Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest...

13

Transcript of Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest...

Page 1: Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu
Page 2: Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu

Pla

Ter

rito

rial P

arci

al d

el P

ened

èsA

vanç

de

prop

osta

mar

ç 20

20

Pla territorial parcial del Pene-dès. Avanç de propostes

Aquest Document d’avanç de propostes planteja les línies mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu en l’article 13 de la Llei 23/1983.

Aquestes línies mestres es fona-menten en la nova cultura del territori que considera el sòl com un bé escàs, en l'escenari del canvi climàtic que requereix ac-cions d'abast territorial i en l'A-vantprojecte de Llei del territori que estableix la contenció del consum de sòl.

Així les coses, aquest avanç del Pla territorial parcial del Pene-dès proposa estratègies per a reforçar les relacions entre les ciutats i viles del propi àmbit i amb els àmbits territorials veïns, compactar i densificar el sòl ja classificat però, també, millorar els serveis de la infraestructura verda dels entorns rururbans i urbans.

Page 3: Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu

Pla

Ter

rito

rial P

arci

al d

el P

ened

èsA

vanç

de

prop

osta

mar

ç 20

20

Page 4: Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu

Estratègies pels espais oberts

Contenir el consum del sòl espe-cialment en les àrees periurbanes

Donar continuïtat a la xarxa d’es-pais oberts

Preservar els espais oberts, sobre-tot el sòl agrari

Promoure la cooperació supramu-nicipal en la regulació del sòl

E1. PRESERVAR els valors naturals, productius i socials

Risc de pèrdua de biodiversitat i de funcionalitat dels serveis ecosistèmics per l’antropització.

Risc d’incendi per l’embosqui-nament i risc d’inundabilitat de les lleres dels rius

Reducció de sòl agrícola per la implantació d’usos urbans i d’acti-vitat econòmica generalment a les planes

Degradació i fragmentació per dispersió d’assentaments i pas d’infraestructures

Banalització dels elements estruc-turadors de la modelació agrària

Manca de regulació homogènia dels espais oberts

CRITERIS

Pla

Ter

rito

rial

Par

cial

del

Pen

edès

. A

vanç

de

prop

osta

mar

ç 20

20

ANÀLISI DIAGNOSI REPTES ESTRATÈGIES

La vegetació natural es concentra a les serres i al massís del Garraf, en un àmbit on amb un 56% de sòl forestal

Tendència a l'embosquinament dels espais oberts amb l’apropiació d’antics conreus

Quart àmbit en superfície de sòl agrícola de secà, el 29% de l’àmbit). Cereal a la Conca d’Òdena i vinya a la Plana penedesenca. Aquest sòl té un alt valor com a embornal de car-boni i per mitigar el canvi climàtic Els sòls amb més protecció repre-senten un 79% de l’àmbit, on el 24,5% es correspon a PEIN i Xarxa Natura 2000, i el 34,5% es correspon a sòls de protecció especial

El valor econòmic dels serveis ecosistèmic és del 5,2% del PIB de l’àmbit

A. Evitar la urbanit-zació dels espais

oberts

B. Potenciar la infra-estructura verda, asse-gurant la connectivitat ecològica i hidrogràfica

C. Garantir la continuïtat de l’activitat agrària

D. Proporcionar pau-tes per la implantació d'edificacions en SNU

OBJECTIUS ESPAIS OBERTS

DIVERSITAT TERRITORIAL

SOSTENIBILITAT CANVI CLIMÀTIC

PAISATGE TRANSVERSAL

PROACTIVITAT ESPAI OBERT

XARXA NODAL

MODERACIÓ CONSUM SÒL

MODEL COMPACTE

GOVERNANÇA SUPRAMUNICIP

GARANTIA DE ACCESSIBILITAT

MOBILITAT DE PROXIMITAT

E2. POTENCIAR els connectors

E3. PROTEGIR els espais d’oportunitat

Page 5: Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu

Estratègies pels espais oberts

Pla

Terr

ito

rial P

arc

ial d

el P

en

ed

ès.

Avanç d

e p

roposta

març

2020

E1. Estratègia per a PRESERVAR els valors naturals, productius i socials dels espais oberts identificant-los per esbrinar la vocació de cada peça del territori per a l’exclusió o restricció de la transformació urbanística i la im-plantació d’usos i activitats.

E1.1 Espais de protecció especial. Espais que pels seus valors o localit-zació configuren una xarxa permanent i continua.

PEIN XN2000. Els protegits per la normativa sectorial

Valor natural. Els identificats pel Plans Territorials vigents

Alt interès agrícola. El Pla ha incrementat del 41% al 61% els

sòls amb reconeixement d’alt interès agrícola

E1.2 Espais de protecció territorial. Espais que tot i no tenir la condició de protecció especial tenen restringida la seva transformació.

Interès agrícola mitjà. Representa el 35% del sòl agrícola de l’àmbit

Estratègic. Paper estratègic d’estructuració territorial

Risc i vulnerabilitat. Riscos naturals o tecnològics

Mosaic. A protegir pel paper complementari en la matriu territorial

E2. Estratègia per a POTENCIAR els àmbits amb funcionalitat connectora tant ecològica, amb el relligat dels corredors que donen continuïtat als es-pais de màxima protecció, com hidrogràfica amb resseguit de la infraestruc-tura blava, mantenint la condició d’espai no urbanitzat.

Connector ambient agro-forestal

Connector ambient fluvial

Separador urbà

E3. Estratègia per a PROTEGIR els espais d’oportunitat, frenant l’ocupació dels àmbits periurbans po-sant en valor sobretot la modelació agrària existent com a actiu social i econòmic. Alhora impulsar la reconversió d’àmbits concrets de potencial interès amb usos obsolets.

Espai periurbà d’oportunitat, espai obert periurbà de relació de les morfologies urbanes

Espai de potencial interès, a millorar o reconvertir amb un fort impacte d’usos obsolets

Elements amb valor, síntesi dels elements amb valor de paisatge a escala territorial

E1. PRESERVAR

E2. POTENCIAR

E3. PROTEGIR

Page 6: Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu

Pla territorial parcial del PenedèsAvanç de proposta

ETRS 89Escala 1:60.000

1. Estratègies d'espais oberts Tipus d'estratègies

0 21

km

Punt crític

Risc i vulnerabilitat

Interès agricola mitjà

Estratègic

Mosaic

Espai periurbà

Generalitat de CatalunyaDepartament de Territori i SostenibilitatSecretaria de l'Agenda Urbana i TerritoriSubdirecció General d'Acció Territorial

Estratègies espais oberts

PEIN XN2000

E.1 Preservar

Sòl de protecció especial

Alt interès agrícola

Interès natural

Sòl de protecció territorial

E.2 Potenciar

Separador urbà

Connector agro-forestal

Connector fluvial

E.3 Protegir

Estratègies assentaments urbans

A.1 Estrategia territorial2

Espai de potencial interès

Element amb valor

Fita de referència cim

Mirador (prominencia espai públic)

Fons escènic

Geomorfologia singular

Arbre monumental

Construcció amb valor reconegut

Àmbit de reforçament nodal

I.2 Atenuar l'efecte barrera

Tipus de teixitSUC SNC SUD SND SNU

Petit nucli

Celler

Construccióaïllada

Nucli i extensions

Activitat econòmica

Urbanització

Àrea d'úsespecialitzat

3

1

2

Informació de base

Xarxa ferroviària

Autopista / autovia

Xarxa carreteraprincipal

Xarxa de carreterasecundària

Riera

Límit AFT

Xarxa ferroviàriaproposta

SV en urbanització

.

.

.

PDU en estudi

Estratègies d'infraestructures de mobilitat

març 2020

Leyenda

.

Page 7: Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu

Estratègies pels assentaments urbans

Pla

Ter

rito

rial

Par

cial

del

Pen

edès

. A

vanç d

e p

roposta

març

2020

A1. TERRITORIALS, reforçar el pa-per territorial del Penedès

A3. LOCALS, específiques dels diversos teixits amb caràcter local

L’àmbit és una baula del Corredor mediterrani

Capacitat d’acollida suficient dels sectors per donar compli-ment a les projeccions demo-gràfiques

Fort consum del sòl, poca verte-bració i falta d’estructura de la xar-xa nodal, agreujat a les urbanitzaci-ons amb manca d’estructura, d’equi-paments i de transport públic

Alt percentatge d’habitatge secun-dari, amb tendència a transformar-se en principal

Relació descompensada entre llocs de treball i població ocupada

Dispersió de l’activitat econòmica, manca de parcel·les de dimensió mitjana per absorbir l’actual demanda

Segon àmbit de Catalunya amb un percentatge major de sòl clas-sificat, 12% (20.295 ha), on el 36% de l’àmbit (7.397 ha) es corresponen a urbanitzacions de baixa densitat

El sistema d’assentaments es basa en una xarxa nodal jerarquitzada, conformada per diversos tipus de teixits

El sector econòmic principal és el de serveis concentrat a la costa, desprès la indústria localitzada a les capitals de comarca i als eixos de comunicació

Es constata el continu urbà al front marítim i la proliferació de façanes- aparador

CRITERIS

A. Potenciar les polaritats urbanes que vertebren el

territori de Catalunya

B. Equilibrar la relació entre llocs de treball i població ocu-

pada per reduir la mobilitat

C. Potenciar l’ús eficient de les àrees urbanes per dismi-

nuir l’extensió

D. Facilitar la cohesió social

OBJECTIUS ASENTAMANETS URBANS

DIVERSITAT TERRITORIAL

SOSTENIBILITAT CANVI CLIMÀTIC

PAISATGE TRANSVERSAL

PROACTIVITAT ESPAI OBERT

MODERACIÓ CONSUM SÒL

XARXA NODAL

MODEL COMPACTE

GOVERNANÇA SUPRAMUNICIP

GARANTIA DE ACCESSIBILITAT

MOBILITAT DE PROXIMITAT

ANÀLISI DIAGNOSI REPTES ESTRATÈGIES

A2. SUPRAMUNICIPALS, amb influència mes enllà dels límits municipals

Potenciar les polaritats urbanes que vertebren el territori, aprofitant els sòls classificats, per equilibrar les necessitats futures dels siste-mes urbans

Contenir el consum de sòl dels espais oberts, prioritzar la regene-ració i transformació dels teixits existents enfront l’extensió.

Vincular les urbanitzacions (teixits de baixa densitat) per a crear noves morfologies urbanes amb coherència estructural, serveis i equipaments

Integrar la relació dels assenta-ments amb l’espai obert

Reduir l’ocupació del sòl en àrees poc o gens consolidades, amb valor i/o deslligades dels nuclis

Page 8: Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu

Estratègies pels assentaments urbans

Pla

Ter

rito

rial

Par

cial

del

Pen

edès

. A

vanç

de

prop

osta

mar

ç 20

20

A1. Estratègia TERRITORIAL situa l’àmbit del Penedès en el marc de Catalunya.

Àmbits de reforçament nodal ARN. Reforç del model territorial

A1. TERRITORIAL

A3. LOCAL

A2. Estratègia SUPRAMUNICIPAL, per donar resposta als sistemes urbans, a l’estructura

nodal jerarquitzada i a les agrupacions principals d’activitats econòmiques.

A2.1 Nova centralitat. Àmbits amb potencials condicions A2.2 Morfologia urbana. Constel·lació de teixits relacionats A2.3 Àrea funcional principal. Agrupacions d’activitat econòmica

A2. SUPRAMUNICIPAL

A3. Estratègia LOCAL, actuacions encaminades a resoldre especificitats dels diversos teixits amb caràcter específic.

A3.1 COMPLETAR els teixits dels assentaments optant per una gestió continguda del sòl

Compleció. Completar l’espai de vora del teixit existent Adequació dels perímetres. Millorar entrades i façanes aparador. Esponjar fronts marítims. Cosir teixits Manteniment del caràcter rural. No creixement, manteniment de l’estructura interna

A3.2 REFORMAR amb actuacions de reciclatge, transformar els teixits per trobar-se en processos de regressió en àmbits adequats

Intensificació. Augmentar densitat Diversificació. Noves tipologies Transformació d’usos Dotació d’equipaments

A3.3 REDUIR la ocupació del sòl en àrees poc o gens consolida-des, amb valor reconegut, o deslligades dels nuclis amb la finalitat de restituir el sòl al sistema d’espais oberts

Reducció Extinció o desclassificació Serveis bàsics

Page 9: Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu

Pla territorial parcial del PenedèsAvanç de proposta

ETRS 89Escala 1:60.000

2. Estratègies d'assentaments Tipus d'estratègies

0 21

km

Estratègies d'espais oberts

Separador urbà

Subdirecció General d'Acció TerritorialSecretaria de l'Agenda Urbana i TerritoriDepartament de Territori i SostenibilitatGeneralitat de Catalunya

A.3 Locals

C Compleció

Completar

A Adequació

M Manteniment caràcter rural

I Intensificació

Reformar

D Diversificació noves tipologies

T Transformació d'usos

E Equipar

Reduir

R Reducció

D Desclassificació

S Serveis bàsics EO

Estratègies assentaments

Zona de reforçament nodal2

A.1 Territorials

A.2 Supramunicipals

Zona de nova centralitat

Estació ferroviària existent

Estació ferroviària prevista

Àmbit morfologia urbana

Àmbit àrea funcional principal d'activitat econòmica

Nova centralitat

Morfologia urbana

Àrea funcional principal d'activitat econòmica

Àmbit a reciclar

E.2 Potenciar

Informació de base

Xarxa ferroviària

Autopista / autovia

Xarxa carreteraprincipal

Xarxa de carreterasecundària

Riera

Límit AFT

Xarxa ferroviàriaproposta

SV en urbanització

Tipus de teixitSUC SNC SUD SND SNU

Petit nucli

Celler

Construccióaïllada

Nucli i extensions

Activitat econòmica

Urbanització

Àrea d'úsespecialitzat

3

1

2

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

PDU en estudimarç 2020

Sector amb capacitat d'acollida adeqüada A potenciar PDU en estudi

Àmbit a potenciar

.

.

Informació de baseLímit AFT

Límit municipal

Page 10: Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu

Estratègies per les Infraestructures de mobilitat

Pla

Ter

rito

rial

Par

cial

del

Pen

edès

. A

vanç d

e p

roposta

març

2020

I1. VERTEBRAR el territori

Potenciar la xarxa ferroviària tant al corredor com en l’enllaç interior-Barcelona del LTF Vertebrar el territori i garantir l’accessibilitat de manera sostenible Crear noves xarxes de trans-port ferroviari que completin la xarxa actual. Ubicar noves estaci-ons i aparcaments dissuasius que potenciïn el transport públic

Millorar la mobilitat local i supra-municipal i permetre la pacificació del trànsit en els trams urbans. Ajustar els traçats de les infra-estructures atenent als elements estructurants del lloc Emfatitzar els intervals visuals, identificar els itineraris amb valor

Importància del corredor medi-terrani. Feblesa de connexió entre l’Anoia i la resta de l’àmbit

Xarxa viària. Sobrecàrrega de vies de pas. Fort impacte econò-mic de peatges. Manca d'enlla-ços amb l’AP-7 Xarxa ferroviària: Manca xarxa interna. Xarxa de mercaderies insuficient. Estacions allunya-des dels nous creixements. Manca d’intercanviadors Limitada contextualització de les infraestructures de mobilitat cosa que genera un efecte bar-rera i una forta intrusió visual Poca consideració visual dels trams de mobilitat com a mira-dor lineal, i dels itineraris pai-satgístics que permeten descobrir el caràcter del lloc

Catalunya és la porta d’entrada del Sud d’Europa, l’àmbit del Penedès n’és una peça clau

Situat sobre el corredor del Medi-terrani està molt ben connectat amb Europa i la Península Lloc de pas i de cruïlles estruc-turat amb tres corredors viaris i ferroviaris, amb una elevada den-sitat d’infraestructures L’àmbit compta amb el tercer port més important de Catalu-nya; el port de Vilanova, a mes de 5 ports esportius i 1 industrial. L'aeròdrom d’Igualada és una instal·lació de referència per a l’aviació de la zona

DIVERSITAT TERRITORIAL

SOSTENIBILITAT CANVI CLIMÀTIC

PAISATGE TRANSVERSAL

PROACTIVITAT ESPAI OBERT

MODERACIÓ CONSUM SÒL

XARXA NODAL

MODEL COMPACTE

GOVERNANÇA SUPRAMUNICIP

GARANTIA DE ACCESSIBILITAT

MOBILITAT DE PROXIMITAT

A. Assegurar la connectivitat estructurant els assentaments

urbans i vinculant els usos del sòl

B. Ajustar el traçat a les condicions de la matriu

biofísica

C. Establir les priorites i convenir

opcions

D. Estalviar infraestructures amb modes de transport

eficients i viables

ANÀLISI DIAGNOSI REPTES ESTRATÈGIES

I2. INTEGRAR el conjunt de les

actuacions

I3. RECONÈIXER els itineraris

paisatgístics

CRITERIS

OBJECTIUS INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT

Page 11: Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu

Estratègies per les Infraestructures de mobilitat

Pla

Ter

rito

rial

Par

cial

del

Pen

edès

. A

vanç d

e p

roposta

març

2020

I1. Estratègia de VERTEBRAR el territori per a potenciar l'accessibilitat vià-

ria i ferroviària de pas a través i interna però, també, la periurbana.

I2. INTEGRAR

I3. RECONEIXER

Condicionament i noves actuacions a la xarxa viària

Condicionament i noves línies de mercaderies i

de passatgers a la xarxa ferroviària

Valorització de la xarxa de camins periurbans

I1 VERTEBRAR

I2. Estratègia d’INTEGRAR cadascuna de les actuacions

en la xarxa viària i ferroviària als condicionants paisatgístics.

Encaix dels traçats als valors del paisatge de cada lloc

Atenuació de l'efecte barrera per la concentració de vies

en determinats punts crítics

I3. Estratègia de RECONÈIXER la funció de la xarxa

viària i ferroviària com a miradors lineals del paisatge.

Dinamització de la xarxa d'itineraris paisatgístics

motoritzats

Dinamització de la xarxa d'itineraris paisatgístics no

motoritzats

Page 12: Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu

4

5

1

2

36

Pla territorial parcial del PenedèsAvanç de proposta

ETRS 89Escala 1:60.000

3. Estratègies d'infraestructures de mobilitat

Generalitat de CatalunyaDepartament de territori i SostenibilitatSecretaria d'Hàbitat Urbà i Territori

0 21

km

Informació base

Línia d'altes prestacions

Xarxa viària

Línia convencional

Xarxa ferroviària

Tram soterrat o en túnel

Estació

Autopista o autovia

Via estructurant primària

Via estructurant secundària

Via integrada

Via local

Camins

Estratègia d'infraestructura de mobilitat i transport

I.1 Vertebrar

Previsió per a la xarxa viària

Condicionament d'autopista i autovia

Condicionament via estructurant primària

Condicionament de tram en estudi

Nova actuació d'autopista i autovia

Nova d'actuació de viaprimària, secundària, interurbana i integrada

Nou tram en estudi

Connexió en estudi

Nou enllaç autopista

Previsió per a la xarxa ferroviària

Condicionament de la línea de mercaderies

Condicionament de la línea convencional de passatgers

Nova línea convencional de passatgers

Nova estació internodal

Nova estació lineal convencional

Nova terminal de mercaderies

Nova connexió

Garantir la mobilitat periurbana

Valorització de la xarxa de camins

Encaixar la xarxa d'infraestructura

Encaix de l'obra de manteniment de la xarxa viària

Encaix del nou tram en estudi de la xarxa viària

Encaix de l'obra de manteniment ila nova línea de la xarxa ferroviària

Esmorteir la fragmentació de l'espai oberten els punt crítics

I.2 Integrar

Atenuar l'efecte barrera

Valoritzar la xarxa d'itinerari paisatgístic

Dinamitzar la xarxa d'itinerari motoritzat

Dinamitzar la xarxa d'itinerari no motoritzats

I.3 Reconèixer

març 2020

Page 13: Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu

Pla territorial parcial del Penedès

Avanç de proposta

Director del Pla Josep Armengol Tatjé (Sub-director General d’Acció Territorial)

Coordinadora del Pla Pilar Paricio Garcia (Doctora Arquitecta)

Equip redactor Josep M Bosch Casadevall (Doctor en Història) Victòria Carbonell Martínez (Geògrafa) Adrià Fisas Masferrer (Arquitecte) Núria Font Casaseca (Arquitecta i Doctora en Geografia) Fina Royo Abelló (Arquitecta) Elisabet Sau Raventós (Geògrafa) Albert Vaca Agustí (Biòleg)

Delineació Joan Carles Domínguez Berrio (Delineant) Toni Prats Llavari (Geògraf)

Maquetació Salvador Pont Gómez (Delineant)

Col·laboradors com a estudiants en pràctiques de l’UAB Esteban Brian Delgado Arias Roger Callao Martínez Adelaida Corbera González-Tablas Marina Serrano

Agraïments per les seves aportacions a:

Departament Territori i Sostenibilitat Esther Agell Mas Gabriel Borràs Calvo Sílvia Cañelles Bolta Genís Carbó Boatell Marc Darder Solé Gemma Fernàndez Miras Susana Ferraz Comín Berenguer Gangolells Alseda Francesc Gonzalez Centeno Assumpta Jané Renau Marc Ibañez Llop Josep Martí i Bosch Jordi Martinez Granell Gabriel Palacio Vilacampa Santi Ribas Domingo Salvador Samitier Martí Carles Serra Roses Josep Maria Torrents Abad Núria Velasco Torné

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca I Alimentació Antonio Gàzquez

Departament d’Empresa i Coneixement Jordi Carbonell

Institut Català d’Energia Albert Casanova Joan Esteve Marc Rotllan

Diputació Barcelona Ferran Barba Boada Lorena Perona Martí Samtandreu

Universitat Poltècnica de Catalunya Marina Cervera Francesc Magrinyà Josep Mercadé

Universitat Autònoma de Barcelona Xavier Irigoyen Francesc Muñoz

Fundació Món Rural Marc Costa Eduard Trepat

Fundació Agroterritori Cristina Tous David Vivet

Anthesis Lavola Nacho Guilera Eulàlia Miralles

Gabinet d’Estudis Econòmics Àngels Garcia Àlvar Garola

i també a totes les persones que han format part durant aquests anys del grup de treball del Pla territorial del Penedès.