Gorg

del

Col

omer

, a C

ampd

evàn

ol./

AN

NA

AG

UIL

AR

A banyar-se!PER REMULLAR-SE. Us proposem unadotzena de llocs per a aquest estiu. / 2 a 9

EL GENOCIDI DE SREBRENICA / 13 • ENTREVISTA A GABRIEL CARDONA / 18 • MARGUERITE DURAS / 22 • ON ANEM/ 31

Número 1901. De l’1 al 7 d’agost del 2008. Any XLIII. 0,50 €

Desnivells de gorgues i basses en un racóamagat de la Terra Alta

Les Olles del riuCanaletes

● Molt a prop del poble de Bot, ala comarca de la Terra Alta, hi hael paratge anomenat les Olles,on el riu Canaletes –un afluentde la riba dreta de l’Ebre queneix a la serra de l’Espina, alsports de Beseit –forma un seguitde gorgues i tolls. És un llocideal per refrescar-se i banyar-seen plena natura i enguany, comque ha plogut força a la primave-ra, les basses tenen prou aigua, imolt neta. De tota manera, sem-pre és millor anar-hi al comen-çament de l’estiu i no esperar alsetembre, quan sovint l’aigua jano corre tant.

Conegudes també com aOlles del Baubo, aquests enva-saments d’aigua es formen quanel riu Canaletes travessa unsbancs de roca, i forma uns espec-

I.C.

Una de les gorgues de les Olles de Bot. / M. ÀNGELS MARTÍNEZ

taculars engorjats que van que-dant a diferents nivells. Són unamena de piscines naturals, algu-

nes més fondes que d’altres.El paratge és molt tranquil i

agradable, amb l’avantatge que

es pot arribar gairebé allà mateixen cotxe. Ara bé, si no es coneixla zona cal preguntar, perquè noestà gaire ben senyalitzada.Com sol passar amb aquesta me-na de llocs, els mesos d’estiu lesOlles són molt freqüentades i elsvisitants no sempre són prou cu-rosos amb l’entorn.

Per arribar-hi cal sortir delpoble de Bot per la plaça de l’Es-glésia i seguir el carrer de Case-res fins al final, on s’ha de girar al’esquerra i agafar el carrer del’Estació fins a arribar a un camíasfaltat que porta a la carreterade Prat de Comte. Es continuaper la carretera i es baixa en lamateixa direcció durant 400 me-tres, i un cop es troba l’indicadoral Camp de Tir cal deixar la car-retera, girar a la dreta i continuarpel camí que discorre en la ma-teixa direcció del riu, primer enpujada i després es baixa suau-ment, sense agafar cap bifurca-ció. Al cap de quatre quilòme-tres, aproximadament, s’arribaal paratge de les Olles. Tambés’hi pot anar fent un passeig apeu, que dura menys d’una hora.http://www.bot.altanet.org

L A F I T X A

– SITUACIÓ:A uns quatrequilòmetres deBot, a lacarretera vellaque va a Horta deSant Joan.

– ZONA DE BANY:Les Olles tenenalgunes gorguesforça fondes ialtres on es fapeu. Ésrecomanableanar amb calçatque es puguimullar per evitarles perillosesrelliscades. És unparatge enmig dela natura i no hiha cap servei, nivigilància.

A BANYAR-SE! Us proposem una dotzena d’indrets d’arreu dels Països Catalans perremullar-vos aquest estiu, des de la platja Fonda de Begur fins al gorg del Colomer al

Ripollès, passant per Sant Antoni al Pallars Jussà i el paratge natural de Callosa a València

2 ❙ DOSSIER presència · De l’1 al 7 d’agost del 2008

La sensació pot ser de conglomerat humà. Però la realitat no és així. D’acord, no és una illa deserta, però els banyistes saben no fer-se nosa. / GABI MASSANA

Sota els porxoscorrenràfegues defritada quehipnotitzen.Una platjatradicional alcor deBarcelona

A la Barceloneta hi cap tothom● «No hi ha lleure infinit sinó ala platja.» Josep Carner. Juliol aBarcelona. A la platja de la Bar-celoneta s’hi troben tota menade banyistes. Des de nadius delbarri fins a turistes anglòfons,francòfons, i d’altres. Els pri-mers es distingeixen per les pellsextremadament brunes, fetes ala sal, com el peix, i les gorresamb visera, i un trepitjar fort, elde qui no té por de socarrimar-se. Serien d’aquells que sabenque és el moll i la fusta, amb pa-raules de Salvat-Papasseit:«Heus aquí: jo he guardat fustaal moll. / Vosaltres no sabeu /quèés / guardar fusta al moll: / peròjo he vist la pluja / a barrals / so-bre els bots, / i dessota els tau-lons arraulir-se el preu fet del’angoixa.» N’hi ha uns quantsd’aquests asseguts feliçment da-vant del Centre d’Esports Bar-celoneta. Hi ha un grup que juga

MERCÈ MIRALLES / Barcelona a daus al voltant d’una taula cla-vada a la sorra i sense por a la pe-nitència que els imposa el sol. Aells els escauria més un altre ti-pus de poema, també de Salvat-Papasseit, més aventurer: «Si jofos pescador pescaria l’aurora, /si jo fos caçador atraparia el sol;/ si fos lladre d’amor m’obririenles portes, / si fos bandit millor /que vindria tot sol.» Els turistes,

una pala per al meu nét.» És laCarmen, al Centre de la Platja.La platja de la Barceloneta, diu,«és més plana, hi ha més nens,està molt ben comunicada, i hiha Biblioplatja». Hi han anat enmetro, i contra el que es puguipensar, diu: «M’havia imaginatque la platja estaria més plena!»N’hi ha per a tothom. Tranquils.

La platja de la Barceloneta téuns 1.100 metres de llargada i ésde les més antigues de la ciutat.El barri de la Barceloneta es vacrear el s. XVIII. Els primers po-bladors provenien del desallot-jament del barri de la Ribera. Elscanons de la Ciutadella apunta-ven cap a ells, no fos cas que esrevoltessin. Allí, amb el temps,va arrelar el sentiment que for-maven un poble mariner –mésque no pas un barri–, envoltatsde xarxes posades a assecar oagafant tanda per ser sargides.www.bcn.cat/platges

no cal dir-ho, vagaregen com enterra aliena, buscant el seu lloc,tenyits d’un vermell socarrim.

Donem l’alto a tres senyoresufanoses que desprenen aromesuntuoses de Coppertone i gransd’arena rebel. «No ens podematurar, que els marits ens espe-ren per dinar!» I fugen rialleres.

«Aquest matí m’he emportatun parell de revistes i ara vull

– SITUACIÓ:Està entre lesplatges de SantSebastià i NovaIcària. És aldistricte de CiutatVella. S’hi potarribar en autobús,metro, bicicleta...

– SERVEIS:El Centre de laPlatja, als porxos apeu de platja, sotael passeig Marítim,davant del’Hospital del Mar(93 224 75 71).També hi hasocorristes;lavabos públics(també adaptats);dutxes (unad’adaptada); fontspúbliques;papereres derebuig i d’envasos;camps de vòlei;àrea de jocsinfantils; àrea degimnàstica; taulade ping-pong... Itelèfons públics,consigna,restaurants,lloguer depara-sols,gandules,bicicletes,quioscos degelats...

● «Creus que m’atendran així –is’assenyala– al forn?» És un noi que vaxop de cap a peus, regalimant. Fa lapregunta al Centre de la Platja. El Centredóna informació sobre les platges, aténels usuaris, fa activitats... Fins i tot hi haqui els truca per saber si hi ha meduses.Més val assegurar-se, abansd’arrossegar criatures i para-sol fins amar. En una de les sales està instal·ladala Biblioplatja. Revistes, diaris... L’aire

L A F I T X A

condicionat afavoreix la trobada d’unaparròquia fixa. Premsa estrangera, comLe Monde, en anglès i autòctona, com elCatalonia Today. Tebeos, i revistes, decuina, de viatges –no premsa rosa–. Itambé novel·les. Molts dels que passenpel Centre aprofiten i s’enduen uncendrer amb forma de cucurutxo. Com anovetat, a part de lectura, es podentreure estris de joc: pales, rasclets,cubells, plats voladors i pales.

Lectura i joc entre la sorra

presència · De l’1 al 7 d’agost del 2008 DOSSIER / DOTZE LLOCS PER BANYAR-SE ❙ 3

El riu Algar ofereix un seguit de racons devalor natural al cor de la Marina Baixa

Dolls d’aiguanatural a Callosa

● Des de ben antic, les fonts i elpaisatge que origina el riu Algaral seu pas per Callosa han estatenvejades pels pobles de la co-marca de la Marina Baixa, enconsiderar que aquestes aigüestenen propietats saludables.

Ara mateix, aquest paratgeconstitueix un patrimoni natural,ecològic, cultural i econòmic deprimer ordre per a l’esmentadalocalitat en concret i per al con-junt de la comarca en general.

Situades a tres quilòmetresdel centre urbà de Callosa d’enSarrià, en direcció a Bolulla, lesfonts del riu Algar constitueixenun autèntic paratge natural benconservat i protegit, en qualitatde zona humida preferent, des defa sis anys, per part del governvalencià.

La zona, així mateix, ha estatqualificada com a parc temàticde gran interès per la quantitat dedolls d’aigua, racons i pous ambbrolladors i saltants d’aigua na-turals que s’hi congreguen i quesatisfan les expectatives delsnombrosos banyistes que hi bus-quen frescor quan la temperatura

E. CASTELLANO

Saltant d’aigua i clot de bany a la contrada de les fonts de l’Algar, a les proximitats de Callosa. / RAÜL HURTADO

ambiental augmenta. Obert desde les 10 h fins les 19.30 h durantels mesos d’estiu, el preu per per-sona i dia de visita al parc és d’unmàxim de tres euros per alsadults.

La visita fora de temporadaconsisteix a fer un recorregutd’uns dos quilòmetres per la voradel llit de l’Algar a fi de gaudir

del paisatge modelat per l’aiguasobre la roca calcària. Durantl’època estival és permès el banyen racons, clots i dolls d’aiguaque dibuixa el discórrer del riuper aquest paratge. La nombrosaafluència de visitants fa quel’empresa responsable de la seua gestió barre el pas als visitantsque sobrepassen el nombre mà-

xim de persones que poden ad-metre les instal·lacions.

Pels voltants de Callosa hi hauna gran quantitat de rutes demuntanya per a fer; Callosa, amés, es troba a pocs quilòmetresde ciutats clarament turístiquescom ara Benidorm, Vila Joiosa,Altea o Calp, entre d’altres.

www.callosa.es

L A F I T X A

– SERVEIS:Hi ha oficinaturística a Callosad’en Sarrià.Àmplia zonad’aparcament.Zona de pícnicdotada de taules icadires.Zona d’acampadabreu en càmpingde segonacategoria.Serveis a la zonadel parc i a la depícnic i alcàmping.Servei de primersauxilis isocorrisme dinsdel paratge.Al paratge hi hamitja dotzena derestaurants dediversescategories.Rica gastronomiafonamentada ambproductes de mari de muntanya.

A Banyoles hi ha tres zones accessibles icontrolades per remullar-se a l’estany

Bany lacustre

● L’estany de Banyoles, parat-ge natural de parada obligatòria,és una bona opció per als qui de-fugen les onades del mar, la sala-bror de l’aigua i l’empipadorasorra de la platja. Hi ha tres zo-nes habilitades per remullar-se al’estiu, a l’estany. Per arribar a laCaseta de Fusta, situada a la zo-na nord, s’ha de seguir el camíque fa la volta a l’estany. Es potdeixar el cotxe a l’aparcamentgratuït del parc de la Draga.Aquesta zona de bany és públicai d’accés lliure. A més, disposade servei de salvament i socor-risme de la Creu Roja. Les altres

M.M. GURGUÍ

Zona de bany del Club NatacióBanyoles que dóna a l’estany./RAMON ESTEBAN

dues zones de bany permeses al’estany són els Banys Vells (si-tuats al passeig de Lluís MariàVidal, 1, seguint el camí que fa lavolta a l’estany) i l’espai delimi-tat del Club Natació Banyoles.Pel que fa als Banys Vells, elpreu per als nens de 3 a 12 anysés d’1,20 € i per als adults, de2,40 €. L’espai disposa de bar ide passarel·la de fusta. Pel que faal Club Natació (situat al passeigAntoni Gaudí, 3), el preu per alsno socis és de 8,80 € tot el dia i de4,10 €, mig dia. L’horari és de 9del matí a 9 del vespre. La zonaté bar i altres serveis.www.banyoles.cat

L A F I T X A

– SITUACIÓ:Banyoles

– ZONES DE BANY:-La Caseta deFusta (zonapública i gratuïta.Del 24 de juny al’11 desetembre).-Club NatacióBanyoles (Depagament. Del 19de juny a l’11 desetembre).-Els Banys Vells(De pagament.Del 24 de juny al15 de setembre).

4 ❙ DOSSIER / DOTZE LLOCS PER BANYAR-SE presència · De l’1 al 7 d’agost del 2008

Sorra grisa, roques i pins a tocar de l’aigua en un dels indrets més tranquils de la Costa Brava. / ALBERT VILAR

Enclotada iamagada entrepins i roquesfosques, hamantingutl’encant mésverge i primitiude la CostaBrava

La platja Fonda de Begur● Begur, al cor de la Costa Bra-va, té alguns dels paisatges mésidíl·lics del litoral català. Les di-ferents tonalitats de blau del mari del cel, i el verd fosc dels pins,entren en contacte i es barregenenmig d’un paisatge abrupte queamaga petites cales i platges.Entre aquests racons hi ha laplatja Fonda, un indret aïllat ienclotat que, segurament grà-cies a això, ha aconseguit man-tenir-se gairebé verge enmig del’explosió urbanística que des-graciadament acompanya leszones més turístiques.

Per arribar-hi cal anar fins aBegur i després seguir en direc-ció cap a Fornells i Aiguablavaper una carretera que fa baixada.És plena de revolts, però la vistamagnífica compensa de sobresel trajecte, que d’altra banda noés massa llarg. A uns tres quilò-metres i mig del poble, aproxi-

I.C. madament, ja apareix a mà es-querra l’indicador de la platjaFonda, que també dóna nom auna urbanització de la zona. Espot deixar el cotxe en algun delscarrers asfaltats i després conti-nuar a peu en direcció a la platja,que està ben indicada.

La franja de sorra i roques,de color gris fosc, està molt persota respecte a la carretera, i hi

d’una mena d’amagatall naturalque ha permès conservar «unapuresa primitiva que raramentes troba en altres indrets de laCosta Brava». Presidint la plat-ja, al damunt del cap Rubí, so-bresurt la casa del Doctor Arru-ga, un dels oftalmòlegs catalansmés prestigiosos del segle XX.

Per la seva situació i pels pe-nya-segats que l’envolten –i queen alguna ocasió han causat es-llavissades– la platja Fonda ésun lloc de tonalitats fosques, quetambé es traslladen a l’aigua.Com la resta del litoral begu-renc, és un lloc privilegiat percapbussar-se. No cal ser expert,només amb les ulleres i el tub jas’hi veuen peixos. Pel seu difícilaccés la platja no té equipamentde serveis; només hi funcionauna guingueta els mesos d’estiu.La tranquil·litat hi està assegu-rada del tot.http://begur.org

ha un gran desnivell des del camíque hi accedeix. Cal baixar –i ala tornada pujar!– una llarga es-cala abans d’arribar arran demar. També s’hi pot accedir desd’un camí de ronda que arribades del sud, des de la platja deFornells. L’atractiu més impor-tant d’aquest indret, allò quemés es destaca a les informa-cions turístiques, és que es tracta

– SITUACIÓ:A Begur, al BaixEmpordà. S’had’arribar fins elpoble i desprésanar en direcciócap a Aiguablava.La platja està benindicada.

– ZONA DE BANY:La platja Fonda fa130 metres de llargi uns 35 d’ample.La sorra ésgranada, de colorfosc. No hi haserveis –ni dutxes,ni lavabos, nipara-sols, ni CreuRoja– i només hiha una guinguetaels mesos d’estiu.L’onatge sol sermoderat.

● El litoral begurenc inclou algunes deles platges i cales més conegudes de laCosta Brava. Al nord del cap de Begur hiha l’iIla Roja, una platja nudista de renominternacional; sa Riera, la platja méspropera al nucli de Begur i la més gran;Aiguafreda, resguardada pel Puig Rodó, isa Tuna, protegida per la Punta d’esPlom i Cap sa Sal. Entre sa Riera iAiguafreda hi ha la reserva marina deses Negres, que s’estén al llarg de 1.300

L A F I T X A

metres de litoral, amb una superfície totalde 80 hectàrees.

Al sud del cap de Begur, a part de laplatja Fonda, també hi ha el nucli deFornells, amb un petit port esportiu i lesencisadores cales de ses Orats i CanMalaret. I per acabar, abans d’entrar alterme de Palafrugell, la platjad’Aiguablava, de sorra fina i blanca,lloada per Josep Pla com un paratged’inoblidable bellesa.

Ports petits i cales encisadores

presència · De l’1 al 7 d’agost del 2008 DOSSIER / DOTZE LLOCS PER BANYAR-SE ❙ 5

A Campdevànol hi ha el gorg del Colomer,un dels set del torrent de la Cabana

Refrescada demuntanya al Ripollès

● El gorg del Colomer no es tro-ba per casualitat. S’ha de saberanar a buscar. Darrere els pins,en una zona boscosa i enclotada,defuig les aglomeracions de ba-nyistes. És un dels set gorgs –elde més amunt– que formen partde l’itinerari de natura delsgorgs del torrent de la Cabana, aCampdevànol. Baixant hi ha elgorg Petit Colomer, el de la Bau-ma –a 10 i 30 minuts respectiva-ment–, i també el de la Tosca i elde la Cabana, a més d’altres. Entots s’hi atura gent a remullar-se,però com al del Colomer, cap.Així ho corrobora una famíliadel Prat de Llobregat que va de-cidir anar-se’n a viure a Gom-brèn. «Aquest gorg és el que ensagrada més. Gairebé cada cap desetmana hi venim, i a mitja set-

ANNA AGUILAR / Campdevànol

Gent banyant-se al gorg del Colomer,al terme de Campdevànol, fa unessetmanes. / A. AGUILAR

mana, si l’horari de treball enspermet escapar-nos, també»,comenta la Sònia mentre el seumarit i la filla prenen el sol.

La fidelitat a la zona és nota-

ble. Cinc amics de Santa Perpè-tua de Mogoda i la Llagosta hihan anat a passar el dia. Algun jafa 12 o 13 anys que ve, desprésque algú li n’ensenyés el camí.

Més que nedar-hi, els agradallançar-se des de dalt el saltant.Fa uns dotze metres. «Per tirar-te de cap, n’has de saber», diu enMarco. L’aigua està fresqueta,però això no és inconvenient pera la vintena de persones que hiha el primer dissabte de juliol ala tarda, algunes equipades ambpara-sols i neveres portàtils. Po-ca afluència si es compara ambla setmana anterior; «diumengepassat no s’hi cabia», apunta laSònia.

Va, diguem com s’hi acce-deix. En arribar a Campdevànols’ha d’anar en direcció Gom-brèn (GI-401) i continuar un pa-rell de kilòmetres. Es passa perdavant el Càmping Pirinenc iuns 150 m després, a l’esquerra,cal agafar una pista de ciment idesprés continuar un tros mésper un camí forestal que us en-dinsarà per la vall de l’Estiula.Quan arribeu a un pla i vegeucotxes, allà sota hi haurà el gorg.www.campdevanol.org

L A F I T X A

– SITUACIÓ:Campdevànol(Ripollès)

– ZONA DE BANY:És al mig delbosc i per tant nodisposa de capservei. Elsvehicles s’han dedeixar a dalt, alcostat del camíforestal, i llavorscal baixar a peufins a la zona debany. Esrecomana durcalçat adequat al’hora debanyar-se, ja queel terreny ésforça rocós.

És un dels pocs arenals naturals queencara es conserva verge a Mallorca

Es Trenc, un paradís

● Envoltada de pins i sabines, alsud de l’illa de Mallorca, en elmunicipi de Campos, es trobauna de les platges més extensesde les Balears, la platja d’EsTrenc. Amb una extensió de gai-rebé dos quilòmetres, Es Trencés una de les platges vergesd’arenals naturals de la qual en-cara es pot gaudir a Mallorca.

Aïllat del renou i la pol·luciódels nuclis urbans, darrere lesdunes d’Es Trenc hi ha el Salo-brar de Campos, declarat junta-ment amb aquesta platja, ÀreaNatural d’Especial Interès pelsseus valors paisatgístics i cientí-fics l’any 1984. Són moltes lesespecies d’aus que poblen du-rant tot l’any aquest salobrar.

L’arena fina i blanca i les ai-gües cristal·lines d’un blau in-tens que conformen aquestaplatja fan d’Es Trenc un llocidíl·lic per passar les llargues

MÓNICA MARTORELL

La platja d’Es Trenc, és un entornperfecte per gaudir de la mar i lanatura.

jornades estivals. Per aquestmotiu són molts els turistes i re-sidents que decideixen abando-nar les platges més turístiquesde l’illa, les platges on la forçade l’home ha destruït l’essènciade la natura, per anar a relaxar-se

i a refrescar-se a Es Trenc.Aquesta platja és també co-

neguda per l’habitual pràcticadel nudisme, per alguns gairebéuna forma de vida. Però aquellsque no el practiquin no tenen perquè preocupar-se, ja que aquesta

pràctica no és generalitzada.A més, tots els que vulguin

passar una jornada de relax a EsTrenc, també podran merave-llar-se amb les vistes que es divi-sen des de l’arena. Mentre pren-guin el sol o es refresquin ambun bany dins les tranquil·les ai-gües del Mediterrani, podranpercebre amb total claredat la si-lueta de l’illa de Cabrera

Per arribar-hi i fruir amb labellesa d’aquest paratge, el cot-xe és el transport més recoma-nat. Encara que també hi ha au-tobusos que permetran, a totsaquells que no tenen mitjans, ar-ribar a aquesta meravellosa plat-ja.

Es Trenc és el lloc idoni per-què els amants de la natura pu-guin combinar una jornada enuna de les platges més salvatgesde l’illa, a més els passejos pelsalobrar de Campos, on s’envol-taran d’un dels paisatges mésben conservats de l’illa de Ma-llorca.

L A F I T X A

– SITUACIÓ:La platja d’EsTrenc, malgratestar aïllada dequalsevol nucliurbà.

– SERVEIS:Té serveisindispensablescom unacafeteria, unrestaurant,lloguerd’hamaques,d’ombrel·les id’embarcacions,així comvigilància perpart d’un equipde socorristes. Amés, aquells quevagin en cotxepodran deixar-loa l’aparcamentsituat a dos-centsmetres de laplatja, això sí, ésde pagament.

6 ❙ DOSSIER / DOTZE LLOCS PER BANYAR-SE presència · De l’1 al 7 d’agost del 2008

Anant de la Pobla de Segur a Aramunt hi ha l’àrea de bany dels Dos Arbres, més coneguda com el xiringuito.

El PallarsJussà és ric enrecursoshídrics i elsseus habitantsen gaudeixen al’estiu, tant enzones ambbons serveiscom en altresde més verges

Sant Antoni, lloc de trobada i bany al Pallars● Quant l’empresa BarcelonaTraction, coneguda com La Ca-nadenca, va construir la presa enel curs de la Noguera Pallaresa,no podia suposar que l’embassa-ment canviaria la vida dels habi-tants del Pallars Jussà. Era l’any1913, i aquell mur de ciment vaomplir d’aigua la vall i l’esglésiade Sant Antoni de Susterris,d’on va adoptar el nom.

El fet de tenir tan a prop eltercer embassament de Catalu-nya –per sota només de Canellesi Riba-roja–, ha proporcionat alspallaresos el costum d’anar apassar el dia a la seva vora durantl’estiu. És un lloc de trobada pera famílies i colles d’amics; mol-tes parelles s’han conegut, s’hanfet confidències i s’han deixat alvoltant de l’aigua. Fa trenta anysnomés hi havia un lloc en tot elseu perímetre que disposava deserveis: era el càmping de Gaset,

PILAR ALBERT que va atraure als primers turis-tes al territori. Famílies france-ses, daneses, holandeses i fins itot les primeres sueques van ar-ribar, i estenien unes tendes commai se n’havien vist a la comar-ca, i deixaven els aficionats lo-cals bocabadats. El càmpingoferia ja llavors bar, una petitabotiga de queviures, zona dejocs per als petits, arbres, esports

l’aposta decidida del ConsellComarcal, que ha fet l’actuacióper facilitar-hi l’accés. S’hi po-den llogar caiacs, canoes i pati-nets per gaudir de l’aigua, i tam-bé disposa de bar.

Més endavant, i en direcció ala Pobla, una carretereta creua lavia del tren i arriba a l’altra zona;no hi ha serveis, i és molt adientper als qui volen portar-ho tot decasa. Una vegada a la Pobla, se-guint cap a Aramunt, trobem lazona més nova. Els Dos Arbres,un lloc conegut també com el xi-ringuito, que acaba d’estrenarl’adequació del pàrquing i la no-va rampa d’accés a l’aigua, quehan fet duplicar el nombre de ba-nyistes i usuaris dels caiacs. Totsaquests llocs també tenen un pú-blic que no es banya. Cap al tard,molts pallaresos s’hi arriben,només per sopar, prendre la fres-ca i disfrutar d’una copa amb elsamics.

nàutics i un bon accés a l’aigua.Poc a poc es van anar buscant

altres espais, encara que no hihagués cap servei. Així van apa-rèixer les dues zones de Salàs delPallars que continuen actives:en una s’hi ha instal·lat l’empre-sa Promotur, dedicada als es-ports aquàtics, que obre nomésla temporada estival i que ha vistmillorat el seu servei gràcies a

– SITUACIÓ:En el curs del riuNoguera Pallaresa,al Pallars Jussà. Téuna longitudaproximadad’11 km i unaprofunditat màximade 86 m. Quan estàple, la làminad’aigua té unasuperfície de 927hectàrees, i s’esténdes del municipi dela Pobla de Segur,Salàs del Pallars iTalarn, vorejant lacarretera.

– ZONES DE BANY:N’hi ha quatre. Sóngratuïtes i tenenbon accés. Alguneszones tenen bar irestaurant. Ofereixmolta varietatd’esports aquàtics.

● Arribant al Pallars Jussà des de laNoguera trobem l’embassament deTerradets, molt a prop del nucli deCellers. El principal punt d’accés al’aigua és al voltant de l’hotel Terradets,que té una terrassa amb piscina i unavista magnífica sobre l’embassament.Aquí es poden fer activitats com aral’esquí nàutic –fins i tot hi tenen lloccampionats–. Els serveis que ofereix sónels propis d’un hotel modern, amb

L A F I T X A

informació molt completa de les activitatsque es poden fer des d’aquestesinstal·lacions, com ara senderisme,visites guiades als castells i passejos acavall. Si el que volem es nomésbanyar-nos, des d’aquí haurem d’agafarl’L-9121 en direcció a Llimiana, i en unespai conegut com els Roures hi ha unaltre accés a l’aigua. És un lloc tranquilsense cap més servei que l’ombrafrondosa que proporcionen els arbres.

Els Roures, el germà petit, a Cellers

presència · De l’1 al 7 d’agost del 2008 DOSSIER / DOTZE LLOCS PER BANYAR-SE ❙ 7

Banyar-se en aquests petitsllacs no comporta cap mena derisc. Les aigües, de qualitat itranquil·litat excel·lents, ensproporcionaran un relax que no

es troba ni als millors bal-nearis. El difícil, però, se-rà decidir-nos a fer la cap-bussada, ja que fins i tot ales hores centrals del dia–i a causa de les baixestemperatures nocturnesque es registren a més de2.000 metres–, l’aigua no-més serà accessible per alsmés valents (malgrat tot,recomanem fer l’esforç).La visita pot completar-seamb una caminada per lesproximitats. Amb un bonmapa i una brúixola, espot fer en poca estona unaruta que cobreixi els qua-tre estanys de la zona. Peraltra banda, els iniciats enla pràctica del muntanyis-me hauran de fer una obli-gada ascensió al pic dePuigpedrós, que amb elsseus 2.914 metres repre-senta un excel·lent mira-dor de la Cerdanya.www.guiesmeranges.com

Els estanys de Meranges, a la Cerdanya, ofereixen lapossibilitat de banyar-se enmig d’un paisatge excepcional

Les platges del Pirineu

● Al Pirineu, el fet de no dispo-sar de sortida al mar s’ha acabatconvertint més en avantatgeque no pas en inconvenient. Ai-xí, hom pot gaudir de bellsespais naturals aptes per albany, i a l’hora fer-ho es-talviant-se la massificacióque hi ha a pràcticamenttot el litoral català peraquestes dates.

Entre les múltiplesplatges pirinenques exis-tents –l’afeccionat a l’ex-cursionisme pot triar entrellacs, gorgues i rius–, re-comanem la visita a undels racons més atractiusde la Cerdanya, els vol-tants del poble de Meran-ges. Molt proper a Puig-cerdà i limítrof amb An-dorra, el municipi disposade quatre estanys propers–estany Sec, estany Mal,estany de Guils i estany deMalniu–, que, a bandad’oferir-nos indrets idonisper parar el sol i refrescar-nos, també constitueixenparatges d’un excepcionalinterès paisatgístic.

JORDI SALAZAR

L’estany de Malniu, el més gran dels quatre estanys del municipi de Meranges.

– SITUACIÓ:Municipi deMeranges(Cerdanya). Perarribar-hi calagafar lacarretera dePuigcerdà a laSeu d’Urgell(N-145) i sortintdel poble de Gertrencar a la dretafins al poble.

– ZONES DE BANY:Els quatreestanys propersa Meranges. Elrefugi deMalniu, al quales pot accediramb cotxe (3euros pervehicle i dia),ofereix serveisde bar, lavabo idutxes, així com32 places dedormitori.

L A F I T X A

presó durant el segle XVIII.Històricament, aquesta illa

(l’illa Plana segons els romans)ha estat habitada des del mo-ment en què 69 famílies s’hi

van establir l’any 1711,pel rei Carles III.Té un gran valor natural iel seu entorn marí estàprotegit pel govern delPaís Valencià, que vacrear la Reserva Marinade Tabarca, des de l’any1995, un conjunt en quèels seus residents viuenexclusivament del turis-me, que s’hi origina aqualsevol època de l’any.La Reserva ocupa una ex-tensió d’aproximadament1.400 hectàrees al voltantde l’illa, i això ha fet que elfons marí, la flora i la fau-na tinguen una proteccióespecial.Disposa de dues platgesd’uns 200 metres de llarg,de sorra granullada de co-lor daurat i s’hi recomanala utilització d’ulleres perpoder observar flora i fau-na de la Reserva.www.tabarca.com

A dotze milles marines d’Alacant s’obre una reserva marinade gran valor ecològic i unes platges naturals

Un paradís al mig del mar

● Situada a 15 metres sobre elnivell del mar, l’illa de Tabar-ca, també coneguda com a No-va Tabarca, dista de la ciutatd’Alacant unes 12 millesmarines i del cap de SantaPola, 4,5 quilòmetres enlínia recta.

S’hi troba connectadaamb aquests dues ciutatsmitjançant un sistema devaixells que disposend’horaris continus duranttot l’any i que incremen-ten la seua freqüència enèpoca estival. També s’hipot accedir amb vaixelldes de la ciutat turística deBenidorm.

Tota la població es tro-ba a la part de ponentd’una illa que té 1.800 me-tres de llarg i 380 d’ample.Al punt geogràfic de l’Esthi ha tan sols una torre deguaita, el cementiri i unsquants camps de conreu.Destaca però l’edifici del’església parroquial i totel recinte emmurallat,propi d’una fortificacióque va ser utilitzada com a

E. CASTELLANO

Platges paradisíaques i racons naturals a l’illa de Tabarca. / ROSELLA C. SANZ

– ZONA DE BANY:Grau d’ocupacióalt a l’estiu.

– SERVEIS:Zona de fondeigper a vaixells depoc calat.Tota l’illa estàprotegida.Disposa d’equipsde vigilància,senyalització deperill i desalvament.Hi ha museumarí al portd’arribada al’illa.La gastronomiaestàfonamentadasobre la pesca iel seu plat fortcaracterístic ésel Cuinat deGallina, espèciepiscícola de lazona.

L A F I T X A

8 ❙ DOSSIER / DOTZE LLOCS PER BANYAR-SE presència · De l’1 al 7 d’agost del 2008

A la frontera del Solsonès amb l’Alt Urgellhan convertit la riera en una platja

La platja fluviald’Ogern (Bassella)

● A les poblacions de l’interiordel nostre país, fins abans delboom de les piscines sempres’havien fet passar la calor esti-uenca aprofitant rius i rieres,gorgs i pantans, quan les sevesaigües encara no estaven proucontaminades.

A la població d’Ogern, el nu-cli més important del terme mu-nicipal de Bassella, a la comarcade l’Alt Urgell, gairebé a la fron-tera amb la del Solsonès encararecorren a la riera, en aquest cas,a la Ribera Salada, una riera ambindrets gairebé mítics a la co-marca, per fer suportables lestemperatures de l’estiu. I és que,les piscines més pròximes quetenen són les de Solsona a unavintena de quilòmetres de dis-tància i la d’Oliana, a uns deu

JORDI COMELLAS

Les instal·lacions són plenes avessar pràcticament tots els dies dela setmana. / REGIÓ7

quilòmetres.Fa uns anys, a un regidor del

municipi se li va encendre labombeta i va pensar que unessubvencions europees que ofe-

ria la Feder podrien servir persolucionar el problema de la fal-ta de piscina. Van posar fil al’agulla i es va convertir el pas dela Ribera Salada pels afores del

poble, a un centenar de metres,al peu de la carretera, en una in-fraestructura lúdica municipalque han batejat amb el nom deLa Platja Fluvial d’Ogern.

Es tracta de dues basses arti-ficials, com dues piscines, ambel terra de grava, una per a grans il’altra per a petits, que combinenels avantatges de la piscina clàs-sica, amb els de la platja, gràciesa la sorra que cada any es col·lo-ca a la vora de la riera. Per fermés confortable la instal·lació,gaudeix d’un ampli aparcament,de lavabos i d’un servei de bar.

L’experiència ha estat tanben acceptada que, si durant elsdies de la setmana el centenard’habitants del poble omplen lesinstal·lacions, durant el cap desetmana molts opten per noacostar-s’hi, per l’afluència devisitants de tots els indrets ja quesón molts els veïns de Solsona,de Ponts i fins i tot de Manresaque es desplacen fins a aquestacuriosa i gratuïta platja fluvial.

F I T X A

– ZONA DE BANY:Als aforesd’Ogern, a lacarretera deSolsona aBassella. L’èpocade banys va desde mitjan juny,fins a mitjansetembre, il’entrada ésgratuïta.

– SERVEIS:Aparcament,lavabos i serveide bar.

El català més vell, fa 450 mil anys, es vainstal·lar a la vora d’aquestes gorges

Gorges de Goleirós

● Les gorges de Goleirós (Gou-leyrous, en la toponímia oficialafrancesada) es troben al nord deTalteüll (Tautavel) i s’hi arribaseguint la carretera de Vingraufins a trobar, a dos quilòmetres,els panells indicadors de la cova(caune) de l’Aragó. La famosacova –on es van trobar les restesde «l’home de Talteüll», el «ca-talà més vell», de 450 mil anys–es troba en els espadats que en-caixonen les gorges. Aquest tallen la roca calcària l’ha fet el riuVerdobla (Verdouble), que neixa l’Auda, a Occitània, i passa perTalteüll abans d’anar a parar al’Aglí, un dels tres rius princi-pals de la Catalunya del Nord.Les gorges tenen una llargadad’un centenar de metres i els es-padats tenen una alçada d’un mí-nim de cinquanta metres. L’ai-gua ha esculpit les roques de ma-nera impressionant, una erosió

ALEIX RENYÉ

Les gorges, prop de Talteüll, estroben a la vora d’una zona derecerques ecològiques.

sense arestes tallants. El Verdo-bla hi ha dibuixat basses i calde-res, on és fàcil de banyar-s’hi.Les parets de les gorges tambésón un indret apreciat pels esca-ladors. Algunes coves en els es-padats tenen un accés força difí-

cil. L’indret durant molts anysera conegut com a lloc de banya-da només per la gent del poble ide la Catalunya del Nord. Ac-tualment, hi ha dos càmpings alcamí d’accés a la platja de Cò-dols, l’espai obert a la sortida de

la gorja. En ple estiu pot haver-hiforça gent, entre turistes i nord-ca-talans de la plana del Rosselló. Caldestacar que és fàcil d’escoltar-hiel català entre les famílies dels po-bles del voltant, que tenen el cos-tum d’anar-hi a prendre un bany ientre les famílies gitanes de Perpi-nyà, que també freqüenten aques-tes gorges. Abans o després delbany, es pot visitar un arborètumde plantes mediterrànies, situat alpeu de la cova de l’Aragó i a la sor-tida de les gorges. Al poble de Tal-teüll s’hi troba el Museu de la Pre-història, que és el més gran d’Eu-ropa dedicat a aquest tema i queacull el Centre Europeu de Prehis-tòria. Té més de 1.500 metres qua-drats de galeries d’exposició ambvint-i-dues sales. La visita es potfer amb aparells individuals, ambels quals s’escolten les explica-cions en català i cinc llengüesmés.

Per a més informació una weben francès i en anglès: www.tauta-

vel.com

L A F I T X A

– SITUACIÓ:Talteüll, a laCatalunya delNord. Sortida del’autopistaPerpinyà Nord iseguir lasenyalització«Tautavel».

– ZONES DE BANY:Platgeta deCòdols al’entrada de lesgorges i bassesnaturals. L’accésés gratuït, ambun aparcamentpetit, saturat enple estiu. Millordeixar el cotxe alpoble i anar-hi totpassejant.

presència · De l’1 al 7 d’agost del 2008 DOSSIER / DOTZE LLOCS PER BANYAR-SE ❙ 9