13. Un món dividit en blocs (1945-91)

9
13. Un món dividit en blocs (1945-91) 13.1. El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units (1) El món capitalista viu supremacia dels USA compta amb gran potencial econòmic basat en -molts recursos naturals -control matèries primeres al món -innovació científica i tècnològica -modernitat empresarial -gran nombre de multinacionals -capacitat financera: banca més gran i dinàmica, dòlar com a moneda mundial de referència gràcies a Bretton Woods (1944) que van portar a la creació del FMI i el BM facilita prosperitat dècades 50 i 60 comporta augment espectacular del consum i assoliment nivell de vida més alt de la seva história permet construir model social pròsper i dinámic: més població activa, més facilitats per canviar de feina i ascendir escala social, més llibertat d’empresa i més facilitats obtenció crèdits per bé mantenen desigualtats (generen marginació i delinqüència) propicien gran contestació social: -igualtat drets negres (Luther King, Panteres Negres) -protesta juvenil (hippy) -moviments femenistes sistema polític caracterizat per Constitució del 1787 (modificada amb esmenes: supressió esclavitud, 1868; vot de la dona, 1920) divisió de poders i presidencialisme federalisme bipartidisme sistema electoral (limitacions degudes a: -abstencionisme -gran influència mcs -costos elevats) governat per Truman, Eisenhower: conservadors -Kennedy (Nova Frontera): lluita contra pobresa i segregació racial, progrés científic i tecnolòlgic i foment de la pau - Johnson: certa continuïtat -Nixon: substituït arran del Watergate -Carter -Reagan, Bush: política liberal -Clinton -Bush (fill)

description

molts recursos naturals control matèries primeres al món innovació científica i tècnològica modernitat empresarial gran nombre de multinacionals - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of 13. Un món dividit en blocs (1945-91)

Page 1: 13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13.1. El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units (1)

El món capitalista

viu

supremacia dels USA

compta amb

gran potencial econòmic

basat en

-molts recursos naturals-control matèries primeres al món-innovació científica i tècnològica

-modernitat empresarial-gran nombre de multinacionals

-capacitat financera: banca més gran i dinàmica, dòlar com a moneda mundial de referència gràcies a Bretton Woods (1944) que van portar a la creació del FMI i el BM

facilita

prosperitat dècades 50 i 60

comporta

augment espectacular del consum i assoliment nivell de

vida més alt de la seva história

permet

construir model social pròsper i dinámic: més població activa, més facilitats per canviar de

feina i ascendir escala social, més llibertat d’empresa i més

facilitats obtenció crèdits

per bé

mantenen desigualtats (generen marginació i

delinqüència)

propicien

gran contestació social:-igualtat drets negres (Luther

King, Panteres Negres)-protesta juvenil (hippy)-moviments femenistes

sistema polític

caracterizat per

Constitució del 1787 (modificada amb

esmenes: supressió esclavitud, 1868; vot

de la dona, 1920)

divisió de poders i presidencialisme

federalisme

bipartidisme

sistema electoral (limitacions degudes a:

-abstencionisme-gran influència mcs

-costos elevats)

governat per

Truman, Eisenhower: conservadors

-Kennedy (Nova Frontera): lluita contra pobresa i segregació racial, progrés científic i tecnolòlgic i

foment de la pau- Johnson: certa continuïtat

-Nixon: substituït arran del Watergate-Carter

-Reagan, Bush: política liberal-Clinton

-Bush (fill)

Page 2: 13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13.1. El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units (2)

El món capitalista

comprèn

Europa occidental

viurecuperació econòmica

gràcies a

-ajuda dels USA (Pla Marshall)-assimilació noves tecnologies i

mètodes empresarials americans-plans d’integració econòmica (OECE i

Mercat Comú)

produeix

creixement població (baby boom): TN 20 %o

entre 1955-65

prosperitat econòmica (+indústria –agricultura)

transformacions socials:-incorporació dona al treball

-extensió laïcisme-ampliació sistemes protecció

social (Estat del Benestar)

consolidació sistemes polítics democràtics

llevat

-Portugal (Salazar-Caetano: 1928-74)-Grècia (1967-74)

-Espanya (Franco: 1939-75)

compten

-divisió de poders-pluripartidisme (conservadors i

democristians, socialistes o laboristes, comunistes) i alternança

-consens en la creació d’un Estat del Benestar

han viscut

diverses etapes

moviments de protesta (joves i estudiants a través

de grups d’extrema esquerra): Maig de 1968

(poc rellevant políticament però important culturalment)

postguerra: governs de coalició que van establir les bases de la reconstrucció democràtica

del 1947 a la dècada dels 50:-predomini conservador

-creixement econòmic accelerat-De Gasperi, De Gaulle, Adenauer,

Churchill i MacMillan

dècada dels 60:-governs socialistes

-repartiment més equitatiu de la riquesa

-Wilson, Brandt i Schmidt

Page 3: 13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13.1. El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units (3)

13.2. Crisi i transformació del capitalisme a Occident

El món capitalista

comprènJapó

va experimentar

el ritme de creixement més elevat (1955 i 1973)

l’ha convertit en

la segona potència econòmica mundial

gràcies a

l’ajut tècnic i financer dels EUA

la intervenció de l’Estat:-foment de la indústria pesant

-règim fiscal favorable a l’estalvi privat i a la inversió-planificació eficaç

-especialització de l’economia en productes de consum d’alta

tecnologia-competitivitat dels productes

-alta taxa d’inversió, relacionada amb el...-gran esforç d’innovació tecnològica

-relacions de treball amb elements tradicionals (respecte a la jerarquia, disciplina rigorosa,

salaris baixos) però força estabilitat en el treball-flexibilitat de l’estructura empresarial

-densitat urbana elevada

-forta contaminació ambiental

ha donat lloc a

adopció i generalització de pautes societat de consum

viu

trenta ays de creixement (1945-73)

(taxes anual > 5%)

basat

-desenvolupament indústries-augment productivitat-alt consum d’energia

alentiment ritme de creixement (des de finals dècada 60)

degut aaugment preu primeres matèries (a causa de la

demanda) que produeix inflació

desacceleració econ. EUA:-despeses militars (Vietnam)

-disminució exportacions-augment preu importacions

-disminució reserves or

porten a

-suspensió conv. dòlar (1971)-fluctuació moneda (1973)-aranzel 10% sobre imp.

alteració intercanvis intern. i crisi de confiança financera

internacional

provoca

final sobtat

degut a

augment preu petroli (1973: Yom Kippur, 1979: Iran)

altera

base est. prod.:

energia barata

desencadena

-pujada dels costos-augment de la inflació

-reducció de la demanda-disminució producció-crisi industrial i aturresulta

-reducció ritme de creixement (1979: ¼ respecte a abans de 1973)

-augment de l’atur i la inflació (x3)

-rev. tecnològica-canvis mètodes prod. i

estructura empreses-liberalització comerç

-reducció Est. Benestar-globalització

porta

Page 4: 13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13.3. El món socialista: l’hegemonia soviètica (1)

El sistema soviètic

es basava

-partit únic-unió de partit i Estat

-ideologia única-planificació centralitzada

dirigit per

Nikita Khruixov (1953-64), a la mort de Stalin

posa en marxa

desestalinització (contra el culte a la personalitat) i denúncia dels

crims (XX Congrés, 1956)

L. Breixnev (1964-82), J. Andropov, K. Txernenko

impulsen

la paràlisi del reformisme i el retorn a la política anterior

immobilisme de la vida política, culte a la personalitat, centralització i

uniformització, coexistència pacífica amb el bloc capitalista, intervencionisme soviètic al bloc socialista (1968: Praga)

repressió de la dissidència (gulags;

Sakharov, Medvedev, Solzenitzyn)

resulta

aconsegueix

recuperació i creixem. espectacular (sense ajut):-prioritat absoluta ind. pesant i transports (80 % inversió)

-1950: aparell industrial recuperat i millorat

1950-69: millora condicions vida:-augment eficiència agricultura (blat: 50%, llet: 69%, carn:

87%)-autoabastament alimentari

1970: màxim desenvolupament:-augment consum

-universalització serveis (educació, sanitat, habitatge, transport)

-augmenta nombre estudiants universitaris-millora esperança vida

-avaç tecnologia espacial

parlen

socialisme desenvolupat

pateix

-serveis de poca qualitat-baixa productivitat

-béns consum: poca oferta, varietat i qualitat

-llunyania del desenvolupament occid.

Page 5: 13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13.3. El món socialista: l’hegemonia soviètica (2)

Els països de l’Europa Oriental

van transformar-se en

democràcies populars

a través de

la creació de fronts populars després de l’alliberament del

nazisme

el monopoli progressiu del poder per part dels PCs

entre 1945-49

mitjançant

-Iugoslàvia i Albània: PC al poder el 1945 sense ajut soviètic (guerrilles molt fortes)

-Bulgària i Romania: els soviétics forcen la formació de fronts nacionals (PC en paper

dominant)-Polònia: el front dirigit pel PC guanya les

eleccions (1947)-Txecoslovàquia: cop de força (1948) contra

govern de coalició i poder en mans del PC-Hongria: imposició progressiva del PC fins

que el 1949 controlava l’Estat-Alemanya: RDA controlada pel PC

seguien

model polític sovièticcaracteritza

t

-PC: dirigent únic de la vida política-centralisme democràtic: com a mètode

de funcionament

agricultura:-col·lectivització de la terra (després del 1948-49) amb ritmes i resultats

diferents (del 20% al 60%)-granges estatals i col·lectives

-sector agrícola privat

indústria:-nacionalització gran indústria

-planificació: plans quinquennals-política d’industrialització massiva i

prioritat a la indústria pesant-augment obrers industrials (incorporació dona al treball)

viuen

-intents de democratització: Hongria (1956) i Txecoslovàquia (1968)

-aparició moviments socials i sindicats lliures (durant els 70 i 80)

model econ. soviètic

complementat

intent de formar bloc econòmic amb organismes d’ajut i de cooperació:

CAME i COMECON

caracteritzat

no assoleixen

nivell de vida d’Europa occid. (molt evident a la RDA)

Page 6: 13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13.3. El món socialista: l’hegemonia soviètica (3)

La influència socialista

va escampar-se per

Amèrica Central i del Sud

a països com

Cuba

després de

-victòria de Fidel Castro contra la dictadura de Batista

-oposició als privilegis dels EUA i nacionalització de bona part de les

propietats nord-americanes-suport dels EUA als intents

d’enderrocament del règim (1961: Cochinos)

-apropament de Castro a l’URSS

Veneçuela, Colòmbia, Uruguai, Perú, Bolívia, ...

mitjançant

l’actuació de guerrilles revolucionàries, que foren

reprimides durament

Nicaragua

on

va triomfar (1979) la revolució sandinista contra

la dictadura de Somoza

van desenvolupar-se guerrilles molt fortes que van acabar integrant-se a

la vida política després d’una negociació

El Salvador, Guatemala

Àsia

Corea del Nord

Indoxina (Vietnam, Laos,

Cambotja)

Indonèsia

després de

la guerra d’alliberament (contra França i els EUA)

on

els comunistes recolzaven el nacionalista Sukarno i van patir una de les més grans repressions

després del cop d’estat de Suharto

Àfrica

només resta a

Xina, Mongòlia, Corea del Nord, Vietnam,

Laos i Cuba

després de

la caiguda de l’URSS i els països de l’Europa Oriental i

la pèrdua de prestigi d’aquesta ideologia

Algèria, Líbia, Etiòpia

Ghana, Senegal, Sudan

caràcter antiimperialista

Angola, Moçambic, Namíbia

guerrilles recolzades per forces cubanes

Egipte, Síria

apropament a l’URSS contra el suport dels

EUA a IsraelAfganistan

a llocs com

amb un

hi havia

van viure

l’URSS va intervenir contra els talibans islamistes recolzats per

la CIA dels EUA

Page 7: 13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13.4. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar (1)

El sistema soviètic

viu

-crisi política: petició reformes i llibertat opinió

-crisi econòmica: estancament nivell de vida aconseguit (es privilegiava l’aparell militar i la indústria d’armament i no augmentava l’oferta

de productes ni el confort de la població)

agreujada

recessió mundial dels 70:-reducció exportacions

-dificultats importacions (blat)-dificultats tornar prèstecs

consciència endarreriment científic i tecnològic (quan el capitalisme reconverteix

les indústries a principis dels 80)

provoca

reformes de Mikhail Gorbatxov

qualificadesperestroika (reestructuració) i

glasnost (transparència)

afecten

economia: es vol augmentar producció i estimular empreses

col·lectives (cooperatives o estatals) introduint incentius i

facilitant formes de mercat lliure

política:-promoure la participació política

fora del partit-ampliar llibertat d’expressió

-lluita contra corrupció-proposta nova Const. i nous

estatus PCUS

cohesió repúbliques: elaborar un nou Tractat de la Unió amb una relació més equilibrada i donant més participació en les decisions

comunes

política internacional:-entesa amb Occident: millora relacions

amb EUA i represa converses sobre reducció d’armament

-final control sobre països satèl·lits: posar fi a la presència militar, dissolució Pacte

Varsòvia, garantia de no intervenir

Page 8: 13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13.4. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar (2)

Les reformes a l’URSS

donen pas a

sintetitzades al

XXVII Congrés del PCUS (1986):-indep. absoluta entre països-garantia de no intervenció

reformes a l’Europa de l’Est

a llocs com

Polònia

-oposició del moviment obrer a través de Solidarnosc

-introducció de mesures democràtiques: Amnistia Política

(1986), empreses privades (1988), legalització de Solidarnosc (1989), eleccions lliures (IV-89, Solid: 80%)

destaca

Hongria

-voluntat de canvi fins i tot dins del PC-substitució de Kádár per Grosz

(reformista)-legalització partits i reconeixement

drets d’expressió i manifestació (1989)-nova constitució democràtica (X-89)

-manifestacions massives (XI-89): dimissió cúpula PC

-pacte nous dirigents PC-oposició: V. Havel, primer ministre

-eleccions lliures i reestructuració sistema

-divisió del país: Txèquia i Eslovàquia

-insurrecció popular (XII-89), iniciada pels miners i amb suport militar

-enderrocament Ceaucescu: judici i afusellament

-Front Nacional al govern

-destitució dirigents immobilistes (XI-89)

-inici de reformes democràtiques i convocatòria d’eleccions lliures

-estiu 1989: milers de refugiats a les embaixades de Polònia, Hongria i

Txec. que demanaven anar a la RFA-X-89: onada de protestes (visita

Gorbatxov)-destitució de Honecker per una part

del PC-9-XI-1989: apertura mur de Berlín i

convocatòria electoral-victòria democristiana (Kohl) que defensava la reunificació ràpida

-nou tractat d’unificació (3-X-90) i desaparició de la RDA

Txecoslovàq.

Romania

Bulgària

Alemanya

destaca

pretenen

-aconseguir formes de govern parlamentàries i democràtiques

-introduir sistema de prop. individual i de relacions de

mercat

Page 9: 13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13. Un món dividit en blocs (1945-91)

13.4. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar (3)

La reforma política

va permetreva anar acompanyada de

transició vers una economia de mercat

tensions nacionalistes

suposà

-desproveïment població-caiguda de productivitat-oposició conservadora

eleccions lliures a Rússia (VII-1990)

manifestades

van provocar

intent de cop d’Estat militar (VIII-91)

aturat

-resistència població-actitud de Ieltsin i el

Parlament

XII-91: indep. Ucraïna, Bielorrússia, Uzbekistan,

Geòrgia, Estònia, Letònia i Lituània

accelera

guanyades per

Boris Ieltsinva afavorir

provoca

-desaparició de l’URSS-intent de formar la CEI (no aceptat)

-dimissió Gorbatxov (XII-91)

reformes a Rússia

volia

-supressió comunisme, dissolució PC, confiscació béns

-nova constitució (1993): tendència autoritària i presidencialista amb

un paper parlamentari limitat-pluralisme polític amb mancances

(oportunisme i corrupció)

enfonsament del nivell de vida (caiguda de la moneda, manca de treball,

augment de preus i anul·lació de les prestacions socials)

desmantellament ràpid del sistema comunista

liberalització del mercat i privatització de l’economia

(oligarquia i màfies)

com ara

provoca