yWiany Revisió associada a laPremsa Forano de Mallorca

Any XXVII n°210 Juliol - Agost 1997

i.nany

Telèfons d'interèsAjuntament 56 11 82Farmàcia 56 1361Col.legi Públic 561320Parròquiad'Ariany 56 1202Religioses franciscanes 56 12 13Urgències (Insalud) 061P.A.C. Vilafranca 5605 50Ambulàncies 554075Ambulàncies 206565Urgències Son Dureta... 175000GuàrdiaCivil 062Bombers 085Funerària Sant Joan 526053Telèfon de l'esperança.. 46 11 12

Pluviometria

JuliolNo va ploure

AgostDia 5 ..

" 17 ." 21 ." 25." 26.

Total ..

, . 2 1 .. 3 1 .121.351.101.62 1.

ArianyRevista Local Independent

Plaça de sa Creu, 207529 Ariany

Telef. i fax: 56 1287D.L.: PM 207-1971

EditaAssociació Cultural Ariany

Grup de RedaccióGabriel Frontera MestreJaume Taberner Ribot

Catalina Pont JUliàTomeu Bauçà Frontera

Margalida Taberner RibotDibuixos

Jaume Capó SansóImprimeix

Gràfiques SIBAEls articles, cartes i comunicats

publicats en aquetsa revista expressenúnicament l 'opinió dels seus autors

Pag. n°

3 Pregó de ses festes 1997 a càrrec de Joan Riera

Cànaves

5 Un poc de tot

12 Entrevista a les monitores de l'escoleta d'estiu

14 En Rafel té depressió

16 Les competències d'educació: The never ending story

17 Esports

18 Societat

19 Mallorca, recicla ara!

20 El mallorquí i el valencià són dialectes de la llengua

catalana

21 Passatemps

22 El plaer de beure. Ariany temps enrera

23 Centre Coordinador de Biblioteques

24 Sa farola

El plaer de beureFrancesc Grimait

CLOS D'AGON. 1993Clos d'Agon és un clar exemple

de que no cal estar integrat en unaDenominació d'Origen per tal deproduirbons vins. Voldriaaclarirqueaquest escrit no intenta criticar lesdenominacions d'origen, però el quesí és un dogma de fe per a mi, és quees poden trobar vins bons i dolentsfora i dintre de les DO.

Els miracles en el món de l'enolo-gia no solen abundar, i és per això quecal tenir un bon raïm si es desitjaobtenirun bon vi. Conscients d'aquestfet, al celler Mas Gil, i seguint elssavis consells de l'importantissimauniversitat de Montpeller, escultiven12 hectàrees de vinya, plantades en

el parc natural de les gavarres, a laCosta Brava, lloc més conegut pel tu-risme que pels vins.

Clos d'Agon és un monovarietal deCabernet Sauvingon, criat durant unany en bota de roure Merrain, un rourepoc habitual en els criances.

El vi presenta un color vermell cire-ra. L'aroma és potent, amb notes d'es-pècies i amb una bona fusta que reforçael nas. Amb boca és equilibrat amb unainteressant càrrega tánica que ben se-gur li donarà vida. El final en boca ésfruitós i net.

Preu aproximat: 1.400 pessetes.Celler Mas GilMas Gil. 17252 Calonge (Girona)Tel.(972) 14 60 69 Fax. (972) 1460

70

Ari«any

Pregó de ses festes 1997

Bon vespre a tots.Primerament vull dir que estic molt

satisfet per s'oportunitat que m'hadonat s'Ajuntament per ésser es con-tinuador des pregó que fa dos anys seva començar a n'es nostre poble.

Crec que era bo i necessari, totavegada que a sa majoria de pobles iciutats es fa, i es nostre poble encaraque petit, no per això havíem d'estarprivats d'un acte tan tradicional.

Ja tenim es pregó que fa tres idesitjaria que tengués continuïtat elsaltres anys.

Veritablement estic satisfet i ale-gre, però també un poc cohibit totavegada que les dues persones quem'han precedit com a pregoners, tantna Barita Cànaves com en Pere Rie-ra, m'han posat el llistó molt alt, i no sési hi podré arribar. De totes maneresho intentaré perquè voluntat i il·lusióno me'n falten.

També vull donar ses més expres-sives gràcies a tots els que m'hanajudat amb les seves suggerències idites i són: l'amo en Bernat «Digón»,madò Bàrbara «des café de CanJordi», na Francisca «Burgués», naMagdalena de «Sa Canova» i en Joande «Sa Canova». Ariany, poble nomolt gran i situat molt a prop del centregeogràfic de Mallorca (entre Rubertsi Es Pou Judi), tenia segons ses esta-dístiques, l'any 1.907 una població de1.947 habitants.

Habitants que vivien a n ' es poble oa ses nombroses possessions quel'enrevolten, com Son Guillot, SonNivorra, Son Rul·lan, Son Boscà, SonBoscanet, Sa Cabaneta, Binicaubell iSon Huguet.

Son Huguet, petita població, esta-va integrada per Can Mervell, CanPipo, Can Mas, Ca madò Jaumeta,Can Sion, Can Pou, Can Peu, CanResquill i Ca l'amo en Miquel de SonHuguet.

A Son Huguet, com també a altres

cases de la pagesia, se reunien sesfamílies per passar ses vetllades pe-lant ametles, i de tant en tant feien ball.

En aquell temps a n'es nostre po-ble, tothom vivia des camp. Se sem-brava a la tardor, sa segava en es mésde maig i sa batia a s'estiu. Era unafeina feixuga, quasi tot se feia a mà,però sa gent anava contenta, era moltconformista. No coneixien res més.

Però també se divertien a sa sevamanera, organitzaven balls a damunts'era , a Ses Tapareres per exemple,o a Can Sandic.

A Son Rul·lan es dia de ses matan-ces ballaven tota sa nit. A un lloc is'altre se juntaven de 40 a 60 bergan-tells i bergantelles.

Llogaven els músics, l'amo en PereJosep Cànaves amb sa guiterra, 1 ' amoen Francisco Orell amb so guitarro il'amo en Tomeu Rovat amb so violí.Els hi costava un duro.

I així passaven sa vetllada.Ses mares feien unes bones xerra-

des, mirant sempre de cova d'ulla sesfilles perquè no fessin tala.

En aquell temps es camp estavasempre ben cuidat. Se llaurava i s'apro-fitaven totes ses llobades. Empleavesses bísties per sembrar i els parallerssolien sempre entonar qualque cançócom aquesta:

Na Rotja n'és bona mulaja m'ho va dir es senyores treball que fa milloren dir-li arri s'atura.

Llavors venia es segar: ses faves,blat, ordi i civada i també es sentiaqualque cantarella com aquesta:

L'any quaranta vaig segardevora unajovençanamai la vaig sentir cantarnomés que sempre va anarde puput i mala gana.

Joan Riera Cànaves fent es pregó.Fotog.: Joan Ferrer

O aquesta altra:Es segar escarada és araperquè li peguen de nites jornal és divertitperquè en caure es sol l'amo paga.

Es temps des batre, era si tal voltamés feixuc, s'aixecaven ben dematíperquè havien de garbetjar, estendre as'era i batien quan es sol pegava bende ple.

Però amb una bona timbóla decasalla i aigua fresca, sa tonada sortiamillor:

Per batre en el món no hi hacom ses egos ben ferradeshi peguen bones potadesque s'era fan tremolar.

I, en acabar es batre, se veia sagent més tranquil·la i satisfeta, i mésencara si s'anyada havia estat bona.

Lo pitjor ja havia passat, i assegutsa n'es carrer a posta de sol, se podia

Ariany

veure a sa gent prenent la frescaabans de sopar i sentir aquesta altrecantarella: Santa Maria Mare de Déu... Resaven es rosari.

I quan se sentia a dir «Santa Mar-galida 1 'encén i Sant Bernat l'apaga»,a mitjan agost, era un altre cantar.S'acostava la festa.

Tothom es preparava. Hi haviauna gran il·lusió per tots. Els pares noles quedava altre remei que treure essarró, perquè havien de comprar unvestit nou, una tumbaga o una muda-da a s'al.lot; tot estava en relació a labona o mala anyada.

Arriba es darrer diumenged'agost. És sa festa.

Tothom anava ben mudat cap al'Ofici que era de tres i altar fumat.

Sa música, en l'amo en Toni«Barxo» com a director, i tocant esbombo 1 ' amo en Miquel «Pavaneta»,l'amo en Joan «Pavaneta» amb socometí, l'amo en Llorenç «Pavaneta»amb so trombó, l'amo en Pere Josep«Sabater» amb so clarí i l'amo enGuillem «Groc» amb sa corneta, ana-ven davant davant ses autoritats.

I, el mateix temps d'entrar a l'es-glésia, sonava majestuosament l'or-gue en melodies interpretades perl'organista mestre Pep «Xamena».

Un bon ofici, un bon Predicador ique no falti s'alfabaguera, cuidavamolt escrupulosament es rector, quea les hores era D. Martí Truyols.

S'horabaixa, en haver dinat, tot-hom anava a n'es cos, i allà es veienes més valents a ses corregudes.

«Ja toquen ses xeremies, Tomeu,teves són ses espardenyes», comdiria en Mingo Re vulgo d ' Algaida, enaquella obra «Aigua de Pluja».

Es vespre en haver sopat, eramolt bona costum anar a veure laMare de Déu (i bé que ho comanavenses mares a n'es seus fills). Vullaprofitar es moment per demanar an'es rector, el Pare Melsion Fullana,que sa nit de sa festa ses portes del'església quedin obertes fins a mitjanit, perquè després d'haver sopat, es

qui vulgui venir a adorar la Mare deDéu d'Atotxa, ho pugui fer en totallibertat i d'aquesta manera recupe-rarem una bona tradició perduda, grà-cies senyor rector.

I després, a sa plaça, començavaes ball, de bot, naturalment.

Els joves un poc glosadors, inten-taven conquistar a ses bargantellesamb paraules amoroses i amb algunad'aquestes gloses:

Jo festeig a fora vilaa s'ombra d'un ametlers'al·lota m'ha donat guerreren ses Curros de la Vila.

Aquesta boqueta d'orque teniu tan ben posadaobriu-la qualque vegadai alegrareu es meu cor.

No sé com sa vostra marecom tan hermosa vos tévos té davall un dosertapat de fulles de parra.

I si no lograva sa contesta, acaba-va:

Te deus pensar perquè ets rossaque tothom te voldrà béi jo com tu en trobaréen sos doblers dins sa bossa.I així tot quedava aclarit.

De tard acabava es ball i sa festa.Així eren, i així vivien els nostres

avantpassats tots els dies de l'any i eldia de sa festa major d'Ariany. I aixím'ho han contat.

I ja en el nostre temps, en menysgent que antany, degut a s'evolucióde sa vida, hem sabut conservarmoltes de ses nostres bones costums,les tradicions i les nostres arrels quesón el bressol del nostre poble.

És bo veure amb quina il·lusió a samajoria de cases preparens'alfabaguera que es donarà a l'ofer-

tori el dia de sa festa.És preciós veure l'església plena

de gom a gom, per assistir a l'oficiconcélébrât aquest dia per al rector icapellans del nostre poble.

És emotiu sentir el nostre corparroquial, veure el ball de l'ofertaamb les xeremies i s ' Esbart d ' Auberg.

I després, fora de l'església, diaen que se repleguen ses famílies i totsplegats i enrevoltant sa taula familiar,continuar sa festa amb sos padrins,pares, fills i nets.

Així voldria que fos sempre safesta de la Mare de Déu d'Atotxa delnostre poble d'Ariany.

I abans d'acabar, voldria fer ex-tensiva aquesta nostra alegria enaquests dies festius, a les persones dela colònia d'alemanys que viven en-tre nosaltres, i el desig pau, goig ifelicitat.

També a ses persones que treba-llen sa nostra terra vengudes d'unllunyà país magrebí, també els desigmolta felicitat aquests dies de sa fes-ta del nostre poble. Intentaré dir-hoamb el seu idioma: Bimunasabatejtifalat sanauia aliati tacumubiacarriat Ariany suqueen atiiYurajibunabimezuataumel magaribaledina yuzaviluna amalaom dajila aticarriat chucron.

Ariany lilgemier itsait.Y a los castellano parlantes

también les deseo muchísimafelicidad y os lo deseo de corazón.

I als arianyers que viuen fora delnostre poble i que el vostre cor bategaal mateix ritme del nostre, felicitats isiau benvinguts.

I a tots els qui vivim aquí, disfrutan!del nostre ben estar, tranquil·litat ibona vida dins el nostre poble, vosdesig lo millor per avui i tots els diesde la vostra vida.

Bones i venturoses festes.Moltes gràcies.

Joan Riera Cànoves.

^.riany

Un poc de tot Bief Tovell

Festes passades, coques menja-des. Un any més, amb el final d'agostels arianyers hem viscut «Sa Festa».

Ja he manifestat en altres ocasi-ons el que pens referent a les festesdel poble; importa poc el que es fa, elque importa, és que durant uns diesens veiem tots. Pocs són els arianyers,especialment els que viuen a forad'Ariany, que no aprofiten aquestsdies per demanar vacances per po-der viure el bull dels actes organitzatsi poder conviure amb amics que talvolta per motius de feina o familiarses veuen obligats a no poder freqüen-tar durant la resta de l'any, jo em somun d'ells i no us podeu imaginar ambquina alegria arribo el divendres iamb quina tristor me' n vaig el dillunsa la nit després de la traca i brindaramb els amics per un any venturós.

En quant a actes, s'ha de dir que1 ' Ajuntament es supera any rera any,almanco, intenta deixar contents atots, sinó, pensau en tot el que hemviscut aquests dies:

- Pregó- Futbet femení- Exposició de treballs manuals

dels infants de l'escola- Exposició de pintura.- Ball de bot- Passejada pels de la 3a edat.

- Jocs infantils ala piscina.

- Carreres decintes.

- «Tiro pichón»- Dimoni i xere-

mies.- Concurs d'es-

tels- Berbena.-Recollidad'al-

fabeguera- Missa solem-

ne.- Presentació de

l'equip de futbolS.D.Ariany.

- Música clàssica.- Màgics- Espectacle còmic-musical.- Passejada amb bicicleta a Son

Huguet.- Curses de bicicletes organitza-

des pel Club Ciclista Ariany.- Teatre.- Focs artificials i traca final.I com a cosa extra, fora de pro-

grama i degut a la iniciativa delsjoves, que no tenen res impossible,una tomatigada al camp. Unabrutorada va pensar tothom, jo entreells, però que per lo vist, els qui hianaren s'ho passaren de lo millor fins

Concert de música clàssica a càrrec del grup Xaloc. Fotog.: Joan Ferrer.

El dimoni entrega els trofeus del concurs d'estels.Fotog.: Joan Ferrer

l'extrem de que per l'any que ve hovolen organitzar «a lo grande».Mentres sigui al camp i només em-brutin als qui van a badocar, ja va bélo fotut serà si aquesta tomatigada esvolgués implantar pels carrers delpoble.

En lo exposat, crec que poca cosamés es pot demanar.

Particularment, destacaria, el pre-gó, pronunciat per en Joan RieraCànaves (Pipo); la missa solemne,concelebrada per capellans del nos-tre poble amb sermó a càrrec de PereRiera Cànaves (Pipo); la caminadaper gent gran; el concert de músicaclàssica a l'església; l'actuació cò-mic-musical del grup Pometes i comno, la recollida d'alfabeguera el diu-menge dematí.

En general, crec que foren unesfestes rodones, exceptuant que ungrup d'animació infantil no va poderactuar perquè varen caure quatregotes i s'assustaren, però com quem'agrada trobar «ossos a n'es lleu»,inom'agradaguardar-m'hodins «esgavatx», pens que va haver-hi unasèrie de coses millorables i per tantvaig a exposar-ho, encara que segu-rament no m'escoltaran.

Ariany

Les dues persones de més edatque participaren a la caminada,l'amo en Jordi Massanet i madò

Maria Garriguera. Foto.: JoanFerrer.

Per començar, és una pena la co-incidència d'alguns actes dirigits enprincipi a la mateixa gent de tal formaque és impossible la participació atots; no es poden fer jocs a la piscinai al mateix temps córrer cintes a laplaça, o un concert de música clàssicaque la majoria abandona abans d'aca-bar per poder arribar a temps al showde la plaça.

La vetlada del divendres de ball debot, no m'agradà; no vol dir que a lamajoria no li agradas, però a mi no. A

Prop de 200 persones de la Gent Gran participaren a la Caminadapatrocinada per s'Ajuntament i "Sa Nostra", i després un berenar i un petit

obsequi. Fotog.: Joan Ferrer.

Ariany quasi tothom sap ballar i pensque el que han de dur són músics perfer ballar, no grups per fer una exhibi-ció. Possiblement és més car, però apart de que la gent participa i les festessón participació, enlloc d'acabar amitja nit, segurament haurien estat lesdues i la plaça encara hauria estat degom en gom. El que sí m'agradà fou elcanvi al divendres, és una bona mane-ra de començar les festes.

Vull felicitar als organitzadors dela vetlada clàssica. La primera partdel concert, fou excel·lent. Es unallàstima que aquesta vetlada no espotencií jaqué és el detall de bon gustde «Sa Festa». Demanaria als orga-nitzadors que aquesta vetlada no faltasmai i a ésser possible que es traslladàsa una hora compatible amb altres ac-tuacions.

També vull animar des d'aquí a1 ' equip de futbol que es va presentar eldia de «Sa Patrona». Esperem queenguany vagi millor que l'any passat isi els resultats no responen, almancola deportivitat imperi dins l'equip.

I com queja m'he extès molt, donper acabat aquest escrit damunt «SaFesta», tan sols desitjar que l'any queve vagin tan bé com enguany i si hi ha

qualque cosa millorable, idò «fil al'agu-lla» que a partir d'ara ja s'han decomençar a preparar les del 98 quesegurament i si els projectes es duen aterme ja es celebraran a una plaçaremodelada sense cadafal i amb unespai més ampli per disfrutar de lesactuacions.

I seguint amb el que generalmenttractam a n'aquest apartat, he de dirque poques coses hi ha per contar, esveu que aquests dos mesos tothom haestat de vacances i hi han hagut po-ques notícies dignes de destacar refe-rents al nostre poble, encara que qual-que cosa hem trobat. Per començar,transcriuré un apunt publicat el passat17 de juliol al diari Balears que deiaaixí:

ARIANY: CERCANT ELBATLE

El batle d'Ariany, Antoni Pascual,s'ha guanyat el premi al batle méscercat de l'any. A l'Ajuntament nose'l troba ni per casualitat, al Consellmai saben on para o està reunit, a laseva casa particular no sabem maiquan hi és. Els arianyers que l'hanvotat des de la independència creuen

Ariany

que han elegit un fantasma.

Seguesc dient el mateix de sem-pre, no se'l veu, no és mai a l'Ajunta-ment ni a ca seva, però Ariany vaendavant amb projectes a curt terminique milloraran el nostre poble. Això ésel que importa el demés són «vuits inous i cartes que no lliguen».

EL PP RECOMANA NOPAGAR ELS REBUTS

DE CADAGUACom aconseqüènciad'una tallada

de l'aigua, el portaveu de l'oposició a1 ' Ajuntament, feu el passat 30 de juliolunes declaracions al diari Balears, ales quals manifestava que «els veïnsno haurien de pagar a l'empresa sub-ministradora d'aigua Cadagua, pel malservei i pels talls d'aigua que es patei-xen molt so vint».

A l'entrevista, va tornar aprofitarper criticar al balle dient que té elpoble abandonat sense importar-li elsproblemes del poble, «sense anar méslluny, el darrer cap de setmana es vaproduir un tall d'aigua que es va per-llongar per espai de tres dies i el batleno era al municipi»

Segons el portaveu, «el problemaés que vi vim en una dictadura i la gentté por. Parla dels problemes pels bars

però no es dirigeix al batle» «Fa mésde dos mesos que no veig al batle i elque puc dir és que el veig molt pocinteressat pels problemes del munici-pi».

Em limit a transcriure, cadascúque pensi el que vol.

DIVISIÓ DINS EL PPARIANYER

Per un escrit aparegut també aldiari Balears, pareix ésser que dins elPP arianyer no tot són roses, sinó quetambé hi ha qualque espina i endemésben clavada.

A l'escrit es deia: «Dins la juntalocal del PP d'Ariany hi ha una fortadivisió interna per la manca de diàlegque hi ha entre el president, NadalGenovart, i la secretària Rosa Cons.Segons Cons, Nadal no consensúacap dels temes que es duien al ple talcom havien acordat. La secretària,davant aquesta actitud, vol dimitir.»

Segons Cons, «Entenc per què el,PP està a l'oposició, en realitat no fares per guanyar-se la confiança delpoble. El meu càrrec de secretària noserveix de res i no vull continuar no-més com una figura decorativa. L'an-terior secretària, ja va tenir problemes

amb Nadal Genovart i el mateix arapassa amb mi.»

Cons, segueix afirmant que «Hedemanat més de tres vegades el pro-jecte d'ampliació del cementeri muni-cipal, però els dos regidors, NadalGenovard i Joan Molinas, no han fetcap gestió per facilitar-li l'esmentatprojecte i això que l'havien demanatde la cúpula de Palma.»

Davant aquesta actitud, la secre-tària de T agrupació ha decidit dimitir,ja que «no vull ésser utilitzada».

Davant aquest escrit i tenint encompte l'anterior, no sé si a n'EnNadal li convendría més cercar a NaRosa que a n'en Toni, no sia cosa quea part de no trobar-ne un, en perdi unaltre que possiblement li podria ésserde molta utilitat.

PLA MIRALLDesprés de tant de parlar-ne, pa-

reix ésser que ja està en marxa,almanco ja s'han aprovat els projectespresentats i es sap les quantitats ainvertir i les subvencionades pel Go-vern Balear.

El total subvencionable, puja a35.767 milions de ptes., de les quals elGovern en subvenciona el 51% i el49% restant queda per les arquesmunicipals, encara que no tots elsmunicipis hauran de subvencionar elmateix tant per cent.

Els caçadors organitzaren el tir al colomí. A la dretauna imatge de la comèdia. Fotog.: Joan Ferrer, j,

Vriany

El concurs d'estels va ésser molt participat. A la dreta podem veure elsequips de futbet femení amb els seus trofeus. Fotog.: Joan Ferrer.

Pel que respecta al nostre poble,que en el fons és el que ens importa,les inversions estan al voltant dels20.716.000 ptes i el Govern subvenci-ona el 65% de les mateixes, suposant13.465.000 Ptes.

No sé si dins aquest tema hi tendraque veure res o no la Mancomunitat,però és significatiu, com podeu com-provar al mapa adjunt publicat al«Diario de Mallorca», que tots elspobles del Pla, exceptuant Maria de laSalut que no va presentar cap progra-ma , rebrà un 65% de subvenció, quanla majoria de pobles de Mallorca, tansols re el 50%.

Sia com sia, ens hem d'alegrar peraquesta injecció de diners que rebremi que com ja hem comentat a númerosanteriors, canviarà la fesomia d'unsquant indrets del nostre poble.

PLA TERRITORIALDEL PLA

L'aprovació del Pla territorial delPla, des del passat 15 de Juliol, estàsotmès i per espai de dos mesos, finsdia 15 de Setembre, a l'exposició pú-blica en la finalitat de presentar lesal·legacions pertinents.

Els baties han protestat perquèconsideren que aquests dos mesos

cauen en plenes vacances d'estiu i nosón els més adequats per l'exposiciópública, encara que el conseller d'Or-denació del Territori ha manifestatque el termini s'allargarà fins el 30 deSetembre.

Tanmateix, poc importa, es faci elque es faci, no tothom estarà contenti segurament hi haurà molt de trull,però ja en parlarem al seu temps.

ARIANY A VISTAD'AUCELL

Pel que respecta a la informacióarianyera, la sorpresa més agradabled'aquests dos mesos, fou l'apariciód'un fascicle completament dedicat aAriany al coleccionable del «Diario deMallorca» GUIA ÀRIAMALLORCA POBLE A POBLEque reproduïm en gran part a n' aques-tes pàgines.

Als qui no tengueu aquest fascicleus recoman que el cerqueu ja que téimatges realment espectaculars.

A les fotografies, també podemafegir-hi els 2 textes que descriuen elpoble, un degut a l'autor del llibre,Bartomeu Amengual Comila i un altred ' Alexandre Ballester, escrit F any 88i recopilat per aquest fascicle.

Bartomeu Amengual, ens veu així:

ARIANY, el municipi més jove deMallorca es troba a l'est de l'illa, ambuna extensió de 41'84 quilòmetresquadrats, que inclouen les possessionsde Son Guillot, Sa Cabaneta, Ses Co-munes i Son Boscà. El paisatge ésrural i el turisme sols ha arribat aalgunes cases del poble i de fora vila,que estan ocupades per estrangersresidents gran part de l'any.

L'agricultura encara protagonitzael paisatge arianyer, tot i que cada copsón menys els qui es dediquen exclu-sivament al camp. Les terres de con-reu d'Ariany ocupen un total de 12.614hectàrees i hi predomina el cultiu deblat, ordi i civada. Ametlers i figueressón els arbres que més hi abunden,encara que també es poden trobaralgunes oliveres, pomeres, tarongers,llimoneres, melicotoners i alberco-quers, sense oblidar la vinya i lesfigueres de moro.

El paisatge, és pla i el terrenyargilós. Fins fa uns anys va existir unprojecte de reguiu que havia de con-vertir-les terres d'Ariany en les mésfèrtils de Mallorca, amb l'ajuda del'aigua dels pous de sa Marineta. Lescanalitzacions preparades per a 1 ' agri-cultura han envellit sense haver estatutilitzades i ara l'aigua abasteix elconsum humà de la badia de Palma.

Ariany pateix, igual que altres po-bles del Pla, el desconeixement denombrosos mallorquins. Una de les

Ariany

Dues imatges espectaculars del poble d'Arianyvist de l'aire. Fotog.: Bartomeu Amengual

Gomila

excuses d'aquesta situació és la xar-xa viària, que no comptava fins fapocs anys amb bones carreteres queenllaçassin els pobles més petits ambels més grans.

Ariany és un dels exemples mésclars d'un poble petit bàsicament ru-ral. A tot arreu s'hi troben elementsque recorden el seu passat més imme-diat. Els molins, per exemple, són undels aspectes que fan més evidentaquesta tradició. Encara se'n conser-ven alguns, altius dins el paisatge. ElMolí d'en Marinero, situat a la carre-tera de Maria, és el que més caràcterté i va ésser abandonat 1 ' any 1920. ElMolí d'en Rigo, a prop, és un dels mésantics, i també deixà de funcionar almateix temps que l'anterior. Altresmolins interessants d'Ariany són elMolí d'en Bernat Gener, el Molí d'enPiulo, el Molí de Sa Cabaneta i el Molí

de ses Comunes.No hi ha més bons coneixedors

d'Ariany que els propis arianyers iGuillem Frontera n'es un dels mésil·lustres veïns: «No hi ha res fora deto, ni muntanyes espectaculars nitenebroses fondalades: planes i turonsatorguen a la terra un moviment suaude gran amenitat. En aquest escenari,resideix 1 ' hoste més ben rebut i agraït:el silenci que permet escoltar les veusde la naturalesa i els ecos del temps.Les estacions s'hi manifesten ambclaredat, apropiant-s'hi de cel i terra,que omplen amb la seva llum, lesseves remors. Trobareu pocs poblesmallorquins que, amb una tal austeritatpaisatgística, oferesquin una tanpormenoritzada gamma de matisos:entre altres coses, perquè quasi no hiha interferències entre l'home i elmedi»

Per la seva part, Alexandre Ba-llester, en un escrit datat de l'any1988, ens veia així:

Si mirau un mapa de l'illa deMallorca, en una edició de fa, tan sols,un parell d'anys, entre línies, signesconvencionals, que delimiten els ter-mes municipals, encara no no hi troba-reu l'espai propi d'Ariany. Ja és bensabut, els treballs topogràfics, teodoliti correcció cartogràfica, es desenvo-lupen amb més lentitud que les ànsiesde l'esperit popular.

Això era antany. Ara, Ariany, ambuna àrea concretitzada entre els ter-mes de Santa Margalida, Petra, Sineui Maria de la Salut, hi apareix, digne idistintiu, com a municipi independent.Si acoloríssim els termes mallorquins,amb colors distints, personalitzant-los,al d'Ariany li escauria un color tendre.La cendra d'un repetit desencís restaa la història, la flama il·lumina el pre-sent des de l'assoliment de l'autono-mia municipal. Ariany, dolç i petit.Ariany, florit com el quinquagèsimtercer municipi de l'illa.

Del gran tronc mallorquí, noblesaba, ferma nissaga germanívola cor-dada, Ariany n'es la darrera tanyada.

IO ^ iMrt in-

Benvingut sia a la confraria dels mu-nicipis illencs, benvingut a la flairamallorquina dels pobles nostrats que,estimant-se cada un a sí mateix, méss'estima latotalitatdel conjunt. L'amora Mallorca ha d'ésser una suma vitaldels amors individuals, o sinó, l'amors'esdevindrà en esvaït sentiment, enmelangiosa positura, en carrinclonaproclama. El sentiment, la positura, laproclama vers Mallorca ha d'ésserlúcida i apassionada, seriosa i vivifi-cant, valenta i definitiva.

Ariany, nou tany brostat ambl'energia de centúries de feina desa-graïda al camp, camp d'Ariany, campde Cuculutx. Camp de tots els camps,terme volgut amb il·lusions i malsons.En cabdal avinentesa, Ariany a l'anymil nou-cents vuitanta-dos, trobaresplaentdisposició, merescuda compren-sió al poble i al consistori de Petra, iassolires la tevaemancipació. Ariany,minyó, color de canyella, color degavella, que creixis en bona hora, fermen personal i ta t , urgent en lamallorquinitat.

Aquests són els dos escrits méssignificatius i les fotografies més inte-ressants d 'aquest fascicle. Usrepélese que si no el teniu intenteuaconseguir-lo, és interessantíssim.

La fotografia superior és dels guanyadors locals de les carreres debicicletes, la de la dreta és l'obsequi que va fer el Consistori a les persones

incapacitades que visitaren per donar-lis les bones festes. I la fotografiainferior és el grup "Burots" que va posar l'animació infantil. Fotog.: Joan

Ferrer

I per aquesta vegada, res més. Jaus havia dit que aquests mesos d'estiuhi havia hagut poca moguda, esperemque amb el setembre, tots ens llevemla peresa i les poques ganes de no ferres de damunt i que poguem contarcoses interessants referents a Arianyi a arianyers.

Ariany 1 1

Molts d'anys

L'amo en Bernat "Digon" va com-plir 90 anys. Ho va celebrar amb undinar amb els seus germans, fills, netsi renets.

Fotog.: Joan Ferrer.

Per les festes hi va haver molt de públic als diferents actes.L'equip "Tot Petit", guanyador del torneig de futbet. Fotog.:

Joan Ferrer.

12 Ariany

Entrevista a les monitores de('escoleta d'estiu

Com tots segurament ja sabreu enels mesos d'estiu es duu a terme unaactivitat per els nins i nines d'Arianyque s'anomena «Escoleta d'estiu»,per conèixer un poc més de que vaaquest trull ens hem dirigit a les duesmonitores, elles són na Jerònia Sansói na Catalina Rigo.

- Quants d'anys fa que feisaquesta activitat?

Enguany ha estat es segon any,vàrem començar l'any passat per unanecessitat que tenien els pares i lesmaresd'Ariany, principalment les ma-res, es dirigiren al regidor Jaume Capó,ell ens ho va comentar i nosaltresacceptàrem aquest repte, s'ha de dirque nosaltres no teníem experiènciaen aquests tipus d'activitats, i enguany,

degut segurament a n' això ens ha anatmillor que es primer any.

- Quin temps ha durats'escoleta d'estiu?

Tant l'any passat com enguanyl'hem feta de dos mesos, es juliol is'agost, que són es dos mesos que nohi ha escola i que ets al·lots tenen méstemps lliure, i a vegades no sabemcom han de passares temps lliure quetenen.

- Durant aquests dos mesos,quines activitats heu fet?

Hem treballat amb fang, els hemfetdibuixar, manualitats amb llegums,hem procurat fer activitats que elsal·lots poguessin utilitzar qualsevolcosa que tenguessin per ca seva, ac-

Per Jaume Toberner

tivitats que no haguessin d'anar a forapoble a cercar materials, també hemfet caminades amb un objectiu princi-pal que era fer-los veure que no hand'embrutar es carrers tirant papers ollaunes. Hem anat a la piscina; tambéles hem intentat ensenyar a respectarals altres, hi venien dues nines delMarroc i an'es principi hi va haverunspetits problemes d'intolerància i lesvàrem fer veure que això no s'haviade fer i s'havia de respectar als altres.

- Ses activitats, les heu triadesvosaltres o heu fet cap curset perorganitzar-les?

Algunes les hem pensades nosal-tres, altres hi ha hagut mares que lesmos han dites i altres les hem trobadesmirant llibres.

Monitores i tots els nins i nines de l'escoleta d'estiu a l'exposició que muntaren per ses festes dels treballs que havienfet. Fotog.: Joan Ferrer

u-iíim- 13

- Quants d'al·lots teníeu en-guany?

Hem tengut una mitjana de 27al·lots, el que passa és que n'hi haviaque només vengueren el mes de julioli altres només el mes d'agost, però lamitjana ha estat d'uns 27 al·lots.

- De quines edats?N'hi havia de 2 anys fins alguns de

9 anys.

- Heu tengut una bona tascaidò.

No, no ho creguis, no han estatmolt mal de guardar, com que no hihavia cap mare, quan hi ha els pares adavant són més mal de guardar, sem-pre n' hi algun més truiós que els altres,però dolenties tampoc és que n'haginfetes, si n'hi havia algun que fes unacosa que no havia de fer li fèiem veureque allò esteia mal fet i ja estava.

- Tot això com s'ha subvencio-nat?

Els pares han pagat una matrícula

Na Jerònia i na Catalina, monitores. Forog.: Joan Ferrer

i s'Ajuntament ens ha pagat tot esmaterial que hem hagut de menes-ter.

- Quin és s'objectiu d'aquestaescoleta?

S'objectiu principal era omplir esbuitd'aquests mesos d'estiu, d'aquestamanera els al·lots aprenien a fer cosesi ses mares estaven més descansades,llavors una cosa molt positiva ha estatque aquests al·lots que només vénenes caps de setmana, vénen a Ariany ino coneixen ets altres al·lots de saseva edat, d'aquesta manera s'haaconseguit que tots es coneguin i pas-sin gust de venir a Ariany, perquè potpassar que aquests al·lots quan tenguinuna certa edat no vulguin venir aAriany perquè no tenguin amics i esquedin a Palma, però així hauran fetmés amistats i passaran gust de venires caps de setmana en s'hivern,d'aquesta manera al manco es conei-xen tots.

- Quin balanç en feis d'aquestsmesos?

Nosaltres esteim satisfetes i en-guany més que l'any passat, ja queenguany ja teníem una experiència iens ha anat millor.

- Veis factible fer un grup d'es-plai?

En s'hivern no ho sé.

- Creis més convenient orga-nitzar una cosa per dos mesos queno per tot l'any?

Sí, perquè en s'hivern no les potsfer repetir el mateix que han fet es dosmesos d'estiu, ja que ells mateixoss'aburririen i acabarien per no venir,també hem de tenir en compte que ens'hivern no tenen tant de temps lliureperquè ja van a escola, i per nosaltresmateixes, nosaltres també tenim lesnostres feines i organitzar una cosaper un any sencer ja duu més feina imés maldecaps.

Com podeu veure aquestes duesjovençanes tenen ses idees molt cla-res i sens dubte la tasca que fan ellesés molt important per complementarla tasca que fan els pares per educarels que seran els homes i les dones deldemà, esperem que no vos desanimeui que l'any qui ve continueu amb aques-ta tasca.

14 Aririany

En Rafel té depressióArticle publicat al Diari de Balears el passat 15 d'agost

està fet per en Guillem Frontera.

I de com ha vengut a parar enaquest aiguamoll d'aigües estantissesno en té ningú cap indici d'especifici-tat suficient. En Rafel ara en deu tenirmés de seixanta-cinc i no passa delssetanta. Viu en un poble petit, i, si béel seu hàbitat és fet d'arcaismes -ell,diria, és un arcaisme digníssim ientrenyable-, s'hi troba segur. És unhome culte perquè domina -en coneixels mecanismes i el funcionament-quasi tot allò que li serveix per relaci-onar-se amb el món i guanyar-se elnostre pa de cada dia. Al seu moment,no va entrar a la roda implacable,sense retorn, de la mecanització delcamp. Ara, quan les televisions ne-cessiten imatges sobre les quals lesquals en vergar-nos tots els tòpics de laMallorca d'antany, van al poble i enRafel ja sap que li toca: pacientment,posa les guarnicions a la somera, l'en-ganxa al carretó i fa una volta perforavila. Primer la càmera l'agafa dedavant, mentre ell i la somera s'hiacosten; després de darrera; a conti-nuació el càmera puja amb l'aparell alcarretó i fa el pla subjectiu de sempre.En Rafel ja sap que en cap cas no ha

de mirar l'objectiu. De vegades li di-uen gràcies. I se'n van. Cada punt hiha algú que li diu: et vàrem veure perla tele, i ell tomba el coll. Es veu que enqueden poques, de someres, diu, per-què quan d'una cosa n'hi ha poc ésmolt cercada. És ben segur que vostè,improbable lector, també l'ha vist perla pantalleta, perquè hi surt dia sí, diatambé, sempre amb la somera, en laqual projecta uns afectes de constàn-cia gairebé inhumana.

No és un home de posar ningú ensolfa, ni tan sols els polítics o elscapellans, perquè de política no sen'entén -diu, i no és mentider-, i dereligió en sap tot quant li ensenyaren,que és molt i irrefutable - en tenir fe nohi ha res a discutir. Respecta tothom:siguin moros, cristians o animistes,perquè, al cap i a la fi, els que s'equi-voquen no ho fan volent, no serien tanbeneits de cercar a posta la condem-nació eterna. És amic de fer un favor,i, ja ho veis, té la plaça de l'esglésiamés neta i polida que el jardí de lesmonges. I això que no li ha demanatningú que ho adesàs, «però, creu-me,quan m'hi vaig posar és perquè estava

empegueït de pensar què havien depensar els externs de la gent d'aquestpoble». Des d'aquell dia, quan decidífer-se càrrec de la placeta, adoptar-la,com si diguéssim, ha passat per laparròquia una generació de capellans-ara no duren tant com un temps, ni demolt-, però si tot està així com toca, siels fassers se'n van per amunt, si unamà humana esquitxa els ramells, sil'herbatge no s'ho menja tot, és per-què en Rafel hi posa hores, intenció,amor propi -i adesiara uns quants viat-ges de la somera per dur-se'n carre-tades de brutor a cremar, quan ja nofaci aquesta caloróla, a un tros que téa foravila. Tot ho fa amb aquest orgullpetit, reclòs i magnànim de qui té laseguretat que obra bé, per amor a Déui de persones, i, sobretot, perquè no liha manat ningú. I perquè no en treures de material. Avui l'he vist, tiratira,amb el seu señal Ió immemorial, de capal tros on guarda la somera. Passejavales ombres molt tristes, una miradaesmaperduda i opaca, l'esquena i lesespatles com abarrelades, el pas inde-cís, com qui camina perquè, si no,quedarà aturat. He notat -era bo deveure- que li passava cosa i he recor-dat alhora que feia per ventura mésd'un mes que no el topava. No m'haagradat el seu aspecte, i, allò quepassa, Rafel, que hi ha res que no vagi

Entre altres coses vos oferim:Venda i reparacions de vehicles

nous i usats.- Mecànica vehicles diesel.- Electricitat de l'automòbil.

Carrer Forà, 62Telèfon taller: 83 01 08

Telèfon particular: 52 56 6807529 ARIANY

"ï» : 0> »-:;*==>1G=f m ·*r '̂« " ~ . ¿n m»ll^» ¿à^-^

Ariany 15

bé? I ell: no he estat molt fi. I això?Aleshores m'ha mirat amb un puntd'acubor als ulls, i ha alenat fonsabans de pronunciar: «depressió», comqualsevol persona pronunciaria un to-pònim tot just après, per referir-se auns territoris vastíssims, a penes co-neguts per notícies transmeses de bocaen boca. En el to d'aquesta confessió-era una confessió- hi havia una pre-gunta, devia creure que servidor po-dria afegir algun matís, aclariment,llum, experiència o esperança a totquant li havia dit el metge; també hihavia un solam de resignació, com uneco del temor d'estar expiant algunmal que no recorda haver comès -niell, ni els seus pares ni els seus padrins:qui sap si hi ha pel mig algun confúsdesigni de Déu; el neguit, ja apagant-

se, que encenen dins el cos els mals del'ànima -en Rafel té ànima- que hanarribat per dreceres nocturnes, impre-visibles com un cap de fibló. Vaigestar més d'una setmana al llit, diu,sense eima de fer res, ni d'anar adonar menjar a la somera, ara pensa.I molta plorerà. I cavil·lar tot el santdia -res de bo, com és de suposar.Però ara en Rafel comença, molt apoc a poc, a notar millora. Ja l'hanadvertit: serà llarg. El medicament li fasequedat de boca, com si hagués d'es-copit cotó. Però ja no és allò de fa unmes, la cosa deu haver pres per bé. Icada dia anirà millor, Rafel, no hodubtis. Això, ja t'ho diré, et passaperquè una nit el teu àngel de la guardaes va condormir, i mira... Però tu not'ho mereixes, sobretot perquè pots

Ariany temps enrera

entendre totes les malalties llevatd'aquesta. I, a més, fas falta, o sia queno afluixis: qui adeserà, sinó, laplacetade l'església, sobretot ara, que vénenles festes? Per si no t'ho deia ningú,sàpigues que almenys un paisà teu,pari de mi, també n'està orgullós,d'aquesta placeta, sempre tan neta,que podria venir fins i tot el rei apassar-hi revista.

No sé què podria fer per ajudar-tea sortir més aviat d'aquesta bassaoliosa que pareix que no té sortida;però et dic que si hi hagués depressi-ons justes i depressions injustes, lateva, que no serà res al final, ja hoveuràs, la teva és la més injusta detotes. I vull que consti a tots els efec-tes la meva protesta més furiosa iinútil.

Franciscà Cànoves, Bàrbara Genera, Maria Genera, Margalida Genera, Margalida Mieta, Biel Compte,Magdalena de ca'n Nadal, Maria Cànoves, Apol·lònia Compte. Aquesta fotografia l'ha deixada na Bel MestreDarder.

16 Ariany

Les competències d'educació: the never ending story.Pere Sampol i Mas. Secretari

general del PSM-NM i diputatdel Parlament Balear.

Les negociacions per aconseguirles competències d'educació semblaque no acabaran mai. Una vegadamés la capacitat negociadora del Go-vern Balear torna a posar-se en evi-dència. Ja hem perdut el compte delsanys que fa que ens prometen el tras-pàs imminent d'aquestes competènci-es. Unes competències que encara esneguen i que ens condemnen a ésserl'única Comunitat Autònoma de l'Es-tat espanyol, amb una altre llenguaoficial a més del castellà, que no ges-tiona F àrea d'educació no università-ria.

De cada vegada és més sòlida lasospita que el Govern central ens tor-narà a passar amb cançons. Des delGovern balear, se conta que el traspàses podria endarrerir un any. El Conse-ller d'Educació i Cultura, Manuel Fer-rer, s ' abriga abans de ploure i justificala ineficàciadel seu departament dientque les Balears no es conformen ambuna dotació econòmica de 35.000 mi-lions de pessetes per a educació. Desde quan a Madrid escolten els plors iles reivindicacions del Govern Bale-ar? i això que ara, a la Moncloa,despengen l'auricular quan hi telefonal'Honorable President, Jaume Matas.

O anam molt errats, o tot quedaràen no res. Quedarem sense compe-tències, amb les repercussions queaixò tendra per a la cessió del 30 % del'I.R.P.F., o les haurem d'assumiramb una dotació econòmica ínfima.

No fa molt, l'STEI, el Sindicat deTreballadors de 1 ' Ensenyament de lesIlles, i el PSM presentaren un informesobre el cost de les transferències del'educació: les xifres son ben clares.

Cada alumne de les Balears rep84.000 pessetes menys que la mitjanaestatal, i segons els càlculs del sindicatmajoritari entre els mestres illencs, la

nostra comunitat, necessita entre55.000 i 60.000 milions de pessetesper garantir la supervivència i la qua-litat del sistema educatiu. Si el GovernBalear acceptas un finançament infe-rior a aquest o es conformas ambl'oferta actual, 35.000 milions de pes-setes, podríem dir que hem begut oli ique rebríem una partida inferior a lamitjana que ja destina actualment elMinisteri arreu de T anomenat territoriMEC. El PSM tem que darrera aquestprocés de «negociació», entre els go-verns central i autonòmic, s'amaga undesinterès absolut del PP a l'hora dedefensar l'ensenyament públic: quivulgui ensenyament de qualitat que elpagui i qui no ho pugui pagar...

Les dades que maneja l'STEI sóncontundents, i el PSM les valora ambuna gran preocupació perquè si no escompleixen els objectius econòmicsde la transferència d'educació, enstrobarem amb una situació difícilmentsostenida i amb el més que possibledesmantellament del sistema públicd'ensenyament. Ara com ara, s'hande construir de forma imprescindible 6centres d'educació secundària arreude les Balears, si bé la previsió de lesnecessitats reals que té la nostra Co-munitat Autònoma, és de 17 centres,més quatre escoles d'idiomes ques'haurien de repartir entre Palma, Inca,Manacor i Eivissa amb l'increment deplantilla docent que aquest fet suposa-ria. No cal dir, que fins ara els criterisque s'han seguit per dotar als munici-pis d'instituts i d'escoles han estatpurament polítics i electoralistes. Unbon exemple n'és el dèficit existent enels municipis del Pla de Mallorca. Elsalumnes d'aquesta Mancomunitats'han de desplaçar enfora dels seustermes per anar a classe.

Tampoc no podem oblidar que lescompetències de l'educació en éssertransferides ens permetran fixar unmodel educatiu propi, un model quehaurà d'incloure la realitat cultural,

geogràfica i social de les Balears. Enaquest sentit, és especialment impor-tant que es destinin esforços des del'Administració Pública, els recursoseconòmics suficients per impulsar igarantir el procés de normalitzaciólingüística en els centres d'ensenya-ment. Això signifiques uns 3.000 mili-ons de pessetes. Una xifra moderadasi tenim present que el País Basc endestina 20.000 només a normalitzaciólingüística i 8.000 per al reciclatge deprofessorat.

Firmar el conveni de finançamenten males condicions, significaria que-dar hipotecats de per vida i les conse-qüències serien inmediates: un ense-nyament deficient o s'haurien de treu-re els doblers d'altres partides delpressupost autonòmic, un fet que noresultaria gens estrany per al nostreexecutiu, emparat per un partit (el PP)tan avesat a tapar forats. No cal dir,però, quines repercussions es derivende desestabilitzar un pressupost.

Falta saber fins a quin punt preocu-pa, a la sucursal del Consolat del Mar,el futur de l'educació dels ciutadansde les Balears. Després de veure i deseguir de prop les desafortunades ac-tuacions del Govern Balear, laconclu-sió és que el preocupa ben poc.

És impossible oblidar, en aquestsmoments, altres processos de negoci-ació del Govern Balear amb l'Admi-nistració Central, que també han re-sultat nefastos. On són els 57.000milions del conveni de carreteres, nis'ha firmat cap conveni, ni tenim elsdoblers i ja s'apunta lapossibilitat queels ciutadans de les Balears hagin depagar peatges a les autopistes. Elsnacionalistes de Mallorca lluitarem perevitar que l'educació també sigui de«peatge».

Res no ens agradaria més quepoder felicitar el Govern Balear perhaver sabut defensar, per primeravegada, els interessos del nostre po-ble.

ti·iamy 17

EsportsHola amics com estem de sa res-

saca de ses festes , jo encara me troptrossos de tomàtiga per dins es ca-bells, però ses festes ja s'han acabatun any més i suposo que l'any que veles podrem tornar a disfrutar, ara jafeia un parell de mesos que no sabíeures de jo i és que no hi havia gairebéres per a contar, aquest més no es quesia un més carregat de noticies peròmira ja n'hi ha alguna sa principal imés bona de totes és que l'Ariany acomençat una nova etapa, s'ha fetcom diuen els forasters «borrón ycuenta nueva» i és que aquest any nopodem repetir el que va passar l'anypassat, està bé que ens vàrem quedarpenjats i vàrem haver de començaraixí com vàrem poder, està bé que totsérem d'Ariany i molts no havien jugatmai a futbol, però crec que aquest anyhad'esserunanyboiperlotantnoenshem de fer por de ningú i sobretot anarendavant i mirar de quedar entre elsequips que disputaran la liguilla d'as-cens un altre cop a la segona regional,d'on es vadavallar l'any passat, i si totva bé tornar a pujar, per això serànecessari fer molta de feina i això nonomés es feina dels directius sinófeina de tots tant directius, jugadors isobretot l'afíció, tots sabeu que un bonclub és el que té més gent que li va aldarrera, de totes maneres aquest anypareix que hi ha molta d'il·lusió per ajugar, l'equip està bàsicament formatper els mateixos jugadors de l'anypassat, llevat d'algunes baixes peròs ' han produït una sèrie d'altes, la prin-cipal ha estat la de l'entrenador quetorna a ésser un cop més en JaumeRibot, tal vegada l'entrenador que mésbons resultats ha donat a l'Ariany,esperem que no es complesqui aquelldit de que, segones parts..., no crec entot cas que això passi.

Però no tot had'ésserfutbol, jaquétambé hem tingut el ja tradicional tor-neig de futbet tant masculí com feme-

Tomeu Bauçà Frontera

ni, en el masculí tal com va passarl'any passat el guanyador va ésserl'equip de Tot Petit que va guanyar asa final a s'equip de Ses Torres, elstrofeus als màxims golejadors i al por-ter menys golejat, com ha passat ja unparell de vegades se'n varen anar totsdos a la mateixa casa de devora l'es-glésia, ja que el màxim golejador vaésser en Juan Antonio Sanxo i elporter menys golejat va ésser el seugermà Miquel, de totes maneres aquestany no ha estat un any molt brillant jaque molts de partits no es varen dispu-tar i a dures penes es va poder acabarsa primera ronda, el que ens fa pensarde cara a altres anys si no convindriafer-ho com al principi que només juga-va la gent del poble i no hi havia mésque gent que tu coneixes cada dia,però ara pareix queja serà mal d'atu-rar i aviat tots els equips seran de forapoble si no hi posem remei.

L'altre torneig va ésser el femeníque aquest any només contava en tresequips ja que les casades de l'anypassat aquest any no varen jugar, jaque eren molt poques i estaven unamica mosques per lo que varen haverde patir l'any passat, enguany va gua-nyar l'equip de les més jovenetes,Com Tu, que va apallissar a sa final a1 ' equip guanyador del torneig de 1 ' anypassat el Molí d'en Pau, per un resul-tat bastant contundent 6-1 que vadeixar ses coses bastant clares, peròcom jo dic sempre el més important esparticipar i fer una mica d'esport.

Ara ja vos deixaré i supòs que seràfins d'aquí a dos mesos si no hi ha resde nou. Suposo que a alguna secció desa revista trobareu el primer equip defutbol del nostre poble que com po-dreu veure té un parell d'anys.

Adéu amics i fins una altra.

L'equip de la S.D. Ariany d'aquesta temporada. La presentació es va fer esdia de sa Festa. Fotog.: Joan Ferrer.

18 Ariany

Targeta

Moneder

La targetade cada dia

Educaciód'adults

Matrícula: en el mes de se-tembre, de dia 15 a dia 30, de les19 a les 21 h., els dilluns i diven-dres a l'ambulatori.

En el mes d'octubre a l'Ajun-tament en hores d'oficina.

MANCOMUNITATPLA DE MALLORCA

Dia 29 de maig ens va deixar n'Àn-gela Julià Ribot (Sandica), tenia 71anys i era casada.

Descansi en pau.

Dia 30 d'agost ens va deixar enPedró Capó Barceló (de Son Ribot),tenia 82 anys i era casat.

Descansi en pau.

Les persones interessades enque es publiqui alguna

fotografia l'han de fer arribar aalgun membre de la revista,

nosaltres no ens feimresponsables del les

possibles omissions odescuits que hi pugui haver. Sialgú té fotografies antiguesi té interès en que es publiquin

també les heu de fer arribaramb els noms dels que hi ha a

la fotograna.

Dia 30 de juliol ens va deixar naMartina Ramis Riera (de cas Murerò),tenia 33 anys i era casada.

Descansi en pau.

Dia 1 d'agost va néixer en PereRos Font, fill d'en Pere Antoni i de naCatalina.

Enhorabona.

Dia 15 d'agost es varen casar enMiquel Mestre Bauzà amb n'Apol-lònia Sansó Capó.

Enhorabona.

Dia 5 de juliol es varen casar enJuan José Caldentey Vanrell amb naMaria Magdalena Riera Caldentey.

Enhorabona.

^.riany 19

Mallorca, recicla ara!

Mallorca, recida ara! és unacampanyad'educació i sensibilitzacióciutadana sobre la problemàtica ambi-ental dels residus, fruit de la col-laboració entre el CIM, FundacióDeixalles, GOB i Apotecaris Solida-ris.

En el darrers anys els hàbits deconsum han variat molt: el nostre con-sum ha augmentat desmesuradament,els productes d'usar i tirar són de cadavegada més freqüents, molts produc-tes venen embolicats excessivament,i la presència de substàncies no biode-gradables és major, fets que ens haconduït a la producció de gran quanti-tat de residus que duen associats unagreu problemàtica ambiental. Aques-ta sèrie de coses ha donat peu a queles entitats abans esmentades espreocupassin per la problemàtica am-biental dels residus i decidissin posaren marxa la campanya Mallorca,recicla ara!, marcant-se els següentsobjectius: sensibilitzar a la poblacióenvers la problemàtica dels residussòlids urbans, conscienciar dels avan-tatges del reciclatge i de la necessitatde participar en la recollida selectiva ifinalment promoure uns nous hàbitsde consum i comportament per acon-seguir una menor producció de fems ievitar la contaminació amb productestòxics. Per assolir aquests objectiustenim un programa amb tot un seguitd'activitats tant pel públic adult com1 ' escolar i que més endavant detallam.Per que la campanya es desenvolupiamb èxit i arribi a tothom és fonamen-tal la participació dels ajuntaments,centres escolars, escoles d'adults ientitats culturals com associacions eveïnats, de gent gran, ampas, clubsd'esplai amb la sol·licitud de les dife-rents activitats:

TALLERS RELACIONATS AMB LES DEI-XALLES:

- Reciclam paper!-Taller de deixalles

Mallorca, recicl

- Taller de consum- Jugam amb les deixalles!

XERRADES i COL·LOQUIS:- Què passa amb els fems?- Què passa amb els medicaments?

ITINERARIS DIDÀCTICS i VISITES- Visitam el parc verd!- Visita a una fàbrica de paper

reciclat- Visita a la Fundació Deixalles- Visita al magatzem d'Apotecaris

Solidaris- Visita a una fàbrica de sabó fet

amb oli recuperat i a Deixalles Sóller

ALTRES ACTIVITATSHi ha la possibilitat de realitzar

altres tipus d'activitats d'educacióambiental relacionades amb els resi-dus que no s'especifiques com podenésser jornades de reciclatge, per dur aterme durant les festes locals, setma-nes culturals o diades del medi ambi-ent. Per aquestes ocasions hi ha lapossibilitat de disposar d'una exposi-ció itinerant sobre residus.

CONDICIONS GENERALS- Per inscriurer-se a les activitats

es prega contactar amb els responsa-bles de la campanya, al menys amb 10dies d'antelació.

- La totalitat de les activitats sóngratuïtes. En el cas de les visites elmitjà de transport anirà a càrrec delgrup o entitat sol·licitant.

- Els responsables de la campanyaestan oberts a mantenir reunions in-formatives amb les entitats per donar

Consell Insularde Mallorca

• O

WF U N D A C I Ó

"DEIXALLES"

„Apotecaris'¡Solidaris

a conèixer les activitats. Si voleu mésinformació o us voleu inscriure a algu-nes de les activitats, adreçau-vos a:

MALLORCA, RECICLA ARA!Camí Salard, 63.07008 Palma de

MallorcaTelèfon: 47 31 71 Fax: 47 72 39Horari d'oficina: de 9 a 14 h.

20 ^riany

El mallorquí i el valencià són dialectes de lallengua catalana

Són moltes les causes que han fet que la llengua que parlam a Mallorcaés la llengua catalana, perquè és lamateixa que varen duren el segle XIIIels catalans que varen repoblar lesIlles. I els canvis que ha sofert, res-pecte als altres dialectes són els ma-teixos o més petits que els que passenaqualsevol altre llengua del món, i perles mateixes causes.

Que el llatí que varen dur els ro-mans abans de Jesucrist, era la llen-gua de tots els territoris de la Penínsu-la Ibèrica i de les Illes Balears i Pitiüses.Que aquesta llengua, que parlava elpoble, va deixar d'esser la mateixaquan els habitants de Portugal, els deCastella i els de Catalunya no es varenentendre. S'havia format el Portu-guès, el català i el castellà. I aquestaés la clau: parlam una mateixa llenguatotes les persones que ens entenem,encara que utilitzem les nostres varie-tats dialectals.

És ben clar que les persones quevenen dels diferents indrets de la Pe-nínsula, de parla castellana, no ensentenen. És perquè parlam una llen-guadiferent. En canvi, quan un locutorde TV3 o de Canal 9 entrevista l'en-trenador de futbol de Sa Pobla, LlorençSerra Ferrer, cadascú parlant en elseu dialecte valencià, barceloní o ma-llorquí, és evident que s'entenen, iaquesta és la prova definitiva queparlen la mateixa llengua.

Totes les persones parlen un dia-lecte d'una llengua, per tant, els cam-paners podem dir que parlam o xerramcampaner, o mallorquí, i això són dia-lectes de la llengua catalana.

Quan una persona cerca les dife-rències dialectals existents per dir quesón llengües diferents, demostra unaignorància supina en el coneixementde llengües, perquè no sap que aques-tes diferències es troben més accen-tuades en diferents dialectes angle-sos, o en els dialectes alemanys, o en

que cregués convenient que haviad'escriure un article sobre la unitat dela llengua catalana. En destacaré unesquantes:

- Que hi hagi «periodistes»? de«diaris»? com F ABC, que des de lacapital de l'Estat Espanyol neguen lameitat de la llengua.

- Que Unió Valenciana, juntamentamb el PP valencià, negui que el va-lencià sigui un dialecte del català.

- Que el Govern de les Illes nomésestigui preocupat per remarcar «lasmodalidades», que no tengui inconve-nient en reconèixer que la nostra llen-gua és la catalana però destacant ques'han de protegir les modalitats.

- Que els diputats del PP de lesBalears, juntament amb la resta delsdiputats del PP de l'Estat espanyol,votin en contra de la unitat de lallengua catalana.

- Que el president Jaume Matas,seguesqui les passes del seu mestre,Gabriel Cañellas i no vigili ni millori laseva parla en llengua catalana, ni endialecte mallorquí, ni en cap modalitatpossible de la llengua.

- Que el PP de Catalunya, tampocno tengui clarquinaés la seva llengua,i, per tant, deixi que tothom canti comvulgui.

- Que tots els que pertanyen al PPi tenen les coses clares callin com amorts, per tal de seguir podent aprofi-tar-se de la menjadora.

- Que jo mateix, durant tot aquestcurs, hagi hagut de fer classe a alum-nes que havien tengut mestres que elshavien ensenyat que el mallorquí noera català i també alguns paresd'aquests alumnes havien actuat enaquest sentit.

Jo no utilitzaré grans argumentscientífics per demostrar que el dialec-te mallorquí pertany a la llengua cata-lana, ni tampoc vos remetré al llibre elsparlars catalans del nostre paisà i dia-lectòleg Joan Veny. Només vos diré,

els dialectes castellans.Com que la llengua castellana és

Joan Lladonet, de la revista"Ressò" de Campos

una llengua que hem hagut de conèi-xer tots, aquesta em servirà per posaralgun exemple, i que se'm pugui en-tendre. Quan una persona, un dia detempesta, diu aun altra: «Noamoamoá»o «No amo a moa», està clar que estàparlant en dialecte andalús, que per-tany a la llengua castellana. Quan enKiko de l'atlètic de Madrid, en unaentrevista sobre si el Barça podriaenviar un maletí per guany arai Madriddiu, referint-se al possible regal :«yo lovo a coé», està clar que està parlant endialecte andalús, que pertany a la llen-gua castellana. Quan en Pizzi, diu :«sos macanudos», està clar que estàparlant en dialecte argentí, que per-tany a la llengua castellana. Quan elscanaris diuen a Jaume Matas:machango!, està clar que parlen endialecte canari, que pertany a la llen-gua castellana.

En conclusió, si un mallorquí diu:«du'm es tassó que trobaràs damuntsa taula de sa cuina», està clar queparla en dialecte mallorquí, que per-tany a la llengua catalana, igual que siun barceloní diu: «porta'm el got quetrobaràs damunt la taula de la cuina»,està clar que pari en dialecte barceloní,que pertany a la llengua catalana.

No caiguem en el parany de pen-sar i direi quediuen els il·luminats, queno tenen la més mínima idea sobrelingüística, perquè ells tenen una in-tenció molt clara. No defensen elmallorquí, ni el valencià, ni cap moda-litat. L'únic que volen és fer desapa-rèixer la nostra llengua i que predominila llengua castellana. Els defensorsdel mallorquí, sí, català, no, semprenomés han defensat el castellà. I aixòja ve de vell, perquè l'any 1.939, através del «catecismo patrióticoespañol», ja es va inculcar el següent:«enEspañahayunalengua,laespañolay cuatro dialectos: el mallorquín, elcatalán, el valenciano y el gallego».Les arrels de la nostra ignorància sónmolt profundes en el temps, però lessuperarem.

Ariany 21

TEST CULTURALCom és de costum, a n'aquest

apartat sortiran un parell de preguntesque faran referència al passat númerode «sa Fulleta». A veure si te'n recor-des i sinó, ja saps a on has d'acudir.

1) A la portada, sabries dir que hihavia?

- Una fotografia de l'església- Un ramell de figues de moro.- Una fotografia del consistori

arianyer- Una fotografia del grup de redac-

ció de «Sa Fulleta».2) El Consell de Govern va aprovar

el passat 11 de juny ,l'adjudicació deles obres de la carretera entre Arianyi Petra. Sabries dir a quant puja el costd'aquestes obres?

-34 milions-25 milions-50 milions-75 milions.3) Sortia al passat número, una

entrevista feta al president actual de laPremsa Forana. Em sabries dir quiés?

- Jaume Taberner.- Carles Costa.- Pedró Serra.- Miquel Company.4) Com que la unió fa la força, les

pressions dels pares del Pla pel querespecta a la necessitat d'un institut ala comarca, han tengut efecte i estàprevist que pel curs 88-89, ja es puguiinaugurar, però recordes a quin poblees construirà al final?

- Maria de la Salut- Ariany- Sineu- Sencelles.5) Es va fer menció a un reportat-

ge aparegut al diari Balears damunt elnostre poble, en el qual, es va fer unamica d'història d'Ariany. Ja s'ha de-manat moltes vegades, però no estàde més recordar-ho. A quin any, FelipV atorgà el títol de Marquès d'Arianya Marc Antoni Cotoner?

Passatemps-1229-1794-1819-1717

LLETRES CREUADESHORITZONTALS.- A) Primera

lletra d'un ball popular. B) Despresade calor i llum, produïda per la com-bustió d'un cos. C) Remoure la terraamb l'aixada, el càvec o altra einasimilar. D) Diminutiu de jove. E)Dialectalment, cove. Banús. F) Pastade sucre clarificat i que en refredaradquireix certa consistència. G) Ad-versari en la competició per assolirquelcom. G) Acció de tirar, de dispa-rar armes. H) A la numeració romana,cinc-cents.

VERTICALS.-1) Cent a la nume-ració romana. 2) Acció de jugar engeneral. 3) Estar una au damunt elsous per donar-los la calor necessàriaper al desenvolupament i per a lanaixença dels pollets. 4) Que és objec-te de lapredilecció d'algú. 5) De pocaedat. Cobdiciós, que desitja amb ànsiaalguna cosa. 6) Camp de cànem. 7)Que es resisteix a obeir a l'autoritat.8) Membrana molt prima. 9) Conso-nant present al nom d'Ariany.

5 B 7 8 9

Biel Tovell

- Per Santa Margalida,garro va tenyida.- Per la Mare de Déu del llit,tan llarg és el dia com la nit.- Per l'Ascensió,no és ametlla ni ametlló;i per la cinquagema,ja és ametla plena.- Sant Llorenç mullat,és ben arribat.

PENSAMENTS

- L'home, és estimable quanés home. La dona és estimadaquan és mare.

(Boleda)- El pensament, és el fruit de la

intel·ligència.(Francisco Caudet)

- La venjança, no esborral'ofensa.

(Calderón de la Barca)- La manera de donar, val més

que el que es dóna.(P.Corneille)

-Res hi ha que cansi, si es fa debona voluntat.

(Jefferson)

REFRANYER POPULAR- Qui no té era ni trull,pel juliol es treu un ull.

SOLUCIONS ALS PASSA-TEMPS

TEST CULTURAL

1 ) Una fotografia de l'església.2) 34 milions.3) Miquel Company.4)Sineu.5)1717.

LLETRES CREUADESHORITZONTALS.- A) J. B) Foc.

C) Cavar. D) Jovenet. E) Covo. Ében. F)Caramel. G) Rival. H) Tir. I) D.

VERTICALS.-1) C. 2) Joc. 3) Covar.4) Favorit. 5) Jove. vid. 6) Canemar. 7)Rebel. 8) Tel. 9) N.

22 Ariany

El Plaer de beureARMERO i ADROVER. BLANC

1996Luis Armerò és un enòleg valencià

que coneix força bé el món de laviticultura i l'enologia mallorquines, jaque fou l'enòleg del celler cooperatiude Felanitx i també ho fou, durant elsseus primers anys d'existència delceller de Santa Catarina d'Andratx.Fins que, finalment, realitzà el vellsomni de tot professional d'aquestmón, el qual consisteix, evidentment,en crear i gestionar el seu propi celler.Actualment, Armero és l'únic que

Francesc Grimait

elabora i embotella els seus propis vinsa Felanitx, un poble que ha vist desa-parèixer una llarga llista de cellers queferen del vi la seva principal activitateconòmica.

Per realitzar els seus vins, ha optatpels cubatges de varietats autòctonescom el Premsal i el Callet, i les foranescom Cabernet Sauvignon, Merlot,Shyraz i Ull de llebre. El celler Armero-Adrover només realitza vins joves,sense cap tipus de criança.

El blanc en qüestió s'ha elaboratamb les varietats Chardonnay i

Aríany temps enrera

Premsal. La vinificació s'ha duit aterme en dipòsits d'acer inoxidable atemperatura controlada. N'ha resul-tat un vi de color groc pàl·lid, ambalgun toc verd, que en nas dona sensa-cions florals amb un fons de fruita. Enboca, es deixa sentir una certa verdoramb un lleuger punt de carboni. Elfinal en boca és net i denota unaamargor que no resulta desagradable.

El seu preu aproximat de vendapúblic és de 600 pessetes.

Armero i AdroverCarrer Con vent, 77.07200 FelanitxTel. 82 71 03

Aquesta fotografia és de l'any 1950 i ells són: Toni Caldentey Mestre, Guillem Ribot "Digon", Francisco Mestre"Barxo", Tomeu Gomila "de Binicubell", Francisco Marimon "de ca sa Poblera", Jaume Ramis "Xamena", Toni Ribot"Pou", Miquel Julià "Cadernera", Toni Ribot "Virgo", Pedro Mestre "Rovai", Joan Riera "Ferriol". La fotografia ens l'hadeixada na Bel Mestre Darder.

^.riany 23

BIBLIOTEQUES DE MALLORCA- Centre Coordinador -

Títol: L'Ignorància (Toms 1, 2, 3,4)Autor: Varis (comentari Lluís Ripoll)Editor: Ediciones de Ayer

Títol: En FigueraAutor: Varis (comentari Lluís Ripoll)Editor: Lluís Ripoll

Títol: Estudis Baleàrics. Miscel·làniaAutor: I.E.B.Editor: Govern Balear

Títol: El camí de cavalls de MenorcaAutor: Joan C. de NicolasEditor: Govern Balear

Títol: D'A9 Obra CivilAutor: VarisEditor: Col·legi d'arquitectes de Balears

Títol: Taller per en Joan MiróAutor: Josep Lluís SertEditor: Col·legi d'arquitectes de Balears

Títol: Clàssics i modernsAutor: Carles RibaEditor: Edicions 62 i La Caixa

Títol: Poesies escollidesAutor: Josep CarnerEditor: Edicions 62 i La Caixa

Títol: La vida i la mort d'en Jordi FraginalsAutor: Josep Pons i PagèsEditor: Edicions 62 i La Caixa

Títol: Sainets del segle XIXAutor: Arnau, Camprodon, Penya, BusquetsEditor: Edicions 62 i La Caixa

Bibliotecapública

municipald'Ariany

Consell Insularslî de Mallorca

24 Vriany

- Bon dia, com anam?- Estic espatarrellada. Per jo ses

festes podrien venir girades, noméssón per es joves.

- No me'n parlis, entre estirar sesensaïmades, posar sa porcella ambadobo, rostir-la i endiumenjar-me unpoc, no te'n dones compte i ja hanpassat.

- Per cert, tu que sempre estàs perenmig, com han anat enguany, perquèjo ni he sortit de ca nostra.

- Una monada, lo que no he pogutveure la mitat de coses, entre que unencara no havia començat i ja encomençava un altre i es que feien i jotenia altres feines, no he vist quasi res,lo que no me vaig voler perdre vaésser sa tomatigada.

- Quina tomatigada?- Fotre sa que feren a n'es camp.-1 quan era això? perquè no esteia

a n'es programa.- La varen improvisar.- Però què feien en ses tomàti-

gues?, un concurs d'enfilar-ne?- De poma!, te pareix a tu que ets

joves aniran a fer concursos d'enfilartomàtigues.

- Idò, què feien?- Guerra! se tiraven ses tomàti-

gues per es cap.- En lo que costen i amb sa fam que

hi ha, terrossos les tiraria jo!- No, idò es meus néts hi anaren i

s'ho passaren de lo millor, i si l'any queve ho tornen fer, jo seré sa primeraque hi aniré.

- Crec que tu has perdut sa xaveta.- Que tene s'esperit jove és, no

com tu, que només serveixes per be-car davant sa televisió.

-1 un bon gust que pas, i ara en lode na Diana no m'he perdut ni un punt.

- No me parlis de na Diana, quejahan fet com a coió, de qui tene senti-ment és de sa «Madre Teresa deCalcuta»

- Idò jo en tene de totes dues, jo as'hora de plorar sempre hi som, tene

Sa farolaespixadorprim.

- Jo a la «Madre Teresa» és que lafaria santa ara mateix, ha fet unafeinada.

- Sempre l'he comparada a SorIgnàcia.

- Però més petita i magre.- Per cert, he tornat sentir rumors

de canvis, què en saps res tu?- No me'n parlis que me lleva es

dormir.- Jo que pensava que això ja estava

mort.- Mort m'has dit? lo que ha covat

fins ara, mira per on a Sor Isabel jal 'han enviada a Menorca.

- Idò Sor Ignàcia s'ha quedadacom en Gary Cooper «sola ante elpeligro».

- Tanmateix la s'en volen dur aPetra i a Petra es diari deia que esmenjador va ser un fracàs, i no sé quehan de fer tantes monges.

- Lo que ha de fer Sor Ignàcia ésfundar una congregació com la«Madre Teresa» i quedar-se per aquíque l'hem de menester i molt!

- Mira que jo no me moc per res,però si la s'en volen dur i feis res,apuntam'hi, que seré sa primera.

- Val més esperar un poc i noxerrar no sia cosa que aixequem lle-bres.

- Passant a una altre asunto, quètrobares de sa ¡1--luminació de l'església?

- Jo encara no l 'hevista acabada, però perlo que vaig veure pareixque quedarà preciosa,pareixerà sa Catedral.

- A jo lo que m'haagradat és a on han po-sat es quadre de SantAntoni.

- Quin quadre?- Fotre, es que hi ha-

via a devora es portaletde sa rectoria.

-1 ara a on l 'han po-

sat?- Allà a on hi havia es petrer.- Quin petrer?- O no havies vist mai aquella

estampa del Pare Serra a dins sacapella de Sant Antoni?

- Ara no sabia per on me sorties?- Idò han llevat s'estampa i han

posat aquest quadre.- Bona feina han feta!- Saps a on farien una bona feina?

si llevaven aquell cotxo esdorat que vacaure dins Na Curnuda.

- Ja tens raó, però i a on l 'han dedur si el lleven?

- Fotre a reciclar!- A tu si que te poden reciclar.- A jo com no me reciclin ses

genives- Quines?- Fotre o en tens a molts de llocs,

ses des barram, queja no m'aguanten.- Bona pardalada. Bé, jo me'n vaig

que han de donar es funeral de naDiana i xerrant en tu m'ha passat estemps.

- No, jo també el vul l veure i ja hepreparat es mocador perquè pens plo-rar molt.

- Tampoc n 'hi ha per tant.