HORA NOVA 2.488 n 3 de gener de 201912 Alt Empordà n comarca

c/ Rutlla, 3 - 17600 FIGUERES

Tel. 972 501 500 - Fax 972 671 577

enricoliva@economistes.com

pere@gestoriaoliva.com

Enric OlivaEconomista

Pere OlivaAdvocat

Avinyonet de Puigventós

Navata

Capmany

El Fard’Empordà

Garrigàs

Palau deSanta Eulàlia

Palau-Saverdera

Peralada

Pont deMolins

Vila-sacra

Terrades

Parlem sobre:

- Factura de la llum

- Factura del gas

- Plaques solars

- Mobilitat sostenible

- Electrodomèstics

- Il·luminació

- Tancaments

- Calderes

- Calefacció

- Possibles subvencions

...

Per més informació:

Correu electrònic:

puntinfoenergia@altemporda.cat

Web:

energia.mediambient-altemporda.org

11 oficines d'atenció a la

ciutadania per informar

sobre qualsevol qüestió

en l'àmbit energètic.

Consulta els horaris i les

ubicacions a:

L 'Agència Comarcal de l'Energia i Clima més a prop vostre

energia.mediambient-altemporda.org

`

´’

MEDI AMBIENT. NOVA INSTAL·LACIÓY

Garrigàs posa en funcionament una caldera de biomassann En el marc del programa Beenergi, de la Diputació de Girona, Garrigàs ha posat en marxa una xarxa de calor amb biomassa al municipi. La instal·lació dona servei a l’escola, el centre sociocultural i a dues sales del centre cívic. La inversió ha estat de 84.315,79 euros i es preveu un estalvi anual de 18,9 tones d'emissions de CO

2 a l'atmosfera. Fa uns dies es va fer una jornada divulgativa per als alumnes i els veïns.n

Un total de 44 municipis d’ar-reu de Catalunya rebran un ajut europeu per instal·lar wifi gratu-ït en espais públics. Fortià és un dels Ajuntaments que va dema-nar l’ajut i que li ha estat concedit. Es tracta de 15.000 euros perquè l’empresa que contracti el consis-tori posi punts d’accés a internet en espais públics com ara parcs o biblioteques.

La Comissió Europea va fer pú-blics els resultats de la primera convocatòria WIFI4EU el passat 10 de desembre. En total s’han seleccionat 2.800 municipis, 224 dels quals són de l’Estat espanyol.

Redacció l FORTIÀ

nn

El municipi de Fortià tindrà wifi gratuït amb fons europeusL’Ajuntament rebrà

15.000 euros per

instal·lar punts gratuïts

de connexió a internet en

espais públics

ELS PUNTS WIFI HAN D’ESTAR ACTIUS UN MÍNIM DE TRES ANYS

CONDICIONSY

L’ACCÉS A INTERNET GRATUÏT ES PREVEU EN ZONES COM ARA PARCS O BIBLIOTEQUES

ELS ESPAISY

SUBVENCIONS. UN DELS 44 MUNICIPIS DE CATALUNYAY

Catalunya és la zona de l’Estat amb més municipis seleccionats.

Un cop publicats els resultats, l’Agència executiva d’innovació i xarxes (INEA), encarregada de la iniciativa, farà signar els acords de subvenció als municipis. Els punts wifi hauran d’estar actius com a mínim tres anys, a càrrec dels municipis. n

HORA NOVAELS AJUTS. Hi ha previstes tres convocatòries i la segona serà aquest 2019

La partida de 6.000 euros que l’Ajuntament de Fortià ha desti-nat als pressupostos participa-tius del 2018 serà per instal·lar un porxo a l’escola del municipi. L’actuació guanyadora ha estat una de les 16 propostes presen-tades i s’ha imposat sobre les al-tres amb un total de 48 vots.

Entre les 16 propostes que van passar a la fase de votació,

Redacció l FORTIÀ

nn

hi havia les millores a la pista de bàsquet; a l’skatepark del Parc Bosc;,instal·lar separadors vi-als de cautxú a diversos punts de la via pública i millorar la il-luminació del camp de futbol.

Les votacions es van fer entre l’1 i el 9 de desembre i hi va parti-cipar el 17,4% del cens de majors de 16 anys.

Amb les obres al porxo l’entra-da de l’escola quedarà protegida del sol i el vent. n

Fortià instal·larà un porxo a

l’escola Teresa de Pallejà

PARTICIPACIÓ. PRESSUPOST 2018Y

LA INVERSIÓ. El pressupost participatiu hi destina 6.000 euros AJ.

ARRELS FUNDACIÓ

@ArrelsFundacio

«Haver de dormir alcarrer o en un

alberg, viure en unabarraca o un pis

massificat, estar al'hospital i no tenir

on anar, viure en unrefugi per a dones

víctimes deviolència... No tenir

una llar inclou moltstipus de situacions.

#ningúdormintalcarrer.»

NÚRIA DEULOFEU

@NuriaDeulofeu

«Aquest #2019demano que moltes

més #donesteatreres puguin

alçar la veu idemanar desitjos

com les 12 que hancol·laborat en el 1r#repor de #teatred'@elsexperts. Isobretot, que els

seus desitjos es facinrealitat»

FERNANDO J. PÉREZ

@NandoPerez

«El responsable dexarxes del PP, camí

de Waterloo»

AV SANT NARCÍS

@AVSantNarcís

«Quan per feractivitats populars i

gratuïtes et volencobrar una taxa per

tenir contenidorsdel servei municipal

d’escombraries, al’AV Sant Narcís ens

busquem la vidacom podem»

AL TWITTER

LA FOTO DEL DIA

LA FINESTRA

La Dos

Diari de GironaDIUMENGE, 6 DE GENER DE 20192

LES PLANES D’HOSTOLES

PROVES DELS NOUS LLUMS LED

AL BARRI DE LA VEDRUNA

L’Ajuntament de les Planes fapocs dies va començar les proves

pel canvi d’il·luminació a l’enllumenatdel barri de la Vedruna. El canvi de l’en-llumenat s’iniciarà en les pròximes set-manes per llum de tipus LED. L’actuacióté un cost de 18.000 euros, i un 65%està subvencionat per la Diputació deGirona. En els darrers temps, l’Ajunta-

ment de les Planes ha posat lluminàriesLED a bona part dels fanals de la via pú-blica del municipi.

RIBES DE FRESER

TEST A DOS ARBRES CENTENARIS

L’Ajuntament de Ribes de Freserfarà un test d’atracció a dos ce-

dres centenaris del passeig Àngel Gui-merà en els dies venidors. Segons Cata-lunya Ràdio, la prova decidirà si els ar-bres continuen al passeig o si la segure-tat aconsella treure’ls. Es tracta de dosarbres de metre i mig de diàmetre i 25metres d’altura. El test consistirà a em-pènyer els arbres amb una força similara la que tindria un vent de 115 quilòme-tres per hora. Si els arbres no superen laprova, l’Ajuntament té previst tallar-los.Els arbres estan afectats pels efectes dela riuada d’octubre, la qual va provocaruna esllavissada al passeig Àngel Gui-

merà on s’assenten els arbres. A bandadel passeig Àngel Guimerà, la riuada vafer danys en baixos de domicilis i comer-ços i va inundar el Casal de Cultura.

BESCANÓ

RECORD DE LA CAVALCADA DE REIS

DE L’ANY 1966 EN BLANC I NEGRE

Un veí de Bescanó, Pere Magrià,va publicar ahir al seu compte de

Facebook un àlbum de fotografies de lacavalcada dels Reis Mags d’Orient delmunicipi de Bescanó de fa 53 anys.

4

4

4

� Les baranes que envolten el riu Onyar en el seu tram per la plaça Catalunya de Girona van aparèixer ahir al matí decoradesamb llaços grocs per reclamar la llibertat pels polítics catalans que es troben a la presó o a l’estranger. L’objectiu, segons elsseus impulsors, era donar «la benvinguda als Reis» tot recordant la situació política. El diputat gironí de Ciutadans al Parla-ment Jean Castel, però, va mostrar la seva indignació en un vídeo a través de Twitter: «Trist és comprovar que el nacionalismeseparatista i impostor utilitza il·legalment el que és públic i les festes de tots impunement com a altaveu d’utopies o lectureserrònies de la història i la justícia».

Apareixen llaços grocs a les baranes de l’Onyar a Girona

MARC MARTÍ

AJUNTAMENT DE LES PLANES

PERE MAGRIÀ

LA DONA

JordiArbonès

(Nif)

LLETRES

ESCRIPTOR

extrema dreta ataca la lleide violència de gènere.S’havia pensat que, des-prés de la dictadura, mol-

tes coses canviarien. I així va ser. Vaentrar una nova generació de mes-tres. Un dels territoris que semblavenmés difícils de canviar i del qual enspodem sentir més orgullosos. El mas-clisme, però, ha canviat poc. Les ai-gües freàtiques del mal coneixementcontinuen luint amb tenebrosa re-gularitat. Sembla ser que a hores d’a-ra, una dona, adolescent o nena no-més es pot defensar o bé quan ésmorta, violada o menystinguda. Alsegle vint-i-ú, la justícia defensa almascle. La dona, a banda de ser agre-dida, violada o assassinada, s'ha dedefensar. Encara estem immersos enun concepte atàvic: la llei del mésfort. Allò que en la joventut nomésllegíem d'esquitllentes al setmanariEl Caso, ara, i gràcies a la llei del mor-bo d'algunes televisions, ho seguimil per randa. Falta poc i no és broma,que el violador o l’assassí porti unacàmera. Veig com una obscenitatmasclista que surti un militar empe-drat de medalles a explicar detallsd’un assassinat i violació d’una dona.La transparència informativa no im-plica atiar les sevícies humanes, peraixò hi ha la premsa groga. Creureque gràcies a una normativa o a unabona educació la societat deixa de sercruel és erroni. La dona és l’objectemés preuat per als depredadors. Noés una qüestió que passi lluny sinóque es mata i viola les dones del cos-tat de casa. Cap dona no ha de perdreel dret de viure per cap mascle. Sem-bla que l’extrema dreta, que ara estàde moda, vol acabar amb les poqueslleis que defensen les dones. Al da-vant d’aquesta ignomínia política, elsjutges, tots, s’haurien de manifestar iproclamar un deinitiu: no passaran.Utòpic.

L’

jamargant - 07/01/2019 09:07 - 83.54.111.55

P14ENTREVISTA Dijous, 17 de gener de 2019EL RIPOLLÈS

Joan Manso, alcalde de Campdevànol

CAMPDEVÀNOL X. Pujol / F. Rubió

• Joan Manso vol repetir com a candidat a l’alcaldia de Cam-pdevànol?El que li hem de dir és que tenim ganes d’acabar el projecte per Campdevànol. Han estat 8 anys màgics on s’han posat en marxa molts projectes que han millorat i milloraran la qualitat de vida de tots els campdevanolencs. Presentarem candidatura, sí, m’agradaria que fos una candi-datura transversal i així ho hem parlat amb tot l’equip. A hores d’ara no sabem qui serà el candi-dat que encapçali la llista, però sí que puc afirmar que serem capa-ços de travar una candidatura que aglutini tots els punts de vis-ta de tots els campdevanolencs i totes les campdevanolenques i en això en aquests moments hi estem treballant.• Quin balanç fa dels darres quatre anys de govern munici-pal?La veritat és que molt positius. Els primers anys els vàrem des-tinar a establir l’actuació per tal de poder definir el pla d’actuació amb la finalitat d’assolir grans projectes per a Campdevànol, com ha estat el cas de la urbanit-zació de la zona de les places Cla-vé, Valldemossa i de La Sardana, que ja estan en ple funcionament i que han suposat un punt de vis-ta diferent de la concepció cultu-ral, social i festiva a la vila.• I d’altres...Sí, tenim en marxa el desenvo-lupament del polígon de Niubó,

• En quin punt es troben les obres del centre, que s’havia d’inaugurar passat Nadal?Estan molt avançades i l’empresa Certis, concessionària de l’obra, està treballant a un ritme molt intens. Jo crec que podrem en-trar per instal·lar equipaments i fer el trasllat el 15 de març, però en tot cas s’ha establert la Set-mana Santa com a data límit per tancar el trasllat definitiu. Per tant, el 23 d’abril, per Sant Jordi, que serà una setmana més tard, els nens ja s’estaran a la nova es-cola Pirineu.• Falta alguna instal·lació im-portant?En aquests moments s’està treba-llant en la instal·lació de serveis, alguns detalls del pati i altres as-pectes d’ornat. Tots els equipa-ments importants ja estan fets.• Una de les altres obres que s’estan duent a terme són les del nou pavelló Mercè Guix...El pavelló està també a la recta final, queden alguns acabats de coberta, projectar la pista i aca-bar la façana ventilada frontal. Són tres elements que a finals de gener estaran completament resolts i d’aquesta manera fa-rem que les entitats, sobretot, el Club Bàsquet Campdevànol, que és la que més ús en fa de les instal·lacions, ja hi puguin inici-ar les seves activitats. Ha estat una actuació llarga, però s’ha de tenir en compte que ha suposat una inversió d’1,2 milions d’eu-ros i que ha comportat una re-novació íntegra de tot el pavelló. Molta gent que l’ha visitat no el reconeix i esperem que en pocs dies el pavelló ja es pugui utilit-zar amb tota regularitat. Tam-bé s’ha de tenir en compte que, per una banda, el que està aca-bat és l’edifici del pavelló, però paral·lelament la Diputació de Girona construeix la caldera de biomassa. Per tant, jo vull agrair als col·lectius de l’equip educatiu de l’escola i als responsables del Club Bàsquet Campdevànol la paciència que ens han tingut en tots dos processos, que han estat llargs, però mai és tard quan les coses arriben.• Què en destacaria, del nou pavelló?Entre altres equipaments, hi

que en els darrers anys ha anat incrementant la seva activitat econòmica i industrial; i també el projecte de la nova escola que ben aviat veurà la llum.• Quin seria el projecte impul-sat que més il.lusió els ha fet des del consistori? Tots els projectes fan feliç a un alcalde quan tenen retorn, però sigui per la seva envergadura, transcendència i perquè de ben segur que serà una millora per a tots els nens de Campdevà-nol, destacaria la nova Escola Pirineu. Hi hem hagut de treba-llar moltíssim, moltes persones recordaran que el projecte va embarrancar per la localització

de fuel al subsòl que es va d’ha-ver de retirar. La situació es va agreujar de manera important i es va haver de treballar a fons, amb moltes reunions al Palau de la Generalitat per tal de des-encallar aquest gran projecte. Ara quan em passejo per l’esco-la, la veritat és que m’emociono. Veure la magnitud del projecte, sobretot perquè ha de ser on es formaran les noves generacions de Campdevànol i que aquests nens i nenes ens aniran assumint responsabilitats en els diferents aspectes de la nostra població per construir la vila del futur. Per tant, posar-los a disposició una nova escola és emocionant.

Manso: «Campdevànol ha viscut 8 anys màgics i volem acabar el projecte»

L’alcalde de Campdevànol diu que s’està treballant en una candidatura transversal que uneixi diferents sensibilitats de la vila, sense concretar qui l’encapçalarà

La construcció de la nova escola Pirineu, la urbanització de les places de la vila, l’impuls al polígon de Niubó, el nou pavelló i altres accions fan que l’alcalde de Campdevànol consideri l’actual mandat com a molt positiu

Els nens de Campdevànol ja seran a la nova escola per Sant Jordi

EL RIPOLLÈS

Dijous, 17 de gener de 2019EL RIPOLLÈS ENTREVISTAP15

haurà un bar molt bonic que farà d’intercomunicador entre el pa-velló i el camp de futbol, un gim-nàs amb diferents sales, tindrà 6 vestidors i una pista de joc molt més gran que la que hi havia an-teriorment.• La millora dels aparcaments també és una de les accions destacades a la vila...El que hem fet és actuar en un aparcament que ja existia, al qual nosaltres anomenem d’Adif o de Renfe, ubicat entre l’estació i el Camí de la Creu. Per part de Renfe se’ns ha cedit i el que fem des de l’ajuntament és la inversió per arranjar-lo. La previsió és fer sis grans punts d’aparcament per a autocaravanes i moltes més places per a l’aparcament de ve-hicles. Pavimentarem el terra i es faran totes les voreres necessà-ries perquè també el trànsit dels veïns que resideixen a la zona de la residència cap al centre es pu-gui fer de manera més correcta. • Parlant d’aparcaments, tam-bé hi ha el de l’entrada de la Font del Querol que s’ha hagut de tancar un temps...No es tracta que hi hagués cap problema, sinó que s’ha tancat pel fet que les obres no estaven recepcionades, per tant l’obra no estava acabada i no es podia utilitzar. En aquests moments

Manso repassa l’estat de les diferents obres del poble que s’han d’acabar abans del final del mandat municipal

l’obra ja està recepcionada però continua el pàrquing tancat, per-què ens trobem en temporada baixa i no té cap sentit. Quan l’obrim també es posarà en fun-cionament el servei d’atenció al visitant, motiu pel qual es va fer l’equipament.

• Quina funció tindrà aquest equipament?Bàsicament és un centre de re-cepció de visitants, atenent que el nostre poble té un gran poten-cial natural i sobretot per la gent que vista el Torrent de la Cabana. Per això, l’espai és més adequat amb una zona de serveis públics com lavabos i d’altres que millo-raran l’atenció a les persones que ens visitin.• S’ha resolt el problema de la sobre freqüentació al Torrent de la Cabana?Penso que molt, i com a alcalde m’ha suposat haver de conèixer molts aspectes sobre aquesta te-màtica de protecció de l’entorn natural i de gestió dels visitants. En els darrers sis mesos he parti-cipat en tres congressos sobre la gestió d’accessos al medi natural. Són molts els municipis que s’in-teressen per la nostra acció en aquest aspecte.•Ha parlat de l’impuls que es vol donar a la zona industrial del polígon de Niubó. En quina fase es troba?La primera fase ja està tota uti-litzada i una part de la segona també, amb la instal·lació de l’empresa Pirinat. També s’ha donat llicència per tal que s’hi puguin fer noves naus industri-als. De fet, sempre és positiu que

un municipi com Campdevànol impulsi les zones industrials, tot i que tenim un índex d’atur molt baix, també poden beneficiar a altres municipis que no disposin d’aquests terrenys.• En quina situació es troba l’espai 1 d’Octubre?Per la Fira de Nadal, a través de la secció de l’ANC de Campdevà-nol es va fer una consulta popu-lar i ara, a finals el mes de gener analitzarem els resultats i jun-tament amb tots els grups mu-nicipals decidirem què fem. És un tema que l’abordarem d’aquí a uns dies. La voluntat és que hi hagi l’espai però també que hi hagi consens sobre on es fa. No podem atorgar un nomenclàtor d’aquestes característiques sense una visió transversal.• La millora de la connexió de Campdevànol amb la pobla de Lillet, ha estat motiu de reivin-dicació. Continuen demanant les millores?Les continuem demanant per tal de mantenir un bon eix amb Gombrèn, la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà. De fet, seria molt positiu poder tenir una bona comunicació amb la comarca del Berguedà. La situa-ció econòmica de la Generalitat ho dificulta, però nosaltres hi continuarem insistint perquè ho

veiem molt positiu per a les dues comarques. • En referència a una empresa de la població, Comforsa, en quin punt es troben les vies de solució de les vibracions que patia la seva nova nau?Comforsa l’estiu passat va dur a terme una sèrie de millores a nivell de subsòl per reduir el tema de les vibracions. A finals de desembre es va realitzar un estudi per part del Departament de Medi Ambient de la Generali-tat de Catalunya, per comprovar si la inversió de més de 200.000 euros que ha fet l’empresa ha permès reduir el nivell vibratori de Comforsa 7. Nosaltres no do-narem permís perquè s’hi faci el tercer i el quart torn fins que no es compleixin els requisits mí-nims pel que fa a la vibració, i qui ho dirà serà l’enginyer en cap del govern de Catalunya en matèria de vibracions. De ben segur que la feina que ha fet l’empresa per-metrà augmentar el nombre de torns i crear més llocs de treball a Campdevànol. • La passada tardor, els aiguats van afectar a tota la comarca. En quin punt es troben els ajuts per pal·liar els danys del pas del Leslie a Campdevànol?Nosaltres vam comptabilitzar el cost de les afectacions en uns 120.000 euros. S’han demanat ajuts a l’estat, a la Generalitat i a la Diputació de Girona. La Dipu-tació ens ha contestat de forma positiva a la petició i estem a l’es-pera de la Generalitat i el govern de l’estat. L’Agència Catalana de l’Aigua sí que està netejant les lle-res Freser i Merdàs amunt, però estem pendents de les ajudes per tal de poder actuar al Camí Ral, que va quedar completament destrossat arran d’aquests fets i necessita una inversió d’uns 40.000 euros per posar-lo al dia. Per això hem demanat una sub-venció per revertir els efectes. • Com valora l’ajuntament que Josep Fossas, després de la seva mort, deixés part de la seva obra com a llegat a Campde-vànol?La veritat és que molt positiva-ment, vull agrair a Fossas tot el que va fer durant la seva vida per la vila. Vam tenir l’oportunitat de poder celebrar un acte molt sentit i bonic per acomiadar-lo. Ara estem gestionant amb la família els quadres que ens han de cedir. Volem que Campdevà-nol vibri amb la seva memòria i precisament adequarem un espai polivalent al centre cívic, amb la voluntat que sigui un lloc d’expo-sició i de mostra de la seva obra i potser serà sala de plens. Són dos grans pintors, Coll i Bardolet i Fossas, que han llegat l’obra al poble.

Pel que fa a l’espai 1 d’Octubre a Campdevànol, per Nadal es va fer una consulta popular sobre la seva ubicació, i valorarem què fer amb tots els grups municipals

EL RIPOLLÈS

HORA NOVA 2.494 n 12 de febrer de 20196

ESCOLA DE MÚSICA PETITONS - Classes de música per a

nens i nenes de 4 anys.

ATENEADivendres, 15 de febrer, a les 20 hores, a la seu del CMF,

conferència «La força transformadora de les dones», a càrrec

de Sor Lucía Caram, religiosa dominica i activista cultural i social

DOLÇA TARDORPresenta el nou espectacle «El Molino mon amour»

Diumenge 24 de febrer, a les 18 hores, al Teatre el Jardí de Fi-

gueres.

CURS DE PRODUCCIÓ I GRAVACIÓ MUSICAL PER HOME STUDIO. Informació al telèfon 658 582 434.

Figueres àrea urbana

DISSABTE A LA NITY

Despengen la pancarta de suport als presos polítics de l’ajuntamentnn FIGUERES. El balcó de l’ajuntament de Figueres va aparèixer diumenge sense la pancarta de «Llibertat presos polítics» que presidia el consistori. Els responsables la van despenjar dissabte a la nit. La ciutat no és l’única on s’han despenjat els car-tells. A Blanes, per exemple, la Corporació l’ha hagut de tornar a penjar dos cops. n

Figueres ha fet un pas més cap al tercer pavelló de la ciutat. Al Ple de dijous passat es va aprovar el projecte de construcció de la instal·lació a l’Olivar Gran per 14 vots a favor, 4 vots en contra (cu-paires i Compromís) i 2 abstenci-ons (PSC).

EL PROJECTE. Les xifres de l’equipa-ment són importants, segons al-gun regidor «faraòniques»; però

Gemma Visa l FIGUERES

nn

Aproven el projecte del tercer pavelló de Figueres, que costarà 5,8 milions d’eurosL’alcalde, Jordi Masquef,

es compromet a iniciar les

obres «immediatament»

si els grups donen suport

al pressupost del 2019

PLE. LLUM VERDA A UNA REIVINDICACIÓ HISTÒRICAY

A L’OLIVAR GRAN. Es construirà el tercer pavelló, de 5.000 m2 de superfície i amb capacitat per a 4.000 persones HORA NOVA

l’alcalde va defensar que «els clubs demanen tres pistes homologa-des i el que és barat pot sortir car». L’equipament previst faria 5.000 m2, tindria tres pistes reglamen-tàries, capacitat per a 4.000 perso-nes i grades per a 300 persones. El cost del pavelló seria de 5,8 mili-ons d’euros. L’alcalde va assegu-rar que si els pressupostos del 2019 rebien suport comptarien amb una partida important per al pa-velló. Això permetria començar les obres «immediatament». Cs va retreure al govern que hagi tar-dat quatre anys a tirar endavant el projecte. Sobre la piscina, l’alcal-de va dir: «Quan hàgim pagat això anirem per la piscina».

L’Ajuntament ja ha tret a con-curs les obres per adequar el so-lar del pavelló a l’Olivar Gran. El pressupost és de 466.610 euros. C

El Ple va aprovar de manera definitiva Una altre tràmit en el

el projecte d’adequació de l’antiga ofici-

na d’informació turística de la plaça del

Sol perquè sigui la seu de la DO Empordà.

La remodelació, aprovada inicialment el

novembre, preveu actuacions per valor

de 134.997 euros. Hi hauria dues fases:

una per un cost de 48.394 euros i la se-

gona per 86.602 euros. La DO ja s'hi po-

dria instal·lar efectuada la primera fase.

La nova ubicació seria provisional mentre

el consell regulador de la DO Empordà no

trobi un espai més ampli i adequat. Ara

les oficines són a l’avinguda Marignane.C

Ple de dijous passat va

ser l’acceptació d’un ajut

de la Diputació de Girona

per instal·lar una calde-

ra de biomassa a l’escola

Anicet de Pagès. La sub-

venció és de 58.709 euros

i el cost total de la instal-

lació és de 173.462 euros.

El 2017 les escoles Cusí i

Pous i Pagès van estre-

nar calderes de biomassa

també amb ajuts. n

nn nn

Y YOFICINA DE LA DO EMPORDÀ A LA PLAÇA DEL SOL CALDERA DE BIOMASSA A L’ESCOLA ANICET DE PAGÈS

Comarques

Diari de GironaDIJOUS, 14 DE FEBRER DE 201914

Obres de millora de la carretera GIV-5132. PERE DURAN/NORDMEDIA

LAURA CUGAT SANT JULIÀ DE RAMIS

■L’alcalde de Sant Julià de Ramisi Medinyà, Marc Puigtió, informaque aquest dilluns van començarels treballs per substituir totes leslluminàries de la via pública, quees troben en un total de . fa-nals entre ambdós municipis,amb la previsió d’enllestir-los enel marge de - mesos. El batlleassegura que l’informe elaborat el mostrava que canviant elsllums dels dos pobles, que perta -nyen a una instal·lació antiga, a unsistema de tipus LED, «estalviemun d’eiciència energètica, demanera que es redueix quasi a lameitat la factura de la llum».

Puigtió explica que quan el va entrar al consistori com aalcalde, «la meitat dels fanals es-taven apagats per estalviar ener-gia perquè el consistori no es tro-bava en bones condicions econò-miques. Vam rebre moltes quei-xes per part dels ciutadans perquèel poble estava a les fosques, fetque ens va impulsar a estudiarpossibilitats per arreglar-ho». Esva posar sobre la taula l’opció decanviar tots els llums de Sant Julià

i Medinyà, que procedeixen d’unaxarxa molt antiga, al format tipusLED. Després de realitzar l’estudipertinent l’any , a través de laDiputació de Girona es va engegarel procés per obrir un concurs pú-blic i escollir l’empresa que realit-zaria els treballs.

Sense més despeses L’objectiu del consistori consisteixa «substituir els llums de . fa-nals, dels quals són de Sant Ju-lià i de Medinyà», apuntaPuigtió. El mateix recorda que«vam treure a concurs les obresper un pressupost based’.. euros, comptant quela inversió s’amortitzaria en anys». La companyia Boquet, pro-cedent del Maresme, va guanyarel concurs proposant que faria lesobres per . euros amb unaamortització de anys. «Aquestaacció no li costarà més diners al’Ajuntament perquè tot el que ensestalviarem de la factura de lallum i de les múltiples reparacionsque teníem per mantenir una ins-tal·lació vella s’invertirà en l’amor-tització dels treballs».

Els llums de SantJulià i Medinyàseran de tipus LEDen quatre mesos �El dilluns van començar els treballs per canviarl’antiga lluminària dels carrers d’ambdós pobles

� L’avaluació de les competències bàsiques de l’alumnat que acaba l’ESO va començar ahir i continua avui per a 7.958alumnes gironins. A Catalunya, s’examinen 75.132 noies i nois de 1.082 centres públics, concertats i privats. El Departa-ment d’Educació ha retardat el calendari un dia per evitar la coincidència amb la vaga que el Sindicat d’Estudiants vaconvocar dimarts i que als instituts gironins va tenir una baixa incidència. Val a dir que els sindicats representants delsalumnes s’oposen a aquesta avaluació. Ahir es van fer les proves corresponents a la competència científicotècnica i a lallengua estrangera, mentre que avui es faran les de català, matemàtiques i castellà. A la fotografia, una aula de l’institutCassà de la Selva, on 117 joves fan les proves, el primer dia de l’avaluació.

Prop de 8.000 estudiants gironins de quart d’ESO es posen a prova

MARC MARTÍ

PERE DURAN BANYOLES

■Ahir es va presentar la inalitza-ció de les obres de millora d’untram de la carretera GIV- queenllaça Banyoles i Galliners el ter-me municipal de Vilademuls.L’obra, efectuada per la Diputacióde Girona i amb una inversió de. euros, ha suposat l’eixam-

plament de la calçada i la suavit-zació dels revolts en un tram de, quilòmetres entre el trencallde Puigpalter (Banyoles) i el de lesQuatre Soques (Fontcoberta).L’objectiu de l’actuació és aug-mentar la seguretat de la via, queenllaça nuclis i veïnats de Banyo-les, Fontcoberta i Vilademuls.

Finalitzen les obres de la viaentre Banyoles i Galliners

LAURA CUGAT GIRONA

■L’augment de temperatures quecomporta el canvi climàtic pot te-nir una inluència molt importanten els nivells de desforestació queprovoquen les erugues de proces-sionària a les pinedes catalanes,sobretot a la zona central i pel quefa a Girona, al Ripollès i a la Cer-danya. L’investigador del Centrede Recerca Ecològica i AplicacionsForestals (CREAF) i responsablede la iniciativa de ciència ciutada-na Alerta Forestal que aquesta set-mana ha estrenat l’aplicació per adispositius mòbils, Jordi Vayreda,explica que «la sorpresa després detres anys d’afectacions molt altesins al punt que molts pins van per-dre totes les seves fulles menjadesper les erugues, és que enguany lescapçades dels arbres es mantenenbastant verdes». Una de les possi-bles raons és haver tingut una tar-dor plujosa i no tan càlida fent queel cicle de les erugues i els seusefectes no s’avancessin tant comen els darrers anys.

Vayreda explica que des del no-vembre ins al mes de febrer, AlertaForestal ha recollit un centenard’avisos procedents d’arreu de Ca-talunya per la presència de proces-sionària que durant la fase en quèl’eruga es desenvolupa i creix, s’ali-menta sobretot de les fulles dels

pins de pinassa i de pi roig. Vayredasubratlla que en aquests momentsl’eruga està en la seva última fase,etapa en la qual té uns pèls que re-sulten molt urticants per a la gent.«Cap a aquesta època i ins als voltsde Setmana Santa, les erugues bai-xen ‘en processó’ cap al sòl, d’aquíve el nom de l’insecte i també percoincidir amb les dates de la festi-vitat religiosa, per enterrar-se i sor-tir en forma de papallona noctur-na a mitjans d’estiu», argumentaVayreda. Tot seguit, la papallonapon ous en la part última de les fu-lles dels pins i a principis d’agostsurten les erugues que van ali-

mentant-se i creixent ins al febrer.«En els anys , i vahaver-hi processons d’erugues elsmesos de novembre i desembre.De moment, el més important ésque no s’avanci el cicle perquèsinó, les erugues tenen més tempsper menjar més fulles i provocar eldesgast dels arbres que poden aca-bar morint o bé debilitant-se i seratacats per una altra plaga», desta-ca l’expert, que no descarta que siara fa bonança, l’afectació puguiaugmentar com va succeir en elsanys anteriors.

Projecte Alerta Forestal L’objectiu del projecte de ciènciaciutadana Alerta Forestal és ana-litzar l’estat de salut actual delsboscos catalans a partir d’avisossobre el terreny de diverses temà-tiques, com ara per plagues de pro-cessionària o eruga del boix, o persequeres, ventades i nevades.

La processionària provoca menysdesforestació que en els darrers anys�L’afectació és sobretotal centre de Catalunya,però a Girona hi ha alertesal Ripollès i a la Cerdanya

Mapa d’Alerta Forestal que indica els

punts on hi ha processionària. DdG

BAIX

MODERAT

ALT

MOLT ALT

jamargant - 14/02/2019 09:18 - 83.54.111.55

GIRONÈS | Comarques Gironines | 25EL PUNT AVUI

DIJOUS, 14 DE FEBRER DEL 2019

Els treballadors del sectorpúblic han impulsat lacreació de l’ADIC per la Re-pública, una plataformaamb la qual “fer un pas en-davant”, segons explicaMuntsa Fusté, una de lescares visibles de l’ADIC Gi-rona. “Creiem que cal feralguna cosa més a bandade les concentracions set-manals i de la participacióen les mobilitzacions uni-tàries”, explica. L’ADICper la República formapart d’aquesta “nova líniad’acció col·lectiva” i agru-pa el personal que treballaen cadascun dels àmbitsdel servei públic, des delsdepartaments i organis-mes de la Generalitat, pe-rò també ajuntaments,consells comarcals, dipu-tacions, centres educati-us, la universitat, centressanitaris i serveis d’emer-gència, entre d’altres.

Es tracta d’adhesions atítol personal dels treba-lladors públics. A tot elpaís n’hi ha una setantenai, a Girona, se n’hi hanapuntat tres. Per promou-re-la, dissabte s’ha orga-nitzat una presentació ofi-cial a l’Ateneu SalvadoraCatà de Girona. Hi ha uncorreu electrònic per ad-herir-se a l’entitat: adicx-rep@protonmail.com itambé hi ha un perfil a les

xarxes socials.En el manifest funda-

cional, l’ADIC per la Repú-blica manifesta que undels deures com a servi-dors públics “és l’obligacióde salvaguardar els dretscivils i les llibertats públi-ques”, a més “d’aplicar elsmandats democràtics” i

vetllar perquè els “càrrecselectes i els alts càrrecs del’administració siguin fi-dels a aquest compromís”.Les ADIC van sorgir arrandel 155 i l’1-O i són les as-semblees de treballadors itreballadores per a la de-fensa de les institucionscatalanes (ADIC). ■

Impuls des de Girona al’ADIC per la República, queagrupa servidors públicsa Campanya de difusió territorial d’una iniciativa que vol fer xarxa percontribuir a fer efectiva la independència a Setantena d’adhesions al país

G. BusquetsGIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

“És un mitjàd’autoorganització detreballadors públicsno sotmès a cap partit,i vinculat a la fidelitatal poble”Manifest fundacional

L’ADIC de Girona s’ha fet visi-ble per les concentracionsdels divendres al migdia, da-vant la seu de l’Oficinad’Atenció a la Ciutadania(OAC), a la Generalitat. La rei-vindicació dels treballadorsgironins de la Generalitat s’haconcretat en accions més cri-daneres: des d’una cadenahumana per encerclar l’edifi-ci, i simbòlicament protegir lainstitució, fins a endollar l’ar-bre de Nadal, que es va prohi-bir decorar de groc

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

16.02.19dissabte es presenta oficial-

ment la plataforma a les 11.30

h a l’Ateneu Salvadora Catà de

Girona.

Concentració dels treballadors de la Generalitat dimarts, dia d’inici del judici ■ ADIC GIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Més enllà de les

concentracions

del divendres

L’Ajuntament de Sant Ju-lià de Ramis ha començat elcanvi dels llums dels fanalsde la via pública. Segonsl’alcalde, Marc Puigtió, l’ob-jectiu “és disposar d’un sis-tema més sostenible” i, peraixò, l’antic enllumenat sesubstitueix per leds, “quesón de baix consum i afavo-reixen l’estalvi energètic”.La renovació es va iniciar alpla de Baix i s’ampliarà atots els veïnats de Sant Ju-lià i de Medinyà. El canvicomprèn 1.302 punts i es-tarà enllestit en uns tresmesos. Puigtió assenyalaque van fer un estudi queposa de manifest que, ambels leds, s’estalviarà al po-ble un 48% de consum en-ergètic. El projecte es re-

munta al 2017, quanl’Ajuntament va rebre unasubvenció de la Diputacióde Girona. L’ajuda era de30.000 euros, provinentsde fons europeus. El con-sistori va utilitzar part delsdiners per a l’estudi i el pro-cés de licitació. Va guanyarel concurs Boquet. A Medi-nyà, aquesta empresa can-viarà els llums de 395 fa-nals, per un import de351.594 euros: una sumaque l’Ajuntament ha de re-tornar a Boquet en el ter-mini de 10 anys. I, a SantJulià, 907 punts (té un costde 630.000 euros, a amor-titzar també en 10 anys).Puigtió indica que ho paga-ran amb els diners que s’es-talviaran de la factura de lallum i gràcies al fet que aratindran menys despesa dereparacions. ■

Llums led alsfanals de SantJulià i Medinyà

G. PladeveyaSANT JULIÀ DE RAMIS

a Es canviarà l’enllumenat en 1.302 puntsa Estaran tots posats abans de tres mesos

La substitució d’un dels llums de l’avinguda de França ■ E.P.

La portaveu municipal deCiutadans (Cs) a l’Ajunta-ment de Girona, MíriamPujola, va anunciar ahirque votarà en contra delpressupost municipal per-què el govern de Marta Ma-drenas “té un projecte deciutat esgotat” i els comp-

tes “no plantegen milloressocials”. La regidora diuque el pressupost “estàcarregat d’errors histò-rics”. Pujola critica que elgovern “no plantegi millo-res de pes per a les famíliesmonoparentals, ni per alcol·lectiu LGTBI ni tam-poc per a l’erradicació de laviolència de gènere”. Amés, també “s’obliden dels

joves, no inclou descomp-tes per l’accés a la culturani la gratuïtat dels llibresde text”. La regidora ta-ronja critica que el govern“no faci una ampliació de-cidida ni necessària de laPolicia Municipal” i quemantingui “l’abandona-ment dels barris perifè-rics”, en especial al sectorest de la ciutat. ■

Cs diu no al pressupostdel govern de GironaÒscar PinillaGIRONA

Una cinquantena de perso-nes es van concentrar ahir ales set de la tarda davant d’ungimnàs a Girona. Protestavenperquè, suposadament, elcentre va discriminar duesnoies musulmanes a l’horad’inscriure’s perquè unad’elles portava vel. La direcciódel centre ja va emetre un co-municat abans-d’ahir en quènegava els fets. ■ S.SOLER

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Concentracióantiracistaa Girona

SOCIETAT

DdG L’ESCALA

■ La Junta Local de Seguretat del’Escala, que es va reunir aquestdivendres, ha constat un descensen els robatoris amb força i les en-trades a domicilis del municipi. Hivan participar representants delsdiferents cossos policials.

Una de les dades més destaca-des ha estat que al municipi hi hahagut un descens important dels

robatoris amb força, contrària-ment a la tendència mitjana a Ca-talunya del darrer any.

El director territorial d'Interiora Girona, Albert Ballesta, ha re-marcat que «les dades corroborenque l'Escala és un municipi se-gur». Els robatoris amb força hanbaixat un en el darrer any,amb especial incidència pel quefa als robatoris a vehicles (-).

Els robatoris a domicilis, que ha-vien patit un petit repunt en la da-rrera reunió, han baixat el darrerany un .

L'alcalde de l'Escala, VíctorPuga, destaca «l'esforç i la col·la-boració dels diferents cossos depolicia». «Sempre es pot millorar,però crec que podem estar satis-fets de la bona feina que s'estàfent», afegeix.

L’Escala registra un descens de robatorisamb força però alerta de les estafes

Un dels aspectes que s'han des-tacat a la Junta Local de Seguretatés que en els darrers mesos es de-tecta un repunt pel que fa a les es-tafes, especialment online i ambtargetes.

Reforç de campanyesEs destaca en aquest sentit, l'inte-rès a reforçar les campanyes deconsicenciació que s'estan realit-zant a través dels canals de comu-nicació locals i de xerrades ambdiferents col·lectius, especial-ment de joves i gent gran.

En aquest sentit, en el darrerany han assistit gairebé . per-

sones a les diferents accions quehan fet els Mossos d'Esquadra al'Escala, en aspectes com els ris-cos d'internet, la prevenció delsdelictes d'odi, el joc o la violènciadomèstica.

La Policia Local de l’Escala hadestacat que en el darrer any, elnombre d'accidents de trànsit enel nucli urbà de l'Escala ha baixatun ,.

En canvi, els representants delcos van manifestar la seva preo-cupació en què s'hagi gairebé do-blat el nombre de conductors quehan estat denunciats per conduirsense llicència.

ANNA FONT FIGUERES

■Figueres serà la tercera gran xar-xa de biomassa a les comarques gi-ronines. Així ho assegura la Dipu-tació de Girona després que l’Ajun-tament hagi ultimat el projecte perla instal·lació d’un District heatingamb què es donarà servei a set edi-icis públics de la zona est. A més,el consistori ha instal·lat recent-ment una nova caldera de biomas-sa a la llar d’infants Els Pins i preveuproperament implantar aquestaenergia renovable a l’escola Anicetde Pagès i Salvador Dalí.

L’Ajuntament ja ha inalitzat laredacció del projecte del Districtheating i que permetrà la instal·la-ció d’una central de biomassa d’MW, formada per dues calderes de kW ampliables a una tercera.El pressupost s’ha estipulat en ,milions d’euros. La redacció delprojecte ha estat subvencionat perla Diputació i l’explotació de la ins-tal·lació es faria mitjançant conces-sió. Amb aquest nou complex, Fi-gueres se situaria just al darrera deRibes de Freser i d’Olot en l’ús dela biomassa com a font d’energia.

La instal·lació proporcionaràenergia en set ediicis públics de lazona nord-est: l’hospital, el centresociosanitari Bernat Jaume, els pa-vellons Rafel Mora i Roser Llop, lapiscina, l’estadi Albert Gurt i l’ins-titut Alexandre Deulofeu. El noupavelló d’esports també funciona-rà amb una caldera de biomassa de kw amb la possibilitat d’am-pliar-la a MW.

Cinc escoles amb biomassaDe les deu escoles municipals dela capital alt-empordanesa, nomésdues utilitzen el gasoil com a fontd’energia, les altres vuit restants hofan amb biomassa o gas, segons ex-plica el regidor de medi ambientFrancesc Cruanyes.

A més, de les quatre llars d’in-fants, dues utilitzen gas, una ho faamb energia geotèrmica i unaquarta amb biomassa. «L’abando-nament de combustibles fòssils a

Figueres és un fet», ha celebratCruanyes.

L’Ajuntament de Figueres s’haacollit a la línia de subvencions dela Diputació de Girona destinada aestendre l’ús d’energies renovablesi l’ens supramunicipal inançaràl’equipament d’Anicet i Pagès amb. euros dels . del costtotal a través del programa Benergide la Diputació de Giorna.

Tot i això, del procés de licitacióse n’encarregarà el consistori, a di-ferència de la resta de calderes ins-tal·lades, que se n’encarregava laDiputació. D’altra banda, l’equipa-ment de l’escola Dalí ja està licitatamb un cost de . euros, delsquals la Diputació en inançarà. euros.

L’escola Joaquim Cusí i Pous iPagès i la llar d’infants Els Pins sónels centres municipals que ja utilit-zen la biomassa i properament s’hiafegirà l’escola Salvador Dalí i Ani-cet de Pagès. Les dues primerescalderes de biomassa es van estre-

nar el juny del a l’escola Cusíi Pous i Pagès i des d’aleshores sub-ministren calefacció i aigua calentaals dos centres d’educació primà-ria. La darrera en entrar en funcio-nament ha sigut la d’Els Pins el pas-sat octubre.

La biomassa és un tipus d’ener-gia renovable que s’aconsegueixamb l’aproitament de la matèriaorgànica. A Figueres, la matèria or-gànica prové de boscos de la co-marca i el responsable de la regi-doria de medi ambient en defensael compromís del govern. «Apos-tem per l’estella de proximitat i lagestió forestal amb tot el que se’nderiva: prevenció d’incendis i crea-ció de llocs de treball», insisteixFrancesc Cruanyes.

Estalvi energètic i econòmicLes calderes de biomassa suposenun important estalvi energètic i re-dueixen les emissions de CO. Se-gons les dades facilitades per l’àreade medi ambient de l’Ajuntamentde Figueres, en total es reduirà en tones anuals les emissions de

diòxid de carboni al medi ambienti s’estalviaran . euros, un copes completi la instal·lació de calde-res a Anicet de Pagès ( tones i. d’estalvi) i Salvador Dalí (tones i . d’estalvi).

De moment, la reducció d’emis-sions se situa en tones anuals,essent l’escola Pous i Pagès la quemés ( tones i . d’estalvi),seguida per l’escola Cusí ( tonesi . d’estalvi) i la llar d’infantsEls Pins ( tones i . d’estalvi).D’altra banda, la inversió en l’esco-la Anicet de Pagès serà la que tar-darà més en amortitzar-se: , anysi mig. L’Ajuntament ha calculat elretorn sobre la inversió municipalde tal manera que la segueix l’es-cola Cusí (, anys), Pous i Pagès(, anys), Els Pins (, anys) i Dalí(, anys).

Figueres despunta en l’ús de la biomassa a lescomarques gironines

�L’Ajuntament instal·larà calderes a duesescoles més i impulsarà un District heatingque proporcionarà energia a set edificismunicipals �La ciutat es convertirà en latercera gran xarxa de la demarcació enutilitzar aquesta energia renovable

La caldera de biomassa de l’escola Anicet de Pagès es va instal·lar el 2017. AJUNTAMENT DE FIGUERES

La biomassa és una fontd’energiarenovable icontribueix a lagestió forestal

Les xifres300TONES DE CO2 MENYS� Les calderes de biomassadels cinc centres escolarspermetran reduirsubstancialment les emissionsde diòxid de carboni deFigueres.

64.500EUROS D’ESTALVIECONÒMIC ANUAL� Cada any s’estalviaran64.500 euros en despesaenergètica, essent Pous i Pagèsla que més (24.000€) i la llard’infants Els Pins (2.800€) laque menys.

Diari de Girona DIUMENGE, 17 DE FEBRER DE 2019 19

L’ALT EMPORDÀdiaridegirona@ddg.cat

jamargant - 18/02/2019 09:06 - 83.54.111.55

Diari de GironaDISSABTE, 16 DE FEBRER DE 201918

LA SELVA laselva.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

El polèmic curandero Josep Pà-mies assegura que la Generalitatha intentat «censurar» la confe-rència que té previst fer aquestatarda a Blanes sobre el clorit desodi o MMS (Miracle Mineral So-lution). Un compost que el Col·legide Metges de Catalunya consideraperillós i un «engany» per tractartrastorns de l’espectre autista(TEA), tal com havia airmat Pà-mies en conferències anteriors.

Segons explica aquest agricul-tor en un comunicat, el rector dela parròquia de Blanes, que els hacedit el local de l’Esbarjo per ferl’acte, va rebre una carta «intimi-datòria» del cap del Servei de Con-trol Farmacèutic de la Generalitat,Salvador Cassany, amb «amena-ces de multes milionàries» si per-metia que es parlés de l’MMS a laconferència. Un fet que, segons elsanador, constitueix un «abús il·le-gal de poder».

En aquest sentit, Pàmies criticaque l’administració «no ha aportatcap expedient ni informe sobre lasuposada perillositat de l’MMS» ique està «actuant amb temeritat iamb un absolut menyspreu cap ala veritat perquè no existeix un riscreal a les activitats que vol censu-rar». A més, afegeix que les multesvan dels «. a ..» d’eu-ros perquè el Servei de ControlFarmacèutic considera que és un«acte de publicitat». «És una con-ferència per promoure una socie-tat lliure i empoderada que s’apro-

pi més a la natura i que s’allunyi delcapitalisme destructiu», afegeix al’escrit el president de l’AssociacióDolça Revolució. Per tot plegat, elcurandero avança que interposaràun recurs al Jutjat Contenciós Ad-ministratiu.

Al comunicat, Pàmies tambéassegura que tirarà endavant laconferència titulada «Plantes re-meieres. Què és l'MMS? Llibertatd'expressió», convocada per avui ados quarts de set de la tarda al local

l’Esbarjo de Blanes, perquè «maiha dit que l’MMS sigui un medica-ment, encara que pugui tenir pro-pietats saludables i curatives», queel compost «no és il·legal i que esfa servir per a la potabilització del’aigua de consum humà». A l’acteestarà acompanyat per Pep Riera,d’Unió de pagesos.

Per la seva part, el rector de laparròquia de Blanes va conirmarahir haver rebut la carta de la Ge-neralitat i va assegurar que ell noimpedirà que es faci la conferènciai que des de Dolça Revolució no seli ha comunicat tampoc el contra-ri.

Arran d’aquest comunicat,

fonts del Departament de Salutvan conirmar ahir que s’havia se-guit el procediment habitual enaquests casos i, per tant, s’haviaenviat una carta als responsablesdel local en què se’ls avisava que«poden incórrer en una infracciósi durant l'acte es publicita un me-dicament il·legal». Des de la con-selleria van assenyalar que no espoden emprendre mesures peravançat per evitar que se celebri lajornada, però que, a posteriori, esrevisarà el contingut per saber sis’ha promocionat o no l’MMS i, encas que sigui així, s’obrirà un expe-dient que podria acabar amb unasanció.

A més, fa menys d’un mes, elConsell de Col·legis de Metges deCatalunya, que agrupa els quatreens catalans, va emetre un nou po-sicionament en què alertava del’«engany» que suposa oferir elclorit de sodi per tractar trastornsde l’espectre autista (TEA) i delsseus riscos per a la salut. Recorda-va que és un producte tòxic prohi-bit per l’Agència Espanyola delMedicament i que no hi ha capbase cientíica que li atribueixi ca-pacitat curativa, i que, a banda,«no només és un engany i sovintuna estafa, sinó que representa unrisc molt greu per a la salut».

Diverses sancionsL’agricultor va ser sancionat l’oc-tubre passat per la Direcció Gene-ral d’Ordenació Professional i Re-gulació Sanitària de la Conselleriade Salut amb . euros perpromoure l’ús de diòxid de clor enuna conferència a Balaguer i rela-cionar-lo amb la cura de l’autisme.Uns dies abans també va ser mul-tat pel Departament de Salut amb. euros per oferir productesfets amb plantes que prometiencurar el càncer i la leucèmia a laweb de Dolça Revolució i per ven-dre MMS, per curar l’autisme.

L’abril passat, Pàmies va ser aGirona, on va dur a terme la con-ferència «L’alimentació i la salut.Les veritats ocultes en l’alimenta-ció» en un espai de l’Escola d’A-dults de Girona després que la Di-putació de Girona vetés l’acte a laCasa de Cultura i que CCOO es fesenrere a última hora en la cessiód’un local. La conferència a Blanesserà la primera que fa Pàmies a laprovíncia de Girona després de sersancionat.

R.A./A.C. BLANES

La Generalitat intenta evitar un acte del curandero Josep Pàmies a Blanes

El polèmic sanador diu que el Servei de Control Farmacèutic ha «amenaçat amb multesmilionàries» el rector de la parròquia que els ha cedit el local on aquesta tarda té previst fer una conferència sobre l’MMS, un compost natural que el Col·legi de Metges considera perillós

�

Pàmies va fer una conferència al’Escola d’Adults de Girona l’abrildel 2018. MARC MARTÍ

� El Foodlab de Riudellots de la Selva va acollir, ahir a la tarda, la sisena Jorna-da Tècnica per a professionals del sector porcí emmarcada en la fira del Fiporc,que arrencarà avui. La primera ponència de la jornada va anar a càrrec de Ri-card Parés, de l’Associació Catalana de Productors Porcí, i va tractar de la situa-ció sanitària del sector porcí. A continuació, Pere Rubirola, de Gerfam Rubirola,va parlar del benestar animal i Ignasi Pons, del FECIC, dels reptes del sector peral 2019. La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’alcaldessa, Montserrat Roura.

Riudellots celebra les jornades tècniques del Fiporc

DAVID APARICIO

DdG SANTA COLOMA DE FARNERS

■L’Ajuntament de Santa Colomade Farners ha començat les obresd’instal·lació d’una caldera debiomassa que proveirà dos equi-paments municipals: l’escola deSant Salvador i el pavelló de la Nò-ria. Amb una durada de tres me-sos d’execució, l’actuació preveuel subministrament d’energia tèr-mica a partir de combustible debiomassa, que farà que com a mí-nim es redueixi el del con-

sum elèctric i el del consumtèrmic. Segons el regidor d’Urba-nisme, Ricard Pujol, la instal·laciótindrà una potència de kw ipermetrà rendibilitzar la gestiódels boscos locals, eliminar elconsum de gasoil i contribuir a re-

duir l’efecte hivernacle emetentmenys CO. A banda de lainstal·lació de la caldera, en elcontracte també s’ha inclòs elcanvi dels luorescents de l’escolaper nous llum LED i la col·locacióde vàlvules termostàtiques a totsels radiadors per poder controlarla temperatura.

El projecte té un cost de., euros, que es paguena tres parts. D’una banda, es coi-nança amb un ajut de .,euros del fons europeu Feder(, del total) i, de l’altra, ambuna subvenció de ., eurosde la Diputació de Girona(,). La resta, ., eu-ros, van a càrrec de l’Ajuntamentde Santa Coloma (,).

Santa Coloma inicia la instal·lacióde la caldera de biomassa a la Nòria�Les obres per col·locarl’aparell, que proveirà el pavelló i l’escola Sant Salvador, tindranun cost d’uns 270.000 euros

DAVID RUEDA

Les obres duraran tres mesos.

jamargant - 18/02/2019 09:07 - 83.54.111.55

El ple de l’Ajuntament de Figue-res va aprovar, el de febrer, la sub-venció de . euros de la Dipu-tació de Girona per a la instal·laciód’una caldera de biomassa a l’es-cola Anicet de Pagès.

Amb aquesta, sumaran cinc lesescoles públiques de la ciutat quetenen una caldera de biomassa ales instal·lacions. Està previst queles obres comencin a l’estiu, tantal centre Anicet de Pagès com al’escola Salvador Dalí, que ha estatrecentment licitada.

Aquest projecte de les escolessorgeix dins del Pla d’Acció d’Ener-gia Sostenible (PAES), que va seraprovat pel ple el . El regidorde Medi Ambient, FrancescCruanyes, assegura que Figuerespot presumir de tenir «el projectemés ambiciós de totes les comar-ques gironines i, per extensió, deCatalu nya». Segons el regidor, elspròxims mesos s’aconseguirà quenomés dues de les deu escoles quehi ha a la ciutat continuïn utilitzantgasoil com a combustible fòssil. Elcap tècnic de l’Àrea Medi Ambient,Xavier Turró, el corregeix dientque només en quedarà una.

La llar d’infants Els Pins ha sigutla darrera incorporació en aquestpla amb la instal·lació d’una cal-dera de biomassa de kW, la qualcosa ha permès que el centre ob-tingui el certiicat energètic A, lamàxima qualiicació que donal’Institut Català d’Energia (ICE)per indicar que un ediici és ei-cient energèticament.

La importància d’aquest pla re-cau en la necessitat d’adaptar, apoc a poc, els diferents equipa-ments municipals a un modeleconòmicament i energèticamentsostenible. Com a norma general,Turró indica que amb les calderes«estem en un estalvi econòmic en-tre el i , depenent de la ins-tal·lació». Quan ens referim a mediambient, l’estalvi de les cincinstal·lacions «serà de tonesanuals de CO».

Una altra de les particularitatsd’obtenir l’energia per biomassa ésla capacitat de poder generar-la dequilòmetre zero. Al plec de condi-cions de les diferents calderes ins-tal·lades s’indica que un dels re-quisits és que la matèria subminis-trada procedirà dels boscos de lacomarca de l’Alt Empordà i comar-ques veïnes que acreditin un sis-tema de certiicació forestal soste-nible. És a dir, que la fusta tindrà– en el seu transport, des del llocd’estellat o magatzem i/o des delbosc d’origen ins a la caldera– unapetjada de carboni mitjana percàr rega inferior a kg de CO pertona d’estella subministrada. Ac-tualment, la matèria que s’està uti-litzant és estella forestal que prové

de les Gavarres, Cistella, Llers iTerrades.

L’adjudicatari també es com-promet, segons el plec de condi-cions, a «prestar el servei de gestiói el manteniment total de les ins-tal·lacions», el regidor posad’exemple la col·locació de radia-dors a l’escola Joaquim Cusí. L’em-presa adjudicatària es va fer càrrecde totes les despeses que van sernecessàries per millorar el conforten el menjador i els passadissosdel centre.

Per consolidar i augmentaraquest pla, l’Àrea de Medi Am-bient ha desenvolupat, gràcies alsuport de la Diputació de Girona,el District Heating. Aquest projec-te el va anunciar el regidor Fran-cesc Cruanyes l’any passat a la Jor-nada de Transició Energètica a les

comarques gironines. A més, hadeclarat al SETMANARI DE L’ALT EM-PORDÀ que aquest projecte va mésenllà i ja s’està treballant en la crea-ció d’una segona central ques’ubicarà a la zona del pavelló nou(Olivar Gran) per abastir aquellazona en què està previst que en unfutur hi hagi diferents equipa-ments públics que requeriranenergia.

District HeatingEs tracta d’una central de xarxa decalor que s’ubicarà al costat de l’es-

tadi Albert Gurt i servirà per abas-tir d’energia set ediicis munici-pals: l’Hospital, el centre sociosa-nitari Bernat Jaume, el poliespor-tiu municipal, el pavelló d’esports,la piscina coberta, l’estadi AlbertGurt i l’Institut Alexandre Deulo-feu.

El cap de Medi Ambient asse-gura que es tracta d’un projecte«molt innovador perquè centralit-zem tota la producció d’energia i,tot el gas i gasoil de cada und’aquests ediicis passarà a bio-massa». Tindrà una potènciad’MW, distribuïda en dues calde-res i amb possibilitat d’ampliar auna tercera. Serà la tercera que esfa a la província i serà la segonamés gran, després de la d’Olot.

La construcció, l’explotació i elmanteniment de la central anirana càrrec d’una concessió, encarasense determinar per quant detemps. El regidor assegura que noes tracta d’una privatització, «enun projecte així no pot ser que laciutat de Figueres evoqui la meitatdel seu pressupost per manteniruna planta així» i assegura quel’Ajuntament traurà un proit nonomés mediambiental, sinó tam-bé econòmic, «aquesta empresatraurà un rendiment i acabarà pa-gant-te».

La Diputació de Girona va im-pulsar el inançament de la redac-ció del projecte i els plecs tècnicsper poder sol·licitar la subvenció aEuropa. Ara està pendent d’apro-var-se al ple, encara sense data,però des del consistori assegurencomptar amb el suport de tots elsgrups polítics.

PAOLA GARCIA FIGUERES

Figueres accelera la transició energètica a les escoles i equipaments municipals� Les cinc calderes instal·lades en els col·legis suposen un estalvi de 300 tones de CO2 anuals

CONXI MOLONS

Francesc Cruanyes i Xavi Turró a l’Estadi Albert Gurt, on s’instal·larà la central de biomassa.

Ara, la matèria que s’estàutilitzant és estella forestalque prové de les Gavarres,Llers, Cistella i Terrades

EMPORDÀDIMARTS, 19 DE FEBRER DEL 20194

FIGUERESACTUALITAT

EntrevistaFrancescCruanyes

Francesc Cruanyes afronta el i-

nal d’un mandat amb l’optimismei la seguretat d’haver fet la feinaben feta, no confessa si repetirà ono, però assegura que la seva im-plicació és total.

Per què és important la volun-tat política a Medi Ambient?

Com tots els aspectes que sónpropis de la gestió política. Hi hagrups més sensibles a determina-des accions. Hi fa molta tasca fetapels serveis tècnics i la sensibilitatde qui du a terme l’acció. Jo hi creci m’hi he abocat al .

És el cas d’una voluntat per-sonal més que del grup de Go-vern doncs?

L’Ajuntament funciona sol il’equip tècnic continua treballant,es tracta de si el regidor és més re-ceptiu o menys. És una voluntatpersonal. Ho he hagut de batallarperò, amb un bon argumentari,no he tingut problemes.

Quines són les accions mésimmediates?

Les calderes del Dalí i la del’Anicet de Pagès. I això ja és molt.Podria parlar d’altres coses per fer,però no sóc polític.

Està content amb els resultatsobtinguts aquest mandat?

En l’àmbit de medi ambient es-tic molt content. Crec que s’ha fetmés del que s’havia dit que es fa-ria, i és gràcies a l’equip d’aquí.Només puc tenir bones paraulesper al personal de Medi Ambient.La meva feina ha estat escoltar-losi batallar-ho al ple per posar-ho enpràctica. He de dir que han acabataprovant per unanimitat tot el quefa a energia. Com, per exemple, lacaldera. Aquesta és la que mésdespesa genera i per la qualmenys subvenció tenim i es vaaprovar sense cap vot en contra.

Repetirà? No ho sé, però m’agradaria.

PAOLA GARCIA FIGUERES

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

CONXI MOLONS

� REGIDOR DE MEDI AMBIENT

A L’AJUNTAMENT DE FIGUERES

«Només puctenir bonesparaules per al’equip de l’àrea»

Es treballa en una segona centralde biomassa a l’Olivar Gran

�Des de Medi Ambient s’hatreballat perquè el nou pave-lló compti amb una calderade biomassa de kW quees construirà de forma am-pliable.

El regidor anuncia al SETMA-NARI DE L’ALT EMPORDÀ que hi hasobre la taula la projecciód’una segona central a propd’aquest equipament. «Pen-

sem que tard o d’hora Figueresha de créixer per allà, hi hauràd’haver centres, si no de titula-ritat pública, sí públics».Cruanyes considera que s’hade realitzar una altra xarxad’energia sostenible «per si cal,en el futur». Els equips tècnicsinformen que s’està treballant,però que encara no hi ha unprojecte executiu.

Diputació de+Girona

ARREUP9

La Diputació aprova les ajudes pel danys del pas del Leslie

mic estimat, la Diputació ha llançat una partida de només sis-cents mil euros per finan-çar part d’aquests treballs, un pressupost que probablement s’hagi d’ampliar en propers mesos. Tot i això, un mateix ens local només podrà percebre un mà-xim de cent mil euros, i un mí-nim de mil. El Ple ha aprovat aquests llindars per unanimi-tat i ara haurà de decidir quins criteris s’utilitzen i quin proce-

diment s’estableix per a la con-cessió d’aquestes subvencions. El Ripollès va ser una de les comarques més afectades pels aiguats derivats del pas de l’huracà Leslie, i tant la vall del Ter com la vall del Freser van patir desperfectes, molts d’ells provocats per la matè-ria orgànica arrossegada pels rius. Ara, tots els pobles afec-tats hauran de justificar les despeses per percebre més o menys diners.

RIPOLLÈS | Redacció

El Ple ordinari de la diputació de Girona va aprovar gestio-nar la contractació agregada per millorar l’eficiència ener-gètica de l’enllumenat públic exterior d’una desena de po-bles de tota la província. D’en-tre aquests, hi ha Pardines i Planoles.Les licitacions es faran a tra-vés de l’empresa pública BE-enerGI, una companyia que subministra energia per a l’en-llumenat públic i crea xarxes de calor per escalfar edificis

de titularitat pública. A Pardines s’ha estimat que el valor de les modificaci-ons rondarà els 17.000 euros, mentre que a Planoles supera-rà els 82.500. L’empresa ja ha començat a redactar els plecs de pres-cripcions tècniques i en els propers mesos s’haurà d’en-gegar. Aquesta companyia ja ha fet altres intervencions en pro de les energies renova-bles i l’eficiència energètica a cinc pobles més del Ripollès, entre ells la capital, Campde-vànol o Camprodon.

Pardines i Planoles podran millorar l’eficiència de l’enllumenat públic

GIRONA | Redacció

La Diputació de Girona ha marcat els llindars d’ajuda als pobles i entitats munici-pals descentralitzades pels desperfectes causats pel pas de l’huracà Leslie. Al conjunt de la província, els desper-fectes s’han valorat en més de cinc milions d’Euros, però les necessitats han estat molt diferents a cada poble. Mal-grat aquest volum econò-

La Diputació de Girona ha marcat un marge d’ajudes als pobles amb menys capacitat econòmica per les reparacions dels aiguats en un màxim de cent mil euros

Dijous, 21 de febrer de 2019EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

VIDRERES

REGALEN UNA PEROLA PER ALRANXO PER UN RECORD FAMILIAR

Maria Artau, una selvatana que

enguany farà 90 anys, ha regalat

una perola per al Ranxo de Vidreres per

un record de família. En una carta que

ha fet arribar a la comissió del Ranxo,

explica que sempre que la seva mare

parlava de la festa «se li il·luminavaa la

cara» i que va rebre com a herència una

perola que feien servir a casa. «Com que

jo ja tinc uns anys, quin millor homenat-

ge a la mare i les tietes que obsequiar el

poble de Vidreres amb la perola que

tants records macos ens ha portat!», ex-

plica a la missiva, que acaba demanant

als organitzadors del ranxo que la gau-

deixin i cuidin amb tanta cura com va

fer la seva família.

TRÀNSIT

PANELLS QUE ADVERTEIXEN CONTRALA CONSULTA DE TWITTER I INSTAGRAM MENTRE ES CONDUEIX

Ni Twitter ni Instagram mentre es

condueix. Aquesta és la recoma-

nació que des de fa dies es llegeix als

panells informatius de les autovies i dels

accessos a les autopistes de Girona, com

per exemple a l’N-II. Aquestes recoma-

nacions s’emmarquen en una campanya

contra les distraccions al volant i els ac-

cidents que causen, ja que l’augment de

la sinistralitat s’ha relacionat amb l’ús

del telèfon mòbil i la consulta de les xar-

xes socials durant la conducció.

CASSÀ DE LA SELVA

L’AJUNTAMENT TREBALLA PER LA MI-LLORA DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

L’Ajuntament de Cassà de la Selva

informa que la setmana passada

van començar les obres de millora de

l’enllumenat públic en algunes zones de

Cassà de la Selva. Una de les actuacions

se centra en els carrers perpendiculars

al carrer Llagostera, i l’altra se situa a la

travessia Pau Casals, a la zona de Mas

Cubell. Els treballs pretenen millorar

l’enllumenat públic del nucli urbà, fent

rases pel cablejat i instal·lant columnes i

llumeneres tipus LED de més eficiència

energètica. La inversió de les obres és

de 26.000 euros.

4

44

J.M. MARTI FONT

@martifonte

«L’acte de Vox aBrussel·les estàorganizat perl’eurodiputat

Kosma Zlotowski,adscrit al grup dels

Conservadors iReformistes

Europeus (ECR), elmateix en què

s’asseu elnacionalista

flamenc RalphPacket, convocant

de la conferència dePuigdemont»

EVA PIQUER

@EvaPiquer

«Trobo moltpertinents les

precisions que fanels acusats sobrel'ús de la llengua

catalana. Si a mi emfessin declarar en

castellà, perdria deltot la poca fluïdesa

que tinc.»

JULIÀ DE JÒDAR MUÑOZ

@julidejdarmuoz

«Metafísica política:aquesta gent tanforta davant els

jutges-policia, perquè van defallir

aquell octubre?»

JOSEP M. MAINAT

@MainatJM

«Demà faré vaga.No es notarà,

perquè no treballoenlloc, però en faré»

AL TWITTER

� Més de mig miler de bombers d’arreu de Catalunya es van manifestar ahir pels carrers de Lleida per protestar per la faltad’efectius i de material. La marxa va començar al parc de bombers de la capital del Segrià i es va dirigir cap al centre de la ciu-tat fins a la delegació del Govern. Allà els representants sindicals del cos es van reunir amb el delegat del Govern, Ramon Far -ré, i també amb representants d’ERC, que tenen la seu del partit al costat. Mentrestant, la resta de bombers que es manifesta-ven van llençar petards i van fer una foguera amb material de servei antic. També s’hi van sumar bombers voluntaris.

Més de 500 bombers es manifesten a Lleida per falta d’efectius

ACN

LA FOTO DEL DIA

LA FINESTRA

La Dos

Diari de GironaDIJOUS, 21 DE FEBRER DE 20192

FACEBOOK

Maria Artau, amb la perola.

LA CORAL

DESAFINA

SebastiàRoig

LLETRES

om molts de vosaltres,avui m’afegeixo a l’atura-da de país. Per donar su-port, un cop més, als pre-

sos polítics i els exiliats. Per protestarper la situació injusta que pateixendes de fa més d’un any.

A mesura que anem veient ses-sions del judici, creix la perplexitatdavant les preguntes que els formu-len els iscals i l’advocada de l’Estat;davant d’aquest festival continu deconfusions, errades, tergiversacions imalapteses. Més que ainar, comdeia el ministre, la coral del Supremdesaina (i grinyola força). I coms’encallen quan busquen tuits, docu-ments o remenen el PowerPoint! Onés el segle XXI?

No deixa de ser d’un cinisme grui-xut que, mentre l’aparell judicial in-tenta empaperar-los pel referèndum,PP i Ciutadans facin mans i màni -gues per provar d’introduir al codipenal la celebració de convocatòriessimilars. Ens queda clar, oi? La vota-ció de l’-O no va ser un fet delictiu.Punt.

Demostrar, amb fets reals, que hiva haver sedició, rebel·lió i alçamentsviolents també els costarà força. Mu-ralles humanes, repeteixen... Seriamés exacte parlar de torres huma-nes: les dels castells festius que vanaixecar moltes colles davant la Con-selleria, oi?

Malgrat les adversitats, tots els pre-sos polítics que han pogut parlar handemostrat la seva vàlua, serenor i for-talesa. Han ofert, a qui els hagi volgutescoltar, una lliçó brutal de democrà-cia, enteresa i dignitat. I els seus ar-guments, que haurien de fer enver-mellir els qui els acusen, demostrenla fragilitat dels càrrecs que els impu-ten. Si això fos un estat de dret comcal, tots haurien de ser a casa sevades de fa molts mesos.

C

jamargant - 21/02/2019 08:50 - 83.54.110.117

30

emporda.info » Comarca

Figueres

Figueres accelera la transició energètica a les escoles i equipaments municipalsLes cinc calderes instal·lades en els col·legis suposen un estalvi de 300 tones de CO2

anuals

Paola García 21.02.2019 | 17:36

El ple de l'Ajuntament de Figueres va aprovar, el 7

de febrer, la subvenció de 58.709 euros de la

Diputació de Girona per a la instal·lació d'una

caldera de biomassa a l'escola Anicet de Pagès.

Amb aquesta, sumaran cinc les escoles públiques

de la ciutat que tenen una caldera de biomassa a

les instal·lacions. Està previst que les obres

comencin a l'estiu, tant al centre Anicet de Pagès

com a l'escola Salvador Dalí, que ha estat

recentment licitada.

Aquest projecte de les escoles sorgeix dins del Pla

d'Acció d'Energia Sostenible (PAES), que va ser

aprovat pel ple el 2010. El regidor de Medi Ambient, Francesc Cruanyes, assegura que Figueres pot

presumir de tenir «el projecte més ambiciós de totes les comarques gironines i, per extensió, de Catalu-

nya». Segons el regidor, els pròxims mesos s'aconseguirà que només dues de les deu escoles que hi ha

a la ciutat continuïn utilitzant gasoil com a combustible fòssil. El cap tècnic de l'Àrea Medi Ambient,

Xavier Turró, el corregeix dient que només en quedarà una.

La llar d'infants Els Pins ha sigut la darrera incorporació en aquest pla amb la instal·lació d'una caldera

de biomassa de 70 kW, la qual cosa ha permès que el centre obtingui el certificat energètic A, la

màxima qualificació que dona l'Institut Català d'Energia (ICE) per indicar que un edifici és eficient

energèticament. La importància d'aquest pla recau en la necessitat d'adaptar, a poc a poc, els diferents

Castelló d'Empúries Figueres L'Escala Roses Comarca

Serveis Identifica't o Registra't21 de febrer de 2019

Figueres24 / 6º

L'Escala23 / 4º

Roses22 / 6º

Empordà Més Noticies Cultura Esports Economia Opinió Oci Vida i Estil Comunitat Multimèdia

Francesc Cruanyes i Xavi Turró a l´Estadi Albert Gurt, on

s´instal·larà la central de biomassa. CONXI MOLONS

SUBSCRIU-TE

equipaments municipals a un model econòmicament i energèticament sostenible. Com a norma

general, Turró indica que amb les calderes «estem en un estalvi econòmic entre el 40 i 60%, depenent

de la instal·lació». Quan ens referim a medi ambient, l'estalvi de les cinc instal·lacions «serà de 300

tones anuals de CO2».

Proximitat

Una altra de les particularitats d'obtenir l'energia per biomassa és la capacitat de poder generar-la de

quilòmetre zero. Al plec de condicions de les diferents calderes instal·lades s'indica que un dels

requisits és que la matèria subministrada procedirà dels boscos de la comarca de l'Alt Empordà i

comarques veïnes que acreditin un sistema de certificació forestal sostenible. És a dir, que la fusta

tindrà –en el seu transport, des del lloc d'estellat o magatzem i/o des del bosc d'origen fins a la caldera

– una petjada de carboni mitjana per càrrega inferior a 9 kg de CO 2 per tona d'estella subministrada.

Actualment, la matèria que s'està utilitzant és estella forestal que prové de les Gavarres, Cistella, Llers

i Terrades.

L'adjudicatari també es compromet, segons el plec de condicions, a «prestar el servei de gestió i el

manteniment total de les instal·lacions», el regidor posa d'exemple la col·locació de radiadors a l'escola

Joaquim Cusí. L'empresa adjudicatària es va fer càrrec de totes les despeses que van ser necessàries

per millorar el confort en el menjador i els passadissos del centre.

Per consolidar i augmentar aquest pla, l'Àrea de Medi Ambient ha desenvolupat, gràcies al suport de la

Diputació de Girona, el District Heating. Aquest projecte el va anunciar el regidor Francesc Cruanyes

l'any passat a la Jornada de Transició Energètica a les comarques gironines. A més, ha declarat al

Setmanari de l'Alt Empordà que aquest projecte va més enllà i ja s'està treballant en la creació d'una

segona central que s'ubicarà a la zona del pavelló nou (Olivar Gran) per abastir aquella zona en què està

previst que en un futur hi hagi diferents equipaments públics que requeriran energia.

Es tracta d'una central de xarxa de calor que s'ubicarà al costat de l'estadi Albert Gurt i servirà per

abastir d'energia set edificis municipals: l'Hospital, el centre sociosanitari Bernat Jaume, el poliesportiu

municipal, el pavelló d'esports, la piscina coberta, l'estadi Albert Gurt i l'Institut Alexandre Deulofeu. El

cap de Medi Ambient assegura que es tracta d'un projecte « molt innovador perquè centralitzem tota la

producció d'energia i, tot el gas i gasoil de cada un d'aquests edificis passarà a biomassa». Tindrà una

potència d'1MW, distribuïda en dues calderes i amb possibilitat d'ampliar a una tercera. Serà la tercera

que es fa a la província i serà la segona més gran, després de la d'Olot.

La construcció, l'explotació i el manteniment de la central aniran a càrrec d'una concessió, encara

sense determinar per quant de temps. El regidor assegura que no es tracta d'una privatització, «en un

projecte així no pot ser que la ciutat de Figueres evoqui la meitat del seu pressupost per mantenir una

planta així» i assegura que l'Ajuntament traurà un profit no només mediambiental, sinó també

econòmic, «aquesta empresa traurà un rendiment i acabarà pagant-te». La Diputació de Girona va

impulsar el finançament de la redacció del projecte i els plecs tècnics per poder sol·licitar la subvenció

a Europa. Ara està pendent d'aprovar-se al ple, encara sense data, però des del consistori asseguren

comptar amb el suport de tots els grups polítics.

Segona central de biomassa

Des de Medi Ambient s'ha treballat perquè el nou pavelló (Olivar Gran) compti amb una caldera de

biomassa de 500 kW que es construirà de forma ampliable. El regidor anuncia al Setmanari de l'Alt

Empordà que hi ha sobre la taula la projecció d'una segona central a prop d'aquest equipament.

«Pensem que tard o d'hora Figueres ha de créixer per allà, hi haurà d'haver centres, si no de titularitat

pública, sí públics». Cruanyes considera que s'ha de realitzar una altra xarxa d'energia sostenible «per si

cal, en el futur». Els equips tècnics informen que s'està treballant, però que encara no hi ha un projecte

executiu.

36 | Comarques Gironines | SELVAEL PUNT AVUI

DIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 2019

834583-1

204482Q

RESTAURANT DEL BAIX EMPORDÀ

Cerca Cuiner de cuina casolana

Incorporació immediata

Tel. 972 76 84 74 / 626 58 58 90

178590-1

205107Q

109004-1127790w

L’Ajuntament de SantaColoma de Farners ha co-mençat fa un mes els tre-balls d’instal·lació d’unacaldera de biomassa, quesubministrarà energia al’escola Sant Salvadord’Horta i al pavelló de laNòria, a tocar del passeigde Sant Salvador. La cal-dera s’instal·larà al campde futbol, on hi haurà el di-pòsit per a la biomassa(fusta) i des d’on sortiràuna canonada fins als dosequipaments esmentats.

El regidor d’Urbanis-me, Ricard Pujol (ERC),destaca que la instal·laciópermetrà millorar l’efi-ciència energètica i reduirla combustió de substàn-cies fòssils. “A més, és unbenefici per a l’entorn. Te-nint en compte com és lacomarca, amb molts bos-cos, la biomassa serviràper millorar la gestió fores-tal i reduir els incendis.”

Les obres hauriend’acabar a l’abril. La calde-ra permetrà que es reduei-xi un mínim del 10% del

consum elèctric i un mí-nim del 5% en el consumtèrmic. La instal·lació tin-drà una potència de 400kW.

El projecte té un cost de269.337,96 euros que espaguen a tres parts. D’unabanda, es cofinança ambun ajut de 111.296,68 eu-ros del fons europeu Feder(41,32% del total) i, de l’al-

tra, amb una subvenció de55.648,34 euros de la Di-putació (20,66%). La res-ta, 102.392,94 euros, vana càrrec de l’Ajuntament(38,02%). Els treballs esvan adjudicar a l’empresaComet Martínez Boix SL.A Santa Coloma, la piscinaque gestiona una empresatambé té una caldera debiomassa pròpia.

Vàlvules als radiadorsAmb la caldera, l’Ajunta-ment millorarà la calefac-ció de l’escola Sant Salva-dor d’Horta. S’hi canvia-ran els tubs fluorescentsper llums LED –explicaPujol– i a més els radia-dors seran més eficientsja que s’hi muntaran unes“vàlvules termostàtiquesque permeten ajustar” latemperatura.

L’Ajuntament ja haviapres altres mesures de res-pecte pel medi ambient.De fet, gràcies a les pla-ques solars instal·lades al’edifici de l’Ajuntament ial de l’Arxiu Comarcal, el60% de l’energia necessà-ria d’aquests dos espaisprové de les plaques. ■

a L’Ajuntament instal·la una caldera i millora la calefacciódel col·legi Sant Salvador d’Horta gràcies a suport extern

Biomassa per a unpavelló i una escolade Santa Coloma

Jordi FerrerSANTA COLOMA DE FARNERS

Les màquines han començat a remoure els terrenys per a la caldera de Santa Coloma ■ D.R.

“La caldera permetser més eficients,reduir l’ús de fòssilsi millorar la gestióforestal”Ricard PujolREGIDOR D’URBANISME DE SANTACOLOMA DE FARNERS (ERC)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

269.337euros és el cost de la caldera

de biomassa que subminis-trarà energia a una escola ia un pavelló de Santa Coloma

Han començat les obresde reforma dels vials queformen el Barral de Ba-nyoles: els carrers del Pou,de Sant Esteve i de les Car-melites Velles, situats en-tre el carrer de Jacint Ver-daguer i el passeig de la In-dústria. Els treballs han dedurar uns sis mesos, se-gons les previsions. En te-nir un pressupost de544.000 euros, es tractad’una de les principals in-versions d’aquest mandata la ciutat. L’obra s’ha ad-judicat a l’empresa Epsa.

El nom del PouEl projecte preveu elimi-nar les voreres, deixar tota

la superfície a un sol nivelli renovar els serveis, se-guint la pauta de l’illa devianants del centre i la delcarrer de la Barca, perexemple, així com en la re-modelació del carrer de lesRotes. A la cruïlla dels car-rers del Pou i de les Carme-lites Velles s’instal·larà unbanc, s’hi plantaran unsarbres i es recuperarà unafont alimentada per un an-

tic pou (obert el 1797) quehi havia hagut, al qual esdeu el nom del carrer delPou.

Fora murallesAquests tres carrers, juntamb el de Divina Pastora,van ser dels primers que esvan crear fora muralles iformen part del que es po-dria anomenar primer ei-xample de la ciutat. El deSant Esteve es va dir ini-cialment del Barral i les se-ves primeres referènciessón del 1830, però se sapque el van obrir a finals delsegle anterior; el del Poués del segle XIX, i el de lesCarmelites Velles, ambaquest nom, és del 1950–anteriorment es deia delRemei. ■

Reforma urbanísticadel primer eixamplede Banyoles

Ramon EstébanBANYOLES

aAmb els treballs es recuperarà la font que hi havia hagutal xamfrà dels carrers del Pou i de les Carmelites Velles

S. XIXVa ser l’època en què es van

obrir els carrers que ara s’es-

tan remodelant

El xamfrà dels carrers del Pou i de les Carmelites Velles, en obres ■ R.E.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

EL PUNT AVUI

DILLUNS, 11 DE MARÇ DEL 201928 | Comarques Gironines | PLA DE L’ESTANY

118280-1199752Q

CEE EPIS A OLOT 5110

PREU LLOGUER: 550 €

HAB.: 3. BANYS: 2. M2: 63. MOBLES: SÍ.

Zona Parc Nou, calefacció, aire condicionat,persianes elèctriques, bones vistes, assolellat,ascensor.

CEE EPIS A SANT ANTONI DE CALONGE 5137

PREU LLOGUER: 595 €

HAB.: 3. BANYS: 1. M2: 79. MOBLES: SÍ.

Zona centre, a dos carrers del mar, calefac-ció, aire condicionat.

CEE C

LOCAL A FIGUERES 4107

PREU LLOGUER: 3.000 €

BANYS: 4. M2: 500.

Cèntric, planta baixa, un sol ambient, entresolat/ despatx.

CEE GPIS A CELRÀ 4685

PREU LLOGUER: 450 €

HAB.: 3. BANYS: 1. M2: 59. MOBLES: NO.

Reformat, bones vistes, tancaments d’alumi-

ni, instal·lació elèctrica nova, acabat de pin-

tar, sense calefacció, sense ascensor.

L’Ajuntament de Fontco-berta ha inclòs de nou enels pressupostos anuals laconstrucció d’una calderaalimentada amb biomassai la corresponent xarxa decalor a Melianta. La futurainstal·lació donarà servei al’escola, la biblioteca (si-tuada al mateix edifici), lallar d’infants i el pavellópoliesportiu. La inversióper a la caldera de biomas-sa i la xarxa de calor–132.000 euros– ja s’ha-via inclòs en pressupostosanteriors, però s’haviaanat ajornant perquè noes disposava de finança-ment. Aquest cop, en can-vi, es compta amb unasubvenció de la Diputació.

Punt estratègicLa caldera estarà situada ala plaça dels Països Cata-

lans, a tocar de tots els edi-ficis que se’n beneficiaran.La distància tan curta quehauran de salvar les cano-nades que repartiran la ca-lor ha facilitat que el pres-supost de l’obra no fos ex-cessiu. La xarxa es deixaràa punt per connectar-seals vestidors del camp defutbol i la piscina pública,quan, a mitjà termini, esconstrueixin aquests al-tres equipaments.

Trasllat de la piscinaActualment la piscina pú-blica està situada en un al-tre espai de Melianta, peròel consistori té previsttraslladar-la a mitjà termi-ni. En el seu lloc, segonsfonts del consistori, s’aixe-carà un equipament poli-valent que complementi elcasal de la gent gran, queactualment ocupa unapart del recinte de la pisci-na. ■

R. EstébanMELIANTA (FONTCOBERTA)

a L’Ajuntament inclouen els pressupostos laxarxa que escalfaràdiversos equipaments

Calor generada ambbiomassa per a Melianta

El pavelló i la llar d’infants de Melianta, dos equipaments

que es beneficiaran de la xarxa de calor ■ R.E.

Comarques

Diari de Girona DIUMENGE, 10 DE MARÇ DE 2019 21

DdG HOSTALRIC

■L’Ajuntament d’Hostalric -ambels vots favorables del PDeCAT il’abstenció dels grups municipalsd’ERC i IC-Verds- ha aprovataquesta setmana un pressupostque ascendeix als .. d’eu-ros. L’alcalde de la localitat, JosepFrias, els va qualiicar de conti-nuïstes, manifestant que «històri-cament el consistori no ha dispo-sat de recursos extraordinaris» ique amb tot allò que són capaçosde generar «s’intenten mantenirels serveis i fer inversions amb lamàxima qualitat possible». El bat-lle també va destacar que enaquest pressupost s’ha continuatinvertint per augmentar la planti-lla de la Policia Local. «Fa deuanys, vam crear el cos de PoliciaLocal a la vila amb sis agents i uncap, ara en són quatre més», va dir.

La inversió més destacada és laseparata de la cinquena interven-ció de les muralles, amb un pres-supost de ., euros. Per aljust i preu expropiatori dels garat-ges de les muralles s’han previst. euros, dels quals la Gene-ralitat inançarà . i el governespanyol ..

També s’han previst . eu-ros per a la intervenció de conso-lidació del talús sud-est del ba-luard de la fortalesa, una obra queestà subvencionada per la Dipu-tació de Girona amb . eu-ros.Per al projecte de la Ruta de laTordera i riera d’Arbúcies, s’haprevist un pressupost de .euros, una actuació que tambéestà subvencionada per la Dipu-tació de Girona amb . euros.

Pel que fa als pressupostos par-ticipatius d’aquest any s’hadestinat una partida de . eu-ros i per instal·lar una caldera debiomassa a la zona esportiva,.euros. Per aquesta darreraactuació es compta amb una sub-venció de . euros, de la Di-putació de Girona.

Hostalric dona llumverd a l’aprovaciódels pressupostos�L’alcalde de la localitat,Josep Frias, ha assegurat quemiren de fer inversions ambla «màxima qualitat possible»

DdG RIELLS I VIABREA

■ Una cinquantena de militants,simpatitzants, regidors i alcalda-bles de la Selva van assistir ahir aun esmorzar de treball a Riells iViabrea per tractar qüestionsd’actualitat i d’interès comarcal.La trobada va servir per establirles bases per la feina que s’ha dedesenvolupar de cara a les prope-res cites electorals.

L’acte va comptar amb la pre-sència de la primera secretària del’agrupació del PSC de Girona icandidata a l’alcaldia de Girona,Sílvia Paneque. A més, també hiva participar el primer secretari del’agrupació de la Garrotxa, AlbertBramon.

En el transcurs de la trobada,Sílvia Paneque va subratllar queel municipalisme ha marcat laconstrucció de la Catalunya con-temporània i democràtica. «El sa-ber construir projectes sòlids de

progrés i de creixement a mitjà illarg termini són el segell identi-tari del municipalisme socialista»,va explicar Paneque. D’altra ban-

da, la regidora socialista de Riellsi Viabrea Cristina Martínez va des-tacar la necessitat que s’agilitzinobres pendents a la comarca.

Trobada de treball del PSCde la Selva a Riells i Viabreaper parlar de la comarca �L’acte reuneix un cinquantena de militants, simpatitzants i alcaldables�Entre els assistents hi havia la candidata a Girona, Sílvia Paneque

Reunió de treball del PSC ahir a Riells i Viabrea. DDG

AMER

PILAR TEIXIDOR ARNAUHa mort als 78 anys. Era casada amb

Josep Güell Massegur i tenia quatre fi-lles. Residia a Amer. L’enterramentse celebrarà demà dilluns, a les 10 delmatí, a la parròquia d’Amer.

JOAN VILALTA MASACHSHa mort als 88 anys. Era casat amb

Francisca Nuell i tenia tres fills. Residiaa Amer. La cerimònia se celebraràdemà dilluns, a les 4 de la tarda, a laparròquia d’Amer.

FIGUERES

PEPE HIGUERAS RODRÍGUEZHa mort als 81 anys. Era natural d’A-

ceuchal (Badajoz) i residia a Figueres.Era casat amb Soledad León Moya i te-nia tres fills. La cerimònia se celebra-rà avui diumenge, a la 1 del migdia, a la

sala de cerimònies de Funerària Vicensde Figueres.

ANTONIO TAMAYO PAUHa mort als 79 anys. Era natural de

Madrid i residia a Figueres. Era casatamb Puri i tenia dos fills. La cerimò-nia se celebrarà demà dilluns, a les 11del matí, a la sala de cerimònies de Fu-nerària Vicens de Figueres.

GIRONA

NICOLÁS SÁEZ JIMÉNEZHa mort als 83 anys. Era casat amb

Águeda Serrano Serrano i tenia tresfills. La cerimònia se celebrarà avui diumenge , a les 9 del matí, a l’esglésiaparroquial de Sant Josep de Girona.

JUAN IZQUIERDO CASADOHa mort als 70 anys. Residia a Gua-

dix. La cerimònia se celebrarà avui

diumenge, a les 12 del migdia, al Tana-tori de Girona.

OLOT

DOLORS PONT COLOMHa mort als 90 anys. Era natural de

Sant Aniol de Finestres i residia a Olot.Era vídua de Joan Rodeja Brecha i tenia

una filla. L’enterrament se celebraràavui diumenge, a les 10 del matí, a lacapella del cementiri municipal d’Olot.

SANTA COLOMA DE FARNERS

TERESA BOADAS PLANASHa mort als 89 anys. Era casada amb

Domènech Campeny Callico i tenia tres

fills. Residia a Santa Coloma de Far-ners. L’enterrament se celebrarà avui diumenge, a les 9 del matí, a l’esglésiaparroquial de Santa Coloma de Farners.

ANNA GERONÈS GÜELL«L’Annita de Cal Ros Postilló»

Ha mort als 93 anys. Era vídua deJosep Cornellà Roura i tenia dos fills.Residia a Santa Coloma de Farners.L’enterrament se celebrarà avui di-umenge, a les 12 del migdia, a l’esglé-sia parroquial de Santa Coloma de Far-ners.

VERGES

PEPITA BRUELL PASCUALHa mort als 87 anys. Era casada

amb Francesc Vila Font i tenia un fill.Residia a Verges. L’enterrament secelebrarà avui diumenge, a les 12 delmigdia, a la parròquia de Verges.

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

DEFUNCIONS

FARMÀCIES DE TORNPOBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON

ALP SELVA DOLS, C.B. (9-22) Nord, 17 bxos. 972 89 02 01

ANGLÈS ADELA BONMATÍ (9-21) La Verneda, 57 972 42 08 89

ARBÚCIES GONZÁLEZ-HUIX (9-21) Pl. Doctor Turón, 9 972 16 21 81

BANYOLES E. ALSIUS SUÑER Girona, 7 972 57 00 79

BLANES VIVES BARTRINA Av. Joan Carles I, 4 972 33 19 78

BREDA BUXALLEU (10-13) Ctra. d’ Arbúcies, 83 972 87 10 02

VENTURA NOGUERA (10-13) Passeig de les Escoles, 2 972 87 00 40

CADAQUÉS MORADELL Frederic Rahola, 9 972 25 87 51

CALDES DE MALAVELLA PLANAS (11-13) Crta. de Llagostera, 29 673 79 59 97

CALELLA DE PALAFRUGELL POU JUANOLA (9-14) Pirroig, 23 972 61 58 59

CAMPDEVÀNOL PUIG Major, 12 972 73 00 29

CASSÀ DE LA SELVA LAGUILLO Ctra. Provincial, 289 972 46 45 55

CELRÀ DELLONDER NAVARRO (9-21) Aumet, 48 972 49 20 18

EMPURIABRAVA BURSET (9-21) Bahia, 87 972 45 12 55

FIGUERES SARGATAL-DEULOFEU Monturiol, 19 972 50 24 23

GIRONA PUJOL BRUGUÉS (9.15-22) Pedret, 11-13 972 21 37 71

VILA SURRIBAS Francesc Ciurana, 25 972 20 89 31

L’ESCALA SOLÉS VILABRÚ Av. de Girona, 23-25 972 77 15 75

L’ESTARTIT ALABALL Av. Grècia, 14 972 75 05 24

LA BISBAL D’EMPORDÀ CORTÉS Jaume II, 14 674 038 640

LA JONQUERA ESCUTIA (9-24) Major, 87 972 55 40 14

LLAFRANC MENDIETA (9-14/16-21) Pere Pascuet, 37 972 30 27 70

LLAGOSTERA SAURÍ MASGRAU, MAGDA (10-13) Pau Casals, 13 619 62 29 02

LLANÇÀ FIGA Salmerón, 5 690 14 16 44

LLORET DE MAR MARTINEZ, M. i A C.B. (9.30-22) Sant Pere, 6 972 36 43 79

MATEOS (22-9.30) Av. Vidreres, 146 972 96 46 55

OLOT COROMINAS FAJA St. Esteve, 17 972 26 06 90

PALAFRUGELL THOMAS Pompeu Fabra, 134 972 30 26 42

PALAMÓS GÓMEZ MAESTRE (22-9) Av. Catalunya, 3 972 31 61 97

BAVIERA (9-22) Major, 1 972 31 41 70

PERALADA LLANTA (9-22) Dr. Clos, 3 616 17 69 30

PLATJA D’ARO SALA (22-9) Av. Costa Brava, 2 972 81 75 64

ALMAZAN (9-22) Av. Castell d’Aro, 14 972 82 64 52

PUIGCERDÀ MALLOL Ctra. Vilallovent, 4 972 88 24 51

RIBES DE FRESER RAMIS FOSSAS (11-13) Major, 24 603 53 49 15

RIELLS I VIABREA D’OCÓN (9-21) Santa Fe, 5 93 847 22 94

RIPOLL PRUJÀ (9-21) Pl. St. Eudald, 2 972 70 02 61

ROSES VÁZQUEZ Pep Ventura, 23-25 972 25 49 59

SALT ORDIS Pg. P. Catalans, 65 972 23 77 04

ST. ANTONI DE CALONGE URQUIZU (11-13) Av. Catalunya, 3 972 66 16 93

ST. FELIU DE BUIXALLEU M.V. SANCHEZ (10-13) Ctra. Grions, 29 972 86 53 23

ST. FELIU DE GUÍXOLS SIMON (9-20.30) València, 37 972 32 29 60

ST. HILARI SACALM BROTO (9-21) Dr. Raventós, 1 646 59 39 29

ST. JOAN DE LES ABADESSES SUNYER (9-21) Pere Rovira, 14 972 72 01 54

ST. MIQUEL DE FLUVIÀ COLL (9-21) Figueres, 27 972 56 82 19

ST. PAU DE SEGÚRIES TRAVERIA, CB (9-21) Guàrdia, 4 972 74 71 19

STA. COLOMA DE FARNERS PAULÍ Hospital, 4 972 84 15 67

SARRIÀ DE TER BLANCO (8-21) Rbla. Federico Garcia Lorca,8 629 35 88 81

TORTELLÀ GUIXERAS (9-21) Pl. Mercat, 5 972 28 71 02

TOSSA DE MAR CAPELL VIDAL (9-21) Rbla. Pau Casals, 12-20 bxos. 6-7 972 34 02 08

VIDRERES DAMIEN BIRAUD (9-21) Josep Pla, 84 baixos 972 87 56 66

ESQUELESDiari de Girona

� 972 20 20 66esqueles@ddg.cat

jamargant - 11/03/2019 09:45 - 83.54.110.117

P12ARREU

La carretera de Sant Joan i el carrer Llandrius, de sentit únic

rat els teulats dels nínxols de tots els sectors i s’han arranjat alguns dels murs, sobretot els exteriors i els de la capella, els quals presen-taven un pitjor estat.

Així mateix, s’ha pintant tot els murs de l’equipament amb un cost global de gairebé 8.500 euros, finançats íntegrament per l’Ajuntament.

El cens del cementiri de Molló s’ha digitalitzat per millorar-ne la gestióMOLLÓ | J. Espert

Molló ja té inventariat i digita-litzat tot el cens del cementiri municipal. Ha estat gràcies a una prova pionera de la Diputació de Girona, la qual «permet mi-llorar la gestió i augmentar la seguretat en la conservació», certifica l’alcalde, Josep Coma. Fins ara, els llibres de registre de defuncions i nínxols només exis-tien en paper des de la seva inau-guració, l’any 1970, i suposava un greu risc de perdre la informació en cas d’incendi o de robatori a les oficines municipals. La població disposa de nínxols i espai suficient per cobrir els propers 10 i 25 anys, tal com es recull a l’inventari. Al cementiri hi ha 224 nínxols i 3 osseres que tenen un estat òptim. Aquest procés s’ha dut a terme paral·lelament a unes obres de millora d’aquest equipament municipal de Molló. S’han repa-

CAMPRODON | Redacció

El pavelló Llandrius estrena il-luminació. S’han substituït els projectors existents de la pista i les grades per uns focus més efi-cients i amb tecnologia LED. En total, s’han renovat 53 elements, fet que ha reduït la potència to-tal del recinte dels 21,200 kW als 8,120 kW, una xifra que suposa una reducció del 61,70% de con-sum anual.L’obra es troba emmarcada en

la subvenció de la Diputació de Girona, dins de la campanya ‘Del Pla a l’Acció” 2018 – 2019’, que té com a objectiu la millora de l’efi-ciència energètica i la reducció de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, a través de finan-çaments que hagin estat prèvi-ament planificats en plans d’ac-ció d’energia sostenible (PAES), plans d’acció d’energia sostenible i clima (PAESC) o plans d’ac-ció locals per a la sostenibilitat (PALS), aprovats pel Ple.

Es renova l’enllumenat del pavelló Llandrius de Camprodon

CAMPRODON | Judith Espert

Des d’aquest dilluns, s’estan du-ent a terme les actuacions per-què la carretera de Sant Joan i el carrer Llandrius de Camprodon passin a ser de sentit únic. Les actuacions s’emmarquen en la primera fase d’execució del Pla Local de Seguretat Viària 2018-2021, aprovat per la corporació i amb la supervisió del Servei Ca-talà de Trànsit.El canvi comportarà que aquests dos vials passen a ser d’un sol sentit i no de doble com fins ara, igual que el passeig de la Mu-ralla i el carrer Alexandre Galí. L’actuació s’acompanya del re-forç de la senyalització, la limi-tació de la velocitat i una nova distribució de l’estacionament de vehicles. Aquest pla és un document que marca el punt de partida de les actuacions que cal efectuar en l’àmbit de la seguretat viària i la mobilitat al municipi. Un docu-

L’actuació s’emmarca en el Pla Local de Seguretat Viària

Dijous, 14 de març de 2019EL RIPOLLÈS

LAURA SEGUR

LAURA SEGUR

LAURA SEGUR

ment tècnic que en el moment de l’aprovació, l’alcalde Xavier Sala el va definir com «la volun-tat de diagnosticar i detectar quines són les problemàtiques que cal corregir». Un diagno-

si que fa referència a qüestions com la senyalització, l’accessibi-litat, la visibilitat o l’estaciona-ment per tal de regular i ordenar la mobilitat i procurar garantir la seguretat viària al municipi.

PLANOLES | G.S.

Des de fa un any i mig pràcti-cament, els veïns del nucli de Planés (Planoles) no disposen d’il·luminació pública pràcti-cament en tot el municipi. La solució passa per la substitució de tot el sistema de llums, però l’ajuntament de Planoles no troba empresa que pugui exe-cutar el projecte plantejat. Així ho ha afirmat Enric Gràcia, bat-lle de Planoles. Després de fer un concurs públic per trobar i adjudicar els treballs, «una darrera l’altra, les diferents empreses que van sortir gua-nyadores, després d’estudiar els pressupostos s’han anat enretirant». Això ha passat ja en fins a quatre casos i aquest dimecres, es van iniciar els trà-mits per fer per cinquena vega-da el procés. Gràcia espera que la solució i adjudicació pugui confirmar-se de nou ben aviat perquè, «per la gent de Planés, que no hi hagi il·luminació és molt greu».Com a novetat, l’alcalde ha avançat que els veïns compten

Planoles no troba empresa per la substitució dels llums de Planés

GUILLEM SÁNCHEZ

amb la figura d’un advocat, que els assessora sobre els tràmits que s’estan realitzant, perquè es facin dins la legalitat i amb els terminis establerts. «Han vist que és així», confirma Gràcia, que diu que «seguim tot el possible per anar tan ràpid com puguem».