Projecte

“2015.- 25 ANYS de Suport al Sistema de Salut Sahrauí”

Campaments de refugiats sahrauís

1. Projecte urologia i ginecologia amb cirurgia mínimament invasiva

2. Suport al Programa integral salut infantil sahrauí “P.I.S.I.S.” (vacunació, lluita contrala malnutrició infantil, atenció al nin sa)

3. Recolzament a la gestió dels recursos humans del Ministeri de Salut Pública i alCol·legi Oficial de Metges de la R.A.S.D.” 2015

4. Atenció sanitària als nins sahrauís de “Vacances en Pau”

Autor:Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears

1

DADES DE L’ENTITAT SOL·LICITANT

Denominació legal:

Associació d’Amics del Poble Sahraui de les Illes Balears. (AAPSIB)

Adreça: C/General Riera, nº 3 2º A

CIF: G-07246341

Telèfon: 971 72 88 39 Fax: 971 42 53 26Correu electrònic:

aapsib.salut@gmail.com; aapsib1@gmail.com

Personalitat jurídica: Associació sense ànim de lucre.

Data de constitució: 1987.

Objectius de l’entitat: Donar a conèixer la situació del poble

sahrauí a la opinió publica, denunciar la violació dels drets humans en

els territoris ocupats del Sàhara Occidental, cercar suports perquè pugui

assolir el dret a ser una nació lliure, i proporcionar ajuda humanitària

als campaments de refugiats.

Personal de l’organització (número):

Socis: 225

Persona responsable de la gestió del projecte presentat:

Dr. José Bibiloni Sancho

Càrrec: Coordinador de projectes de salut

Telèfon de contacte: 660213836

Correu electrònic: pepbibiloni@gmail.com; aapsib.salut@gmail.com

2

A.- AntecedentsB.-Justificació presentació projecte al COMIBC.-Metges col·legiats del COMIB que participen a aquestprojecteD.-DescripcióE.-Identificació del projecteF.-Termini d’execucióG.-Metodologia treballH.-BeneficiarisI.-ObjectiusJ.-ResultatsK.-PressupostL.-SeguimentM.-AvaluacióN.-Annexes

3

A.-ANTECEDENTS:

En el mes d’abril de 1990, arran d'una invitació del Frente Polisario a l’Associaciód’amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, un grup de professionals sanitaris deBalears visitaren els Campaments de Refugiats Sahrauís, eren temps crucials, s´estavaacordant un alt al foc entre els combatents sahrauis del POLISARIO i el GovernMaroquí, amb el compromís de l’ONU per a la celebració d’un Referèndumd’autodeterminació en un període de dos anys.

Els metges especialistes Salvador Alavedra (otorrino); Josep Bibiloni, (pediatre) AntòniaMateu (metgessa rehabilitadora) Joan Antoni Pascual (uròleg) i Gaspar Rul·lan,(neuropediatre), van tenir l’oportunitat de conèixer i fer una avaluació sobre el terrenyde la situació sanitària dels refugiats sahrauís en els campaments a prop de la ciutat deTindouf.

Es tractava de la població civil que des de finals de1975 i 1976 fogiren del seuterritori, la ex Provincia espanyola del Sahara, com a conseqüència de la ocupaciómarroquí.

Constatarem les males condicions de vida i les carències sanitàries: territori inhòspit,extraordinariament sec i caluros, aigüa no potable, contaminada i amb unaconductivitat elevadíssima, aliments insuficients, manca de medicaments essencials iequipaments sanitaris, personal sanitari amb baix nivell de formació, infraestructuresmolt deficients ... a pesar de tot liderat pel denominat Govern Sahrauí, existia unaorganització gerarquitzada i ben organitzada amb un dispensari a cada una de les 27Daires o Municipis en que estaven distribuits els campaments.

Les conseqüències d'aquestes deficiències eren evidents: malalties consideradesbenignes o superables en el nostre entorn, resultaven fatals ; per exemple patologiacrònica com la hipertrofia prostàtica no tenia solució, produint la mort en molts decasos, certes malalties infeccioses com la GEA infantil o el sarampió produien granmortalitat, i carències nutricionals en la dona embarassada i en el lactant significavenmorbilitat i mortalitat elevadíssima en aquests dos grupos de població.

Constatarem també al llar del temps que per falta de suport dels organismesinternacionals i ONGs, que programes tant bàsics como el programa de vacunacióinfantil s’interrompien. A mes, la gestió de l’incipient Sistema de Salut necessitavagrans esforços de qualificació i d’organització.

Analitzada la situació comentada avaluarem les possibilitats d'ajudar i contribuir amillorar la salut de la població sahrauí dels campaments de refugiats desenvolupantdiverses linees de treball segons les nostres capacitats i possibilitats. El pioner va serel Dr. Pascual junt a l'ORL Dr. Alavedra que formaren la primera comissió expatriadad'especialistes, posteriorment s'han anant desenvolupant les línies de treball queexposam a els paragrafs posteriors.

! L’atenció urològica (Dr. Pascual a partir del 1991) amb la introducció de lacirurgia mínimament invasiva endoscòpica pel laparoscòpica (Dr. Briones 2009).

! Re-introducció dels programes de vacunació infantil, i consolidació calendarisistemàtic vacunal. (Dr. Bibiloni, infermera Clara Vidal1997)

4

! Introducció de la vacuna de l’Hepatitis B. 1999

! La creació del programa del Nin Sa Sahraui (PNS), que evolucionà al PISIS oprograma integral de salut infantil Sahrauí. Equips Infermeria Atenció PrimariaRosa Cañellas, Catalina Vadell, Tolo Villalonga ... pediatres Dra. Caubet i DrsBotell i Dr. Bibiloni

! El reforç de l’atenció obstètricai ginecològica l’any 2010 (Dr. Roses)

! L’Atenció sanitària dels nins sahrauís a Balears dins el programa Vacances enPau (voluntariat, empreses privades i públiques) Ibsalut i Conselleria Sanitat iConsum.

Un nombrós equip de Metges cirurgians, uròlegs, ORL, Pediatres, Anestesistes,infermeres d’Atenció primària i hospitalàries, i tècnics de Mallorca, Menorca i Eivissahan participant en els projectes de salut de l’AAPSIB durant els darrers 25 anys.

El treball de cooperació sempre ha tingut de soci local al MINISTERI DE SALUT PÚBLICAde la R.A.S.D. (República Àrab Sahrauí Democràtica),

Els sanitaris sahrauís, tenen tot el mèrit i el nostre reconeixement, ells son elsveritables protagonistes, han mantingut en peu el Sistema de Salut Sahrauí amb unagran precarietat de recursos i amb moltes dificultats. Volem destacar a algunscompanys, caps visibles del soci local i els nostres referents, son el Dr. Abderrahaman,pediatre i Director del Programa integral de salut infantil, El Dr. Mulay uròleg i directormèdic del Hospital Nacional, el Dr. Jalil, digestoleg, responsable del programa deceliaquia i president del Col·legi de Metges Sahrauí.

Els equips de cooperants ha estat formats sempre per un grup multi professionaladaptant-se a les necessitats de les diferents accions contemplades en els projectes.

Hem de reconèixer i agrair que en tot aquest esforç i la continuïtat del projecte hasigut determinant l’existència d’un Conveni amb la Conselleria de Salut i Consum ambl’AAPSIB des de l’any 2002, totes les administracions ho han respectat i valorat.

Hauríem d’acudir a les memòries anuals per fer una avaluació global de la feina feta enels darrers 25 anys, a mode d’exemple, tant sols en el Projecte d’urologia s’hanrealitzat més de 6.000 consultes i més de 900 intervencions quirúrgiques, amb moltbons resultats, sense complicacions greus que no s'hagin pogut resoldre, o recordarles més de 85 tones de material sanitari i medicació traslladades, també hauríemd’avaluar el que suposa re-emprende els programes de vacunació amb l’ajud d’UnicefBalears (Dr. Rul·lan) i la instauració d’un programa integral d’atenció al nin sahrauí,que compta acutalment en suports d’altres ONGs i organismes internacionals amb elsque treballem conjuntament.

Des de fa ja anys, totes aquestes accions estan condensades a un sol projecte “Suportal Sistema de Salut Sahraui” que cobreix part de les necessitats peremptòries de lasanitat sahrauí dels Campaments de Refugiats. Accions sempre coordinades amb altresactors de la cooperació i el Ministeri de Salut Sahrauí, el nostre soci local. És un

5

projecte que te la virtut de la continuïtat, gràcies a un suport incessant de la societatBalear, de les Institucions i de la perseverança de tants professionals de la salut queestan al capdavant del projecte o participen directament durant tot l’any.

B.-JUSTIFICACIÓ DE LA PRESENTACIÓ DEL PROJECTE AL PREMI COMIB

El que ens ha animat a concursar en aquest premi a la Cooperació del Col·legi deBalears és en primer lloc, el reconeixement públic i professional que suposa un premidel Col·legi, reconeixement a la feina solidaria, a la constància i al esforç d’un gruptant nombrós de metges, infermeres i altres sanitaris de Mallorca, Menorca i Eivissaque des de fa anys participen en els projectes de l’AAPSIB.

En segon lloc al reconeixement als metges i els altres santaris sahrauís que continuentreballant de forma abnegada amb el seu Poble, a pesar de les pèssimes condicionslaborals i falta de recursos.

En tercer lloc per que el premi ens servirà de revulsiu per difondre a tota la societatcientífica i en general a tota la població de Balears la feina feta i la situació delsCampaments de Refugiatas Saharauis, de fet si el COMIB te a bé concedir-mos aquestPremi, la seva presentació serà part dels events que hem de programar durant aquestany 2015 per celebrar el 25 aniversari.

El Col·legi de Metges és una capsa de ressonància del mon sanitari i deu ser, també,testimoni d’una altre realitat, la que l’OMS denuncia amb freqüència: l’existència dedos mons, un, minoritari, el mon occidental, on la cobertura sanitària és universal i de

qualitat i l’altre, majoritari, on la cobertura sanitària universal és molt mince i està moltlluny d’atendre fe forma satisfactòria a la majoria de la població.

La cooperació es un tema controvertit, fins a quin punt només son padassos calents?,si, soluciona temporalment alguns problemes greus i també contribueix a donar eines iformació a un col·lectiu, poden ajudar a sortir d’un estat de dependència, desubdesenvolupament? o al contrari, mal enfocada, pot promocionar a crear poblacionsdependents de la subvenció i a la manca d’iniciatives? És sense dubta un tema delicat,cal fer les coses bé. En qualsevol cas, ha de servir per donar testimoni de situacionsinjustes, d'una insuficient atenció sanitària, de la precarietat i deterioro del mediambient o de polítiques que van contra la propia cultura, l'explotació desordenada delsrecursos naturals sense beneficiar a la població indígena.

Som conscients que per damunt de la cooperació son necessàries polítiquesencertades en els països menys afavorits amb millor distribució de la riquesa en cadaun dels territoris, però això és un debat que surt de contingut d’aquesta exposició.

La població del Sahara Occidental està formada en la seva major part per anticsciutadans espanyols, son les famílies sahrauís que continuen separades des de l’any1975. La meitat, en els camps de refugiats, l’altre meitat en el seu territori sota lacolonització d’un Estat invasor. Els sahrauís estan esperant a que se compleixi laresolució de l’ONU on aquest organisme es va comprometre a organitzar unReferèndum d’Autodeterminació amb totes les garanties democràtiques, (resolución690/91 Abril) de la Assemblea General i del Consell de Segurietat de l’ONU) on la

6

població podrà pronunciar-se sobre si vol ser un estat independent o perteneixer alReine de Marroc.

La situació geoestratègica tant convulsa en la zona, el Magreb, els interessosenfrentats etc. fan que el status quo actual, no es mogui, no tingui, de moment,sortida i mentre tant la població continua sent la gran víctima.

C.- Grup de metges voluntaris que participen en els projectes de salut:

Dr. Joan Antoni Pascual. Uròleg de l’Hospital Son Espases, coordinador projecteurologia/ginecologia Nº de col: 2675.

Dr. Josep Bibiloni, pediatre, pediatre jubilat, Vocal de la Junta de l’AAPSIB i Coordinadordels projectes de salut. Nº de col: 2200

Dr. Gabriel Briones. Uròleg de l’Hospital Son Llatzer. Nº de col: 51354

Dra. Miriam Camboni. Anestesista de l´Hospital Son Llatzer Nº de col: 070708072

Dra. Cristina Bonastre Torro. Uròleg de l’ Hospital Son Llatzer. Nº de col:070708645

Dr. Antonio Roses . Ginecòleg de l’Instituto Balear de Infertilidad. Nº de col: 1445

Dr. Gaspar Rul·lan Losada, neuropediatre, expresident d’UNICEF (Balears) Nº de col:2428

Dr. Juan José Molina Fernàndez, Hospital Ca’n Misses. Nº col:2705

Dra. Elo Alemany, pediatre de l’Hospital de Manacor, 070832501

Dr. Arturo Botey, pediatre Centre Salut Sineu, Nº de col: 2132

Dr. Salvador Alavedra, ORL

Dra. Antonia Mateu, rehabilitadora

Dr. Javier Cortés, ginecòleg i citòleg

Pediatres i infermeres d’Atenció Primària y hospitalària que atenen als nins sahrauís deVacances en Pau durant els estius.

7

D.- IDENTIFICACIÓ DEL PROJECTE

Ubicació geogràfica on s'executa el projecte

cc

8

Caracterització de la zona d’execució del projecte (social, política, econòmica, etc..)

Els Campaments de refugiats saharauís’organitzen en torn a cinc assentamentsprincipals, les anomenades wilayes (províncies). Cada una d’aquestes wilayes esdivideix en sis o set Dairas (Municipis) i aquestes a la vegada en Barris. Cada una de lesWilayes (Smara, Dajla, L’Aaiún, Auserd i Bojadur) compten amb una població estimadaen torn a 30.000 o 40.000 habitants, ja que no existeixen dades oficials sobre elnombre total de refugiats, el govern algerí en censà 165.000 al 2003.

Una part de la població, debut al caràcter nòmada, quan les condicions climàtiques hopermeten passa temporades amb el bestiar als denominats territoris alliberats (zonadel Sàhara Occidental controlada pel Frente Polisario).

L’ organització interna dels campaments, a diferencia d’altres poblacions refugiadessota protecció directa de les Nacions Unides, esta gestionada pel Front Polisario, iaquests funcionen com un estat a l’exili, amb tota la estructura governamental iadministrativa necessària.

Existeix una organització política administrativa que abarca des de les daires, passantper les wilayes fins al nivell nacional.

Dins aquesta organització, assumeix un pes molt important la Unió Nacional de DonesSahrauís (UNMS), la dona contribueix de manera significativa a la administració delscampaments i participa activament en tots els aspectes de la vida dels mateixos. El seupaper ja clau a una societat matriarcal es va veure ampliat amb la mobilització delshomes al front i les polítiques progressives de la RASD.

La formació de la joventut és una tasca prioritària, ja que es considera un pilar que hade permetre, en el futur, quan els sahrauís hagin retornat al seu país i puguingovernar, aconseguir una societat avançada. El progrés en aquest sentit ha estatespectacular: quan es va produir la invasió marroquina, el nivell d'analfabetismes'estimava proper al 95%; en l'actualitat la majoria de sahrauís saben llegir i escriure.

Els serveis de Salut compten una infraestructura bàsica ben organitzada, de maneraque hi ha a cada wilaya un hospital de primer nivell i a cada daira un dispensari ambun responsable de consultori que sol ser un infermer, a més de l’hospital nacional, quees l’hospital de referència de totes les wilayas. Les dones suposen el 80 % de laplantilla sanitària.

El manteniment de las infraestructures, com a la resta dels serveis, depènexclusivament de l’ajuda externa.

Com és ben sabut, als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (Algèria) existeixuna crisi humanitària crònica que dura ja 40 anys des de la seva mateixa formació arrelde l’ocupació violenta de la seva pròpia terra quan Espanya signà els acords tripartits afinals de 1975 amb Mauritania i el Marroc. Aquesta necessitat humanitària s’ha vistagreujada pels efectes de la profunda crisi econòmica global que ha reduïtdràsticament l’ajuda de l’Estat Espanyol i de l’ajuda internacional proporcionada aaquesta població.

Arran d’això, aquests darrers anys, les condicions de vida de la població sahrauí s’hanvist greument deteriorades. Un dels àmbits que esta patint una deficiència més

9

profunda és la salut, i en particular i de forma alarmant i preocupant és la salutmaterno-infantil. De fet, els infants sahrauís menors de 5 anys pateixen altes taxes dedesnutrició infantil; la malnutrició crònica afecta ja als infants en un 32% dels casos,l’anèmia en el 62% dels casos i la malnutrició aguda global en el 18% dels casos.

E.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE:

Els trets més significatius d’aquest projecte son:

1.- Comissions expatriades

. -Atenció urològica de tercer nivell: Assistència especialitzada en atenció i cirurgiaurològica mitjançant la comissió urològica expatriada dirigida pel Dr. Joan AntoniPascual, responsable del programa a dissenyat per cobrir les necessitats assistencialsdels Campaments, sempre que sigui possible amb tècniques mínimament invasives.Sota la direcció del Dr. G. Briones és realitzen intervencions amb tècniqueslaparoscòpiques, lo que suposa un gran avanç en un medi tant precari, al poderminimitzar els riscos.

.- Atenció ginecològica, equip del Dr. Rosés.

2.- Assistències tècniques per donar suport als programes de salut de la població

infantil.

El P.I.S.I.S. o Programa integral de salut infantil sahrauí, és actualment el Programa queintegra totes les activitats d’Atenció Primària dirigides a l’infant (Protocols delsprogrames de nutrició aguda severa i moderada, protocols de lluita contra l’anèmia,aplicació del programa de vacunació, promoció de la higiene i els hàbits d’unaadequada alimentació a totes les edats, medicació bàsica per tractament de la diarrea,deshidratació, infeccions respiratòries). Son diversos protocols programats dins lesactivitats setmanals que es duen a terme a cada Dispensari.

En total son 27 Dispensaris, un per cada daira , 6 0 7 en cada una de les cinc Wilayesen que està dividida la població refugiada, a un àrea territorial d’un diàmetre de 180km aproximadament.

La Plataforma PISIS (Programa integral de salut infantil) impulsa aquest programa quesuposa el major esforç del Ministeri de Salut per desenvolupar programes sahrauíspropis el més sostenibles possible, realitzats pel personal sanitari saharauí, adscrit alPISIS. Les infermeres Rosa Cañellas i Clara Vidal i els pediatres Inmaculada Caubet iJosep Bibiloni son els responsables.

3.- Suport als departament de recursos humans i de Prevenció del Ministeri de Salut Pública de la R.A.S.D.

Des de fa uns 9 anys, impulsem l’ajuda a una part molt feble del Ministeri de Salut,l’administració i la gestió. Ens centrem principalment en l’assessorament tècnic a laadministració de la Direcció de Personal, la gestió dels Recursos Humans i la posada

10

en marxa de tasques concretes imprescindibles com son l’elaboració de les nòmines,d’arxius dels expedients laborals etc.

La millora de les condicions de treball dels treballadors del Ministeri de Salutmitjançant la participació en la formació continuada, les retribució dels sanitaris ialtres incentivacions.

Des de l’any 2003 el Ministeri de Salut Pública de la R.A.S.D. va començar a cercarsolucions per a la incentivació dels treballadors de salut amb la implicació de tots elsagents de cooperació (Organitzacions Nacions Unides, ONG, etc.) i es va decidir quetots els projectes dediquessin com mínim el 10% del seu pressupost a la incentivaciódel personal. Tot aquest pressupost s’ingressa en un sol fons, en el departament definances del primer ministeri de la R.A.S.D.

A partir d'aquí sorgeix la necessitat de que la oficina de recursos humans tingués lacapacitat de gestionar de forma clara i transparent aquest tema. El nostre projecte lidona suport en forma d'assessories tècniques, formació i eines informàtiques.

La sostenibilitat de totes aquestes tasques depenen a dia d’avui, en gran part delnostre projecte, que aporta també 35.000 € per la incentivació del personal sahrauí.

4.- Participació en la coordinació de la cooperació sanitària.

Formem part igual que altres anys en diversos fors de coordinació com son: la Mesa deConcertació, la Plataforma PISIS, la coordinació de “Vacacions en Paz”.

En aquest marc es on es proposa iniciar la col·laboració amb el Col·legi Oficial deMetges de la R.A.S.D.

La contrapart és l’autoritat sahrauí a través del seu Govern, sent les persones méssignificatives de referència per aquest projecte:

! Sr. Mohamed Lamin Daddi, Ministre de Salut Pública (MSP) de la RASD.

! Dr. Moulay Mustafa Yumani, Director mèdic de l’hospital nacional, uròleg.

! Dr. Aberrahaman Mohamed Lehbib, pediatre, director del PISIS.

! Sr. Alien, Director de Cooperació del MSP de la RASD.

! Sr. Chej Jatri, Director de Personal del MSP.

F.- TERMINI D’EXECUCIÓ:

Data d’inici: 01/03/2015 Data de finalització: 1/3/2016Durada: 12 mesos

11

G.- METODOLOGIA DE TREBALL:

La metodologia esdevé condicionada entre altres coses per:

El terreny i les condicions de vida dels refugiats, actualment agreujades per lainseguretat manifesta de forma explícita amb els segrests dels tres companyscooperants el 24 d’octubre de 2011.

El ser un campament de refugiats sense accés a oficines bancaries, dificultats perl’adquisició de bens, comunicació difícil, inestabilitat política a la zona.

Per les dificultats d’adquirir al terreny equipaments lo que fa imprescindible cercartransport adients pels equipaments, per això s'organitza la caravana solidaria amb elSàhara (que des de les diferents comunitats autònomes de l’Estat Espanyol conflueix aAlacant, via ferry fin Oran i per carretera fins arribar a Tinduf).

Per la necessitat de coordinar-se amb altres comissions amb activitat a l’hospitalnacional, les comissions expatriades quirúrgiques tenen una reserva de quiròfan al’Hospital Nacional per les dates previstes, normalment entre octubre i desembre.

Durant tot l’any els equips expatriats es mantenen coordinats intercanviant informaciói col·laborant en tots els aspectes organitzatius previstos a l’acció en el terreny.

Organismes o Institucions amb les que ens hem de coordinar a més del MSP son: laSecretaria de la Joventut, Mitja Lluna Roja Sahrauí i Primer Ministeri, ACNUR, ECHO,AECI, PAM, UNICEF, i altres ONG).

El suport i formació en les eines informàtiques i en la gestió dels recursos humans esfa de forma continuada amb la connexió permanent on-line i les ajudes tècniques esvan fent de forma continuada i amb l’acompanyament en la feina per cooperantsexpatriats durant al menys dues vegades/any.

La incentivació als treballadors es fa seguint el protocol concensuat de la Mesa deConcertación, cada trimestre si hi ha fons suficients es paguen les primes pactades alstreballadors amb criteris de transparència, equitat i responsabilitat.

12

Elements clau que possibiliten aquestes accions a la nostra Associació:

• Suport de la societat civil de les Illes Balears

• Conveni amb la Conselleria de Salut del Govern Balear.

• Acords signats i registrats anualment entre el MSP I AAPSIB que emmarquentotes les accions.

• Voluntariat metges especialistes, infermeres i tècnics sanitaris amb granexperiència en la cooperació en els campaments molt fidelitzats al projecte.

• Oficina de salut operativa tot l’any a la seu de la AAPSIB, a Palma de Mallorca.

• Participació activa durant tot l’any en la preparació tècnica i logística de lesComissions expatriades de cooperants voluntaris especialistes amb grancapacitació i coneixedors del terreny: uròleg, pediatre, ginecòleg, infermeres,tècnics en electromedicina, farmacèutics i auxiliars amb molta experiència.Personal contractat en el projecte, que a més de les funcions administratives, tefuncions logístic i formador als campaments.

• Personal local de referència en les diferents àrees: urologia, salut maternal,salut infantil, administració.

• Participació amb els fòrums de Coordinació: Mesa de Concertació del ConveniAECI-MDM, Oficina de Coordinació de Vitòria, Coordinació de les comunitatsautònomes.

• Establiment de xarxa de comunicació pròpia a través de les oficines delministeri i dels responsables d’àrea.

• Mobilitat i comunicació garantida en una zona d’especials dificultats permantenir-les per la precarietat de les infraestructures.

• Suport de les Institucions Públiques del Sistema de Salut de la Comunitat de lesIlles Balears.

13

H.- BENEFICIARIS:

• Tota la població sahrauí ja que es beneficia d’un Sistema de Salut amb mésrecursos i més eficient.La població infantil, la dona i els ancians són els beneficiaris directes

• Els treballadors de la Salut

• Els treballadors que col·laboren amb les comissions expatriades

Descripció del destinatarisFont: ACNUR

Altres dades d’interès:

! Taxa de desnutrició aguda global de nins i nines de 6-59 mesos de edat 18%! Taxa de desnutrició aguda severa de nins i nines de 6-59 mesos 5%! Desnutrició crònica de nins i nines de 6-59 mesos 32%! Anèmia en dones no embarassades de 15 a 49 anys 54%! Anèmia en dones embarassades de 15 a 49 anys 66%! Ràtio metges/100.000 habitants 15

14

Destinataris Beneficiaris directes Beneficiaris indirectes

Nombre Aproximadament 200 malalts d’urologia i 50 de ginecologia

10.000 nins menors de cinc anys

Treballadors del programa P.I.S.I.S. i dels hospitals

168.000*

Gènere Pacients urologia: 70 % homes

Pacients de ginecologia

Nombre de dones Sanitaris d’atenció Hospitalària: 70%

80% homes

Sanitaris d’atenció primària: 70 % dones

Administratius MSP : 80% homes

Nombre d’homes: 30%

Nombre de dones: 88.000

Nombre d’homes: 80.000

Edat Totes Totes

Tipologia Refugiats Refugiats

I.- OBJECTIUS:

OBJECTIU GENERAL:! Millora de la salut de la Població Sahrauí, especialment dels més vulnerables

mitjançant el reforçament del Sistema de Salut del Govern de la RASD

OBJECTIU ESPECIFIC:! Atenció especialitzada urologia i ginecologia! Millorar la gestió dels recursos humans del MSP ! Consolidar el PISIS o programa integral de salut infantil sahrauí, s’implementa

en tots els dispensaris.

J.- RESULTATS:

! Enfortir l’activitat assistencial i quirúrgica, ! L’assistència primària infantil i l’administració del Ministeri de Salut Publica de

la R.A.S.D. son cada vegada més eficients i sostenibles.! Personal sanitari sahrauí més format. ! Fòrums de coordinació sanitària eficients.! L’administració dels Departaments de Prevenció i de RRHH disposen dels

elements suficients pel seu funcionament. ! El Col·legi de Metges Sahrauís es va consolidant com una institució que pugui

vetlar per la bona pràctica de la medicina i pel dret de les persones a laprotecció de la seva salut a l’hora que defensar els interessos de la professiómèdica.

! L'atenció sanitària dels nins de vacances en pau és cada vegada més adient iexcelent.

15

K.- PRESSUPOST

El projecte es deficitari, ja que les partides obtingudes de les Entitats oficials quetradicionalment ens donen el seu suport, Direcció de Cooperació del Govern de les IllesBalears i del Fons Mallorquí de solidaritat, han disminuït de forma significativa. Per elque necessitem complementar el pressupost amb altres aportacions, activitats dedifusió, quotes socis etc. El cost total del projecte es de 80.000 €. El valor monetari del Premi, el dedicarem apagar despeses del material sanitari i l'enviament a destí amb la Caravana Solidaria. El premi de 3.000 € si s’ens concedeix, es destinarà a sufragar part de les despesesque suposa la compra i el tresllad de tot el material necessari per les activitats delprojectes, est tracta de medicaments, material fungible i no fungible per lesintervencions quirúrgiques, material bàsic d’atenció primaria, del programa PISIS,cartilles de salut infantil, de seguiment etc. Per aquest enviament de material s’utilitzan les caravanes solidaries amb el PobleSahrauí , normalment son dos a l’any.

A. DESPESES DIRECTES COMIB

TOTAL

A.I Equips i subministraments

Ca ravana So l i d a r i a ( Tra s l l a d

equipaments) 3.000 €

TOTAL Equips 32.000 €

A.II Personal saharaui

TOTAL Personal Local 35.000 €

A.IV Viatges, estades i dietesTOTAL Viatges, estades i dietes 10.000 € A. V Funcionament

TOTAL Funcionament 2.000 €

TOTAL DE DESPESES DIRECTES 3.000 € 80.000 €DESPESA TOTAL DEL PROJECTE 80.000 €

16

L.- S EGUIMENT DE L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE:

Participació directa dels expatriats de l'AAPSIB, comissions expatriades, memòriad’activitat.Avaluació amb els responsables sahrauís de cadascuna de les línies de treball delprojecte per part del coordinador i els responsables de les comissions expatriades.Seguiment per part del logista dels compromisos adquiritsamb cada un dels departaments, avaluació econòmica, part administrativa-econòmica. etc.Comunicació amb la freqüent necessària amb la contrapart de referència de durant totl’any via Internet.

Informes de seguiment de la contrapart. El coordinador i/o el logista es desplaça 2 a3 vegades als campaments, aprofitant la participació a la Mesa de Concertació i altresesdeveniments on es fa una avaluació amb l’autoritat local i responsables delsdiferents programes del MSP .

M.- AVALUACIÓ DEL PROJECTE:

Es tractar d’avaluar si els programes de salut es van executant segons el previst iprodueixen el impacte previst en la població a la que va adreçada, la població mésvulnerable: nins, dones i persones majors i el personal de salut del Sistema de SalutPública de la RASDPer fer l’avaluació partim de dades objectives obtingudes per nosaltres ambcombinació amb altres actors i l’avaluació sistemàtica i periòdica que fa la mateixaadministració sanitària sahrauí.Les comissions expatriades son les encarregades de fer l’avaluació de la seva activitat iel seu impacte en les memòries finals de cada any.

N.-ANNEXES: (en suport electrònic)

Conveni amb la Conselleria de Salut i Consum de les Illes BalearsDarrera Memòria projecte realitzat Memòria Projecte urològic: Memòria projecte Atenció primària i suport a la gestió. MEMORIA PARCIAL DEL PISIS Actes de les plataforma del PISIS (en suport electrònic). Programació del Departament de PrevencióMEMORIA GRÁFICA: FOTOS I (en suport electrònic)

!

17

IMATGES DEL PISIS

GRUP INFERMERES PISIS

18

Equip urologic i ginecològi Quirofan hospital nacional de Rabuni

Caravana solidaria

UN DESCANS EN EL CAMI ENTRE WILAYES

19

LA TV SAHRAUÍ ENTREVISTANT A J. A. PASCUAL

REUNIÓ DEL MINISTRE DE SALUT I AAPSIB AMB EL CONSELLER DE SANITAT

20