació tecnològica
-relacions de treball amb elements tradicionals (respecte a la jerarquia, disciplina rigorosa,
salaris baixos) però força estabilitat en el treball-flexibilitat de l’estructura empresarial
-densitat urbana elevada
-forta contaminació ambiental
ha donat lloc a
adopció i generalització de pautes societat de consum
viu
trenta ays de creixement (1945-73)
(taxes anual > 5%)
basat
-desenvolupament indústries-augment productivitat-alt consum d’energia
alentiment ritme de creixement (des de finals dècada 60)
degut aaugment preu primeres matèries (a causa de la
demanda) que produeix inflació
desacceleració econ. EUA:-despeses militars (Vietnam)
-disminució exportacions-augment preu importacions
-disminució reserves or
porten a
-suspensió conv. dòlar (1971)-fluctuació moneda (1973)-aranzel 10% sobre imp.
alteració intercanvis intern. i crisi de confiança financera
internacional
provoca
final sobtat
degut a
augment preu petroli (1973: Yom Kippur, 1979: Iran)
altera
base est. prod.:
energia barata
desencadena
-pujada dels costos-augment de la inflació
-reducció de la demanda-disminució producció-crisi industrial i aturresulta
-reducció ritme de creixement (1979: ¼ respecte a abans de 1973)
-augment de l’atur i la inflació (x3)
-rev. tecnològica-canvis mètodes prod. i
estructura empreses-liberalització comerç
-reducció Est. Benestar-globalització
porta
13. Un món dividit en blocs (1945-91)
13.3. El món socialista: l’hegemonia soviètica (1)
El sistema soviètic
es basava
-partit únic-unió de partit i Estat
-ideologia única-planificació centralitzada
dirigit per
Nikita Khruixov (1953-64), a la mort de Stalin
posa en marxa
desestalinització (contra el culte a la personalitat) i denúncia dels
crims (XX Congrés, 1956)
L. Breixnev (1964-82), J. Andropov, K. Txernenko
impulsen
la paràlisi del reformisme i el retorn a la política anterior
immobilisme de la vida política, culte a la personalitat, centralització i
uniformització, coexistència pacífica amb el bloc capitalista, intervencionisme soviètic al bloc socialista (1968: Praga)
repressió de la dissidència (gulags;
Sakharov, Medvedev, Solzenitzyn)
resulta
aconsegueix
recuperació i creixem. espectacular (sense ajut):-prioritat absoluta ind. pesant i transports (80 % inversió)
-1950: aparell industrial recuperat i millorat
1950-69: millora condicions vida:-augment eficiència agricultura (blat: 50%, llet: 69%, carn:
87%)-autoabastament alimentari
1970: màxim desenvolupament:-augment consum
-universalització serveis (educació, sanitat, habitatge, transport)
-augmenta nombre estudiants universitaris-millora esperança vida
-avaç tecnologia espacial
parlen
socialisme desenvolupat
pateix
-serveis de poca qualitat-baixa productivitat
-béns consum: poca oferta, varietat i qualitat
-llunyania del desenvolupament occid.
13. Un món dividit en blocs (1945-91)
13.3. El món socialista: l’hegemonia soviètica (2)
Els països de l’Europa Oriental
van transformar-se en
democràcies populars
a través de
la creació de fronts populars després de l’alliberament del
nazisme
el monopoli progressiu del poder per part dels PCs
entre 1945-49
mitjançant
-Iugoslàvia i Albània: PC al poder el 1945 sense ajut soviètic (guerrilles molt fortes)
-Bulgària i Romania: els soviétics forcen la formació de fronts nacionals (PC en paper
dominant)-Polònia: el front dirigit pel PC guanya les
eleccions (1947)-Txecoslovàquia: cop de força (1948) contra
govern de coalició i poder en mans del PC-Hongria: imposició progressiva del PC fins
que el 1949 controlava l’Estat-Alemanya: RDA controlada pel PC
seguien
model polític sovièticcaracteritza
t
-PC: dirigent únic de la vida política-centralisme democràtic: com a mètode
de funcionament
agricultura:-col·lectivització de la terra (després del 1948-49) amb ritmes i resultats
diferents (del 20% al 60%)-granges estatals i col·lectives
-sector agrícola privat
indústria:-nacionalització gran indústria
-planificació: plans quinquennals-política d’industrialització massiva i
prioritat a la indústria pesant-augment obrers industrials (incorporació dona al treball)
viuen
-intents de democratització: Hongria (1956) i Txecoslovàquia (1968)
-aparició moviments socials i sindicats lliures (durant els 70 i 80)
model econ. soviètic
complementat
intent de formar bloc econòmic amb organismes d’ajut i de cooperació:
CAME i COMECON
caracteritzat
no assoleixen
nivell de vida d’Europa occid. (molt evident a la RDA)
13. Un món dividit en blocs (1945-91)
13.3. El món socialista: l’hegemonia soviètica (3)
La influència socialista
va escampar-se per
Amèrica Central i del Sud
a països com
Cuba
després de
-victòria de Fidel Castro contra la dictadura de Batista
-oposició als privilegis dels EUA i nacionalització de bona part de les
propietats nord-americanes-suport dels EUA als intents
d’enderrocament del règim (1961: Cochinos)
-apropament de Castro a l’URSS
Veneçuela, Colòmbia, Uruguai, Perú, Bolívia, ...
mitjançant
l’actuació de guerrilles revolucionàries, que foren
reprimides durament
Nicaragua
on
va triomfar (1979) la revolució sandinista contra
la dictadura de Somoza
van desenvolupar-se guerrilles molt fortes que van acabar integrant-se a
la vida política després d’una negociació
El Salvador, Guatemala
Àsia
Corea del Nord
Indoxina (Vietnam, Laos,
Cambotja)
Indonèsia
després de
la guerra d’alliberament (contra França i els EUA)
on
els comunistes recolzaven el nacionalista Sukarno i van patir una de les més grans repressions
després del cop d’estat de Suharto
Àfrica
només resta a
Xina, Mongòlia, Corea del Nord, Vietnam,
Laos i Cuba
després de
la caiguda de l’URSS i els països de l’Europa Oriental i
la pèrdua de prestigi d’aquesta ideologia
Algèria, Líbia, Etiòpia
Ghana, Senegal, Sudan
caràcter antiimperialista
Angola, Moçambic, Namíbia
guerrilles recolzades per forces cubanes
Egipte, Síria
apropament a l’URSS contra el suport dels
EUA a IsraelAfganistan
a llocs com
amb un
hi havia
van viure
l’URSS va intervenir contra els talibans islamistes recolzats per
la CIA dels EUA
13. Un món dividit en blocs (1945-91)
13.4. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar (1)
El sistema soviètic
viu
-crisi política: petició reformes i llibertat opinió
-crisi econòmica: estancament nivell de vida aconseguit (es privilegiava l’aparell militar i la indústria d’armament i no augmentava l’oferta
de productes ni el confort de la població)
agreujada
recessió mundial dels 70:-reducció exportacions
-dificultats importacions (blat)-dificultats tornar prèstecs
consciència endarreriment científic i tecnològic (quan el capitalisme reconverteix
les indústries a principis dels 80)
provoca
reformes de Mikhail Gorbatxov
qualificadesperestroika (reestructuració) i
glasnost (transparència)
afecten
economia: es vol augmentar producció i estimular empreses
col·lectives (cooperatives o estatals) introduint incentius i
facilitant formes de mercat lliure
política:-promoure la participació política
fora del partit-ampliar llibertat d’expressió
-lluita contra corrupció-proposta nova Const. i nous
estatus PCUS
cohesió repúbliques: elaborar un nou Tractat de la Unió amb una relació més equilibrada i donant més participació en les decisions
comunes
política internacional:-entesa amb Occident: millora relacions
amb EUA i represa converses sobre reducció d’armament
-final control sobre països satèl·lits: posar fi a la presència militar, dissolució Pacte
Varsòvia, garantia de no intervenir
13. Un món dividit en blocs (1945-91)
13.4. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar (2)
Les reformes a l’URSS
donen pas a
sintetitzades al
XXVII Congrés del PCUS (1986):-indep. absoluta entre països-garantia de no intervenció
reformes a l’Europa de l’Est
a llocs com
Polònia
-oposició del moviment obrer a través de Solidarnosc
-introducció de mesures democràtiques: Amnistia Política
(1986), empreses privades (1988), legalització de Solidarnosc (1989), eleccions lliures (IV-89, Solid: 80%)
destaca
Hongria
-voluntat de canvi fins i tot dins del PC-substitució de Kádár per Grosz
(reformista)-legalització partits i reconeixement
drets d’expressió i manifestació (1989)-nova constitució democràtica (X-89)
-manifestacions massives (XI-89): dimissió cúpula PC
-pacte nous dirigents PC-oposició: V. Havel, primer ministre
-eleccions lliures i reestructuració sistema
-divisió del país: Txèquia i Eslovàquia
-insurrecció popular (XII-89), iniciada pels miners i amb suport militar
-enderrocament Ceaucescu: judici i afusellament
-Front Nacional al govern
-destitució dirigents immobilistes (XI-89)
-inici de reformes democràtiques i convocatòria d’eleccions lliures
-estiu 1989: milers de refugiats a les embaixades de Polònia, Hongria i
Txec. que demanaven anar a la RFA-X-89: onada de protestes (visita
Gorbatxov)-destitució de Honecker per una part
del PC-9-XI-1989: apertura mur de Berlín i
convocatòria electoral-victòria democristiana (Kohl) que defensava la reunificació ràpida
-nou tractat d’unificació (3-X-90) i desaparició de la RDA
Txecoslovàq.
Romania
Bulgària
Alemanya
destaca
pretenen
-aconseguir formes de govern parlamentàries i democràtiques
-introduir sistema de prop. individual i de relacions de
mercat
13. Un món dividit en blocs (1945-91)
13.4. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar (3)
La reforma política
va permetreva anar acompanyada de
transició vers una economia de mercat
tensions nacionalistes
suposà
-desproveïment població-caiguda de productivitat-oposició conservadora
eleccions lliures a Rússia (VII-1990)
manifestades
van provocar
intent de cop d’Estat militar (VIII-91)
aturat
-resistència població-actitud de Ieltsin i el
Parlament
XII-91: indep. Ucraïna, Bielorrússia, Uzbekistan,
Geòrgia, Estònia, Letònia i Lituània
accelera
guanyades per
Boris Ieltsinva afavorir
provoca
-desaparició de l’URSS-intent de formar la CEI (no aceptat)
-dimissió Gorbatxov (XII-91)
reformes a Rússia
volia
-supressió comunisme, dissolució PC, confiscació béns
-nova constitució (1993): tendència autoritària i presidencialista amb
un paper parlamentari limitat-pluralisme polític amb mancances
(oportunisme i corrupció)
enfonsament del nivell de vida (caiguda de la moneda, manca de treball,
augment de preus i anul·lació de les prestacions socials)
desmantellament ràpid del sistema comunista
liberalització del mercat i privatització de l’economia
(oligarquia i màfies)
com ara
provoca