10è aniversari (art)catalunya

Antoni Tàpies

1

pres

enta

ció

3

Enguany fa 10 anys que es vaconstituir l’associació (art)Catalunya amb la voluntat decohesionar les Galeries d’ArtContemporani d’arreu delterritori català.

Som galeries repartides per lesquatre demarcacions: Barcelona,Girona, Lleida i Tarragona.Moltes d’elles allunyades de lacapital i això fa que la seva tascatingui un mèrit afegit.

Catalunya és un país que hadonat al món artistes moltcreatius i que han assolit famainternacional. Això és el quedóna caràcter a la nostraterra, -els creadors, tant si sónartistes visuals, com músics,escriptors o cuiners- i ens enpodem enorgullir sensefronteres.

El món sense l’art seria trist imolt avorrit, sobretot si deixemmorir la cultura. Les nostrespoblacions sense espaisexpositius, estarien mancadesde personalitat, de la riquesacultural que es transmet a travésde les galeries, llibreries, teatres,museus, auditoris... Les arts sónimprescindibles per a noconvertir-nos en un país mort.

Ara la ciutat de Lleida, perclausurar la celebració delsnostres 10 anys de l’associació(art) Catalunya, ens ha brindatl’oportunitat de poder acabaraquest any 2012 amb unaexposició que és la darrera de totun seguit que hem anat realitzanta les nostres galeries al llargd’aquest any.

Per aquesta exposició decelebració dels nostres 10 anys,cada galeria ha seleccionat obresd’alguns dels artistes amb elsquals treballa o ha treballat enla seva difusió. No hi són tots perqüestió d’espai però, a l’hora detriar-los, hem volgut que siguiuna representació variada tantper concepte, com de tècnicaemprada. Aquesta és la veritablediversitat creativa.

El fet que sigui a Lleida i enconcret a la Biblioteca Pública,és un senyal de que la cultura éstota una mateixa voluntat deseguir construint el país. Estemmolt contents de que així sigui.

Ningú no ens pot retallar laimaginació!

Carme Espinet

Presidentaassociació (art) catalunya

Erwin Bechtold(Colònia. Alemanya, 1925)

La seva obra va des de

l'informalisme fins a l'austeritat

de les variacions de l'angle

damunt d'una superfície plana,

l’obra d’Erwin Bechtold ha

recorregut un llarg camí pels

territoris més suggestius de l'art

contemporani. El 1959 fou

membre fundador del Grupo Ibiza

59 i començà a participar en

exposicions col·lectives i

individuals a El Corsario. Després

d'una època de formes sensuals

damunt grans superfícies

blanques, el 1966 començaren a

aparèixer els primers indicis

geomètrics.

Aspectes importants per a la seva

evolució artística foren la

prolongada estada a Berlín l'any

1957, així com la temporada a

Anglaterra el 1966, on treballà

en diverses acadèmies d'art com

a professor convidat. El 1968

exposà a la Documenta de

Kassel. El 1974 obtengué el

primer premi de la VI Biennal

Internacional d'Art d'Eivissa. El

1974 inicià les sèries sobre el

tema marge-pertorbació de la

forma bàsica, seguides el 1987

per la sèrie sobre el tema

angle/superfície/espai, que ha

continuat fins avui.

4

Erwin Bechtold

“XXX-5 Moviment 4” · 2010

Tècnica: acrílic sobre tela

106x94 cm

Galeria Barcelona (Barcelona)

Alfons Borrell Palazón(Barcelona, 1931)

S’inicia en el camp de la pinturade la mà del pintor Anglada-Camarasa a Pollença. Començaa estudiar a l’Escola Superior deBelles Arts Sant Jordi deBarcelona el 1953. Durant elsanys cinquanta la seva obra vaevolucionar de la figuració cap al’expressionisme abstracte, delqual defensa la llibertat que dónaal pintor.

Comença a col·laborar a larevista Riutort, que dirigeixAndreu Castells. El 1960 formapart del grup Gallot que farà“acci-ons” al carrer, a Barcelona,però mai ha abandonat la pinturaabstracta en la seva vessant mésgestual. També ha realitzattreballs de decoració mural.

El 1976 exposa en una col·lectivaa la Fundació Miró, on tornarà el1978. Col·labora en la revistaÈczema. Exposa al Pompidou deParís, dins la col·lectiva Seny iRauxa (11 artistes catalans).Alexandre el convida a exposar ala inauguració del Museu d’ArtContemporani. Entre 1995 i 1997duu a terme el projecte AlfonsBorrell o l’aura de la pintura,comissariat per ManuelGuerrero, que s’exposarà adiverses ciutats de Catalunya.

De la col·laboració amb el poetaJoan Brossa, neix el llibreTrasllat.

6

Alfons Borrell Palazón

Sense títol · 1986

Tècnica mixta sobre fusta

65x103 cm

Galeria Espai G d’Art (Terrassa)

8

Ángel Camino(Valoria la Buena. Valladolid, 1953)

La feina d'Ángel Camino ensparla d'un estat d'ànim, de lasoledat de l'artista, de la sevavoluntat d'anar cap endavantmalgrat un món cada vegadamés hostil, del patiment i l'alegriadurant el procés de creació, delscamins errats i les descobertesque obren a l'artista noves viesper explorar en el subtil, secreti angoixant món del seu procéscreatiu.

Ángel Camino

“Presó per un rumor” · 2009

Tècnica: ferro forjat

74x64x24 cm


10

Gustau Carbó Berthold

“Circumstàncies-3 en roig” · 2002

Tècnica: acrílic i pigments sobre tela

162x130 cm

Galeria Marges-U (Cadaqués)

Gustau Carbó Berthold(Barcelona, 1941)

Emmarcat dins un correntanomenat “Nova Figuració”,en els seus inicis es mou en lapseudofiguració, però des delprimer moment ja es fa evidentel seu temperament investigador.A partir dels anys 80 enceta unanova línia de treball que el portacap una major abstracció isovinteja la creaciód’instal·lacions i treballsvolumètrics.

Instal·lat a Cadaqués des del1977, Gustau Carbó Berthold hatrobat en aquest lloc l’ambientadequat per poder explorar elsseus paisatges interiors iplasmar–los en una produccióen constant progressió.

Meticulós i ordenat, treballadori persistent, aquest artistasembla entestat en aconseguirdeixar la seva empremta sobrela tela de la mateixa manera comel temps deixa la seva sobreles roques i això ho fa totaprofitant el sòlid coneixementque ell té de la història de l’artoccidental i també del camíseguit pels artistes orientals,particularment els japonesos.

Tom Carr(Tarragona, 1956)

En aquests últims anys l’obrade Tom Carr es caracteritzaper la seva concentració sobrel’efímer i la precarietat. Obreslleugeres, suspeses ambcordills o que gairebé semblaque no estiguin recolzades aterra, o bé penjades, ambalgun lleuger moviment. Unaobra que subratlla el conceptede fragilitat, com la mateixaexistència.

12

Tom Carr

“Stability” · 2011

Tècnica: fusta pintada i cordill

247x110x64 cm


Neus Colet(Barcelona, 1963)

“El treball de Neus Colet hatingut sempre una gran voluntatde recerca en el punt allà onconflueixen els materials i el seucomportament, l’espai il’objecte.”

“L’esperit de recerca i la constantvoluntat de Neus Colet de fer,construir, edificar i donar formaa quelcom no podia trobar unterreny més abonat a la sevavocació experimental que el deles tècniques de gravat, en elqual l’artista intenta jugar des del’aiguafort amb totes lesposibilitats tècniques que el mitjàli ofereix.”

Pilar Parcerisas

14

Neus Colet

“Ombra al vespre” · 2003

Tècnica: aiguafort sobre ferro

105x100x40 cm

Canals Galeria d’Art (Sant Cugat del Vallès)

Modest Cuixart i Tàpies(Barcelona, 1925 - 2007)

Fou un dels fundadors de Dau alSet el 1948, època en què escomençà a dedicar plenament ala pintura, mentre continuava elsestudis de medicina. Preocupatpel valor plàstic dels signesesotèrics, convencionals oestablerts inconscientment perell, la seva obra, ja d'antuvi, téun fort parentiu amb elsurrealisme i palesa una gransensibilitat per la força expressivadel color.

Assolida una síntesi entrel'expressionismesimbolicofiguratiu d'imatgeshumanes dramàticamenttransformades i les qualitatscromàtiques, la seva obra adoptàun to de denúncia, que escombinà amb l'expressió d'uninsòlit estat d'ànim. Vers els anysvuitanta, va anar desprenent dela seva pintura els aspectesagressius per donar-li un to méslíric. L'afany decorativista,clarament palès, recorrerá alpredomini de la figura femeninacom a subjecte temàtic.Tanmateix continua tractant-laamb formes i colors exuberants.Posteriorment reincorporar àmonstres i figures mésmatèriques.

15

Modest Cuixart

“Món dels cantors” · 1993


160,5x49,5 cm

Galeria Art Centre (Barcelona)

18

Josep Grau Garriga(Sant Cugat 1929 - 2011)

Pintor de formació, va treballaren l’àmbit de la pintura mural iel vitrall i entrà en contacte ambel món del tapís a partir del’antiga fàbrica Casa Aymatexistent a Sant Cugat. Va ser ellqui va introduir la renovació del’art del tapís, a nivell de tot l’estati ho va fer des d’aquestamanufactura i des de la seccióartística que ell va dirigir de 1957a 1970. Allà s’hi creà l’EscolaCatalana del Tapís de Sant Cugati allà es duria a terme larenovació de l’art del tapís.

En un viatge a París l’any 1957,entra en contacte ambl’informalisme i la pinturamatèrica, descobrint les granspossibilitats expressives del tapíscom a llenguatge propi. A mésdel seu treball amb matèria tèxtil,les seves creacions també esdecanten per l’obra pictòrica,treballant molt collage il’assemblage, on el tèxtil hi té unpaper destacat.

Les seves obres s’han exposat adiferents museus i galeries dediverses ciutats del món,principalment d’Europa i delsEstats Units.

Josep Grau Garriga

Sense títol. · 2005

Tècnica mixta sobre tela

100x81 cm

Canals Galeria d’Art (Sant Cugat del Vallès)

Josep Guinovart(Barcelona, 1927 - 2007)

Pintor i gravador reconegutinternacionalment, Guinovart ésuna de les veus més personals delpanorama espanyol. Lligat en unprimer moment al grup Dau al Seti més tard un dels fundadors delgrup Taüll, -juntament amb JaumeMuxart, Antoni Tàpies i Joan JosepTharrats-, durant els primers anysde la seva activitat realitza pinturesmurals, decoracions teatrals,cartells i il·lustracions.

Format a l'Escola d'Arts i Oficis dela Llotja, una beca de l'InstitutFrancès li permet el 1952 viatjar aParís, on percebeix l’obra originalde Matisse i Cézanne, entred'altres, i moviments com elcubisme.

A partir d'una primera etapafigurativa, l'obra de Guinovartevoluciona amb una temàtica decaràcter social i amb tendència almuralisme. Els correntsabstractes i l'informalisme obrennoves perspectives en l'estètica dela seva pintura.

L’any 1957, utilitzant altresrecursos com la incorporaciód'objectes i la manipulació lliurede la matèria, Guinovart inicia unasèrie d'experiències properes alcollage o assemblatge, a base debidons, fustes cremades, elementsde rebuig, caixes, revestiments,etc. Entre la seva expressió plàsticai el seu entorn vital, constituït perla natura, el camp i la terra, esgenera un viu diàleg, manifestat através de símbols que formen partd'una poètica subjectiva.20

Josep Guinovart

“El límit groc del girasol” · 1980


83x62 cm

Carme Espinet Galeria d’Art (Barcelona)

Josep Guinovart(Barcelona, 1927 - 2007)

Pintor i gravador reconegutinternacionalment, Guinovart ésuna de les veus més personals delpanorama espanyol. Lligat en unprimer moment al grup Dau al Seti més tard un dels fundadors delgrup Taüll, -juntament amb JaumeMuxart, Antoni Tàpies i Joan JosepTharrats-, durant els primers anysde la seva activitat realitza pinturesmurals, decoracions teatrals,cartells i il·lustracions.

Format a l'Escola d'Arts i Oficis dela Llotja, una beca de l'InstitutFrancès li permet el 1952 viatjar aParís, on percebeix l’obra originalde Matisse i Cézanne, entred'altres, i moviments com elcubisme.

A partir d'una primera etapafigurativa, l'obra de Guinovartevoluciona amb una temàtica decaràcter social i amb tendència almuralisme. Els correntsabstractes i l'informalisme obrennoves perspectives en l'estètica dela seva pintura.

L’any 1957, utilitzant altresrecursos com la incorporaciód'objectes i la manipulació lliurede la matèria, Guinovart inicia unasèrie d'experiències properes alcollage o assemblatge, a base debidons, fustes cremades, elementsde rebuig, caixes, revestiments,etc. Entre la seva expressió plàsticai el seu entorn vital, constituït perla natura, el camp i la terra, esgenera un viu diàleg, manifestat através de símbols que formen partd'una poètica subjectiva.22

Josep Guinovart

Sense títol. · 1986

Tècnica mixta sobre tela i fang del desert

57x40 cm

Galeria Espai Cavallers (Lleida)

24

Gregorio Iglesias Mayo(Les Borges Blanques. Lleida, 1966)

Graduat en Arts Aplicades i OficisArtístics, en l'especialitat deProcediments Pictòrics perl'Escola de Belles Arts de Lleida.

Participa en la realització deprojectes culturals i artístics sotala coordinació de Glòria Bosch,directora de la FundacióVilacasas.

Després de la seva estada a Parísi d’haver treballat amb la galeriaYvonamor Palix i el centred'Estudis Catalans, encol·laboració amb la Universitatde la Sorbona, es trasllada alPaís Basc per formar part coma artista de la Galeria Kur,dirigida per Juanma Arriaga, iinaugurada per Manolo Valdés.A Lleida forma part com artistai treballa amb la galeria EspaiCavaller

Gregorio Iglesias Mayo

Sense títol.


100x100 cm

Galeria Espai Cavallers (Lleida)

26

Joan Ill

“Mosca amb traç” · 0000


90x130 cm

Galeria Antoni Pinyol (Reus)

Joan Ill(Vilanova i la Geltrú, Barcelona 1954)

Iniciant-se en la tendènciainformalista durant els anys 80,al llarg d'aquesta dècada esdecanta per una línia pictòrica degrans formats propera a lacorrent neo-expressionista del'època. No és fins a 1988, un copinstal·lat a París, quan lanecessitat d'abandonar laimpulsivitat que guia els seustreballs el porta a iniciar un canviradical, centrant el seu interèsen una pintura concreta, basadaen una rigorosa austeritatexpressiva: Sèrie Gentilly 3.6. 9.(1993 a 1996).

En Paradisos Perduts (1997-2003)s'accentua cada vegada mésl'interès per les transparències,per la bidimensionalitat de l'obrai pel qüestionament sobre elconcepte tradicional del suportd'aquestes.

El 2004, un cop instal·latdefinitivament a Barcelona, iniciaels seus treballs en vídeo icomença amb la sèrie Limes.Aquí el seu interès per lestransparències i per la innovaciópictòrica es dilata integrant unnou llenguatge: la digigrafía sobrepolièster. La suma de la imatgefotogràfica, les transparències dela tela pixelada, tractada i pintada,juntament amb els cosits de lesteles, suposen una atrevida voltaa la representativitat abandonadaen els 90.

Actualment el vídeo i lainstal·lació són el seu principalfocus d'interès.

28

Frank Jensen

“El muelle” · 2012


120x120 cm

Carme Espinet Galeria d’Art (Barcelona)

Frank Jensen(Dinamarca, 1956)

“Mai sabem com som nosaltresmateixos en relació amb el nostreentorn. Vivim al mig de la boiradels sentiments i de lessensacions. Però en la pinturade Frank Jensen trobem un camípoètic i real a través del color,per a retrobar-nos. L’inspira lanostra llum, però la mateixa liserveix per a recordar el que havist i experimentat. Els títols sónimportants en els seus quadres,no pel que descriuen sinó pel queinsinuen en relació a l’interioritatde les pintures a les que esrefereixen. I malgrat que provéde la boira, no deixa mai de serlluminós comunicant-se amb elsdemés.

Perquè la pintura pot ser demoltes maneres. Però el queinteressa de veritat és que ensmotivi i ens aporti sentimentsnobles, ja sigui pel que afirmacom pel que nega. L’estètica ensha de conduir a l’ètica d’acordamb una frase memorable delque fou gran poeta José MariaValverde. I això és el que es favisible a través de la boira quepinta Frank Jensen.”

Josep M. Cadena

Carme Miquel(Barcelona, 1956)

La meva trajectòria pictòrica és

fruit de l'anhel de trobar-me en

el llenguatge de les formes,

d'atrapar presències fluides,

obertes: color, gest, atmosfera.

Sempre un diàleg incessant del

meu interior amb el que

m'envolta, a mig camí entre la

memòria i el desig.

30

Carme Miquel

“Setembre” · 2011


160x90 cm

Galeria Marges-U (Cadaqués)

32

Josep Niebla

“Trampa per atrapar un núvol” · 2011

Tècnica: acrílic sobre tela

100x80 cm

Galeria Barcelona (Barcelona)

Josep Niebla(Tetuán. Marroc, 1945)

Pensar en Josep Niebla éspensar en obres atmosfèriques,peces de grans dimensionscarregades de matèria, molsexpressives. Obres, sempre, quejuguen amb l'informalisme mésgestual. Però hi ha un Niebladiferent, atípic, un que no nomésbusca impactar la vista sinó,també, arribar a les consciències.

34

Perico Pastor

“Hugo 3” · 2006

Aquarel·la sobre marrouflé / fusta

98x98 cm

Cal Talaveró Centre d’Art (Verdú. L’Urgell)

Perico Pastor(La Seu d’Urgell. Lleida, 1953)

Dibuixant i pintor, Perico vaestudiar a Barcelona i més tardva emigrar a Nova York, on es vaquedar uns dotze anys. Vapublicar les seves il·lustracionsa Harper’s, Village Voice, Vogue,i sobretot a The New York Times.Al 1980 va exposar per primeravegada en el Cornelia Street Caféi el 1983 ho va fer per primeravegada en una galeria a laEstampa de Madrid. Des dellavors compagina il·lustració ipintura a cavall de Nova York iBarcelona. També exposa a Parísentre altres ciutats.

Actualment viu a Barcelona,dedicat completament a lapintura i esporàdicament il·lustraper diaris com El País, LaVanguardia, etc. Ha il·lustratcontes de José Antonio Millán iamb les il·lustracions del conte”Amigos” de Loles Durán vaguanyar el Premi Santamaríad’Il·lustració Infantil. Al 1993 livan atorgar la Medalla Morerade l’Ajuntament de Lleida pelconjunt de la seva obra i el 1997el Premi Especial del COE en laBiennal de l’Esport en les BellesArts. Ha realitzat frescos muralsper a l’Hotel Rivoli Ramblas, l’Illai el IMIM de Barcelona.

36

Josep Royo

“Sense títol”


123x100 cm

Galeria Antoni Pinyol (Reus)

Josep Royo(Barcelona, 1945)

Inicia els seus estudis a l'Escolade Dibuix de Sant Cugat delVallès, posteriorment estudiapintura a l'Escola Massana deBarcelona. El 1959 comença atreballar a la fàbrica de tapissosAymat de Sant Cugat del Vallès,que més tard serà l'EscolaCatalana del Tapís. A través delseu treball amb el tèxtilaconsegueix reconeixementinternacional teixint els cartronsd'importants artistes de l'època,com Miró o Tàpies.

Els seus treballs s'han exposata tot el món i el seureconeixement no es deu nomésa les seves importantscol·laboracions, sinó també pelsseus propis treballs.

Rómulo Royo(Saragossa, 1976)

“Romulo Royo, va estudiar al'Escola d'Arts de Saragossa i vadonar els seus primers passoscom a dissenyador en estudiscom Camaleó i La Formiga.També va treballar en el del seupare, el conegut il·lustrador LuisRoyo, però molt aviat va iniciarla seva carrera en solitari: dibuix,il·lustració, pintura, fotografia,escultura ... Fa nou anysassegurava: "Totes les arts espoden barrejar i són iguald'importants. No tincpreferències, però intento evitarque tot el que faig sigui el mateix.A la feina sóc molt intuïtiu i emdeixo portar, encara que parteixid'un plantejament previ. Aixòimplica trobar amb resultats queno esperaves i rebutjar algunesobres". Avui, Ròmul Royo és undels joves artistes aragonesosde major projecció nacional.”

Mariano García

38

Rómulo Royo

“Metal - Piel IX” · 2009

Tècnica mixta, oli, acrílic i tinta sobre tela

165x165 cm

Galeria Joan Planellas (Tossa de Mar)

40

Romà Vallès

“Homenatge a Miquel Àngel” · 2011

Tècnica mixta i collage sobre tela

130x97 cm

Cal Talaveró Centre d’Art (Verdú. L’Urgell)

Romà Vallès(Barcelona, 1923)

Romà Vallès és un dels referentspictòrics del corrent informalistai de l’expressió abstracta dins delterritori català i balear. Bolcat enla recerca constant de la formai del seu contingut intel·lectual,dins d’una espessor matèrica, elcolor s’eleva per sobre l’orografiaplàstica. Al llarg dels anys la sevaobra ha anat solidificant unsubstrat del sentit de l’espai, lautilització de la matèria, laviolència del signe gestual i launiformitat d’una paleta de colorsque emana espiritualitat.

Xevi Vilaró(Cellera de Ter. Girona, 1975)

La nova figuració de Xevi Vilaróes situa a mig camí entre larealitat i la fantasia. Homes senserostre, dones surant, una ombrasense cos i gran part de la sevaobra amb una forta crítica social.Aquestes imatges representadesper Xevi Vilaró són estranyes, enalgun cas impossibles de serreals, però sens dubte pertanyenal nostre món real.

Els objectes, les persones, elsedificis que habiten el silenci mésabsolut, fins i tot aquestspersonatges anònims quepul·lulan com autòmats perespais indefinits, resultenfamiliars. A mig camí entre larealitat i la fantasia on s'ubical'obra de Vilaró a aquesta fronteraanomenada realisme màgic, lafrontera que va definir GarcíaMárquez: "entre tants somnis,se'ns cola un que no té res aveure amb la realitat".

És llavors quan en la literaturao la pintura s'esvaeix la vida isorgeix la imaginació.

L’obra de Xavi Vilaró participad'una estètica de colors simplesi dibuix marcat. La llum suavitzael pas dels grups i provocal'ambient impersonal del territorique es mouen les formeshumanes que són formes quecreen en el context generald'aquesta pintura, registres demisteri inquietants.

42

Xevi Vilaró

“Narcotràfic” · 2009

Tècnica: oli sobre metracrilat

150x130 cm

Galeria Joan Planellas (Tossa de Mar)

45

Galeria Antoni Pinyol

C. del Vidre, 11 - 43201 Reus

Tel 977 34 10 41

www.antonipinyol.com

Galeria d'Art Arcadi Calzada

Pl. Rector Ferrer, 13 - 17800 Olot

Tel 972 26 01 86

www.galeria.arcadicalzada.com

Galeria Art Centre

C. Provença, 253 - 08008 Barcelona

Tel 93 487 51 54

www.artcentrebcn.com

Galeria Barcelona

Pl. Dr. Letamendi, 34 - 08007 Barcelona

Tel 93 323 38 52

www.galeriabarcelona.com

Cal Talaveró Centre d’Art

C. de la Font, 20 - 25340 Verdú

Tel 973 34 80 53

www.caltalavero.cat

Canals Galeria d'Art

C. de la Creu, 16 - 08172 Sant Cugatdel Vallès

Tel 93 675 49 02

www.canals-art.com

Carme Espinet Galeria d'Art

C. Balmes, 86 - 08008 Barcelona

Tel 93 216 06 14

www.carmeespinet.com

Galeria Espai Cavallers 31/33

C. Cavallers, 31-33 - 25002 Lleida

Tel 629 033 150

www.espaicavallers.com

Galeria Espai G d'Art

C. La Palla, 10 - 08221 Terrassa

Tel 93 780 62 28

www.espaigdart.com

Galeria Joan Planellas

C. Sant Pere, 10 - 17320 Tossa de Mar

Tel 972 34 25 11

www.galeriajoanplanellas.com

Galeria Marges-U

C. Unió, 12 - 17488 Cadaqués

Tel 972 25 87 03

www.galeriamarges-u.com

www.artcatalunya.cat

47

René Magritte

48

Amb el suport de

Coordinació, disseny i impressió

Rambla d'Aragó, 10 · 25002 Lleida · Tel. 973 27 90 70

Exposició 6-28 novembre 2012

S E R V E I S D E C O M U N I C A C I ÓIMATGE CORPORATIVA I DE PRODUCTEA R T F I N A L

Rosselló, 33, 6è 1a . 08029 BARCELONAT 93 321 95 44 . F 93 419 27 26n o v a f o r m a @ i b e r n e t . c o mw w w . n o v a f o r m a . n e t

BIBLIOTECA PÚBLICA DE LLEIDA

www.artcatalunya.cat

Rambla d'Aragó, 10 · 25002 Lleida · Tel. 973 27 90 70

Exposició 6-28 novembre 2012

BIBLIOTECA PÚBLICA DE LLEIDA

Amb el suport de

10è aniversari (art)catalunya

Documents

Transcript of 10è aniversari (art)catalunya