Èxit optomètric a la Festa dels Súpers - COOOC4 · OPTOMETRISTES.CAT · desembre 2014 ACTUALITAT...

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya · Nº 6 · DESEMBRE 2014

Visió i pantalles, la campanya amb més repercussió realitzada des del COOOCAccions col·legials

Un futur miopEl COOOC opina

Èxit optomètric a la Festa dels Súpers

NOTÍCIES · OPINIÓ · HUMOR · ACTUALITAT · FORMACIÓ · NOVETATS · SERVEIS AL COL·LEgIAT

EditorialConnectem...! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

ActualitatÈxit optomètric a la Festa dels Súpers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

L’entrevistaEntrevistem a Joan Pérez, especialista en contactologia i ortoqueratologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Apunts jurídicsLa factura simplificada que va dir «adéu» al tiquet. . . . . . . . . . . . . 8

Obligatorietat legal de disposar de la placa amb el nom del director tècnic o de la directora tècnica i del número de col·legiat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Flaix.cat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Accions col·legialsCampanya Visió i Aprenentatge, curs 2014-2015 . . . . . . . . . . . . . 15

Visió i pantalles, la campanya amb més repercussió realitzada des del COOOC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

El COOOC opinaUn futur miop… . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Apunts de farmacologiaGotes oftàlmiques o Col·liris: cóm col·locar-les . . . . . . . . . . . . . . 24

Hemeroteca científicaEfecte de la mida i brillantor de la font en feines d’ordinador per adults joves i de més de cinquanta-cinc anys. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Col·laboracionsCanvian vides amb Lents de contacte protèsiques . . . . . . . . . . . 27

Suport a la creació de microempreneduries de dones per a l’enfortiment dels serveis de salut ocular a Dakar, Senegal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Oci i culturaEls ullerers al setge de Barcelona de 1713-1714 . . . . . . . . . . . . . . 30

El cas de les ulleres xerraires. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

HumoralienDETEKTOR 2.0 AD300 de TAPCON EUROPE. . . . . . . . . . . . 33

Serveis col·legials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Quadern científic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Sumari

OPTOMETRISTES.CATPublicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya Nº 6 · Desembre 2014

DirectorAlfons Bielsa i Elies

Cap de Redacció Vicenç M. Masià i Anavitarte

Consell de RedaccióLluís Bielsa i EliesCarles Bonafont i DelgadoFabio Delgado i CastellanosJordi Casellví i Manén Joaquím Grau i IngladaLluís Puig i Camarero

Responsable fotografiaXavier Llobet i Megías

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de CatalunyaC/ Rocafort, 6508015 BarcelonaT. 93 424 51 02F. 93 424 11 50www.coooc.cat

Correu electrò[email protected]

Disseny, maquetació i impressióImagenetwork s.c.p.C/ Riera d’Horta, 42 - 4º-2ª08027 BarcelonaT. 93 243 45 06E. [email protected]

PublicitatE. [email protected]

Depòsit legal:B-13949-2012

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya · Nº 6 · DESEMBRE 2014


NOTÍCIES · OPINIÓ · HUMOR · ACTUALITAT · FORMACIÓ · NOVETATS · SERVEIS AL COL·LEgIAT

Visió i pantalles, la campanya amb més repercussió realitzada des del COOOCAccions col·legials

Un futur miopEl COOOC opina

OPTOMETRISTES.CAT · deembre 2014 · 3

EDITORIAL

EditorialConnectem...! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

ActualitatÈxit optomètric a la Festa dels Súpers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

L’entrevistaEntrevistem a Joan Pérez, especialista en contactologia i ortoqueratologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Apunts jurídicsLa factura simplificada que va dir «adéu» al tiquet. . . . . . . . . . . . . 8

Obligatorietat legal de disposar de la placa amb el nom del director tècnic o de la directora tècnica i del número de col·legiat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Flaix.cat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Accions col·legialsCampanya Visió i Aprenentatge, curs 2014-2015 . . . . . . . . . . . . . 15

Visió i pantalles, la campanya amb més repercussió realitzada des del COOOC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

El COOOC opinaUn futur miop… . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Apunts de farmacologiaGotes oftàlmiques o Col·liris: cóm col·locar-les . . . . . . . . . . . . . . 24

Hemeroteca científicaEfecte de la mida i brillantor de la font en feines d’ordinador per adults joves i de més de cinquanta-cinc anys. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Col·laboracionsCanvian vides amb Lents de contacte protèsiques . . . . . . . . . . . 27

Suport a la creació de microempreneduries de dones per a l’enfortiment dels serveis de salut ocular a Dakar, Senegal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Oci i culturaEls ullerers al setge de Barcelona de 1713-1714 . . . . . . . . . . . . . . 30

El cas de les ulleres xerraires. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

HumoralienDETEKTOR 2.0 AD300 de TAPCON EUROPE. . . . . . . . . . . . 33

Serveis col·legials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Quadern científic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Alfons Bielsa i EliesPresident

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya

Connectem...!

Quan encara tenim tan properes les rialles de la Festa dels Súpers, viat-gem de la nostra estació espacial a

Montjuïc, cap a una nova estació, aquesta vegada de veritat, cap a un futur ple de pro-jectes i il·lusió. La mateixa il·lusió que tots els voluntaris de la FOOT ens han transmès al llarg d’aquests últims anys, en tots els projec-tes en què han participat, inclosa la darrera Festa dels Súpers.

Us esperem al carrer Aragó, cantonada Bo-rrell, amb els braços oberts i desitjant que us agradi. Estrenem local pel Col·legi, que tam-bé és vostre.

Gaudireu d’un espai lluminós, actual i aco-llidor, per tots els col·legiats, com espai viu i en evolució, punt de trobada i referent pro-fessional. Aquesta nova seu s’obre pas com un lloc de trobada: s’inicia una nova etapa formativa, comunicativa, social i cultural.

La campanya «Visió i pantalles» ens ha tor-nat a situar, aquesta vegada més que mai, com a referents en salut visual. La col·laboració amb la Facultat d’Òptica i Optometria, en aquest cas, uneix sinergies i millora la difu-sió. La col·laboració amb la FOOT ens dóna més força com a col·lectiu.

La nostra Vocalia de Prevenció, Visió Infantil i Teràpia Visual, l’ACOTV, excel·lent referent en el camp de la teràpia visual, i la FOOT estem preparant els programes de formació, tant a nivell bàsic com de cara a les especialit-zacions i potenciant la formació continuada.

La relació amb centres de referència com l’IMO i Barraquer, entre d’altres, ha permès establir marcs de col·laboració interdisci-plinària on l’intercanvi de coneixements i ex-periències enriqueix la nostra tasca.

D’altra banda, la implicació i els contactes amb el Patronat de la FOOT, la FEDAO, Vi-sió i Vida, etc. ens obre noves perspectives i ens ha permès sintonitzar amb altres espais professionals, rebre i aportar idees i coneixe-ments.

La nostra relació amb l’Administració, es-pecialment amb el Departament de Salut, és contínua i treballem amb la finalitat d’anar millorant dia a dia la nostra tasca com a pro-fessionals en atenció visual primària.

Per això, aquest nou local respon a les ne-cessitats d’una professió tan important per a la societat com és la nostra, amb una vida col·legial activa.

Des d’aquestes línies us convido a tots els col·legiats que sentiu vostre aquest espai, i que el feu servir junt amb les associacions més properes al COOOC, ja que hi troba-reu un lloc de desenvolupament professio-nal que podreu compartir amb la resta dels col·legiats.

Connectem?

Gaudireu d’un espai lluminós, actual i acollidor, per tots els col·legiats, com espai viu i en evolució, punt de trobada i referent professional.

4 · OPTOMETRISTES.CAT · desembre 2014

ACTUALITAT


El COOOC i tots els col·legiats hi hem participat per segon any consecutiu i aquesta vegada hem presentat una esta-

ció orbital, l’Estació Visual Orbital 2714, on els voluntaris de la FOOT, estudiants de grau i del màster, han realitzat tres proves de visió.

S’han examinat més de 2.500 nens i nenes, entre sis i catorze anys. Hem informat els més petits i les seves famílies de la importància de gaudir d’una visió de qualitat, especial-ment durant l’aprenentatge, entregant-los

i explicant-los el resultat de les tres proves realitzades: agudesa visual, visió estereoscò-pica i visió del color. També els hem informat de com tenir cura de la visió quan fan servir pantalles, entregant-los el tríptic informatiu de la campanya «Visió i pantalles».

Un cop més, ha estat una gran experiència per a nosaltres. L’ambient relaxat i la il·lusió dels nens omplen molt. Hem detectat bas-tants casos d’ambliopia, problemes de visió del color i qüestions de visió que s’han de revisar en un gabinet optomètric. Hem acon-sellat una visita a l’òptic optometrista a qui ho necessitava.

Creiem que hem fet una feina a favor dels nens amb dificultats de visió, ja que els hem detectat un problema visual i potser així in-fluirem en el fet que tinguin un bon resultat acadèmic, i això sempre és motiu de satisfac-ció professional i personal.

També hem dit a molts pares que estiguin tranquils, ja que la visió dels seus fills sembla correcta, però que no per això deixin de tenir-ne cura.

LA FESTA DELS SúPERS hA ESTAT UN ÈxIT DE PARTICIPACIó, AMB MéS DE 350.000 VISITANTS.


ACTUALITAT

L’activitat ha resultat tan súper interessant que ha rebut el premi a la Superactivitat més Innovadora, entre 150 activitats més en les quals podien participar els súpers!

El premi rebut ha de ser un motiu d’orgull per a tots els optometristes.

Felicitats a tots!


L’ENTREVISTA

Entrevistem a Joan Pérez, especialista en contactologia i ortoqueratologia

En relació amb aquesta disciplina, ocupa el càrrec de vicepresident de l’Acadèmia Europea d’Ortoqueratologia (Eu-

rOk), és Fellow de l’Acadèmia Internacio-nal d’Ortoqueratologia –a hores d’ara a Espanya només n’hi ha dos, en Jaume Pau-né i en Joan Pérez–, és ponent a congressos nacionals i internacionals i imparteix cursos d’ortoqueratologia per tota la geografia na-cional i a diferents països estrangers. El pas-sat mes d’octubre en va fer un organitzat pel COOOC, dirigit als col·legiats de Tarragona.

A més a més, és una persona molt activa dintre de l’activitat professional: membre de la junta directa de l’Associació Espan-yola d’Optometristes Units, coordinador de la Comissió de Formació Continuada del COOOC, consultor extern d’alguns la-boratoris de lents de contacte a les àrees de formació i serveis professionals, gestor de la pàgina web www.orto-k.com i del grup de Facebook «Orto-k Grup», entre d’altres.

Recentment, ha finalitzat els estudis de Màs-ter en Optometria i Ciències de la Visió de la Universitat Politècnica de Catalunya amb un treball de fi de màster relacionat amb l’ortoqueratologia i el control de la miopia.

Actualment desenvolupa la seva pràctica professional en un centre òptic privat a Cor-nellà de Llobregat.

Què és la Acadèmia Europea d’ Ortoquera-tologia?

És una organització sense ànim de lucre que agrupa els especialistes en ortoquerato-

logia europeus. Juntament amb les seccions americana, australiana, asiàtica i llatinoa-mericana, formen l’Acadèmia Internacional d’Ortoqueratologia.

Quines són les activitats que promou?

L’acadèmia té diversos objectius priorita-ris, entre els quals podríem destacar els se-güents:

• Donar a conèixer aquesta tècnica, tant entre la població en general com entre els professionals que no la practiquen. Per això, hi ha la pàgina web en espanyol www.eurok.eu/es i una important secció

EN JOAN PéREz, ÒPTIC OPTOMETRISTA, VA FINALITzAR ELS ESTUDIS D’OPTOMETRIA A L’ESCOLA UNIVERSITàRIA D´ÒPTICA I OPTOMETRIA DE TERRASSA L’ANy 1992. DES DE LLAVORS, hA ANANT ENFOCANT LA SEVA PRàCTICA CLíNICA CAP A LA CONTACTOLOGIA ESPECIALITzADA I MéS CONCRETAMENT CAP A L’ORTOQUERATOLOGIA, DE LA QUAL N’éS UN GRAN ExPERT.


on trobar un especialista a qualsevol punt d’Europa: http://www.eurok.eu/es/encuentra-un-especialista.

• La creació i estandardització dels protocols clínics, per tal que l’ortoqueratologia es practiqui amb les mateixes condicions i garanties per al pacient a qualsevol punt del món. Mitjançant el programa de Fe-llow, l’Acadèmia acredita els profes-sionals que acompleixen els màxims estàndards clínics, després de superar uns exhaustius exàmens escrits, orals i pràctics.

• Ser un nexe d’unió entre els ortoquera-tologistes de tot el món per comentar casos, dubtes, articles, etc. i mantenir-los actualitzats amb totes les novetats relacionades amb l’ortoqueratologia i el control de la miopia.

Què penses de la situació de l’orto-K al nostre país?

Som un país privilegiat amb molts laboratoris i proveïdors de lents d’ortoqueratologia i amb professio-nals amb molta experiència. Malau-radament, però, és una tècnica encara poc coneguda a escala popular. Em sap molt greu que hi hagi, encara avui en dia, optometristes que no coneguin els fonaments bàsics de l’orto-k per poder informar els seus pacients i que els privin d’aquesta opció de tracta-ment. I més encara quan es tracta de nens als quals els està pujant la miopia i que podrien gaudir d’aquesta tècnica per intentar frenar-la. Hi ha nombro-sos articles científics que recomanen l’ortoqueratologia com a primera opció de tractament sense efectes secundaris per al control de la miopia.

Què es per tu l’orto-K i perquè es im-portant desenvolupar-la?

Com dic habitualment, l’orto-k és una opció més per a tractar les ametropies, com poden ser les ulleres, les lents de contacte o la cirurgia refrac-tiva, i així ho explico als meus pacients. Cada opció té avantatges i inconve-nients i considero que és la nostra obli-gació, com a professionals de la salut visual, conèixer-les totes. A més, a part de l’obligació «moral» de recomanar-la a tots els nens amb miopia en evolució,

és una forma de diferenciar-se profes-sionalment de la voràgine d’ofertes im-possibles. Penso que qualsevol especia-lització dintre del camp de l’optometria (baixa visió, teràpia visual, visió espor-tiva…) és una sortida cap endavant en l’actual situació.

Quines novetats tindrem properament en el món de l’orto-K?

S’està treballant en dissenys més efec-tius per a tractar miopies molt altes (més de -10.00 D), astigmatismes, hi-permetropia i tractaments per a prèsbi-tes miops i hipermetrops. Una altra lí-nia d’investigació és l’estudi de dissenys específics per al control de miopia en nens, ja que els objectius són diferents dels desitjats quan tractem una miopia en un adult.

Què aconsellaries als companys que volem començar?

Bàsicament tres coses: formació, for-mació i formació ;-)

L’ortoqueratologia és una tècnica que fa una mica de por quan comences tu sol, ja que no es tracta només d’adaptar unes lents per tal que el pacient hi vegi bé, sinó que estem modificant les estruc-tures corneals. Sortosament, els serveis professionals dels laboratoris disposen de personal molt qualificat que ens ofe-reixen formació i poden «portar de la mà» l’optometrista durant les seves pri-meres adaptacions.

L’ortoqueratologia «enganxa»: és molt satisfactori que els pacients t’agraeixin contínuament que els proporcionis la llibertat d’una bona visió durant tot el dia, sense fer servir cap sistema òptic i sense la necessitat de passar per un quiròfan.

Per concloure l’entrevista, en Joan ens comenta que fa uns dies, mentre esta-va reunit amb uns amics optòmetres de Puerto Rico, on ha anat recentment a fer unes xerrades per a la Universitat Interamericana, parlaven sobre un dels seus hobbies, els bonsais. I un d’ells li va comentar, amb total encert: «que curiós, et dediques professionalment a modelar còrnies i durant el teu temps lliure modeles arbrets».

Podeu trobar més informació so-bre la seva activitat relacionada amb l’ortoqueratologia al seu blog: www.joanperezcorral.blogspot.com.

L’ENTREVISTA

…l’orto-k és una opció més per a tractar les

ametropies, com poden ser les ulleres, les lents de contacte o la cirurgia refractiva

i així ho explico als meus pacients…


APUNTS JURíDICS

La factura simplificada que va dir «adéu» al tiquet

Amb l’entrada en vigor a princi-pis de 2013 del Reglament de facturació (RD 1619/2012, de

30 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regulen les obli-gacions de facturació) es va impulsar la factura simplificada que s’ha d’emetre en totes aquelles activitats per a les quals anteriorment n’hi havia prou amb un tiquet.

Aquesta factura pretén ser un docu-ment justificatiu una mica més formal, encara que sense arribar al nivell d’una factura completa, evitant així la com-plexitat administrativa més gran que suposaria.

La finalitat d’aquest canvi va ser esta-blir un sistema harmonitzat de factura-ció en el sentit assenyalat per la Directi-va 2010/45/UE per la qual es modifica la Directiva 2006/112/CE, relativa al sistema comú de l’impost sobre el valor afegit relatiu a normes de facturació.

L’altre objectiu va ser promoure i facili-tar el funcionament dels petits i mitjans empresaris, així com dels professionals.

Amb un contingut més reduït que les factures ordinàries i llevat d’excepcions, es podran expedir, a elecció de l’obligat, quan:

• l’import no sigui superior a 400 € (in-clòs l’IVA)

• es tracti de factures rectificatives

• Hisenda també permet la seva emis-sió si no se superen els 3.000 € (inclòs l’IVA) en vendes al detall destinades al consumidor final.

Les dades que s’han d’incloure són les següents:

1. Número, i , si escau, sèrie, la nume-ració de les factures dintre de cada sèrie ha de ser correlativa.

2. Data d’expedició de la factura. En els casos que sigui diferent, també haurà d’incloure la data de realització de la feina o bé en què s’hagi rebut la bes-treta.

3. NIF, nom, cognoms, raó o denomina-ció social completa de l’establiment.

4. Identificació del tipus de béns lliurats o de serveis prestats.

5. Tipus impositius d’IVA d’aplicació i, opcionalment, l’expressió «IVA in-clòs». En cas d’incloure operacions subjectes a diferents tipus d’IVA, s’hauran d’especificar per separat, i també la base imposable correspo-nent a cadascuna de les operacions.

6. Contraprestació total en els supòsits de factures rectificatives, amb la re-ferència expressa i inequívoca tant de la factura rectificada com de les especificacions que es modifiquen.

7. Import total a pagar

8. NIF, domicili del destinatari i quo-ta tributaria (retenció IRPF) quan el destinatari sigui empresari professio-nal o bé no ho sigui però així ho de-mani per al compliment de les seves obligacions fiscals o per a l’exercici de qualsevol altre dret de naturalesa tributària.

Les factures simplificades poden expe-dir-se en paper o en format electrònic, i sempre han de garantir l’autenticitat del seu origen, la integritat del contin-gut i la llegibilitat fins que en finalitzi el període de conservació. Amb aquesta última mesura també es va voler acabar amb el paper tèrmic, on les dades amb prou feines eren llegibles uns mesos després.

NORMATIVA D’APLICACIÓ:• RD 1619/2012, De 30 De novembRe, pel

QUAL S’APROVA EL REGLAMENT PEL QUAL ES REGULEN LES OBLIGACIONS DE FACTURACIó

• DiRectiva 2010/45/Ue, peR la qUe es moDi-fica la DiRectiva 2006/112/ce, Relativa al SISTEMA COMú DE L’IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT QUANT A NORMES DE FACTURACIó.

En els establiments d’òptica, la falta de la placa preceptiva amb el nom del director tècnic o la

directora tècnica i el seu número de col·legiat o col·legiada, infringeix el Decret 126/2003, de 13 de maig, pel qual s’estableixen els requisits tecnico-sanitaris dels establiments d’òptica.

L’article 6 del decret de referència en el seu apartat 1r assenyala, en relació als requisits mínims de les instal·lacions i de l’equipament, l’obligatorietat que aquestes dades siguin visibles des de l’exterior de l’establiment, ja sigui en forma de placa a l’ aparador exterior o l’entrada, o bé en forma de vinil

sempre que constin les dades del res-ponsable de la botiga.

Per tant el fet de posar-la a l’interior de l’establiment suposa un compliment defectuós de la normativa vigent que també podria ser objecte de sanció en cas de denúncia o inspecció.

Obligatorietat legal de disposar de la placa amb el nom del director tècnic o de la directora tècnica i del número de col·legiat


Celebració del Dia Mundial de la visió

Curs: Protocols diagnòstic en l’examen optomètric

Dijous 9 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial de la Visió i enguany el COOOC us proposa donar suport a la iniciativa de l’Associació Discapacitat Visual de Catalunya (ADVC).

A proposta del seu president, Manel Martí i Salvador, es repartirà el material informatiu de l’ADVC durant el Dia Mundial de la Visió a les òptiques que ho vau sol·licitar quan vau rebre l’avís col·legial d’aquesta activitat.

La informació repartida explicava la necessitat que tothom «cuidi la seva pròpia vista i ens ajudi a aconseguir MILLORAR la qualitat de vida de les persones, a casa nostra», que pateixen discapacitats visuals.

Des del COOOC, i en nom de tots els col·legiats, l’Alfons Bielsa va fer entrega d’un xec de 1.000 € al Manel Martí, president de l’ADVC.

També us vam proposar donar suport a través de les xarxes socials a The International Agency for the Prevention of Blindness (IAPB), que organitza cada any el World Sight Day. A les xarxes socials del COOOC es van publicar missatges de l’IAPB per tal que els poguéssiu compartir a les vostres pàgines de Facebook i a Twitter.

En Joaquim Grau, secretari del COOOC, va participar en els actes de celebració organitzats per la FOOT a Terrassa, on es va presentar la xerrada «Visió i aprenentatge» i els tallers de «Prevenció en salut visual» i «Muntatge

d’ulleres», a càrrec de les professores M. Augé i M. Fransoy, membres de la Vocalia VPVITV del COOOC.

El mateix dia 9 us vam fer arribar en un avís col·legial el Codi Deontològic i Manual de Bones Pràctiques Clíniques, publicat pel CNOO en 2007 i vigent els nostres dies, acompanyat dels Principis que regeixen l’exercici professional, publicat pel CUV-FOOT, com a informació d’alt interès professional en un dia en què es celebra cada any la importància de la visió per a tothom.

Els dies 4 i 5 d’octubre, a Lleida, es va celebrar el curs «Protocols de diagnòstic en l’examen optomètric». Aquest curs va ser impartit per Juan Carlos Viñuela, GOO, MSc, BSc, FAAO, delegat provincial del COOOC a Lleida.

L’objectiu de la formació va ser establir un protocol específic en cada tipus de pacient, definint les proves diagnòstiques necessàries en cada cas i els valors de resposta dins de la norma, així com la metodologia per a la seva realització. A més, es va parlar de quins han de ser els criteris per a la derivació dels pacients cap a altres professionals per millorar la seva atenció.

El curs, acreditat amb 5,6 crèdits, va rebre una puntuació dels assistents de 4,8 sobre 5 pels seus continguts i utilitat.

FLAIx.CAT

LLEIDA


FLAIx.CAT

Òptica Segarra de Barcelona ha guanyat un dels Premis Barcelona, la Millor Botiga del Món, organitzats per l’Ajuntament de Barcelona. Aquests premis reconeixen públicament el model comercial de la ciutat basat en la proximitat.

En aquesta edició s’ha inclòs una nova modalitat que valora l’accessibilitat en el comerç, un reconeixement que s’ha endut l’Òptica Segarra al barri de Sant Antoni de Barcelona.

La reforma realitzada a l’establiment ha tingut en compte les necessitats de les persones usuàries de cadires de rodes.

L’Òptica Segarra va ser fundada l’any 1995 per León Segarra, avi de l’actual propietari, en Jordi Segarra, que, amb la seva esposa, la Martina Ferriol, tots dos òptics optometristes, és el responsable de la gestió.

El passat dia 24, Xavier Trias, l’alcalde de Barcelona, va entregar aquest premi a en Jordi Segarra i la Martina Ferriol.

Felicitats!

Aquest any Santa Otília cau en dissabte i, per tant, ho podrem celebrar el mateix dia de la nostra patrona.

Estem preparant una gran trobada perquè volem celebrar una reunió que sigui un record inoblidable per a tots.

Per una banda, des de la FOOT, s’està organitzant una trobada de les tres primeres promocions que van fer la Diplomatura d’Òptica a Terrassa, a l’Escola d’Enginyers. La Carme Serés està contactant amb els que vau començar amb el pla antic (abans del 1982). Aquest grup, amb persones vingudes de tot Espanya, visitarà a la tarda les instal·lacions de la FOOT i del CUV. Un cop acabada la visita, s’uniran a la gran celebració del dia de Santa Otília.

Presentació de les noves instal·lacions del COOOC: el COOOC estrena local.

Un espai professional obert a tots els col·legiats, on comptarem amb una gran sala de formació i espai per fer trobades professionals. La Junta es marca com a objectiu que aquestes instal·lacions es converteixin en un lloc de creixement professional, d’informació a la societat, on rebre i formar altres professionals que interactuen en temes relacionats amb la visió (psicòlegs, logopedes, professors, etc.).

Ens trobarem tots al nou local per celebrar-ne la inauguració, visitar-lo i conèixer totes les facilitats que tindrem a la nostra disposició. A continuació, anirem a sopar plegats, en un ambient especial, trencador i ple de sorpreses.

Col·legiats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, aquest any ho celebrem tots junts a Barcelona.

Aquests dies començareu a rebre informació per correu electrònic dels horaris, llocs i, si hi ha un bon grup, el desplaçament en autocar des de Girona, Lleida i Tarragona cap a Barcelona, i tornada.

No us ho perdeu, reserveu el dissabte dia 13 de desembre a les vostres agendes!

El dia 18 d’octubre es va celebrar a Tarragona el curs «Iniciació a l’ortoqueratologia», impartit per Joan E. Pérez Corral, DOO, Màster en Optometria i Ciències de la Visió (FOOT-UPC). Actualment és el vicepresident de l’European Academy of Orthokeratology i el coordinador de la formació continuada del COOOC.

Entre els temes que es van tractar hi havia: la història de l’orto-k, els diferents dissenys, la tècnica d’adaptació, els canvis morfològics i diferents estudis per comentar resultats.

El curs comptava amb una acreditació de 0,5 crèdits. El grau d’aprofitament dels conceptes desenvolupats va ser molt alt i la valoració dels assistents molt positiva.

Òptica Segarra rep un premi a “La millor botiga del món”

Santa Otília 2014, un dia per a recordar

Curs: “Iniciació a la ortoqueratologia”


FLAIx.CAT

Una de les iniciatives d’oci que ofereix el COOOC és el grup Gospel Optometrist Choir. Aquest grup es reuneix a Barcelona un cop per setmana i assaja sota la direcció de l’Anna Ferrer, component del grup Barcelona Gospel Messengers, finalista del concurs Oh Happy Day de TV3 i professora del Messengers Gospel College.

El Gospel Optometrist Choir va participar en un concert el passat 13 d’octubre a la Sala Luz de Gas de Barcelona dins del marc del concert benèfic en favor dels refugiats sahrauís a Tindouf.

El 17 d’octubre, l’Alfons Bielsa assistí a la 2a. Jornada del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya, celebrada a l’Auditori de l’Edifici Vèrtex. Campus Nord. Universitat Politècnica de Catalunya.

El Consell s’impulsa amb la finalitat de donar veu directa als pacients i possibilitar la seva participació en l’elaboració de les polítiques de salut en el nostre territori. Aquest esdeveniment, que s’adreça a pacients, familiars, entitats de pacients i professionals sanitaris i socials, esdevé un marc de referència per a la reflexió conjunta amb l’objectiu d’avançar

en la millora del sistema sanitari en general i del sector associatiu en particular.

Les Jornades foren inaugurades per en Boi Ruiz, Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya i hi varen participar experts del món sanitari i artistes com en Joan Pera, en Jordi LP i els “Pallapupes, pallassos d’hospital”.

Aquest concert, amb el nom «Toca un Blues pel Sàhara», també va aplegar artistes com Aziza Brahim, Amadeu Casas, Quico Pi de la Serra, Xavier Soranells, Pep Poblet, Nito Figueras, JM i Eric Baule, Steve Roberts i Toni Albà, que van amenitzar una nit reservada a la solidaritat i la bona música.

El Gospel Optometrist Choir està obert a la participació dels col·legiats que ho desitgin.

Si hi esteu interessats, només cal que us adreceu al Carles Bonafont, escrivint a l’adreça electrònica [email protected] i participeu en una sessió de prova, sense cap compromís. Allà us trobareu aquest grup dinàmic i acollidor que gaudeix cada setmana assajant i millorant el seu cant.

Gospel Optometrist Choir

2a. Jornada del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya


FLAIx.CAT

Acte d’inauguració del Curs Acadèmic 2014-2015 a la FOOT

Dimecres 29 s’ha celebrat l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2014-2015. L’acte ha tingut lloc a la sala d’actes de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa a les 12:30 h, i s’ha retransmès en temps real a través del portal de streaming Media Terrassa de la UPC.

Ha inaugurat l’acte el degà de la facultat, Joan Gispets. A continuació hi han participat l’il·lustríssim alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; el vicedegà de Comunicació i Promoció de la facultat, Genís Cardona, i la vicerectora de política docent de la UPC, Maribel Rosselló.

El president del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya,

Alfons Bielsa, ha anunciat el Premi internacional a l’Optometrista de l’Any. Aquest premi s’atorgarà l’octubre de 2015 a un optometrista que hagi destacat per les seves publicacions, investigacions i exposicions dels seus treballs en congressos, entre altres activitats. Serà escollit, sense necessitat de presentar-se, per un comitè científic format pel COOOC, la FOOT, l’ACOTV i la UPC.

El guardó consistirà en 2.000 € i un viatge a Barcelona amb tres nits d’hotel, totes les despeses pagades per a dues persones, per assistir a l’acte inaugural del curs de la Facultat

d’Òptica i Optometria de Terrassa, on tindrà l’encàrrec de fer la conferència inaugural del curs.

La conferència inaugural de la presentació del curs acadèmic «Ser persona i ser professional» ha anat a càrrec de la germana Teresa Forcades, monja benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat.

Teresa Forcades ha explicat la importància dels anys acadèmics, quan el professional crea «uns calaixos» a la seva ment, on anirà col·locant els conceptes durant els anys i que haurà de continuar formant-se i especialitzant-se per mantenir la seva competència (preparació, habilitats) professional.

Conceptes com l’honradesa, l’empatia i el fet d’exercir la professió amb ètica i llibertat, prenent decisions, tenint visió de conjunt i afavorint les relacions amb altres professionals, han estat claus en la seva exposició.

Agraïment a MICROGESTIó, SL

Des d’aquestes línies, el Col·legi vol agrair a l’empresa Microgestió, SL la cessió dels equips informàtics de darrera generació per fer unes proves visuals als periodistes que van atendre la roda de premsa celebrada el dia 30 de setembre, per a la presentació de la campanya

«Visió i pantalles».El fet de gaudir d’un equipament de primer nivell per a fer les proves visuals als periodistes ens va ajudar a explicar que cal tenir una bona visió, un equipament òptic de qualitat i, sempre que sigui possible, una bona pantalla. La suma d’aquests ele-ments es converteix en un millor confort i ajuda a tenir cura de la salut visual en els períodes tan llargs durant els quals expo-sem els nostres ulls a les pantalles.Moltes gràcies al senyor Joan Tarafa, gerent de Microgestió, SL, per contribuir de manera desinteressada a l’èxit dels resultats obtinguts amb els periodistes assistents a la roda de premsa.


FLAIx.CAT

El COOOC signa un acord amb REEMPRESA, una iniciativa de CECOT

Medalla i Placa Josep Trueta al mèrit

sanitari

Conferència commemorativa

de l’Onze de Setembre

El COOOC, a través de la representació d’Alfons Bielsa, ha estat present a l’acte de concessió de la Medalla i de la Placa Josep Trueta al mèrit sanitari d’enguany, celebrat al Palau de la Generalitat el passat dijous 25 de setembre de 2014.

Aquest guardó que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya té la finalitat d’honorar les persones i les entitats que s’hagin destacat de manera significativa pels serveis prestats amb vista al progrés i la millora de la sanitat.

Guillem López Casanovas, catedràtic d’Economia del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat el guanyador d’enguany.

L’acte de lliurament va ser presidit pel conseller de Salut, Boi Ruiz, i amb la presència de Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya.

Alfons Bielsa va assistir com a convidat a la conferència amb motiu de la celebració de l’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, que organitzà l’Ajuntament de Barcelona.

El president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i expresident del Parlament, Joan Rigol, va pronunciar la conferència «El 1714 vist des del 2014» davant de nombroses personalitats i de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que va presidir aquest acte.

Alfons Bielsa, president del COOOC, i Antoni Abad, en representació de la CECOT i de la Fundació CECOT Innovació, van signar el passat 14 d’octubre un conveni de col·laboració entre les dues entitats.

Què és reempresa?

Si per jubilació, malaltia, canvi de domicili o qualsevol altre motiu t’has plantejat un traspàs del teu negoci el Programa Reempresa t’interessa. I si el que vols és créixer adquirint un nou negoci, també.

Creat per la CECOT i la CP’AC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), Reempresa és un nou model d’emprenedoria que fomenta la continuïtat d’empreses que són viables econòmicament i que cerquen un relleu en la seva propietat i direcció, evitant així la desaparició d’un gran nombre d’empreses que no troben la manera de donar continuïtat a la seva activitat. L’objectiu és crear i estructurar un mercat de la compravenda de petits negocis.

Des de finals de l’any 2011 s’han assolit un total de 262 casos de reempreses, que han suposat una inversió total induïda de 12.022.160 € i s’han salvaguardat prop d’un miler de llocs de treball.

Quin preu té Reempresa?

Reempresa és totalment gratuït, tant per a cedents com per a reemprenedors.

Quins serveis ofereix Reempresa?

• Posa en contacte cedents i reemprenedors

• Proporciona assessorament i informació a ambdues parts mitjançant professionals experts que assessoren en totes les fases que integren el procés

• Fa la recerca de compradors potencials al cedent

• Busca empreses que s’adeqüin al perfil de la persona reemprenedora que prenguin el relleu de l’empresa en cessió


El COOOC es presenta a la I Convocatòria de Premis Ad Qualitatem

3D Film & Music Fest Barcelona 2014

Congrés anual de la WhO Family of International Classification (WhO-FIC)Des del COOOC hem presentat la

campanya «Visió i aprenentatge» a la I Convocatòria de Premis Ad Qualitatem.

Aquests premis s’atorguen a les millors iniciatives de qualitat, sostenibilitat, responsabilitat social corporativa i innovació al sector sociosanitari.

Aquests premis reconeixen la tasca dels professionals del sector sociosanitari públic o privat i de les institucions i organismes col·legials que treballen en projectes de qualitat i innovació en el sector.

Per això des d’AdQ es convoquen dues categories:

1. Al millor projecte executat de qualitat, innovació o responsabilitat social corporativa d’un servei hospitalari, equip sociosanitari, equip d’atenció primària, residència de tercera edat o escola infantil el 2013.

2. A la institució sociosanitària o òrgan col·legial amb el millor projecte

executat en matèria de qualitat, innovació o responsabilitat social corporativa l’any 2013.

La quantia dels premis és: primer premi 6.000 € i un accèssit de 2.000 € en cada categoria.

A finals de 2014 s’anunciaran els guanyadors.

Per la implicació de molts col·legiats en el projecte «Visió i aprenentatge»; pels resultats recollits a les formacions, on molts estudiants han manifestat problemes visuals detectats a les escoles amb la nostra intervenció; per la valoració molt positiva dels educadors i el component social que té el projecte, on cerquem evitar el fracàs escolar associat a problemes visuals, des del COOOC hem cregut que aquesta iniciativa encaixa perfectament amb els objectius dels projectes que poden participar en aquest premi Ad Qualitatem.

El 4 de desembre es celebrarà la tercera edició del 3D FILM & MUSIC FEST BARCELONA 2014 en el marc de l’esdeveniment comercial més important de la ciutat de Barcelona: THE SHOPPING NIGHT.

El 3D FILM & MUSIC FEST és l’únic festival al món que s’especialitza en produccions 3D estereoscòpiques, en què el tema exclusiu és la música. És una trobada audiovisual i cultural, de caràcter independent, que pretén convocar realitzadors, professionals, investigadors, institucions, universitats, empreses i el públic en general de l’entorn d’aquesta tecnologia.

L’organitza VIVA3DFILMS, una empresa especialitzada en producció 3D amb seu a Barcelona i Londres, on formen part del grup Z-Axis, club d’especialistes en 3D.

Cal afegir que el 3D FILM & MUSIC FEST compta amb el suport d’organismes privats i amb la col·laboració d’institucions i empreses especialitzades en el sector: Apuntolapospo, Filmets, Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya, Kronomav, Panasonic, TV3, Observatorium 3D, La Salle, EMAV, International Stereoscopic Union, Eurostereo Foundation, entre d’altres. El festival de 3D el podreu seguir el dia 4 de desembre al CINE COMÈDIA del Passeig de Gràcia.

El COOOC ha donat suport a aquesta trobada des de la primera edició, arran del test en 3D d’en Víctor, el nostre òptic optometrista tridimensional.

Com a les anteriors edicions, us informarem de com hi podeu assistir mitjançant un avís col·legial.

Alfons Bielsa va participar en les jornades professionals del congrés anual de la WHO Family of International Classification (WHO-FIC), celebrat de l’11 al 17 d’octubre de 2014 a Barcelona, al Centre de Convencions CCIB.

Aquesta trobada l’organitza l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Departament de Salut i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. El lema del congrés ha estat «Impulsant millores en l’atenció sanitària: de les dades a les eines en eSalut».

La WHO-FIC Network és una xarxa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que té com a objectiu promoure una classificació estàndard i universal de la terminologia sanitària per ser aplicada a la codificació de diagnòstics, patologies i intervencions de salut.

La temàtica que s’aborda és terminologia sanitària i la seva estandardització (aplicant codis d’abast internacional). És un tema que abans era molt de «diccionaris» però que amb les TIC i les històries clíniques agafa molta més embranzida, ja que ofereix la possibilitat de compartir dades entre sistemes.

FLAIx.CAT


Campanya «Visió i aprenentatge», curs 2014-2015

Amb el nou curs, tornem a anar a les escoles per oferir la formació de «Vi-sió i aprenentatge».

• Els que ja vau anar-hi durant el curs 2013-2014 o vau fer la formació per anar-hi heu rebut un kit addicional de la campanya «Visió i pantalles». Aquest kit, com us vam informar per correu electrònic, és perquè el porteu a la vostra escola i aprofiteu per de-manar hora per tornar a fer la formació als alumnes nous del curs 2014-2015. Us faci-litem un motiu per anar a l’escola (deixar la informació i entregar-los el kit) i acordar una data per a la formació. Us recomanem que quedeu per al segon o tercer trimestre, que ja tindrem a punt el material. Aquest any podreu accedir a més d’una escola, sempre coordinats amb el COOOC, perquè no hi aneu més d’un col·legiat i per respec-tar l’escola que va fer cada un de vosaltres el curs passat.

• Els que no vau participar-hi el curs passat, tindreu l’oportunitat de sumar-vos a aques-ta interessant iniciativa. Per tal d’accedir-hi, haureu de fer la formació tècnica que van fer els vostres companys, on també us pre-sentarem el material didàctic (PowerPoint) que es fa servir per fer la classe als alumnes de 6è d’EPRI.

Estigueu tots pendents de les comunicacions que us farem arribar a partir d’ara per tal de coordinar-nos.

Els òptics optometristes tornem a les esco-les!!! Una experiència que va ser molt gra-tificant i molt ben valorada a les escoles que vam visitar.

ACCIONS COL·LEGIALS


La campanya «Visió i pantalles», orga-nitzada pel COOOC amb l’objectiu d’informar la població i millorar el reco-

neixement professional dels òptics optome-tristes, ha tingut diverses etapes:

• La formació realitzada a Barcelona, el passat 27 d’abril, on es va parlar de visió binocular, ull sec i de com afecta l’UV de les pantalles a nivell visual.

• La creació d’un web on podeu adreçar tots els vostres pacients i clients, amb con-sells, recomanacions, test de la SVI, etc. www.victor3d.cat

• L’activitat a les xarxes socials: un conjunt de posts per compartir a Facebook o repiular a Twitter, amb l’objectiu de donar més difusió al nostre missatge.

• La creació de materials informatius per a les òptiques i gabinets optomètrics: tríptics informatius de simptomatologia, dades d’ús de pantalles, etc., que s’entreguen amb un atractiu expositor. A tots els participants de la campanya a les escoles se’ls va enviar el material per dur-lo a l’escola i acordar data

per a la formació dels alumnes de 6è d’EPRI del curs 2014-2015.

• Una roda de premsa amb resultats especta-culars, per la gran repercussió que ha tingut als mitjans de comunicació.

L’ús de pantalles és una realitat, com ho són les molèsties associades, per a tota la pobla-

«Visió i pantalles», la campanya amb més repercussió realitzada des del COOOC «VISIó I PANTALLES» éS LA TERCERA CAMPANyA DEL COOOC AMB EN VíCTOR, EL PRIMER ÒPTIC OPTOMETRISTA TRIDIMENSIONAL DEL MóN. AMB «VIU EN 3D!» VAM PROJECTAR EL PRIMER TEST DE VISIó EN CINEMES PER DETECTAR DEFECTES VISUALS QUE IMPEDEIxEN VEURE CORRECTAMENT EL 3D, JUNTAMENT AMB TELEVISIó DE CATALUNyA, EL GREMI D’EMPRESARIS DE CINEMES DE CATALUNyA I LA FACULTAT D’ÒPTICA I OPTOMETRIA DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNyA - BARCELONATECh (UPC). AMB «VISIó I APRENENTATGE», JUNTAMENT AMB EL DEPARTAMENT D’ENSENyAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNyA I TV3, VAM ARRIBAR A MéS DE 330 ESCOLES CATALANES PER TAL DE DETECTAR PROBLEMES VISUALS.



ció. La demanda visual en distàncies curtes s’ha vist incrementada en els darrers anys per l’aparició i la implantació a les nostres vides de tot tipus de pantalles: telèfons mòbils, tau-letes, pantalles d’ordinadors, etc.

L’enquesta realitzada pel COOOC, a través de la plataforma en línia SurveyMonkey i comunicada via xarxes socials, a la qual van respondre més de 1.400 persones, demostra l’evidència de l’ús perllongat i estès entre la població de la visió de prop, davant de pan-talles.

La gràfica ens mostra la gran quantitat d’hores que passem davant de les pantalles. Cal tenir en compte que les persones que van contestar a l’enquesta són actives a les xarxes socials, mitjà que vam fer servir per arribar a la po-blació i, per tant, usuàries de pantalles. Tot i així, les persones de menys de seixanta anys mostren que passen un mínim d’una jornada laboral fent servir la visió de prop.

Pel que fa a la simptomatologia, les respos-tes a l’enquesta demostren que més del 70 % dels espanyols pateix la síndrome visual infor-màtica (SVI) a causa d’un ús excessiu de les

pantalles. Gairebé el 50 % confirma que se’ls cansen els ulls i un de cada quatre nota seque-dat ocular. Només el 29,9 % manifesta que no té cap simptomatologia associada a l’ús de pantalles.

A causa de l’alta incidència de les molèsties per l’ús de pantalles, aquesta campanya va re-sultar de gran interès per la premsa i ha tingut aquest gran impacte en els mitjans de comu-nicació.


Més del 70 % dels espanyols pateix la síndrome visual informàtica per fer un

ús excessiu de les pantalles (SVI).

Aquestes són les dades que es desprenen de l’enquesta realitzada pel COOOC

amb més de 1.400 respostes.

EdatDavant una

pantallaUsant

el mòbil

Menys de 30 10,5 3,6

De 31 a 45 9,3 1,7

De 46 a 60 8,3 1,3

més de 60 3,8 0,4

hORES D’úS DE PANTALLES DE MITJANA, SEGONS GRUP D’EDAT.

FONT: ENQUESTA ON´LINE QUE INCLOU LES RESPOSTES DE 1.400 PERSONES


Campanya Visió i pantalles



Un web de referència

El web www.victor3d.cat/pantalles ofereix informació sobre la síndrome visual infor-màtica:

o Dades sobre els símptomes, els senyals d’alerta i les causes

o Les solucions al nostre abast per combatre-la i prevenir-la

o 3 proves de visió molt senzilles que podem fer a casa per detectar qualsevol problema de visió (explicar una mica en què consis-teixen)

• I un qüestionari per detectar la síndrome visual informàtica (SVI), les seves causes, símptomes i signes de sospita, consells molt senzills per prevenir-la i la possibilitat de fer tres proves de visió i un qüestionari per saber si tenim SVI.

Material informatiu a les òptiques i gabinets optomètrics

Gairebé 400 òptics optometristes han rebut els materials de la campanya «Visió i pan-talles».

Els col·legiats participants a la campanya «Visió i aprenentatge» han rebut un joc addi-cional d’aquest material de «Visió i panta-lles» per fer-los arribar a les escoles.

Els tríptics informatius van acompanyats d’un expositor on dipositar-los, amb el mis-satge de la campanya, per convidar a recollir aquesta informació tan interessant.

Roda de premsa:

Cap campanya anterior ha tingut aquest im-pacte.

A la convocatòria de premsa es van incloure les dades de l’alta incidència de les molèsties per l’ús de pantalles. Amb les xifres que es desprenen, aquesta campanya va resultar de gran interès per a la premsa i per això ha tingut aquest gran impacte en els mitjans de comunicació.

Els resultats de la roda de premsa:Gran assistència de mitjans de comunicació el dia 30 de setembre.

Alta repercussió en els mitjans no assistents, ja que van rebre la nota de premsa amb totes les dades.

Ressò a totes les comarques de Catalun-ya. Publicació a tot Espanya i a països de l’Amèrica Llatina, USA i el Marroc.

Gran repercussió a Internet, a pàgines i pu-blicacions de salut i mitjans generalistes.

La roda de premsa en xifres:• Aparició en 154 mitjans de comunicació,

en 12 canals de televisió.

• Audiència assolida: 55.737.500 persones han rebut el nostre missatge.

• Valoració econòmica: 1.222.742 €, si ha-guéssim pagat aquests espais a preu de pu-blicitat.

Si voleu veure les emissions per TV o escoltar les falques de les entrevistes de ràdio, podeu fer-ho al canal de TV del COOOC que trobareu a la pàgina

web del COOOC www.coooc.cat



• Estimació de credibilitat: 12.227.420 € és el valor real de la comunicació realitzada, ja que no és publicitat. Es tracta de reco-manacions que han sortit com a notícies de rellevància social, i per això se’ns aplica un factor multiplicador de 10.

La visió i l’ús de pantalles és un tema que interessa àmpliament a la societat. El nostre paper és molt important per aconseguir una visió eficient i confortable davant de la intro-ducció, cada dia més intensa, de les pantalles a les nostres vides.

DATA MITJÀ AUDIÈNCIA VALORACIÓ

30/09/14 tv3 / telenoticies miGDia 583.000 42.330,00 €

30/09/14 tve 1 / l’infoRmatiU miGDia 1 103.000 7.800,00 €

30/09/14 eUsKal telebista 2 / telebeRRi 2 115.000 15.345,00 €

30/09/14 8 tv / 8 al Dia amb Josep cUni 171.000 17.250,00 €

30/09/14 8 tv / 8 al Dia amb Josep cUni (nit) 171.000 55.768,50 €

30/09/14 eUsKal telebista 2 / telebeRRi 1 137.000 22.125,00 €

30/09/14 eUsKal telebista 1 / GaUR eGUn 1 5.000 3.565,00 €

01/10/14 tve 1 / teleDiaRio 1 1.542.000 39.375,00 €

01/10/14 tv3 / els matins 92.000 1.210,00 €

02/10/14 tv3 / els matins 106.000 19.030,00 €

07/10/14 el pUnt avUi tv / l’illa De Robinson Sense dades Sense dades

07/10/14 btv ( local baRcelona ) / btv noticies mati 2.000 4.640,00 €

TOTAL 12 TELEVISIONS 3.027.000 228.438,50 €

30/09/14 caDena cope / la linteRna 267.000 649,95 €

30/09/14 caDena cope / la linteRna 125.000 2.952,00 €

30/09/14 caDena seR / el balco 15.000 2.062,74 €

30/09/14 caDena cope / la taRDe 116.000 10.875 €

30/09/14 caDena cope / la taRDe 116.000 1.450 €

30/09/14 caDena seR / baRcelona HoRa 14 39.000 1.951,84 €

01/10/14 catalUnYa RaDio / la tRibU De catalUnYa RaDio 18.000 7.745,60 €

01/10/14 caDena cope / la maÑana (teRtUlia) 375.000 7.552,00 €

01/10/14 RaDio 5 toDo noticias / toDo noticias 2.000 Sense dades

01/10/14 Rac 1 / el mon a Rac1 181.000 5.697,50 €

01/10/14 catalUnYa RaDio / el mati De catalUnYa RaDio 98.000 1.907,20 €

01/10/14 RaDio eUsKaDi / boUlevaRD 24.000 384,80 €

01/10/14 Rac 1 / el mon a Rac1 93.000 2.829,00 €

01/10/14 catalUnYa RaDio / el mati De catalUnYa RaDio 81.000 625,81 €

09/10/14 RaDio nacional RaDio 1 / esto me sUena. las taRDes Del ciUDaDano 87.000 Sense dades

12/10/14 RaDio moRa D’ebRe / entrevistes Sense dades Sense dades

TOTAL 16 RÀDIOS 1.637.000 46.683,44 €


EL COOOC OPINA

Un futur miop

1 El problema determina l’invent

L’essència bàsica del progrés humà resideix en la necessitat. Les primeres ulleres aparei-xen a l’entorn monàstic, un lloc protegit on la salut, els bons aliments i la seguretat es troben molt per sobre de la normalitat per l’època. Aquests espais saludables determi-nen una esperança de vida suficient perquè molts monjos arribin a descobrir, amb des-concert, com la presbícia els impedeix seguir amb la seva feina de lectura, escriptura o il·lustració de textos.

Un cop manifestat el problema, acaba apa-reixent la solució. Les primeres muntures, equipades amb lents convergents, van ocu-par els nassos dels monjos més madurs per permetre’ls la possibilitat de recuperar la seva vista perduda per l’escriptori.

La invenció de la impremta comporta un in-crement dels hàbits lectors en el conjunt de la població. A poc a poc, la lectura es fa popu-lar, l’edició de llibres a gran escala abarateix els costos i la fa més accessible: la societat comença a utilitzar la visió de prop de mane-ra intensa i extensa, i desenvolupa mecanis-mes d’adaptació al nou univers, sovint amb concessions a la visió nítida de lluny. Amb la manifestació de la miopia, la seva solució compensatòria apareix en forma de lents di-vergents. La complexitat cada vegada més gran en les exigències visuals determina el diagnòstic i la compensació de l’astigmatisme amb les lents astigmàtiques. Més recentment, amb l’avaluació dels trastorns binoculars menys evidents, especialment manifestats en les noves tecnologies de visualització tridi-mensional, apareixen els prismes oftàlmics com a opció més o menys complementària a altres vies de tractament.

Al mateix temps, nous corrents sobre com entendre el fenomen visual van més enllà de contemplar-lo com una qüestió restringida

a l’excés o defecte de potència del sistema òptic ocular o a la seva coordinació motriu adequada. No solament s’entén que veure-hi bé no és únicament veure-hi amb nitidesa, sinó que es crea un marc conceptual capaç d’explicar la resposta del sistema davant de les demandes de l’entorn de manera inte-gral, com un tot orgànic. En conseqüència, es planteja una perspectiva diferent dels tras-torns visuals amb noves estratègies a l’hora d’aplicar l’òptica oftàlmica i/o programar la teràpia visual.

2 Miopia i entorn

Tots sabem, i no descobrim res de nou, que la major part de miopies no són patològiques i que, amb un abordatge adequat, no evolucio-nen cap a valors alts.

Les miopies baixes i mitjanes són freqüents en les poblacions més centrades en l’ús de la visió de prop. Ben lluny d’entendre-la com una degradació del sistema, la miopia no deixa de ser una reorientació visual cap a unes demandes distants de les naturals per a la nostra espècie.

Resulta difícilment qüestionable, per tant, el paper de l’entorn en l’aparició i evolució de la miopia no patològica. Si bé la càrrega genèti-ca és també inexcusable, sens dubte deu anar lligada a una aparició prèvia en els nostres avantpassats, també promoguda per respos-tes adaptatives. Com passa en el conjunt de la natura, l’eix essencial segueix sent la màxima eficàcia amb el mínim esforç. Si l’espai vital es troba predominantment limitat a distàn-cies curtes, el comportament del sistema, en forma d’adaptació òptica permanent, és pre-visible. El miop, sense ajut òptic, va pel món amb la graduació de la vora incorporada en els seus ulls.

Si la persona amb miopia és la reina de la festa en un món de distàncies curtes, resulta sorprenent que encara que se la consideri en

Lluis Bielsa i EliesVicepresident COOOC

Col·legiat: 3979


EL COOOC OPINA

general part de les causes de baix ren-diment escolar en determinats cercles. No cal dir que el miop baix o mitjà, sense problemes binoculars i sense di-ferències significatives entre ambdós ulls, està molt ben adaptat a la visió de prop, amb la qual cosa no solament no pateix fracàs escolar sinó que és un lec-tor compulsiu i un monstre intel·lectual imparable.

Certament, el model ideal i menys pre-sent és un patró visual eficient a totes les distàncies de mirada, capaç d’oferir una visió adaptable a les exigències vi-suals properes sense renunciar a una visió eficient i còmoda de lluny. Com tot ideal, aquest model és un objec-tiu que planeja poques dècimes de mil·límetre sobre el terra de la realitat clínica. Molts optometristes tot el que aconsegueixen fer és mantenir la mio-pia en valors baixos, sobretot tenint en compte els actuals i encara embrionaris recursos per substituir-la per un model visual eficaç a totes les distàncies.

A la fi, una miopia lleu, en un context funcional eficient, és una bona arma per defensar-se de les agressions de l’activitat visual de l’univers proper. Treballar per estabilitzar-la o, fins i tot, reduir-la dins els marges possibles, evitant les excessives concessions a la pèrdua d’agudesa visual de lluny, ara per ara és un enfocament pràctic i re-alista.

3 Un nou paradigma

Aquesta perspectiva sobre la miopia, com a comportament visual de prop rendible, va més enllà de constatar la relació evident entre la seva manifesta-ció i les societats que viuen en entorns de distàncies reduïdes. Els estudis sobre

l’etiogènia de la miopia i els progressos en un cert grau de prevenció i de con-trol derivats del seu coneixement més profund, permeten manegar-la d’una forma diferent.

En resum i com dèiem, la miopia baixa no és un problema en un món de distàn-cies curtes encara que el seu component de penalització de la visió llunyana de-mani solucions complementàries i per això cal aprofitar-se’n. Una disfunció binocular, un trastorn acomodatiu o un dèficit en els moviments de fixació, en canvi, sí que determinen amb claredat i contundència problemes d’atenció, d’aprenentatge, de lectoescriptura i, en general, de manca d’eficiència i confort visual a una societat en la qual l’èxit va vinculat a les activitats properes.

Quan es planteja la qüestió que tots se-rem miops en el futur, com una gran tragèdia col·lectiva, cal matisar-ho molt bé. Disposar d’una visió còmoda

i eficient de prop és bàsicament útil, amb independència de si per conduir o anar al cinema hem de recórrer a uns lents divergents d’ajuda. A la fi i com a miops lleus, el nostre entorn predomi-nant estaria dins el radi d’acció d’una bombolla de visió nítida perfectament adaptada a les nostres demandes.

Un futur miop, en aquestes circumstàn-cies, no és tan catastròfic, igual que no ho seria si els adolescents acabessin amb unes mans una mica més adapta-des als teclats, sense perdre altres fun-cionalitats manuals generals. Això no vol dir que, com a òptics optometristes, deixem de tenir present l’objectiu ideal d’aconseguir un model visual eficient, sense concessions i capaç d’adaptar-se amb rapidesa als canvis en les deman-des, mantenint la visió continua de la vora sense renunciar a la comoditat ni a la nitidesa del món llunyà.


Gotes oftàlmiques o col·liris: com col·locar-les Lluís Puig

col·legiat: 4616

APUNTS DE FARMACOLOGIA

En la relació amb els nostres pacients i en el procés del traspàs d’informació i cura de la seva salut, com a professió sani-

tària que som, és important instruir i aconse-llar el més adequat.

Les gotes oftàlmiques són un medicament, de manera que les instruccions del seu ús i apli-cació han de ser clarament enteses pels nostres pacients.

Alguns dels consells que hem de recordar i ex-plicar poden semblar obvis, però no per això els hem de deixar de comunicar.

Abans de col·locar les gotes oftàlmiques

• La higiene és clau. Abans de començar, renteu-vos bé les mans amb aigua i sabó i eixugueu-vos-les bé.

• Assegureu-vos que teniu les gotes oftàlmi-ques adequades. Llegiu les instruccions de l’etiqueta.

• En obrir el flascó de gotes, etiqueteu-lo amb la data i el mes en què el vau obrir per pri-mera vegada, o escriviu-ho amb un bolígraf a la capsa.

• Recordeu la dita: Sempre és millor apuntar amb un llapis petit que recordar amb una memòria gran.

• No utilitzeu el flascó de gotes més enllà d’un mes des de la data en què es va obrir. No utilitzeu gotes oftàlmiques que hagin canviat de color o semblin contenir vidres.

Com col·locar gotes oftàlmiques

1. Agiteu bé el flascó per barrejar el medica-ment.


APUNTS DE FARMACOLOGIA

2. Traieu la tapa plàstica de l’envàs. Col·loqueu la tapa de costat sobre una superfície neta, com per exemple un paper tissú net.

3. Aneu amb compte que el pic del flas-có no toqui els ulls, els dits o qualse-vol altra superfície. Mantingueu una caixa separada de paper tissú per uti-litzar només en els ulls.

4. Inclineu el cap enrere i mireu al sostre.

5. Mantingueu ferm el front i aixequeu la parpella superior de l’ull afectat amb el polze de la mateixa mà.

6. Amb l’altra mà, aguanteu el pot entre el polze i l’índex.

7. Col·loqueu el dit índex contra el fons del flascó. Això ajudarà a fer que sur-tin les gotes.

8. Utilitzeu el dit petit de la mateixa mà amb què sosteniu el tub per tirar suaument cap avall de la parpella in-

ferior, de manera que formi una ober-tura en forma de butxaca.

9. Col·loqueu la quantitat prescrita de gotes en l’obertura en forma de bu-txaca de l’ull.

10. Deixeu anar suaument la parpella inferior.

11. Deixeu anar suaument la parpella superior.

12. Apliqueu amb el dit petit una pressió suau a la cantonada interior de l’ull, al costat del pont del nas, durant uns 5 a 10 segons. Això evita que les gotes entrin al conducte lacrimal, i permet que l’ull les absorbeixi.

13. Tanqueu els ulls suaument i mireu cap amunt amb els ulls tancats. Això ajuda a fer que el medicament faci més efecte. Tancar els ulls fortament o parpellejar més del que és habitual farà que s’elimini el medicament.

14. Netegeu tot l’excés de llàgrimes amb un paper tissú net.

Després de col·locar les gotes oftàlmiques

• Col·loqueu la tapa a l’envàs de les go-tes.

• Torneu a rentar-vos bé les mans amb aigua i sabó i eixugueu-vos-les bé.

• Guardeu les gotes oftàlmiques fora de l’abast dels nens, en un lloc fresc i fosc.

• Si us han receptat més d’un tipus de gotes per a un mateix ull, espereu de cinc a deu segons entre els diferents tipus de gotes.

• Si us han receptat també ungüent oftàl-mic per al mateix ull, espereu de cinc a deu segons després d’aplicar les go-tes oftàlmiques per aplicar l’ungüent. Apliqueu sempre l’ungüent al final.

Expressa’t

…participa en la teva revista


hEMEROTECA CIENTIFICA

Ko, Peiyi; Mohapatra, Anand; Bailey, Ian L.; More

optometry & vision science. 91(6):682-689, June 2014.

Efecte de la mida i brillantor de la font en feines d’ordinador per adults joves i de més de cinquanta-cinc anys.

Resum

Propossit: a determinada distància de visió (DV), la velocitat lectora s’incrementa amb la mida de la font. Desconeixem si aquest efecte es manté per postures no fixes de l’observador. La brillantor del reflex de la pantalla redueix la productivitat. Tots dos efectes poden modificar-se amb l’edat. S’han avaluat els efectes de l’edat, la mida de la font i la brillantor del reflex en el rendiment visual per a tasques de text en ordinadors.

Mètodes: Dinou adults joves (de divuit a trenta-cinc anys) i vuit més grans (de cin-quanta-cinc a seixanta-cinc anys, usuaris de progressius) van participar en un estudi amb dos factors de prova: mida de la font (1,78; 2,23 i 3,56 mm) i brillantor del reflex (pro-

duït per un díode emissor de llum brillant reflectit a un monitor de pantalla de cristall líquid). La posició del monitor era fixa, però els subjectes podien canviar la seva postura i moure la cadira. Els subjectes van realitzar tasques visuals que requerien habilitats vi-suals similars a les demandades per tasques comunes: Internet, introducció de dades o es-criptura amb processador de text.

Resultats: La productivitat, la precisió, i la DV augmenten quan la font creix. Per cada 1 mm de creixement de la mida de la font, aug-mentava la productivitat a tres clics correctes per minut, i un increment de la precisió del 2%. A la vegada que augmentava la mida de la font, baixava la percepció de dificultat de la tasca. En augmentar la brillantor del reflex a la superfície del monitor, es reduïa la DV, però sense efectes en la productivitat o preci-sió. Amb compensació per a presbícia, l’edat no té efectes en aquestes.

Conclusions: La productivitat millora quan la mida de la font passa d’1,78 o 2,23 a 3,56 mm per a una tasca amb ordinadors basa-da en text. La mida de font més gran corres-pon a un angle visual de 23,4 minuts d´arc. Aquest angle visual està per damunt de les recomanacions de la ISO (International Or-ganization for Standardization, 1992, 2011). Aquestes troballes poden ésser d’utilitat per establir la mida de la font als ordinadors i per a l’aprenentatge de feines d’oficina.

Jordi Castellvi i Manent

Col·legiat: 4142


Canvien vides amb lents de contacte protèsiques

Un dels moments més gratificants de tota pràctica és quan pots ajudar a millorar la vida d’un pa-

cient. Els professionals sanitaris podem ajudar els pacients amb anomalies con-gènites o lesions traumàtiques oculars. Hi ha molts pacients, i també molts pro-fessionals de l’òptica, que no són cons-cients dels recursos i les opcions que un professional de la salut visual pot uti-litzar per millorar estèticament la seva anomalia o eliminar alteracions visuals incòmodes. Una de les eines de què dis-posem per a aquests casos són les lents de contacte protèsiques.

Les lents de contacte protèsiques poden proporcionar beneficis cosmètics, tera-pèutics i psicològics als pacients que els necessiten i són indicades per corregir els defectes provocats per traumatismes o diferents patologies congènites o ad-quirides. També són indicades en tracta-ments de problemes visuals. El resultat és la restauració estètica de l’ull afectat i l’augment de l’autoestima del pacient.

Què és una lent de contacte protèsica?

Són lents de contacte toves, generalment al 38 % d’hidratació, tot i que depenent de les necessitats poden ser del 50 %. Són lents de contacte pintades a mà que permeten reproduir tots els elements cromàtics de l’iris i emmascarar total-ment el defecte de l’ull que cal tractar, superposant la lent a un ull no enucleat per ocultar una desfiguració i/o propor-cionar ajuda terapèutica als ulls amb visió per a una millor qualitat de vida. En alguns casos aquests tipus de lents porten una capa opaca, en funció de les necessitats.

Beneficis cosmètics i terapèutics

En funció de la patologia que s’hagi de tractar, es disposa de diferents dissenys de lents de contacte que poden ajudar al tractament de diferents alteracions.

Alteracions morfoestètiques, com el leucoma central, el leucoma total, acci-dents o lesions, etc.; alteracions morfo-

funcionals, com l’anirídia, l’albinisme, el coloboma, l’afàquia, etc., i alteracions funcionals com la miosi, l’ambliopia o la fotofòbia.

Les lents de contacte protèsiques estan indicades per emmascarar defectes, però també per millorar la visió o per reduir molèsties en diferents casos. Per exem-ple, en el cas de les persones amb albinis-me o altres trastorns oculars que creen sensibilitat a la llum (fotofòbia), aquests pacients poden beneficiar-se de les lents protèsiques amb filtre de color, que re-dueixen la quantitat de llum que entra a l’ull, i així s’eviten enlluernaments i es millora la comoditat. L’eliminació de la fotofòbia també podria aconseguir-se amb una lent d’iris opac i amb pupil·la transparent estenopeica, que disminueix la llum que destorba el pacient. Un al-tre exemple seria l’ambliopia infantil, en què la teràpia d’oclusió amb lents de contacte protèsiques pot ser més eficaç per al tractament que l’ús d’un pegat a l’ull, ja que els nens i nenes, molt sovint, es resisteixen o se’l treuen perquè els fa

COL·LABORACIONS

Àlex Gutiérrez Pérezcol·legiat: 16400


COL·LABORACIONS

vergonya dur-lo. Aquest tipus de lents també es poden fer servir quan es- vulgui canviar el color dels ulls, ja que el fet que estiguin pinta-des a mà dona una sensació molt més natural que les convencionals.

Beneficis psicològics

En general, hi ha una gran gratificació emocio-nal, tant per al professional com per als seus pacients quan s’adapten lents protèsiques.

Els pacients potencials han de ser capaços de fer servir una lent de contacte tova còmoda-ment. La decisió d’aplicar una lent de contacte a un ull recentment desfigurat depèn de molts factors, inclosos la salut de la còrnia i de la conjuntiva. L’estat emocional d’un pacient ha d’observar-se sempre amb molta cura, sobre-tot quan parlem de lents protèsiques per a un pacient que s’ha desfigurat l’ull recentment, ja que això el fa sentir-se cohibit i incòmode, amb inseguretat emocional, baixa autoesti-ma… És important explicar al pacient des del començament que es tracta d’una pròtesi, és a dir, d’una solució estètica i/o funcional, amb les limitacions que això comporta. De tota manera, en la majoria dels casos, el pacient, un cop es vegi abans i després de l’adaptació ens donarà a entendre l’èxit obtingut.

Com es prescriuen les lents de contacte protèsiques?

Les opcions d’aquest tipus de lents poden ser molt àmplies, radis des de 7,40 a 9,60, potèn-cia +/- 20,00 D, diàmetre total de lent de 12,5 mm a 16 mm, diàmetre de l’iris de 10 mm a 14 mm, diàmetres de pupil·la de 2 mm a 8 mm, etc. És a dir, podem trobar paràmetres i tipus de lents per a cada cas, inclús treballen lents tòriques.

El primer pas és fer un examen complet dels ulls. Durant aquest examen, cal examinar a fons l’ull per tal de descartar trastorns que puguin interferir en l’èxit de l’adaptació de la lent. El se-gon pas és sotmetre’s a una adaptació de lents de

contacte. Els paràmetres necessaris no sem-pre es podran obtenir amb la queratometria, per una desfiguració, de manera que una lent de prova (el laboratori fabricant pot propor-cionar lents de prova si les sol·liciteu) pot ajudar a avaluar l’adaptació i els paràmetres neces-saris. Fotografiar l’ull bo i l’ull que s’ha de tractar és un pas important per ajudar a proporcionar tota la informació precisa per al disseny, el dibuix de l’iris i les necessitats del pacient. Aquestes fotos en color s’envien al la-boratori físicament o via correu electrònic per ajudar a crear una lent que coincideixi amb el color natural de l’ull i la seva aparença de la manera més fidel possible.

És important assessorar tots els pacients de lents de contacte protèsiques de la convenièn-cia de portar ulleres, inclús als que no les ne-cessitin, per dues raons importants: protegir els ulls de lesions i ajudar a camuflar l’ull de la lent protèsica.

No hi ha contraindicacions per a l’ús d’aquest tipus de lents de contacte, sempre que les lents siguin prescrites correctament pel professio-nal i el manteniment i seguiment siguin els correctes.

Les lents protèsiques poden netejar-se i desin-fectar-se fent servir les mateixes solucions per a lents de contacte convencionals toves, amb la precaució que no tinguin peròxids. És im-portant fer-ne revisions cada sis mesos per tal de fer un manteniment de la lent i al mateix temps fer el seguiment de l’evolució de l’ull tractat.


Suport a la creació de microemprenedories de dones per a l’enfortiment dels serveis de salut ocular a Dakar, Senegal.

Al Senegal, la salut ocular ha es-tat durant molt temps absent en les prioritats sanitàries de-

finides per les autoritats. Per aquesta raó, el personal sanitari dels centres de salut no està format i això es tradueix en la falta d’una adequada prevenció i diagnòstic.

A Dakar, la capital, són molt pocs els centres de salut que disposen de serveis d’atenció ocular, i en el cas que els tin-guin, rares vegades són funcionals per falta d’equips i/o de personal. Tampoc existeixen iniciatives que permetin a la població accedir a serveis d’atenció visual assequibles, sobretot per als col·lectius més vulnerables com és el de les dones, que al seu torn sofreix més risc de pobresa a causa de les desigual-tats socials i econòmiques. Valorant aquesta situació, la Càtedra UNESCO de Salut Visual i Desenvolupament de la UPC, l’Observatori de la Salut Visual i la Fundació Ferreruela, hem dissenyat un projecte de cooperació basat en mi-croemprenedories de dones per treba-llar com a promotores de la salut visual i prescriure ulleres de presbícia.

El projecte es duu a terme amb la par-ticipació de dones dels barris populars de la ciutat, les quals són capacitades mitjançant formació empresarial i op-tomètrica. Una vegada formades se les dota d’un kit inicial per poder co-mençar a desenvolupar la seva tasca professional amb l’objectiu que aques-ta, una vegada iniciada, sigui sostenible econòmicament.

En l’actualitat hi ha una òptica munici-pal, situada a l’Hospital Abbas Ndao, que es troba infrautilitzada per falta de capacitats i recursos. El projecte pretén reforçar-la per poder oferir un servei

més assequible a través de la dotació d’un taller propi i ampliar la seva co-bertura a un segment de la població que habitualment no té accés als seus serveis.

La intervenció planteja l’aplicació d’una fórmula innovadora basada en una adaptació del mètode Vision Spring, una Fundació de Salut Visual fundada per l’optometrista Dr. Jordan Kassalow, creada per a generar opor-tunitats als països en desenvolupament

mitjançant la venda d’ulleres de pres-bícia accessibles, ja que, segons esti-macions de la mateixa fundació, 702 milions de persones podrien recuperar la vista tan sols usant unes ulleres ade-quades.

Com col·laborar amb el projecte

El projecte compta amb el suport del Programa de cooperació de l’Ajuntament de Barcelona. No obstant això, necessitem la teva ajuda perquè es puguin dur a terme totes les activitats previstes. Ens pots ajudar:

• amb els materials perquè les dones puguin iniciar el seu micronegoci de venda i prescripció d’ulleres de pres-bícia: fundes i ulleres noves de presbí-cia, optotips mòbils de visió llunyana i de prop, oclusors, forat estenopeic i maletins;

• equipant l’òptica municipal perquè puguin bisellar els seus propis cris-talls: necessitem una biselladora au-tomàtica, biselladora manual, fron-tofocòmetre, netejador d’ultrasò, plantilles, muntures i lents esfèriques positives;

• ajudant-nos amb la capacitació, su-pervisió i acompanyament de les dones emprenedores aportant el teu temps i desplaçament a Dakar per treballar sobre el terreny.

Si t’interessa col·laborar amb al-guna de les modalitats proposades,

posa’t en contacte amb nosaltres al telèfon 93 739 89 13 o escriu un correu a [email protected].

COL·LABORACIONS

Norma MartínezUPC


OCI I CULTURA

Els ullerers al setge de Barcelona de 1713-1714

Amb els Pactes de Londres (1712) i el Tractat d’Utrecht (1713) es va posar fi a la Guerra de Successió a la Corona

d’Espanya en la seva dimensió internacional. Les potències que donaven suport a Carles III, encapçalades per Anglaterra, van reconèixer Felip V com a rei d’Espanya a canvi de conces-sions territorials. Si el 1702 les potències alia-des contra els borbons no volien l’existència d’una unió dinàstica entre Espanya i França, el 1712 no voldran l’hegemonia dels Habs-burg.

El 22 de juny de 1713, borbònics i austria-cistes signen el Conveni de l’Hospitalet i es retiren les forces austriacistes. El 9 de juliol, els Tres Comuns de Catalunya decideixen

continuar la guerra, l’anomenada Guerra a Ultrança; reorganitzen l’exèrcit reial de Carles III, que finalment quedarà assetjat a Barcelo-na. El setge de Barcelona va començar el 25 de juliol de 1713.

De les forces assetjades destaca, per a la petita història dels òptics optometristes, la Coronela de Barcelona, comandada pel conseller en cap

de Barcelona per designació reial, en Rafael Casanova i Comes.

La Coronela era la milícia de Barcelona, for-mada a l’època dels Àustries i organitzada pri-mer com a terç i posteriorment, ja a la Guerra dels Nou Anys, com a regiment, des del setge francès del 1697; és a dir, organitzada en bata-llons, i aquests en companyies. Posteriorment, el rei Carles III Arxiduc va reformar les coro-neles. Durant el setge de 1706, la Coronela ja va defensar la ciutat.

El general Antoni Villarroel, cap militar de l’Exèrcit Reial de Carles III, ara anomenat de Catalunya, va reorganitzar novament la Co-ronela l’agost de 1713 en sis batallons de set

companyies, cadascun sota la protecció d’una marededéu, un sant o un misteri catòlic.

Els ullerers, que no ulleraires, durant el setge de 1713-1714, estaven enquadrats a la quarta companyia del segon batalló de la Coronela de Barcelona, sota la protecció de la Immacu-lada Concepció.

Vicenç Masià i Anavitarte

Col·legiat: 5815


La seva caserna era el convent de Santa Clara, avui desaparegut com l’antiga Ribera, i el seu capità des de l’agost de 1713 era Carles de la Ribera i Claramunt, que va substituir el capità anterior, contrari a continuar la lluita. El bata-lló de la Immaculada Concepció el comanda-va Jaume Otser.

La companyia que enquadrava els ullerers la formaven uns vuitanta homes o places, més oficials i sergents. Era coneguda com la dels Julians, pel patronatge de Sant Julià del Gremi que formaven mercers, guanters, corretgers, barretinaires…

Villarroel sempre va rebutjar la participa-ció dels milicians, inclosos els ullerers, en les operacions fora muralla per alleugerar el set-ge, excepte en la Sortida General de març de 1714, finalment no executada.

Va ser durant la batalla del baluard de Santa Clara, l’agost de 1714, on la Coronela va tenir ocasió de demostrar la seva vàlua. En aquesta batalla va ser ferit Carles de la Ribera. Això

demostra que els ullerers lluitaren per rebutjar l’assaltant en aquesta ocasió. Les fortes bai-xes a tots dos bàndols van portar el duc de Berwick a continuar el setge en lloc d’intentar nous assalts, fins que les defenses barcelonines fossin destruïdes o, com a mínim, debilitades.

Els intents de socors de l’exterior van fracas-sar i les baixes dels combats anteriors van ser decisives a la batalla que va tenir lloc l’11 de setembre de 1714, quan s’imposa la superiori-tat numèrica i material de les forces de Felip V.

Sabem que el capità de la Setena Companyia del II Batalló, Velluters i Espoliners, va ser mort l’11 de setembre de 1714.

Com a darrera dada, el capità Ribera i Cla-ramunt va ser desterrat a Lleó al desembre de 1715, on va morir el 1716. La petició de perdó reial feta per la família va ser tractada a la Cort, que va traspassar la decisió final al capità general de Catalunya, Francesco Pio di Savoia, que va refusar la gràcia.

OCI I CULTURA

Els ullerers, que no ulleraires, durant el setge de 1713-14, estaven enquadrats a la quarta companyia del segòn batalló de la Coronela de Barcelona, sota la

protecció de la Inmaculada Concepció


El cas de les ulleres xerraires

A la Comissaria de Terrassa, aquell sem-blava un altre cas de robatori a una de les urbanitzacions de Viladecavalls,

sense autor o autors coneguts.

El sotsinspector Llorenç repassava la declara-ció de la víctima, que s’havia resistit amb unes tisores, fins i tot ferint el lladre. A la taula, els agents de la policia científica deixaren les pro-ves recollides a l’escenari del crim.

Al Llorenç, que esperava trobar-se com sem-pre amb les acostumades empremtes digitals parcials, el sobtà que apareguessin dins de la bossa transparent de plàstic unes ulleres gra-duades.

Trucà als agents que auxiliaren la víctima la nit dels fets. Segons ells, aquelles ulleres no pertanyien a ningú de la família, i cap del les darreres visites recordava haver perdut les ulleres. Aquelles ulleres, doncs, eren del lladre, amb molta probabilitat.

De seguida, teclejà la marca de les ulleres al cercador d’Internet, i només apareixia a la

venda en una òptica de la comarca. Per si de cas, va fer servir altres cercadors, que van confirmar que era en aquell establiment on es podien comprar aquelles ulleres. Alguna cosa li deia que el lladre frustrat era de les rodalies.

Clar que les ulleres d’aquella marca podien tenir molts usuaris, però les lents, malgrat tot, eren sempre fetes a mida per a l’usuari. Ell feia servir lents progressives, i havia experimentat tot el procés de graduació i adaptació… Re-cordava les paraules de l’òptic, «les teves ulle-res són una cosa personal». A més, aquelles lents… aquelles lents tenien molt d’augment…

De seguida va visitar el seu òptic, i li va de-manar que li digués quina era aquella gradua-ció. Amics de feia anys, el Llorenç va sortir de l’òptica amb la graduació per escrit, i sig-nada amb el número de col·legiat… Ja tenia una muntura, i sabia quines lents eren. Segons el seu òptic, aquelles ulleres tan sols podien pertànyer a una persona, tot i que la muntura podia ser comuna, però no la graduació.

Ara tocava visitar l’òptica on venien aquelles ulleres, i preguntar per a qui havien estat fe-tes. El Llorenç esperava que el sistema infor-màtic de l’òptica donés ràpidament un llistat d’usuaris i que, encara que haguessin de mirar fitxa per fitxa, finalment aparegués el nom del sospitós.

La sorpresa va arribar quan li van dir que jus-tament aquell dilluns al matí havia trucat un client demanant urgentment unes ulleres com aquelles i amb la mateixa graduació.

Al registre del domicili del sospitós, el Llorenç i els agents del Mossos varen trobar el passa-muntanyes i la caçadora que va descriure la víctima, i al coll una ferida que es corresponia amb la recollida a la declaració.

Semblava mentida que aquell home, veí de la víctima, hagués oblidat les ulleres i, mai millor dit, les seves ulleres. Amb les ditades del sos-pitós, es van poder resoldre altres robatoris a la urbanització.

Relat basat en fets reals.

OCI I CULTURA

Vicenç Masià i Anavitarte

Col·legiat: 5815


hUMOR

alienDETEKTOR 2.0 AD300 de TAPCON EUROPE

No estem sols. En moltes ocasions ens podem trobar, en la nostra pràctica clínica professional, situacions com-

plexes originades per altres formes de vida, sota aparença humana, amb unes habilitats visuals i/o telepàtiques desconegudes que col·lapsaran la nostra tasca.

Davant d’aquesta situació, tenim dues op-cions, aplicar coneixements especialitzats, per exemple un Màster de la Roswell University, o bé derivar a altres companys experimentats respecte a això.

Cal procedir amb el màxim respecte als extra-terrestres. Sota una falsa aparença de subjecte amb alteració binocular, podem trobar-nos éssers amb funcions trioculars, tetraoculars o decaoculars amb moviments polisacàdics i visió en mirall.

Els éssers extraterrestres, sovint multioculars, poden presentar diferents estats multirrefrac-tius, polivergències alternades i acomodacions positives i negatives en el mateix sistema, amb visió simultània quàdruple i per raigs X.

No identificar qualsevol d’aquests éssers, en-cara que camuflat sota l’aparença d’una dolça pensionista, ens resta professionalitat i prestigi professional i social a tota la Galàxia.

Per això, TAPCON Europe, exemple de tec-nologia aplicada a la visió, ens ha proposat l’ALIEN DETEKTOR 2.O AD300 com la mi-llor solució davant d’aquest problema.

Col·locat en qualsevol espai del nostre esta-bliment sanitari, ens permetrà detectar en un radi de 1.714 cm qualsevol ser extraterrestre o alienígena que s’aproximi al nostre centre, i n’indicarà origen, grandària, dimensions, pes,

nombre de globus oculars i nivell de cordiali-tat, amb una màxima precisió.

Amb tecnologia alemanya i fabricat a Rui-dellots de la Selva, sota la supervisió de SETI INSTITUTE, Roswell University i Embotits de Terol SL, ara podem gaudir d’un excel·lent dispositiu per només 267,322 € més IVA. La promoció inclou una funda de protecció, un llibre del Gegant del Pi, en 3D i una videocas-set VHS ET, El Montaje del Director.

Professor Franz Nistagmus

DETECTOR COMPACTE DE VIDA ExTRATERRESTREPER A ESTABLIMENTS SANITARIS D’ÒPTICA


SERVEIS COL·LEGIALS

ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEISCondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

CONCERTS A BARCELONA ESPECTACLES

15% de descompte per a tots els concerts del xIII Cicle de Concerts a Barcelona.

mostra carnet

CATEDRAL DE GIRONA VISITES Preu entrada, 2€

mostra carnet

ESPECTACLESDescomptes varis entrades espectacles

internet

MUSEU DEL CIMENT VISITES20% descompte del preu de l’entrada

mostra carnet

DISFRUTA&VERDURACOMPRES

10% de descompte en totes les caixes principals de fruita i verdura i una dotzena d’ous ecològics amb la primera comanda.

identifi-car-se

TEATRE20% de descompte amb el preu de l’entrada

mostra carnet

TEATRE25% descompte per dues persones. 8 € a les prèvies. 1 € de descompte per infantils.

mostra carnet

FUNDACIÓ PALAU VISITES 2x1 entrada.mostra carnet

SAT! TEATRE TEATRE25% descompte. 1€ de descompte infantils.

mostra carnet

GUASCH TEATRE TEATRE 50% descompte entrada adults.mostra carnet

VISITES2x1 entrada. 10% descompte en les publicacions editades pel Consorci del Museu de l’Empordà.

mostra carnet

ECORE ESCOLA10% de descompte en cursos anuals i intensius, i en pressupostos de restauració d’obres d’art.

mostra carnet

MUSEU DE LA XOCOLATA VISITES

20% de descompte amb el preu de l’entrada

mostra carnet

TRIVIUM GESTIÓ CULTURAL ESCOLA

Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

DOMUS ARTIS ESCOLA10% descompte cursos i activitats, per a dues persones

mostra carnet

VINCCI HOTELS VIATGESCondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

internet

COMPRES 15% descompte compres i projectesmostra carnet

ESCOLACondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

COMPRESCondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

TALLER DE CHEFS ESCOLA10% Descompte en totes les activitats

mostra carnet

MOVAL TOOLS COMPRESCondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

MANAGEMENT ESPECTACLESCondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

COMPRES20% descompte en la primera compra, i 5% descompte en les compres posteriors

identifi-car-se

MUSEU MARÍTIM

VISITES 50% descomptemostra carnet

TANGRAM PSICOLOGIA


mostra carnet

VIATGESCondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

ELS AMICS DELS MUSEUS VISITES


mostra carnet

COMPRES 10% descomptemostra carnet

BARCELONA HEART BURGER RESTAURANTS 12% descompte

mostra carnet


mostra carnet

BARNA HOUSE ESCOLACondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

BALÓ TOUR VIATGES 10% descomptemostra carnet

RESTAURANTEntre un 5% i un 10% de descompte.

mostra carnet


mostra carnet

ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEIS 25% De descomptemostra carnet

EL CLUB DEL VIATGER VIATGES 5% de descompte

mostra carnet

L'ART DE VIURE SERVEISCondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

TEATRECondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet

MUSEU DE LA CIÈNCIA VISITES 50% descompte

mostra carnet


mostra carnet

VIATGES 20% descomptemostra carnet


mostra carnet

CLINICA DENTAL DAVOS SERVEIS


mostra carnet

VISITES 20% descomptemostra carnet

COMPRES 15% descompte internet

GRUP PERALADA SERVEIS


mostra carnet

VIATGES 10% descomptemostra carnet

CANAL OLÍMPIC SERVEISCondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

SERVEIS 5% de descomptemostra carnet


mostra carnet

VISITES Entrada gratuïta.mostra carnet


mostra carnet

SERVEIS 30% descompte en tots els serveis.mostra carnet

MUSEU DE LES MINES DE CERCS

VISITESCondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

FRANCESC MESTRE ART SERVEISCondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet


trucar o enviar mail


mostra carnet

GHT VIATGESCondicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

DERBY HOTELS VIATGES 10% descompte

mostra carnet

DAGUISA VIATGES 10% descompte

mostra carnet

FUNDACIÓ SUÑOL VISITES 2x1 ENTRADAmostra carnet

EL MUIG VIATGES 10% DESCOMPTE

mostra carnet

MONTEPIO GIRONA SERVEIS15% DESCOMPTE en el centre de revisions mèdiques

mostra carnet

TEATRE GAUDÍ TEATRE 25% DESCOMPTE

mostra carnet

TEATRE 25% DESCOMPTEmostra carnet

LA DESPENSA VERDE SERVEIS


mostra carnet

CA L'ANTON VIATGES 10% DESCOMPTE

mostra carnet

SERVEIS 10% DESCOMPTEmostra carnet

SERVEIS 10% DESCOMPTEmostra carnet

PEDIATRES ONLINE SERVEIS 15% DESCOMPTE

mostra carnet

COMPRES CARNET MAKROmostra carnet


mostra carnet


Ull sec:Etiologia, diagnòstic i ús

En més d’una ocasió ens trobem a la nos-tra pràctica diària amb pacients amb deficiències llacrimals, i cada vegada

més joves, que pateixen alguns dels símpto-mes amb que la Dry Eye Workshop defineix des de 2007 l’ull sec, principalment la sensa-ció de incòmoda i inflamació de la superfície ocular. Són veritablement Ulls Secs?

En aquesta nova publicació de COOOC Professional, Juan Carlos Viñuela i Rodrí-guez ens presenta la Síndrome d’Ull Sec, una malaltia de caràcter crònic, molt associada a l’edat; amb els seus símptomes i signes, la seva etiologia; diferenciant l’ull sec per defi-ciència de producció lacrimal, del produït per excés evaporatiu, que representa el 65% dels casos d’ull sec.

Trobarem una guia diagnòstica, on no falten els coneguts BUT i les Tires de Schirmer, on des-criurà tot un seguit de proves, on cobren especial importància els estudis del que anomena-rem neteja parabrises, i de la glàndula de Meibomi.

Juan Carlos Viñuela, final-ment en farà partícips dels diversos tractaments, depe-nen de l’etiologia de l’ull sec.

Una guia pràctica sobre Ull Sec, imprescindible a la nostra consulta.

QUADERN CIENTíFIC

Exemplars publicats

COOOC professional

Ull sec: Etiologia, diagnòstic i úsJuan Carlos Viñuela Rodríguez

quaderns científics del col·legi oficial d’Òptics i optometristes de catalunya · nº 6 · Desembre 2014

COOOC professional

El fons de l’ull: Observació

i descobertes clíniques(Part I)

Juan Carlos Viñuela Rodríguez

Quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 2 · Octubre 2012

COOOC professional

Sinoptòfor Les seves funcions per al

diagnòstic de desequilibris oculomotors

Carlos Luis Saona Santos

Quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 1 · Març 2012

Nº 1 · Març 2012

Sinoptòfor Les seves funcions per al diagnòstic de desequilibris oculomotorsCarlos Luis Saona Santos

Nº 4 · Maig 2013

Visió i aprenentatge (I) Desenvolupament de les habilitats visualsMarta Fransoy BelMontse Augé Serra

Nº 2 · Octubre 2012

El fons de l’ull: Observació i descobertes clíniques (Part I)Juan Carlos Viñuela Rodríguez

Nº 5 · Junt 2014

Visió i aprenentatge (II) Desenvolupament de les habilitats visualsMarta Fransoy BelMontse Augé Serra

Nº 3 · Febrer 2013

El fons de l’ull: Observació i descobertes clíniques (Part II)Juan Carlos Viñuela Rodríguez

COOOC professional

Visió i aprenentatge (II) Desenvolupament

de les habilitats visuals

Marta Fransoy BelMontse Augé Serra

Quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 5 · Juny 2014

COOOC professional

Visió i aprenentatge (I) Desenvolupament

de les habilitats visuals

Marta Fransoy BelMontse Augé Serra

Quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 4 · Maig 2013

Èxit optomètric a la Festa dels Súpers - COOOC4 · OPTOMETRISTES.CAT · desembre 2014 ACTUALITAT...

Documents

Transcript of Èxit optomètric a la Festa dels Súpers - COOOC4 · OPTOMETRISTES.CAT · desembre 2014 ACTUALITAT...