XXV Aniversari

LA SAFRA25 ANIVERSARI

CEIP ISABEL FERREREdició Especial

Curs 2010/2011

Agraïments

Sempre que celebrem un aniversari, sorgeix un moment de balanç, de refl exió.

Quines coses fèiem, quines ens preocupaven; quines hem aconseguit i quines, malgrat el

temps, han perdurat.Abans i ara una escola és una realitat educativa però també un projecte de vida.

Una escola és una font de coneixements però també una font de valors.

Una escola contempla la diversitat però també a cadascun, a la individualitat.

Una escola no perd de vista la societat, les seues demandes, les seues necessitats, els

seus canvis…Durant aquests vint-i-cinc anys ha canviat la nostra societat i, per tant, la nostra escola.

Escola-societat; societat-escola són dues amigues que de tant en tant es barallen i se’n van

cadascuna per un costat. I és que una escola és una factoria de somnis. Una escola lluita per la igualtat, el progrés

i sempre, sempre, per la llibertat.Per aquesta raó, la nostra escola selecciona allò que li agrada de la nostra societat

(noves tecnologies, avanços científi cs i mèdics…) però censura tot tipus de discriminació, de

desigualtats, d’abusos, de corrupció… i reivindica un món millor.

Un món millor és el lema de la nostra escola fa vint-i-cinc anys, ara i sempre!!!

Inmaculada Collado Navarro

1 LA SAFRA 25 ANIVERSARI CEIP ISABEL FERREREdició Especial - Curs 2010/2011

ÍNDEXÍNDEXEscrit directora: Clotilde Pilar Claramonte …………………………………………………………… p. 2Escrit ex-alumne: Vicent Altava i Ortiz ………………………………………………………………… p. 3Escrit ex-mestra: Empar Pérez ………………………………………………………………………… p. 4Escrit ex-alumna i mare Antonia Muñoz ……………………………………………………………… p. 5Escrit ex-alumna Eva Porcar Santos ………………………………………………………………… p. 6Escrit ex-alumne Oscar Salvador ……………………………………………………………………… p. 7Himne de l’escola Educació Infantil …………………………………………………………………… p. 8-11Redacció primer curs de Primària …………………………………………………………………… p. 12Redacció segon curs de Primària ……………………………………………………………………… p. 13Auca d’Isabel Ferrer per Primer Cicle d’Educació Primària …………………………………………… p. 14-17Redaccions tercer curs de Primària …………………………………………………………………… p. 18Redacció quart curs de Primària ……………………………………………………………………… p. 19Abans i ara de l’edifi ci de l’escola per Segon Cicle d’Educació Primària ……………………………… p. 20-23Redacció cinqué curs de Primària …………………………………………………………………… p. 24Redacció sisé curs de Primària ……………………………………………………………………… p. 25Abans i ara del barri per cinqué de Primària ………………………………………………………… p. 26-29Auca de l’Isabel Ferrer per sisé de Primària …………………………………………………………… p. 30Poesies pel record per sisé de Primària ……………………………………………………………… p. 31-32Acomiadament ………………………………………………………………………………………… p. 33

LA SAFRA25 ANIVERSARI CEIP ISABEL FERREREdició Especial - Curs 2010/20112

A PROPÓSIT DEL 25 ANIVERSARI!A PROPÓSIT DEL 25 ANIVERSARI!Estimats companys, compan-

yes, pares, mares i alumnes:No se si sabré refl ectir tot el que

es va fer en aquell temps i el que posteriorment hem anat arrodonint els que avui commemorem aquest vint-i-cinc aniversari.

En l’any 1986, en el mes de se-tembre, vaig arribar com a mestra

de pàrvuls (així es deia en aquella època). M’agradava l’escola, el seu entorn era obert i rodejada de tarongers, però sobretot, que ella, com jo, també iniciava la seua singladura; pensava, com així ha segut, que formaria part d’un equip de mestres i que junts construiríem el tipus d’escola que somniava.

I vam començar a treballar, carregats d’il·lusions, d’aprenentatges, d’intercanvis i de creixements personals.

Molts son els/les mestres que han passat per aquest Cen-tre. A tots ells, els devem en part l’èxit aconseguit.

I si ens referim als alumnes, seria impossible recordar-vos a tots i totes, molt de vosaltres, ja persones adultes. Desitgem que el nostre treball amb tots vosaltres haja segut enriquidor i que després de tants anys, hagueu aconseguit el vostre objectiu.

Alguns heu tornat, ens heu confi at als vostres fi lls i fi lles i desitgem novament que siguem capaços de complir de nou les vostres expectatives, ara com a pares/mares.

El nostre record més sincer també a les famílies, (moltes en aquests 25 anys), per la confi ança que vau dipositar en l’escola, per que eixa confi ança ha contribuït a que continuem educant a les següents generacions en un Centre cada vegada mes innovador i obert a noves propostes.

Altres persones han participat al llarg d’aquests anys: conserges, personal de menjador, monitors i monitores d’activitats extraescolars, personal de neteja... També ells te-nen molt que veure amb els que ara som.

Tots i totes els que treballem en el Col·legi Isabel Ferrer,

qualsevol que siga el nostre càrrec de responsabilitat som part del Projecte Educatiu del Centre.

Indubtablement, arribar als vint-i-cinc anys és arribar a la maduresa, basada en l’experiència. Com a Col·legi també hem arribat a una maduresa que s’ha refl ectit en projectes clars i compromesos per a oferir cada dia un ensenyament de major qualitat. L’escola pública Isabel Ferrer, és avui un centre edu-catiu volgut, respectat i valorat.

Actualment gaudim d’un nou edifi ci, amb totes les avan-tatges de col·legi nou. Per fi tenim un gimnàs, a més d’un trin-quet per a jugar a la pilota valenciana, una sala d’informàtica, pissarres digitals, que ens facilita estar en contacte amb les noves tecnologies, una biblioteca que ja no hi ha que canviar-la de lloc, cada vegada que creix el nombre d’alumnes, un hort escolar on els xiquets i xiquetes, aprenen a respectar la natu-ra, una orquestra escolar que ens dona moltes satisfaccions, una revista escolar, una pàgina web on és refl ecteix tot el que és i s’està fent en el centre...

Col·laborem amb estaments com l’UJI en projectes d’investigació, així com de vegades, presentant el treball i la metodologia que emprem a les aules. Participem en cursos del CEFIRE.

Tenim un professorat compromès, preparat, que treballa amb entusiasme i amb esperit de superació.

Vull, també deixar constància de les excel·lents relacions que sempre han existit en el nostre centre entre pares i mes-tres. Hem tingut la fortuna de que en aquests 25 anys el clima de col·laboració ha segut la pauta general i hem sabut trobar sempre solucions raonades en les diferencies.

Des del càrrec que ocupe, em correspon agrair a tots i cadascuna de las persones que ja no estan en el col·legi, així com a cadascú de vosaltres l’entrega que heu demostrat en aquests 25 anys. Vos anime a seguir participant.

Clotilde Pilar ClaramonteDirectora del Centre


CURSOS 1985-1995CURSOS 1985-1995La generació del 81 érem

els més menuts quan l’escola Isabel Ferrer va començar a funcionar a l’any 1985. Es-trenàvem l’escola, nosaltres, i un equip docent jove, amb projecte i ple d’entusiasme; Cloti, Maria Dolores, Leandro, Obdulia, Paquita, Empar, Sal-vador, Josep Maria, Vicent,

Antoni, Feli, Carme..., són noms que contribuïren a la nostra formació acadèmica i individual. Vull remarcar molt aquest darrer adjectiu, perquè l’escola era menuda. Érem una família, on fi ns i tot teníem una excel·lent cuinera, Micaela. Foren uns anys feliços.

Han passat 25 anys, i l’escola ha canviat. S’ha fet gran (molt), i han desaparegut tots els tarongers. El pati s’ha re-duït, però l’hort i el nostre jardí botànic estan ben cuidats. Llavors, nosaltres no enteníem res. No és cosa de xiquets entendre les coses que no són tangibles. És després de molt de temps, una volta aconseguida la perspectiva temporal i personal sufi cient, que no puc més que agrair la meua edu-cació primària: de qualitat, pública, propera i en valencià.

Podria parèixer que els primers anys no són rellevants a nivell acadèmic. Res més lluny de la realitat. A l’escola Isabel Ferrer vaig fer el meu primer intent de ‘predicció meteorolò-gica’ (5é EGB), i el meu primer treball sobre el clima al País Valencià (7é d’EGB). La formació acadèmica es com un ar-bre, em deia la meua mestra Empar; arrels, tronc i després, si tot va bé, eixiran les fulles. I es que de tant en tant ens trobem amb persones amb qui emmirallar-nos, persones de les que copiem o importem maneres de fer. A l’escola, es van encarregar d’introduir-me en la cultura del treball, l’esforç i la superació. Ara, després de 25 anys, sóc doctor en física

per la universitat de Barcelona. Concretament, sóc investi-gador del clima al departament d’Astronomia i Meteorologia d’aquesta universitat, i també treballe amb el Servei Meteo-rològic de Catalunya i amb el Servei de Prevenció d’Incendis de la Generalitat de Catalunya. Col·labore en projectes cientí-fi cs europeus sobre el canvi climàtica la conca Mediterrània, així com en l’elaboració de publicacions científi ques sobre la temàtica. Puc dir que he aconseguit treballar d’allò que m’apassiona, però no sense gran treball i esforç.

En defi nitiva, durant aquells anys a l’Isabel Ferrer vaig aconseguir les arrels que calen per a créixer acadèmicament i també individualment. Desitge que l’esperit i el projecte de l’escola continuen molts més anys, i que molts xiquets puguen rebre allò que jo he aprofi tat tant; una educació de qualitat, pública, propera i en valencià.

Gràcies a tots!!Per molts anys!!

Vicent Altava i Ortiz


ISABEL FERRER, L’ESCOLA QUE PORTE AL CORISABEL FERRER, L’ESCOLA QUE PORTE AL CORResulta molt difícil expressar

en una pàgina tot el temps viscut a l’escola que em va ensenyar a ser mestra. Si he de començar per al-gun lloc ho faré recordant el dia de la meua arribada al col·legí, situat en aquell temps al bell mig dels ta-rongers, una mena de catifa verda

que en arribar la primavera inunda-va tota l’escola d’eixe meravellós i mediterrani perfum com és la tarongina. I limitant aquesta verdor, unes muntanyes que s’endinsaven entre un seguit de blaus d’aire i aigua.

Quan vam arribar els primers mestres també era el primer any del nou centre. I nosaltres teníem la tasca de convertir un edifi ci buit en una escola. Quasi res! Realment no érem del tot conscients del que suposava aquesta missió, però allí estàvem nosaltres, un xicotet grup d’ensenyants joves però d’edats diferents i diverses ideologies, que sense cap mena de premeditació, vam arraconar els elements que ens podien se-parar i vam reforçar tots aquells que ens havien d’unir. D’això es diu construir i aquesta va ser la nostra primera lliçó.

Com no podria ser d’una altra manera, els altres prota-gonistas de l’escola, en paral·lel als mestres, són els nostres alumnes. José Luis Sanpedro diu que no es pot ensenyar sense estimar i jo així ho he fet sempre i continue fent-lo. Només d’aquesta manera es pot aconseguir un aprenentat-ge valuós, no hi ha un altre camí. A canvi, he rebut i conti-nue rebent el més preat dels presents que una persona pot desitjar: la seua estima i el seu reconeixement. Gràcies a tots els meus xiquets i a totes les meues xiquetes per fer-me sentir tan afortunada, per haver-me ajudat a construir una part molt important de la meua vida.

No vull oblidar-me de la resta de les persones que van contribuir a que la nostra tasca docent fora possible: el nos-

tre conserge, la nostra cuinera i les dones de la neteja.En aquest moment jo ja no forme part activa de la nostra

escola. Fa deu anys e vaig aprovar les oposicions de Secun-dària i el meu lloc està a l’Institut Penyagolosa de Castelló. Deixar el col·legi em va costar una malaltia, però ho havia de fer, havia lluitat molt. Tanmateix em vaig anar ben carrega-da d’afectes i d’experiències, eines imprescindibles per a la vida, eines que continue reforçant amb altres estudis com els del Màster de la Pau de la UJI i amb la saviesa que ens aporten els anys.

Per concloure aquest escrit, us diré que en essència, continue sent la mateixa jove mestra plena d’il·lusió que va arribar a la nostra escola fa 25 anys però que a mesura que passa el temps, és més bel·ligerant, encara que de forma pacífi ca, amb els principis que considera inherents a l’ésser humà i que tracta de transmetre’ls als seus alumnes any da-rrere any, des de l’ inici mateix de la seua professió. Aques-tos principis estan encapçalats pel concepte de llibertat així com la creença en la igualtat de totes les persones i la reivin-dicació de la dignitat humana en tots els àmbits de la vida.

Empar Pérez


Hola a todos!!!Mi nombre es Antonia Muñoz, pertenezco al club de antiguos alumnos del C.P. Isabel

Ferrer, tuve el privilegio de inaugurar el colegio, como tantos otros, aunque no éramos tan numerosos como sois ahora (para suerte de nuestros profesores…).

Yo comencé en 3º de E.G.B mi profesora se llamaba Doña Feli, era una clase muy divertida!!!

Recuerdo que una vez escenifi camos la obra El Principito, yo ya me di cuenta entonces… que lo mío no era el teatro…, aunque mi madre siempre me decía que era muy teatrera!!!

Cuando pasamos a 6º nuestro tutor se llamaba Antonio, bueno “Don Antonio”, y nues-tros profesores eran Carmen, Don Bene, Don Leandro…, creo que además de ser nuestros profesores ejercían a la par de educadores, consejeros e incluso a veces de padres… Vuestro bedel (German) es el mismo que nosotros teníamos por aquel entonces, aunque era un poco mas joven y tenia menos barba, y vuestra directora Cloti, era la profesora de infantil, nos encantaba porque era la única que no mandaba deberes y cuando teníamos gim-nasia veíamos por las ventanas como daba clase a los peques del cole (por aquel entonces infantil estaba en el centro del patio, en el “porche” como nosotros lo llamábamos) se lo pasaban genial!!.

Nosotros también poníamos y quitábamos la mesa de comedor, hacíamos turnos con el resto de clases, todos queríamos que nos tocara poner la mesa!!, aunque luego en casa nadie lo hacia ji,ji,ji.

Cuando comenzamos 6º perdimos a una compañera de clase y a su hermana, los profe-sores nos apoyaron muchísimo, nuestros psicólogos y logopedas eran ellos, nos ayudaron a comprender mejor las cosas, obtener mas perspectiva de lo que es la vida… nos convertimos en una piña toda la clase, fue algo que nos unió, y creo que nunca podremos olvidar. Si contara todas las historias que recuerdo… editarían por lo menos 100 libros de Santi-llana como los que tenéis ahora, son recuerdos que nunca se olvidan y es bonito poder ver un edifi cio aunque bastante cambiado (antes era mas pequeño y estábamos rodeados de naranjos) que te recuerde donde estabas hace 25 años.

Cuando tuve a mi primer hijo y tuvo edad escolar supe que quería que mis hijos estudiaran en este colegio, porque además de estudiantes también se crean personas, porque fue aquí donde estudió su mama, y estoy muy orgullosa de haber pertenecido a este colegio “mi cole-gio” C.P. Isabel Ferrer.


MÉS QUE UNA ESCOLAMÉS QUE UNA ESCOLAVaig arribar al col·legi Isabel Ferrer quan anava a cursar

2n del que llavors es deia EGB, el curs 85/86, de la ma de la meva mare que també arribava nova però com a mestra.

Allí vaig conèixer gent nova, vaig fer amigues, vaig “re-córrer món” i, fi ns i tot, vaig dormir per primera vegada una nit fora de casa en una eixida a Penyagolosa amb la nostra mestra Empar. Vaig aprendre a tocar la fl auta, cosa que em va vindre molt bé a l’universitat, i vaig aprendre a ballar algunes danses de Castelló i província gràcies a l’inesgotable paciència de Paquita i a l’esforç de les nostres mares que ens feien aquells replegats impossibles.

També vam conèixer, potser massa prompte, el que era la mort quan una companya ens va deixar.

Van ser uns anys que recorde amb estima. L’Isabel Ferrer era un petit centre, l’escola del barri, però amb una persona-

litat pròpia. Una personalitat que ens ha deixat imprempta en tots i totes els que hem passat per ell. De fet jo hi vaig tornar anys més tard quan cursava 3r d’educació infantil en la UJI, per fer les pràctiques en la classe de Cloti. Va ser l’any que es van traslladar dels barracons a l’escola nova. Així que he tingut la sort d’estrenar dues vegades la mateixa escola. Una com alumna i l’altra com aprenent de mestra.

Avuí en dia m’agradaria tornar-hi, com a mestra i com a mare. Com a mestra per seguir aprenent i com a mare per a que Biel, el meu fi ll puga endur-se, un trosset de la que sempre serà la meva escola.

Per açò i molt més l’escola Isabel Ferrer ha segut i és, per a mi, més que una escola.

Eva Porcar Santos


Hola! Em dic Óscar Salvador, tinc 27 anys i, malgrat que pugui parèixer per vosaltres un vell, fa no tant de temps, era un alumne de la vostra escola. Ja han passat 14 anys des que vaig marxar de l’escola. Han passat tantes coses… Qui ho hagués mai dit.

Recordo encara les primeres classes al “cole”, de la ma de “Treme”, la meva professora de segon. Jo vaig entrar un poc més tard que la resta al col·legi, perquè venia d’un altre. Ma mare va obrir la papereria NOA (si, la que està just en front del col·legi... a que no sabíeu que el fi ll de la propietària va estudiar al vostre col·legi?) i vaig tindre que venir a aquest per estudiar. Al principi, ja que era tímid, em va costar una mica adaptar-me, però gracies als meus companys (Jorge, Alfre-do, Felipe, Paco, Humberto) em vaig poder fer a la classe.

Van anar passant els anys, i la veritat, quasi tots els records són bons... les vesprades en estiu al col·legi, de forma autoritzada (o no tan... jeje) jugant al futbol, al basquet, o simplement passant el temps, son uns dels millors moments de la meva infantesa. Hi ha alguns de dolents, òbviament, com les entremaliadures que et feien els majors, quan et feien la vida impossible... però amb el temps et dones compte que amb això, l’únic que aconsegueixen, es fer-te més fort. També recordo els càstigs de “Feli”, els sermons de don Antonio, o, inclús, a la vostra directora, “Cloti”, de profesora dels més menuts.

I, passant el temps, amb 14 anys vaig haver de marxar de l’escola, amb molta il·lusió però també amb molta tristor, doncs signifi cava que no tornaria a viure aquests bons moments. I es veritat, vaig començar amb l’Institut, després a Bar-celona a la Facultat de Medicina, i després a Madrid, fent Cardiologia, però moments tan plens de felicitat i despreocupació com a l’escola pocs han hagut. Així que ja sabeu, apreneu, aguanteu alguns “tostons” de classes (que sempre hi ha alguna... o no?) però, sobretot, gaudiu d’aquests bons anys a l’escola. Ja voreu com sempre ho recordareu amb tendresa.


HIMNE ISABEL FERRERHIMNE ISABEL FERRER

AL MEU BARRI HI HA UNA ESCOLAVOLTADA DE TARONGERS,EN LA PARTIDA DE SAFRA,EL NOM ISABEL FERRER



CADA DIA ANEM A ELLAI ALLI APRENEM EL SABER

QUE PORTEN EN LLETRA ELS LLIBRESI TOTS ELS COMPANYS JUGUEM


QUAN PASSEM PER LA VORERAQUE FA AMB ELLA CARRER,

SABEM QUE ES LA NOSTRA ESCOLAI ELLA HO SAP TAMBÉ



M’AGRADA LA MEUA ESCOLAM’AGRADA AMB TOT EL DELERM’AGRADA SENTIR-LA MEUAM’AGRADA “ISABEL FERRER”



LA VIDA D’ISABEL FERRER


LA MEUA ESCOLA

La meua escola és gran, té un pati que és molt gran per jugar a futbol i bàsquet. Té

dos parts de pati, el pati davanter i el de darrere.La meua escola té moltes fi nestres.Té un menjador. Les cuineres fan un menjar molt bo, algunes dies ens donen un gotet

de llet.Tenim un gimnàs amb molts matalassos.Tenim moltes classes amb moltes taules i cadires.Quant passem a un altre curs, fem una festa i tots els xiquets i xiquetes de sisé or-

ganitzen algun ball.Quant toca la música indica que ens anem a casa, i també tenim un aula d’estudis per

anar a fer deures.Marina Branchadell Tena

MI ESCUELA

Yo voy a una escuela de Castellón que se llama Isabel Ferrer. Está cerca de mi

casa. Es muy grande porque tenemos un comedor, un gimnasio, que cuando llueve jugamos

al raspall, el huerto, al que cada clase va cuando le toca, tenemos un aula de infor-

mática con un ordenador para cada uno, atrás hay unas gradas donde también jugamos

a algún juego.Tenemos un patio para practicar deportes como el fútbol y el baloncesto. Nuestra

clase es la número cinco, tenemos una pizarra muy grande, un reloj, treinta perchas para

colgar las chaquetas. En el colegio me lo paso muy bien con mis compañeros y compa-

ñeras.Iñaki Buj Peris


LA MEUA ESCOLA

M’agra la meua escola per la il·lusió d’estar amb els amics, l’aprenentatge en les aules i perquè tots els meus cosins també hi han vingut. En les aules aprenenm coses que ens seran útils en la vida i sobre tot per a ser persones educades el dia de demà.Nosaltres tenim un hort en el qual plantem hortalisses de tota mena: cols, carxofes,sss etc. També hi ha una llimera i un taronger.Cada matí quan entre em sec feliç per ser un més dels alumnes d’aquesta meravellosa escola anomenada Isabel Ferrer. També m’agrada molt poder ob-servar-la des del meu balcó; quan em faça major i deixe d’anar-hi, encara podré emocionar-me tots els dies.En les grades solem jugar a cromos o a l’amagatall. En aquests jocs juguem tota la classe, xics i xiques. Del pati és el meu lloc favorit.M’agradaria que el meu fi ll, dintre de vint-i-cinc anys escriguera una redacció, com jo, del cinquanta aniversari del col·legi.

M’agrada Isabel Ferrer...

Andrés Bernardo Agustina


ABANS I ARA DE L’EDIFICI


ABANS I ARA DE L’EDIFICIABANS I ARA DE L’EDIFICI


LA MEUA ESCOLALA MEUA ESCOLA

“Al meu barri hi ha una escola envoltada de tarongers...´” Així comença l’himne

de la meua escola. Esta lletra l’he escoltada des que era ben xicoteta, doncs la meua

germana també venia a esta escola. Des que se va escriure fi ns ara, l’escola i els seus

voltants són molt diferents.

La meua escola, Isabel Ferrer, és un col·legi gran i modern. Tenim un gran pati da-

vant per als de Primària i un més menut darrere per als d’Infantil. També un hort on apre-

nem a cultivar productes de la zona, com ara, encisam, col-i-fl ors, faves i alguns arbres

fruiters. Fins i tot hem arribat a tindre un galliner que cuidaven els alumnes d’Infantil.

Tenim un gran gimnàs on hi ha un trinquet per a aprendre a jugar als jocs tradicionals

valencians i un gran menjador amb unes cuineres espectaculars que ens fan uns dinars

saludables (encara que sempre no ens agraden). Les aules són molt grans amb molta llum

i el més important, els mestres, que ens ensenyen molt dia a dia. Ens aguanten quan estem

contents, quan estem tristos, amb ganes de treballar o malfaeners.

En una escola també és molt important l’ajuda dels pares. Ells organtizen activitats

dins i fora del col·legi, com per exemple el Correllengua, l’arribada del carter reial i

la xocolatada del dia de les disfresses.

Este curs es celebra el vint-i-cinc aniversari de l’escola, Isabel Ferrer. L’AMPA

ha fet un gran cartell que lluirà tot el curs a la façana del nostre col·legi amb dues

fotografi es ben diferents, la del col·legi antic i la del modern, però les dos tenen alguna

cosa en comú, l’ensenyança que rebem.

M’AGRADA LA MEUA ESCOLA!

Salomé Vives Monterde


ABANS I ARA DEL BARRIABANS I ARA DEL BARRI


L’ESCOLA EN TITULARSL’ESCOLA EN TITULARS


AUCA DE TERCER CICLEAUCA DE TERCER CICLE


POESIES PEL RECORDPOESIES PEL RECORD

Sempre que celebrem un aniversari, sorgeix un moment de balanç, de refl exió.

Quines coses fèiem, quines ens preocupaven; quines hem aconseguit i quines, malgrat el

temps, han perdurat.Abans i ara una escola és una realitat educativa però també un projecte de vida.

Una escola és una font de coneixements però també una font de valors.

Una escola contempla la diversitat però també a cadascun, a la individualitat.

Una escola no perd de vista la societat, les seues demandes, les seues necessitats, els

seus canvis…Durant aquests vint-i-cinc anys ha canviat la nostra societat i, per tant, la nostra escola.

Escola-societat; societat-escola són dues amigues que de tant en tant es barallen i se’n van

cadascuna per un costat. I és que una escola és una factoria de somnis. Una escola lluita per la igualtat, el progrés

i sempre, sempre, per la llibertat.Per aquesta raó, la nostra escola selecciona allò que li agrada de la nostra societat

(noves tecnologies, avanços científi cs i mèdics…) però censura tot tipus de discriminació, de

desigualtats, d’abusos, de corrupció… i reivindica un món millor.

Un món millor és el lema de la nostra escola fa vint-i-cinc anys, ara i sempre!!!

Inmaculada Collado Navarro

LA SAFRA25 ANIVERSARI

CEIP ISABEL FERREREdició Especial

Curs 2010/2011

Agraïments

XXV Aniversari

Documents

Transcript of XXV Aniversari